EL RESUM DE L'ANY Pel futur alcalde de Laxe
És habitual que en aquestes èpoques tots els programes facin els tradicionals resums de l'any i aquest blog no podia ser menys. A més, el rajarxrajar va nèixer al mes de gener i per tant després d'un any de vida, el nen ja camina i es mereix el seu primer resum de l'any. Em quedaré amb diversos punts que han estat tractats aqui al llarg de l'any amb més o menys polèmica. És la primera entrega, la setmana que ve farem la segona.
L'adéu de'n Gus
Ha estat possiblement la pitjor noticia de l'any, un 'mazazo' tremendo que ens ha deixat sense el nostre home de confiança al Camp Nou, sense el tiu més efectiu que hi havia a Ciutata Badia a prop del primer equip i per tant sense jugadors a la zona mixta, ja que des que va marxar ell és un desgovern absolut. Sabiem que el trobariem a faltar, però potser no tant. No cal recordar els motius de la seva injusta destitució, però l'any començava amb bromes sobre la seva tirada de trastos a la Cordovilla a Bikini i acaba amb el petit Arjen a punt de treure el cap.
El factor Balducci
Ha estat un altre dels protagonistes d'aquest blog. L'amic Balducci ja no forma part de la comunitat de Ciutat Badia, per la que ha passat sense pena ni glòria. Encara és hora que faci alguna cosa, sense cap mena de dubte el premi a vividor de l'any se'l torna a emportar amb molta diferència sobre el segon classificat.
L'amic de l'agència de noticies
No recordarem el seu nom ni el de l'agència perquè no s'enfadi, però des dels vuitens de final de la Champions de la temporada passada ens hem quedat sense la roda de premsa previa de Frank Rijkaard per guardar a la nevera, gràcies principalment al personatge innombrable que tots coneixeu. En resposta a una pregunta que em feu habitualment, no, encara no ha preguntat mai en una roda de premsa.
L'amic Larsson
Un altre 'crack' del blog. Ens va enganyar amb les entrevistes, ens va tornar a enganayar quan va fitxar per el Helsingborg firmant per el club suec mitja hora després de dir a la zona mixta que encara no sabia quin seria el seu futur i ens ha tornat a enganyar després de dir que no marxaria del Helsingborg al Nadal i al dia seguent fitxar per el Manchester. No va marxar a Suècia per la familia? O també ens va enganyar en això?
La zona mixta
Va començar com un invent de puta mare i entre tots, Ciutat Badia, premsa i jugadors ens l'hem carregat. El que passa als darrers partits, on només surten tres jugadors, és una vergonya. Els primers culpables són els jugadors, que haurien de sortir tots, però també nosaltres hauriem de reflexionar una mica sobre el nostre comportament. No cal dir noms, però tots tenim clar qui són els impresentables.
El Palmero
Un altre dels personatges de l'any. Des del dia en el que a Ciutat Badia van dir que Palmer no tornaria a entrar a la zona mixta, Palmer ha fet pleno. No falla mai i sempre es cola, a la zona mixta al Camp Nou i a la gespa a la majoria d'estadis. I a sobre si toca la loteria...
La libreta de Van Gaal
Un gran descobriment. Miguel Gutierrez, un mestre de les rajades i un exemple a seguir, tot i que quan dic això algun company (bé, potser company no seria la paraula que millor el defineix) especialista en fer llibres per Sant Jordi s'enfada. Premi al rajador de l'any.
La última cena
Tokio, dues de la matinada, 'excelent' detall de l'home del xandal, de Ciutat Badia i de molts companys de la professió, especialment l'amic del Palmero, que va treure els punyals a les primers de canvi. Gràcies de veritat al Lu i a la jefa, que van demostrar ser els millors companys. El dels llibres, per cert, si que va sopar...
