ODIO ELS PUTOS DIVENDRES, pel futur alcalde de Laxe
Avui parlaré per última vegada del 'affaire' Ginés. Això s'ha convertit prácticament en un monogràfic sobre aquest personatge i especialment en un enfrontament personal entre ell i jo. Està clar que la nostra relació no és bona, no ho negarem, però per part meva el tema s'ha d'acabar aqui. I no ho dic perquè ell o gent del seu entorn estiguin al corrent del que escrivim en aquest blog i també contestin, que m'és absolutament igual, sino perqué és un tema del que començo a estar fart i del que s'estàn fent intepretacions entre els companys de professió que van molt equivocades.
Això no és un blog per rajar d'altres companys, com he sentit aquests dies per la sala de premsa. Això és un blog per rajar del que es vulgui i de qui es vulgui, ja sigui de jugadors, directius, de Laporta, del departament de comunicació i també de periodistes. Però no rajem perquè ens creiem millors o pitjors que ningú, sino per criticar les coses que no ens sembla que estàn bé, amb més o menys dosis d'humor. Per tant que ningú pensi que aqui es raja dels companys de la professió per passar-ho bé i prou.
Si jo en el seu dia vaig rajar del tal Ginés va ser arrel d'una discussió que vem tenir tots dos al Camp Nou per la famosa roda de premsa de Rijkaard abans de viatjar a Londres. Si que sé com funciona una agència, en resposta a un dels textes anónims que hi han per aqui, però només demanavèm avisar a les webs que no publiquessin res aquella tarda, no als diaris del dia seguent. I el que més em va indignar no va ser el fet de publicar el Rijkaard, sino les formes a l'hora de justificar-ho i defensarse.
Dit això, amic Ginés, pots estar tranquil que no tornaré a parlar de tu mai més. Això si, no pensis que totes les rajades que han aparegut en aquest blog sobre la teva persona han estat cosa meva. Jo he rajat de tu dos cops, sempre firmant com futur alcalde de Laxe, per tant totes les altres -que no han estat poques-, incloses les que fan referència a la teva vida privada o algun article teu aqui penjat, han estat obra d'altres persones. No sóc l'unic a qui li caus malament, he pogut comprobar que hi ha molta gent que et té moltes ganes. Apa, com diria Gaspart, tema zanjat i punto.
CIUTAT BADIA
Els nostres amics de Ciutat Badia han donat una nova exhibició la setmana del Madrid-Barça. A 48 hores parla ni més ni menys que Sylvinho, i el dia abans del partit Carles Puyol, amb el seu discurs carregat de tòpics i desert de titulars. De jugadors com Eto'o o Ronaldinho, als que tothom vol sentir en una setmana com aquesta, no hem tingut noticies. Potser si arribem a la final de la Champions per questió de rotació li toca fer la prèvia a Rodri...
SWEET HOME PERALADA
Després de la meva traumàtica experiència a San Sebastià, on vaig descubrir que hi ha vida lluny de la nit i l'alcohol, a Lisboa vaig recaure de les pitjors de les maneres. Vem acabar al Maremàgnum de la capital portuguesa, en locals lamentables on a Barcelona ens faria vergonya entrar. Però el pitjor de la nit va ser la sessió de karaoke en la que vaig demostrar que qualsevol ridícul sempre es pot superar, amb una interpretació nefasta d'Alejandro Sanz. La cocacoles i Picasso van estar millor emulant a les Ketchup i el seu mitic Asereje...
divendres, de març 31, 2006
DESENMARCAREM EL TALP...
Escric indignat per un dels comentaris apareguts en la notícia signada a l'aeroport dilluns al migdia (estaria bé que algú expliquès perquè a l'aeroport).
Està claríssim que hi ha un talp... Talp, maco, està molt bé donar lliçons de bona conducta però si només et fixes una mica, només una miqueta, de seguida veuràs que el blog es titula 'rajarxrajar', el que significa que la rajada es pot fer amb o sense argument. Pa que te enteres...
I n'hi ha més per tu... Si aquella roda de premsa era per guardar no era perquè sí. Es va decidir conjuntament amb el departament de premsa del Barça. Recordo la conversa perquè hi participava. Suposo que tu encara no havies arribat perquè, no se si ho saps, els entrenaments són a la Masia. Si es decideix guardar una roda de premsa és per evitar que es faci el dia que toca a una hora intempestiva com les 9 del matí.
Les agències deuen tenir les seves normes, també altres empreses de comunicació les tenen. No es tracta d'això, es tracta de funcionament entre companys.
Un advocat hauria de dedicar-se a defensar, i si no m'equivoco tu d'això en saps, però el teu escrit és INADMISIBLE...
Escric indignat per un dels comentaris apareguts en la notícia signada a l'aeroport dilluns al migdia (estaria bé que algú expliquès perquè a l'aeroport).
Està claríssim que hi ha un talp... Talp, maco, està molt bé donar lliçons de bona conducta però si només et fixes una mica, només una miqueta, de seguida veuràs que el blog es titula 'rajarxrajar', el que significa que la rajada es pot fer amb o sense argument. Pa que te enteres...
I n'hi ha més per tu... Si aquella roda de premsa era per guardar no era perquè sí. Es va decidir conjuntament amb el departament de premsa del Barça. Recordo la conversa perquè hi participava. Suposo que tu encara no havies arribat perquè, no se si ho saps, els entrenaments són a la Masia. Si es decideix guardar una roda de premsa és per evitar que es faci el dia que toca a una hora intempestiva com les 9 del matí.
Les agències deuen tenir les seves normes, també altres empreses de comunicació les tenen. No es tracta d'això, es tracta de funcionament entre companys.
Un advocat hauria de dedicar-se a defensar, i si no m'equivoco tu d'això en saps, però el teu escrit és INADMISIBLE...
dijous, de març 30, 2006
DIJOUS SURTO
...pel sacarina
Avui he patit per la seguretat del FC Barcelona. He patit de veritat. No us ho podeu imaginar. Creieu-me... quan he vist que els jugadors del Barça parlaven fora del control del Departament de Comunicació, a totes hores i a tot arreu, he començat a notar una suor freda que em recorria l’espinada i m’han vingut uns tremolins de febre que ni us explico. De fet, he estat a punt de traïr als meus escrúpuls de demòcrata, independentista i republicà. He estat a punt de trucar a Alejandro Echevarría perquè tanta llibertat d’expressió no pot ser bona de cap manera i ell és l’únic que ho podia parar.
Però... què ha passat? Res. Els jugadors han parlat amb llibertat a la llarga llista de pessebres (actes promocionals-publicitaris) que han tingut durant el dia. Han respirat el mateix aire que els periodistes i, si el Dr Ardévol no diu el contrari, no han acabat amb tuberculosi ni cal operar-los dels lligaments. No només això. Han respost ells sols (sense ningú de Ciutat Badia!!!???) sense posar en qüestió les essències bàsiques del barcelonisme. I és que, a més, dissabte guanyaran al Madrid.
Per tant, estimats amics i lectors, arribo a la conclusió que l’exercici del periodisme no perjudica ni la salut ni la competitivitat dels nostres gladiadors en el camí rumb a la Lliga i la Champions. I si algun dia ho intentem?
Tallat sense sucre
Estaria bé que rajessim amb una mica de coneixement de causa. I estaria bé, amic cansalader, llegir un llibre abans d’escorxar-lo i abans de destrossar a l’autor. Estaria bé anar més enllà dels quatre titularets que n’extreu el Marca. Camí a Itaca és un llibre molt ben escrit, que recull les reflexions (tenim un futbolista a la plantilla capaç d’anar més enllà de pensaments supereficials!!!!) d’un campió de Lliga el dia més important de la seva vida esportiva. El llibre es combina, efectivament, amb anàlisis polítiques i amb relats molt íntims d’un jugador de futbol. Ara crucificarem Oleguer Presas perquè és capaç de comprometre’s públicament? Què prefereixes els productes infumables que la factoria Frieros perpetra cada Sant Jordi? .
Ah! I no em vinguis amb la camama de fer burla d’un assassinat. O no saps quantes ampolles de cava es van obrir quan Carrero Blanco va superar el rècord mundial de salt d’alçada?. Per cert, et dedico la foto de dalt.
Gintonic de Bombay
Targeta groga a l’absentisme d’alguns membres del Comando. Del Bisbe no se’n sap res des de fa dues setmanes. L’alcalde se salva sempre per la campana. I Maribel/Matilde és com el Guadiana. Fins i tot la bruixa ens ha fallat aquesta setmana. Vinga, companys, una mica d’esforç.
dimecres, de març 29, 2006
SOC L'IMBECIL QUE ET RECORDA LO DE GASOL...
Memphis (EUA), 29 mar. (EFE).- La maduresa i progressió esportiva
que l'ala-pivot català Pau Gasol adquireix jornada desprès de
jornada en la competició de l'NBA li ha permès aconseguir el seu
últim gran èxit d'anotar 44 punts i entrar a formar part de
l'exclusiva llista dels millors encistelladors de l'NBA.
Nomès figures com Kobe Bryant, LeBron James, Dwyane Wade, Allen
Iverson, Carmelo Anthony i Vince Carter poden presumir d'haver
superat la barrera dels 40 punts.
Des d'ahir, dimarts, 28 de març, tambè està el nom de Gasol
desprès que el jugador català ha penetrat a cistella en solitari
quan faltaven 8:44 minuts perquè concloguès el partit que han
disputat els Grizzlies de Memphis contra els SuperSonics de Seattle
i ha aconseguit els dos punts que l'han deixat amb 40.
A partir d'aquest moment, la marca anterior de 39 punts que havia
aconseguit fa menys d'un mes, el passat 27 de febrer, contra els
Wizards de Washington, ha quedat superada i Gasol encara ha aportat
dues cistelles mès per a l'anotació final de 44, nova marca
individual i de l'equip.
Memphis (EUA), 29 mar. (EFE).- La maduresa i progressió esportiva
que l'ala-pivot català Pau Gasol adquireix jornada desprès de
jornada en la competició de l'NBA li ha permès aconseguir el seu
últim gran èxit d'anotar 44 punts i entrar a formar part de
l'exclusiva llista dels millors encistelladors de l'NBA.
Nomès figures com Kobe Bryant, LeBron James, Dwyane Wade, Allen
Iverson, Carmelo Anthony i Vince Carter poden presumir d'haver
superat la barrera dels 40 punts.
Des d'ahir, dimarts, 28 de març, tambè està el nom de Gasol
desprès que el jugador català ha penetrat a cistella en solitari
quan faltaven 8:44 minuts perquè concloguès el partit que han
disputat els Grizzlies de Memphis contra els SuperSonics de Seattle
i ha aconseguit els dos punts que l'han deixat amb 40.
A partir d'aquest moment, la marca anterior de 39 punts que havia
aconseguit fa menys d'un mes, el passat 27 de febrer, contra els
Wizards de Washington, ha quedat superada i Gasol encara ha aportat
dues cistelles mès per a l'anotació final de 44, nova marca
individual i de l'equip.
dimarts, de març 28, 2006
ELS DILLUNS TINC RESSACA pel cansalader de Gràcia
BENTORNAT, SETE
Ha tornat el mundial de motociclisme i ha tornat l’espectacle. La presència de Dani Pedrosa (davant el qual m’agenollo i em sap greu fer-lo aparèixer en aquest blog rajador) semblava que canviaria el panorama motero i que ens podríem oblidar del perdedor més destacat dels últims anys. Pero no, Sete Gibernau manté la seva dinàmica victoriosa.
El nostre representant pijo al Mundial arribava a aquest nou curs amb una moto nova (el van fer fora d’Honda i va trobar una Ducati), però ja a la presentació de dijous la mirada indissimuladament envejosa de Sete cap al centre d’atenció (Rossi i Pedrosa) el delatava.
Els entrenaments van ser molt bons (segon, molt per davant de Rossi que va acabar 9è) i la cursa havia començat de somni: al primer revolt, Toni Elías es va passar de frenada i es va endur per davant Rossi. Increïble! Rossi fora de cursa al primer revolt! Sete quedava com un dels favorits per guanyar a Jerez, però abans d’acabar la primera volta... crack!: el motor trencat i a prendre pel sac.
És cert que aquest cop, com quan la passada temporada es va quedar sense gasolina en l’última volta d’una cursa que tenia guanyada, la culpa no va ser seva. Però és que tanta mala sort no pot ser normal: tu trenques el motor a la primera volta, i el teu company d’equip, que porta la mateixa moto, guanya amb la gorra.
Perquè tirar-se l’Esther Cañadas hauria de ser motiu de satisfacció i orgull, però triar el moment de liar-se-la quan la tia s’ha fotut tanta silicona a la cara que sembla la nòvia d’Shrek només li pot passar a un tio que no té sort o, com a mínim, no té el do d’estar al lloc correcte en el moment oportú.
En fi, que aquest any el mundial de motos té un al·licient doble: per una banda, Pedrosa pot aconseguir que Rossi no guanyi totes les curses i que fins i tot el mundial tingui una mica d’emoció, però és que a més no hem perdut aquell atractiu de la temporada passada: intentar endevinar de quina manera delirant no acabarà la cursa Sete. Bentornat!
PD: El número 2 a la llista de perdedors és Moyà, que es carrega Nadal i al cap de dos dies fa el ridícul. Aquest, a part de perdedor, no té caràcter.
MÉS BACARDI
Ja és prou lamentable que el Barça rebi 3.200 entrades per anar a un partit, i només 1.200 quedin a disposició dels aficionats. Perquè, naturalment, n’hi ha d’haver 500 reservades per les putes penyes (i això que la majoria no són socis!) i 700 més se les reparteixen els directius i jugadors. Encara recordo quan l’Elefant Blau es cagava en la Directiva de Núñez perquè cada directiu tenia 50 entrades per la final de la Champions que es va jugar al Camp Nou l’any 99. Però al que anava: el Barça és el primer club del món que té 4.400 solicituds per anar a Lisboa, només disposa de les citades 1.200 entrades per als aficionats, aquest cop sí es decideix sortejar-les (poc a poc anem millorant...) però ha d’acabar tornant gairebé 900 localitats. I mentrestant, trucades i e-mails inunden les redaccions dels mitjans de comunicació reclamant que no els havia tocat entrada i volen anar a Lisboa. Es pot ser més inútil?
L’ALMAX
No demanàveu jugadors que parlessin bé? Doncs ara en teniu un que no només parla bé, sinó que a més escriu llibres. Llàstima que compari la rua de celebració de la Lliga de l’any passat amb l’entrada dels tancs a Barcelona l’any 39, i que qualifiqui l’atemptat contra Carrero Blanco de “salt d’altura”. Barrejar esport i política em molesta, però fer broma amb un assassinat és fastigós. Sobretot si ets superprogre. Sovint em pregunto què prefereixo: un idiota o un boig? Apa, Oleguer, a firmar llibres per Sant Jordi, i si arribes a Itaca, ja t’hi pots quedar.
L’AFTER HOUR
Abans que algun imbècil em torni a recordar que Memphis ha guanyat 7 partits seguits i que han triat Gasol novament com a jugador de la setmana a la conferència oest, ja ho dic jo. Ja arribaran els play-off... Però encara que guanyés l’NBA, el bisbe i Klaudio Landa continuen sent la notícia de l’any. Això si l’Espanyol no baixa, clar.
BENTORNAT, SETE
Ha tornat el mundial de motociclisme i ha tornat l’espectacle. La presència de Dani Pedrosa (davant el qual m’agenollo i em sap greu fer-lo aparèixer en aquest blog rajador) semblava que canviaria el panorama motero i que ens podríem oblidar del perdedor més destacat dels últims anys. Pero no, Sete Gibernau manté la seva dinàmica victoriosa.
El nostre representant pijo al Mundial arribava a aquest nou curs amb una moto nova (el van fer fora d’Honda i va trobar una Ducati), però ja a la presentació de dijous la mirada indissimuladament envejosa de Sete cap al centre d’atenció (Rossi i Pedrosa) el delatava.
Els entrenaments van ser molt bons (segon, molt per davant de Rossi que va acabar 9è) i la cursa havia començat de somni: al primer revolt, Toni Elías es va passar de frenada i es va endur per davant Rossi. Increïble! Rossi fora de cursa al primer revolt! Sete quedava com un dels favorits per guanyar a Jerez, però abans d’acabar la primera volta... crack!: el motor trencat i a prendre pel sac.
És cert que aquest cop, com quan la passada temporada es va quedar sense gasolina en l’última volta d’una cursa que tenia guanyada, la culpa no va ser seva. Però és que tanta mala sort no pot ser normal: tu trenques el motor a la primera volta, i el teu company d’equip, que porta la mateixa moto, guanya amb la gorra.
Perquè tirar-se l’Esther Cañadas hauria de ser motiu de satisfacció i orgull, però triar el moment de liar-se-la quan la tia s’ha fotut tanta silicona a la cara que sembla la nòvia d’Shrek només li pot passar a un tio que no té sort o, com a mínim, no té el do d’estar al lloc correcte en el moment oportú.
En fi, que aquest any el mundial de motos té un al·licient doble: per una banda, Pedrosa pot aconseguir que Rossi no guanyi totes les curses i que fins i tot el mundial tingui una mica d’emoció, però és que a més no hem perdut aquell atractiu de la temporada passada: intentar endevinar de quina manera delirant no acabarà la cursa Sete. Bentornat!
PD: El número 2 a la llista de perdedors és Moyà, que es carrega Nadal i al cap de dos dies fa el ridícul. Aquest, a part de perdedor, no té caràcter.
MÉS BACARDI
Ja és prou lamentable que el Barça rebi 3.200 entrades per anar a un partit, i només 1.200 quedin a disposició dels aficionats. Perquè, naturalment, n’hi ha d’haver 500 reservades per les putes penyes (i això que la majoria no són socis!) i 700 més se les reparteixen els directius i jugadors. Encara recordo quan l’Elefant Blau es cagava en la Directiva de Núñez perquè cada directiu tenia 50 entrades per la final de la Champions que es va jugar al Camp Nou l’any 99. Però al que anava: el Barça és el primer club del món que té 4.400 solicituds per anar a Lisboa, només disposa de les citades 1.200 entrades per als aficionats, aquest cop sí es decideix sortejar-les (poc a poc anem millorant...) però ha d’acabar tornant gairebé 900 localitats. I mentrestant, trucades i e-mails inunden les redaccions dels mitjans de comunicació reclamant que no els havia tocat entrada i volen anar a Lisboa. Es pot ser més inútil?
L’ALMAX
No demanàveu jugadors que parlessin bé? Doncs ara en teniu un que no només parla bé, sinó que a més escriu llibres. Llàstima que compari la rua de celebració de la Lliga de l’any passat amb l’entrada dels tancs a Barcelona l’any 39, i que qualifiqui l’atemptat contra Carrero Blanco de “salt d’altura”. Barrejar esport i política em molesta, però fer broma amb un assassinat és fastigós. Sobretot si ets superprogre. Sovint em pregunto què prefereixo: un idiota o un boig? Apa, Oleguer, a firmar llibres per Sant Jordi, i si arribes a Itaca, ja t’hi pots quedar.
L’AFTER HOUR
Abans que algun imbècil em torni a recordar que Memphis ha guanyat 7 partits seguits i que han triat Gasol novament com a jugador de la setmana a la conferència oest, ja ho dic jo. Ja arribaran els play-off... Però encara que guanyés l’NBA, el bisbe i Klaudio Landa continuen sent la notícia de l’any. Això si l’Espanyol no baixa, clar.
dilluns, de març 27, 2006
DILLUNS 12:24 PM.
GMH del final significa Ginés Muñoz i el segon cognom...
EFE 3 - 27/03/2006 10:25:00 - CATALUNYA-FUTBOL-LLIGA CAMPIONS: BENFICA-BARCELONA
Rijkaard creu que Koeman vol escalfar l'ambient
El Prat de Llobregat (Baix Llobregat), 27 mar. (EFE).- Frank Rijkaard, tècnic del Barcelona, ha considerat avui que el seu homòleg a la banqueta del Benfica, Ronald Koeman, nomès pretèn crear ambient en el partit de demà a Portugal quan ha manifestat que el conjunt blaugrana arriba a aquesta eliminatòria de Lliga de Campions "una mica sobrat".
En diferents declaracions publicades avui en mitjans barcelonins, Koeman assegura que veia el Barcelona "una mica sobrat". L'entrenador del Benfica creu que els blaugrana pensen que "ja ho han guanyat tot" i ha demanat respecte per al seu equip que demà "ho donarà tot".
Rijkaard ha desmentit que el vestidor barcelonista se senti superior, "perquè no ès veritat en absolut", i ha afegit que ningú no pot presumir d'èxit "sense lluitar, sense sacrificar-te".
En conseqûència, l'holandès està convençut que Ronald Koeman nomès pretèn amb les seves declaracions que reaccioni el públic del Benfica i crear ambient a l'estadi Da Luz.
En canvi, el tècnic del Barcelona assumeix el paper de favorit que s'atorga al seu equip, "perquè ès el que diu l'entorn", però ha insistit que la seva plantilla surt sempre a complir la seva feina "amb respecte a l'oponent".
A mès, Frank Rijkaard ha elogiat el potencial del Benfica, del qual ha recordat que havia eliminat en l'anterior ronda el Liverpool, "que ès el campió de l'any passat".
"En aquest moment ja no hi ha equips fluixos a la Lliga de Campions i, en cada partit, cal lluitar per obtenir un bon rendiment", ha afegit.
Qûestionat sobre jugadors concrets abans de començar viatge a Portugal, Frank Rijkaard s'ha referit al del planter Alberto Rodríguez 'Rodri', titular aquest dissabte a Màlaga davant una sèrie de baixes en defensa que es repetirà aquest dimarts.
Rijkaard s'ha negat a avançar si davant les baixes de Puyol o Márquez alinearà Rodri a Da Luz, però ha destacat que el jugador està "preparat, bè, amb moltes ganes, però no cal posar-hi tota l'atenció, perquè un nomès futbolista no decidirà el partit".
