Dijous Surto
...pel Sacarina.

Estimats lectors i companys de comando, crec que avui seré polèmic. Però això és el rajarxrajar, no?. Es veu que algú es va indignar dimarts passat quan va entrar al Camp Nou i li van donar una pancarta on es podia llegir una obvietat. Catalonia is not Spain. Pregunto... és la primera vegada? No. La pancarta en qüestió no és nova perquè habitualment la despleguen en versió XXL a la graderia i la reparteixen en tamany S entre els aficionats als accessos del Camp Nou.

Qui la reparteix? Les JNC. O sigui, les Joventuts Nacionalistes de Catalunya. És a dir, l’organització juvenil de Convergència Democràtica de Catalunya (imagino que l’objectiu d’aquest tipus de campanyes és amagar la baixada de pantalons del seu cap de files un fatídic dissabte a Madrid... però això és un altre tema).

Torno a preguntar. Per què hi ha mitjans i programes estrella que s’han escandalitzat i han muntat un problema sobre això? M’imagino que aquesta gent no va veure el partit de Mestalla i les pancartes blaveres. Aquestes si, permeses i promogudes pel club valencianista. Imagino que no van veure el partit perquè suposo que s’haurien indignat igualment. O no?.

I, perdoneu-me eh?, però ja és l’últim que es qüestioni que les traduccions de la sala de premsa del Camp NOu es facin en català. Ho sento, si ve algun francès que no entèn l’anglès (idioma universal) ni el català (llengua del país) és el seu problema. La resta, tots l’entenem.

Tallat sense sucre

Atenció a la seqüència. El protagonista és un aplicat corresponsal d’una ràdio pública catalana. Aplicat perquè té la iniciativa de fer un reportatge sobre l’estand que el Barça ha instal.lat a la Fira de Turisme de Berlín. Es tan aplicat que agafa un tren des de Frankfurt (on té instal.lada la residència). Arriba a l’estand i parla amb el responsable. Es dóna el cas que el responsable és un senyor encantat de la vida d’explicar al poble català què està fent a Berlin per promocionar el Barça. Pacten una entrevista per treure’n talls de veu i fer una crònica de color però, a l’últim moment, el bon home pensa “potser que truqui a Barcelona perquè els de Ciutat Badia són molt tiquismiquis amb aquestes coses”. Dit i fet. Pel que es veu, si aquest home hagués parlat davant el micrófon hauria posat en greu perill la seguretat de Ciutat Badia.

Gintonic de Bombay

Amics d’Alejandro. Prou d’impostures. Aquest senyor va haver de dimitir per la seva filiació franquista en un club que s’agafa a la senyera com la bruixa a l’Absolut. I sabeu del cert que mana més des de l’ombra (com tots els franquistes reconvertits a la democràcia) que el 90% de directius del club.