ESCRIURE DIUMENGE Pel futur alcalde de Laxe
Ho sento nois, però ahir vaig arribar molt tard de Bremen i demà marxo a Bilbao, no he tingut temps de seure amb calma davant l'ordinador i per evitar escriure un breu, com ha fet el Sacarina, aplaço fins divendres l'aparició del meu article. Però aviso que faré honor al nom del blog i el Barça, el seu president i els amics de Ciutat Badia rebràn de valent. Estic calent. Van a haber ondonadas de hostias, que diria el mític Manquiña.
Només diré que els subnormals aquests dels borbons dels que rajeu (estic d'acord amb tot) informen via SMS del futur naixement d'un altre subnormal, mentre que al Barça ha de remoure cel i terra per saber quina lesió té un jugador. Per no parlar del fet d'amagar les proves o de segrestar els periodistes a l' avió per que ningú tingui imatges d'Eto'o... No segueixo que m'escalfo i em quedo sense article.
Diumenge més. Ho sento.
divendres, de setembre 29, 2006
dijous, de setembre 28, 2006
Dijous Surto... pel Sacarina
La junta directiva del Barça s'estima el bàsquet. No és veritat que menysingui la petanca aèria. Qui ho pensi és un malèvol calumniador antibarcelonista. I per si queda algun dubte s'organitza una roda de premsa per presentar l'homenatge a Solozábal amb tota la premsa d'aquest esport que només interessa als del Palau i a quatre de Badalona, reunida a la sala de premsa del Camp Nou. Com que és el dia que operen Eto'o esperes que et facin la pregunta sobre el tema (pregunta que prèviament els representants de Ciutat Badia han pactat per l'última intervenció de la roda de premsa) i quan arriba la qüestió et fas el xulo i dius que no t'interessa res més que el bàsquet. És una falta de respecte parlar d'altres coses en una roda de premsa tan important. Si Goebbels aixequés el cap estaria orgullós.
Recordaré aquesta anècdota quan enderroquin el Palau.
Tallat sense sucre
Amics, estem perdent al CaRnsalader. Necessita una teràpia de xoc urgent. La bruixa ja ha deixat clar que hi ha tensió sexual mal resolta entre ells dos. Però ell mateix, aquest pobre home que hauria d'escriure els dilluns però surt els dimarts, ha reconegut que s'estima més la campiona de l'escorta que la bruixa de la tensió sexual. Sospito que la seva obsessió pel bidet va més enllà de l'estricta rajamenta. Tinc por. Crec que no l'hauríem de convidar més a les trobades nocturnes del comando.
Gintonic de Bombay.
Proposo que tots ens pintem UNICEF a la samarreta. Tots col.laborem amb els nens. Els nens dels Borbons, que tindran una plàcida infantesa gràcies als nostres diners.
La junta directiva del Barça s'estima el bàsquet. No és veritat que menysingui la petanca aèria. Qui ho pensi és un malèvol calumniador antibarcelonista. I per si queda algun dubte s'organitza una roda de premsa per presentar l'homenatge a Solozábal amb tota la premsa d'aquest esport que només interessa als del Palau i a quatre de Badalona, reunida a la sala de premsa del Camp Nou. Com que és el dia que operen Eto'o esperes que et facin la pregunta sobre el tema (pregunta que prèviament els representants de Ciutat Badia han pactat per l'última intervenció de la roda de premsa) i quan arriba la qüestió et fas el xulo i dius que no t'interessa res més que el bàsquet. És una falta de respecte parlar d'altres coses en una roda de premsa tan important. Si Goebbels aixequés el cap estaria orgullós.
Recordaré aquesta anècdota quan enderroquin el Palau.
Tallat sense sucre
Amics, estem perdent al CaRnsalader. Necessita una teràpia de xoc urgent. La bruixa ja ha deixat clar que hi ha tensió sexual mal resolta entre ells dos. Però ell mateix, aquest pobre home que hauria d'escriure els dilluns però surt els dimarts, ha reconegut que s'estima més la campiona de l'escorta que la bruixa de la tensió sexual. Sospito que la seva obsessió pel bidet va més enllà de l'estricta rajamenta. Tinc por. Crec que no l'hauríem de convidar més a les trobades nocturnes del comando.
Gintonic de Bombay.
Proposo que tots ens pintem UNICEF a la samarreta. Tots col.laborem amb els nens. Els nens dels Borbons, que tindran una plàcida infantesa gràcies als nostres diners.
ESCRIC PER NO FER UN LLEIG… per la bruixa d’or
El món s’ha acabat. O com a mínim això és el que ha semblat escoltant alguna de les tertúlies de les ones radiofòniques. L’empat a Bremen ha estat catastròfic i com era d’esperar, això de les rotacions resulta que és una molt mala idea. Allò de que amb aquesta plantilla es podien fer dos equips titulars només era un dir, coses que es comenten per donar suport a la teoria de les rotacions (article 113 del manual del bon tertulià). Però no us ho haureu cregut. Ara, segons l’article 164, toca dir que l’equip està relaxat, li falta gana de títols i té una preocupant falta d’intensitat anímica.
Però no us sorprengueu, què esperàveu? Ser tertulià té gràcia en dies com avui. Avui hem pogut entrar a matar. Motta no pot jugar mai més en aquest Barça. A Ronaldinho l’hauríem d’haver venut. Puyol no té nivell per jugar a l’eix de la defensa i ja no parlem d’Oleguer. Bé, això no s’ha dit tal qual, però la sensació general anava per aquí.
En fi, seria políticament incorrecte ser benevolent en aquest blog i aparèixer amb una argumentació tan simple com que a mi em sembla que un mal dia el pot tenir qualsevol. O sigui que sí, deu ser que Txiqui té una informació que ens amaga, i que ell quan deia que feia la sensació que encara estàvem a Paris, no ho deia per l’entorn, ho deia perquè havia vist els jugadors vacil•lant que li fotrien vuit al Werder Bremen.
I avui que parlem de les tertúlies, us presentaré un tipus específic de tertulians que em posa especialment de mala llet, es tracta del tertulià informador. Aquell que abans que s’hagi explicat la informació del dia i davant d’una pregunta genèrica de l’estil com veus aquest Barça, s’afanya ràpidament a dir alguna cosa així com: "doncs avui una mica pitjor perquè he pogut veure que Saviola ha quedat fora de la convocatòria i que Rikjaard també ha deixat Marquez a casa. Sort tenim que Ronaldinho i Deco no tenen res, que avui no han entrenat però només és perquè han fet gimnàs. De tota manera, he pogut sentir Saviola i no se’l veu preocupat per no anar a Alemanya perquè diu que està encantat amb l’afició. Feia 854 dies que el xaval no jugava amb la samarreta del Barça. Bé, tampoc ens cal, que tenim l’Eto’o i avui ha fet un acte benèfic on per cert no ha parlat”.
A tots aquells que en un futur us voleu dedicar a la professió de tertulià (cas del cansalader, per si no ho sabíeu próximamente en sus pantallas), us recordo que us conviden a aquestes taules tan constructives per opinar i no per informar, que per això ja hi ha gent que treballa moltes més hores que vosaltres per acabar cobrant molt menys.
El súmmum de la ineptitud dels tertulians arriba quan es permeten el luxe de corregir informacions. Si ha de ser per ajudar, mira, és repel•lent i prou, però és que a sobre confonen l’audiència. Si Eto’o hagués superat els 17 gols li haguessin regalat cotxes i no ambulàncies. Entenc que tanta solidaritat pugui portar a confusió, però si un no està segur, sempre pot callar.
POCIONS I BEURATGES DIVERSOS
Heu pogut veure que fins al moment no he fet cap referència a la colpidora notícia de la lesió de Samuel Eto’o. Guardaré un respectuós silenci perquè, germans, avui “tots som Eto’o”.
Sense voler fer cap associació d’idees, des de fa un parell d’hores, m’arriba un chumba chumba procedent de Sant Cugat. A can Saviola estan de festa.
Us situo. Assemblea del Barça. Palau Blaugrana. Ferran Soriano presenta el pressupost per l’any vinent, 300 milions d’eurus. Podríem reservar una partida de 1000 eurus extres per la logística d’aquesta assemblea? Més que tot, per posar un servei de traducció i no haver de veure el cap de protocol fent hores extres de traducció simultània a l’orella d’un soci de Madrid que no entenia el català. Per sort per al Ramon Pujol, l’escena no va durar les 6 hores de l’assemblea, que el soci en qüestió un cop va deixar constància de la seva pataleta i va ser motiu de comentari a tots els mitjans, ràpidament va fotre el camp, que tenia pressa.