Un altre jugador sobre el qual s'ha pronunciat l'holandès ès el migcampista Anderson da Souza 'Deco', que torna a Portugal desprès d'haver fet carrera al Porto.
Segons Frank Rijkaard, el partit serà "especial" per a Deco, "perquè ha jugat allà molts anys amb èxit i, a mès per a un equip rival del Benfica, així que el públic estarà pendent d'ell, encara que tant de bo l'afició es comporti bè i doni suport al seu equip". EFE
gmh/dar-fa
|K:DEP:ESPORTS,FUTBOL|
|N:Normal| |R:EFE-CATALUNYA|
GMH del final significa Ginés Muñoz i el segon cognom...
EFE 3 - 27/03/2006 10:25:00 - CATALUNYA-FUTBOL-LLIGA CAMPIONS: BENFICA-BARCELONA
Rijkaard creu que Koeman vol escalfar l'ambient
El Prat de Llobregat (Baix Llobregat), 27 mar. (EFE).- Frank Rijkaard, tècnic del Barcelona, ha considerat avui que el seu homòleg a la banqueta del Benfica, Ronald Koeman, nomès pretèn crear ambient en el partit de demà a Portugal quan ha manifestat que el conjunt blaugrana arriba a aquesta eliminatòria de Lliga de Campions "una mica sobrat".
En diferents declaracions publicades avui en mitjans barcelonins, Koeman assegura que veia el Barcelona "una mica sobrat". L'entrenador del Benfica creu que els blaugrana pensen que "ja ho han guanyat tot" i ha demanat respecte per al seu equip que demà "ho donarà tot".
Rijkaard ha desmentit que el vestidor barcelonista se senti superior, "perquè no ès veritat en absolut", i ha afegit que ningú no pot presumir d'èxit "sense lluitar, sense sacrificar-te".
En conseqûència, l'holandès està convençut que Ronald Koeman nomès pretèn amb les seves declaracions que reaccioni el públic del Benfica i crear ambient a l'estadi Da Luz.
En canvi, el tècnic del Barcelona assumeix el paper de favorit que s'atorga al seu equip, "perquè ès el que diu l'entorn", però ha insistit que la seva plantilla surt sempre a complir la seva feina "amb respecte a l'oponent".
A mès, Frank Rijkaard ha elogiat el potencial del Benfica, del qual ha recordat que havia eliminat en l'anterior ronda el Liverpool, "que ès el campió de l'any passat".
"En aquest moment ja no hi ha equips fluixos a la Lliga de Campions i, en cada partit, cal lluitar per obtenir un bon rendiment", ha afegit.
Qûestionat sobre jugadors concrets abans de començar viatge a Portugal, Frank Rijkaard s'ha referit al del planter Alberto Rodríguez 'Rodri', titular aquest dissabte a Màlaga davant una sèrie de baixes en defensa que es repetirà aquest dimarts.
Rijkaard s'ha negat a avançar si davant les baixes de Puyol o Márquez alinearà Rodri a Da Luz, però ha destacat que el jugador està "preparat, bè, amb moltes ganes, però no cal posar-hi tota l'atenció, perquè un nomès futbolista no decidirà el partit".
Un altre jugador sobre el qual s'ha pronunciat l'holandès ès el migcampista Anderson da Souza 'Deco', que torna a Portugal desprès d'haver fet carrera al Porto.
Segons Frank Rijkaard, el partit serà "especial" per a Deco, "perquè ha jugat allà molts anys amb èxit i, a mès per a un equip rival del Benfica, així que el públic estarà pendent d'ell, encara que tant de bo l'afició es comporti bè i doni suport al seu equip". EFE
gmh/dar-fa
|K:DEP:ESPORTS,FUTBOL|
|N:Normal| |R:EFE-CATALUNYA|
diumenge, de març 26, 2006
DIUMENGE ÉS EL DIA DEL SENYOR...
Per l'advocat defensor
No voldria fer-me pesat però haig de tornar. Alguns companys de blog tenen un mal hàbit: criticar l'Espanyol a la mínima. Sense arguments reals. És com una fixació. Realment sentiu de debó aquest odi per l'Espanyol? Que jo recordi més d'un i més de dos membres d'aquesta comunitat han treballat amb regularitat en algun moment seguint l'actualitat blanc-i-blava. Que us van tractar malament? L'Espanyol és un club entranyable, familiar i...CATALÀ. Fins i tot recordo haver sentit cantar com un boig algun gol de Tamudo al més crític anti-espanyolista, eh cansalader, vibraves tant o més que jo (la Davis encara està en joc i l'haig de seguir escalfant). La final de copa és el 12 d'abril, si algú es vol apuntar...
Fa 15 dies el nostre bisbe va viure una d'aquelles 'experiències vitals'. Va entrar per un moment en el món homosexual i la reacció (dins i fora del bloc) va ser de burla generalitzada. El bisbe no mereixia aquest tracte, a tots ens pot passar o, és més, ja ens ha passat. Recordo una vegada que vaig trobar-me a un antro a un tio que anava a la facultat però que mai havíem creuat una paraula. Dins del bar, borratxo, li vaig dir: 'Ei tu vas estudiar aquí, vas acabar aquell any, etc'. El tio no em coneixia i vam iniciar conversa. Quan es va insinuar jo pensava que feia broma... Va resultar que tot anava en serio i era gay. Almenys a mi no em va fotre la llengua...
Al final es descobrirà que el tal Ginès va matar Manolete... Primer: no només va ser ell qui va passar de la nevera. Segon (i més important): si Rijkaard parla dilluns és perquè a ell, al club, a ciutat badia li interessa no perquè passès el que va passar en la prèvia del Chelsea - Barça. Allà fan i desfan pel seu interès no pel no-corporativisme de la sala de premsa. Un cop feta la defensa al senyor Muñoz donaré una dada que algun alcalde del nord-oest de l'estat no li agradarà. El seu amic de l'agència efe està emparellat (si no hi ha hagut novetat últimament). La parella en qüestió es diu Estel, és baixeta, força maca i fa uns anys treballava a City TV. Li tens encara més ràbia? Podria donar més dades que farien pujar la moral de l'alcalde però, per una vegada, serè discret i m'evitaré possibles problemes que després al blog pot entrar qualsevol. Per cert, quan va entrar el tal Ginès al blog?
OP0SICIONS A LA FISCALIA
S'ha de ser burro i tenir poques llums per entrar al drap i donar vidilla als programes grocs de telecinco. M'estic imaginant el futur de'n Samuel (o Manuel, segons la presentadora de TNT). El veig prenent el relleu de Coto Matamoros com a polemista a Salsa Rosa o A tu lado.
ACUSACIÓ PARTICULAR
Ara que parlen del nou Estatut, de canvi de lleis i de qüestions jurídiques proposo una nova llei: instaurar les penes de presó i, en casos extrems, la pena capital per als àrbitres. Són més que dolents, tots, sense excepció, i ara diuen que faran vaga perquè no cobren... Que els matin a tots!!!
Per l'advocat defensor
No voldria fer-me pesat però haig de tornar. Alguns companys de blog tenen un mal hàbit: criticar l'Espanyol a la mínima. Sense arguments reals. És com una fixació. Realment sentiu de debó aquest odi per l'Espanyol? Que jo recordi més d'un i més de dos membres d'aquesta comunitat han treballat amb regularitat en algun moment seguint l'actualitat blanc-i-blava. Que us van tractar malament? L'Espanyol és un club entranyable, familiar i...CATALÀ. Fins i tot recordo haver sentit cantar com un boig algun gol de Tamudo al més crític anti-espanyolista, eh cansalader, vibraves tant o més que jo (la Davis encara està en joc i l'haig de seguir escalfant). La final de copa és el 12 d'abril, si algú es vol apuntar...
Fa 15 dies el nostre bisbe va viure una d'aquelles 'experiències vitals'. Va entrar per un moment en el món homosexual i la reacció (dins i fora del bloc) va ser de burla generalitzada. El bisbe no mereixia aquest tracte, a tots ens pot passar o, és més, ja ens ha passat. Recordo una vegada que vaig trobar-me a un antro a un tio que anava a la facultat però que mai havíem creuat una paraula. Dins del bar, borratxo, li vaig dir: 'Ei tu vas estudiar aquí, vas acabar aquell any, etc'. El tio no em coneixia i vam iniciar conversa. Quan es va insinuar jo pensava que feia broma... Va resultar que tot anava en serio i era gay. Almenys a mi no em va fotre la llengua...
Al final es descobrirà que el tal Ginès va matar Manolete... Primer: no només va ser ell qui va passar de la nevera. Segon (i més important): si Rijkaard parla dilluns és perquè a ell, al club, a ciutat badia li interessa no perquè passès el que va passar en la prèvia del Chelsea - Barça. Allà fan i desfan pel seu interès no pel no-corporativisme de la sala de premsa. Un cop feta la defensa al senyor Muñoz donaré una dada que algun alcalde del nord-oest de l'estat no li agradarà. El seu amic de l'agència efe està emparellat (si no hi ha hagut novetat últimament). La parella en qüestió es diu Estel, és baixeta, força maca i fa uns anys treballava a City TV. Li tens encara més ràbia? Podria donar més dades que farien pujar la moral de l'alcalde però, per una vegada, serè discret i m'evitaré possibles problemes que després al blog pot entrar qualsevol. Per cert, quan va entrar el tal Ginès al blog?
OP0SICIONS A LA FISCALIA
S'ha de ser burro i tenir poques llums per entrar al drap i donar vidilla als programes grocs de telecinco. M'estic imaginant el futur de'n Samuel (o Manuel, segons la presentadora de TNT). El veig prenent el relleu de Coto Matamoros com a polemista a Salsa Rosa o A tu lado.
ACUSACIÓ PARTICULAR
Ara que parlen del nou Estatut, de canvi de lleis i de qüestions jurídiques proposo una nova llei: instaurar les penes de presó i, en casos extrems, la pena capital per als àrbitres. Són més que dolents, tots, sense excepció, i ara diuen que faran vaga perquè no cobren... Que els matin a tots!!!
ODIO ELS PUTOS DIVENDRES, ENCARA QUE SIGUI DIUMENGE Pel futur alcalde de Laxe
Ara fas cosa d'un mes us explicava aqui mateix l'incident amb el tal Ginés de l'agència EFE, que després va entrar al nostre blog per insultarme, per culpa de la roda de premsa de Rijkaard abans de viatjar a Londres. Aquella polèmica (no la meva personal amb el tal Ginés, sino la de la roda de premsa de Rijkaard) ens ha costat car i l'actitut insolidària i egoista de personatges com l'esmentat al final la paguem els altres. El Barça viatja demà dilluns a primera hora cap a Lisboa i Rijkaard parlarà al Camp Nou abans d'anar cap a l'aeroport. Això vol dir que els que viatgem amb l'equip no podrem assistir a la roda de premsa i haurem de fer pringar un company perque vagi al Camp Nou.
La gràcia del tal Ginés i companyia ha provocat que els que viatgem amb l'equip no podem fer la roda de premsa, que un company s'hagi d'aixecar abans per anar al Camp Nou i que nosaltres haguem de vendre talls al migdia d'una roda de premsa que ni tan sols haurem escoltat. I ells, els que no viatgen i van liarla l'ultim cop, estaràn al Camp Nou comodament instalats i podràn anar amb calma a la seva redacció a escriure el Rijkaard. Ho faràn o no podràn? Ho dic perquè en la prèvia de Londres l'argument del tal Ginés era que no podia enviar una roda de premsa de Rijkaard als seus abonats al matí si el tècnic parlava un altre cop a la tarda... Que farà, esperar a la roda de premsa de Lisboa o demostrarà que ens va enganyar?
Estarem pendents de l'agència EFE demà. Per cert, ja que els que viatgem no hi serem, potser li podriem passar una xuleta amb preguntes preparades per que els habituals 'oients' per un dia també facin alguna pregunta...
CIUTAT BADIA
Avui no rajaré dels nostres companys de Ciutat Badia. Tot el contrari. A mida que trepitjem camps de futbol, zones mixtes i sales de premsa diverses per Espanya i Europa, s'ha de reconèixer que treballar al Barça els dies de partit és un luxe. Al César lo que es del César, o en aquest cas al Gus el que és del Gus...
SWEET HOME PERALADA
Divendres no vaig escriure perquè la mitja hora que vaig tenir lliure al migdia la vaig dedicar a intentar que la meva mare es conectés a Internet. Crec que ho vaig conseguir, però em va tornar al cap una reflexió que em faig desde fa molts anys. Per què les nostres mares tenen problemes per obrir un mail o per gravar una peli en video, però en canvi saben utilitzar estris molt més complicats com una rentadora o el rentaplats?
ESTRELLA GALICIA
Per si algú estava preocupat per nosaltres, destaco que a Málaga el petit bisbe va tornar a dins de l'armari i només es va dedicar a les dones, mentre un servidor tornava al món de l'alcohol i en concret al del Cien Pippers amb llimona. Bruixa, pots estar tranquila, que tot ha tornat a la normalitat. Per cert, deixeu d'escampar falsos rumors sobre la meva relació amb la meva jefa/cunyada...
Ara fas cosa d'un mes us explicava aqui mateix l'incident amb el tal Ginés de l'agència EFE, que després va entrar al nostre blog per insultarme, per culpa de la roda de premsa de Rijkaard abans de viatjar a Londres. Aquella polèmica (no la meva personal amb el tal Ginés, sino la de la roda de premsa de Rijkaard) ens ha costat car i l'actitut insolidària i egoista de personatges com l'esmentat al final la paguem els altres. El Barça viatja demà dilluns a primera hora cap a Lisboa i Rijkaard parlarà al Camp Nou abans d'anar cap a l'aeroport. Això vol dir que els que viatgem amb l'equip no podrem assistir a la roda de premsa i haurem de fer pringar un company perque vagi al Camp Nou.
La gràcia del tal Ginés i companyia ha provocat que els que viatgem amb l'equip no podem fer la roda de premsa, que un company s'hagi d'aixecar abans per anar al Camp Nou i que nosaltres haguem de vendre talls al migdia d'una roda de premsa que ni tan sols haurem escoltat. I ells, els que no viatgen i van liarla l'ultim cop, estaràn al Camp Nou comodament instalats i podràn anar amb calma a la seva redacció a escriure el Rijkaard. Ho faràn o no podràn? Ho dic perquè en la prèvia de Londres l'argument del tal Ginés era que no podia enviar una roda de premsa de Rijkaard als seus abonats al matí si el tècnic parlava un altre cop a la tarda... Que farà, esperar a la roda de premsa de Lisboa o demostrarà que ens va enganyar?
Estarem pendents de l'agència EFE demà. Per cert, ja que els que viatgem no hi serem, potser li podriem passar una xuleta amb preguntes preparades per que els habituals 'oients' per un dia també facin alguna pregunta...
CIUTAT BADIA
Avui no rajaré dels nostres companys de Ciutat Badia. Tot el contrari. A mida que trepitjem camps de futbol, zones mixtes i sales de premsa diverses per Espanya i Europa, s'ha de reconèixer que treballar al Barça els dies de partit és un luxe. Al César lo que es del César, o en aquest cas al Gus el que és del Gus...
SWEET HOME PERALADA
Divendres no vaig escriure perquè la mitja hora que vaig tenir lliure al migdia la vaig dedicar a intentar que la meva mare es conectés a Internet. Crec que ho vaig conseguir, però em va tornar al cap una reflexió que em faig desde fa molts anys. Per què les nostres mares tenen problemes per obrir un mail o per gravar una peli en video, però en canvi saben utilitzar estris molt més complicats com una rentadora o el rentaplats?
ESTRELLA GALICIA
Per si algú estava preocupat per nosaltres, destaco que a Málaga el petit bisbe va tornar a dins de l'armari i només es va dedicar a les dones, mentre un servidor tornava al món de l'alcohol i en concret al del Cien Pippers amb llimona. Bruixa, pots estar tranquila, que tot ha tornat a la normalitat. Per cert, deixeu d'escampar falsos rumors sobre la meva relació amb la meva jefa/cunyada...
dijous, de març 23, 2006
DIJOUS SURTO
...pel Sacarina.
Proposo que declarin el 17 de març, divendres passat, el dia Internacional del Mosso d’Esquadra. Si fem homenatges als àrbitres del futbol espanyol, també podem dedicar un dia a la nostra policia. Per als barcelonins que encara no els coneixíeu, aquí els teniu. Són uns tios capaços de muntar un cristo monumental contra 300 “niñatos” amb ganes de gresca. Són uns tios d’uniforme que veuen com es crema un contenidor davant d’un dels bars més històrics del Barri antic i no tenen esma d’agafar un extintor per apagar el foc. És que, clar, el reglament diu que cal esperar els bombers.
A ells algú els va donar l’ordre d’evitar el botellón a la Rambla del Raval i el seu cervell privilegiat es va dedicar exclusivament a això. Què professionals! Fins al punt que van evitar un delicte flagrant. Un pobre home va sortir d’un bar d’aquells on s’afusella als fumadors per ingerir una mica de nicotina a l’aire lliure. Es va emportar una cervesa que estava consumint a l’interior del bar on no podia fumar. Resultat? Gairebé s’endú un cop de porra d’un Mosso per beure a la via pública. Tot això mentre uns metres més amunt algú robava les sèpies congelades de la Sirena. Però, és clar, les ordres eren evitar el botellon a la Rambla del Raval.
Tallat sense sucre
Em sumo a la proposta de la Bruixa en el tema Padel. Hi ha una parella que es va fer molt la xula i que va perdre estrepitosament un repte impossible. Hi ha una parella de padel, la mateixa que està a punt de desfer-se per falta de confiança. Es van comprometre a pagar o a un doble o res a la desesperada. De moment, res de res. Quin mal perdre!.
Parlant de la Bruixa, enceto públicament la campanya perquè s’acabi el boicot injustificat i injust de Barça TV a la seva persona. Per què el club no permet que la Bruixa aparegui com a comentarista a les transmissions dels partits del canal oficial del club en una temporada tan especial?. Ens llegeixen a Ciutat Badia? Creieu-me, se’n mor de ganes.
Gintonic de Bombay.
Companys, estic preocupat pel Bisbe. No només perquè no hagi complert el seu compromís de cada dimarts. Segons pot avançar el rajarxrajar de fonts ben informades pròximes al Bisbe (Padilla, vaja) la policia nacional va trobar el nostre amic amb un altre home a altes hores de la matinada en una plaça inhòspita de Sabadell. Segons sembla, la Policia va interpretar l’escena com una trobada amorosa entre dos homes. Tranquils, no hi va haver detencions, però és la segona vegada en una setmana
...pel Sacarina.
Proposo que declarin el 17 de març, divendres passat, el dia Internacional del Mosso d’Esquadra. Si fem homenatges als àrbitres del futbol espanyol, també podem dedicar un dia a la nostra policia. Per als barcelonins que encara no els coneixíeu, aquí els teniu. Són uns tios capaços de muntar un cristo monumental contra 300 “niñatos” amb ganes de gresca. Són uns tios d’uniforme que veuen com es crema un contenidor davant d’un dels bars més històrics del Barri antic i no tenen esma d’agafar un extintor per apagar el foc. És que, clar, el reglament diu que cal esperar els bombers.
A ells algú els va donar l’ordre d’evitar el botellón a la Rambla del Raval i el seu cervell privilegiat es va dedicar exclusivament a això. Què professionals! Fins al punt que van evitar un delicte flagrant. Un pobre home va sortir d’un bar d’aquells on s’afusella als fumadors per ingerir una mica de nicotina a l’aire lliure. Es va emportar una cervesa que estava consumint a l’interior del bar on no podia fumar. Resultat? Gairebé s’endú un cop de porra d’un Mosso per beure a la via pública. Tot això mentre uns metres més amunt algú robava les sèpies congelades de la Sirena. Però, és clar, les ordres eren evitar el botellon a la Rambla del Raval.
Tallat sense sucre
Em sumo a la proposta de la Bruixa en el tema Padel. Hi ha una parella que es va fer molt la xula i que va perdre estrepitosament un repte impossible. Hi ha una parella de padel, la mateixa que està a punt de desfer-se per falta de confiança. Es van comprometre a pagar o a un doble o res a la desesperada. De moment, res de res. Quin mal perdre!.
Parlant de la Bruixa, enceto públicament la campanya perquè s’acabi el boicot injustificat i injust de Barça TV a la seva persona. Per què el club no permet que la Bruixa aparegui com a comentarista a les transmissions dels partits del canal oficial del club en una temporada tan especial?. Ens llegeixen a Ciutat Badia? Creieu-me, se’n mor de ganes.
Gintonic de Bombay.
Companys, estic preocupat pel Bisbe. No només perquè no hagi complert el seu compromís de cada dimarts. Segons pot avançar el rajarxrajar de fonts ben informades pròximes al Bisbe (Padilla, vaja) la policia nacional va trobar el nostre amic amb un altre home a altes hores de la matinada en una plaça inhòspita de Sabadell. Segons sembla, la Policia va interpretar l’escena com una trobada amorosa entre dos homes. Tranquils, no hi va haver detencions, però és la segona vegada en una setmana
dimecres, de març 22, 2006
DAVID MECA OPINA...
Reacció penjada per EFE a l'alto-el-foc anunciat per ETA. Tota una veu autoritzada i identificada amb el conflicte
EFE 3 - 22/3/06 12.55.00 - ETA-ALTO EL FUEGO (Reacciones)
Meca: "Es una noticia que nos tiene que alegrar y unir a todos"
Madrid, 22 mar (EFE).- David Meca, campeón del mundo de los 25
kilómetros en Montreal 2005, dijo hoy a EFE que la noticia del alto
el fuego "es la más importante del año, algo increíble y que debe
alegrar y unir a todos".
"Es increíble, sin duda la noticia del año, que nos debe alegrar
a todos y unirnos para sentirnos más seguros. Hoy es un día
importante y debe enorgullecernos a todos", señaló Meca.
