dilluns, de maig 28, 2007


NOSALTRES TAMBÉ NECESSITEM 10 o 20 COPES Pel futur alcalde de Laxe

Diu Frank Rijkaard que s'hauria de fotre 10 o 20 copes d'alguna beguda molt forta per estar d'acord amb Schuster. Amic Rijkaard, al marge de comprovar que ja ets inmune als porros, has de saber que nosaltres habitualment també ens hauriem de fotre 10 o 20 copes per entendre les teves rodes de premsa. Hem necessitat gairebé quatre anys per sentir-te rajar, han estat moltes hores, molts tòpics, ripetos, motivación añadida i cumplir trabajo, però finalment has après a rajar. Gràcies i benvingut al món dels rajadors, Frank!

També necessito 10 o 20 copes per pair els resultats electorals a Matadepera. El nostre petit bisbe s'ha fotut la seva primera hostia política, no sé si tornarà a provar-ho en el futur, però si ho fa tornarà a tenir tot el nostre suport. Tots voliem tenir un amic alcalde, somiavem a ser com el tal Roca a Marbella, però haurem d'esperar com a mínim quatre anys, quin remei! Ànims petit!!!

Ja que parlem de política de pobles, aprofito per comentar els excelents resultats a Laxe, on l'actual alcalde, socialista, ha revalidat el poder i ho ha fet amb majoria absoluta (PSG-PSOE 6, PP 2, TEGA 2 i IPL 1). Per cert, que a Galicia les 7 grans ciutats han caigut en mans dels socialistes i el Bloque, cap serà governada pel PP.

Deixem la política i tornem al Camp Nou, ja que ni amb 10 o 20 copes podré entendre el comportament de Samuel Eto'o. Aquest tiu cada cop està pitjor del cap. El numeret de l'altre dia en roda de premsa va ser esperpèntic i el que va fer ahir, sortir per la zona mixta per dir que no volia parlar, va ser un altre numeret fora de lloc. Com també està fora de lloc el to i les formes utilitzades per el camerunès a l'hora de parlar amb els periodistes, ja que encara que tingués raó en el que diu, que no la té, la perd per com ho diu.

I ja posats, haurem de demanar 10 o 20 copes més per aguantar als presidents que ara van crescudets, com Del Nido o el nouvingut Àngel Torres, que vol entrar per la porta gran en aquest món 'freak' que formen els presidents de Primera. Aquest Torres diu que "están desquiciados. Están acostumbrados a ganar todo y ahora están tomando de su propia medicina". Potser ell si que no està acostumat a guanyar i es nota. Jesús Gil segur que està orgullós de veure aquest tipus de personatges, o a Laporta i Calderón, al capdavant dels equips de la Lliga. L'amic Schuster també mereix una menció especial, és un digne aprenent de Mourinho, segur que arribarà lluny.

També ens haurem de fotre 10 o 20 copes per celebrar que el nostre Ajax s'ha classicat per la propera edició de la Champions després de guanyar ahir per 3 a 0 al AZ Alkmaar de Van Gaal. El tercer gol, per cert, el va marcar Gabri...

Per últim, demanar disculpes a l'escorta. T`he deixat sol uns dies i em sap greu, però ja torno a ser aqui. Les 10 o 20 copes també en les fotrem tu i jo, que ens les hem guanyat. El petit bisbe encara té excusa amb les eleccions, tot i que actualitzi el seu fotolog (o com es digui i aqui no hi entri), però el sacarina i les seves putes obres, el carnsalader preparant les seves vacances a Venezuela i la Bruixa oblidant la nostra ruptura convidant al de Tordera a casa seva sembla que no tenen uns minuts per passar per aqui. En tot cas, les 10 o 20 copes les pagaràn ells. Seria el més just.