Gabri
La primera part del resum de l'any no podia acabar sense una refèrencia a Gabri. Entre tots veu decidir que no era jugador pel Barça i veu conseguir crear una imatge negativa d'un jugador considerat imprescindible per els sis entrenadors que ha tingut el Barça. Suposo que tots sabeu més de fútbol que els tècnics. Això si, que ràpid oblideu i ara casi tots el defenseu abans de demanar el telèfon holandés per poder trucar-lo. Una mica de coherència companys...
Continuarà...
dissabte, de desembre 30, 2006
dissabte, de desembre 23, 2006
LA GROSSA I EL PALMERO...Molta conya amb el Palmero, però aqui el teniu al 3/24, davant de l'administració de loteria dels seus pares, al Prat, amb un dècim premiat del quart premi de la loteria de Nadal, ja vem dir al dinar del Barça que segur que li tocava a ell... Ells el van repartir, però sembla que Palmer només es va quedar un dècim d'aquell número.
La gran pregunta és si Alfredo li va comprar loteria...
Per els que no el coneixeu fisicament, és el del jersei blau que apareix a l'esquerra de la imatge.
divendres, de desembre 22, 2006
Cròniques japoneses... pel Sacarina.
La foto és un homenatge a l'amic Escorta, que té una gran estima per als periodistes mexicans que inunden les sales de premsa preguntant per Márquez i Giovanni Dos Santos. El personatge en qüestió és un periodista megafamós de Televisa. Obviament va tajat perdut. I l'escenari és el barri de Ropongi, a Tokio, a les cinc de la matinada. L'amic Alcalde i jo vam intentar reanimar-lo però pel que es veu, la taja de sake és bastant més dura que les de tequila i no ens en vam sortir. Cal dir que tampoc hi vam aplicar el 100% de les nostres energies.
dimecres, de desembre 20, 2006
COLORIN COLORADO, INTER CAMPEAO. Per l'Escorta de la Campiona
Després d’un acte de gran professionalitat (marxar de vacances el cap de setmana en que els gloriosos gladiadors, vestits de samurais, havien de conquerir el mundialet), retorno a la normalitat amb una mandra....mandra que espero eliminar quan es puguin llegir al blog les vivències dels que van ser al Japó.Deia en el darrer comentari que el Barça no preparava tal i com deu mana el mundialet. Després de la derrota amb el cacao maravillao de Porto Alegre, trec pit -que en tinc, doncs estic engordant i a aquest pas tindre mamelles-, insistint en que s’hauria d’haver ajornat el partit contra la Real per tenir més temps per preparar la pachanga, i poder estar mes frescos després de jugar dos partits al Japó. També segueix pensant que el Barça mereixia guanyar la competició, però aquestes copes són més putes que les dones que son a una plaça propera a la meva redacció al Ravalkistan.Ha passat exactament el mateix que fa un any. Un equip brasiler pateix per guanyar les semifinals. Un equip europeu es passeja contra un de la CONCACAF. I a la final, els brasilers es defensen a la italiana i guanyen per 1-0 a un equip europeu cansat (São Paulo 1, Liverpool 0). Amics culers, com ja he dit altres cops, tenir el millor equip del món i jugar un futbol deliciós no assegura res. S’ha perdut la copa que s’havia de guanyar amb la xorra, és un fet. A partir d’ara que cadascú busqui el motiu que cregui adient, però insisteixo: la prepotència, és pecat.
MOSKOVSKAYA. El napolità de rialla prepotent i pinta xulesca ha guanyat també el FIFA World Player. A part dels «Ya lo anunciamos», hi ha la questió de que està passant quan Cannavaro ha guanyat aquests dos premis. La resta del món està equivocada?. Els culers són els líders espirituals d’una creuada contra la resta del món i la seva visió del futbol?. O simplement, estem fent un gra massa amb Cannavaro només perquè ara juga al Madrid i amb el mundial al sarró, es passeja tocant-se la faba?..Una cosa és que algú, com jo, pensi que no hauria d’haver guanyat aquests premis. I l’altre, que de sobte don Fabio sigui tant dolent com Mario, el gran fitxatge d’Eusebio, a la Rosaleda ara farà tres anys. Jo no li hauria donat el premi, però tampoc trobo cap sorpresa ni escàndol que hagi guanyat després del mundial i una temporada correcte a la Juve. Si el premi depengues del que està fent aquesta temporada, en canvi....