COP D’ESCOMBRA
Arribats a aquest punt i veient que setmana rera setmana el cansalader em continua atonyinant, us haig de confessar que em comença a preocupar. És evident que té una tensió sexual no resolta cap a mi. Amic cansalader, tot i que estiguis fet un figurin, ho sento, no pot ser. No m’atreus. O sigui que supera aquesta fixació, deixa de perseguir-me per tot arreu amb atacs constants i de tot tipus cap a mi i comença a passar pàgina. De tota manera, t’agraeixo que hagis obert els ulls i hagis pogut comprovar que en relació amb la bruixeria que m’envolta, sóc Santa Teresa de Calcuta.
Al pallasso infantil que va pel món ensenyant la campiona el deixaré estar per més endavant tot i que he observat que a les primeres de canvi, alliçonat pel bisbe i el seu ressentiment, ja m'ha rajat. Només li recordaré que l'efecte invisibilitat va i ve segons bufa el vent...
El món s’ha acabat. O com a mínim això és el que ha semblat escoltant alguna de les tertúlies de les ones radiofòniques. L’empat a Bremen ha estat catastròfic i com era d’esperar, això de les rotacions resulta que és una molt mala idea. Allò de que amb aquesta plantilla es podien fer dos equips titulars només era un dir, coses que es comenten per donar suport a la teoria de les rotacions (article 113 del manual del bon tertulià). Però no us ho haureu cregut. Ara, segons l’article 164, toca dir que l’equip està relaxat, li falta gana de títols i té una preocupant falta d’intensitat anímica.
Però no us sorprengueu, què esperàveu? Ser tertulià té gràcia en dies com avui. Avui hem pogut entrar a matar. Motta no pot jugar mai més en aquest Barça. A Ronaldinho l’hauríem d’haver venut. Puyol no té nivell per jugar a l’eix de la defensa i ja no parlem d’Oleguer. Bé, això no s’ha dit tal qual, però la sensació general anava per aquí.
En fi, seria políticament incorrecte ser benevolent en aquest blog i aparèixer amb una argumentació tan simple com que a mi em sembla que un mal dia el pot tenir qualsevol. O sigui que sí, deu ser que Txiqui té una informació que ens amaga, i que ell quan deia que feia la sensació que encara estàvem a Paris, no ho deia per l’entorn, ho deia perquè havia vist els jugadors vacil•lant que li fotrien vuit al Werder Bremen.
I avui que parlem de les tertúlies, us presentaré un tipus específic de tertulians que em posa especialment de mala llet, es tracta del tertulià informador. Aquell que abans que s’hagi explicat la informació del dia i davant d’una pregunta genèrica de l’estil com veus aquest Barça, s’afanya ràpidament a dir alguna cosa així com: "doncs avui una mica pitjor perquè he pogut veure que Saviola ha quedat fora de la convocatòria i que Rikjaard també ha deixat Marquez a casa. Sort tenim que Ronaldinho i Deco no tenen res, que avui no han entrenat però només és perquè han fet gimnàs. De tota manera, he pogut sentir Saviola i no se’l veu preocupat per no anar a Alemanya perquè diu que està encantat amb l’afició. Feia 854 dies que el xaval no jugava amb la samarreta del Barça. Bé, tampoc ens cal, que tenim l’Eto’o i avui ha fet un acte benèfic on per cert no ha parlat”.
A tots aquells que en un futur us voleu dedicar a la professió de tertulià (cas del cansalader, per si no ho sabíeu próximamente en sus pantallas), us recordo que us conviden a aquestes taules tan constructives per opinar i no per informar, que per això ja hi ha gent que treballa moltes més hores que vosaltres per acabar cobrant molt menys.
El súmmum de la ineptitud dels tertulians arriba quan es permeten el luxe de corregir informacions. Si ha de ser per ajudar, mira, és repel•lent i prou, però és que a sobre confonen l’audiència. Si Eto’o hagués superat els 17 gols li haguessin regalat cotxes i no ambulàncies. Entenc que tanta solidaritat pugui portar a confusió, però si un no està segur, sempre pot callar.
POCIONS I BEURATGES DIVERSOS
Heu pogut veure que fins al moment no he fet cap referència a la colpidora notícia de la lesió de Samuel Eto’o. Guardaré un respectuós silenci perquè, germans, avui “tots som Eto’o”.
Sense voler fer cap associació d’idees, des de fa un parell d’hores, m’arriba un chumba chumba procedent de Sant Cugat. A can Saviola estan de festa.
Us situo. Assemblea del Barça. Palau Blaugrana. Ferran Soriano presenta el pressupost per l’any vinent, 300 milions d’eurus. Podríem reservar una partida de 1000 eurus extres per la logística d’aquesta assemblea? Més que tot, per posar un servei de traducció i no haver de veure el cap de protocol fent hores extres de traducció simultània a l’orella d’un soci de Madrid que no entenia el català. Per sort per al Ramon Pujol, l’escena no va durar les 6 hores de l’assemblea, que el soci en qüestió un cop va deixar constància de la seva pataleta i va ser motiu de comentari a tots els mitjans, ràpidament va fotre el camp, que tenia pressa.
COP D’ESCOMBRA
Arribats a aquest punt i veient que setmana rera setmana el cansalader em continua atonyinant, us haig de confessar que em comença a preocupar. És evident que té una tensió sexual no resolta cap a mi. Amic cansalader, tot i que estiguis fet un figurin, ho sento, no pot ser. No m’atreus. O sigui que supera aquesta fixació, deixa de perseguir-me per tot arreu amb atacs constants i de tot tipus cap a mi i comença a passar pàgina. De tota manera, t’agraeixo que hagis obert els ulls i hagis pogut comprovar que en relació amb la bruixeria que m’envolta, sóc Santa Teresa de Calcuta.
Al pallasso infantil que va pel món ensenyant la campiona el deixaré estar per més endavant tot i que he observat que a les primeres de canvi, alliçonat pel bisbe i el seu ressentiment, ja m'ha rajat. Només li recordaré que l'efecte invisibilitat va i ve segons bufa el vent...
dimecres, de setembre 27, 2006
PROU BORBONS, COLLONS! pel cansalader de Gràcia
Avui, ja aviso, feriré susceptibilitats. He dit.
Entre les seves faccions i, sobretot, la seva manera de parlar sempre havia pensat que els membres de la familia reial espanyola tenien algun tipus de retard mental. Però no. Els disminuïts som nosaltres. No foten un pal a l’aigua, llevat de l’hora de cardar, on pel que es veu són primeres espases. I vinga a criar com a conills, i nosaltres a mantenir-los.
Quatre de l’Urdangarín, dos del Marichalar (aquests inevitablement subnormals per part de pare i mare) i, ara, el segon de la millor periodista de la història de la comunicació. Aquest últim té molt de mèrit perquè, anorèxica com està, se li deu haver encongit fins i tot la figa.
El cas és que és tan desproporcionada la nòmina de néts reials com els escons de qualsevol parlament. De la mateixa manera que els 135 escons del parlament es podrien reduir a un per partit i ens estalviaríem mantenir una nombrosa colla de lladres, si el que els Borbons volien era assegurar-se l’hereu, doncs haver adoptat un nen per Felip VI (esperem que no sigui com l’últim), i llestos. No calia carregar-nos amb 7 nets més, infants, inservibles tots ells, però que haurem de subvencionar com, nosaltres sí, súbdits tocats del bolet. La seva única contribució a l'estalvi estatal és que no gasten en condons, tret de quan follen amb la fulana.
Dit això, m’encrespa sobremanera que, ara sí, haguem de córrer cames ajudeu-me a canviar la puta Constitució. Si s’ha de tocar una coma perquè Catalunya pugui ser reconeguda com una nació, tota Espanya en peu de guerra; però si s’ha de modificar perquè la borboneta pugui regnar, tots d’acord. Feixistes de merda! Foteu-vos la monarquia on us càpiga!
I una última prova que no són tan curts com sembla: com que la reforma constitucional necessita un referèndum, els Borbons no volen de cap manera que es voti només l’abolició de la llei sàlica. Suposo que tenen por que alguns demòcrates descreguts com un servidor ens decidíssim a tornar a les urnes, però no per abolir la llei sàlica sinó per abolir d’una punyetera vegada aquesta monarquia que carda i ens sagna.
MÉS BACARDI
Ho sento. Sé que és una obsessió patològica, no hi puc fer més. Dissabte vaig extreure una dada especialment sagnant de la infecta assemblea del Barça. Vam rebutjar una oferta de 22 milions d’euros per portar publicitat a la samarreta que, si més no, haurien servit per cobrir un acte realment solidari: els 22 milions d’euros que té de pressupost el futbol aeri. I a sobre Ivanovic, que no para d’acumular ridículs, ara demana un aler. El Palau no el demolirà Laporta; el cremaré jo.