diumenge, de maig 27, 2007

dimarts, de maig 22, 2007




NOS CRECEN LOS ENANOS. Per L'Escorta de la campiona

Una setmana més, gràcies a la resta de membres del blog per la vostra gran participació. La meva esperança segueix sent l'alcalde (l'original, el de Laxe), que de ben segur no falla i torna en breu malgrat els seus engostipats i assalts a nenes de 14 anys als aeroports.
Crec que en algun moment de la nit madrilenya vaig prometre penjar les fotografies de l'As de dissabte. No se si va ser cert, pero penjar-ho val la pena. El Real Mandril ha aconseguit convertir en 4 anys a Beckham en un perdedor que no ha guanyat res, i li ha robat fins i tot el glamour. La festa és ignominiosa, amb els enanos que sortien amb el Bombero Torero ara fa uns anys, i just darrera de Salgado, un paio que deu ser el germà del Risitas. Aquell que deia Cuñaoooo. Ara entenc perquè fuig de tot a Los Angeles, enduent-se l'anorexica ensiliconada que te per dona. Entre l'Obregon estirant els cabells de la Spice dels collons, i Beckham amb enanos vestits de Torero...el balanç de l'estada de Becks a Madrid serà collonut. A Barcelona, que hauria passat, si Laporta hagués fitxat el jugador, malgrat que ni ell s'ho creia, doncs va limitar-se a lluitar per un anunci penjat a la web de l'United a canvi de Rüstü?. Podeu imaginar a Beckham amb pigmeus al Baja Beach?. Els pigmeus anirien vestits de sardanistes?. Farien un castell del tamany de Roberto Dueñas, malgrat ser un 2 de 7 amb folra?. Quina meuca tindria l'honor de lluitar amb la Victoria?. A quins locals portaria Motta a l'angles?. Serveix per alguna cosa més que no sigui fer de guia nocturn a nous jugadors, Motta?
Ara, els senyors de l'As han encertat. La portada dona de parlar, es mira, es ven, i a més, s'han currat les fotos. Nosaltres no tenim les fotos de les festes amb els bongos. I de fet, millor no tenir-les, o potser ens espantariem. Algú imagina a Doña Miguelinha o la germana del Gaucho ballant amb bikini mentre el nen toca els tambors?

CULERADA. Just abans de que els gladiadors del Barça ens portessin a fer-nos la pregunta de on coi eren els darrers partits destrossant als pupes del Calderon. Erem molts, jo el primer, que ja intentavem esbrinar quin seria el desplaçament de prèvia de la Lliga de Campions que fariem aquest estiu. Però de moment, s'ha aturat l'hemorragia. Me la suda, la temporada és un desastre, i concursos d'arquitectes a part per reformar el Camp Nou i posar-hi llotjes VIP per atraure pasta, aquest any tendeix al desastre. Sobretot, si l'Akasvayu dels collons confirma que el basquet tampoc rutlla massa, Copa del Buey apart. El desastre del filial pot tenir la seva segona part en l'intent de comprar una plaça al Figueres, aquell equip que no fa tant somiava ser a primera i ara pot desapareixer. Trista realitat. El Barça, com un vell ric cobard que compra els favors sexuals d'una noia empordanesa de 18 anyets perquè no se la pot lligar, s'amaga en els diners per salvar els mobles. I el futbol de la resta del país s'enfonsa, desapareix, menjat pels monstres.
És la nostra realitat. I de mentres, València es torna boja per veure un vaixell de merda. Quin país mes estrany, on ni tant sols saps a quin diari donarà exclusives un jugador del Barça.

PD: Beneit sigui el senyor, en pocs dies Ronaldinho i Eto'o han parlat en roda de premsa. I l'equip ha guanyat 0-6. Que perdin a Getafe sempre, doncs...

PD2: L'acudit del dia, rebut vis sms just quan Jonatas va fer el 2-2 a Glasgow. "Que segrestin a Doña Miguelinha, a veure si Ronaldinho també fa gols...."