David Meca completó el pasado mes de enero la travesía entre la
península y Baleares. Nadó de forma ininterrumpida desde Jávea a San
Antonio (Ibiza) en un tiempo de 22,5 horas, un rècord inèdito. EFE
soc/nam
K:DEP:DEPORTES,NATACION
N:RutR I:Reacciones
Reacció penjada per EFE a l'alto-el-foc anunciat per ETA. Tota una veu autoritzada i identificada amb el conflicte
EFE 3 - 22/3/06 12.55.00 - ETA-ALTO EL FUEGO (Reacciones)
Meca: "Es una noticia que nos tiene que alegrar y unir a todos"
Madrid, 22 mar (EFE).- David Meca, campeón del mundo de los 25
kilómetros en Montreal 2005, dijo hoy a EFE que la noticia del alto
el fuego "es la más importante del año, algo increíble y que debe
alegrar y unir a todos".
"Es increíble, sin duda la noticia del año, que nos debe alegrar
a todos y unirnos para sentirnos más seguros. Hoy es un día
importante y debe enorgullecernos a todos", señaló Meca.
David Meca completó el pasado mes de enero la travesía entre la
península y Baleares. Nadó de forma ininterrumpida desde Jávea a San
Antonio (Ibiza) en un tiempo de 22,5 horas, un rècord inèdito. EFE
soc/nam
K:DEP:DEPORTES,NATACION
N:RutR I:Reacciones
ESCRIC PER NO FER UN LLEIG... per la bruixa d’or
Són les tres de la matinada i aquí em teníu fent zapping per si a Samuel Eto’o se li acut tornar a trucar a la tele en defensa de la seva bondat infinita. Sempre havia pensat que Rafa Márquez no tenia moltes llums, però després de comprovar la capacitat de Samuel Eto’o per quedar en evidència, no tinc més que paraules d’agraïment per al mexicà que ens va estalviar l’espectacle d’entrar al drap amb el conflicte que té amb la dona.
Aquesta trucada a dos quarts de dues de la matinada prèvia a un partit de lliga em crea algunes reflexions. Primera, es trenca amb el mite que els jugadors no poden concedir entrevistes els dies abans de partit perquè estan concentrats. Segona, un altre mite trencat: “els jugadors no parlen més enllà de les 11 de la nit que han de descansar”. I tercera, si a la meva empresa convidem la Marchante, Eto’o trucarà?
Una última reflexió, acusem als futbolistes de viure en un altre món (la meva germana d’11 anys trauria més nota que el 80% d’ells en un test de cultura general), però gairebé que prefereixo que continuïn allà, al planetfutbol, si l’exemple de terrenalitat ha de ser que Eto’o entri al joc de programes tan lamentables com TNT o es dediqui a fer el Neng pels camps de futbol.
Requerida la meva valoració de la feina de Balducci a Milà, haig de dir que va estar a la seva alçada tot i que vam comprovar amb decepció que no feia cap pregunta a la roda de premsa. No vull treure mèrits a la seva funció però el moment més arriscat del seu viatge va ser indicar-nos on era el bus que ens traslladava de San Siro a l’aeroport. Pel que fa a la resta, suposo que va fer molta feina fosca perquè no va lluir gens.
POCIONS I BEURATGES DIVERSOS
Us deixo sols 15 dies i quan torno resulta que el bisbe ha sortit de l’armari, que l’alcalde s’ha embolicat amb la seva jefa preferida, que el sacarina s’ha convertit en una estrella de la tele (ahir va tornar a impostar a Barça TV) i que les fantasies sexuals de la Matilde són objecte de debat. Però que us està passant! Deu ser la primavera.
Capítol apart mereix la fixació que té el cansalader amb la meva persona. Primer de tot, cansalader, deixa de malmetre que encara queda molt però molt temps fins que faci els 30 i no estic gens afectada. Jo de tu em preocuparia menys per la meva edat i més per no celebrar les bromes dels companys amb un cunyaaaat. Penós.
COP D’ESCOMBRA
No vull oblidar-me del padel. Un cop s’ha fet pública la fractura entre l’alcalde i la cocacoles, el cansalader ja ha olorat la sang i és a l’espera del seu torn amb la professional del joc (recordem, 16 partits al seu compte personal). La parella invicta del comando acceptem el repte sense cap inconvenient. Abans, però, caldria que els derrotats paguessin la seva aposta o en el seu defecte marquessin dia per tornar a fer el ridícul.
Són les tres de la matinada i aquí em teníu fent zapping per si a Samuel Eto’o se li acut tornar a trucar a la tele en defensa de la seva bondat infinita. Sempre havia pensat que Rafa Márquez no tenia moltes llums, però després de comprovar la capacitat de Samuel Eto’o per quedar en evidència, no tinc més que paraules d’agraïment per al mexicà que ens va estalviar l’espectacle d’entrar al drap amb el conflicte que té amb la dona.
Aquesta trucada a dos quarts de dues de la matinada prèvia a un partit de lliga em crea algunes reflexions. Primera, es trenca amb el mite que els jugadors no poden concedir entrevistes els dies abans de partit perquè estan concentrats. Segona, un altre mite trencat: “els jugadors no parlen més enllà de les 11 de la nit que han de descansar”. I tercera, si a la meva empresa convidem la Marchante, Eto’o trucarà?
Una última reflexió, acusem als futbolistes de viure en un altre món (la meva germana d’11 anys trauria més nota que el 80% d’ells en un test de cultura general), però gairebé que prefereixo que continuïn allà, al planetfutbol, si l’exemple de terrenalitat ha de ser que Eto’o entri al joc de programes tan lamentables com TNT o es dediqui a fer el Neng pels camps de futbol.
Requerida la meva valoració de la feina de Balducci a Milà, haig de dir que va estar a la seva alçada tot i que vam comprovar amb decepció que no feia cap pregunta a la roda de premsa. No vull treure mèrits a la seva funció però el moment més arriscat del seu viatge va ser indicar-nos on era el bus que ens traslladava de San Siro a l’aeroport. Pel que fa a la resta, suposo que va fer molta feina fosca perquè no va lluir gens.
POCIONS I BEURATGES DIVERSOS
Us deixo sols 15 dies i quan torno resulta que el bisbe ha sortit de l’armari, que l’alcalde s’ha embolicat amb la seva jefa preferida, que el sacarina s’ha convertit en una estrella de la tele (ahir va tornar a impostar a Barça TV) i que les fantasies sexuals de la Matilde són objecte de debat. Però que us està passant! Deu ser la primavera.
Capítol apart mereix la fixació que té el cansalader amb la meva persona. Primer de tot, cansalader, deixa de malmetre que encara queda molt però molt temps fins que faci els 30 i no estic gens afectada. Jo de tu em preocuparia menys per la meva edat i més per no celebrar les bromes dels companys amb un cunyaaaat. Penós.
COP D’ESCOMBRA
No vull oblidar-me del padel. Un cop s’ha fet pública la fractura entre l’alcalde i la cocacoles, el cansalader ja ha olorat la sang i és a l’espera del seu torn amb la professional del joc (recordem, 16 partits al seu compte personal). La parella invicta del comando acceptem el repte sense cap inconvenient. Abans, però, caldria que els derrotats paguessin la seva aposta o en el seu defecte marquessin dia per tornar a fer el ridícul.
dimarts, de març 21, 2006
ELS DILLUNS TINC RESSACA pel cansalader de Gràcia
De les moltes coses que no entenc d’aquest món, una de les que més m’inquieta és l’interès que genera la Fòrmula 1.
Des que guanya Fernando Alonso és insofrible perquè ni a ell, ni al calb de Telecinco (les transmis de TV3 són de vergonya aliena), ni als asturians que poden presumir d’alguna cosa per primera vegada a la vida, ni als espanyols en general, no hi ha qui els aguanti.
Però al que anava: el fenomen que m’amoïna més és la Fòrmula 1 genèricament. Ahir em vaig empassar gairebé tota la cursa, i només em va interessar la sortida. Tota la resta va ser una espera infructuosa perquè passés alguna cosa inesperada. Abans encara es fotien alguna pinya impactant, però ara ni això. Tota l’emoció és saber qui ha sortit amb més gasolina, i qui va més ràpid a boxes; perquè esperar un avançament és com esperar que la Maribel sigui més explícita amb les seves fantasies sexuals. Podrien anar per un raïl, com a l’Scalextric, i hi hauria exactament la mateixa emoció.
Per acabar-ho de complicar, ara han convertit els entrenaments que determinen la graella de sortida en una equació de sisè grau, absolutament indesxifrable si no ets doctor en Matemàtiques. A més, per entendre una cursa, també has de ser expert en pneumàtics per saber quins es gasten abans, has de ser enginyer aeronàutic per saber quin cotxe té millor aerodinàmica, etc… Si no, l'avorriment està assegurat.
A tot això, li diuen Esport a una activitat física consistent a destrossar-se les cervicals dins un habitacle teledirigit des de boxes, i a perdre 5 quilos cada cursa més per la calor que desprèn el motor que per l’esforç que han de fer. Ara seré polèmic, però són més esportistes els toreros que un pilot de Fòrmula 1.
Malgrat tot, els pilots són el glamour personificat, són els esportistes més ben pagats, les curses rebenten audiències gairebé arreu del món, i les inversions en publicitat són descomunals fins i tot per part de les empreses tabaqueres i alcohòliques que, curiosament, no es poden anunciar en la meitat de les curses perquè tenen prohibit publicitar-se a la majoria de països.
Em sento superat. No em suïcidaré com el sacarina, però que algú m’ajudi perquè no entenc res.
MÉS BACARDI
Estic per fer-me soci de l’Espanyol pel mateix sentiment de llàstima que inspira un gos abandonat. Tot i la classificació heroïca per la final de Copa, no puc sentir més que llàstima. No necessiten un secretari tècnic, sinó un secretari tecnològic. Després del brutal escàndol informàtic de les eleccions, dimecres munten una festa amb pantalla gegant inclosa en una discoteca de Barcelona per seguir el partit al camp del Depor, i no van poder conectar el satèl·lit en tota la primera part. I ara va i posen un telèfon per reservar entrades per la final de Copa, i no funciona perquè només hi ha dues persones agafant-lo. Enmig d’aquesta disbauxa tècnica, el número triat per l’ocasió és el 902 666 902. Diabòlic.
L’ALMAX
Ojo, que el G-14 serveix per alguna cosa! Després d’anys i panys de veure com el president del Barça de torn viatjava a alguna ciutat europea amb la sospita que s’anava a fotre un tiberi amb els seus col·legues, en una setmana el G-14 s’ha desmelenat: han planejat una Lliga Europea passant de la UEFA i han demanat a la FIFA 900 milions d’euros pels jugadors cedits a les seleccions en els últims 10 anys. Si segueixen així, dilluns vinent potser ja hauran proclamat la independència.
AFTER HOUR
Una pregunta: quan la Matilde/Maribel va perpetrar la seva famosa frase “una cosa és qui em follo, i una altra qui em vull follar” estava parlant per boca del bisbe? Sens dubte és notícia de l'any. Però després de descobrir les tendències del bisbe, i els lios de l’alcalde amb la seva jefa, ara hauríem de fer front comú per aixecar l’ànim de la bruixa, que veu com la trentena se li acosta implacablement i inexorable. Ànims, Arale!
De les moltes coses que no entenc d’aquest món, una de les que més m’inquieta és l’interès que genera la Fòrmula 1.
Des que guanya Fernando Alonso és insofrible perquè ni a ell, ni al calb de Telecinco (les transmis de TV3 són de vergonya aliena), ni als asturians que poden presumir d’alguna cosa per primera vegada a la vida, ni als espanyols en general, no hi ha qui els aguanti.
Però al que anava: el fenomen que m’amoïna més és la Fòrmula 1 genèricament. Ahir em vaig empassar gairebé tota la cursa, i només em va interessar la sortida. Tota la resta va ser una espera infructuosa perquè passés alguna cosa inesperada. Abans encara es fotien alguna pinya impactant, però ara ni això. Tota l’emoció és saber qui ha sortit amb més gasolina, i qui va més ràpid a boxes; perquè esperar un avançament és com esperar que la Maribel sigui més explícita amb les seves fantasies sexuals. Podrien anar per un raïl, com a l’Scalextric, i hi hauria exactament la mateixa emoció.
Per acabar-ho de complicar, ara han convertit els entrenaments que determinen la graella de sortida en una equació de sisè grau, absolutament indesxifrable si no ets doctor en Matemàtiques. A més, per entendre una cursa, també has de ser expert en pneumàtics per saber quins es gasten abans, has de ser enginyer aeronàutic per saber quin cotxe té millor aerodinàmica, etc… Si no, l'avorriment està assegurat.
A tot això, li diuen Esport a una activitat física consistent a destrossar-se les cervicals dins un habitacle teledirigit des de boxes, i a perdre 5 quilos cada cursa més per la calor que desprèn el motor que per l’esforç que han de fer. Ara seré polèmic, però són més esportistes els toreros que un pilot de Fòrmula 1.
Malgrat tot, els pilots són el glamour personificat, són els esportistes més ben pagats, les curses rebenten audiències gairebé arreu del món, i les inversions en publicitat són descomunals fins i tot per part de les empreses tabaqueres i alcohòliques que, curiosament, no es poden anunciar en la meitat de les curses perquè tenen prohibit publicitar-se a la majoria de països.
Em sento superat. No em suïcidaré com el sacarina, però que algú m’ajudi perquè no entenc res.
MÉS BACARDI
Estic per fer-me soci de l’Espanyol pel mateix sentiment de llàstima que inspira un gos abandonat. Tot i la classificació heroïca per la final de Copa, no puc sentir més que llàstima. No necessiten un secretari tècnic, sinó un secretari tecnològic. Després del brutal escàndol informàtic de les eleccions, dimecres munten una festa amb pantalla gegant inclosa en una discoteca de Barcelona per seguir el partit al camp del Depor, i no van poder conectar el satèl·lit en tota la primera part. I ara va i posen un telèfon per reservar entrades per la final de Copa, i no funciona perquè només hi ha dues persones agafant-lo. Enmig d’aquesta disbauxa tècnica, el número triat per l’ocasió és el 902 666 902. Diabòlic.
L’ALMAX
Ojo, que el G-14 serveix per alguna cosa! Després d’anys i panys de veure com el president del Barça de torn viatjava a alguna ciutat europea amb la sospita que s’anava a fotre un tiberi amb els seus col·legues, en una setmana el G-14 s’ha desmelenat: han planejat una Lliga Europea passant de la UEFA i han demanat a la FIFA 900 milions d’euros pels jugadors cedits a les seleccions en els últims 10 anys. Si segueixen així, dilluns vinent potser ja hauran proclamat la independència.
AFTER HOUR
Una pregunta: quan la Matilde/Maribel va perpetrar la seva famosa frase “una cosa és qui em follo, i una altra qui em vull follar” estava parlant per boca del bisbe? Sens dubte és notícia de l'any. Però després de descobrir les tendències del bisbe, i els lios de l’alcalde amb la seva jefa, ara hauríem de fer front comú per aixecar l’ànim de la bruixa, que veu com la trentena se li acosta implacablement i inexorable. Ànims, Arale!
dilluns, de març 20, 2006
NO EXAGEREM LES COSES... pel petit bisbe arlequinat i més home que ningú!
Sí, amics, he de reconèixer que vaig tenir una desagradable experiència homosexual a Bataplan, a Donosti. Però tot té una explicació. Simplement intentava ser amable amb una persona famosa, molt famosa a Euskadi (com vaig contrastar al preguntar per ell i veure que tothom el coneixia); i ell va malinterpretar les meves intencions. Va fer un intent de petó que jo vaig evitar en el moment que la taja i la situació em van fer adonar que el xavalet es pensava que jo era dels seus. Almenys sé que no sóc gai, perquè no em va molar gens. Tranquil·les dones del món, podreu seguir gaudint i disfrutant de mi!!!
Sí, amics, he de reconèixer que vaig tenir una desagradable experiència homosexual a Bataplan, a Donosti. Però tot té una explicació. Simplement intentava ser amable amb una persona famosa, molt famosa a Euskadi (com vaig contrastar al preguntar per ell i veure que tothom el coneixia); i ell va malinterpretar les meves intencions. Va fer un intent de petó que jo vaig evitar en el moment que la taja i la situació em van fer adonar que el xavalet es pensava que jo era dels seus. Almenys sé que no sóc gai, perquè no em va molar gens. Tranquil·les dones del món, podreu seguir gaudint i disfrutant de mi!!!
diumenge, de març 19, 2006
dissabte, de març 18, 2006
SÁBADO, SABADETE... per M&M (Matilde & Maribel)
S’apropa la primavera, aquesta època de l’any on tothom està depressiu, al•lèrgic o enamorat. Però el pitjor d’aquesta odiosa estació és l’entranyable BBC. Sí amics, bodes-batejos-comunions, tot concentrat en els mesos d’abril i maig. I és clar, si tens la mala sort de tenir BBC, doncs a tornar-te boig per comprar modelet, els calers del regal, etc. I després, la mandra que fa haver-te de trobar amb segons quins familiars, amb els que no tens cap tipus de relació més enllà de la que mantens en aquest tipus d’esdeveniments.
S’ha de dir que els batejos i les comunions són molt més light en aquest sentit. L’únic problema el trobaríem en la merda de samarreta o piloteta dels collons que t’entxufen perquè la signin els mites. S’agraeix per cert la gran tasca dels empleats del vestidor per falsificar firmes, un fet que en moltes ocasions ajuda a accelerar el procés o si més no t’evita haver d’aparèixer a la zona mixta carregat de souvenirs blaugrana, alhora que has d’aguantar la llibreta, el bolígraf, el rotulador permanent, el micròfon, el minidisc, i anar traquejant.
El tema casaments ja és més delicat. I més encara quan en contes de disc jockey, hi ha el ‘duo fantasia’, que et fa versions a ritme d’òrgan de ‘antes muerta que sencilla’, ‘la camisa negra’ o ‘el baile del perrito’ entre d’altres grans hits. I què dir de la música hortera que posen entre plat i plat. I tothom fent l’imbècil amb els tovallons. I el menjar, que no s’acaba mai. Alguns però sembla que venen de fer una vaga de fam. Bueno, per no parlar del típics que agafen la taja universal i la lien molt.
En fi, que jo aquest any tinc dos batejos i tres casaments. Encara estic a temps de desaparèixer del planeta.
GATILLAZO
Ahir a la nit, quan tornava cap a casa, us haig de confessar que vaig tenir certa nostàlgia. Aquell cas antic donostiarra, el pintxos, la platja de la concha, però sobretot, bataplan... si carinyets meus, aquesta nit us he trobat a faltar, fins el punt que he marxat al llit amb el mòbil engegat, esperant la vostra trucada a les 6 de la matinada i... No m’heu trucat cabrons!!!!!!!! Només disculpo a l’alcalde, que per un dia ha fet bondat. Per cert, estaria bé que s’identifiquessin els responsables de la trucada a Pamplona, ja que degut a l’estat etílic dels mateixos no he estat capaç de reconèixer les veus.
L’ORGASME
No entenc perquè tant d’interès en que us expliqui les meves fantasies sexuals. Ho sento moltíssim però no hem fareu donar més detalls dels que ja coneixeu.
LLET MERENGADA
Estrenem secció. En adonar-me que cada setmana l’equip de la capital em dona motius per rajar d’allò més, he cregut convenient que els pals al Madrid es converteixin en una costum. Ara resulta que Benito Floro dimiteix. Segon director tècnic en una mateixa temporada que plega. A més, van de cul per trobar un entrenador, que si Capello, Wenger, Benitez, Ancellotti, que si torna Del Bosque amb Camacho i Hierro... I a tot això, aquesta setmana li ha tocat rajar a Michel Salgado ‘orzogüei’. Això sí que és una casa de putes i no el Riviera.
S’apropa la primavera, aquesta època de l’any on tothom està depressiu, al•lèrgic o enamorat. Però el pitjor d’aquesta odiosa estació és l’entranyable BBC. Sí amics, bodes-batejos-comunions, tot concentrat en els mesos d’abril i maig. I és clar, si tens la mala sort de tenir BBC, doncs a tornar-te boig per comprar modelet, els calers del regal, etc. I després, la mandra que fa haver-te de trobar amb segons quins familiars, amb els que no tens cap tipus de relació més enllà de la que mantens en aquest tipus d’esdeveniments.
S’ha de dir que els batejos i les comunions són molt més light en aquest sentit. L’únic problema el trobaríem en la merda de samarreta o piloteta dels collons que t’entxufen perquè la signin els mites. S’agraeix per cert la gran tasca dels empleats del vestidor per falsificar firmes, un fet que en moltes ocasions ajuda a accelerar el procés o si més no t’evita haver d’aparèixer a la zona mixta carregat de souvenirs blaugrana, alhora que has d’aguantar la llibreta, el bolígraf, el rotulador permanent, el micròfon, el minidisc, i anar traquejant.
El tema casaments ja és més delicat. I més encara quan en contes de disc jockey, hi ha el ‘duo fantasia’, que et fa versions a ritme d’òrgan de ‘antes muerta que sencilla’, ‘la camisa negra’ o ‘el baile del perrito’ entre d’altres grans hits. I què dir de la música hortera que posen entre plat i plat. I tothom fent l’imbècil amb els tovallons. I el menjar, que no s’acaba mai. Alguns però sembla que venen de fer una vaga de fam. Bueno, per no parlar del típics que agafen la taja universal i la lien molt.
En fi, que jo aquest any tinc dos batejos i tres casaments. Encara estic a temps de desaparèixer del planeta.
GATILLAZO
Ahir a la nit, quan tornava cap a casa, us haig de confessar que vaig tenir certa nostàlgia. Aquell cas antic donostiarra, el pintxos, la platja de la concha, però sobretot, bataplan... si carinyets meus, aquesta nit us he trobat a faltar, fins el punt que he marxat al llit amb el mòbil engegat, esperant la vostra trucada a les 6 de la matinada i... No m’heu trucat cabrons!!!!!!!! Només disculpo a l’alcalde, que per un dia ha fet bondat. Per cert, estaria bé que s’identifiquessin els responsables de la trucada a Pamplona, ja que degut a l’estat etílic dels mateixos no he estat capaç de reconèixer les veus.
