ALLONS ENFANTS DE LA PATRIE, LE JOUR DE GLOIRE EST ARRIVÉ...
dimecres, de juny 28, 2006
dissabte, de juny 24, 2006
Estem tristos per Larson.
... per la Bruixa i el Sacarina.
Estimats amics i apreciats lectors, Suècia ha quedat eliminada del Mundial. Que injust és el futbol. Henrik Larson, jugador del Helsinborg des de que el mes de febrer es va posar la seva samarreta al Camp Nou, ha fallat el penal que podia posar Suècia en un partit que havia perdut des del primer quart d'hora. Què ha passat? Com és que el mite del futbol suec i d'un sector enganyat del barcelonisme ha pogut fallar d'aquesta manera? Segur que no és culpa seva... ens hem dit estranyats des de la graderia de l'Allianz Arena.
La solució ens l'ha donat, com no, l'Afton Bladet. Ràpids de reflexos s'han adonat que Sir Henrik Larson ha fallat per culpa del seleccionador que ha fet un canvi mentre el mite estava esperant per xutar. Ja se sap, els habitants de l'Olimp, els genis, tenen aquests capricis.
Sort que no ha xutat penals a Barcelona. O no. Si ho hagués fet, igual tota aquesta massa de culers enganyats i enlluernats per aquest impostor haguès obert els ulls a temps. Abans de cridar Larsson, Larsson al Camp Nou.
Que hi ha algú?
Estem incendiats d'indignació perquè la nostra última aportació al rajarxrajar no ha generat cap mena de comentaris. Que teniu molta feina a la sala de premsa del Camp Nou? On són els veterans que llegeixen el blog i el critiquen?
... per la Bruixa i el Sacarina.
Estimats amics i apreciats lectors, Suècia ha quedat eliminada del Mundial. Que injust és el futbol. Henrik Larson, jugador del Helsinborg des de que el mes de febrer es va posar la seva samarreta al Camp Nou, ha fallat el penal que podia posar Suècia en un partit que havia perdut des del primer quart d'hora. Què ha passat? Com és que el mite del futbol suec i d'un sector enganyat del barcelonisme ha pogut fallar d'aquesta manera? Segur que no és culpa seva... ens hem dit estranyats des de la graderia de l'Allianz Arena.
La solució ens l'ha donat, com no, l'Afton Bladet. Ràpids de reflexos s'han adonat que Sir Henrik Larson ha fallat per culpa del seleccionador que ha fet un canvi mentre el mite estava esperant per xutar. Ja se sap, els habitants de l'Olimp, els genis, tenen aquests capricis.
Sort que no ha xutat penals a Barcelona. O no. Si ho hagués fet, igual tota aquesta massa de culers enganyats i enlluernats per aquest impostor haguès obert els ulls a temps. Abans de cridar Larsson, Larsson al Camp Nou.
Que hi ha algú?
Estem incendiats d'indignació perquè la nostra última aportació al rajarxrajar no ha generat cap mena de comentaris. Que teniu molta feina a la sala de premsa del Camp Nou? On són els veterans que llegeixen el blog i el critiquen?
diumenge, de juny 18, 2006
ESCRIVIM PER NO FER UN LLEIG DES D’ALEMANYA per la bruixa i el sacarina
Primer de tot, hem d’aclarir que anàvem ben serens fins que els nostres camins han coincidit a la bonica població de Nuremberg. El sacarina és un borratxo i la bruixa no té criteri, ni personalitat, ni voluntat pròpia.
Aquest mundial està resultant un pèl estressant, però aquí la bruixa es veu psicològicament i físicament incapaç de donar una explicació del perquè del seu caos. Per tant, opta pel silenci.
Pel que fa al sacarina, està rebent una lliçó rera l’altre dels veterans... I total, perquè arribi la mitjanit i es limiti a donar la temperatura i la previsió meteorològica. És un mundial calent. Dilluns a Stuttgart es preveuen 28 graus i un anticicló prou important com per afrontar-lo amb quatre gintonics...
