EL DIMARTS SEMPRE TROBES ALGO OBERT... (PER AIXÒ NO ESCRIC FINS AVUI...)... pel petit bisbe arlequinat
Això és indigne. Què a hores d'ara, matinada del dimecres al dijous, encara no se sàpiga amb seguretat si el Barça juga dissabte o diumenge és lamentable. Aquesta és la lliga de les estrelles? La millor del món? M'hi pixo. Tampoc demano aconseguir el que tenen a Alemanya o Anglaterra, que des del primer dia tens el dia, l'hora i el canal de televisió de tots els partits de lliga al llarg de tota la temporada. Això, en sóc conscient, hores d'ara és impensable a la lliga espanyola. Però almenys un parell de dies abans saber quan es juga no estaria malament.
Segurament tothom tindrà els seus motius per saber-ho, però jo personalment, tinc a 15 persones pendents de si poden fer un sopar aquest divendres o no. I tot per la merda de les televisions i no sé quin merder, que evidentment ha de ser econòmic, és clar.
Aquest cop la culpa, diria, és de la lliga; però llavors per mil altres temes, la culpa és de la Federació. La veritat és que els que manen en aquesta lliga de les estrelles són lamentables: Villar, Tebas, els àrbitres, els comitès de competició...
Per cert, canviant de tema i parlant de la Champions, que gran el desembarcament d'Antena 3 al Camp Nou. La televisió oficial del Reial Madrid va venir amb tots els seus elements: Luque, Manu Sanchez, Matias Prats i el paper de fumar Eva Turégano. Està superprima... Tants disgustos del Madrid li han fet perdre pes a aquesta pobre noia... Menció especial pel "peladilla": a peu de gespa, aguantant estòicament la pluja, amb uns cascos d'aquells grans d'estudi, i barallant-se amb la UEFA i Txemi al final del partit per posar protagonista! Sí senyor! Hi ha gent per qui els anys no passen!
MISSA D'ONZE
Ja sé que els inalàmbrics radiofònics estem en perill d'extinsió. Però abans de desaparèixer seria d'agrair ser tractats amb una mica de carinyo. En els partits al Camp Nou gairebé no tenim lloc perquè està ple de polícies. Algú de la nombrosa família de Ciutat Badia podria pendre nota i pensar en uns seients, unes cadires, un lloc al cap i a la fi reservat pels inalàmbrics? I en els partits de Champions, a tot Europa et donen aquella magnífica entrada d'observer que et dona dret a veure el partit tranquil·lament assegut a la graderia en un seient, i no has d'estar pendent com al Camp Nou que cada dos per tres et facin aixecar i canviar de lloc. Tant costa reservar 10 seients als inalàmbrics? Som persones.
BENEDICCIÓ
La bruixa ja ha acabat les seves vacances que l'han portat un parell de vegades a la bonica ciutat de Nova York. Benvinguda!! Aquests dies tindrem ocasió de veure-la per la sala de premsa del Camp Nou abans no marxi a Londres de compres com cada any, amb l'excusa d'un cap de premsa antipàtic.
Cansalader, demanes que la gent raji més. I tu ja n'hi escrius. Predica amb l'exemple si us plau, no com el teu jefe per exemple. (Rajada gratuita, ho sé, però em venia de gust...).
Gent del pacte grietas: espavileu!! Què ja hem perdut un parell de jornades de lliga i una de Champions!!!
ARLEQUINATS
Amics, ja som liders!! Després de dues jornades, el Sabadell és lider del grup 5è de Tercera Divisió, empatat amb el Reus; però amb millor goal-average després de guanyar 2 a 4 al Castelldefels, en un partit on l'afició sabadellenca triplicava la local. Aquest diumenge a les sis, a la Nova Creu Alta, Sabadell - Rapitenca. L'ascens és més a prop!
dijous, de setembre 14, 2006
dimecres, de setembre 13, 2006
ESCRIC SOLIDÀRIAMENT PER NO FER UN LLEIG… per la bruixa d’or
Com us prova això de ser solidaris? Renunciar a 15 milions d’eurus per una bona causa et fa sentir millor persona, sobretot quan els calers no són teus. Però el que és innegable és que sigui amb els teus propis calers o amb els dels altres, l’important és ser solidari simplement per ser-ho, sense cap segona intenció. Perquè això que ha fet el Barça amb UNICEF és a canvi de res, oi?
L’acord amb UNICEF farà que aquesta directiva passi a la història, tot i que ja sabem que el reconeixement no és una cosa que preocupi especialment Laporta. El presi ha tingut una idea sense precedents. Com s’atreveixen aquests del Piacenza a dir que ells ja ho portaven des de fa 3 anys? No comparem aquest club modestot amb una entitat mundial com el Barça. I el Badalona encara menys. O sigui que ignorem aquests casos perquè el Barça ha estat el primer i punt, pobre de qui ens porti la contrària.
Com podeu veure ja he interioritzat el discurs i no em desvio ni un mil•límetre del pensament únic que si no vindrà el “cuiner”. El cuiner ve a ser el “coco” en clau blaugrana: vigila que tots pensem com el president perquè si no, és capaç de castigar-nos amb un discurs radiofònic de 20 minuts en defensa de la veritat (la seva i la del president, que és la de tots). A veure si us heu pensat que el Barça és un parlament o alguna cosa que pugui sonar a democràcia. No senyor, el Barça és un club de futbol i prou ja de veus discrepants, home!
Ara bé, com diria l’alcalde, “igual que te digo una cosa, te digo la otra”. Els opositors que s’han passat 3 anys i 8 dies rajant de Laporta per amagar-se quan es convoquen les eleccions, ara haurien d’estar calladets i allunyats dels micros una temporada.
POCIONS I BEURATGES DIVERSOS
En alguna ocasió ja hem parlat en aquest blog de les magnificiències de la moderna i remodelada sala de premsa del Camp Nou: les oportunes columnes que faciliten la visibilitat, les fragàncies que perfumen l’ambient, les pràctiques butaques... en fi, una multitud de virtuts que justifiquen les obres que es van fer fa un parell d’estius.