L’ORGASME
No entenc perquè tant d’interès en que us expliqui les meves fantasies sexuals. Ho sento moltíssim però no hem fareu donar més detalls dels que ja coneixeu.
LLET MERENGADA
Estrenem secció. En adonar-me que cada setmana l’equip de la capital em dona motius per rajar d’allò més, he cregut convenient que els pals al Madrid es converteixin en una costum. Ara resulta que Benito Floro dimiteix. Segon director tècnic en una mateixa temporada que plega. A més, van de cul per trobar un entrenador, que si Capello, Wenger, Benitez, Ancellotti, que si torna Del Bosque amb Camacho i Hierro... I a tot això, aquesta setmana li ha tocat rajar a Michel Salgado ‘orzogüei’. Això sí que és una casa de putes i no el Riviera.
L'ESPERIT DE LA COCA-COLES M'HA POSSEIT pel futur alcalde de Laxe
Hola companys, us escric desde Donostia per rajar de mi mateix i de la meva lamentable actitud nocturna. A la una de la matinada estava dormint, sense provar ni una gota d'alcohol, m'he llevat a les deu i he anat a esmorzar quan toca amb Miguel Ruiz, Paco Largo, Alfredo o Bautista, els habituals a aquella hora. He vist les firmes del Barça, he passejat per la Conxa i he tingut temps de passar per un ciber... L'esperit de la coca-coles m'ha posseit!!!! Ella se'n va anar a dormir a les 4, tres hores més tard que jo!
Advocat traidor!!!
Hola companys, us escric desde Donostia per rajar de mi mateix i de la meva lamentable actitud nocturna. A la una de la matinada estava dormint, sense provar ni una gota d'alcohol, m'he llevat a les deu i he anat a esmorzar quan toca amb Miguel Ruiz, Paco Largo, Alfredo o Bautista, els habituals a aquella hora. He vist les firmes del Barça, he passejat per la Conxa i he tingut temps de passar per un ciber... L'esperit de la coca-coles m'ha posseit!!!! Ella se'n va anar a dormir a les 4, tres hores més tard que jo!
Advocat traidor!!!
divendres, de març 17, 2006
ATENCIÓ, ATENCIÓ... tenim un infiltrat perico!!!!!
... pel Sacarina.
Pregunta. Quin integrant del Comando, guanyador del primer Tour de l'Empordà, anirà amb l'afició de l'Espanyol a la final de la Copa del Rei del 12 d'abril? Atenció: No a treballar. Viatjarà amb la caravana perica i animarà l'Espanyol des del Santiago Bernabeu. Alerta, estem rodejats!.
... pel Sacarina.
Pregunta. Quin integrant del Comando, guanyador del primer Tour de l'Empordà, anirà amb l'afició de l'Espanyol a la final de la Copa del Rei del 12 d'abril? Atenció: No a treballar. Viatjarà amb la caravana perica i animarà l'Espanyol des del Santiago Bernabeu. Alerta, estem rodejats!.
dijous, de març 16, 2006
ODIO ELS PUTOS DIVENDRES... I ELS DENTISTES Pel futur alcalde de Laxe
Dit això al títol no afegiré res més, simplement destacar que la meva experiència avui amb el dentista ha estat bastant més positiva del que esperava. Suposo que anava tan disposat a patir que he sortit satisfet del poc mal que m'ha fet.
Però avui no parlaré dels dentistes, tot i ser un dels gremis que més repulssió em provoquen, superats només per els taxistes i els tunos, els fills de puta més grans que hi ha al planeta.
Avui vull parlar de macrobotellones. A qui collons l'importa si els xavalets de tota Catalunya o de tota Espanya es piquen entre si per veure quina ciutat concentra més nens amb la seva ampolleta i el seu coma etílic? Els politics aquests que fan ordenançes de civisme no entenen que quanta més polèmica hi hagi amb això del macrobotellon més publicitat li donaràn i més gent s'hi apuntarà?
Suposo que al marge del que puguin embrutar els nens amb el seu botellón el que volen evitar els polítics és molestar els veins afectats per las zones habituals de botellón. Em sembla perfecte. Però que arreglin moltres altres coses que molesten, es fan cada dia i ningú diu res, com els putos cotxes en doble fila.
Per tant, des d'aqui faig una crida a tots els membres del Komando i a tots els nostres lectors fidels a fer el nostre macrobotellon particular. Els que viatgem a Donostia tranquils, que ja m'he informat, és a la plaza de Zuloaga, ho he buscat per Internet. I a la resta us animo a fer el macrobotellón a les portes de Ciutat Badia. és a dir, a les oficines del Barça. Vosaltres mateixos.
CIUTAT BADIA
L'amic Balducci comença a erigir-se en el protagonista del nostre 'culebrón' particular. Si fa unes setmanes ens sorprenia a tots amb una pregunta teledirigida a una roda de premsa, aquesta setmana Balducci ha viatjat a Milà com a responsable dels temes de premsa del president. Mare meva! No vull saber el que pot haver passat. Espero que la bruixa, ja que aquesta setmana no ha escrit, aparegui com a mínim per fer unes linees sobre la tasca de Balducci a Milà.
SWEET HOME PERALADA
Amic Cansalader, els teus amics com ho van fer per no colar les estelades al Sadar? Si em dius un altre camp m'ho crec, però les grades de Pamplona estaven plenes d'ikurriñas, d'estelades i de banderes d'aquelles de Euskoal Presoak! S'ha de fer molt malament per no entrar una estelada en aquell camp! Per el que he llegit dedueixo que la poli només va controlar la porta d'accès dels seguidors del Barça, però em sembla mentida que no puguessin colar les banderes.
Dit això al títol no afegiré res més, simplement destacar que la meva experiència avui amb el dentista ha estat bastant més positiva del que esperava. Suposo que anava tan disposat a patir que he sortit satisfet del poc mal que m'ha fet.
Però avui no parlaré dels dentistes, tot i ser un dels gremis que més repulssió em provoquen, superats només per els taxistes i els tunos, els fills de puta més grans que hi ha al planeta.
Avui vull parlar de macrobotellones. A qui collons l'importa si els xavalets de tota Catalunya o de tota Espanya es piquen entre si per veure quina ciutat concentra més nens amb la seva ampolleta i el seu coma etílic? Els politics aquests que fan ordenançes de civisme no entenen que quanta més polèmica hi hagi amb això del macrobotellon més publicitat li donaràn i més gent s'hi apuntarà?
Suposo que al marge del que puguin embrutar els nens amb el seu botellón el que volen evitar els polítics és molestar els veins afectats per las zones habituals de botellón. Em sembla perfecte. Però que arreglin moltres altres coses que molesten, es fan cada dia i ningú diu res, com els putos cotxes en doble fila.
Per tant, des d'aqui faig una crida a tots els membres del Komando i a tots els nostres lectors fidels a fer el nostre macrobotellon particular. Els que viatgem a Donostia tranquils, que ja m'he informat, és a la plaza de Zuloaga, ho he buscat per Internet. I a la resta us animo a fer el macrobotellón a les portes de Ciutat Badia. és a dir, a les oficines del Barça. Vosaltres mateixos.
CIUTAT BADIA
L'amic Balducci comença a erigir-se en el protagonista del nostre 'culebrón' particular. Si fa unes setmanes ens sorprenia a tots amb una pregunta teledirigida a una roda de premsa, aquesta setmana Balducci ha viatjat a Milà com a responsable dels temes de premsa del president. Mare meva! No vull saber el que pot haver passat. Espero que la bruixa, ja que aquesta setmana no ha escrit, aparegui com a mínim per fer unes linees sobre la tasca de Balducci a Milà.
SWEET HOME PERALADA
Amic Cansalader, els teus amics com ho van fer per no colar les estelades al Sadar? Si em dius un altre camp m'ho crec, però les grades de Pamplona estaven plenes d'ikurriñas, d'estelades i de banderes d'aquelles de Euskoal Presoak! S'ha de fer molt malament per no entrar una estelada en aquell camp! Per el que he llegit dedueixo que la poli només va controlar la porta d'accès dels seguidors del Barça, però em sembla mentida que no puguessin colar les banderes.
DIJOUS SURTO
...pel Sacarina.
Estimats amics i apreciats lectors. El meu article d’avui és el meu testament. A la meva pròxima reencarnació em demano ser un granger de Texas. Si us plau, si algú de vosaltres està bé amb Déu (el Bisbe té números) feu-li saber. Vull ser del Partit Republicà, votar un retrassat mental com George Bush sense que la meva consciència se suicidi i fotre’m fins al cul de “perritos calientes” i cervesa mentre miro la SuperBowl. Em veig a mi mateix com a soci actiu de l’Associació Nacional del Rifle. Els diumenges, després de missa, reclamaré que els Marines eliminin del mapa Iran o Iraq o qualsevol país de merda sense jo tenir ni puta idea d’on ubicar el país en qüestió. Ah! i que electrocutin sense judici, si cal, al primer matat que s’atreveixi a entrar a robar al meu ranxo.
És que estic esgotat d’aquesta trista existència que em porta de derrota en derrota per aquests móns de Déu. Estic desgastat d’estar sempre a la resistència i no guanyar mai. Que no volies guerra a l’Iraq? Tomahawks al canto.Que a Miami ens reconeixen la selecció nacional d’hoquei patins i a Macao guanyem el Mundial? Cap problema, a Fresno ens enculen sense vaselina. Estatut? Zapatero Manostijeras i el seu amiguet Mas ens la tornen a clavar. Estic tip de perdre.
Només el Barça m’ha donat alguna alegria efímera. Però això s’acaba. No només perquè el Barça tornarà a perdre en algun moment. Es que no em deixaran ni el dret a expressar-me a l’Estadi perquè ara el govern dels espanyols estudia eliminar els símbols inconstitucionals als camps de futbol. Ingenu de mi, de seguida he pensat que anirien a per les banderes espanyoles amb pollastre que es veuen a Montjuic, al Bernabeu o a Burgos. Però no!. Resulta que el problema són les estelades del Camp Nou. Total, que posaran un exèrcit d’stewarts per controlar que no hi hagi cap símbol irregular. Com l’exèrcit d’stewarts que perseguia fumadors a Stanford Bridge.
Un granger de Texas no té aquests problemes. Si us plau, tingueu pietat de mi.
Amen.
Tallat sense Sucre.
Hi torno amb l’Espanyol. Són a la final de la Copa, si, però han tornat a demostrar el nivell de patetisme que són capaços de tenir. No n’hi havia prou amb l’espectacle informàtic que van donar a la Junta d’Accionistes. Ahir es reuneixen 1000 pericos en una sala per veure el partit per televisió i... què passa?.... no fundiona la tele. Grandiós.
Gintonic de Bombay.
Pregunta. Quin integrant del Comando té una fotografia a casa seva vestit amb la samarreta oficial de la selecció espanyola de futbol?
...pel Sacarina.
Estimats amics i apreciats lectors. El meu article d’avui és el meu testament. A la meva pròxima reencarnació em demano ser un granger de Texas. Si us plau, si algú de vosaltres està bé amb Déu (el Bisbe té números) feu-li saber. Vull ser del Partit Republicà, votar un retrassat mental com George Bush sense que la meva consciència se suicidi i fotre’m fins al cul de “perritos calientes” i cervesa mentre miro la SuperBowl. Em veig a mi mateix com a soci actiu de l’Associació Nacional del Rifle. Els diumenges, després de missa, reclamaré que els Marines eliminin del mapa Iran o Iraq o qualsevol país de merda sense jo tenir ni puta idea d’on ubicar el país en qüestió. Ah! i que electrocutin sense judici, si cal, al primer matat que s’atreveixi a entrar a robar al meu ranxo.
És que estic esgotat d’aquesta trista existència que em porta de derrota en derrota per aquests móns de Déu. Estic desgastat d’estar sempre a la resistència i no guanyar mai. Que no volies guerra a l’Iraq? Tomahawks al canto.Que a Miami ens reconeixen la selecció nacional d’hoquei patins i a Macao guanyem el Mundial? Cap problema, a Fresno ens enculen sense vaselina. Estatut? Zapatero Manostijeras i el seu amiguet Mas ens la tornen a clavar. Estic tip de perdre.
Només el Barça m’ha donat alguna alegria efímera. Però això s’acaba. No només perquè el Barça tornarà a perdre en algun moment. Es que no em deixaran ni el dret a expressar-me a l’Estadi perquè ara el govern dels espanyols estudia eliminar els símbols inconstitucionals als camps de futbol. Ingenu de mi, de seguida he pensat que anirien a per les banderes espanyoles amb pollastre que es veuen a Montjuic, al Bernabeu o a Burgos. Però no!. Resulta que el problema són les estelades del Camp Nou. Total, que posaran un exèrcit d’stewarts per controlar que no hi hagi cap símbol irregular. Com l’exèrcit d’stewarts que perseguia fumadors a Stanford Bridge.
Un granger de Texas no té aquests problemes. Si us plau, tingueu pietat de mi.
Amen.
Tallat sense Sucre.
Hi torno amb l’Espanyol. Són a la final de la Copa, si, però han tornat a demostrar el nivell de patetisme que són capaços de tenir. No n’hi havia prou amb l’espectacle informàtic que van donar a la Junta d’Accionistes. Ahir es reuneixen 1000 pericos en una sala per veure el partit per televisió i... què passa?.... no fundiona la tele. Grandiós.
Gintonic de Bombay.
Pregunta. Quin integrant del Comando té una fotografia a casa seva vestit amb la samarreta oficial de la selecció espanyola de futbol?
ELS DIMARTS SEMPRE TROBES ALGO OBERT... pel petit bisbe arlequinat
Gràcies advocat per defensar el meu paper de cinèfil. I perquè veieu que cada vegada estic més ficat en el tema, l'altre dia vaig anar a la pre-estrena de la nova pel·lícula de l'Almodovar, Volver, amb roda de premsa inclosa del propi director, Penélope Cruz, Carmen Maura i demés protagonistes.
He de reconéixer que era la primera vegada que anava a un acte d'aquestes característiques i evidentment les comparacions amb les rodes de premsa esportives eren inevitables.
Per començar, i fet que ja em demostra que aquests cinèfils són gent estranya: el passi de la pel·lícula va ser a les 11 del matí!!! On s'ha vist anar al cine a aquestes hores!! He de ser sincer i dir-vos que vaig arribar puntual. Sí, estrany en mi, però no menys cert. Vaig haver de llevar-me a les nou, quan la nit abans havia sortit de festa fins tard.
(Per cert, faig un incís per explicar que vaig sortir de festa per Barcelona i la veritat és que NO HI HAVIA NINGÚ!! Vaig acabar a Luz de Gas i érem 9 persones. En serio, i 4 érem nosaltres. Hi ha més festa al Vallés entre setmana que al barri marítim de Barcelona!!!)
Seguint en el món del cinema, a les 11 menys cinc minuts estava al cinema Aribau per assistir a la Première. La primera diferència és que allà es podia haver colat tothom. Hi havia una noia a la porta que et preguntava d'on venies, tu li deies d'on, i sense ensenyar cap carnet ni res, et donava una bossa i entraves.
La bossa-pessebre consisitia en un dossier de premsa, un llibre amb el guió de tota la pel·lícula, un DVD amb fotogrames de la peli, i un CD amb la cançó single de la banda sonora. Tampoc ho trobo tan malament. Home, si a més ens haguessin donat una samarreta, hagués quedat millor.
Bé, un altre diferència: van començar puntuals. A les 11 en punt començaven l'emissió de la pel·lícula. Gairebé dues hores de film, i a més de reconèixer que em va agradar, la vaig trobar molt bona. Però em va sobtar la puntualitat.
Acaba la pel·lícula i fan el que en diuen Photocall. Amb uns fons ple de publicitat (com el de la zona mixta del camp nou) i les càmares separades amb cordons de seguretat, van arribar tots els protagonistes i el director i va començar la sessió de fotos. Primer tots junts i després un per un. Molt ordenadets, sense crits, ... Una civilització en mitjans gràfics que dista bastant de l'habitual en el món del futbol. Per cert, que la majoria de segurates eren els mateixos del camp nou, és a dir de Barna Porters. Em va fer gràcia.
Bé, i comença la roda de premsa. Aquí ve la gran rajada: lamentable!! Més de dues hores de roda de premsa!!!!! Vaya rollazo!!! Pepe Gutierrez fa preguntes més curtes que els cinèfils aquests!! Cada pregunta durava 5 minuts, i clar, explicant el seu punt de vista, el nosequè, l'escena aquella que tal, l'altre que pasqual... i després la resposta d'Almodòvar que eren el doble de llargues que les de Gaspart. Horrorós. Hi havia grans crítics com Àlex Gorina, Jaume Figueres, ... i el bisbe!! He de reconéixer que no vaig fer cap pregunta.
Però me n'he adonat que això de crític cinèfil és una farsa. Si fins i tot jo ho sóc, demostra que no té gaire mèrit. I sortint de la roda de premsa, quan preguntava a la resta de crítics que els hi havia semblat la pel·lícula, em fotien un rotllo innecessari, com si com més estrany fós la crítica més mèrit tingués. Lamentable. Aquests encara n'han d'aprendre molt del periodisme esportiu. Sentint-ho molt em quedo amb les rodes de premsa del camp nou.
Això sí, s'ha de reconéixer que la que aguantava el micro estava bastant més bona que el Robles.
MISSA D'ONZE
Felicitar a l'Espanyol per haber arribat a la final de la Copa del Rei. I vull que la guanyin. Serà divertit veure un equip de segona jugant la UEFA.
Que es portin bé els pericos amb els culers, perquè potser necessitaran els punts de la penúltima jornada al Camp Nou. Ens hauran de fer passadís, estarem pensant en la final de Champions, però potser fem un esforç per guanyar-los...
BENEDICCIÓ
Matilde, volem més dades de la teva fantasia eròtica.
Per cert cansalader, després de les meves rajades al món de la petanca aèrea i per seguir amb la meva fama d'impostor, aquest diumenge he de fer el Barça - Breogan al Palau... Visca els impostors que ens fem passar per periodistes!!!
Alcalde, són certs els rumors que et relacionen amb la teva jefa? Apunten que a Pamplona s'us va veure en un restaurant bastant acameralats i ovacionats per la taula del costat...
Gràcies advocat per defensar el meu paper de cinèfil. I perquè veieu que cada vegada estic més ficat en el tema, l'altre dia vaig anar a la pre-estrena de la nova pel·lícula de l'Almodovar, Volver, amb roda de premsa inclosa del propi director, Penélope Cruz, Carmen Maura i demés protagonistes.
He de reconéixer que era la primera vegada que anava a un acte d'aquestes característiques i evidentment les comparacions amb les rodes de premsa esportives eren inevitables.
Per començar, i fet que ja em demostra que aquests cinèfils són gent estranya: el passi de la pel·lícula va ser a les 11 del matí!!! On s'ha vist anar al cine a aquestes hores!! He de ser sincer i dir-vos que vaig arribar puntual. Sí, estrany en mi, però no menys cert. Vaig haver de llevar-me a les nou, quan la nit abans havia sortit de festa fins tard.
(Per cert, faig un incís per explicar que vaig sortir de festa per Barcelona i la veritat és que NO HI HAVIA NINGÚ!! Vaig acabar a Luz de Gas i érem 9 persones. En serio, i 4 érem nosaltres. Hi ha més festa al Vallés entre setmana que al barri marítim de Barcelona!!!)
Seguint en el món del cinema, a les 11 menys cinc minuts estava al cinema Aribau per assistir a la Première. La primera diferència és que allà es podia haver colat tothom. Hi havia una noia a la porta que et preguntava d'on venies, tu li deies d'on, i sense ensenyar cap carnet ni res, et donava una bossa i entraves.
La bossa-pessebre consisitia en un dossier de premsa, un llibre amb el guió de tota la pel·lícula, un DVD amb fotogrames de la peli, i un CD amb la cançó single de la banda sonora. Tampoc ho trobo tan malament. Home, si a més ens haguessin donat una samarreta, hagués quedat millor.
Bé, un altre diferència: van començar puntuals. A les 11 en punt començaven l'emissió de la pel·lícula. Gairebé dues hores de film, i a més de reconèixer que em va agradar, la vaig trobar molt bona. Però em va sobtar la puntualitat.
Acaba la pel·lícula i fan el que en diuen Photocall. Amb uns fons ple de publicitat (com el de la zona mixta del camp nou) i les càmares separades amb cordons de seguretat, van arribar tots els protagonistes i el director i va començar la sessió de fotos. Primer tots junts i després un per un. Molt ordenadets, sense crits, ... Una civilització en mitjans gràfics que dista bastant de l'habitual en el món del futbol. Per cert, que la majoria de segurates eren els mateixos del camp nou, és a dir de Barna Porters. Em va fer gràcia.
Bé, i comença la roda de premsa. Aquí ve la gran rajada: lamentable!! Més de dues hores de roda de premsa!!!!! Vaya rollazo!!! Pepe Gutierrez fa preguntes més curtes que els cinèfils aquests!! Cada pregunta durava 5 minuts, i clar, explicant el seu punt de vista, el nosequè, l'escena aquella que tal, l'altre que pasqual... i després la resposta d'Almodòvar que eren el doble de llargues que les de Gaspart. Horrorós. Hi havia grans crítics com Àlex Gorina, Jaume Figueres, ... i el bisbe!! He de reconéixer que no vaig fer cap pregunta.
Però me n'he adonat que això de crític cinèfil és una farsa. Si fins i tot jo ho sóc, demostra que no té gaire mèrit. I sortint de la roda de premsa, quan preguntava a la resta de crítics que els hi havia semblat la pel·lícula, em fotien un rotllo innecessari, com si com més estrany fós la crítica més mèrit tingués. Lamentable. Aquests encara n'han d'aprendre molt del periodisme esportiu. Sentint-ho molt em quedo amb les rodes de premsa del camp nou.