MEUQUES. Per cert, algú s’e nrecorda ara de la gran idea d’anar a jugar amb patins a Sudamerica?. Ja s’han fet endarrere els pares d’aquest Frankenstein de la política esportiva., no?. No he seguit el tema durant les meves vacances, però s’en parla poc, per sort. Per sort, perquè si s’en parles, Catalunya seria qui perdria.
Després d’un acte de gran professionalitat (marxar de vacances el cap de setmana en que els gloriosos gladiadors, vestits de samurais, havien de conquerir el mundialet), retorno a la normalitat amb una mandra....mandra que espero eliminar quan es puguin llegir al blog les vivències dels que van ser al Japó.Deia en el darrer comentari que el Barça no preparava tal i com deu mana el mundialet. Després de la derrota amb el cacao maravillao de Porto Alegre, trec pit -que en tinc, doncs estic engordant i a aquest pas tindre mamelles-, insistint en que s’hauria d’haver ajornat el partit contra la Real per tenir més temps per preparar la pachanga, i poder estar mes frescos després de jugar dos partits al Japó. També segueix pensant que el Barça mereixia guanyar la competició, però aquestes copes són més putes que les dones que son a una plaça propera a la meva redacció al Ravalkistan.Ha passat exactament el mateix que fa un any. Un equip brasiler pateix per guanyar les semifinals. Un equip europeu es passeja contra un de la CONCACAF. I a la final, els brasilers es defensen a la italiana i guanyen per 1-0 a un equip europeu cansat (São Paulo 1, Liverpool 0). Amics culers, com ja he dit altres cops, tenir el millor equip del món i jugar un futbol deliciós no assegura res. S’ha perdut la copa que s’havia de guanyar amb la xorra, és un fet. A partir d’ara que cadascú busqui el motiu que cregui adient, però insisteixo: la prepotència, és pecat.
MOSKOVSKAYA. El napolità de rialla prepotent i pinta xulesca ha guanyat també el FIFA World Player. A part dels «Ya lo anunciamos», hi ha la questió de que està passant quan Cannavaro ha guanyat aquests dos premis. La resta del món està equivocada?. Els culers són els líders espirituals d’una creuada contra la resta del món i la seva visió del futbol?. O simplement, estem fent un gra massa amb Cannavaro només perquè ara juga al Madrid i amb el mundial al sarró, es passeja tocant-se la faba?..Una cosa és que algú, com jo, pensi que no hauria d’haver guanyat aquests premis. I l’altre, que de sobte don Fabio sigui tant dolent com Mario, el gran fitxatge d’Eusebio, a la Rosaleda ara farà tres anys. Jo no li hauria donat el premi, però tampoc trobo cap sorpresa ni escàndol que hagi guanyat després del mundial i una temporada correcte a la Juve. Si el premi depengues del que està fent aquesta temporada, en canvi....
MEUQUES. Per cert, algú s’e nrecorda ara de la gran idea d’anar a jugar amb patins a Sudamerica?. Ja s’han fet endarrere els pares d’aquest Frankenstein de la política esportiva., no?. No he seguit el tema durant les meves vacances, però s’en parla poc, per sort. Per sort, perquè si s’en parles, Catalunya seria qui perdria.
dijous, de desembre 14, 2006
JE M’APELLE ERNEST pel cansalader de Gràcia
Benach. Ernest Benach. El Molt Honorable President del Parlament de Catalunya. Una de les estrelles invitades del cercle virtuós. Se suposa que aquesta setmana s’ha agafat vacances o excedència ja que ha decidit passar-la sencera al Japó com un aficionat més del Barça, amb la diferència que, en el seu cas, el viatget el sufraguem no només els ciutadans de Catalunya sinó tots els socis del Barça. Per tant, pago per partida doble.