L’última de les sorpreses que ens van reservar i que vam poder comprovar després del partit de Champions és la seva polivalència. La sala de premsa té un mecanisme per convertir-se en una piscina interior en menys de dues hores. Per ser justos no podem dir que el que va caure a Barcelona van ser 4 gotes. No, en van ser 8. Per tant, queda del tot justificat els moments de tensió que es van viure. La roda de premsa de Frank Rikaard es va interrompre després de la tercera pregunta com a conseqüència de les “condicions meteorològiques”, i és que vam estar a un pas de ser evacuats. Però tots tranquils, que el departament de comunicació del club ràpidament es va afanyar a informar que es tractava de l’aire condicionat. Les basses que hi havia per tota la sala de premsa no eren producte de cap deficiència en la instal•lació...
Els búlgars van quedar impressionats amb la golejada que es van endur però creuen que el seu estadi podrà estar a l’alçada del Camp Nou. És cert que la UEFA no considera que el seu campet sigui 5 estrelles i que si se’ls hi hagués acudit dur publicitat d’UNICEF els hauríem menyspreat (preguntin al Piacenza), però es veu que a la seva sala de premsa quan plou, no et mulles.
COP D’ESCOMBRA
A aquests hackers anònims que s’atreveixen a acusar-nos de poc rajadors des de l’anonimat, els animo a donar la cara i entrar com a firmes convidades ja que és evident que especialment el cap de setmana hi ha places vacants. Si troben que rajar és tan fàcil poden optar a una d’aquestes places permanents. Per cert, caldrà canviar la contrasenya perquè sembla que tenim fuites.
Ah, el sacarina i jo, no oblidem que se’ns deu un dinar, morosos!!!
Com us prova això de ser solidaris? Renunciar a 15 milions d’eurus per una bona causa et fa sentir millor persona, sobretot quan els calers no són teus. Però el que és innegable és que sigui amb els teus propis calers o amb els dels altres, l’important és ser solidari simplement per ser-ho, sense cap segona intenció. Perquè això que ha fet el Barça amb UNICEF és a canvi de res, oi?
L’acord amb UNICEF farà que aquesta directiva passi a la història, tot i que ja sabem que el reconeixement no és una cosa que preocupi especialment Laporta. El presi ha tingut una idea sense precedents. Com s’atreveixen aquests del Piacenza a dir que ells ja ho portaven des de fa 3 anys? No comparem aquest club modestot amb una entitat mundial com el Barça. I el Badalona encara menys. O sigui que ignorem aquests casos perquè el Barça ha estat el primer i punt, pobre de qui ens porti la contrària.
Com podeu veure ja he interioritzat el discurs i no em desvio ni un mil•límetre del pensament únic que si no vindrà el “cuiner”. El cuiner ve a ser el “coco” en clau blaugrana: vigila que tots pensem com el president perquè si no, és capaç de castigar-nos amb un discurs radiofònic de 20 minuts en defensa de la veritat (la seva i la del president, que és la de tots). A veure si us heu pensat que el Barça és un parlament o alguna cosa que pugui sonar a democràcia. No senyor, el Barça és un club de futbol i prou ja de veus discrepants, home!
Ara bé, com diria l’alcalde, “igual que te digo una cosa, te digo la otra”. Els opositors que s’han passat 3 anys i 8 dies rajant de Laporta per amagar-se quan es convoquen les eleccions, ara haurien d’estar calladets i allunyats dels micros una temporada.
POCIONS I BEURATGES DIVERSOS
En alguna ocasió ja hem parlat en aquest blog de les magnificiències de la moderna i remodelada sala de premsa del Camp Nou: les oportunes columnes que faciliten la visibilitat, les fragàncies que perfumen l’ambient, les pràctiques butaques... en fi, una multitud de virtuts que justifiquen les obres que es van fer fa un parell d’estius.
L’última de les sorpreses que ens van reservar i que vam poder comprovar després del partit de Champions és la seva polivalència. La sala de premsa té un mecanisme per convertir-se en una piscina interior en menys de dues hores. Per ser justos no podem dir que el que va caure a Barcelona van ser 4 gotes. No, en van ser 8. Per tant, queda del tot justificat els moments de tensió que es van viure. La roda de premsa de Frank Rikaard es va interrompre després de la tercera pregunta com a conseqüència de les “condicions meteorològiques”, i és que vam estar a un pas de ser evacuats. Però tots tranquils, que el departament de comunicació del club ràpidament es va afanyar a informar que es tractava de l’aire condicionat. Les basses que hi havia per tota la sala de premsa no eren producte de cap deficiència en la instal•lació...
Els búlgars van quedar impressionats amb la golejada que es van endur però creuen que el seu estadi podrà estar a l’alçada del Camp Nou. És cert que la UEFA no considera que el seu campet sigui 5 estrelles i que si se’ls hi hagués acudit dur publicitat d’UNICEF els hauríem menyspreat (preguntin al Piacenza), però es veu que a la seva sala de premsa quan plou, no et mulles.
COP D’ESCOMBRA
A aquests hackers anònims que s’atreveixen a acusar-nos de poc rajadors des de l’anonimat, els animo a donar la cara i entrar com a firmes convidades ja que és evident que especialment el cap de setmana hi ha places vacants. Si troben que rajar és tan fàcil poden optar a una d’aquestes places permanents. Per cert, caldrà canviar la contrasenya perquè sembla que tenim fuites.
Ah, el sacarina i jo, no oblidem que se’ns deu un dinar, morosos!!!
diumenge, de setembre 10, 2006
PERDONEU EL RETRÀS Pel futur alcalde de Laxe
Aquesta setmana he trigat una mica en penjar el meu article, però és que el cap de setmana ha estat una mica complicat i entre la feina i la ressaca no havia tingut gaire temps de seure davant l'ordinador. I començaré la rajada atacant a Matilde/Maribel i a l'advocat defensor, que segueixen sense dignar-se a aparèixer per aquest blog després de les vacances.
Abans de comentar l'irrupció d'un hacker anonim aquesta setmana, començaré parlant de Ciutat Badia i del mateix tema de la setmana passada. Malhauradament no hi han hagut novetats, el que mana segueix manant i el que va ser apartat del seu càrrec segueix apartat. Seguirem esperant novetats, l'esperança és l'últim que es perd. De moment tampoc s'ha produit cap incorporació, estem tots pendents d'aquesta persona, a la que només li podem donar un consell, que no treballi molt bé ja que en aquest cas el 'premi' és un canvi de tasca dins el departament.