COP D’ESCOMBRA
Busco unes bambes verdes i vermelles Adidas Mexico70. Algú n’ha vist algunes? Es veu que entre la premsa de Barcelona tenen força èxit...
POCIONS I BEURATGES
Els navegadors són el gran encert d’aquest mundial. El sacarina va tot el dia acompanyat de la Vanessa (nom que sempre queda associat a aquelles noies que fumen i et parlen de tu, per alguna cosa serà...), la bruixa, en canvi, segueix les ordres de la cocacoles i està sorpresa per una eficiència que mai havia conegut fins ara... Per cert, això de penjar el telèfon és molt lleig.
TALLAT SENSE SUCRE
Endevinalla. Qui ha dit a Alemanya que des que va deixar de ser verge no passa cinc dies consecutius sense follar?
GINTONIC DE BOMBAY
Aquesta és una crida desesperada. Escric això la matinada del referèndum de l’Estatut. No he pogut participar-hi perquè la puta burocràcia m’ho ha impedit i han començat a enviar les paperetes de vot per correu el mateix dia que jo viatjava al Mundial. Algun abstencionista vocacional canvia el seu vot amb mi? Jo vull votar NO però em veig obligat a abstenir-me i la gent amb qui havia fet confiança m’ha fallat. Som un país de botiflers.
Primer de tot, hem d’aclarir que anàvem ben serens fins que els nostres camins han coincidit a la bonica població de Nuremberg. El sacarina és un borratxo i la bruixa no té criteri, ni personalitat, ni voluntat pròpia.
Aquest mundial està resultant un pèl estressant, però aquí la bruixa es veu psicològicament i físicament incapaç de donar una explicació del perquè del seu caos. Per tant, opta pel silenci.
Pel que fa al sacarina, està rebent una lliçó rera l’altre dels veterans... I total, perquè arribi la mitjanit i es limiti a donar la temperatura i la previsió meteorològica. És un mundial calent. Dilluns a Stuttgart es preveuen 28 graus i un anticicló prou important com per afrontar-lo amb quatre gintonics...
COP D’ESCOMBRA
Busco unes bambes verdes i vermelles Adidas Mexico70. Algú n’ha vist algunes? Es veu que entre la premsa de Barcelona tenen força èxit...
POCIONS I BEURATGES
Els navegadors són el gran encert d’aquest mundial. El sacarina va tot el dia acompanyat de la Vanessa (nom que sempre queda associat a aquelles noies que fumen i et parlen de tu, per alguna cosa serà...), la bruixa, en canvi, segueix les ordres de la cocacoles i està sorpresa per una eficiència que mai havia conegut fins ara... Per cert, això de penjar el telèfon és molt lleig.
TALLAT SENSE SUCRE
Endevinalla. Qui ha dit a Alemanya que des que va deixar de ser verge no passa cinc dies consecutius sense follar?
GINTONIC DE BOMBAY
Aquesta és una crida desesperada. Escric això la matinada del referèndum de l’Estatut. No he pogut participar-hi perquè la puta burocràcia m’ho ha impedit i han començat a enviar les paperetes de vot per correu el mateix dia que jo viatjava al Mundial. Algun abstencionista vocacional canvia el seu vot amb mi? Jo vull votar NO però em veig obligat a abstenir-me i la gent amb qui havia fet confiança m’ha fallat. Som un país de botiflers.
dissabte, de juny 03, 2006
ODIO VENDRE FUM Pel futur alcalde de Laxe
Ahir es van cumplir dos setmanes des que Henry va dir no al Barça. Un cop dur per el club i més encara per els mitjans de comunicació, perquè tots, en un moment o altre, hem donat per fet que el francès seria jugador del Barça, hem explicat que ja tenia un preacord firmat i els més valents ja el situaven buscant pis i cole per la seva filla.