La pregunta és: cal que Benach acompanyi el Barça al Japó? O pitjor: cal que Benach estigui a la Llotja del Camp Nou en gairebé tots els partits del Barça? Jo crec que no, però es veu que la seva presència es feia indispensable al Japó, ja que el Barça (novament en el seu vessant global) ha estat rebut al Parlament japonès. El més gros del cas és que la recepció era tan important que no hi ha anat ni el mateix Laporta, que com sempre arriba tard als llocs.
La part bona d’aquest viatge és que demostra que el president del Parlament és un càrrec inútil més enllà de vigilar la guarderia quan els nostres diputats s’exalten. I la part negativa és que no entenc la necessitat de ser rebuts al Japó, a no ser que la selecció catalana de korfbal estigui interessada a inscriure’s als Jocs asiàtics.
Sé que és una collonada, però aquest tio em fot ràbia. Bàsicament perquè continua comportant-se com un aficionat. Tot i ser un càrrec buit, ell se sent l'estrella fins al punt que va exigir a Maragall anar a la reunió del pacte de Miravet perquè "no pot ser que no hi sigui la segona autoritat del país". També vol ser estrella mediàtica: no ha renunciat al seu article setmanal en un diari esportiu on escriu, per exemple, que l’afició del Barça és la millor del món, però li censura els xiulets als partits de Champions quan es canten per megafonia les recomanacions per abandonar l’estadi als aficionats rivals en la seva llengua. Diu: “He viatjat força i no he vist que passés res semblant en cap altre estadi”. Jo m’atreviria a dir que això s’ha convertit gairebé en un ritual de conya cap al rival en tots els partits de Champions, i que l’estrany és que no passi, sense que ningú se senti greument ofès com el Molt Honorable. El que està clar és que, a part de gras, Benach està sord com una tàpia.
I sempre que hi ha una estrella hi ha d'haver un estrellat. Estrellats en aquest cas. Clàudia Vives-Fierro i Josep Cubells, els dos directius del Barça que assistiran al sorteig de Champions a Nyon. Evidentment no han estat elegits pels seus coneixements futbolístics. La pregunta és: no han anat al Japó perquè la mamella del club no dóna per pagar les vacances de la directiva al complet o perquè són els dos únics que curren.
MÉS BACARDI
Després de tota la setmana sentint plorar amb el puto jet lag, una de dos: o els mexicans són una banda, molt pitjor equip del que se suposava, o Rijkaard i cia. s’estaven posant la bena abans de fer-se la ferida. Gran estratègia dialèctica? Home, potser sí. Però el que no cola és que de cara a la final ara diguin que el favorit és l’Internacional de Portoalegre. Ja que hi hem anat, guanyem-lo, però si aquest torneig fos el Gamper, la Directiva hauria de dimitir.
L’ALMAX
Com que no acostumo a mentir, els fets m’acostumen a donar la raó. La setmana passada la vaig acusar d’apunyalar-me, i alguns (com el Frank de Palmer de Laxe) vau sortir a defensar-la airadament. Però la bruixa ha atacat de nou, apunyalant-me en antena. Només li perdono perquè la pobre haurà de fer un enllaç a Dusseldorf per arribar a Zurich. És evident que l’han castigat.
AFTER HOUR
7 enviats especials al Japó. Mmmm... Crec que entre l’excursió de Benach i això es podrien fer un parell de preguntes parlamentàries ben maques. Entra, sacarina!