L’ALMAX
Aviso que no vaig begut. La bruixa no és tan bruixa, o millor dit, n’hi ha de molt més bruixes que ella. Dissabte vaig participar en un autèntic akelarre, en què vaig descobrir que la bruixa s’ha encomanat de dues boges perilloses: per una banda, la cap de l’alcalde (abans coneguda com Picasso), i per l’altra, la coca-coles (abans coneguda com hacker, i així seguirà si la bruixa no li torna a donar la contrassenya). Picasso i la bruixa no responen dels seusactes després del primer glop del segon cubata, i la coca-coles enacara és méspreocupant perquè no beu (alcohol, s'entén). No explicaré més detalls, però sí la conclusió: quan s’ajunten són tan males ..... (fill in the gap amb l’adjectiu que creieu convenient) que costa de creure. Tant, que sento compassió per la bruixa, tot i que mantinc que ha augmentat la seva presència i ja avanço que aquest any serà suplent al seu equip de futbol. Hi ha rumors que diumenge va sortir amb Manel Vich.
AFTER HOUR
Notícia bomba! Informat sobre la identitat de la campiona, us informo que el sacarina no ha pogut negar haver-se exhibit en una actitud molt similar. No se sap si fa poc o molt temps, quin era el seu estat etílic, quin és l'apel·latiu de la seva campiona, ni si va ser a Barcelona o a la seva metròpolis natal. El que sí sabem és per què necesitaba el bidet.
Avui, ja aviso, feriré susceptibilitats. He dit.
Entre les seves faccions i, sobretot, la seva manera de parlar sempre havia pensat que els membres de la familia reial espanyola tenien algun tipus de retard mental. Però no. Els disminuïts som nosaltres. No foten un pal a l’aigua, llevat de l’hora de cardar, on pel que es veu són primeres espases. I vinga a criar com a conills, i nosaltres a mantenir-los.
Quatre de l’Urdangarín, dos del Marichalar (aquests inevitablement subnormals per part de pare i mare) i, ara, el segon de la millor periodista de la història de la comunicació. Aquest últim té molt de mèrit perquè, anorèxica com està, se li deu haver encongit fins i tot la figa.
El cas és que és tan desproporcionada la nòmina de néts reials com els escons de qualsevol parlament. De la mateixa manera que els 135 escons del parlament es podrien reduir a un per partit i ens estalviaríem mantenir una nombrosa colla de lladres, si el que els Borbons volien era assegurar-se l’hereu, doncs haver adoptat un nen per Felip VI (esperem que no sigui com l’últim), i llestos. No calia carregar-nos amb 7 nets més, infants, inservibles tots ells, però que haurem de subvencionar com, nosaltres sí, súbdits tocats del bolet. La seva única contribució a l'estalvi estatal és que no gasten en condons, tret de quan follen amb la fulana.
Dit això, m’encrespa sobremanera que, ara sí, haguem de córrer cames ajudeu-me a canviar la puta Constitució. Si s’ha de tocar una coma perquè Catalunya pugui ser reconeguda com una nació, tota Espanya en peu de guerra; però si s’ha de modificar perquè la borboneta pugui regnar, tots d’acord. Feixistes de merda! Foteu-vos la monarquia on us càpiga!
I una última prova que no són tan curts com sembla: com que la reforma constitucional necessita un referèndum, els Borbons no volen de cap manera que es voti només l’abolició de la llei sàlica. Suposo que tenen por que alguns demòcrates descreguts com un servidor ens decidíssim a tornar a les urnes, però no per abolir la llei sàlica sinó per abolir d’una punyetera vegada aquesta monarquia que carda i ens sagna.
MÉS BACARDI
Ho sento. Sé que és una obsessió patològica, no hi puc fer més. Dissabte vaig extreure una dada especialment sagnant de la infecta assemblea del Barça. Vam rebutjar una oferta de 22 milions d’euros per portar publicitat a la samarreta que, si més no, haurien servit per cobrir un acte realment solidari: els 22 milions d’euros que té de pressupost el futbol aeri. I a sobre Ivanovic, que no para d’acumular ridículs, ara demana un aler. El Palau no el demolirà Laporta; el cremaré jo.
L’ALMAX
Aviso que no vaig begut. La bruixa no és tan bruixa, o millor dit, n’hi ha de molt més bruixes que ella. Dissabte vaig participar en un autèntic akelarre, en què vaig descobrir que la bruixa s’ha encomanat de dues boges perilloses: per una banda, la cap de l’alcalde (abans coneguda com Picasso), i per l’altra, la coca-coles (abans coneguda com hacker, i així seguirà si la bruixa no li torna a donar la contrassenya). Picasso i la bruixa no responen dels seusactes després del primer glop del segon cubata, i la coca-coles enacara és méspreocupant perquè no beu (alcohol, s'entén). No explicaré més detalls, però sí la conclusió: quan s’ajunten són tan males ..... (fill in the gap amb l’adjectiu que creieu convenient) que costa de creure. Tant, que sento compassió per la bruixa, tot i que mantinc que ha augmentat la seva presència i ja avanço que aquest any serà suplent al seu equip de futbol. Hi ha rumors que diumenge va sortir amb Manel Vich.
AFTER HOUR
Notícia bomba! Informat sobre la identitat de la campiona, us informo que el sacarina no ha pogut negar haver-se exhibit en una actitud molt similar. No se sap si fa poc o molt temps, quin era el seu estat etílic, quin és l'apel·latiu de la seva campiona, ni si va ser a Barcelona o a la seva metròpolis natal. El que sí sabem és per què necesitaba el bidet.
diumenge, de setembre 24, 2006
PLUMILLES EN PERILL D'EXTINCIÓ Per l'Escolta de la Campiona
En ser un novell, adverteixo del que vindrà. Penso escriuré aixó sense parar, vomitant, d'un tros...doncs ja n'estic tip de parar-me a analitzar cada cosa que escric en nom de la defensa de la puresa de la llengua al diari, així que serà més fàcil trobar una falta d'ortogràfia aquí que trobar un Pakistanés al Raval. Poc importa, de fet. Sóm una professió d'impostors i venedors de fum. Per exemple, els darrers dies els correctors del meu pamflet han decidit que "treure pit" no és correcte. Que en hoquei no existeix un penal stroke, i per sort, han escrit bé "Sol Campbell". Un cop van creure que Sol volia dir "sols" i van traduir-ho en "Nomes Campbell".
Com a únic representant del periodisme escrit, aquell que va inventar la bonica tradició de barrejar periodisme i alcohol ja fa segles, nomès puc fer autocrítica. Davant d'un toston com l'assamblea, una ràdio pot optar per ignorar aquest pal i enviar el redactor que pitjor s'hagi portat, fer-la sencera i recorrer a les bromes per evitar que l'oient (com l'alcalde) es dormi, o conectar de tant en tant. El redactor de diari en canvi, s'ho menja tot lluitant contra l'insomni. Per aixó sempre m'he demanat festa el dia de l'assamblea, amb sort fins ara. No m'he menjat cap ni una, tot i que m'hauria agradat anar a aquelles on cert personatge de camisa blava animava una miqueta la festa despullant les misèries morals del club de la transparència. En canvi, alló d'ahir no va tenir nom. Jo, als socis compromisaris aquests, els donaria una cigaló, un joc de cartes per fer una botifarra i els faria escoltar aquella peça injustament oblidada que es "La Barcelonista", de Guillermina Mota (o era Motta?). Aixó és el Barça, senyors?. Una posada en escena on es practica l'art de la baixada de pantalons (o obertura de boca) quan la pilota entra al geni de torn, al que mataran quan no entri la piloteta dels collons...Obviament, una excepció son els quatre jubilats amb ansies de protagonisme que ho critiquen tot per l'art de criticar, que tindrien un lloc aqui perquè són els nostres predecessors en l'art de la rajada gratuïta.
La conclusió de tot plegat és que els textos sobre les assambles als diaris són més ensopits que l'assamblea en si. Passem del pamfletisme a adormir al lector. Estem morint.
RODOREDA NO M'ESTIMA
Ho confirmo, va ser un "escarceo" nocturn, sense amor.
Dono 10 punts al Cansalader per ajudar a trencar una mica més el mite de la Barcelona tolerant, més oberta que les cames que la Carmen de Mairena -on et trobes de regal 10 gallifantes-. És a dir, que estic d'acord amb ell en que el Papa Ratzi és una mica curt de vista, però n'estic més tip encara de sentir gent defensar en nóm de la tolerància a aquells barbuts amb banderes verdes que obligaria a la Bruixa a portar burka i no li donarien ni l'oportunitat d'apunyalar per l'esquena al Komando. De fet, potser per aixó els amics islamistes ho fan..per evitar que certes bruixes, per evitar estar enemistades entre elles, vagin exercint amb certa gràcia l'art de la traició. Aixó és "6 a traició", i ara que ja sabem qui va fer-ho...m'en adono que la bruixa en sap fer, de bruixa. Quan per aquestes terres anàvem cremant bruixes, sempre passava el mateix: L'associcació de bruixes clandestina posava com a prioritat els seus interessos fent coses estanyes en converses que la gent mortal no entenia. Després, un cop el tribunal inquisitori les acusaven, afirmaven que no ni havia per tant...total, només van tirar un mal d'ull de res...
EL VODKA, MOSKOVSKAYA.