Suposo que molts us estareu preguntant que és aquesta foto que encapçala el meu article. D'altres haureu reconegut de seguida la taula i el despatx, que desde fa uns dies estàn buits. Dissabte vaig anar allà abans del partit, a molestar una mica i a abraçarme, però faltava alguna cosa molt important, faltava un dels dos titulars del despatx. Ens haurem d'habituar, però el primer dia va ser xocant i així ho reflexa la fotografia, la tristor que transmet ara aquesta taula buida.
Aquesta setmana un estrany va deixar un article anònim en aquest blog, que va ser esborrat per un malentès. Gràcies per la felicitació i sobre el consell d'iniciar un altre blog perque ens coneix massa gent, jo crec que al contrari, ara que som mediàtics i tenim molts lectors a Ciutat Badia és el moment de fotre més canya. I sense oblidar mai el nom del blog, rajar per rajar, que és veritat que darrerament estem molt tous, massa.
CIUTAT BADIA
Haurem de tornar a fer el recompte de jugadors que surten per la zona mixta, així com els dels jugadors que passen per la sala de premsa al llarg de la setmana. Acaba de començar la temporada i ja se'ns torejen. Dissabte, després del partit amb Osasuna, només van sortir Iniesta, Edmilson, Sylvinho, Zambrotta, Messi i Deco. Jugadors titulars com Márquez, Valdés, Etoo, Xavi, Thuram o Ronaldinho no van passar per la zona mixta. Així no anem bé, ja que després es queixen de que els aturem massa estona. Culpa seva per no treure més.
SWEET HOME PERALADA
L'alcohol va provocar una confessió de la novia de l'amic Calsereno. Sembla ser que el nostre company de blog fa obres a casa i ara estem planejant la renovació del bany. La seva companya aposta per posar una banyera, però ell vol una dutxa i un bidet... El cansalader n'és testimoni.
dissabte, de setembre 09, 2006
L'esperit del Rajarxrajar
Homenatge a Pepe Rubianes i a la seva idea de la unitat d'Espanya.Perque Rubianes, estima la rajada.
dijous, de setembre 07, 2006
DIJOUS SURTO.... pel Sacarina.
La tertúlia. Hi ha algunes teories que situen el neixement d'aquesta noble pràctica a la sortida dels teatres castellans del Segle d'Or, després de representacions d'obres de Góngora o Quevedo. Segons diuen els entesos també pot tenir l'origen a les discusions sobre art i política que els ciutadans romans tenien als fòrums de les seves ciutats.
La pregunta és... com pot ser que una cosa d'origen tan elevat pugui degenerar fins als nivells actuals? Els mitjans estan donant minuts de ràdio i TV a individus infames que parlen i parlen i parlen sense tenir un mínim coneixement contrastat de les coses sobre les quals pontifiquen. Segurament és més barat que intentar fer un producte més elaborat, digne.
Avui he fet l'experiment i he sentit vergonya per la nostra professió. Hi ha historiadors, cuiners, personatges sense ofici reconegut, Anton Parera, psicòlegs, la filla d'Anton Parera. Ah, i el perruquer!. El tal Josep Pons encara sobreviu parlant de les interioritats del vestidor del Barça. Algú l'ha vist durant l'última dècada en algun entrenament?
També em crida poderosament l'atenció un senyor que participa al Força Barça de l'Arús. No li recordo el nom, una llàstima, però l'únic mèrit que l'avala és tenir una botiga d'aimals de companyia ( i una perruqueria de gossos i gats per a senyores pijes) que patrocina el programa en qüestió. Ergo, això li dóna veu a la tertúlia. En descàrrec seu he de dir que els seus companys de tertúlia poden ser fins i tot pitjors, tot i que en algun cas són ilustres firmes del periodisme esportiu. Quantes notícies inventades hi ha en una sola taula!!!
Tot plegat, una farsa. Només faltava que algú s'inventi una tertúlia de dones. Un dia toca tertúlia de periodistes i l'altre dia de dones! No poden participar les nostres fèmines el dia que toca xerrada de periodistes. No dónen el nivell o és que en saben massa? Algú m'ho pot explicar?.
Tallat sense sucre
Aviso tinc mal dia. Li toca el rebre a les asseguradores. Si el carnet per punts ha reduit les morts en carretera, si la gent ja no beu quan ha d'agafar el cotxe (menys l'alcalde que interioritza l'alcohol com ningú), si els conductors corren no sé quants quilòmetres menys de mitjana davant l'amenaça de perdre punts.... algú em pot explicar per què pugen els preus de les assegurances??.
Gintonic de Bombay
Que quedi clar que la rajada sobre les tertúlies no té res a veure amb el fet que la bruixa s'incorpori ben aviat a la condició de tertuliana televisiva. Ups, se m'ha escapat...
PD: Haurem d'esperar molt a tenir firmes convidades??
La tertúlia. Hi ha algunes teories que situen el neixement d'aquesta noble pràctica a la sortida dels teatres castellans del Segle d'Or, després de representacions d'obres de Góngora o Quevedo. Segons diuen els entesos també pot tenir l'origen a les discusions sobre art i política que els ciutadans romans tenien als fòrums de les seves ciutats.
La pregunta és... com pot ser que una cosa d'origen tan elevat pugui degenerar fins als nivells actuals? Els mitjans estan donant minuts de ràdio i TV a individus infames que parlen i parlen i parlen sense tenir un mínim coneixement contrastat de les coses sobre les quals pontifiquen. Segurament és més barat que intentar fer un producte més elaborat, digne.
Avui he fet l'experiment i he sentit vergonya per la nostra professió. Hi ha historiadors, cuiners, personatges sense ofici reconegut, Anton Parera, psicòlegs, la filla d'Anton Parera. Ah, i el perruquer!. El tal Josep Pons encara sobreviu parlant de les interioritats del vestidor del Barça. Algú l'ha vist durant l'última dècada en algun entrenament?