Benach. Ernest Benach. El Molt Honorable President del Parlament de Catalunya. Una de les estrelles invitades del cercle virtuós. Se suposa que aquesta setmana s’ha agafat vacances o excedència ja que ha decidit passar-la sencera al Japó com un aficionat més del Barça, amb la diferència que, en el seu cas, el viatget el sufraguem no només els ciutadans de Catalunya sinó tots els socis del Barça. Per tant, pago per partida doble.
La pregunta és: cal que Benach acompanyi el Barça al Japó? O pitjor: cal que Benach estigui a la Llotja del Camp Nou en gairebé tots els partits del Barça? Jo crec que no, però es veu que la seva presència es feia indispensable al Japó, ja que el Barça (novament en el seu vessant global) ha estat rebut al Parlament japonès. El més gros del cas és que la recepció era tan important que no hi ha anat ni el mateix Laporta, que com sempre arriba tard als llocs.
La part bona d’aquest viatge és que demostra que el president del Parlament és un càrrec inútil més enllà de vigilar la guarderia quan els nostres diputats s’exalten. I la part negativa és que no entenc la necessitat de ser rebuts al Japó, a no ser que la selecció catalana de korfbal estigui interessada a inscriure’s als Jocs asiàtics.
Sé que és una collonada, però aquest tio em fot ràbia. Bàsicament perquè continua comportant-se com un aficionat. Tot i ser un càrrec buit, ell se sent l'estrella fins al punt que va exigir a Maragall anar a la reunió del pacte de Miravet perquè "no pot ser que no hi sigui la segona autoritat del país". També vol ser estrella mediàtica: no ha renunciat al seu article setmanal en un diari esportiu on escriu, per exemple, que l’afició del Barça és la millor del món, però li censura els xiulets als partits de Champions quan es canten per megafonia les recomanacions per abandonar l’estadi als aficionats rivals en la seva llengua. Diu: “He viatjat força i no he vist que passés res semblant en cap altre estadi”. Jo m’atreviria a dir que això s’ha convertit gairebé en un ritual de conya cap al rival en tots els partits de Champions, i que l’estrany és que no passi, sense que ningú se senti greument ofès com el Molt Honorable. El que està clar és que, a part de gras, Benach està sord com una tàpia.
I sempre que hi ha una estrella hi ha d'haver un estrellat. Estrellats en aquest cas. Clàudia Vives-Fierro i Josep Cubells, els dos directius del Barça que assistiran al sorteig de Champions a Nyon. Evidentment no han estat elegits pels seus coneixements futbolístics. La pregunta és: no han anat al Japó perquè la mamella del club no dóna per pagar les vacances de la directiva al complet o perquè són els dos únics que curren.
MÉS BACARDI
Després de tota la setmana sentint plorar amb el puto jet lag, una de dos: o els mexicans són una banda, molt pitjor equip del que se suposava, o Rijkaard i cia. s’estaven posant la bena abans de fer-se la ferida. Gran estratègia dialèctica? Home, potser sí. Però el que no cola és que de cara a la final ara diguin que el favorit és l’Internacional de Portoalegre. Ja que hi hem anat, guanyem-lo, però si aquest torneig fos el Gamper, la Directiva hauria de dimitir.
L’ALMAX
Com que no acostumo a mentir, els fets m’acostumen a donar la raó. La setmana passada la vaig acusar d’apunyalar-me, i alguns (com el Frank de Palmer de Laxe) vau sortir a defensar-la airadament. Però la bruixa ha atacat de nou, apunyalant-me en antena. Només li perdono perquè la pobre haurà de fer un enllaç a Dusseldorf per arribar a Zurich. És evident que l’han castigat.