dilluns, de maig 14, 2007

el president visionari... pel Municipal de Vilafant

diumenge, de maig 13, 2007

SANG!. Per l'Escorta de la Campiona

És fantàstic veure les ganes de sang que te la gent que visita el blog!. La veritat és que si alguna cosa tenim en comú els que fotem el blog, i els que entreu sent aliens a la professió és les ganes de rajar fins i tot de nostra puta mare. Aixó ens uneix. Així que no esperu que jo també digui alló de "foteu el camp", o res per l'estil. Amb la feina que tinc tinc força assumit que estic esposat a ser enviat a la merda o criticat. Així que alló que valoro es passar-ho i bé, i les rajades em rellisquen força.
Tampoc espereu que raji de la culerada ara, després de la desfeta de Getafe. Que fàcil es rajar quan tothom raja. Alló que més m'agrada d'aquests dies es veure la de gent que es canvia de camisa, i ara treu la destral per tallar els tendons dels turmells de l'equip, per poder degollar els jugadors amb més calma un cop són per terra. Obviament, esperaran a veure que passa amb el Betis i l'Atleti de Madrid, no sigui que guanyin la lliga i sigui millor indultar-los.
Que voleu?..que diguem qui surt de farra?. Però si ja ho sabem tots...el boca a boca funciona millor que la premsa per saber certes coses des de temps immemorials. Però sorpren que tanta gente pensi que la clau de la qüestió és el que passa de nit. Penseu que el Gaucho no cardava com un condemnat les darreres temporades?. Que els demes no sortien?. Però si els jugadors del Barça C o el juvenil ja follen més que tots nosaltres!!!. Només cal anar a veure la de pijetes/meuques de Pedralbes que els esperen a la sortida dels entrenaments o partits per poder pressumir de follar amb un jugador del B, o les nenes de bon veure de classe baixa que volen apostar a un jugador jove, com si fos un casino, a veure si tenen sort i resulta ser un Messi.
Parlar del perquè de la desfeta de Getafe seria massa llarg...a mi m'aborreix.

PREMSA. Total, no crec que hi hagi cap problema en reconeixer que la nostra professió té molt de merda. Alló més bo és que ens permet veure futobl des de dins, viatjar, ser a partits que seran recordats amb el temps. Obviament que solem fer preguntes merdes molts de nosaltres (jo no, doncs directament no pregunto perquè no tinc ni imaginació per preguntar), però qui se la juga a l'hora de putejar un jugador, per trobar-te setmanes després que et demana el teu cap una entevista amb aquell energumen?. Obviament que no sóm periodistes de la hostia!. Els periodistes de la hostia perden el temps fent llibres o conferències, o anat de meuques amb directius. No fent blogs a altes hores de la matinada.
Així que mirem el conjunt, i riem una mica gràcies a la desfeta dels gladiadors. Que ara si poden ser anomenats gladiadors, doncs a Getafe semblaven aquells pardillos que posaven al Colosseu armats amb una merda d'espasseta per lluitar contra un grup d'animals amb una red que t'embolcallava perque poguessin deixar-te amb més forats que el cap de Kennedy. Minuts després de la desfeta, fins i tot vaig sentir una ràdio de pes lloant la feina del cap de comunicació de Ciutat Badia!!!. Brutal!. Una derrota així produeix coses paranormals!. Total, va fer la seva feina assegurant que Laporta dones la cara en un dia en que ningú dubtava que havia de donar la cara...ara, que pel que va dir...

FETS PARANORMALS, 2. Un altre fet paranormal. La gent raja d'Eto'o per enviar la merda seguidors. Joder, si a mi a un aeorport després de fer el ridicul, arriba un paio i em toca els ous, l'envio a la merda!. Que rajin d'Eto'o quan passa dels nens a l'aeorport, amagant-se en uns cascos escoltant música! Es com si acabes de tirar pel terra la teva dignitat prometent la lluna, la boda, els fills, l'escolarització de les criatures a una escola privada amb nom guiri, les ulleres de sol de moda, el viatge, i tota la pesca a una noia qualsevol a la que nomes vols magrejar els pits...i després de rebre carbasses, un paio arribia i et diu que ets un merda. Doncs l'envies a la merda, no?. Mi pixo en els que critiquen a Eto'o per tenir collons i no callar-se el que pensa. Del camerunes dels collons n'estic tip, però no per aixó. Per aixó me la sua. Tots els que mirem el blog hauriem fet el mateix.