També em crida poderosament l'atenció un senyor que participa al Força Barça de l'Arús. No li recordo el nom, una llàstima, però l'únic mèrit que l'avala és tenir una botiga d'aimals de companyia ( i una perruqueria de gossos i gats per a senyores pijes) que patrocina el programa en qüestió. Ergo, això li dóna veu a la tertúlia. En descàrrec seu he de dir que els seus companys de tertúlia poden ser fins i tot pitjors, tot i que en algun cas són ilustres firmes del periodisme esportiu. Quantes notícies inventades hi ha en una sola taula!!!
Tot plegat, una farsa. Només faltava que algú s'inventi una tertúlia de dones. Un dia toca tertúlia de periodistes i l'altre dia de dones! No poden participar les nostres fèmines el dia que toca xerrada de periodistes. No dónen el nivell o és que en saben massa? Algú m'ho pot explicar?.
Tallat sense sucre
Aviso tinc mal dia. Li toca el rebre a les asseguradores. Si el carnet per punts ha reduit les morts en carretera, si la gent ja no beu quan ha d'agafar el cotxe (menys l'alcalde que interioritza l'alcohol com ningú), si els conductors corren no sé quants quilòmetres menys de mitjana davant l'amenaça de perdre punts.... algú em pot explicar per què pugen els preus de les assegurances??.
Gintonic de Bombay
Que quedi clar que la rajada sobre les tertúlies no té res a veure amb el fet que la bruixa s'incorpori ben aviat a la condició de tertuliana televisiva. Ups, se m'ha escapat...
PD: Haurem d'esperar molt a tenir firmes convidades??
CANSALADER DIMISSIÓ!!!
Fa només una setmana, el caRnsalader deia això de la Bruixa:
"La Bruixa ens ha fet 30 ANYS i, no només no ha convidat a res, sinó que no ha comunicat a ningú aquest feliç esdeveniment. Crec que la data la va agafar en plenes vacances daneses, però no és excusa. Potser és que l’edat li pesa més del que ens pensem, però jo veig un gran mèrit d’arribar als 30 mantenint un nivell etílic tan elevat. Us insto a felicitar-la efusivament si (com jo) encara no n’heu tingut l’oportunitat, i si ja l’heu felicitatada crec que ho hauríeu de tornar a fer perquè se’n mor de ganes. Paga’t uns cubates, iaia!"
Suposo que tots ho recordeu, oi?
Doncs crec que ahir era l'aniversari del caRnsalader i veig que no ha fet cap anunci, com li reclamava ell a la bruixa, i molt menys que hagi pagat uns cubates...
Fa només una setmana, el caRnsalader deia això de la Bruixa:
"La Bruixa ens ha fet 30 ANYS i, no només no ha convidat a res, sinó que no ha comunicat a ningú aquest feliç esdeveniment. Crec que la data la va agafar en plenes vacances daneses, però no és excusa. Potser és que l’edat li pesa més del que ens pensem, però jo veig un gran mèrit d’arribar als 30 mantenint un nivell etílic tan elevat. Us insto a felicitar-la efusivament si (com jo) encara no n’heu tingut l’oportunitat, i si ja l’heu felicitatada crec que ho hauríeu de tornar a fer perquè se’n mor de ganes. Paga’t uns cubates, iaia!"
Suposo que tots ho recordeu, oi?
Doncs crec que ahir era l'aniversari del caRnsalader i veig que no ha fet cap anunci, com li reclamava ell a la bruixa, i molt menys que hagi pagat uns cubates...
dimarts, de setembre 05, 2006
EL DIMARTS SEMPRE TROBES ALGO OBERT......pel petit bisbe arlequinat
Escric aquestes línies mentre estic a casa, al meu petit però entrenyable piset, tot mirant la farsa lamentable de la final de Copa Catalunya, no ho oblidem, de l'any passat. Prou ja de federació catalana mani qui mani. Ni Roure ni Roche. Com es pot ser tan patètic?? Un partit descafeïnat, fora de lloc, que no interessa a ningú... Ni als gironins que amb prou feines s'hi han acostat uns milers d'aficionats a Montilivi... Prou ja d'aquesta copa. Eliminem-la, o que la juguin els equips que no estan a primera. El Sabadell estaria orgullós de guanyar-la i segur que qualsevol equip modest català també. Prou si us plau.
I de pas, prou ja de seleccions catalanes. Jo hi estic a favor, que consti. Però de tenir-les de veritat, no que ens contentin amb una merda de partit per Nadal, amb seleccions sudaques, que no tenen cap interès. Un cop has jugat amb Brasil, ja no cal jugar més, si no és ja en partit oficial. Perquè els bolos de Nadal s'han convertit en partidets de les diferents comunitats autònomes. Perquè el mateix dia que deixen jugar a Catalunya, que en teoria és una reivindicació i no sé quantes tonteries, juga la selecció d'Andalúsia i tan feliços.
I ara parlen del Catalunya - Euskadi... Ohhh, què bonic!! Dues nacions jugant juntes!! M'hi pixo. Segurament jugaran el 8 d'octubre, on Puyol i Xavi estaran jugant amb la selecció espanyola, i des de Madrid riuran: "mientras Espanya juega competición oficial para clasificarse para la Eurocopa que estos matados jueguen amistosos...". Som patètics.
Tornant a la Catalunya Cup (ja no es diu així, no? No va funcionar i es torna a dir com sempre...). Estic mirant el partit tot escoltant Rac1. D'acord. El partit és un tortell com fa temps que no es veia. Però cal que surti la cabra a comentar? Reconec que començar a cantar sintonies de sèries i dibuixos de la meva infància, m'ha agradat i m'ha portat grans records. Però tampoc caldria abusar de bromes internes, que no entenc ni jo a vegades tot i ser del gremi; el pobre cansalader és l'únic que intenta parlar de futbol i a vegades fins i tot a de demanar disculpes per interrompre les tonteries... Per problemes professionals no puc escoltar-los mai, i un dia que ho escolto em surt la cabra!!!
Cansalader: gran moment el del mòbil i el doctor Slump!!! Per això tants anys de carrera!!!!
I si acaba guanyant l'Espanyol (queden 20 minuts), millor. Així es pensaran que són bons i que tenen opcions de no baixar. Aquest any per fi els pericos tornaran on es mereixen.