Però mort Henry, ha començat la venda de fum. Ens hem posat les pintures de guerra, la disfressa de indi i a veure quina columna de fum es veu desde més lluny. Tots estem d'acord que Forlán era la segona opció per si fallava Henry. Però a partir d'aqui comença el desmadre, ja que Gudjhonsen és la tercera opció per casi tots, Hernán Crespo el plan C per alguns i Ricardo Oliveira l'alternativa per d'altres.
Al mateix temps Van Nistelrooy vol sortir del Manchester per fitxar per el Barça, Luque s'ofereix, a Rijkaard li agrada molt Tamudo, Trezeguet i Ibrahimovic estàn en el punt de mira si baixa la Juventus, Dirk Kuijt pot ser la sorpresa, Makaay entra en escena perquè el Bayern ha fitxat a Podolski, Morientes se'ns ha escapat però era una opció, Fernando Torres és la portada de recurs quan no hi ha res i segur que em deixo algun altre.
Fa catorze dies que Henry va dir no i ja han aparegut 14 noms. És a dir, un al dia. No crec que la llista de Rijkaard i Txiki sigui tan extensa, per tant la nostra imaginació i capacitat per vendre fum és ilimitada.
SWEET HOME PERALADA
Haig de confessar que sóc un fan dels programes del cor i que he passat moltes hores veient especials de Rocio Jurado, tot i que me la suen ella i la seva familia, com diu el Sacarines. Però això no treu que tingui una especial curiositat per aquest tipus de programes i per el mèrit professional que té narrar una capella ardent, en la que durant hores la situació és la mateixa.
CIUTAT BADIA
Ara que estem tots casi de vacances, Ciutat Badia practicament no genera noticies, no hi ha gairebé res que criticar. Per tant els palets són per nosaltres. On són el cansalader, Matilde i l'advocat? Quan hi havia feina s'acceptaven excuses, peró ara ja canta una mica el seu passotisme. Treballeu menys que Balducci...
Ahir es van cumplir dos setmanes des que Henry va dir no al Barça. Un cop dur per el club i més encara per els mitjans de comunicació, perquè tots, en un moment o altre, hem donat per fet que el francès seria jugador del Barça, hem explicat que ja tenia un preacord firmat i els més valents ja el situaven buscant pis i cole per la seva filla.
Però mort Henry, ha començat la venda de fum. Ens hem posat les pintures de guerra, la disfressa de indi i a veure quina columna de fum es veu desde més lluny. Tots estem d'acord que Forlán era la segona opció per si fallava Henry. Però a partir d'aqui comença el desmadre, ja que Gudjhonsen és la tercera opció per casi tots, Hernán Crespo el plan C per alguns i Ricardo Oliveira l'alternativa per d'altres.
Al mateix temps Van Nistelrooy vol sortir del Manchester per fitxar per el Barça, Luque s'ofereix, a Rijkaard li agrada molt Tamudo, Trezeguet i Ibrahimovic estàn en el punt de mira si baixa la Juventus, Dirk Kuijt pot ser la sorpresa, Makaay entra en escena perquè el Bayern ha fitxat a Podolski, Morientes se'ns ha escapat però era una opció, Fernando Torres és la portada de recurs quan no hi ha res i segur que em deixo algun altre.
Fa catorze dies que Henry va dir no i ja han aparegut 14 noms. És a dir, un al dia. No crec que la llista de Rijkaard i Txiki sigui tan extensa, per tant la nostra imaginació i capacitat per vendre fum és ilimitada.
SWEET HOME PERALADA
Haig de confessar que sóc un fan dels programes del cor i que he passat moltes hores veient especials de Rocio Jurado, tot i que me la suen ella i la seva familia, com diu el Sacarines. Però això no treu que tingui una especial curiositat per aquest tipus de programes i per el mèrit professional que té narrar una capella ardent, en la que durant hores la situació és la mateixa.
CIUTAT BADIA
Ara que estem tots casi de vacances, Ciutat Badia practicament no genera noticies, no hi ha gairebé res que criticar. Per tant els palets són per nosaltres. On són el cansalader, Matilde i l'advocat? Quan hi havia feina s'acceptaven excuses, peró ara ja canta una mica el seu passotisme. Treballeu menys que Balducci...
dijous, de juny 01, 2006
Me la sua Rocío Jurado
... pel sacarina.