ETO'O. I ara que, cal venerar-lo perque ha donat la cara?...de la mateixa manera que es fàcil rajar quan tothom raja,.....que fàcil es donar la cara en un dia així, per jugar a ser el martir, jugar a quedar bé.

TOTAL, QUE... Total que...res canvia sota el sol. El Barça ha estat sempre un club perdedor., només que abans solia perdre les finals (Sevilla, Basilea, Atenes...) quan rebia derrotes dures, i ara perd en semis. Seguirem dient mentides i rajant de tothom en blogs i borratxeres. I tot seguira igual...amb els futbolistes follant, nosaltres rient, apelant a l'ironia i el ser cinics...tant els que deixeu comentaris com nosaltres. Riurem, descarregarem adrenalina canviant insults entre nosaltres...i els jugadors que arribin en llocs dels d'ara seguiran follant i emborrtxant-se, menys el gladiador Puyol, és clar.
Total....que...que a mi alló que m'importa es riure una mica, i fotre pals a aquells als qui després puc mirar els ulls. Cabrons, tros de berros!. Voleu fotre el favor d'escriure una mica?. No vull excuses, ni pisos en obres ni procesos electorals, ni esquaix, ni anar fent footing per la Diagonal, malgrat que totghom sap que el Carnsalader no fa footing. Tots passem una horeta davant l'ordinador...encara que sigui a les 5 del mati abans de la palleta pre-son angelical.

dimarts, de maig 08, 2007

SÓC FELIÇ… per la bruixa d’or

Trenco el meu prolongat silenci per compartir amb vosaltres aquesta bona nova.

Sí, sóc feliç, tot i que a vegades ho oblido i per això està bé que vingui Samuel Eto’o i m’ho recordi --ens ho recordi. Resulta que el fet que faci 4 mesos que el senyoret no comparegui en sala de premsa contribueix a la meva felicitat. Aquesta és la seva explicació per passar de nosaltres. Gràcies Samuel, no tinc paraules.

Embafada de tanta felicitat, també us haig de dir que ja he arribat a aquell punt en què em rellisca absolutament si Eto’o o Ronaldinho, Ronaldinho o Eto’o, surten o no a la sala de premsa. Perquè al cap i a la fi als seguidors tampoc els importa, o sigui que gairebé que és més divertit comptar els dies que fa que suen de nosaltres. De fet, ara mateix seria més interessant que passés per la sala de premsa Motta i ens expliqués on està ubicat exactament aquest abscés, altrament conegut com a gra, que li ha provocat febre i malestar general. Ungles, amígdales, grans que provoquen febre, lesions musculars, lligaments… aquest noi és un saldo (sí, ja sé que ja ho sabíeu).

Un petit apunt dels pericos, aquests éssers estranys, a voltes simpàtics, a voltes torracollons. Una llàstima que tinguin la final de Glasgow 4 dies després de jugar al Bernabeu perquè sinó segur que haguessin guanyat al Madrid... com sempre, d’altra banda... Per cert, una final cada 19 anys i són incapaços d’estalviar 600 euros? La massa social del Barça és patètica però que no trobin 13 mil pericos disposats a anar fins a Glasgow és de riure.

POCIONS I BEURATGES DIVERSOS

Agraeixo des d’aquesta tribuna la multitud inhumana de comentaris publicats en aquest blog preocupant-se per la meva salut. Doncs sí, he estat ben a prop de la mort. Per sort, he tornat a la vida gràcies al respirador artificial i cinc dies fent bondat. Diu el metge que la culpa de tot és del cansalader que --saltant-se totes les normes de sanitat d’aquest país-- continua fumant a la redacció. Crec que ha quedat prou espantat: m’ha promès que deixarà de fumar i hauríeu d’haver vist la seva abraçada (amb una tensió no resolta evident) davant la meva tornada. Cansalader, no insisteixis, no pot ser, i vigila que ara que has colat el teu cunyat a la redacció encara tindràs problemes a casa…