Això sí, s'ha de reconéixer que la que aguantava el micro estava bastant més bona que el Robles.
MISSA D'ONZE
Felicitar a l'Espanyol per haber arribat a la final de la Copa del Rei. I vull que la guanyin. Serà divertit veure un equip de segona jugant la UEFA.
Que es portin bé els pericos amb els culers, perquè potser necessitaran els punts de la penúltima jornada al Camp Nou. Ens hauran de fer passadís, estarem pensant en la final de Champions, però potser fem un esforç per guanyar-los...
BENEDICCIÓ
Matilde, volem més dades de la teva fantasia eròtica.
Per cert cansalader, després de les meves rajades al món de la petanca aèrea i per seguir amb la meva fama d'impostor, aquest diumenge he de fer el Barça - Breogan al Palau... Visca els impostors que ens fem passar per periodistes!!!
Alcalde, són certs els rumors que et relacionen amb la teva jefa? Apunten que a Pamplona s'us va veure en un restaurant bastant acameralats i ovacionats per la taula del costat...
dimarts, de març 14, 2006
ELS DILLUNS TINC RESSACA pel cansalader de Gràcia
CORNUTS I BOTIFLERS
Estic indignat i m’agafen ganes d’encadenar-me al balcó de la plaça Sant Jaume per proclamar la independència.
El tracte que van rebre els aficionats del Barça ahir al Sadar (em nego a dir-li Reyno de Navarra) va ser similar al que reben els presos iraquians a les presons dels anglesos i nord-americanes. Entrar amb una pancarta de ‘Catalonia is not Spain’, prohibit; entrar una estelada, prohibit perquè és una bandera anticonstitucional; però no només les requisaven, que ja em sembla prou greu, sinó que alguns d’aquests aficionats van ser retinguts. I per acabar d’emprenyar-me, un noi que va ser ahir a Pamplona m’ha explicat que es va acostar a un Policia Estatal per preguntar-li la situació de la seva localitat, i va ser detingut durant tota la primera part fora de l’estadi, va haver d’aguantar empentes, alguna agressió i detallets com “catalanes, cabrones, volveos a vuestra tierra”, per acabar confiscant-li l’entrada sense permetre-li ni tan sols veure la segona part. I no van tenir gaire millor sort els seus amics, que sí que van poder veure el partit a la graderia, però marcats de prop pels mateixos Policies, que els cridaven l’atenció a poc que s’aixequessin.
Però què volen? Si ens odien tant, per què no ens deixen lliures? De veritat que de vegades entenc els bascos, i penso que és molt millor tàctica fer volar supermercats i Guàrdies Civils que anar de bon rotllo i demanar permís i perdó per tot. Només és un moment, però reconec que de vegades el tinc.
I mentrestant, els nostres polítics botiflers, perdent el temps a Madrid negociant amb els espanyols aquesta merda d’Estatut, que acabarà sent pitjor que el que ja teníem. Un exemple: finalment ha quedat fora de l’articulat de l’Estatut la Llei de les Seleccions Esportives, és a dir, que encara que s’aprovi l’Estatut, oblideu-vos de comptar amb la comprensió dels espanyols en la nostra travessa del desert cap al reconeixement internacional. Ja m’he fet a la idea que mai no veure el meu país competint en un Mundial, però és que ni ho hem lluitat! Ni els de l’hoquei, que fa 3 anys que donen pel sac.
I ara que parlo d’hoquei (futbol de pal): aquest cap de setmana s’ha celebrat la Copa del Rei a Lloret, i òbviament l’ha presidida el fill de puta del president de la Federació Espanyola de Patinatge; aquell que a l’assemblea de la FIRS a Roma va treure el passaport espanyol. S’ha de reconèixer que el tio té collons, perquè visita territori comanx amb la mateixa tranquilitat inexplicable amb què Rajoy ve a brindar amb els cavistes i a recollir les seves firmes feixistes. La llei diu que no els podem pelar, però els de l’hoquei tenen la paella pel mànec (12 dels 16 equips de l’OK Lliga són catalans) i no tenen collons d’escindir-se i fer una Lliga pròpia.
Per cagar-s’hi, vaja. El dia del referèndum viuré una plàcida jornada de platja, si encara no m’han detingut per apologia del terrorisme.
MÉS BACARDI
I ja en van tres. Quan no fa rebotar la pilota a l’esquena de Villa, li regala una pilota increïble al davanter del València. Pensava que tenia una fixació amb aquest jugador en concret, però no: ahir Valdés se’n va menjar una digna de les jugades tontes de l’any, i aquesta amb les mans. No hi ha excusa. Ja van 4 punts i, per més que busqueu, aquesta temporada no n’ha salvat tants. Jo diria que cap, però seré generós. Que si és català i del planter, que si és el Zamora, que si no se’l pot condemnar per una errada... Prou. Si jo em menjo un butlletí, em foten una bronca; si me’n menjo tres, em foten al carrer ipso facto. Jo crec que no cal tenir el millor porter del món, que ell no ho és, ni està entre els 10 millors; però estaria bé tenir un porter que no es foti dins les pilotes que no van a porta. Només una reflexió per als que el defensen tan aferrissadament: seríem tots plegats tant condescendents si fa el mateix el 17 de maig a París? Doncs no em sorprendria, perquè enlloc d’aprendre de les errades, busquem excuses. Com passava a la cançó, Valdés ha trobat la resposta volant al vent.
L’ALMAX
El món del futbol és tan gran que ens permet gaudir d’iniciatives tan còmiques com homenatjar els àrbitres dues jornades seguides, amb passadís i regals de samarretes inclosos. La posada en escena ha estat del tot ridícula, però els resultats superen les previsions més optimistes: aquest cap de setmana, gairebé s’han duplicat el nombre de penals assenyalats i gairebé s’han triplicat les expulsions. Si un dia decideixen homenatjar els que pinten les línies, els camps semblarien una zebra.
AFTER HOUR
Totalment d’acord amb vos, Matilde, Maribel o com et diguis. Ronald Koeman ha de sortir del Camp Nou com a mínim amb una maneta. Simplement és una mala persona, però el pitjor de tot és que és un fals: quan hi ha càmeres al davant, és el gendre que totes les sogres voldrien tenir; però quan s’apaguen... I em fa ràbia perquè ens hem passat un mes criminalitzant Mourinho, i us asseguro que McRonald’s és molt pitjor persona. La diferència és que l’heroi de Wembley és intel·ligent. Això sí que ho té.
CORNUTS I BOTIFLERS
Estic indignat i m’agafen ganes d’encadenar-me al balcó de la plaça Sant Jaume per proclamar la independència.
El tracte que van rebre els aficionats del Barça ahir al Sadar (em nego a dir-li Reyno de Navarra) va ser similar al que reben els presos iraquians a les presons dels anglesos i nord-americanes. Entrar amb una pancarta de ‘Catalonia is not Spain’, prohibit; entrar una estelada, prohibit perquè és una bandera anticonstitucional; però no només les requisaven, que ja em sembla prou greu, sinó que alguns d’aquests aficionats van ser retinguts. I per acabar d’emprenyar-me, un noi que va ser ahir a Pamplona m’ha explicat que es va acostar a un Policia Estatal per preguntar-li la situació de la seva localitat, i va ser detingut durant tota la primera part fora de l’estadi, va haver d’aguantar empentes, alguna agressió i detallets com “catalanes, cabrones, volveos a vuestra tierra”, per acabar confiscant-li l’entrada sense permetre-li ni tan sols veure la segona part. I no van tenir gaire millor sort els seus amics, que sí que van poder veure el partit a la graderia, però marcats de prop pels mateixos Policies, que els cridaven l’atenció a poc que s’aixequessin.
Però què volen? Si ens odien tant, per què no ens deixen lliures? De veritat que de vegades entenc els bascos, i penso que és molt millor tàctica fer volar supermercats i Guàrdies Civils que anar de bon rotllo i demanar permís i perdó per tot. Només és un moment, però reconec que de vegades el tinc.
I mentrestant, els nostres polítics botiflers, perdent el temps a Madrid negociant amb els espanyols aquesta merda d’Estatut, que acabarà sent pitjor que el que ja teníem. Un exemple: finalment ha quedat fora de l’articulat de l’Estatut la Llei de les Seleccions Esportives, és a dir, que encara que s’aprovi l’Estatut, oblideu-vos de comptar amb la comprensió dels espanyols en la nostra travessa del desert cap al reconeixement internacional. Ja m’he fet a la idea que mai no veure el meu país competint en un Mundial, però és que ni ho hem lluitat! Ni els de l’hoquei, que fa 3 anys que donen pel sac.
I ara que parlo d’hoquei (futbol de pal): aquest cap de setmana s’ha celebrat la Copa del Rei a Lloret, i òbviament l’ha presidida el fill de puta del president de la Federació Espanyola de Patinatge; aquell que a l’assemblea de la FIRS a Roma va treure el passaport espanyol. S’ha de reconèixer que el tio té collons, perquè visita territori comanx amb la mateixa tranquilitat inexplicable amb què Rajoy ve a brindar amb els cavistes i a recollir les seves firmes feixistes. La llei diu que no els podem pelar, però els de l’hoquei tenen la paella pel mànec (12 dels 16 equips de l’OK Lliga són catalans) i no tenen collons d’escindir-se i fer una Lliga pròpia.
Per cagar-s’hi, vaja. El dia del referèndum viuré una plàcida jornada de platja, si encara no m’han detingut per apologia del terrorisme.
MÉS BACARDI
I ja en van tres. Quan no fa rebotar la pilota a l’esquena de Villa, li regala una pilota increïble al davanter del València. Pensava que tenia una fixació amb aquest jugador en concret, però no: ahir Valdés se’n va menjar una digna de les jugades tontes de l’any, i aquesta amb les mans. No hi ha excusa. Ja van 4 punts i, per més que busqueu, aquesta temporada no n’ha salvat tants. Jo diria que cap, però seré generós. Que si és català i del planter, que si és el Zamora, que si no se’l pot condemnar per una errada... Prou. Si jo em menjo un butlletí, em foten una bronca; si me’n menjo tres, em foten al carrer ipso facto. Jo crec que no cal tenir el millor porter del món, que ell no ho és, ni està entre els 10 millors; però estaria bé tenir un porter que no es foti dins les pilotes que no van a porta. Només una reflexió per als que el defensen tan aferrissadament: seríem tots plegats tant condescendents si fa el mateix el 17 de maig a París? Doncs no em sorprendria, perquè enlloc d’aprendre de les errades, busquem excuses. Com passava a la cançó, Valdés ha trobat la resposta volant al vent.
L’ALMAX
El món del futbol és tan gran que ens permet gaudir d’iniciatives tan còmiques com homenatjar els àrbitres dues jornades seguides, amb passadís i regals de samarretes inclosos. La posada en escena ha estat del tot ridícula, però els resultats superen les previsions més optimistes: aquest cap de setmana, gairebé s’han duplicat el nombre de penals assenyalats i gairebé s’han triplicat les expulsions. Si un dia decideixen homenatjar els que pinten les línies, els camps semblarien una zebra.
AFTER HOUR
Totalment d’acord amb vos, Matilde, Maribel o com et diguis. Ronald Koeman ha de sortir del Camp Nou com a mínim amb una maneta. Simplement és una mala persona, però el pitjor de tot és que és un fals: quan hi ha càmeres al davant, és el gendre que totes les sogres voldrien tenir; però quan s’apaguen... I em fa ràbia perquè ens hem passat un mes criminalitzant Mourinho, i us asseguro que McRonald’s és molt pitjor persona. La diferència és que l’heroi de Wembley és intel·ligent. Això sí que ho té.
dissabte, de març 11, 2006
DIUMENGE ÉS EL DIA DEL SENYOR
Per l'advocat defensor...
Un dels grans dèficits (per no dir el GRAN DÈFICIT) de la professió periodística és la falta d'imaginació. Si des d'una ràdio local, petita, amb recursos limitats (una ràdio de merda, amb perdó i amb tot el carinyu del món) algú s'atreveix a fer la 'transmi' de la cerimònia dels Òscars com si fos el Canal Plus, l'últim que es pot fer és mirar si s'han gastat uns euros de més en fer un parell de trucades per ampliar el quòrum o en comprar absolut en comptes d'smirnoff... Les crítiques gratuïtes segueixen ensorrant la teva credibilitat... (Només intento escalfar la primera ronda de la Davis)
Serà prepotent, es farà pesat, no acceptarà més de quatre preguntes després de la derrota i tot el que vulgueu...però Mourinho segueix sent un crack i a més de ser un tros d'entrenador és un autèntic 'filón'. És bon entrenador perquè ha fet un equipàs i no és la primera vegada i és un filó perquè dóna més joc que els croupiers del Casino. Dilluns la sala de premsa es va desbordar per veure'l i sentir-lo. Per cert, lleig això de jugar a cavall guanyador i rajar de Mourinho un cop ha perdut contra el Barça després d'ensabonar-lo durant un mes i mig (Seguim escalfant la Davis).
Aquesta història del corresponsal a Alemanya, la fira de mostres de Nosequèburg i un famós departament de comunicació desprén un cert to crític. Injust. En aquest cas 'Ciutat Badia' ens va fer un favor als quedats especials. Imagineu-vos que el citat corresponsal aconsegueix unes declas del tio aquest del Barça a la fira i treu un conat de notícia. Desastre. Algú hauria pensat que els que estem aquí som uns 'cazurros' incapaços de treure una declaració al nano que ens agafa els carnets a la porta 15 per poder baixar a la sala de premsa sense el permís previ de 'Ciutat Badia'. Van ser cohorents i ens van evitar semblar uns inútils. Tota una deferència.
És advocat però veig que necessita els meus serveis. Li acabaré passant la minuta. És... Joan Laporta!!! I tot perquè algú es va sentir ferit perquè el president va decidir mantenir la llei del silenci. Laporta va ensenyar-nos la seva vessant més humana. Tenint en compte la difícil situació que viu RTVE el president, en un acte de generositat, va pensar que potser unes declas podien salvar un lloc de treball. Aprofito per enviar una abraçada als companys de Ràdio 4, RNE a Catalunya i TVE a Sant Cugat.
Ún famós i habilidós flautista comentava divendres poc després del sorteig de la Champions que el Barça es trobava, ara com entrenador, amb el jugador més important de la seva història (crec que era un d'aquells comentaris per crear tertúlia i tenir més elements per escriure la seva crònica). No se si aquest Koeman és el jugador més important de la història del club però alguna cosa bona va fer com per rebre aquest atac amb armes de destrucció massiva. Sembla que més que el protagonista d'una d'aquestes famoses fantasies va arribar a ser protagonista d'alguna experiència real, mala experiència sembla. Ja que el tema 'fantasies' és recurrent demanen més dades la setmana que ve.
ACUSACIÓ PARTICULAR
Més fantasies. Primer va ser Eto'o, ara Rijkaard. Està claríssim que els protagonistes de les fantasies de la Matilde han de complir dues condicions: formar part del primer equip del Barça i ser negres. Ronaldinho està escalfant la banda...
OPOSICIONS A LA FISCALIA
L'opinió d'un expert sempre és l'opinió d'un expert i aquí expert en cinema en tenim un i només un: el bisbe. Si Crash és de les millors pelis que algú ha vist en molts anys... No passa de distreta. Quan no recordes una peli pocs dies després d'haver-la vist és que no deu valer gaire la pena.
Per l'advocat defensor...
Un dels grans dèficits (per no dir el GRAN DÈFICIT) de la professió periodística és la falta d'imaginació. Si des d'una ràdio local, petita, amb recursos limitats (una ràdio de merda, amb perdó i amb tot el carinyu del món) algú s'atreveix a fer la 'transmi' de la cerimònia dels Òscars com si fos el Canal Plus, l'últim que es pot fer és mirar si s'han gastat uns euros de més en fer un parell de trucades per ampliar el quòrum o en comprar absolut en comptes d'smirnoff... Les crítiques gratuïtes segueixen ensorrant la teva credibilitat... (Només intento escalfar la primera ronda de la Davis)
Serà prepotent, es farà pesat, no acceptarà més de quatre preguntes després de la derrota i tot el que vulgueu...però Mourinho segueix sent un crack i a més de ser un tros d'entrenador és un autèntic 'filón'. És bon entrenador perquè ha fet un equipàs i no és la primera vegada i és un filó perquè dóna més joc que els croupiers del Casino. Dilluns la sala de premsa es va desbordar per veure'l i sentir-lo. Per cert, lleig això de jugar a cavall guanyador i rajar de Mourinho un cop ha perdut contra el Barça després d'ensabonar-lo durant un mes i mig (Seguim escalfant la Davis).
Aquesta història del corresponsal a Alemanya, la fira de mostres de Nosequèburg i un famós departament de comunicació desprén un cert to crític. Injust. En aquest cas 'Ciutat Badia' ens va fer un favor als quedats especials. Imagineu-vos que el citat corresponsal aconsegueix unes declas del tio aquest del Barça a la fira i treu un conat de notícia. Desastre. Algú hauria pensat que els que estem aquí som uns 'cazurros' incapaços de treure una declaració al nano que ens agafa els carnets a la porta 15 per poder baixar a la sala de premsa sense el permís previ de 'Ciutat Badia'. Van ser cohorents i ens van evitar semblar uns inútils. Tota una deferència.
És advocat però veig que necessita els meus serveis. Li acabaré passant la minuta. És... Joan Laporta!!! I tot perquè algú es va sentir ferit perquè el president va decidir mantenir la llei del silenci. Laporta va ensenyar-nos la seva vessant més humana. Tenint en compte la difícil situació que viu RTVE el president, en un acte de generositat, va pensar que potser unes declas podien salvar un lloc de treball. Aprofito per enviar una abraçada als companys de Ràdio 4, RNE a Catalunya i TVE a Sant Cugat.
Ún famós i habilidós flautista comentava divendres poc després del sorteig de la Champions que el Barça es trobava, ara com entrenador, amb el jugador més important de la seva història (crec que era un d'aquells comentaris per crear tertúlia i tenir més elements per escriure la seva crònica). No se si aquest Koeman és el jugador més important de la història del club però alguna cosa bona va fer com per rebre aquest atac amb armes de destrucció massiva. Sembla que més que el protagonista d'una d'aquestes famoses fantasies va arribar a ser protagonista d'alguna experiència real, mala experiència sembla. Ja que el tema 'fantasies' és recurrent demanen més dades la setmana que ve.
ACUSACIÓ PARTICULAR
Més fantasies. Primer va ser Eto'o, ara Rijkaard. Està claríssim que els protagonistes de les fantasies de la Matilde han de complir dues condicions: formar part del primer equip del Barça i ser negres. Ronaldinho està escalfant la banda...
OPOSICIONS A LA FISCALIA
L'opinió d'un expert sempre és l'opinió d'un expert i aquí expert en cinema en tenim un i només un: el bisbe. Si Crash és de les millors pelis que algú ha vist en molts anys... No passa de distreta. Quan no recordes una peli pocs dies després d'haver-la vist és que no deu valer gaire la pena.
SÁBADO, SABADETE... per Maribel
Un cop eliminat el Chelsea, estava convençuda que ens tocaria la Juventus. No sé per què però vaig tenir la sensació que el camí cap a Paris no seria fàcil i entre tots els possibles rivals, l’equip de l’amic Capello es presentava com el més incòmode. Doncs, no. Després del sorteig a la Juve només ens la podríem trobar a la final (que no sé que és pitjor). El primer escull, serà el Benfica de l’impostor Ronald Koeman, un Van Gaal en potència que menys mal, no va venir al Barça, sinó ja ens hauria ensorrat. Resulta que des de fa una setmana no es parla amb els periodistes portuguesos perquè diu que es van malinterpretar unes paraules seves en roda de premsa. S’ha de ser burro i imbècil. Aquest arriba a venir aquí, i tot i els seus amiguets llepaculs, haguéssim tingut problemes. Per cert, a veure quan triga Lluís Llanut en portar-lo al programa imfumable que presenta els diumenges a la nit. Tornat a Koeman, s’ha de ser molt egocèntric per recriminar-li al Barça que no volgués pagar-li la clàusula que tenia a l’Ajax, i en canvi poc temps després, sí que pagués la clàusula per fitxar Ronaldinho. No fotem! Amb aquest inútil a la banqueta del Barcelona, Roni estaria com al PSG, barallat amb el tècnic, asquejat, i amb ganes de marxar del club. I per si fos poc, cada dia que passa està més gordo, que deu fer segles que no se la veu amb la panxa que té.
Coses del destí. Gràcies a que Hiddink digués que no per què volia cobrar més i a que Koeman tingués contracte en vigor amb l’Ajax, vam acabar portant a Rippetto, amb el qual, ens ha tocat a tots la loteria. No només perquè ha consolidat una sistema de joc que funciona i que és l’enveja de tota Europa, sinó perquè a més, és un tio coherent amb les seves idees, és un catxondo, i està boníssim. I ja posats, aprofitaré per donar una exclusiva: sí, he tingut fantasies amb el míster.
GATILLAZO
Aquest cap de setmana torna aquest esport odiós que es diu Formula 1, o el que és el mateix, torna el puto Fernandito Alonso dels collons. I torna Lobato. Tant de bó reventi motor a cada gran premi i se’n vagi a fer punyetes amb la cantant del sueño de morfeo. Per cert, aquests ignorants que rajen de ‘Crash’, millor que es dediquin a altres coses que a fer de crítics de cinema. De les millors pelis que he vist en molts anys. Té intriga, acció, l’argument està molt ben resolt, en fi, que si encara no l’heu vist, ja esteu trigant.
L’ORGASME
Una setmana més aquest apartat està dedicat al Reial Madrid que no deixa de donar-nos alegries cada dia que passa. Eliminats de la champions, i a sobre sense ser capaços de fer ni un gol en tota l’eliminatòria, amb un Ronaldo que s’arrossega, i López Caro que com els seus predecessors tampoc té nassos per carregar-se a Raul. Molt bo el responsable de la programació de TVE que després de l’Arsenal – Madrid va col·locar la peli ‘asesinato en la casa blanca’. Una de dos, o és un visionari o és més culé que Gaspart.