Indignant el que passa últimament amb la llengua. A mi no m'ha fet gràcia que convidin la tonta aquesta a fer el pregó, però no per la llengua que utilitza. Total, els últims pregons ja solien ser en tots els idiomes possibles, més en castellà que en català, i ningú s'havia estripat la camisa (com feia Camaron). Simplemenent m'indigna fomentar la Barcelona "fashion week" de gent "maca" que s'està dos o tres anys a la ciutat, s'enamora de les tendes de moda, i marxa a la següent ciutat de moda, en aquest cas, Nova York. A la foguera tots, sense excepció. Aixó per lo menys, ha generat debat, i ja se sap que el debat ens acaba posant el plat a taula quan hi ha crisi creativa en el periodisme modern.
Ara, ningú critica tant que donin la Creu de Sant Jordi a aquell que viu del passat i encara no ha sap ni dir "Carn d'olla". Trist. Una cosa es respectar el que va fer en cert càrrec, l'altres es passar-li per alt tot. Ja ho deia Axl Rose, abans de tirar-se a les drogues i guanyar més massa corporal que tot el Komando junt: "Kill your idols".
Un darrer apunt sobre la llengua...estic d'acord amb les opinions escrites en anteriors posts sobre el tema Eto'o. Però d'aquí a escriure "el adalid" de l'igualtat dels pobles, com cert diari on es sap felar amb estil els 30 centímetres de botifarra de Nkon...
Definitivament, la premsa escrita està en perill d'extinció.
CIUTAT BADIA
Entre setmana es fa fer l'entranyable foto oficial del primer equip. A diferència d'altres anys, no es va permetre l'entrada de cap mitjà de comunicació, ja sigui fotògraf o redactor. L'excusa oficial, que es deia amb la boca petita, era que així s'eviten que fotografs pakistanesos entrin a la sessió per fer una fotodels gladiadors i després fer productes no-oficials dels que es venen per les rambles a guiris de pell rosada, galtes vermelles, butxaca generosa i cervell infim. Ignoro doncs, perquè els "plumillas" dels diaris, o els redactors de les ràdios, no van poder entrar, ni que fos a la graderia, per veure la sessió i poder emplenar les 405 pàgines diaris d'informació del club de la tansparència. Si ja no podem ni veure una innocent sessió de fotografies....Un altre tema és concedir l'entrevista a Rijkaard als 3 diaris esportius catalansel mateix dia que surt Ronaldinhu a dir "Bona tarda a tothom", tenim mil actes, i roda de premsa de Cambra. Passem del res al tot, del tot al res. Ciutat Badia va camí de ser Sin city.
En ser un novell, adverteixo del que vindrà. Penso escriuré aixó sense parar, vomitant, d'un tros...doncs ja n'estic tip de parar-me a analitzar cada cosa que escric en nom de la defensa de la puresa de la llengua al diari, així que serà més fàcil trobar una falta d'ortogràfia aquí que trobar un Pakistanés al Raval. Poc importa, de fet. Sóm una professió d'impostors i venedors de fum. Per exemple, els darrers dies els correctors del meu pamflet han decidit que "treure pit" no és correcte. Que en hoquei no existeix un penal stroke, i per sort, han escrit bé "Sol Campbell". Un cop van creure que Sol volia dir "sols" i van traduir-ho en "Nomes Campbell".
Com a únic representant del periodisme escrit, aquell que va inventar la bonica tradició de barrejar periodisme i alcohol ja fa segles, nomès puc fer autocrítica. Davant d'un toston com l'assamblea, una ràdio pot optar per ignorar aquest pal i enviar el redactor que pitjor s'hagi portat, fer-la sencera i recorrer a les bromes per evitar que l'oient (com l'alcalde) es dormi, o conectar de tant en tant. El redactor de diari en canvi, s'ho menja tot lluitant contra l'insomni. Per aixó sempre m'he demanat festa el dia de l'assamblea, amb sort fins ara. No m'he menjat cap ni una, tot i que m'hauria agradat anar a aquelles on cert personatge de camisa blava animava una miqueta la festa despullant les misèries morals del club de la transparència. En canvi, alló d'ahir no va tenir nom. Jo, als socis compromisaris aquests, els donaria una cigaló, un joc de cartes per fer una botifarra i els faria escoltar aquella peça injustament oblidada que es "La Barcelonista", de Guillermina Mota (o era Motta?). Aixó és el Barça, senyors?. Una posada en escena on es practica l'art de la baixada de pantalons (o obertura de boca) quan la pilota entra al geni de torn, al que mataran quan no entri la piloteta dels collons...Obviament, una excepció son els quatre jubilats amb ansies de protagonisme que ho critiquen tot per l'art de criticar, que tindrien un lloc aqui perquè són els nostres predecessors en l'art de la rajada gratuïta.
La conclusió de tot plegat és que els textos sobre les assambles als diaris són més ensopits que l'assamblea en si. Passem del pamfletisme a adormir al lector. Estem morint.
RODOREDA NO M'ESTIMA
Ho confirmo, va ser un "escarceo" nocturn, sense amor.
Dono 10 punts al Cansalader per ajudar a trencar una mica més el mite de la Barcelona tolerant, més oberta que les cames que la Carmen de Mairena -on et trobes de regal 10 gallifantes-. És a dir, que estic d'acord amb ell en que el Papa Ratzi és una mica curt de vista, però n'estic més tip encara de sentir gent defensar en nóm de la tolerància a aquells barbuts amb banderes verdes que obligaria a la Bruixa a portar burka i no li donarien ni l'oportunitat d'apunyalar per l'esquena al Komando. De fet, potser per aixó els amics islamistes ho fan..per evitar que certes bruixes, per evitar estar enemistades entre elles, vagin exercint amb certa gràcia l'art de la traició. Aixó és "6 a traició", i ara que ja sabem qui va fer-ho...m'en adono que la bruixa en sap fer, de bruixa. Quan per aquestes terres anàvem cremant bruixes, sempre passava el mateix: L'associcació de bruixes clandestina posava com a prioritat els seus interessos fent coses estanyes en converses que la gent mortal no entenia. Després, un cop el tribunal inquisitori les acusaven, afirmaven que no ni havia per tant...total, només van tirar un mal d'ull de res...
EL VODKA, MOSKOVSKAYA.
Indignant el que passa últimament amb la llengua. A mi no m'ha fet gràcia que convidin la tonta aquesta a fer el pregó, però no per la llengua que utilitza. Total, els últims pregons ja solien ser en tots els idiomes possibles, més en castellà que en català, i ningú s'havia estripat la camisa (com feia Camaron). Simplemenent m'indigna fomentar la Barcelona "fashion week" de gent "maca" que s'està dos o tres anys a la ciutat, s'enamora de les tendes de moda, i marxa a la següent ciutat de moda, en aquest cas, Nova York. A la foguera tots, sense excepció. Aixó per lo menys, ha generat debat, i ja se sap que el debat ens acaba posant el plat a taula quan hi ha crisi creativa en el periodisme modern.
Ara, ningú critica tant que donin la Creu de Sant Jordi a aquell que viu del passat i encara no ha sap ni dir "Carn d'olla". Trist. Una cosa es respectar el que va fer en cert càrrec, l'altres es passar-li per alt tot. Ja ho deia Axl Rose, abans de tirar-se a les drogues i guanyar més massa corporal que tot el Komando junt: "Kill your idols".
Un darrer apunt sobre la llengua...estic d'acord amb les opinions escrites en anteriors posts sobre el tema Eto'o. Però d'aquí a escriure "el adalid" de l'igualtat dels pobles, com cert diari on es sap felar amb estil els 30 centímetres de botifarra de Nkon...
Definitivament, la premsa escrita està en perill d'extinció.
CIUTAT BADIA
Entre setmana es fa fer l'entranyable foto oficial del primer equip. A diferència d'altres anys, no es va permetre l'entrada de cap mitjà de comunicació, ja sigui fotògraf o redactor. L'excusa oficial, que es deia amb la boca petita, era que així s'eviten que fotografs pakistanesos entrin a la sessió per fer una fotodels gladiadors i després fer productes no-oficials dels que es venen per les rambles a guiris de pell rosada, galtes vermelles, butxaca generosa i cervell infim. Ignoro doncs, perquè els "plumillas" dels diaris, o els redactors de les ràdios, no van poder entrar, ni que fos a la graderia, per veure la sessió i poder emplenar les 405 pàgines diaris d'informació del club de la tansparència. Si ja no podem ni veure una innocent sessió de fotografies....Un altre tema és concedir l'entrevista a Rijkaard als 3 diaris esportius catalansel mateix dia que surt Ronaldinhu a dir "Bona tarda a tothom", tenim mil actes, i roda de premsa de Cambra. Passem del res al tot, del tot al res. Ciutat Badia va camí de ser Sin city.
dissabte, de setembre 23, 2006
PORTO MÉS DE CINC HORES ESCOLTANT L'ASSAMBLEA Pel futur alcalde de Laxe
Ha estat com una espècie d'exercici sadomasoquista, he encès la ràdio a dos quarts de cinc de la tarda disposat a comprovar fins a on era capaç d'aguantar i he superat tots els pronòstics. Em poso a escriure quan queden deu minuts per que començi el Betis-Reial Madrid i arriba el moment de deixar a Laporta i els amics de Rac1 per veure el partit.