MISSA D'ONZE
Els complidors del comando pendran mesures dràstiques i passaran a l'expulsió d'aquells membres que no compleixen amb les seves obligacions escripturals.
Cansalader, tranquil, tot just és la primera setmana de la segona temporada del blog. Les rajades aniran gradualment en augment. No cal cremar totes les naus el primer dia.
BENEDICCIÓ
M'entero que la bruixa torna a la feina, i el primer que fa és el mateix que abans d'agafar vacances: marxar a Nova York. Molt bé!!! És la més llesta de la redacció. Felicitats. Però vigila, estalvia que d'aquí poc has d'anar a Londres i ja saps que faràs moltes compres, i hem de pagar un pis. Perquè tots sabem que d'entrevistes a Londres, res de res. Si l'any passat se't va negar Del Horno, impossible pensar en un Shevshenko...
ARLEQUINATS
Aquest any us mantindré informats de totes les peripècies de l'estimat i històric Centre d'Esports Sabadell. De fet, en molts desplaçaments ja aconseguim que bona part de les converses es monopolitzin parlant de les aventures i desventures d'aquest club. En aquest blog, seguirem l'ascens del Sabadell a la segona divisió B. En la primera jornada a Tercera Divisió, vam guanyar al Mataró 1 a 0 amb gol del gran Ivan Vilanova. Aquest diumenge tots a Castelldefels a les 12h!!!
Escric aquestes línies mentre estic a casa, al meu petit però entrenyable piset, tot mirant la farsa lamentable de la final de Copa Catalunya, no ho oblidem, de l'any passat. Prou ja de federació catalana mani qui mani. Ni Roure ni Roche. Com es pot ser tan patètic?? Un partit descafeïnat, fora de lloc, que no interessa a ningú... Ni als gironins que amb prou feines s'hi han acostat uns milers d'aficionats a Montilivi... Prou ja d'aquesta copa. Eliminem-la, o que la juguin els equips que no estan a primera. El Sabadell estaria orgullós de guanyar-la i segur que qualsevol equip modest català també. Prou si us plau.
I de pas, prou ja de seleccions catalanes. Jo hi estic a favor, que consti. Però de tenir-les de veritat, no que ens contentin amb una merda de partit per Nadal, amb seleccions sudaques, que no tenen cap interès. Un cop has jugat amb Brasil, ja no cal jugar més, si no és ja en partit oficial. Perquè els bolos de Nadal s'han convertit en partidets de les diferents comunitats autònomes. Perquè el mateix dia que deixen jugar a Catalunya, que en teoria és una reivindicació i no sé quantes tonteries, juga la selecció d'Andalúsia i tan feliços.
I ara parlen del Catalunya - Euskadi... Ohhh, què bonic!! Dues nacions jugant juntes!! M'hi pixo. Segurament jugaran el 8 d'octubre, on Puyol i Xavi estaran jugant amb la selecció espanyola, i des de Madrid riuran: "mientras Espanya juega competición oficial para clasificarse para la Eurocopa que estos matados jueguen amistosos...". Som patètics.
Tornant a la Catalunya Cup (ja no es diu així, no? No va funcionar i es torna a dir com sempre...). Estic mirant el partit tot escoltant Rac1. D'acord. El partit és un tortell com fa temps que no es veia. Però cal que surti la cabra a comentar? Reconec que començar a cantar sintonies de sèries i dibuixos de la meva infància, m'ha agradat i m'ha portat grans records. Però tampoc caldria abusar de bromes internes, que no entenc ni jo a vegades tot i ser del gremi; el pobre cansalader és l'únic que intenta parlar de futbol i a vegades fins i tot a de demanar disculpes per interrompre les tonteries... Per problemes professionals no puc escoltar-los mai, i un dia que ho escolto em surt la cabra!!!
Cansalader: gran moment el del mòbil i el doctor Slump!!! Per això tants anys de carrera!!!!
I si acaba guanyant l'Espanyol (queden 20 minuts), millor. Així es pensaran que són bons i que tenen opcions de no baixar. Aquest any per fi els pericos tornaran on es mereixen.
MISSA D'ONZE
Els complidors del comando pendran mesures dràstiques i passaran a l'expulsió d'aquells membres que no compleixen amb les seves obligacions escripturals.
Cansalader, tranquil, tot just és la primera setmana de la segona temporada del blog. Les rajades aniran gradualment en augment. No cal cremar totes les naus el primer dia.
BENEDICCIÓ
M'entero que la bruixa torna a la feina, i el primer que fa és el mateix que abans d'agafar vacances: marxar a Nova York. Molt bé!!! És la més llesta de la redacció. Felicitats. Però vigila, estalvia que d'aquí poc has d'anar a Londres i ja saps que faràs moltes compres, i hem de pagar un pis. Perquè tots sabem que d'entrevistes a Londres, res de res. Si l'any passat se't va negar Del Horno, impossible pensar en un Shevshenko...
ARLEQUINATS
Aquest any us mantindré informats de totes les peripècies de l'estimat i històric Centre d'Esports Sabadell. De fet, en molts desplaçaments ja aconseguim que bona part de les converses es monopolitzin parlant de les aventures i desventures d'aquest club. En aquest blog, seguirem l'ascens del Sabadell a la segona divisió B. En la primera jornada a Tercera Divisió, vam guanyar al Mataró 1 a 0 amb gol del gran Ivan Vilanova. Aquest diumenge tots a Castelldefels a les 12h!!!
MADRID ES CREMA pel cansalader de Gràcia
Després de gairebé dos dies suportant una nova onada d’espanyolisme menys casposa però equiparable a l'A por ellos d’Alemanya, per fi he trobat la part bona del Mundial de futbol aeri: Madrid es crema. És més: el Madrid es crema, perquè s’ha cremat una de les torres del pelotazo, propietat de Villar Mir, molt a prop d’on s’ha celebrat el triomf espanyol.
Com si fos un càstig bíblic per haver sortit de la seva existència perdedora, el Barbes (que diria Maradona) ha avisat els espanyols: "No hi torneu. A partir d'ara, ni els Mundials d'hoquei patins".
I ha quedat clar que era una obra divina i només un avís perquè no s'ha cremat cap fatxa.