ESCRIC PER DIR QUE NO ESCRIURÉ Pel futur alcalde de Laxe
Ho sento nois, però m'he despertat fa un moment, haig de marxar cap a l'aeroport i el poc temps que tenia per dedicar a l'ordinador l'he destinat a gravar uns cds que m'ha encarregat la cocacoles sota coacció. Això, sumat a la ressaca que porto i a que no estic gaire inspirat, farà que la meva rajada no la penji avui i ja la posaré quan pugui.
Sacarines i Cansalader, espero que hagueu tornat bé...
Ho sento nois, però m'he despertat fa un moment, haig de marxar cap a l'aeroport i el poc temps que tenia per dedicar a l'ordinador l'he destinat a gravar uns cds que m'ha encarregat la cocacoles sota coacció. Això, sumat a la ressaca que porto i a que no estic gaire inspirat, farà que la meva rajada no la penji avui i ja la posaré quan pugui.
Sacarines i Cansalader, espero que hagueu tornat bé...
divendres, de març 10, 2006
COMPLICITATS DEL PRESIDENT FORASTER
Pel Cansalader i el Sacarina des de Saint Denis (per culpa de Vueling)
Comunicació des de Saint Denis. Dos 'sujetos' que fa 20 hores que estan desperts perquè les seves empreses no els van voler pagar una nit d'hotel em dicten un missatge contra les complicitats franco-espanyoles del president (tesi doctoral a la Sorbona).
Un eufòric president que no ha sabut dissimular la seva alegria ni davant dels directius del Benfica ha passat absolutament dels mitjans catalans desplaçats a París per escoltar les seves interessantíssimes impressions i, en canvi, no s'ha pogut resistir a un micròfon mamallut de la televisió espanyola ni tampoc al 'savoir fair' de la ràdio internacional francesa. Que faci declaracions a Barça TV és perfecte i fins i tot necessari però si demana complicitat als mitjans de Barcelona i els obvia per fer declaracions als estrangers s'haurà d'acabar pintant les complicitats a l'oli.
Afortunadament Laporta no va als sortejos sol com acostumen a fer la majoria de directius d'altres clubs sino que viatja en comitiva reial. Aquest cop li va tocar al portaveu Begiristain i a un directiu amb nom d'animal més eficaç organitzant sortides nocturnes que en les seves poques atribucions a la junta.
Pel Cansalader i el Sacarina des de Saint Denis (per culpa de Vueling)
Comunicació des de Saint Denis. Dos 'sujetos' que fa 20 hores que estan desperts perquè les seves empreses no els van voler pagar una nit d'hotel em dicten un missatge contra les complicitats franco-espanyoles del president (tesi doctoral a la Sorbona).
Un eufòric president que no ha sabut dissimular la seva alegria ni davant dels directius del Benfica ha passat absolutament dels mitjans catalans desplaçats a París per escoltar les seves interessantíssimes impressions i, en canvi, no s'ha pogut resistir a un micròfon mamallut de la televisió espanyola ni tampoc al 'savoir fair' de la ràdio internacional francesa. Que faci declaracions a Barça TV és perfecte i fins i tot necessari però si demana complicitat als mitjans de Barcelona i els obvia per fer declaracions als estrangers s'haurà d'acabar pintant les complicitats a l'oli.
Afortunadament Laporta no va als sortejos sol com acostumen a fer la majoria de directius d'altres clubs sino que viatja en comitiva reial. Aquest cop li va tocar al portaveu Begiristain i a un directiu amb nom d'animal més eficaç organitzant sortides nocturnes que en les seves poques atribucions a la junta.
dijous, de març 09, 2006
Dijous Surto
...pel Sacarina.
Estimats lectors i companys de comando, crec que avui seré polèmic. Però això és el rajarxrajar, no?. Es veu que algú es va indignar dimarts passat quan va entrar al Camp Nou i li van donar una pancarta on es podia llegir una obvietat. Catalonia is not Spain. Pregunto... és la primera vegada? No. La pancarta en qüestió no és nova perquè habitualment la despleguen en versió XXL a la graderia i la reparteixen en tamany S entre els aficionats als accessos del Camp Nou.
Qui la reparteix? Les JNC. O sigui, les Joventuts Nacionalistes de Catalunya. És a dir, l’organització juvenil de Convergència Democràtica de Catalunya (imagino que l’objectiu d’aquest tipus de campanyes és amagar la baixada de pantalons del seu cap de files un fatídic dissabte a Madrid... però això és un altre tema).
Torno a preguntar. Per què hi ha mitjans i programes estrella que s’han escandalitzat i han muntat un problema sobre això? M’imagino que aquesta gent no va veure el partit de Mestalla i les pancartes blaveres. Aquestes si, permeses i promogudes pel club valencianista. Imagino que no van veure el partit perquè suposo que s’haurien indignat igualment. O no?.
I, perdoneu-me eh?, però ja és l’últim que es qüestioni que les traduccions de la sala de premsa del Camp NOu es facin en català. Ho sento, si ve algun francès que no entèn l’anglès (idioma universal) ni el català (llengua del país) és el seu problema. La resta, tots l’entenem.
Tallat sense sucre
Atenció a la seqüència. El protagonista és un aplicat corresponsal d’una ràdio pública catalana. Aplicat perquè té la iniciativa de fer un reportatge sobre l’estand que el Barça ha instal.lat a la Fira de Turisme de Berlín. Es tan aplicat que agafa un tren des de Frankfurt (on té instal.lada la residència). Arriba a l’estand i parla amb el responsable. Es dóna el cas que el responsable és un senyor encantat de la vida d’explicar al poble català què està fent a Berlin per promocionar el Barça. Pacten una entrevista per treure’n talls de veu i fer una crònica de color però, a l’últim moment, el bon home pensa “potser que truqui a Barcelona perquè els de Ciutat Badia són molt tiquismiquis amb aquestes coses”. Dit i fet. Pel que es veu, si aquest home hagués parlat davant el micrófon hauria posat en greu perill la seguretat de Ciutat Badia.
Gintonic de Bombay
Amics d’Alejandro. Prou d’impostures. Aquest senyor va haver de dimitir per la seva filiació franquista en un club que s’agafa a la senyera com la bruixa a l’Absolut. I sabeu del cert que mana més des de l’ombra (com tots els franquistes reconvertits a la democràcia) que el 90% de directius del club.
ESCRIC PER NO FER UN LLEIG... per la Bruixa d'or
Estimats cinèfils, em sap greu no poder parlar de cinema perquè ni he vist Brokeback Mountain ni Crash. És que alguns tenim feineta… Bé, Munich sí que l’he vista tot i que em vaig perdre 20 minuts per motius professionals –les connexions nocturnes és el que tenen, que no saps quan comencen ni tampoc quan acaben. En tot cas, aquella sessió va ser un gran èxit pel comando ja que vam aconseguir que l’alcalde descobrís el plaer de sentir la veu real dels actors. Això de doblar les pel•lícules hauria d’estar prohibit, que llegir no costa tant. Suposo que el bisbe (tot un entès del cinema) em donarà la raó. Per cert, la decepció de la nit va ser per la cocacoles que esperava veure una maca història d’amor als jocs olímpics de Munich...
Passem a parlar de la Champions. Un cop ja tenim 6 dels 7 possibles rivals del Barça a quarts de final, ara ja podem dir que el Barça ha de poder arribar a la final de Paris amb la gorra. Un altre tema serà que la guanyin, perquè aquest club té una llarga història que demostra el seu caràcter perdedor. Per cert, els mateixos reglaments de la competició haurien de prohibir que es colessin a aquestes alçades equips com el Vilarreal. Sense cap mena de dubte, periodísticament parlant, l'equip valencià és el coco del sorteig (o hauria de dir el papu del sorteig? Aquests puristes de la llengua tenen un gran sentit de l’humor...).
En tot cas, estic convençuda que no tocarà el Vilarreal perquè el comando envia un escamot per evitar-ho. Si divendres esteu per Paris i observeu dos individus asseguts a una terrassa dels Camps Elisis amb cara d’estressats prenent café amb sacarina, sapigueu que són els nostres homes: dos esforçats i aplicats seguidors de les dietes que prèviament hauran acabat amb les existències de carn del local en qüestió. Això si, a fer la migdiada amb la consciència tranquil•la, que hem evitat el sucre.
Per cert, ja que parlo dels sacarines, vull trencar una llança en favor del cansalader. Admeto que ha estat poc oportú amb les seves crítiques a Pau Gasol però li hem de reconèixer també la seva infinita capacitat per rectificar. Quan un raja absolutament de tot de manera indiscriminada té un alt percentatge de probabilitats d’equivocar-se, però ell n’és conscient i no té cap mena de miraments per admetre la seva falta absoluta de criteri. L’últim exemple ha estat el de Mourinho, li han calgut dos anys, però finalment ha vist la llum: aquest portuguès és un impresentable.
Per cert, que Mourinho en una última i definitiva mostra de bon perdre només va permetre 4 preguntes a la roda de premsa posterior al Barça-Chelsea i quan se’n va cansar va agafar del bracet el seu amic Simon i va deixar amb un pam de nas a tots els periodistes que encara no havien pogut preguntar. Tampoc no li recriminarem en excés perquè per algú amb tanta supèrbia no devia ser gens fàcil encaixar el crit unànime de 100 mil persones demostrant-li que d’ironia en sabem tots.
LA VARETA MÀGICA
Estreno aquesta nova secció i utilitzo la vareta per fer desaparèixer T. Ruiz (res a veure amb l’inestimable i sempre eficient membre de Ciutat Badia... mai se sap qui pot estar llegint aquest blog, companys). No, la meva rajada va destinada al T. Ruiz, company d’emissora de l’alcalde i membre actiu de l’imperio del monopolio. Radiofònicament parlant no té gràcia, però mira, dintre de la fauna que es pot sentir per les ones tampoc destaca especialment per la seva ineptitud (i no seré jo precisament qui critiqui l’habilitat o no de cadascú per parlar davant del micròfon perquè tinc les de perdre). Però quan l’individu en qüestió es posa davant d’una càmera i mira de fer-se el graciós a l’estil Caiga Quien Caiga és de vergonya aliena. Que algú li expliqui, si us plau, que fa pena.
COP D’ESCOMBRA
Una setmana després, l’alcalde i la cocacoles continuen sense donar senyals de vida. Seguint els consells de Frank Rikaard no demanaré que se’ls xiuli. Jo no tinc dos somnis, en tinc tres: un, guanyar-los al padel, ja s’ha complert; el segon és que se’ls ovacioni pel seu bon perdre tot i la pallissa, i el tercer i més important seria que paguessin l’aposta que deuen.
Estimats cinèfils, em sap greu no poder parlar de cinema perquè ni he vist Brokeback Mountain ni Crash. És que alguns tenim feineta… Bé, Munich sí que l’he vista tot i que em vaig perdre 20 minuts per motius professionals –les connexions nocturnes és el que tenen, que no saps quan comencen ni tampoc quan acaben. En tot cas, aquella sessió va ser un gran èxit pel comando ja que vam aconseguir que l’alcalde descobrís el plaer de sentir la veu real dels actors. Això de doblar les pel•lícules hauria d’estar prohibit, que llegir no costa tant. Suposo que el bisbe (tot un entès del cinema) em donarà la raó. Per cert, la decepció de la nit va ser per la cocacoles que esperava veure una maca història d’amor als jocs olímpics de Munich...
Passem a parlar de la Champions. Un cop ja tenim 6 dels 7 possibles rivals del Barça a quarts de final, ara ja podem dir que el Barça ha de poder arribar a la final de Paris amb la gorra. Un altre tema serà que la guanyin, perquè aquest club té una llarga història que demostra el seu caràcter perdedor. Per cert, els mateixos reglaments de la competició haurien de prohibir que es colessin a aquestes alçades equips com el Vilarreal. Sense cap mena de dubte, periodísticament parlant, l'equip valencià és el coco del sorteig (o hauria de dir el papu del sorteig? Aquests puristes de la llengua tenen un gran sentit de l’humor...).
En tot cas, estic convençuda que no tocarà el Vilarreal perquè el comando envia un escamot per evitar-ho. Si divendres esteu per Paris i observeu dos individus asseguts a una terrassa dels Camps Elisis amb cara d’estressats prenent café amb sacarina, sapigueu que són els nostres homes: dos esforçats i aplicats seguidors de les dietes que prèviament hauran acabat amb les existències de carn del local en qüestió. Això si, a fer la migdiada amb la consciència tranquil•la, que hem evitat el sucre.
Per cert, ja que parlo dels sacarines, vull trencar una llança en favor del cansalader. Admeto que ha estat poc oportú amb les seves crítiques a Pau Gasol però li hem de reconèixer també la seva infinita capacitat per rectificar. Quan un raja absolutament de tot de manera indiscriminada té un alt percentatge de probabilitats d’equivocar-se, però ell n’és conscient i no té cap mena de miraments per admetre la seva falta absoluta de criteri. L’últim exemple ha estat el de Mourinho, li han calgut dos anys, però finalment ha vist la llum: aquest portuguès és un impresentable.
Per cert, que Mourinho en una última i definitiva mostra de bon perdre només va permetre 4 preguntes a la roda de premsa posterior al Barça-Chelsea i quan se’n va cansar va agafar del bracet el seu amic Simon i va deixar amb un pam de nas a tots els periodistes que encara no havien pogut preguntar. Tampoc no li recriminarem en excés perquè per algú amb tanta supèrbia no devia ser gens fàcil encaixar el crit unànime de 100 mil persones demostrant-li que d’ironia en sabem tots.
LA VARETA MÀGICA
Estreno aquesta nova secció i utilitzo la vareta per fer desaparèixer T. Ruiz (res a veure amb l’inestimable i sempre eficient membre de Ciutat Badia... mai se sap qui pot estar llegint aquest blog, companys). No, la meva rajada va destinada al T. Ruiz, company d’emissora de l’alcalde i membre actiu de l’imperio del monopolio. Radiofònicament parlant no té gràcia, però mira, dintre de la fauna que es pot sentir per les ones tampoc destaca especialment per la seva ineptitud (i no seré jo precisament qui critiqui l’habilitat o no de cadascú per parlar davant del micròfon perquè tinc les de perdre). Però quan l’individu en qüestió es posa davant d’una càmera i mira de fer-se el graciós a l’estil Caiga Quien Caiga és de vergonya aliena. Que algú li expliqui, si us plau, que fa pena.
COP D’ESCOMBRA
Una setmana després, l’alcalde i la cocacoles continuen sense donar senyals de vida. Seguint els consells de Frank Rikaard no demanaré que se’ls xiuli. Jo no tinc dos somnis, en tinc tres: un, guanyar-los al padel, ja s’ha complert; el segon és que se’ls ovacioni pel seu bon perdre tot i la pallissa, i el tercer i més important seria que paguessin l’aposta que deuen.
dimarts, de març 07, 2006
EL DIMARTS SEMPRE TROBES ALGO OBERT... pel petit bisbe arlequinat
Lamentable!! Crash millor pel·lícula de l'any!!! Permeteu-me que avui parli de cinema i no de futbol. Més que res perquè està apunt de jugar-se el Barça-Chelsea i digui el que digui quedarà desfasat d'aquí unes hores. I com que ara sóc un crític cinèfil que surt fins i tot per la tele, em veig en cor d'opinar del setè art i de la glamourosa dels òscar de Hollywood.
Voldria donar les gràcies a Padilla (que a partir d'ara serà "el despertador" per la seva bona fama d'agafar el telèfon al'hora que sigui) i a l'alcalde. Vale, i al sacarina una miqueta també. I mira, al cansalader, que per una vegada ens va agafar el telèfon també.
Mireu, que guanyi Crash és lamentable. Una pel·lícula que parla de racisme, com si no en tinguéssim prou d'aquest tema aquí amb l'Eto'o. Però per sort, no va guanyar Brokeback Mountain, que com acertadament explica "el despertador" el seu nom és una premonició de l'argument de la pel·lícula Broke+Back = trencar el darrera o petar l'ojete per entendre'ns. Una pelí lamentable que viu de la polèmica homosexual i prou.
Per cert, més lamentable encara la cançó guanyadora. Els quatre negres raperos cantant una cançó que feia pena, i que podria estar dedicada a Mourinho: "It's hard out here for a Pimp" És dura la vida per un xulo. Pensar que el cinema havia tingut grans músicals o grans cançons de Disney i ara hem de veure aquestes mariconades.
I menció a part pels dobladors en directe de la cerimònia de la retransmissió del plus. Horrorós. No van pillar cap acudit, es perdien i no en tenien ni idea de cinema. El plus ja es podria gastar quatre duros amb uns traductors bons. Fins i tot Mourinho ho faria millor.
MISSA D'ONZE
En la travessa dels oscars sento dir-vos que vaig ser el digne guanyador amb 11 encerts, per devant del despertador amb 8; increíblement de l'alcalde amb 6; i lamentalbe la predicció del sacarina amb 2 encerts de 25.
Cada dia la meva carrera professional tendeix cap al cinema més que no pas el futbol. M'ofereixo per fer de crític de cinema a totes les emissores que volgueu. Se m'ha dit que Alex Gorina i Jaume Figueres ja estan tremolant.
BENEDICCIÓ
Cansalader, estàs obsesionat. Deixa ja a l'amic Alejandro en pau. Tant et costa pensar només amb tot el que ha fet pel Barça, que ha sigut molt i deixar-lo que faci la seva vida? Passaports de Saviola, Sylvinho, Edmilson i Messi, erradicar la violència i els Boixos Nois, ...
Tant us molesta que sigui amic dels jugadors i que de tant en tant passi pel Camp Nou? No hi van els amics de Ronaldinho? O d'Eto'o? O de Xavi?
Lamentable!! Crash millor pel·lícula de l'any!!! Permeteu-me que avui parli de cinema i no de futbol. Més que res perquè està apunt de jugar-se el Barça-Chelsea i digui el que digui quedarà desfasat d'aquí unes hores. I com que ara sóc un crític cinèfil que surt fins i tot per la tele, em veig en cor d'opinar del setè art i de la glamourosa dels òscar de Hollywood.
Voldria donar les gràcies a Padilla (que a partir d'ara serà "el despertador" per la seva bona fama d'agafar el telèfon al'hora que sigui) i a l'alcalde. Vale, i al sacarina una miqueta també. I mira, al cansalader, que per una vegada ens va agafar el telèfon també.
Mireu, que guanyi Crash és lamentable. Una pel·lícula que parla de racisme, com si no en tinguéssim prou d'aquest tema aquí amb l'Eto'o. Però per sort, no va guanyar Brokeback Mountain, que com acertadament explica "el despertador" el seu nom és una premonició de l'argument de la pel·lícula Broke+Back = trencar el darrera o petar l'ojete per entendre'ns. Una pelí lamentable que viu de la polèmica homosexual i prou.
Per cert, més lamentable encara la cançó guanyadora. Els quatre negres raperos cantant una cançó que feia pena, i que podria estar dedicada a Mourinho: "It's hard out here for a Pimp" És dura la vida per un xulo. Pensar que el cinema havia tingut grans músicals o grans cançons de Disney i ara hem de veure aquestes mariconades.
I menció a part pels dobladors en directe de la cerimònia de la retransmissió del plus. Horrorós. No van pillar cap acudit, es perdien i no en tenien ni idea de cinema. El plus ja es podria gastar quatre duros amb uns traductors bons. Fins i tot Mourinho ho faria millor.
MISSA D'ONZE
En la travessa dels oscars sento dir-vos que vaig ser el digne guanyador amb 11 encerts, per devant del despertador amb 8; increíblement de l'alcalde amb 6; i lamentalbe la predicció del sacarina amb 2 encerts de 25.
Cada dia la meva carrera professional tendeix cap al cinema més que no pas el futbol. M'ofereixo per fer de crític de cinema a totes les emissores que volgueu. Se m'ha dit que Alex Gorina i Jaume Figueres ja estan tremolant.
BENEDICCIÓ
Cansalader, estàs obsesionat. Deixa ja a l'amic Alejandro en pau. Tant et costa pensar només amb tot el que ha fet pel Barça, que ha sigut molt i deixar-lo que faci la seva vida? Passaports de Saviola, Sylvinho, Edmilson i Messi, erradicar la violència i els Boixos Nois, ...
Tant us molesta que sigui amic dels jugadors i que de tant en tant passi pel Camp Nou? No hi van els amics de Ronaldinho? O d'Eto'o? O de Xavi?
AL FINAL M'AGRADARÀ LA PETANCA AEREA...
BALONCESTO | NBA
Gasol, nombrado el mejor jugador del Oeste
Agencias
El ala-pívot español Pau Gasol, de los Grizzlies de Memphis, protagonizó una de las semanas más exitosas de la temporada tanto a nivel individual como de equipo para convertirlo en el ganador indiscutible del premio que otorga la NBA al concluir los siete días de competición.Gasol recibió el premio de Jugador de la Semana dentro de la Conferencia Oeste, mientras que el base Allen Iverson, de los Sixers de Filadelfia, lo ganó en la del Este.
BALONCESTO | NBA
Gasol, nombrado el mejor jugador del Oeste
Agencias
El ala-pívot español Pau Gasol, de los Grizzlies de Memphis, protagonizó una de las semanas más exitosas de la temporada tanto a nivel individual como de equipo para convertirlo en el ganador indiscutible del premio que otorga la NBA al concluir los siete días de competición.Gasol recibió el premio de Jugador de la Semana dentro de la Conferencia Oeste, mientras que el base Allen Iverson, de los Sixers de Filadelfia, lo ganó en la del Este.
ELS DILLUNS TINC RESSACA pel cansalader de Gràcia
OSCAR BLAUGRANA
Com que el Barça va bé, i Laporta fa una setmana que no parla, avui és un dia adient per rajar del cine.