Això de l'assamblea s'ha d'acabar. És una farsa intolerable, no pot que ser que aquesta conya duri més de sis hores per no decidir res, ja que tots sabem abans de començar que aprovaran tot el que proposin. On s'ha vist que un club que té més de 150.000 socis aprovi el pressupost amb una assamblea a la que només participen 800 freaks i que al final del dia no són més de 80.
El tram final de l'assamblea ha estat patètic, cada soci escombrant cap a casa seva i preguntant per els seus interessos personals. No ens importa si una senyora diu que no pot agafar el 15 per tornar a casa després dels partits, si un noi no troba abonament per el seu germà de 12 anys i molt menys ens interessa escoltar al ex directiu 'la cobra' Rovira fent la pilota a Laporta possiblement buscar entrar en alguna història relacionada amb el club.
No rajaré de Rac1 per fer l'assamblea en directe, ja que jo mateix he fet de malalt i l'he escoltat sencera, amb una petita interrupció per culpa de la siesta, però només faré una observació dedicada a l'amic Basté, que sé que moltes vegades llegeix aquest blog. No li pots demanar als oients que et diguin quin dia es juga el Barça-Sevilla o quin és l'aforament del estadi Olimpic d'Atenas, en tot cas has d'informar tu als oients i no al revés. I si no ho saps, ho mires a l'ordinador, que això amb google són uns segons.
Per tancar el tema assamblea, proposo la propera temporada fer una transmissió de l'assamblea cómica, per riure dels freaks que hi participen. Hem de trobar una emissora que ens permeti fer una transmissió especial, a càrrec dels membres del Komando.
SWEET HOME PERALADA
Encara es parla de la suposada polèmica per el no de Samuel Eto'o a contestar una pregunta en català. Hem perdut moltes hores amb la tonteria del idioma i ningú ha muntat polèmica per el fet realment preocupant, que és que Eto'o ens deixi plantats per una pregunta que no li agrada. No oblidem que no és el primer cop que ho fa. Però aquest colectiu lamentable nostre, en el que quasi tothom es mou per interessos personals i per egoisme, no ha estat capaç de muntar polèmica pel fet de que Eto'o ens planti i si per no contestar a una pregunta en català, convertint a la periodista que li va fer la questió en la Juana de Arco del periodisme esportiu.
CIUTAT BADIA
La noticia a Ciutat Badia és que seguim sense noticies. No hi han canvis, no hi han incorporacions i tot segueix igual, cosa que en aquest cas no sé si és millor o pitjor. Jo fitxaria Borja Bilbao...
Ha estat com una espècie d'exercici sadomasoquista, he encès la ràdio a dos quarts de cinc de la tarda disposat a comprovar fins a on era capaç d'aguantar i he superat tots els pronòstics. Em poso a escriure quan queden deu minuts per que començi el Betis-Reial Madrid i arriba el moment de deixar a Laporta i els amics de Rac1 per veure el partit.
Això de l'assamblea s'ha d'acabar. És una farsa intolerable, no pot que ser que aquesta conya duri més de sis hores per no decidir res, ja que tots sabem abans de començar que aprovaran tot el que proposin. On s'ha vist que un club que té més de 150.000 socis aprovi el pressupost amb una assamblea a la que només participen 800 freaks i que al final del dia no són més de 80.
El tram final de l'assamblea ha estat patètic, cada soci escombrant cap a casa seva i preguntant per els seus interessos personals. No ens importa si una senyora diu que no pot agafar el 15 per tornar a casa després dels partits, si un noi no troba abonament per el seu germà de 12 anys i molt menys ens interessa escoltar al ex directiu 'la cobra' Rovira fent la pilota a Laporta possiblement buscar entrar en alguna història relacionada amb el club.
No rajaré de Rac1 per fer l'assamblea en directe, ja que jo mateix he fet de malalt i l'he escoltat sencera, amb una petita interrupció per culpa de la siesta, però només faré una observació dedicada a l'amic Basté, que sé que moltes vegades llegeix aquest blog. No li pots demanar als oients que et diguin quin dia es juga el Barça-Sevilla o quin és l'aforament del estadi Olimpic d'Atenas, en tot cas has d'informar tu als oients i no al revés. I si no ho saps, ho mires a l'ordinador, que això amb google són uns segons.
Per tancar el tema assamblea, proposo la propera temporada fer una transmissió de l'assamblea cómica, per riure dels freaks que hi participen. Hem de trobar una emissora que ens permeti fer una transmissió especial, a càrrec dels membres del Komando.
SWEET HOME PERALADA
Encara es parla de la suposada polèmica per el no de Samuel Eto'o a contestar una pregunta en català. Hem perdut moltes hores amb la tonteria del idioma i ningú ha muntat polèmica per el fet realment preocupant, que és que Eto'o ens deixi plantats per una pregunta que no li agrada. No oblidem que no és el primer cop que ho fa. Però aquest colectiu lamentable nostre, en el que quasi tothom es mou per interessos personals i per egoisme, no ha estat capaç de muntar polèmica pel fet de que Eto'o ens planti i si per no contestar a una pregunta en català, convertint a la periodista que li va fer la questió en la Juana de Arco del periodisme esportiu.
CIUTAT BADIA
La noticia a Ciutat Badia és que seguim sense noticies. No hi han canvis, no hi han incorporacions i tot segueix igual, cosa que en aquest cas no sé si és millor o pitjor. Jo fitxaria Borja Bilbao...
divendres, de setembre 22, 2006
Dijous surto i divendres també (amb crisi creativa)... pel Sacarina.
Tema Eto’o. Crisi creativa. Tota la setmana que penso la manera d’escriure un article per al rajarxrajar i no encertava a trobar les paraules exactes. Fins que divendres vaig veure la llum. Firmo al 100% tot el que ha escrit la bruixa sobre el cas. Només vull afegir un parell de coses.
1) quan vaig decidir-me per aquesta feina ningú em va avisar que no es podien fer preguntes que no agradessin l’entrevistat. Ningú em va avisar que els entrevistats tenen carta blanca per ser maleducats i marxar quan se’ls recorda que el gol que han fet, bé, doncs... potser ha estat una mica de xurro. Si és això el que hem de fer, el millor ens que tots plegats ens comprem unes genolleres i comencem les felatios mentre als nostres mitjans sóna cant gregorià.
2) Artur Mas es pot dedicar, només, a guanyar eleccions, si us plau?
Dit això, segueixo parlant de la bruixa. Quina gran teoria la seva sobre les traïcions! Quin gran domini de la matèria. Ho he pogut comprovar aquesta mateixa setmana amb el seu article al rajarxrajar. Per cert, ja que ha sortit a la llum la identitat de la hacker, per mi es pot convertir en firma habitual. Els diumenges estan lliures.
Tallat sense sucre.
Semblaré l’Advocat defensor i és raríssim que un ateu com jo, el sacarina, defensi a Benet XVI. Però estic tip de les imatges de ciutats islàmiques amb masses de penya manifestant-se contra la nova pressumpta ofensa contra l’Islam, el Coran o el Déu que els va parir. Ara els molesten unes caricaturetes d’un diari danès, ara el discurs erudit del Papa a una universitat alemanya... Que n'aprenguin dels cristians. Fa temps que em cago Déu i en el Papa i ningú em talla la llengua. De moment.
Gintonic de Bombay
Indignació amb l’actitud del CaRnsalader de Gràcia. Gran article aquesta setmana però fluix, molt fluix el seu paper el dimarts a la nit. El Comando es va reunir i l’única absència era la del rei dels dimarts (perquè sempre escrius els dimarts).
Tema Eto’o. Crisi creativa. Tota la setmana que penso la manera d’escriure un article per al rajarxrajar i no encertava a trobar les paraules exactes. Fins que divendres vaig veure la llum. Firmo al 100% tot el que ha escrit la bruixa sobre el cas. Només vull afegir un parell de coses.
1) quan vaig decidir-me per aquesta feina ningú em va avisar que no es podien fer preguntes que no agradessin l’entrevistat. Ningú em va avisar que els entrevistats tenen carta blanca per ser maleducats i marxar quan se’ls recorda que el gol que han fet, bé, doncs... potser ha estat una mica de xurro. Si és això el que hem de fer, el millor ens que tots plegats ens comprem unes genolleres i comencem les felatios mentre als nostres mitjans sóna cant gregorià.
2) Artur Mas es pot dedicar, només, a guanyar eleccions, si us plau?
