ELS DILLUNS TINC RESSACA pel cansalader de Gràcia

De les moltes coses que no entenc d’aquest món, una de les que més m’inquieta és l’interès que genera la Fòrmula 1.

Des que guanya Fernando Alonso és insofrible perquè ni a ell, ni al calb de Telecinco (les transmis de TV3 són de vergonya aliena), ni als asturians que poden presumir d’alguna cosa per primera vegada a la vida, ni als espanyols en general, no hi ha qui els aguanti.

Però al que anava: el fenomen que m’amoïna més és la Fòrmula 1 genèricament. Ahir em vaig empassar gairebé tota la cursa, i només em va interessar la sortida. Tota la resta va ser una espera infructuosa perquè passés alguna cosa inesperada. Abans encara es fotien alguna pinya impactant, però ara ni això. Tota l’emoció és saber qui ha sortit amb més gasolina, i qui va més ràpid a boxes; perquè esperar un avançament és com esperar que la Maribel sigui més explícita amb les seves fantasies sexuals. Podrien anar per un raïl, com a l’Scalextric, i hi hauria exactament la mateixa emoció.

Per acabar-ho de complicar, ara han convertit els entrenaments que determinen la graella de sortida en una equació de sisè grau, absolutament indesxifrable si no ets doctor en Matemàtiques. A més, per entendre una cursa, també has de ser expert en pneumàtics per saber quins es gasten abans, has de ser enginyer aeronàutic per saber quin cotxe té millor aerodinàmica, etc… Si no, l'avorriment està assegurat.

A tot això, li diuen Esport a una activitat física consistent a destrossar-se les cervicals dins un habitacle teledirigit des de boxes, i a perdre 5 quilos cada cursa més per la calor que desprèn el motor que per l’esforç que han de fer. Ara seré polèmic, però són més esportistes els toreros que un pilot de Fòrmula 1.

Malgrat tot, els pilots són el glamour personificat, són els esportistes més ben pagats, les curses rebenten audiències gairebé arreu del món, i les inversions en publicitat són descomunals fins i tot per part de les empreses tabaqueres i alcohòliques que, curiosament, no es poden anunciar en la meitat de les curses perquè tenen prohibit publicitar-se a la majoria de països.

Em sento superat. No em suïcidaré com el sacarina, però que algú m’ajudi perquè no entenc res.

MÉS BACARDI
Estic per fer-me soci de l’Espanyol pel mateix sentiment de llàstima que inspira un gos abandonat. Tot i la classificació heroïca per la final de Copa, no puc sentir més que llàstima. No necessiten un secretari tècnic, sinó un secretari tecnològic. Després del brutal escàndol informàtic de les eleccions, dimecres munten una festa amb pantalla gegant inclosa en una discoteca de Barcelona per seguir el partit al camp del Depor, i no van poder conectar el satèl·lit en tota la primera part. I ara va i posen un telèfon per reservar entrades per la final de Copa, i no funciona perquè només hi ha dues persones agafant-lo. Enmig d’aquesta disbauxa tècnica, el número triat per l’ocasió és el 902 666 902. Diabòlic.

L’ALMAX
Ojo, que el G-14 serveix per alguna cosa! Després d’anys i panys de veure com el president del Barça de torn viatjava a alguna ciutat europea amb la sospita que s’anava a fotre un tiberi amb els seus col·legues, en una setmana el G-14 s’ha desmelenat: han planejat una Lliga Europea passant de la UEFA i han demanat a la FIFA 900 milions d’euros pels jugadors cedits a les seleccions en els últims 10 anys. Si segueixen així, dilluns vinent potser ja hauran proclamat la independència.

AFTER HOUR
Una pregunta: quan la Matilde/Maribel va perpetrar la seva famosa frase “una cosa és qui em follo, i una altra qui em vull follar” estava parlant per boca del bisbe? Sens dubte és notícia de l'any. Però després de descobrir les tendències del bisbe, i els lios de l’alcalde amb la seva jefa, ara hauríem de fer front comú per aixecar l’ànim de la bruixa, que veu com la trentena se li acosta implacablement i inexorable. Ànims, Arale!