I ara ens hem de posar seriosos perquè malauradament haig d’informar-vos que el casament a Laxe ha quedat ajornat sine die. Sóc conscient del cop moral que això suposarà per alguns fidels lectors d’aquest blog (bàsicament aquells que s’havien autoconvidat). Els motius, els haureu intuït. L’alcalde té una sèrie d’admiradores a les que dóna corda sense cap mena de miraments i, per tant, he decidit que no podem avançar en aquesta relació. Alcalde, quedes alliberat, suposo que no et sabrà greu assabentar-te de la notícia pel blog, no he trobat el moment oportú per dir-t’ho en persona. I sobretot, sobretot, demano disculpes al S.G, la d'Alcorcón i al Lu perquè sé que per ells resultarà difícil d’assumir. No m’he atrevit a informar-vos en persona. Us veia tan feliços, fins i tot amb l’Eto’o...

COP D’ESCOMBRA

Joan Laporta ha anat fins a Standford per fer una conferència: Barça, more than a club in the world. Heu d’admetre que el tema dóna joc… Però bé, com és un tema cent per cent sacarina, crec que li deixaré a ell tots els comentaris (quan es digni a passar per aquest blog, és clar).

dimecres, de maig 02, 2007

Quant de temps!!! ... pel petit bisbe arlequinat

Sí, passava per aquí, i m'he decidit a escriure-us quatre ratlles. Almenys per poder dir que el Sacarina fa més temps que jo que no escriu tot i l'escusa de les obres. Jo també tinc escusa per estar molt liat, però he trobat un foradet per penjar-hi algunes reflexions.

Primer de tot, vull promocionar aquesta nova enquesta que valora els millors locals de copes i discoteques de Primera Divisió. Entenc que molts podem tenir el cor dividit a l'hora de triar entre una ciutat o una altra, però hem de fer l'esforç. Per cert, que Graffith queda fora de concurs tot i que segurament és la clau del neixament d'aquest blog. Per cert Bruixa, entenc que no tinguis gaire criteri a l'hora de valorar els locals, en canvi, si l'enquesta fos de les millors botigues d'Europa series la persona més adecuada per fer-ho degut a les teves llargues i repetides vacances pel continent.

Seguim. Ara que tothom parla del gran partit del Liverpool - Chelsea d'ahir, del gran Pepe Reina, i perquè no dir-ho, del gran arbitratge; també podríem parlar de la lamentable retransmissió d'Antena 3. Partint de la base que Luque és un gran narrador, que tens dos grans comentaristes com Laudrup i Cesc; algú li podria fotre un tiro a la nuca al Manu Sanchez? No pot callar aquest tio? Al minut 83 li ha de preguntar a Cesc si fitxarà pel Madrid? Es pot ser més inútil?

Em sumo a la iniciativa de l'alcalde: si cal perdre dissabte a Sant Sebastian perquè la Real no baixi, ho fem, i ja guanyarem la lliga l'any que ve. Quina ciutat més maca! Com es menja! Com es beu! I el mateix podem dir del Celta. Per molt que tots voldríem veure enfonsat a la misèria a Stoitxkov, no ens podem permetre el luxe de perdre una plaça tant important com Vigo, amb el seu marisc i les seves nits... Seguint en la mateixa línia, ens alegrem tots pel retorn del Valladolid a Primera. Recuperar un restaurant com la Parrilla de San Lorenzo y un local com Tintin es motiu de celebració.


BENEDICCIÓ

Tots aquests comentaris que deixeu els aficionats i oients rajant dels periodistes estan molt bé. Felicitats. Demostreu la vostra enveja i frustació per no haver-vos pogut dedicar a la nostra professió.


MISSA D'ONZE

Bruixa i Sacarina. Torneu. Jo he fet el primer pas. Espero el vostre retorn. Carnsalader, tenim un sopar pendent, sempre i quant l'enamorat de l'escorta pugui, i no tingui cap celebració romàntica. No deixem passar l'oportunitat!


RACÓ ARLEQUINAT

Lamentablement ja no som líders després d'una derrota amb el Girona. Però el play-off el tenim gairebé assegurat i llavors serà l'hora de la veritat. Pujarem. En canvi, el nostre etern rival, el Terrassa, que tan bé va començar la lliga, està a punt de quedar-se fora del play-off. L'any que ve hi haurà derbi a Segona B!!!