Dit això, segueixo parlant de la bruixa. Quina gran teoria la seva sobre les traïcions! Quin gran domini de la matèria. Ho he pogut comprovar aquesta mateixa setmana amb el seu article al rajarxrajar. Per cert, ja que ha sortit a la llum la identitat de la hacker, per mi es pot convertir en firma habitual. Els diumenges estan lliures.
Tallat sense sucre.
Semblaré l’Advocat defensor i és raríssim que un ateu com jo, el sacarina, defensi a Benet XVI. Però estic tip de les imatges de ciutats islàmiques amb masses de penya manifestant-se contra la nova pressumpta ofensa contra l’Islam, el Coran o el Déu que els va parir. Ara els molesten unes caricaturetes d’un diari danès, ara el discurs erudit del Papa a una universitat alemanya... Que n'aprenguin dels cristians. Fa temps que em cago Déu i en el Papa i ningú em talla la llengua. De moment.
Gintonic de Bombay
Indignació amb l’actitud del CaRnsalader de Gràcia. Gran article aquesta setmana però fluix, molt fluix el seu paper el dimarts a la nit. El Comando es va reunir i l’única absència era la del rei dels dimarts (perquè sempre escrius els dimarts).
dijous, de setembre 21, 2006
ESCRIC PER NO FER UN LLEIG… per la bruixa d’or
Benvinguts provincians. Us informo que Samuel Eto’o no té res en contra del català. És un analfabet maleducat i vanidós però el català, amb la nòmina que té a final de mes, com comprendreu, li sua, i és més, si cal, aprèn a ballar sardanes.
Deixant de banda aquesta absurda polèmica, trobo impresentable que rajeu de la periodista que li fa la pregunta perquè resulta que no era oportuna. Cap pregunta justifica que un jugador et deixi plantat i sense respondre.
La companya que va fer la pregunta no necessita cap defensa perquè li sobra caràcter d’aquí a Lima per poder-se defensar ella mateixa. Però com que dubto que sigui fidel seguidora d’aquest blog, només us diré que estem massa acostumats a fer la rosca als jugadors. Fos oportuna o no, la pregunta s’ajustava a la realitat, Toño tenia part del mèrit en el gol, però clar, com que Eto’o veu fantasmes a tot arreu i tothom busca perjudicar-lo, del que es tractava era de preguntar-li alguna cosa així com “vaya golazo por la escuadra, qué bueno eres no?” (perdó, en català).
Pel que fa a Eto’o, ja pot aparèixer la setmana que ve cantant els segadors que si la seva educació no millora, per mi no cal que busqui casa a aquest país.
POCIONS I BEURATGES DIVERSOS
De cop se m’ha girat feina. Injustament m’he convertit en l’ase dels cops d’aquest blog, però bé, accepto humilment ser l’objectiu de les vostres rajades si això us fa sentir més units, ara ja teniu un objectiu comú: descarregar contra la bruixa. A més, fins ara aquesta feixuga feina, amb petites excepcions, era responsabilitat exclusiva del cansalader i l’home ja se m’estava cansant amb arguments cada cop més absurds.
En un descuit, producte d’una mala combinació (ressaca i trucada confusa a les 8 del matí), la hacker em va treure la contrasenya del blog sota l’amenaça de no dir-ho a ningú. Un cop comprovo la magnitud de la tragèdia, ja no hi ha marxa enrera. Us ho diré més clar sobretot pel bisbe que veig que encara no ha entès com funciona el món. Davant del dilema de trair una tia o trair quatre tius, realment penseu que puc tenir algun dubte?
Cas A: trair tius. Sí, un cop heu descobert la petita malifeta, ara traureu bilis i m’estareu maleint una setmana. Però d’aquí a 15 dies ni recordareu aquest episodi en el qual, insisteixo, us ha faltat sentit de l’humor.
Cas B: trair una tia. Trair una tia significa que et muntarà un pollo que ves-te preparant, significa que no li pots tornar a girar l’esquena perquè mai se sap quan te la tornarà i significa que el ressentiment restarà latent durant molts, molts, molts mesos. Ho sé perquè formo part d’aquest col·lectiu i, feu-me cas, conec la hacker i és molt tia...
Exemple pràctic. Què diria un tiu del comando si es munta una farra improvisada i no pensem a dir-li perquè ni se’ns acut? Faria un comentari estil “insisteixo, no se’m convida a les cites del comando”. En canvi, si per un casual, no pensem a dir-li a una tia vinculada al comando, millor no agafeu el telèfon l’endemà perquè els crits se sentiran a can Tunis. (Exemple escollit a l’atzar, qualsevol semblança amb la realitat és pura coincidència).
En fi, que prou d’endogàmia, perquè aquí ningú no ha entès res. El cas és que en un atac de bona fe vaig desvetllar el misteri del hacker, perquè feia dies que aquests nens del blog no em dormien buscant el traïdor.
COP D’ESCOMBRA (avui en són 3)
Són tants els atacs, que no tinc prou espai.
Començarem pel figurin, altrament conegut com el cansalader. El figurin, de massa corporal 29,3 tal com ell mateix ens informa sense vergonya, és un personatge que entre donut i donut es permet el luxe de dubtar sobre el meu estat físic. Queda tot dit. Havia pensat en un atac visceral contra la seva persona, però prou pena té de saber que la mítica dietista no ha tornat a ser la mateixa des que el va tenir de pacient. Diuen que tot i que ha deixat d’exercir, poc a poc deixa enrera la depressió en què va caure. Sovint, a les nits, es desperta cridant el nom del figurin, però el pitjor ja ha passat, i ja no tremola quan algú li recorda que el molt descarat encara demana sacarina pel cafè quan prèviament ha despatxat amb un entrecot de quilo i mig.
Més atacs. Em commou que us preocupeu perquè vagi en moto (ja sé que en el fons m’estimeu). Però podeu estar tranquils, que a mi el que em toca dir és que no puc amb el cavallet, que pesa molt per a mi, que em resulta difícil la conducció, que els cotxes van massa ràpids, que em fa por el trànsit de Barcelona... quatre tòpics perquè els homes us sentiu millors i penseu que en això de portar bitxos de dos rodes, com a mínim en això, continueu sent “los más mejores”. Equilibris que hem de fer les dones perquè no us entrin els complexes.
I ja que parlem d’homes i que tots sabem on teniu situat el cervell (hi ha excepcions com l'alcalde), vull mostrar la meva més absoluta repulsió per la farreta que us està preparant l’impostor Hristo per Sofia. I us deixaré amb un comentari d’un membre d’aquest blog: “vaig passar la meva joventut ficat en puticlubs”. Qui creieu que la va dir? No, en aquest cas, exculpo al figurin, que de jove estava massa ocupat atracant pastisseries.
Benvinguts provincians. Us informo que Samuel Eto’o no té res en contra del català. És un analfabet maleducat i vanidós però el català, amb la nòmina que té a final de mes, com comprendreu, li sua, i és més, si cal, aprèn a ballar sardanes.
Deixant de banda aquesta absurda polèmica, trobo impresentable que rajeu de la periodista que li fa la pregunta perquè resulta que no era oportuna. Cap pregunta justifica que un jugador et deixi plantat i sense respondre.
La companya que va fer la pregunta no necessita cap defensa perquè li sobra caràcter d’aquí a Lima per poder-se defensar ella mateixa. Però com que dubto que sigui fidel seguidora d’aquest blog, només us diré que estem massa acostumats a fer la rosca als jugadors. Fos oportuna o no, la pregunta s’ajustava a la realitat, Toño tenia part del mèrit en el gol, però clar, com que Eto’o veu fantasmes a tot arreu i tothom busca perjudicar-lo, del que es tractava era de preguntar-li alguna cosa així com “vaya golazo por la escuadra, qué bueno eres no?” (perdó, en català).
Pel que fa a Eto’o, ja pot aparèixer la setmana que ve cantant els segadors que si la seva educació no millora, per mi no cal que busqui casa a aquest país.
POCIONS I BEURATGES DIVERSOS
De cop se m’ha girat feina. Injustament m’he convertit en l’ase dels cops d’aquest blog, però bé, accepto humilment ser l’objectiu de les vostres rajades si això us fa sentir més units, ara ja teniu un objectiu comú: descarregar contra la bruixa. A més, fins ara aquesta feixuga feina, amb petites excepcions, era responsabilitat exclusiva del cansalader i l’home ja se m’estava cansant amb arguments cada cop més absurds.
En un descuit, producte d’una mala combinació (ressaca i trucada confusa a les 8 del matí), la hacker em va treure la contrasenya del blog sota l’amenaça de no dir-ho a ningú. Un cop comprovo la magnitud de la tragèdia, ja no hi ha marxa enrera. Us ho diré més clar sobretot pel bisbe que veig que encara no ha entès com funciona el món. Davant del dilema de trair una tia o trair quatre tius, realment penseu que puc tenir algun dubte?