AFTER HOUR
7 enviats especials al Japó. Mmmm... Crec que entre l’excursió de Benach i això es podrien fer un parell de preguntes parlamentàries ben maques. Entra, sacarina!
diumenge, de desembre 10, 2006
dissabte, de desembre 09, 2006
EL PAÍS DELS PATINS. Per l'Escorta de la Campiona
Sempre he pensat que a vegades, dins de l'ambient que vivim entre la premsa a Can Barça, es viu massa una sensació de que estem de tornada de tot. De que vivim enfilats a una atalaia des de la que podem criticar-ho tot, com si tots tinguessim en propietat la veritat absoluta. És a dir, que aixó de crear un blog anomenat rajar per rajar era una idea genial per plasmar el que es viu en el dia a dia, doncs masses cops s'abusa del "rajar per rajar". De forma grauita. És a dir, que si no rajes, no ets "cool".
Però després de llegir els darrers comentaris, i no parlo d'aquest incis freak de Guadalajara del que en sóc un dels culpables, m'he adonat que com ja heu apuntat altres abans, la federació de patinatge ha aconseguit que qualsevol rajada que fem sigui fluixa. Mereixen un munt de pals a les palmes de les mans i dels peus, i recuperar les velles pràctiques de tortures als soldats soviètics que practicaven a l'Afganistan els anys 80...
Ara, aportaré un altre punt de vista. La critica per l'afer "catalunya sudaca" l'han de rebre els senyors dels patins i els polítics, però mai el país. Perquè aquest afer tan ridicul ha provocat més riotes i comentaris entre la premsa que pels carrers de les nostres ciutats. És a dir, que no interessa a gairebé ningú. Potser a nosaltres si -jo el primer-, però entre amics, familiars i borratxos de barra no ha generat interes. La gent de carrer només parla del gol de Ronaldinho contra els alemanys, no de la federació "pirata" de patinatge de Sudamerica. Per exemple, quan es va produir el famos afer de l'estatut, digue-me estupid, vaig anar a aquella manifestació que es va fer i que tothom va considerar un èxit de convocatòria, malgrat l'insuportable presència de l'insuportable Joel Joan. I a l'hora de la veritat, aquella manifestació no va aplegar ni el 20% de les persones que van sortir al carrer per celebrar els èxits del Barça. És a dir, que quan el Barça és tira un pet, el país es tapa el nas, i si els polítics es caguen a sobre en canvi, són pocs els que senten la pudor. L'abstenció de les darreres eleccions en serien un altre exemple.
Per aixó potser molts es permeten criticar-ho tot des de les alçades, a Ciutat Badia. Perquè de fet, treballar amb el Barça és ja potser tant important, o més, que fer política al Parlament, vist alló que fa moure de veritat a Catalunya. Ronaldinho és més famos que Saura (potser és bo) i Rijkaard crea més consens que Montilla. És a dir, que com que aquesta tonteria de l'hoquei és absurda i s'ha fet malament -aquesta federació ni tant sols ens assegura anar al mundial-, no crec que s'en parli molt d'aqui un temps, de tot aixó. La majoria de la gent no recorda Macau, però si recorda el gol de Ronaldinho al Sevilla. És o no és així?. Tota aquesta colla d'impresentables han aconseguit que a la gent del carrer els faci tant fàstic el que passa als despatxos, que els polítics poden saltar de ridicul en ridicul sense que afecti a la "plebe". "Pan y circo", ja ho deien aquells romans de les pelis guarres de Tinto Brass. el problema és que d'aqui poc tindrem circ amb el de Porto Alegre, però "pa" no massa... que car que està tot, collons!.
MOSKOVSKAYA. Així que d'aqui ben poc, ja estarem tots pendents del mundialet del Japó dels dallonses. Perquè és el que la gent vol veure. I jo em pregunto, perquè el Barça no ha demanat suspendre el partit amb la Real per prerarar bé la cita mundialista?. Potser té la sort de que la resta d'equips ja han acabat les seves lligues i non estan al 100%, però haver aterrat al Japó el dia 5 o 6, com la resta d'equips, hauria permes preparar la cita amb més calma. Si l'America, que acaba de jugar les semifinals de la lliga mexicana i si te ritme de competició, dona la sorpresa, haurem de recuperar el discurs posterior a la desfeta en la Supercopa de Monaco i començar a rajar amb fonaments. El Barça és absolutament superior, però ara que ja sabem que el Dr.Fuentes no xutava els nostres gladiadors, tinc por de que tant partit i tant viatge els pugui deixar cansats i exposats al ridicul mundialista.