Amb aquesta pena, em centro a comentar detalls lamentables que hem hagut de patir. D’entrada, m’hi pixo quan es compara un Mundial de futbol aeri amb un de futbol real. Quants equips competitius hi havia al Japó? 4 o 5? Quants partits s’han acabat amb menys de 20 punts de diferència? En un mundial de futbol hi ha potser 10 equips que poden guanyar-lo sense que sigui una sorpresa. I us imagineu que la final del Mundial de futbol es resolgués per 5 a 1, que ve a ser la proporció de 23 punts en un partit de petanca aèria. "I què assequibles que són els del bàsquet!" Collons! Quants periodistes espanyols hi havia a Tòquio? 20? A Alemanya potser n'hi havia 100. Mireu: m'he empassat estoicament aquestes 3 setmanes de competició sense interès, però no accepto que ningú intenti comparar el futbol aeri amb l'esport rei.
Apartat particular mereix l’amic Pau. El millor de tots els futbolistes aeris? Segurament sí. Però un perdedor, com ja ha demostrat repetidament a l’NBA (encara no ha guanyat un partit de play offs), i com va quedar de manifest lesionant-se en el moment decisiu. El pitjor, però, ha estat l’opereta en què s’ha convertit la lesió. Primer el van treure de la pista a coll-i-bé com si l’hagués cornejat un toro, després es va passejar dos dies en cadira de rodes, i el més brutal va ser la samarreta “Pau también juega” que portaven els seus companys abans de la final. Si ho veus i no saps de què va, et penses que s’ha mort.
Més coses: primera portada desencertada d'El 9 en tota la seva història. “Amb 5 dels nostres”. I una merda! Amb 5 botiflers. Haurien d’haver titulat “On és l’esperit de Masoliver?”
I la gran perla del cap de setmana: em trobava al Parador Estatal de Vic (on, per cert, tot està escrit en espanyol, i el personal dubta a atendre’t en català) i vaig intentar seguir el partit per ràdio. Radio Nacional era l’única opció. Què hi farem. Però acaba la final i celebren el títol amb el Paquito Chocolatero. Demencial. Es pot ser més cutre?
Per sort ja s’ha acabat. L’única putada és que el retrobament amb el futbol serà també deplorable amb la final de la Copa de Catalunya. A banda que aquesta final es juga quan el torneig d’aquest any ja està a les semifinals, és que no li interessa a ningú. El fet que jugui Ezquerro ho diu tot. Només faltava que a l'Estatut s'hi digués que la Copa Catalunya havia de fer els possibles per avergonyir el nom que porta.
MÉS BACARDI
Llegeixo amb fruïció la secció Tot i més del Lecturas, i em reconcilio amb les classes magistrals de periodisme esviaixat que vaig aprendre del cap de Ciutat Badia. El text en qüestió explica que el gran mestre de les transmissions de futbol en català continua liderant les del Barça després de l’últim EGM. La gran dada de reforç que aporten és que suma més oients que totes les altres transmissions de les altres emissores juntes. És o no esviaixat? I el pitjor és que no li cal.
L'ALMAX
Joan Clos. És un bé de Déu per la salut. Et fa riure sempre i et puja l'autoestima: si aquest imbecil ha estat alcalde de Barcelona, jo puc ser president de la NASA.
AFTER HOUR
Compte que la Bruixa ha tancat el seu cicle de vacances passives. Vull dir que torna al seu estat habitual de vacances actives, i amenaça de tornar a passejar els seus 15 anys (a cada cama) per Europa. Pròxim objectiu: dues setmanes a Sòfia per analitzar el potencial del rival búlgar. Per desgràcia seva, el Chelsea s’ha negat a traspassar el cap de premsa al Levski, i li serà difícil trobar excuses. Ara sona Badia.
Per cert: avui vull rajar de nosaltres. O ens estem fent grans o ens estem amariconant? Ja no només no escrivim (Matilde i advocat, dimissió) sinó que, a més, els que escrivim ja no rajem. Això d’insinuar les coses i no dir res no té cap gràcia. Raja més Mascaró que nosaltres. I això ho dic seriosament: m’avorreixo.
Després de gairebé dos dies suportant una nova onada d’espanyolisme menys casposa però equiparable a l'A por ellos d’Alemanya, per fi he trobat la part bona del Mundial de futbol aeri: Madrid es crema. És més: el Madrid es crema, perquè s’ha cremat una de les torres del pelotazo, propietat de Villar Mir, molt a prop d’on s’ha celebrat el triomf espanyol.
Com si fos un càstig bíblic per haver sortit de la seva existència perdedora, el Barbes (que diria Maradona) ha avisat els espanyols: "No hi torneu. A partir d'ara, ni els Mundials d'hoquei patins".
I ha quedat clar que era una obra divina i només un avís perquè no s'ha cremat cap fatxa.
Amb aquesta pena, em centro a comentar detalls lamentables que hem hagut de patir. D’entrada, m’hi pixo quan es compara un Mundial de futbol aeri amb un de futbol real. Quants equips competitius hi havia al Japó? 4 o 5? Quants partits s’han acabat amb menys de 20 punts de diferència? En un mundial de futbol hi ha potser 10 equips que poden guanyar-lo sense que sigui una sorpresa. I us imagineu que la final del Mundial de futbol es resolgués per 5 a 1, que ve a ser la proporció de 23 punts en un partit de petanca aèria. "I què assequibles que són els del bàsquet!" Collons! Quants periodistes espanyols hi havia a Tòquio? 20? A Alemanya potser n'hi havia 100. Mireu: m'he empassat estoicament aquestes 3 setmanes de competició sense interès, però no accepto que ningú intenti comparar el futbol aeri amb l'esport rei.
Apartat particular mereix l’amic Pau. El millor de tots els futbolistes aeris? Segurament sí. Però un perdedor, com ja ha demostrat repetidament a l’NBA (encara no ha guanyat un partit de play offs), i com va quedar de manifest lesionant-se en el moment decisiu. El pitjor, però, ha estat l’opereta en què s’ha convertit la lesió. Primer el van treure de la pista a coll-i-bé com si l’hagués cornejat un toro, després es va passejar dos dies en cadira de rodes, i el més brutal va ser la samarreta “Pau también juega” que portaven els seus companys abans de la final. Si ho veus i no saps de què va, et penses que s’ha mort.