Cas A: trair tius. Sí, un cop heu descobert la petita malifeta, ara traureu bilis i m’estareu maleint una setmana. Però d’aquí a 15 dies ni recordareu aquest episodi en el qual, insisteixo, us ha faltat sentit de l’humor.
Cas B: trair una tia. Trair una tia significa que et muntarà un pollo que ves-te preparant, significa que no li pots tornar a girar l’esquena perquè mai se sap quan te la tornarà i significa que el ressentiment restarà latent durant molts, molts, molts mesos. Ho sé perquè formo part d’aquest col·lectiu i, feu-me cas, conec la hacker i és molt tia...
Exemple pràctic. Què diria un tiu del comando si es munta una farra improvisada i no pensem a dir-li perquè ni se’ns acut? Faria un comentari estil “insisteixo, no se’m convida a les cites del comando”. En canvi, si per un casual, no pensem a dir-li a una tia vinculada al comando, millor no agafeu el telèfon l’endemà perquè els crits se sentiran a can Tunis. (Exemple escollit a l’atzar, qualsevol semblança amb la realitat és pura coincidència).
En fi, que prou d’endogàmia, perquè aquí ningú no ha entès res. El cas és que en un atac de bona fe vaig desvetllar el misteri del hacker, perquè feia dies que aquests nens del blog no em dormien buscant el traïdor.
COP D’ESCOMBRA (avui en són 3)
Són tants els atacs, que no tinc prou espai.
Començarem pel figurin, altrament conegut com el cansalader. El figurin, de massa corporal 29,3 tal com ell mateix ens informa sense vergonya, és un personatge que entre donut i donut es permet el luxe de dubtar sobre el meu estat físic. Queda tot dit. Havia pensat en un atac visceral contra la seva persona, però prou pena té de saber que la mítica dietista no ha tornat a ser la mateixa des que el va tenir de pacient. Diuen que tot i que ha deixat d’exercir, poc a poc deixa enrera la depressió en què va caure. Sovint, a les nits, es desperta cridant el nom del figurin, però el pitjor ja ha passat, i ja no tremola quan algú li recorda que el molt descarat encara demana sacarina pel cafè quan prèviament ha despatxat amb un entrecot de quilo i mig.
Més atacs. Em commou que us preocupeu perquè vagi en moto (ja sé que en el fons m’estimeu). Però podeu estar tranquils, que a mi el que em toca dir és que no puc amb el cavallet, que pesa molt per a mi, que em resulta difícil la conducció, que els cotxes van massa ràpids, que em fa por el trànsit de Barcelona... quatre tòpics perquè els homes us sentiu millors i penseu que en això de portar bitxos de dos rodes, com a mínim en això, continueu sent “los más mejores”. Equilibris que hem de fer les dones perquè no us entrin els complexes.
I ja que parlem d’homes i que tots sabem on teniu situat el cervell (hi ha excepcions com l'alcalde), vull mostrar la meva més absoluta repulsió per la farreta que us està preparant l’impostor Hristo per Sofia. I us deixaré amb un comentari d’un membre d’aquest blog: “vaig passar la meva joventut ficat en puticlubs”. Qui creieu que la va dir? No, en aquest cas, exculpo al figurin, que de jove estava massa ocupat atracant pastisseries.
dimecres, de setembre 20, 2006
EL DIMARTS SEMPRE TROBES ALGO OBERT...pel petit bisbe arlequinat
Deixeu-me començar dient que estic orgullós del títol d'aquest espai. Perquè aquesta nit s'ha complert més que mai. El dimarts vem trobar algo obert. I d'aquella manera tonta, com aquell qui no vol la cosa, se'ns va complicar la nit. Una gran nit pel futur d'aquest blog. Aviat hi haurà novetats...
Però el més important és que ens vem adonar (per si algú encara no ho sabia...) que MAI, MAI a la vida et pots refiar de les dones. Són els éssers més traidors, falsos i punyaleros. Però segueixen sent amigues entre elles. Són tremendes! Perdoneu que generalitzi, però encara no he conegut a cap dona que no respongui a aquestes característiques. A part de la meva mare evidentment. Però clar, no la vaig conéixer de jove. Segur que també debia ser així...
Però, com totes les dones, amb un parell de copes de més, els hi surt aquell instint maternal que totes tenen, i acaben confessant aquells petits pecats que cometen, encara que sigui apunyalant a una amiga, que tard o d'hora la perdonarà, perquè segurament aquesta també l'haurà apunyalat en algun altre moment...
Segurament, poca gent m'entendrà; però amb tot això intento explicar que ja hem descobert al hacker. La bruixa s'ha desenmascarat i ha demostrat que lo de "bruixa" li queda curt. Però el pitjor sentiment que pots tenir d'una persona és la decepció. S'obre la veda. Comença la guerra. La persecució d'Eto'o fa riure comparat amb la que el Komando té preparat contra ella. Comença la caça de bruixes. I només té una sortida: la foguera!
Menció especial pel hacker. Perdó, la hacker. Amb l'excusa de la timidesa, sempre s'amaga en l'anonimat. No és timidesa; és covardia. Però jo no rajaré de tu. Deixaré que ho facin els meus companys. Demà es defensarà la bruixa, però confio en el sacarina, l'alcalde, i sobretot en el nou fitxatge per tal de fer justícia.
Aquest blog ara reviu gràcies a aquesta traició. Ja que el Barça va tan bé que fot fàstic (tant de bo el València i l'Athlètic ens animin una mica la lliga i l'actualitat amb un parell de victòries als sobrats culers...); es fa difícil rajar. Fins i tot dels jugadors. Ara resulta que tots accepten les rotacions i fins i tot l'inútil de Giuly reconeix que ja li va bé jugar 20 minuts cada setmana... Mai un tio amb rínxols i marihuana havia arribat tan lluny...
MISSA D'ONZE
En condicions normals, sense la traició de la bruixa, també li hagués tocat el rebre per ser la nova formiga atòmica del camp Nou. Si vèieu una persona del tamany de Pedrosa i amb la conducció de Sete, és la nostra estimada bruixa, un nou perill públic pels carrers de Barcelona. Amb tot, em sento orgullós de ser l'únic membre del comando que ni té ni va en moto.
BENEDICCIÓ
Lamentable el "mamasso" de Bernat als millors anys de la seva vida (doncs com seran els altres anys perquè aquests siguin els millors...). Hagués estat més correcte creuar Eto'o amb la incisiva periodista causant de tot aquest embolic. A part d'aprendre a ser persona, potser aquesta xicota també podria aprendre a fer preguntes. A vegades, no només s'ha de saber preguntar en català, també s'ha de saber fer la pregunta adecuada, en el moment adecuat, a la persona adecuada. Llavors ets bon periodista. Si no, no deixes de ser mediocre. Per molt que t'avali el mestre...
L'ARLEQUINAT
3 de 3!! Estem imparables!! Aquesta setmana gran victòria a casa contra la Rapitenca. D'acord, tot i guanyar 3 a 1 la cosa va anar una mica justa. Però tres punts més al sarró. De fet anàvem 1 a 1 fins al minut 94, on contra 8, vam fer el 2 a 1, i dos minuts més tard el tercer i definitiu gol. Aquesta setmana, que tremoli Palamós que la "marea arlequinada" pujarà a la Costa Brava a buscar la quarta victòria!! De moment el Reus és l'únic equip que ens aguanta el ritme, però ja cauran ja...
Deixeu-me començar dient que estic orgullós del títol d'aquest espai. Perquè aquesta nit s'ha complert més que mai. El dimarts vem trobar algo obert. I d'aquella manera tonta, com aquell qui no vol la cosa, se'ns va complicar la nit. Una gran nit pel futur d'aquest blog. Aviat hi haurà novetats...
Però el més important és que ens vem adonar (per si algú encara no ho sabia...) que MAI, MAI a la vida et pots refiar de les dones. Són els éssers més traidors, falsos i punyaleros. Però segueixen sent amigues entre elles. Són tremendes! Perdoneu que generalitzi, però encara no he conegut a cap dona que no respongui a aquestes característiques. A part de la meva mare evidentment. Però clar, no la vaig conéixer de jove. Segur que també debia ser així...
Però, com totes les dones, amb un parell de copes de més, els hi surt aquell instint maternal que totes tenen, i acaben confessant aquells petits pecats que cometen, encara que sigui apunyalant a una amiga, que tard o d'hora la perdonarà, perquè segurament aquesta també l'haurà apunyalat en algun altre moment...
Segurament, poca gent m'entendrà; però amb tot això intento explicar que ja hem descobert al hacker. La bruixa s'ha desenmascarat i ha demostrat que lo de "bruixa" li queda curt. Però el pitjor sentiment que pots tenir d'una persona és la decepció. S'obre la veda. Comença la guerra. La persecució d'Eto'o fa riure comparat amb la que el Komando té preparat contra ella. Comença la caça de bruixes. I només té una sortida: la foguera!