PD: Obivmanent, els nostres mitjans de comunicació són els primers en rebre amb satisfacció la notícia de que el Barça s'esta pocs dies al Japó. Aixó de gratar-se les butxaques..
Sempre he pensat que a vegades, dins de l'ambient que vivim entre la premsa a Can Barça, es viu massa una sensació de que estem de tornada de tot. De que vivim enfilats a una atalaia des de la que podem criticar-ho tot, com si tots tinguessim en propietat la veritat absoluta. És a dir, que aixó de crear un blog anomenat rajar per rajar era una idea genial per plasmar el que es viu en el dia a dia, doncs masses cops s'abusa del "rajar per rajar". De forma grauita. És a dir, que si no rajes, no ets "cool".
Però després de llegir els darrers comentaris, i no parlo d'aquest incis freak de Guadalajara del que en sóc un dels culpables, m'he adonat que com ja heu apuntat altres abans, la federació de patinatge ha aconseguit que qualsevol rajada que fem sigui fluixa. Mereixen un munt de pals a les palmes de les mans i dels peus, i recuperar les velles pràctiques de tortures als soldats soviètics que practicaven a l'Afganistan els anys 80...
Ara, aportaré un altre punt de vista. La critica per l'afer "catalunya sudaca" l'han de rebre els senyors dels patins i els polítics, però mai el país. Perquè aquest afer tan ridicul ha provocat més riotes i comentaris entre la premsa que pels carrers de les nostres ciutats. És a dir, que no interessa a gairebé ningú. Potser a nosaltres si -jo el primer-, però entre amics, familiars i borratxos de barra no ha generat interes. La gent de carrer només parla del gol de Ronaldinho contra els alemanys, no de la federació "pirata" de patinatge de Sudamerica. Per exemple, quan es va produir el famos afer de l'estatut, digue-me estupid, vaig anar a aquella manifestació que es va fer i que tothom va considerar un èxit de convocatòria, malgrat l'insuportable presència de l'insuportable Joel Joan. I a l'hora de la veritat, aquella manifestació no va aplegar ni el 20% de les persones que van sortir al carrer per celebrar els èxits del Barça. És a dir, que quan el Barça és tira un pet, el país es tapa el nas, i si els polítics es caguen a sobre en canvi, són pocs els que senten la pudor. L'abstenció de les darreres eleccions en serien un altre exemple.
Per aixó potser molts es permeten criticar-ho tot des de les alçades, a Ciutat Badia. Perquè de fet, treballar amb el Barça és ja potser tant important, o més, que fer política al Parlament, vist alló que fa moure de veritat a Catalunya. Ronaldinho és més famos que Saura (potser és bo) i Rijkaard crea més consens que Montilla. És a dir, que com que aquesta tonteria de l'hoquei és absurda i s'ha fet malament -aquesta federació ni tant sols ens assegura anar al mundial-, no crec que s'en parli molt d'aqui un temps, de tot aixó. La majoria de la gent no recorda Macau, però si recorda el gol de Ronaldinho al Sevilla. És o no és així?. Tota aquesta colla d'impresentables han aconseguit que a la gent del carrer els faci tant fàstic el que passa als despatxos, que els polítics poden saltar de ridicul en ridicul sense que afecti a la "plebe". "Pan y circo", ja ho deien aquells romans de les pelis guarres de Tinto Brass. el problema és que d'aqui poc tindrem circ amb el de Porto Alegre, però "pa" no massa... que car que està tot, collons!.