Més coses: primera portada desencertada d'El 9 en tota la seva història. “Amb 5 dels nostres”. I una merda! Amb 5 botiflers. Haurien d’haver titulat “On és l’esperit de Masoliver?”
I la gran perla del cap de setmana: em trobava al Parador Estatal de Vic (on, per cert, tot està escrit en espanyol, i el personal dubta a atendre’t en català) i vaig intentar seguir el partit per ràdio. Radio Nacional era l’única opció. Què hi farem. Però acaba la final i celebren el títol amb el Paquito Chocolatero. Demencial. Es pot ser més cutre?
Per sort ja s’ha acabat. L’única putada és que el retrobament amb el futbol serà també deplorable amb la final de la Copa de Catalunya. A banda que aquesta final es juga quan el torneig d’aquest any ja està a les semifinals, és que no li interessa a ningú. El fet que jugui Ezquerro ho diu tot. Només faltava que a l'Estatut s'hi digués que la Copa Catalunya havia de fer els possibles per avergonyir el nom que porta.
MÉS BACARDI
Llegeixo amb fruïció la secció Tot i més del Lecturas, i em reconcilio amb les classes magistrals de periodisme esviaixat que vaig aprendre del cap de Ciutat Badia. El text en qüestió explica que el gran mestre de les transmissions de futbol en català continua liderant les del Barça després de l’últim EGM. La gran dada de reforç que aporten és que suma més oients que totes les altres transmissions de les altres emissores juntes. És o no esviaixat? I el pitjor és que no li cal.
L'ALMAX
Joan Clos. És un bé de Déu per la salut. Et fa riure sempre i et puja l'autoestima: si aquest imbecil ha estat alcalde de Barcelona, jo puc ser president de la NASA.
AFTER HOUR
Compte que la Bruixa ha tancat el seu cicle de vacances passives. Vull dir que torna al seu estat habitual de vacances actives, i amenaça de tornar a passejar els seus 15 anys (a cada cama) per Europa. Pròxim objectiu: dues setmanes a Sòfia per analitzar el potencial del rival búlgar. Per desgràcia seva, el Chelsea s’ha negat a traspassar el cap de premsa al Levski, i li serà difícil trobar excuses. Ara sona Badia.
Per cert: avui vull rajar de nosaltres. O ens estem fent grans o ens estem amariconant? Ja no només no escrivim (Matilde i advocat, dimissió) sinó que, a més, els que escrivim ja no rajem. Això d’insinuar les coses i no dir res no té cap gràcia. Raja més Mascaró que nosaltres. I això ho dic seriosament: m’avorreixo.
dijous, d’agost 31, 2006
DIJOUS SURTO...pel Sacarina
Estimats lectors del rajarxrajar. He decidit iniciar la temporada amb una rajada de la UEFA, la gran farsa del futbol europeu, i els seus esforços titànics per limitar els moviments als periodistes que amenaçaven la seguretat de la SuperCopa d’Europa. Gairebé puc confirmar que Sadam Hussein no està tan vigilat a Baghdad quan el traslladen de la presó a la sala on se’l sotmet a judici sumaríssim. Potser per això, potser perquè van centrar tots els esforços a la tribuna de premsa, la seguretat no va detectar l’entrada de més de 70 bengales i 20 feixistes boixos NOis. I igual també per aquest motiu ningú va adonar-se que entrava Jimmy Jump a la grada per fer el seu número habitual.
He intentat articular una rajada amb sentit sobre l’ascens del gran alcalde Clos al Ministeri d’Indústria però no he pogut acabar sense trencar-me el pit de riure. Això promet grans moments. Els humoristes del país estan d’enhorabona perquè aquest home albí, parlant en castellà, envoltat dels taurons de les finances espanyols és un cóctel explosiu. Ho seguirem amb especial atenció.
Tallat sense sucre.
Aquí hi ha llenya per tothom. Pel Carnsalader perquè raja de la bruixa i no apareix mai a les excursions nocturnes del comando (només quan feien el concurs de triples NBA). A la bruixa perquè al rajarxrajar no es pot deixar una rajada a mitges. Si la gira va ser convulsa, aquest és el lloc ideal per treure tota la merda. I al Bisbe, oh estimat amic!, confons l’amor pels pericos (que deu ser l’únic vici que no tinc) amb una contrastada i demostrada professionalitat.
Gintonic de Bombay
He de reconéixer que se m’ha posat la pell de gallina llegint el Carnsalader i recordant els grans moments que vam viure a Hannover. L’Armada Invencible havia tornat a naufragar. Ho explicaré als meus néts.
Estimats lectors del rajarxrajar. He decidit iniciar la temporada amb una rajada de la UEFA, la gran farsa del futbol europeu, i els seus esforços titànics per limitar els moviments als periodistes que amenaçaven la seguretat de la SuperCopa d’Europa. Gairebé puc confirmar que Sadam Hussein no està tan vigilat a Baghdad quan el traslladen de la presó a la sala on se’l sotmet a judici sumaríssim. Potser per això, potser perquè van centrar tots els esforços a la tribuna de premsa, la seguretat no va detectar l’entrada de més de 70 bengales i 20 feixistes boixos NOis. I igual també per aquest motiu ningú va adonar-se que entrava Jimmy Jump a la grada per fer el seu número habitual.
He intentat articular una rajada amb sentit sobre l’ascens del gran alcalde Clos al Ministeri d’Indústria però no he pogut acabar sense trencar-me el pit de riure. Això promet grans moments. Els humoristes del país estan d’enhorabona perquè aquest home albí, parlant en castellà, envoltat dels taurons de les finances espanyols és un cóctel explosiu. Ho seguirem amb especial atenció.
Tallat sense sucre.
Aquí hi ha llenya per tothom. Pel Carnsalader perquè raja de la bruixa i no apareix mai a les excursions nocturnes del comando (només quan feien el concurs de triples NBA). A la bruixa perquè al rajarxrajar no es pot deixar una rajada a mitges. Si la gira va ser convulsa, aquest és el lloc ideal per treure tota la merda. I al Bisbe, oh estimat amic!, confons l’amor pels pericos (que deu ser l’únic vici que no tinc) amb una contrastada i demostrada professionalitat.
