ELS DIMARTS SEMPRE TROBES ALGO OBERT... pel petit bisbe arlequinat

Gràcies advocat per defensar el meu paper de cinèfil. I perquè veieu que cada vegada estic més ficat en el tema, l'altre dia vaig anar a la pre-estrena de la nova pel·lícula de l'Almodovar, Volver, amb roda de premsa inclosa del propi director, Penélope Cruz, Carmen Maura i demés protagonistes.
He de reconéixer que era la primera vegada que anava a un acte d'aquestes característiques i evidentment les comparacions amb les rodes de premsa esportives eren inevitables.
Per començar, i fet que ja em demostra que aquests cinèfils són gent estranya: el passi de la pel·lícula va ser a les 11 del matí!!! On s'ha vist anar al cine a aquestes hores!! He de ser sincer i dir-vos que vaig arribar puntual. Sí, estrany en mi, però no menys cert. Vaig haver de llevar-me a les nou, quan la nit abans havia sortit de festa fins tard.
(Per cert, faig un incís per explicar que vaig sortir de festa per Barcelona i la veritat és que NO HI HAVIA NINGÚ!! Vaig acabar a Luz de Gas i érem 9 persones. En serio, i 4 érem nosaltres. Hi ha més festa al Vallés entre setmana que al barri marítim de Barcelona!!!)
Seguint en el món del cinema, a les 11 menys cinc minuts estava al cinema Aribau per assistir a la Première. La primera diferència és que allà es podia haver colat tothom. Hi havia una noia a la porta que et preguntava d'on venies, tu li deies d'on, i sense ensenyar cap carnet ni res, et donava una bossa i entraves.
La bossa-pessebre consisitia en un dossier de premsa, un llibre amb el guió de tota la pel·lícula, un DVD amb fotogrames de la peli, i un CD amb la cançó single de la banda sonora. Tampoc ho trobo tan malament. Home, si a més ens haguessin donat una samarreta, hagués quedat millor.
Bé, un altre diferència: van començar puntuals. A les 11 en punt començaven l'emissió de la pel·lícula. Gairebé dues hores de film, i a més de reconèixer que em va agradar, la vaig trobar molt bona. Però em va sobtar la puntualitat.
Acaba la pel·lícula i fan el que en diuen Photocall. Amb uns fons ple de publicitat (com el de la zona mixta del camp nou) i les càmares separades amb cordons de seguretat, van arribar tots els protagonistes i el director i va començar la sessió de fotos. Primer tots junts i després un per un. Molt ordenadets, sense crits, ... Una civilització en mitjans gràfics que dista bastant de l'habitual en el món del futbol. Per cert, que la majoria de segurates eren els mateixos del camp nou, és a dir de Barna Porters. Em va fer gràcia.
Bé, i comença la roda de premsa. Aquí ve la gran rajada: lamentable!! Més de dues hores de roda de premsa!!!!! Vaya rollazo!!! Pepe Gutierrez fa preguntes més curtes que els cinèfils aquests!! Cada pregunta durava 5 minuts, i clar, explicant el seu punt de vista, el nosequè, l'escena aquella que tal, l'altre que pasqual... i després la resposta d'Almodòvar que eren el doble de llargues que les de Gaspart. Horrorós. Hi havia grans crítics com Àlex Gorina, Jaume Figueres, ... i el bisbe!! He de reconéixer que no vaig fer cap pregunta.
Però me n'he adonat que això de crític cinèfil és una farsa. Si fins i tot jo ho sóc, demostra que no té gaire mèrit. I sortint de la roda de premsa, quan preguntava a la resta de crítics que els hi havia semblat la pel·lícula, em fotien un rotllo innecessari, com si com més estrany fós la crítica més mèrit tingués. Lamentable. Aquests encara n'han d'aprendre molt del periodisme esportiu. Sentint-ho molt em quedo amb les rodes de premsa del camp nou.
Això sí, s'ha de reconéixer que la que aguantava el micro estava bastant més bona que el Robles.

MISSA D'ONZE
Felicitar a l'Espanyol per haber arribat a la final de la Copa del Rei. I vull que la guanyin. Serà divertit veure un equip de segona jugant la UEFA.
Que es portin bé els pericos amb els culers, perquè potser necessitaran els punts de la penúltima jornada al Camp Nou. Ens hauran de fer passadís, estarem pensant en la final de Champions, però potser fem un esforç per guanyar-los...

BENEDICCIÓ
Matilde, volem més dades de la teva fantasia eròtica.
Per cert cansalader, després de les meves rajades al món de la petanca aèrea i per seguir amb la meva fama d'impostor, aquest diumenge he de fer el Barça - Breogan al Palau... Visca els impostors que ens fem passar per periodistes!!!
Alcalde, són certs els rumors que et relacionen amb la teva jefa? Apunten que a Pamplona s'us va veure en un restaurant bastant acameralats i ovacionats per la taula del costat...