Menció especial pel hacker. Perdó, la hacker. Amb l'excusa de la timidesa, sempre s'amaga en l'anonimat. No és timidesa; és covardia. Però jo no rajaré de tu. Deixaré que ho facin els meus companys. Demà es defensarà la bruixa, però confio en el sacarina, l'alcalde, i sobretot en el nou fitxatge per tal de fer justícia.
Aquest blog ara reviu gràcies a aquesta traició. Ja que el Barça va tan bé que fot fàstic (tant de bo el València i l'Athlètic ens animin una mica la lliga i l'actualitat amb un parell de victòries als sobrats culers...); es fa difícil rajar. Fins i tot dels jugadors. Ara resulta que tots accepten les rotacions i fins i tot l'inútil de Giuly reconeix que ja li va bé jugar 20 minuts cada setmana... Mai un tio amb rínxols i marihuana havia arribat tan lluny...
MISSA D'ONZE
En condicions normals, sense la traició de la bruixa, també li hagués tocat el rebre per ser la nova formiga atòmica del camp Nou. Si vèieu una persona del tamany de Pedrosa i amb la conducció de Sete, és la nostra estimada bruixa, un nou perill públic pels carrers de Barcelona. Amb tot, em sento orgullós de ser l'únic membre del comando que ni té ni va en moto.
BENEDICCIÓ
Lamentable el "mamasso" de Bernat als millors anys de la seva vida (doncs com seran els altres anys perquè aquests siguin els millors...). Hagués estat més correcte creuar Eto'o amb la incisiva periodista causant de tot aquest embolic. A part d'aprendre a ser persona, potser aquesta xicota també podria aprendre a fer preguntes. A vegades, no només s'ha de saber preguntar en català, també s'ha de saber fer la pregunta adecuada, en el moment adecuat, a la persona adecuada. Llavors ets bon periodista. Si no, no deixes de ser mediocre. Per molt que t'avali el mestre...
L'ARLEQUINAT
3 de 3!! Estem imparables!! Aquesta setmana gran victòria a casa contra la Rapitenca. D'acord, tot i guanyar 3 a 1 la cosa va anar una mica justa. Però tres punts més al sarró. De fet anàvem 1 a 1 fins al minut 94, on contra 8, vam fer el 2 a 1, i dos minuts més tard el tercer i definitiu gol. Aquesta setmana, que tremoli Palamós que la "marea arlequinada" pujarà a la Costa Brava a buscar la quarta victòria!! De moment el Reus és l'únic equip que ens aguanta el ritme, però ja cauran ja...
PER UNA VEGADA... pel cansalader de Gràcia
Sí. Només serà aquesta vegada. Però haig d’estar d’acord amb l’alcalde. És lamentablement provincià que assaltem un futbolista camerunès (no oblidem aquest detall) que surt putejat d’un partit en què l’han escalfat i l’han insultat com si fos un mico, i li recriminem que no entengui una pregunta en català. I si no la vol entendre, igual. Pitjor per ell. No pot ser que fem una qüestió d’estat en un país on, lamentablement, encara hi ha jutges, metges, mites-que-porten-trenta-anys-aquí i una llarga corrua d’etcèteres i professions que se suposen força més elevades intel·lectualment que la dels retrògrads futbolistes però que ni parlen ni entenen el català. Com diu l’alcalde, potser a la casa gran necessiten provocar un conflicte amb un futbolista perquè els vagi a veure.
Tema 2: Vull desfilar a la passarel·la Cibeles. La meva massa corporal és de 29’3. Si, bruixa, és una passada, però tu aviat hi arribaràs. En tot cas, suposo que això em dóna dret a desfilar a Madrid. O no? Perquè les noietes seques que no arriben a 19 són un pèssim exemple per la salut, però jo en canvi seria un mirall excel·lent. M’hi pixo i m’hi cago. Però és que el retard mental de la població ha arribat a extrems tan elevats que tots el que veuen una lamentable model esquelètica l’han de convertir en una referència perillosa? De veritat que no ho entenc. Menció especial per Ágata Ruiz de la Prada, que no toca vores des que li han impugnat la piscineta que té a Mallorca amb l’ínclit Pedro J: “No se puede esperar que las modelos lo entiendan. No son intelectuales”.
L’ALMAX
Romário. És el meu ídol. Juga al Miami de la SEGONA DIVISIÓ de la lliga dels ESTATS UNITS. Quina pena que el millor jugador que he vist al Camp Nou s’arrossegui d’aquesta manera. Diuen que vol arribar als 1.000 gols i a mi em sembla que el que vol és trincar encara més pasta. Però el millor és que, com ja l’han eliminat de la Lliga americana, ara se’n va a jugar 4 partits amb l’Adelaida australià. Bisbe, d’aquí a un mes, si pagueu bé, el tens a Sabadell.
MÉS BACARDI
Quan escric aquestes línies, el sectari cap suprem de l’alcalde ens parla des de Barcelona per entrevistar tres futbolistes aeris com la toia, el germaníssim i un cadell badaloní. No tinc res a rajar, només constato que els deuen sortir barats els bitllets d’avió. El que sí em té indignat són els 22 milions d’euros que el Barça llança aquesta temporada a les escombraries del futbol aeri. I la primera al front: el germaníssim es pixa a la cara d’Ivanovic i el FCnBa perd de 20 contra un equip de poble. Això sí que és solidaritat, i no UNICEF.
AFTER HOUR
La bruixa porta tota la setmana agafant apunts per intentar rebatre les meves acusacions de la setmana passada atacant-me professionalment. Sí, Ronaldinho al PSG feia pena. Insisteixo. però t'estimo igual perquè almenys tu em plantes cara, no com la Maribel o l'advocat. Ara ja no escriu ni el sacarina. Estàs liat insultant Ronaldinho? Aquest em sembla que no us vindrà.
Sí. Només serà aquesta vegada. Però haig d’estar d’acord amb l’alcalde. És lamentablement provincià que assaltem un futbolista camerunès (no oblidem aquest detall) que surt putejat d’un partit en què l’han escalfat i l’han insultat com si fos un mico, i li recriminem que no entengui una pregunta en català. I si no la vol entendre, igual. Pitjor per ell. No pot ser que fem una qüestió d’estat en un país on, lamentablement, encara hi ha jutges, metges, mites-que-porten-trenta-anys-aquí i una llarga corrua d’etcèteres i professions que se suposen força més elevades intel·lectualment que la dels retrògrads futbolistes però que ni parlen ni entenen el català. Com diu l’alcalde, potser a la casa gran necessiten provocar un conflicte amb un futbolista perquè els vagi a veure.
Tema 2: Vull desfilar a la passarel·la Cibeles. La meva massa corporal és de 29’3. Si, bruixa, és una passada, però tu aviat hi arribaràs. En tot cas, suposo que això em dóna dret a desfilar a Madrid. O no? Perquè les noietes seques que no arriben a 19 són un pèssim exemple per la salut, però jo en canvi seria un mirall excel·lent. M’hi pixo i m’hi cago. Però és que el retard mental de la població ha arribat a extrems tan elevats que tots el que veuen una lamentable model esquelètica l’han de convertir en una referència perillosa? De veritat que no ho entenc. Menció especial per Ágata Ruiz de la Prada, que no toca vores des que li han impugnat la piscineta que té a Mallorca amb l’ínclit Pedro J: “No se puede esperar que las modelos lo entiendan. No son intelectuales”.
L’ALMAX
Romário. És el meu ídol. Juga al Miami de la SEGONA DIVISIÓ de la lliga dels ESTATS UNITS. Quina pena que el millor jugador que he vist al Camp Nou s’arrossegui d’aquesta manera. Diuen que vol arribar als 1.000 gols i a mi em sembla que el que vol és trincar encara més pasta. Però el millor és que, com ja l’han eliminat de la Lliga americana, ara se’n va a jugar 4 partits amb l’Adelaida australià. Bisbe, d’aquí a un mes, si pagueu bé, el tens a Sabadell.
MÉS BACARDI
Quan escric aquestes línies, el sectari cap suprem de l’alcalde ens parla des de Barcelona per entrevistar tres futbolistes aeris com la toia, el germaníssim i un cadell badaloní. No tinc res a rajar, només constato que els deuen sortir barats els bitllets d’avió. El que sí em té indignat són els 22 milions d’euros que el Barça llança aquesta temporada a les escombraries del futbol aeri. I la primera al front: el germaníssim es pixa a la cara d’Ivanovic i el FCnBa perd de 20 contra un equip de poble. Això sí que és solidaritat, i no UNICEF.
AFTER HOUR
La bruixa porta tota la setmana agafant apunts per intentar rebatre les meves acusacions de la setmana passada atacant-me professionalment. Sí, Ronaldinho al PSG feia pena. Insisteixo. però t'estimo igual perquè almenys tu em plantes cara, no com la Maribel o l'advocat. Ara ja no escriu ni el sacarina. Estàs liat insultant Ronaldinho? Aquest em sembla que no us vindrà.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)