Gintonic de Bombay
He de reconéixer que se m’ha posat la pell de gallina llegint el Carnsalader i recordant els grans moments que vam viure a Hannover. L’Armada Invencible havia tornat a naufragar. Ho explicaré als meus néts.
ELS DIMECRES ESCRIC PER NO FER UN LLEIG… per la bruixa d’or
Primer de tot vull mostrar la meva indignació pel fet que en plenes vacances em feu escriure. Qui decideix que la temporada comença ara? Serà la vostra, que mentre us torràveu al sol, aquí la que escriu estava currant per aquests móns de déu, planeta amunt, planeta avall. Per cert, cansalader, ja sé que no cal que em defensi, però quan tu et llevaves jo ja havia gravat quatre cròniques i quan te n’anaves a dormir, a mi encara em quedava mig dia per endavant seguint als gladiadors. De tota manera, entenc que puguis pensar que això de viatjar d’enviat especial són vacances, no hem d’oblidar que tu vens d’un mundial on no et vas moure de la cadira i on totes les notícies que donaves et venien servides des de la redacció de Barcelona… així jo també faig un mundial…
Un cop restablert el meu honor professional i ja que he tret el tema de la gira, us faré cinc cèntims d’allò que ens interessa: l’expedició ja no prometia gaire a nivell etílic i es va confirmar. Com a única membre del comando, em vaig haver de reciclar i haig d’admetre que excepte quatre margarites mal comptades les nits només van servir per dormir. I això és tota la informació que us puc avançar sobre la gira perquè em puc acabar escalfant i calladets tots estem més macos.
POCIONS I BEURATGES DIVERSOS
Des de la perspectiva llunyana, confusa i diluïda amb la qual segueixo els partits del Barça al sofà de casa, observo perplexa que després de 5 partits consecutius, Tiago Motta encara no s’ha lesionat. Aquest si, aquest serà el seu any. De moment, els mitjans, que són dolents per natura, ja l’han començat a criticar. Em sap greu pel reduït club de fans de Tiago Motta, club que de ben segur té...
De tota manera, una reflexió que hauria de fer Motta és que si no dones bola a ningú, en breu et poden passar factura. En comptes d’imitar Ronaldinho en la manera de vestir, el que hauria de fer Motta és fixar-se en altres qualitats del brasiler. Sota aquesta aparença de bon jan, Ronaldinho és més llest que la gana. I ja no us dic Roberto de Assis... “Nada por aquí, nada por allá... donde está la bolita...?” La boleta apareix a Milà i quan Soriano es posa la mà a la cartera, resulta que el contracte ja està signat.
COP D’ESCOMBRA
Normes d’educació bàsica: Quan un autocar, amb 20 persones a dins, fa 10 minuts que espera que pugis per arrencar, mai (mai, mai, mai) t’has d’encendre una cigarreta. I ja entenc que el mono del tabac és molt dur i ens arriba a superar fins al punt de perdre el nord, però la desena vegada que es repeteix aquesta mateixa escena, igual algú pot pensar que us hi en foteu a la cara.
En fi, una norma que se m’ha acudit a l’atzar. Continuarem amb aquestes lliçons d’educació bàsica en un futur, perquè a vegades sobreestimem al gremi i és bo recordar que som un col·lectiu amb deficiències.
Primer de tot vull mostrar la meva indignació pel fet que en plenes vacances em feu escriure. Qui decideix que la temporada comença ara? Serà la vostra, que mentre us torràveu al sol, aquí la que escriu estava currant per aquests móns de déu, planeta amunt, planeta avall. Per cert, cansalader, ja sé que no cal que em defensi, però quan tu et llevaves jo ja havia gravat quatre cròniques i quan te n’anaves a dormir, a mi encara em quedava mig dia per endavant seguint als gladiadors. De tota manera, entenc que puguis pensar que això de viatjar d’enviat especial són vacances, no hem d’oblidar que tu vens d’un mundial on no et vas moure de la cadira i on totes les notícies que donaves et venien servides des de la redacció de Barcelona… així jo també faig un mundial…
Un cop restablert el meu honor professional i ja que he tret el tema de la gira, us faré cinc cèntims d’allò que ens interessa: l’expedició ja no prometia gaire a nivell etílic i es va confirmar. Com a única membre del comando, em vaig haver de reciclar i haig d’admetre que excepte quatre margarites mal comptades les nits només van servir per dormir. I això és tota la informació que us puc avançar sobre la gira perquè em puc acabar escalfant i calladets tots estem més macos.
POCIONS I BEURATGES DIVERSOS
Des de la perspectiva llunyana, confusa i diluïda amb la qual segueixo els partits del Barça al sofà de casa, observo perplexa que després de 5 partits consecutius, Tiago Motta encara no s’ha lesionat. Aquest si, aquest serà el seu any. De moment, els mitjans, que són dolents per natura, ja l’han començat a criticar. Em sap greu pel reduït club de fans de Tiago Motta, club que de ben segur té...
De tota manera, una reflexió que hauria de fer Motta és que si no dones bola a ningú, en breu et poden passar factura. En comptes d’imitar Ronaldinho en la manera de vestir, el que hauria de fer Motta és fixar-se en altres qualitats del brasiler. Sota aquesta aparença de bon jan, Ronaldinho és més llest que la gana. I ja no us dic Roberto de Assis... “Nada por aquí, nada por allá... donde está la bolita...?” La boleta apareix a Milà i quan Soriano es posa la mà a la cartera, resulta que el contracte ja està signat.
COP D’ESCOMBRA
Normes d’educació bàsica: Quan un autocar, amb 20 persones a dins, fa 10 minuts que espera que pugis per arrencar, mai (mai, mai, mai) t’has d’encendre una cigarreta. I ja entenc que el mono del tabac és molt dur i ens arriba a superar fins al punt de perdre el nord, però la desena vegada que es repeteix aquesta mateixa escena, igual algú pot pensar que us hi en foteu a la cara.
En fi, una norma que se m’ha acudit a l’atzar. Continuarem amb aquestes lliçons d’educació bàsica en un futur, perquè a vegades sobreestimem al gremi i és bo recordar que som un col·lectiu amb deficiències.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)