No he vist 'Crash', i per tant no tinc ni idea si és una bona peli o és un bunyol. Però estic content, perquè sí que he vist Brokeback Mountain, la que deien tots els entesos que guanyaria com a millor pel·lícula, i d’aquesta sí que en puc opinar: és un bunyol somnífer.
Vaig anar al cine atret per la curiositat: com deu ser un western rotllo gai? Com se’n sortiran un director xinès i un protagonista australià perpetrant el gènere més americà de tots els gèneres. Però res: al minut 50 estava clapant més que si hagués vist el Màlaga-València en una sala fosca.
Quina cosa més lenta! L'argument és prou original però decep les expectatives, com a mínim les que m'havia creat jo, i surts del cine després de gairebé dues hores i mitja amb la sensació que et podrien haver explicat el mateix en menys de la meitat de temps. I a sobre, l'esceneta final de la camisa, que se puposa que ha de ser lacrimògena, a mi em va deixar més indiferent que un Akasvayu-Etosa.
No vaig de cinèfil, perquè no en tinc ni idea. Em perdo quan els entesos parlen de la gran fotografia d'una peli, o de l'encertadíssima banda sonora, i mai no he entès en què consisteix una gran direcció: dic jo que la cosa consisteix en un bon argument i uns bons actors, no? És com si li donessin un premi a Rijkaard. Només faltaria!
En resum, i tornant al cine: un pal que ha encantat els experts, com ja acostuma a passar. Jo, en canvi, vaig acabar sorprès amb el cowboy moreno, que descobreix l’amor pel seu company guarda-ovelles (això de les ovelles sempre ha donat joc...) i passa de la seva dona, una morena destacable.
Però sobretot, m’alegro de la victoria de ‘Crash’ per Lluís de Val, productor cinematogràfic i investigador privat a estones lliures. De Val ha comprat els drets de la pel·lícula a Espanya, i espero que aquest encert empresarial li reporti temps i diners per continuar destapant casos com la pertinença d’Alejandrito a la Fundació Francisco Franco. Si té una estona, podria investigar a què es dedica ara.
MÉS BACARDI
Em rendeixo. Després de defensar-li l’indefensable, ja no puc més. Mourinho està com una puta cabra. Diumenge arriba a l’aeroport, l’escorten fins a 6 Mossos d’Esquadra que es dediquen a ell en exclusiva i passen de la resta de jugadors, i quan arriba a l’autobús es dedica a burxar amb gestos provocadors els 4 imbècils que l’insultaven i l’escopien des de fora. Això no ho entenc ni com a part de l’estratègia. Els Mossos l’haurien d’haver deixat sol.
L’ALMAX
Aquesta setmana he tingut dues grans alegries: comprovar que us heu tornat tots plegats i alhora fans del timbaler de Memphis (ja en parlarem quan arribin els play off), però sobretot perquè he descobert que la bruixa és el doble més perfecte que l’Arale té entre els 5.500 milions d’éssers humans. Sotmeto aquest doble a la vostra aprovació, però ja tinc el vist-i-plau de la Coca-coles, que afirma haver vist la bruixa tocant caques amb un bastonet.
AFTER HOUR
El sector malversador de cabals públics dins el Comando no para de créixer. Fa uns dies ja vaig denunciar l’ús discutible del telèfon que la Casa Gran posa a disposició del Sacarina, però és que ahir vaig ser entrevistat en directe en una gala dels Oscars que transmetien el bisbe i l’alcalde a través de la ràdio local (i pública!) del municipi més pijo de Catalunya. Des que ha pujat el tripartit, aquest país és Can Pixa.
OSCAR BLAUGRANA
Com que el Barça va bé, i Laporta fa una setmana que no parla, avui és un dia adient per rajar del cine.
No he vist 'Crash', i per tant no tinc ni idea si és una bona peli o és un bunyol. Però estic content, perquè sí que he vist Brokeback Mountain, la que deien tots els entesos que guanyaria com a millor pel·lícula, i d’aquesta sí que en puc opinar: és un bunyol somnífer.
Vaig anar al cine atret per la curiositat: com deu ser un western rotllo gai? Com se’n sortiran un director xinès i un protagonista australià perpetrant el gènere més americà de tots els gèneres. Però res: al minut 50 estava clapant més que si hagués vist el Màlaga-València en una sala fosca.
Quina cosa més lenta! L'argument és prou original però decep les expectatives, com a mínim les que m'havia creat jo, i surts del cine després de gairebé dues hores i mitja amb la sensació que et podrien haver explicat el mateix en menys de la meitat de temps. I a sobre, l'esceneta final de la camisa, que se puposa que ha de ser lacrimògena, a mi em va deixar més indiferent que un Akasvayu-Etosa.
No vaig de cinèfil, perquè no en tinc ni idea. Em perdo quan els entesos parlen de la gran fotografia d'una peli, o de l'encertadíssima banda sonora, i mai no he entès en què consisteix una gran direcció: dic jo que la cosa consisteix en un bon argument i uns bons actors, no? És com si li donessin un premi a Rijkaard. Només faltaria!
En resum, i tornant al cine: un pal que ha encantat els experts, com ja acostuma a passar. Jo, en canvi, vaig acabar sorprès amb el cowboy moreno, que descobreix l’amor pel seu company guarda-ovelles (això de les ovelles sempre ha donat joc...) i passa de la seva dona, una morena destacable.
Però sobretot, m’alegro de la victoria de ‘Crash’ per Lluís de Val, productor cinematogràfic i investigador privat a estones lliures. De Val ha comprat els drets de la pel·lícula a Espanya, i espero que aquest encert empresarial li reporti temps i diners per continuar destapant casos com la pertinença d’Alejandrito a la Fundació Francisco Franco. Si té una estona, podria investigar a què es dedica ara.
MÉS BACARDI
Em rendeixo. Després de defensar-li l’indefensable, ja no puc més. Mourinho està com una puta cabra. Diumenge arriba a l’aeroport, l’escorten fins a 6 Mossos d’Esquadra que es dediquen a ell en exclusiva i passen de la resta de jugadors, i quan arriba a l’autobús es dedica a burxar amb gestos provocadors els 4 imbècils que l’insultaven i l’escopien des de fora. Això no ho entenc ni com a part de l’estratègia. Els Mossos l’haurien d’haver deixat sol.
L’ALMAX
Aquesta setmana he tingut dues grans alegries: comprovar que us heu tornat tots plegats i alhora fans del timbaler de Memphis (ja en parlarem quan arribin els play off), però sobretot perquè he descobert que la bruixa és el doble més perfecte que l’Arale té entre els 5.500 milions d’éssers humans. Sotmeto aquest doble a la vostra aprovació, però ja tinc el vist-i-plau de la Coca-coles, que afirma haver vist la bruixa tocant caques amb un bastonet.
AFTER HOUR
El sector malversador de cabals públics dins el Comando no para de créixer. Fa uns dies ja vaig denunciar l’ús discutible del telèfon que la Casa Gran posa a disposició del Sacarina, però és que ahir vaig ser entrevistat en directe en una gala dels Oscars que transmetien el bisbe i l’alcalde a través de la ràdio local (i pública!) del municipi més pijo de Catalunya. Des que ha pujat el tripartit, aquest país és Can Pixa.
diumenge, de març 05, 2006
DIUMENGE ÉS EL DIA DEL SENYOR...
Per l'advocat defensor
Més que una defensa és un consell. Cansalader deixa de rajar d'una vegada de Gasol perquè quedes en evidència. Jo et prenia seriosament des de fa anys, escoltava els teus judicis, me'ls creia però t'ha agafat aquesta dèria i estàs perdent tota la credibilitat guanyada. Deixa de parlar de bàsquet i deixa en pau al Pau. Cada cop que el rajes el tio o fot 39 punts o fa el bàsquet decisiu perquè el seu equip guanyi un partit. Serà un pal veure'l jugar però és bo, Cansalader, és bo...
Aquesta setmana tenia previst defensar un membre d'aquest comando conegut/da per una famosa frase. Em sembla fatal delatar a un company però, ja se sap, mai et pots refiar d'una bruixa. La defensa, però, la deixaré per una altra ocasió perquè l'afectada ja s'ha encarregat d'explicar-ho tot i aclarir-nos que les seves fantasies sexuals no són amb cap membre masculí del Comando sino que són, únicament, amb Samuel Eto'o.
Crec que només llepaculs de l'estil Yuste (un d'aquests nous directius) encara no s'han adonat o no volen adonar-se que el Joan Laporta és un tio prepotent, vanidós, egocèntric i moltes coses més. Aquest dissabte ho ha demostrat una vegada més en la paxanga de Sitges jugant només de davanter centre i xupant-se totes les boles que li arribaven. Al camp de futbol, un actua com és en la vida real i aquest tio només es mira el melic (això també serviria per l'ànsies de l'Eto'o). Dacord que no té dret a demanar militància i que no sap encaixar les crítiques però... des que aquest tio està de president les coses han canviat. No se si el mèrit és seu però si no ho és ha tingut l'habilitat d'aparèixer en el moment més oportú.
Ara serà l'Espanyol culpable de tots els vostres mals??? Això és indignant. Què passa? No té dret a jugar la tornada de les semifinals de la Copa perquè llueixi un amistós de merda en homenatge a un ex futbolista que ja era 'ex' fa un any quan el van fitxar? El Dépor ja vau veure que no té res... Jugarem la final!!!
ACUSACIÓ PARTICULAR
Només vull refermar-me en tot el que vaig dir de certa persona una nit de juliol de 2004 a un dels santuaris de la nit de tota Catalunya. Li vaig dir fill de puta? És un fill de puta.
JUTGE DE PAU
Crec oportú sacrificar un dels meus espais per rajar per cedir-lo a un espai que ha de resoldre un dubte. Arriben versions que desacrediten la millor jugada del dia d'Stamford Bridge. Per sort ningú ha posat en dubte la frase de la nit: "Ara et faré a tu quan puc fer Eto'o i Ronaldinho??? Aparta!!!". Que quedi clar que ningú ha posat en dubte això, sens dubte l'element més important de tota aquesta història. Però sí circulen versions que desmenteixen que el receptor de la brillant frase refusès a l'emissor en primera instància per atendre algú altre. No pretenc que s'obri una guerra però estaria bé que l'Alcalde sortís al pas...
Per l'advocat defensor
Més que una defensa és un consell. Cansalader deixa de rajar d'una vegada de Gasol perquè quedes en evidència. Jo et prenia seriosament des de fa anys, escoltava els teus judicis, me'ls creia però t'ha agafat aquesta dèria i estàs perdent tota la credibilitat guanyada. Deixa de parlar de bàsquet i deixa en pau al Pau. Cada cop que el rajes el tio o fot 39 punts o fa el bàsquet decisiu perquè el seu equip guanyi un partit. Serà un pal veure'l jugar però és bo, Cansalader, és bo...
Aquesta setmana tenia previst defensar un membre d'aquest comando conegut/da per una famosa frase. Em sembla fatal delatar a un company però, ja se sap, mai et pots refiar d'una bruixa. La defensa, però, la deixaré per una altra ocasió perquè l'afectada ja s'ha encarregat d'explicar-ho tot i aclarir-nos que les seves fantasies sexuals no són amb cap membre masculí del Comando sino que són, únicament, amb Samuel Eto'o.
Crec que només llepaculs de l'estil Yuste (un d'aquests nous directius) encara no s'han adonat o no volen adonar-se que el Joan Laporta és un tio prepotent, vanidós, egocèntric i moltes coses més. Aquest dissabte ho ha demostrat una vegada més en la paxanga de Sitges jugant només de davanter centre i xupant-se totes les boles que li arribaven. Al camp de futbol, un actua com és en la vida real i aquest tio només es mira el melic (això també serviria per l'ànsies de l'Eto'o). Dacord que no té dret a demanar militància i que no sap encaixar les crítiques però... des que aquest tio està de president les coses han canviat. No se si el mèrit és seu però si no ho és ha tingut l'habilitat d'aparèixer en el moment més oportú.
Ara serà l'Espanyol culpable de tots els vostres mals??? Això és indignant. Què passa? No té dret a jugar la tornada de les semifinals de la Copa perquè llueixi un amistós de merda en homenatge a un ex futbolista que ja era 'ex' fa un any quan el van fitxar? El Dépor ja vau veure que no té res... Jugarem la final!!!
ACUSACIÓ PARTICULAR
Només vull refermar-me en tot el que vaig dir de certa persona una nit de juliol de 2004 a un dels santuaris de la nit de tota Catalunya. Li vaig dir fill de puta? És un fill de puta.
JUTGE DE PAU
Crec oportú sacrificar un dels meus espais per rajar per cedir-lo a un espai que ha de resoldre un dubte. Arriben versions que desacrediten la millor jugada del dia d'Stamford Bridge. Per sort ningú ha posat en dubte la frase de la nit: "Ara et faré a tu quan puc fer Eto'o i Ronaldinho??? Aparta!!!". Que quedi clar que ningú ha posat en dubte això, sens dubte l'element més important de tota aquesta història. Però sí circulen versions que desmenteixen que el receptor de la brillant frase refusès a l'emissor en primera instància per atendre algú altre. No pretenc que s'obri una guerra però estaria bé que l'Alcalde sortís al pas...
dissabte, de març 04, 2006
SÁBADO, SABADETE, per Maribel
Després de 15 dies sense fer declaracions, ha arribat l’hora de trencar el meu silenci. Després de consultar-ho amb els meus assessors, he arribat a la conclusió que tots mereixeu explicacions al respecte de “una cosa és amb qui follo i l’altra amb qui vull follar”. Sí! Aquesta frase és meva, i què passa! Em sembla indignat la reacció dels membres d’aquest komando davant d’aquesta afirmació, més pròpia d’una colla de monges reprimides. Resulta que aquí la gent va de progre però després s’escandalitzen per un comentari innocent. Ara faré de Lorena Berdún. Tenir una parella estable, com és el meu cas, no treu que et puguis fixar amb altres persones, per què ningú és de pedra. I és aquí quan entrem en el terreny de les fantasies, que no vol dir ser infidel, al contrari, és un exercici totalment recomanable perquè desperta l’apetit sexual, es pot fer a qualsevol hora del dia i és gratis. En fi, que si cal també us explico com es fa un 69. Per cert, els protagonistes de les meves fantasies prefereixo mantenir-los en secret. Ara bé, sí que us puc dir que sentint-t’ho molt, no es tracta de cap membre del komando.
Un cop aclarit aquest assumpte, anem per feina. Aquesta setmana Sammuel Eto’o l’ha tornat a liar. Ho sento, però, crec que aquest tio és molt gran i els que el critiqueu, no teniu ni puta idea. Al Saragossa no li haurien de tancar el camp durant un any, directament l’haurien de fer desaparèixer. En primer lloc, tots els equips que juguen en camps on el desplaçament es fa en cotxe, és a dir, Saragossa, València, i Espanyol, tots 3, a jugar a regional. Curiosament, són els 3 camps on els culers no som massa ben rebuts, tot el contrari. D’acord, el Bernabeu tampoc es queda curt, però els clàssics és evident que no poden desaparèixer.
A més, si no arriba a ser per l’Eto’o i el seu numeret el Barça no guanya aquell partit. Fins aquell moment, l’equip estava donant pena, el partit estava sent infumable, i gràcies al camerunès els jugadors van despertar, i els Saragossa es va acabar descentrant, fins el punt que Celades es va pensar que era Arconada en el xut d’Edmilson. I no només li hem de donar les gràcies a Eto’o per contribuïr de forma decisiva en la victòria a la Romareda – recordar també l’assistència a Larsson – sinó també per reobrir el debat del racisme als camps de futbol que és el tema que ens ha donat a tots de menjar aquesta setmana morrallera sense futbol i amb partits de seleccions de pel mig. D’acord, Florentino també ha contribuït però tampoc era qüestió d’obrir cada dia amb Madrid, sobre tot quan el teu corresponsal a la capital de l’estat es diu Real Madrid Televisión.
A més, ningú encara li ha reconegut el mèrit de cridar “Madrid cabrón saluda al campeón” el dia de la celebració de la lliga. Els primer que rajen són els que després s’han posat la frase de sintonia del mòbil. Que per cert, aquesta sí que és una bona frase i no la meva.
I què dir de les seves rodes de premsa? No tenen desperdici. D’acord, surt poc, però quan ho fa és un festival de talls, que en una rutina marcada pel “partit a partit”, sincerament, s’agraeix.
I a tot això suma- li que Eto’o té uns números indiscutibles. 25 gols la passada temporda a la lliga, i peça clau per guanyar-la. Aquest any en porta 18, i 4 més a la champions, on ve de fer el gol de la victòria a stamford bridge. Qui es vulgui vendre eto’o, que se’n vagi a fer punyetes.
GATILLAZO
Fins avui m’he estat contenint però ja no aguanto més. En una mateixa setmana, la merda de club victimista situat a la muntanya màgica, m’ha donat pel cul dues vegades. Primer, havia d’anar a Milà a cobrir el partit d’homenatge a Albertini però els putos pericos juguen aquest mateix dia la tornada de Copa del Rei contra el Depor, i la transmissió es menja el programa del vespre per tant ja no m’envien a Milà. I què dir del rei del berberetxo, perdó, de l’escopinya, que se’m va posar xulo l’altre dia al pati dels tarongers quan li vaig comentar que a Montjuïc també s’han sentit crits racistes. El millor de tot va ser quan em ve a buscar i em pregunta: ”tú, nena, d’on vens?, a veure el teu micro... Ecs!!! (amb cara de fàstic) Resposta Maribel: “no fotem Dani que som els únics que donen íntegrament tots els partits de l’espanyol encara que coincideixi amb el barça” Resposta Mr Escopinya: ”això és mentida! Que us he estat donant calers fins l’any passat, que ja em vaig cansar d’aquest Basté!”. Sense comentaris.
L’ORGASME
La dimissió de Florentino no només ha estat motiu de mofa amb tots les merengues que conec, amb alguns comparteixo taula a la redacció, sinó que ens ha deixat per la posteritat dues de les pífies més clamoroses de la temporada. Segons l’editora de l’informatiu vespre del meu mitjà, qui va dimitir dilluns va ser Florentino Fernández, mentre que pel redactor de la nit el nou president del Madrid es diu Florentino Martín. Sincerament, se’t trobarà a faltar a Flo, ara que, també s’ha de dir, que aquest Martín sembla que promet.
Després de 15 dies sense fer declaracions, ha arribat l’hora de trencar el meu silenci. Després de consultar-ho amb els meus assessors, he arribat a la conclusió que tots mereixeu explicacions al respecte de “una cosa és amb qui follo i l’altra amb qui vull follar”. Sí! Aquesta frase és meva, i què passa! Em sembla indignat la reacció dels membres d’aquest komando davant d’aquesta afirmació, més pròpia d’una colla de monges reprimides. Resulta que aquí la gent va de progre però després s’escandalitzen per un comentari innocent. Ara faré de Lorena Berdún. Tenir una parella estable, com és el meu cas, no treu que et puguis fixar amb altres persones, per què ningú és de pedra. I és aquí quan entrem en el terreny de les fantasies, que no vol dir ser infidel, al contrari, és un exercici totalment recomanable perquè desperta l’apetit sexual, es pot fer a qualsevol hora del dia i és gratis. En fi, que si cal també us explico com es fa un 69. Per cert, els protagonistes de les meves fantasies prefereixo mantenir-los en secret. Ara bé, sí que us puc dir que sentint-t’ho molt, no es tracta de cap membre del komando.
Un cop aclarit aquest assumpte, anem per feina. Aquesta setmana Sammuel Eto’o l’ha tornat a liar. Ho sento, però, crec que aquest tio és molt gran i els que el critiqueu, no teniu ni puta idea. Al Saragossa no li haurien de tancar el camp durant un any, directament l’haurien de fer desaparèixer. En primer lloc, tots els equips que juguen en camps on el desplaçament es fa en cotxe, és a dir, Saragossa, València, i Espanyol, tots 3, a jugar a regional. Curiosament, són els 3 camps on els culers no som massa ben rebuts, tot el contrari. D’acord, el Bernabeu tampoc es queda curt, però els clàssics és evident que no poden desaparèixer.
A més, si no arriba a ser per l’Eto’o i el seu numeret el Barça no guanya aquell partit. Fins aquell moment, l’equip estava donant pena, el partit estava sent infumable, i gràcies al camerunès els jugadors van despertar, i els Saragossa es va acabar descentrant, fins el punt que Celades es va pensar que era Arconada en el xut d’Edmilson. I no només li hem de donar les gràcies a Eto’o per contribuïr de forma decisiva en la victòria a la Romareda – recordar també l’assistència a Larsson – sinó també per reobrir el debat del racisme als camps de futbol que és el tema que ens ha donat a tots de menjar aquesta setmana morrallera sense futbol i amb partits de seleccions de pel mig. D’acord, Florentino també ha contribuït però tampoc era qüestió d’obrir cada dia amb Madrid, sobre tot quan el teu corresponsal a la capital de l’estat es diu Real Madrid Televisión.
A més, ningú encara li ha reconegut el mèrit de cridar “Madrid cabrón saluda al campeón” el dia de la celebració de la lliga. Els primer que rajen són els que després s’han posat la frase de sintonia del mòbil. Que per cert, aquesta sí que és una bona frase i no la meva.
I què dir de les seves rodes de premsa? No tenen desperdici. D’acord, surt poc, però quan ho fa és un festival de talls, que en una rutina marcada pel “partit a partit”, sincerament, s’agraeix.
I a tot això suma- li que Eto’o té uns números indiscutibles. 25 gols la passada temporda a la lliga, i peça clau per guanyar-la. Aquest any en porta 18, i 4 més a la champions, on ve de fer el gol de la victòria a stamford bridge. Qui es vulgui vendre eto’o, que se’n vagi a fer punyetes.