Mai més. No vull notar mai més la mirada altiva dels nostres col.legues els periodistes d'informació general. Que ni se'ls acudeixi tornar-me a malmetre les orelles amb aquell clàssic comentari..."a esports està tot permès". Amb aquell paternalisme patètic dels qui estan convençuts que treballen per un destí cabdal per al futur de la humanitat.
Tots aquestes, tots!, han obert avui els seus programes informatius amb la mort de Rocío Jurado i tot el show lamentable posterior. Insisteixo, que no em provoquin perquè el moc serà monumental. Algú em pot explicar per què els mitjans públics... TVE, TV3 (si, si, TV3) i Catalunya Ràdio dediquen un lloc preeminent als seus programes d'informació general a un producte genuínament Salsa Rosa?
A vegades tinc la sensació que fem les coses, prenem les decisions, no pas en base a un criteri propi sinó al pànic que ens agafa quan veiem que tots els mitjans van en una línia. D'això en saben, i molt, a Ciutat Badia.
Si us plau, prou de fer el patètic. Que encara podem fer un gremi digne.
Tallat sense sucre
Clama al cel l'absència injustificada del carnsalader de Gràcia. En la seva absència em toca engegar una campanya que ell, sigui on sigui, li hagi passat el que li hagi passat, impulsaria sense cap mena de dubte. Resulta que a l'empresa que comparteixen el carnsalader i la bruixa reparteixen, a final de temporada, els Vivi Awards. S'atorguen al vividor de la temporada. Ho sento, bruixa, però enceto la campanya perquè t'enduguis el vivi d'or. Te'l mereixes.
Gintonic de Bombay
Us trobaré molt a faltar però continuaré intervenint al blog des del Mundial d'Alemanya. Un dia amb la bufanda d'Ucraïna, un altre vestit amb la samarreta de Tuníssia, i un altre amb una burka d'Aràbia Saudita. És el que té ser d'aquest país tan desgraciat.
... pel sacarina.
Mai més. No vull notar mai més la mirada altiva dels nostres col.legues els periodistes d'informació general. Que ni se'ls acudeixi tornar-me a malmetre les orelles amb aquell clàssic comentari..."a esports està tot permès". Amb aquell paternalisme patètic dels qui estan convençuts que treballen per un destí cabdal per al futur de la humanitat.
Tots aquestes, tots!, han obert avui els seus programes informatius amb la mort de Rocío Jurado i tot el show lamentable posterior. Insisteixo, que no em provoquin perquè el moc serà monumental. Algú em pot explicar per què els mitjans públics... TVE, TV3 (si, si, TV3) i Catalunya Ràdio dediquen un lloc preeminent als seus programes d'informació general a un producte genuínament Salsa Rosa?
A vegades tinc la sensació que fem les coses, prenem les decisions, no pas en base a un criteri propi sinó al pànic que ens agafa quan veiem que tots els mitjans van en una línia. D'això en saben, i molt, a Ciutat Badia.
Si us plau, prou de fer el patètic. Que encara podem fer un gremi digne.
Tallat sense sucre
Clama al cel l'absència injustificada del carnsalader de Gràcia. En la seva absència em toca engegar una campanya que ell, sigui on sigui, li hagi passat el que li hagi passat, impulsaria sense cap mena de dubte. Resulta que a l'empresa que comparteixen el carnsalader i la bruixa reparteixen, a final de temporada, els Vivi Awards. S'atorguen al vividor de la temporada. Ho sento, bruixa, però enceto la campanya perquè t'enduguis el vivi d'or. Te'l mereixes.
Gintonic de Bombay
Us trobaré molt a faltar però continuaré intervenint al blog des del Mundial d'Alemanya. Un dia amb la bufanda d'Ucraïna, un altre vestit amb la samarreta de Tuníssia, i un altre amb una burka d'Aràbia Saudita. És el que té ser d'aquest país tan desgraciat.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)