GATILLAZO
Fins avui m’he estat contenint però ja no aguanto més. En una mateixa setmana, la merda de club victimista situat a la muntanya màgica, m’ha donat pel cul dues vegades. Primer, havia d’anar a Milà a cobrir el partit d’homenatge a Albertini però els putos pericos juguen aquest mateix dia la tornada de Copa del Rei contra el Depor, i la transmissió es menja el programa del vespre per tant ja no m’envien a Milà. I què dir del rei del berberetxo, perdó, de l’escopinya, que se’m va posar xulo l’altre dia al pati dels tarongers quan li vaig comentar que a Montjuïc també s’han sentit crits racistes. El millor de tot va ser quan em ve a buscar i em pregunta: ”tú, nena, d’on vens?, a veure el teu micro... Ecs!!! (amb cara de fàstic) Resposta Maribel: “no fotem Dani que som els únics que donen íntegrament tots els partits de l’espanyol encara que coincideixi amb el barça” Resposta Mr Escopinya: ”això és mentida! Que us he estat donant calers fins l’any passat, que ja em vaig cansar d’aquest Basté!”. Sense comentaris.
L’ORGASME
La dimissió de Florentino no només ha estat motiu de mofa amb tots les merengues que conec, amb alguns comparteixo taula a la redacció, sinó que ens ha deixat per la posteritat dues de les pífies més clamoroses de la temporada. Segons l’editora de l’informatiu vespre del meu mitjà, qui va dimitir dilluns va ser Florentino Fernández, mentre que pel redactor de la nit el nou president del Madrid es diu Florentino Martín. Sincerament, se’t trobarà a faltar a Flo, ara que, també s’ha de dir, que aquest Martín sembla que promet.
divendres, de març 03, 2006
ODIO ELS PUTOS DIVENDRES Pel futur alcalde de Laxe
I avui els odio més que mai. Lamentable la ressaca que m'acompanya al llarg del dia, possiblement deguda als multiples xupitos que vaig barrejar ahir i a aquell ultim whisky amb llimona que vaig demanar al Sutton gairebé quan tancaven i que em va perjudicar moltissim. Per això em sembla que avui seré més breu que mai, ja que les poques neurones que em quedaven estan encara desactivades per culpa de la beguda.
No tinc ganes ni de rajar. Tot el contrari, us vull donar les gràcies a tots els membres del Komando Peralada per haver vingut a la festa d'ahir, al bisbe per excusarse (sé que treure'l de Sabadell un dijous no és fàcil) i als lectors habituals d'aquest blog com la cocacoles, el gus o la jefa Picasso, entre d'altres, així com a tota la gent que va venir. M'ho vaig passar de puta mare i tot i que jo mai he estat partidari de celebrar els meus aniversaris , va ser l'excusa perfecte per tornar a reunir a mitja professió un dijous, com feia temps que no passava. Haurem de montar festes més sovint. Ja trobarem motius.
Per cert, els membres del Komando que em veu fer un regal que no explicaré en pùblic, que sapigueu que estat mig matí treient el puto celofan de color taronja. Molt xulo el regal, amb això segur que guanyo, i sobretot amb les pilotes, tenen pinta de botar com deu mana...
CIUTAT BADIA
Aquesta setmana la comunitat de Ciutat Badia ens ha informat del nomenament d'Eduard Pujol com a nou director de Barça TV. Per una banda, destacar que fins i tot en això algú ens van voler enganyar, ja que van assegurar que el director no sortiria de Ciutat Badia i arribaria de fora. Never, never, never, que diria aquell que ja no hi és. I d'una altre celebro que per primer cop desde la seva creació Barça TV tingui un director que sigui culé, perquè Chus Carrillo va plorar a Leverkusen i Gemma Larrègola encara no sap el que és una pilota. Esperem que el canal vagi a millor i deixem de veure a totes hores a Masip cuinant i a Van Bommel amb un tros de rentadora estil anunci de Calgonit.
SWEET HOME PERALADA
Que us ha fet Alejandro? Esteu obsessionats. A Londres cada directiu va portar un exèrcit de familiars, amics i enxufats diversos, però ningú diu res. I Alejandro va convidat a La Romareda per el president del Saragossa, que pot convidar a qui vulgui, i viatja amb els seus amics, i és un drama nacional. Com quan apareix al Camp Nou per seguir la roda de premsa de jugadors amics seus que tenen un problema. Ara els jugadors us han de consultar de qui poden ser amics i de qui no?
I avui els odio més que mai. Lamentable la ressaca que m'acompanya al llarg del dia, possiblement deguda als multiples xupitos que vaig barrejar ahir i a aquell ultim whisky amb llimona que vaig demanar al Sutton gairebé quan tancaven i que em va perjudicar moltissim. Per això em sembla que avui seré més breu que mai, ja que les poques neurones que em quedaven estan encara desactivades per culpa de la beguda.
No tinc ganes ni de rajar. Tot el contrari, us vull donar les gràcies a tots els membres del Komando Peralada per haver vingut a la festa d'ahir, al bisbe per excusarse (sé que treure'l de Sabadell un dijous no és fàcil) i als lectors habituals d'aquest blog com la cocacoles, el gus o la jefa Picasso, entre d'altres, així com a tota la gent que va venir. M'ho vaig passar de puta mare i tot i que jo mai he estat partidari de celebrar els meus aniversaris , va ser l'excusa perfecte per tornar a reunir a mitja professió un dijous, com feia temps que no passava. Haurem de montar festes més sovint. Ja trobarem motius.
Per cert, els membres del Komando que em veu fer un regal que no explicaré en pùblic, que sapigueu que estat mig matí treient el puto celofan de color taronja. Molt xulo el regal, amb això segur que guanyo, i sobretot amb les pilotes, tenen pinta de botar com deu mana...
CIUTAT BADIA
Aquesta setmana la comunitat de Ciutat Badia ens ha informat del nomenament d'Eduard Pujol com a nou director de Barça TV. Per una banda, destacar que fins i tot en això algú ens van voler enganyar, ja que van assegurar que el director no sortiria de Ciutat Badia i arribaria de fora. Never, never, never, que diria aquell que ja no hi és. I d'una altre celebro que per primer cop desde la seva creació Barça TV tingui un director que sigui culé, perquè Chus Carrillo va plorar a Leverkusen i Gemma Larrègola encara no sap el que és una pilota. Esperem que el canal vagi a millor i deixem de veure a totes hores a Masip cuinant i a Van Bommel amb un tros de rentadora estil anunci de Calgonit.
SWEET HOME PERALADA
Que us ha fet Alejandro? Esteu obsessionats. A Londres cada directiu va portar un exèrcit de familiars, amics i enxufats diversos, però ningú diu res. I Alejandro va convidat a La Romareda per el president del Saragossa, que pot convidar a qui vulgui, i viatja amb els seus amics, i és un drama nacional. Com quan apareix al Camp Nou per seguir la roda de premsa de jugadors amics seus que tenen un problema. Ara els jugadors us han de consultar de qui poden ser amics i de qui no?
dijous, de març 02, 2006
DIJOUS SURTO
... Pel Sacarina.
Complicitats i jugadors malcriats. El president del Barça, Joan Laporta, demana complicitat a tothom per tirar endavant el seu projecte. Què vol el president?. Esbrinem-ho. Diu que mira amb enveja el tractament dels mitjans espanyols amb el Madrid. Li meravella que tanquin files en els mals moments i siguin capaços de resuscitar Juanito per remuntar una eliminatòria de Copa. En canvi, el president es queixa amargament que aquí, al regne del més que un club, la premsa el castiga i el persegueix.
Es curiós que ho digui precisament Joan Laporta. El president que va néixer en l’oposició i que va créixer en les tribunes mediàtiques més furibundament crítiques amb el nuñisme. La pregunta és... hi ha aquest ambient ara? Els mitjans són tan crítics amb la gestió presidencial que justifiquen aquesta crida a la complicitat? O potser és que algú té la pell molt fina allà dins. És possible que cap president del Barça de l’època moderna hagi tingut tanta pau mediàtica com Joan Laporta. O és que va ser un diari, una ràdio o una televisió la que va destapar la condició de franquista d’Alejandro Echevarría? Els periodistes van quedar en evidència davant d’un personatge fosc com l’ex directiu-adjunt Lluís De Val.
En un altre entorn, menys còmplice, la canya que hauria rebut una junta directiva que viatja a la Xina per firmar el millor acord d’esponsorització del món seria històrica. I si Gaspart s’hagués despullat a l’aeroport? Em penso que el president confon complicitat amb militància. I als periodistes no els toca ser militants.
El president Laporta ha posat com a exemple de complicitat el de la premsa de Madrid amb Florentino Pérez. L’atzar li ha jugat una mala passada. Encara sonava el tall de veu a les ràdios quan Florentino dimitia i les sòlides complicitats (a ulls de Laporta) desapareixien en qüestió de segons.
Acabo amb els jugadors malcriats. És un avís a navegants. Floentino Pérez no ha malcriat els jugadors als últims mesos. Ha estat una feina d’anys. Els ha malcriat com es malcria a un fill únic de família pija. Un consentit, vaja. Els jugadors del Madrid han convertit els seus capricis en ordres i així els ha anat. HI ha signes alarmants que això comença a passar al Camp Nou. I si no... pregunteu-li als aficionats que van viatjar a Londres amb l’equip i que no van poder ni fer-se una foto amb els jugadors. Potser la millor manera de buscar complicitats és no malcriant.
Tallat sense sucre.
No em vull fer pesat però insisteixo en les dots de visionari del cansalader de Gràcia. Comparteixo la seva dèria contra Pau Gasol però, és clar, no ha triat la millor setmana per rajar-lo.
Gintonic de Bombay
La Bruixa ha deixat clar que l’autora de la frase “una cosa és amb qui follo i l’altra amb qui vull follar” és la Matilde. Necessitem més informació. Sabem amb qui ho fa, volem saber amb qui ho vol fer!.
... Pel Sacarina.
Complicitats i jugadors malcriats. El president del Barça, Joan Laporta, demana complicitat a tothom per tirar endavant el seu projecte. Què vol el president?. Esbrinem-ho. Diu que mira amb enveja el tractament dels mitjans espanyols amb el Madrid. Li meravella que tanquin files en els mals moments i siguin capaços de resuscitar Juanito per remuntar una eliminatòria de Copa. En canvi, el president es queixa amargament que aquí, al regne del més que un club, la premsa el castiga i el persegueix.
Es curiós que ho digui precisament Joan Laporta. El president que va néixer en l’oposició i que va créixer en les tribunes mediàtiques més furibundament crítiques amb el nuñisme. La pregunta és... hi ha aquest ambient ara? Els mitjans són tan crítics amb la gestió presidencial que justifiquen aquesta crida a la complicitat? O potser és que algú té la pell molt fina allà dins. És possible que cap president del Barça de l’època moderna hagi tingut tanta pau mediàtica com Joan Laporta. O és que va ser un diari, una ràdio o una televisió la que va destapar la condició de franquista d’Alejandro Echevarría? Els periodistes van quedar en evidència davant d’un personatge fosc com l’ex directiu-adjunt Lluís De Val.
En un altre entorn, menys còmplice, la canya que hauria rebut una junta directiva que viatja a la Xina per firmar el millor acord d’esponsorització del món seria històrica. I si Gaspart s’hagués despullat a l’aeroport? Em penso que el president confon complicitat amb militància. I als periodistes no els toca ser militants.
El president Laporta ha posat com a exemple de complicitat el de la premsa de Madrid amb Florentino Pérez. L’atzar li ha jugat una mala passada. Encara sonava el tall de veu a les ràdios quan Florentino dimitia i les sòlides complicitats (a ulls de Laporta) desapareixien en qüestió de segons.
Acabo amb els jugadors malcriats. És un avís a navegants. Floentino Pérez no ha malcriat els jugadors als últims mesos. Ha estat una feina d’anys. Els ha malcriat com es malcria a un fill únic de família pija. Un consentit, vaja. Els jugadors del Madrid han convertit els seus capricis en ordres i així els ha anat. HI ha signes alarmants que això comença a passar al Camp Nou. I si no... pregunteu-li als aficionats que van viatjar a Londres amb l’equip i que no van poder ni fer-se una foto amb els jugadors. Potser la millor manera de buscar complicitats és no malcriant.
Tallat sense sucre.
No em vull fer pesat però insisteixo en les dots de visionari del cansalader de Gràcia. Comparteixo la seva dèria contra Pau Gasol però, és clar, no ha triat la millor setmana per rajar-lo.
Gintonic de Bombay
La Bruixa ha deixat clar que l’autora de la frase “una cosa és amb qui follo i l’altra amb qui vull follar” és la Matilde. Necessitem més informació. Sabem amb qui ho fa, volem saber amb qui ho vol fer!.
PERDO UN ALTRE COP Cansalader dedica't a un altre cosa...
ANOTÓ LA CANASTA DECISIVA EN LA VICTORIA DE MEMPHIS
Gasol hunde a los New York Knicks en el último segundo
EFE · Memphis
La historia se repitió una jornada más con el ala-pívot español Pau Gasol siendo no sólo el líder, sino también el salvador de los Grizzlies de Memphis al anotar con 2,7 segundos la canasta del triunfo que lograron por 101-99 ante los Knicks de Nueva York.
ANOTÓ LA CANASTA DECISIVA EN LA VICTORIA DE MEMPHIS
Gasol hunde a los New York Knicks en el último segundo
EFE · Memphis
La historia se repitió una jornada más con el ala-pívot español Pau Gasol siendo no sólo el líder, sino también el salvador de los Grizzlies de Memphis al anotar con 2,7 segundos la canasta del triunfo que lograron por 101-99 ante los Knicks de Nueva York.
dimecres, de març 01, 2006
ESCRIC PER NO FER UN LLEIG... per la bruixa d’or
Després de l’estressant setmana a Londres, tornem a la rutina diària de Barcelona. Ciutat que enyorava, que et permet circular sense embussos, aparcar lliure i gratuïtament on vulguis i on la grua és un element decoratiu... Ara que si no t’agrada, sempre pots agafar el metro, que no té res a envejar al de Londres. O gairebé res: hi ha una tercera part de les línies, el seu mapa cobreix una desena part de l’espai de l’anglès i triga a passar el triple de minuts. Vist així igual sí que m’atreviria a dir que el servei de metro d’aquesta ciutat és deficient. Vist així, l’amic Clos podria passar-se per la city i agafar el tube uns dies; potser llavors dedicaria més temps a millorar la infrastructura urbana en comptes d’anar fent-me fotos a la ronda del mig. Per cert, a mi no m’agrada sortir a les fotos (el comando ho sap de sobres) però com a mínim que avisin que si no, no puc posar...
Bé, deixant de banda, l'habitual indignació amb l’ajuntament d’aquesta ciutat, on per sort no estic empadronada, passarem a repartir estopa per aquests treballadors del Camp Nou que es creuen amb algun tipus de poder gràcies a un peto de color taronja. Per ser justos, haig de dir que alguns són encantadors. Però la meva ira va destinada concretament a un repentinat que té la vital funció de vigilar que cap periodista/terrorista aparqui a l’esplanada de tribuna destinada als autobusos dels turistes. Entenc que la seva trista jornada laboral li resulti tan amargament avorrida com per que fotre els periodistes sigui el seu únic al·licient, però li adverteixo des d’aquí que a les 11 del matí no tinc sentit de l’humor per aguantar-lo. Ja us avanço que tindrem un incident perquè tard o d’hora em llevaré amb el peu esquerre i ens trobarem, allà on jo vull aparcar no molesto a cap autobús i no suporto els raonaments de “perquè no” (trauma infantil).
I ja que estem parlant de membres de seguretat en general (aquest xavalet del peto no arriba ni a categoria de porter de discoteca), em vull solidaritzar amb la companya que va denunciar per agressió a un policia dissabte passat a la Romareda, un altre frustrat que de jove somiava amb Bruce Willis lluitant contra terroristes de talla mundial, i a qui la realitat l’ha portat a l’arriscada funció d’aconseguir que no es colin aficionats a una sala de premsa. Una tia amb un micròfon groc, un aparell per emetre so i una carpeta hauria de ser prou identificació per algú que faci servir això que porta a sobre de les espatlles. Volen ser Geos i no són més que Torrentes.
Avui estic molt dispersa i acabaré elogiant Mourinho. Aquest prepotent i arrogant em comença a caure bé. Ara resulta que tres dies després de jugar contra el Barça amb tota mena d’arguments contra el canvi de la gespa, decideixen canviar-la. Què gran, ens pren el pèl a tots i a sobre no se n’amaga.
POCIONS I BEURATGES
No m’agrada parlar de les victòries esportives que infligeixo als companys i menys quan són humiliants, però donat que sacarina i jo vam haver d’escoltar molts comentaris previs, aprofito aquest aparador per informar-vos que hem apallissat l’alcalde i la professional del pàdel, la coca-coles (amb 16 partits al seu compte personal). Us evitaré el marcador perquè no passeu vergonya aliena. Espero que compleixin el seu deute amb més fair play del que van demostrar durant el partit.
Per cert, felicitats a l’alcalde tot i que el seu aniversari no aparegui al calendari d’aquest any. No us ho pot dir directament perquè avui no li toca escriure però m’ha demanat que us digués a tots els membres i seguidors de la web que esteu convidats a una copa al seu garito, només us hi heu de passar i donar la contrasenya: ciutat badia.
COP D’ESCOMBRA
Vull assenyalar el bisbe com un dels responsables del fet que l’anarquia regni en aquest blog. No tinc cap dubte que els dilluns també pots trobar alguna cosa oberta, però el dia destinat perquè la trobis és els dimarts. Aquesta indisciplina és la que ha portat al vestidor del Madrid a la confusió. No ens confonguis, que mal educats ja ho som (menys tu, que ets un membre de l’església).
Matilde, res més lluny de la meva intenció que descobrir-te com l'autora de certa frase, però entendràs que no puc deixar que la sospita taqui el meu nom... Sigues valenta i assumeix les teves paraules.
Després de l’estressant setmana a Londres, tornem a la rutina diària de Barcelona. Ciutat que enyorava, que et permet circular sense embussos, aparcar lliure i gratuïtament on vulguis i on la grua és un element decoratiu... Ara que si no t’agrada, sempre pots agafar el metro, que no té res a envejar al de Londres. O gairebé res: hi ha una tercera part de les línies, el seu mapa cobreix una desena part de l’espai de l’anglès i triga a passar el triple de minuts. Vist així igual sí que m’atreviria a dir que el servei de metro d’aquesta ciutat és deficient. Vist així, l’amic Clos podria passar-se per la city i agafar el tube uns dies; potser llavors dedicaria més temps a millorar la infrastructura urbana en comptes d’anar fent-me fotos a la ronda del mig. Per cert, a mi no m’agrada sortir a les fotos (el comando ho sap de sobres) però com a mínim que avisin que si no, no puc posar...
Bé, deixant de banda, l'habitual indignació amb l’ajuntament d’aquesta ciutat, on per sort no estic empadronada, passarem a repartir estopa per aquests treballadors del Camp Nou que es creuen amb algun tipus de poder gràcies a un peto de color taronja. Per ser justos, haig de dir que alguns són encantadors. Però la meva ira va destinada concretament a un repentinat que té la vital funció de vigilar que cap periodista/terrorista aparqui a l’esplanada de tribuna destinada als autobusos dels turistes. Entenc que la seva trista jornada laboral li resulti tan amargament avorrida com per que fotre els periodistes sigui el seu únic al·licient, però li adverteixo des d’aquí que a les 11 del matí no tinc sentit de l’humor per aguantar-lo. Ja us avanço que tindrem un incident perquè tard o d’hora em llevaré amb el peu esquerre i ens trobarem, allà on jo vull aparcar no molesto a cap autobús i no suporto els raonaments de “perquè no” (trauma infantil).
I ja que estem parlant de membres de seguretat en general (aquest xavalet del peto no arriba ni a categoria de porter de discoteca), em vull solidaritzar amb la companya que va denunciar per agressió a un policia dissabte passat a la Romareda, un altre frustrat que de jove somiava amb Bruce Willis lluitant contra terroristes de talla mundial, i a qui la realitat l’ha portat a l’arriscada funció d’aconseguir que no es colin aficionats a una sala de premsa. Una tia amb un micròfon groc, un aparell per emetre so i una carpeta hauria de ser prou identificació per algú que faci servir això que porta a sobre de les espatlles. Volen ser Geos i no són més que Torrentes.
Avui estic molt dispersa i acabaré elogiant Mourinho. Aquest prepotent i arrogant em comença a caure bé. Ara resulta que tres dies després de jugar contra el Barça amb tota mena d’arguments contra el canvi de la gespa, decideixen canviar-la. Què gran, ens pren el pèl a tots i a sobre no se n’amaga.
POCIONS I BEURATGES
No m’agrada parlar de les victòries esportives que infligeixo als companys i menys quan són humiliants, però donat que sacarina i jo vam haver d’escoltar molts comentaris previs, aprofito aquest aparador per informar-vos que hem apallissat l’alcalde i la professional del pàdel, la coca-coles (amb 16 partits al seu compte personal). Us evitaré el marcador perquè no passeu vergonya aliena. Espero que compleixin el seu deute amb més fair play del que van demostrar durant el partit.
Per cert, felicitats a l’alcalde tot i que el seu aniversari no aparegui al calendari d’aquest any. No us ho pot dir directament perquè avui no li toca escriure però m’ha demanat que us digués a tots els membres i seguidors de la web que esteu convidats a una copa al seu garito, només us hi heu de passar i donar la contrasenya: ciutat badia.
COP D’ESCOMBRA
Vull assenyalar el bisbe com un dels responsables del fet que l’anarquia regni en aquest blog. No tinc cap dubte que els dilluns també pots trobar alguna cosa oberta, però el dia destinat perquè la trobis és els dimarts. Aquesta indisciplina és la que ha portat al vestidor del Madrid a la confusió. No ens confonguis, que mal educats ja ho som (menys tu, que ets un membre de l’església).
Matilde, res més lluny de la meva intenció que descobrir-te com l'autora de certa frase, però entendràs que no puc deixar que la sospita taqui el meu nom... Sigues valenta i assumeix les teves paraules.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)