MOSKOVSKAYA. Així que d'aqui ben poc, ja estarem tots pendents del mundialet del Japó dels dallonses. Perquè és el que la gent vol veure. I jo em pregunto, perquè el Barça no ha demanat suspendre el partit amb la Real per prerarar bé la cita mundialista?. Potser té la sort de que la resta d'equips ja han acabat les seves lligues i non estan al 100%, però haver aterrat al Japó el dia 5 o 6, com la resta d'equips, hauria permes preparar la cita amb més calma. Si l'America, que acaba de jugar les semifinals de la lliga mexicana i si te ritme de competició, dona la sorpresa, haurem de recuperar el discurs posterior a la desfeta en la Supercopa de Monaco i començar a rajar amb fonaments. El Barça és absolutament superior, però ara que ja sabem que el Dr.Fuentes no xutava els nostres gladiadors, tinc por de que tant partit i tant viatge els pugui deixar cansats i exposats al ridicul mundialista.
PD: Obivmanent, els nostres mitjans de comunicació són els primers en rebre amb satisfacció la notícia de que el Barça s'esta pocs dies al Japó. Aixó de gratar-se les butxaques..
divendres, de desembre 08, 2006
PROVINCIANS AMB PATINS pel cansalader de Gràcia
És patètic. Fa 2 dies que han tornat Carod i Niubó, i ja tornem a fer el ridícul. Ara han inscrit la Federació Catalana de Patinatge a Sud-amèrica perquè pugui competir oficialment.
Ja va ser prou lamentable l'assemblea de la FIRS a Fresno (tot i que en aquell cas el ridícul no el fèiem nosaltres), i encara més la foto que es va fer el figurant Niubó després que el TAS obligués a repetir la votació: recordeu el Pallasso General de l'Esport fent amb les mans un '2 a 1', pocs dies abans que ens tornessin a tombar l'oficialitat a Roma? Allò ja es va fer molt pesat, i es van llançar molts diners nostres per comprar vots de Federacions tercermundistes, però encara es podia entendre perquè nosaltres lluitàvem amb pedres.
Però aquesta opereta de competir a Sud-amèrica a mi m'avergonyeix. Com que els europeus no els convencem, doncs anem a fer el ridícul amb els amics sud-americans fins que la FIRS ens torni a dir que no. Prou ja, home. Però no ho veuen Carod, Niubó i cia. que estan donant tots els arguments als que ens diuen provincians.
Històricament hem estat un poble derrotat i donat pel cul, però teníem una mica d'orgull. Ara tenim un president andalús i ens dediquem a fer el ridícul per les amèriques. El feixista Paniagua, el que ensenyava el passaport, es deu estar descollonant.
Com que veig que la cosa pot continuar degenerant, llanço una proposta per Niubó: enlloc d'anar amb patins i stick, els jugadors catalans podrien anar al torneig sud-americà amb espardenyes sobre rodes i una falç. I enlloc de la coquillera, una faixa de casteller reforçada.
Si continuem així, la pròxima vegada votaré Ciutadans.
MÉS BACARDI
Els pericos són una raça a extingir per insuportable. Fa un mes es volien carregar l'entrenador, i ara, després de jugar bé dos partits (contra el pitjor Ajax de la història i contra un Sevilla de Feria d'Abril) ja miren cap amunt. El càlcul de diumenge a la nit era: "ja estem a la mateixa distància del descens que de la Champions". Al president que es volia carregar l'entrenador li pregunten si s'ha superat l'inici problemàtic i diu que mai no hi ha hagut cap problema. Quin penques i quin boig perillós. Però el pitjor és que TV3 decideix fer un publireportatge de Tamudo i encara es queixen perquè va després de la prèvia del Barça-Werder Bremen. Però és que no ho enteneu? Sou Zimbawe. No interesseu a ningú. El que és escandalós, i no resisteix una pregunta parlamentària, és que TV3 us pagui 3.000 quilos a l'any per drets de televisió. Però qui collons vol veure l'Espanyol per televisió? Vaja, que gairebé m'hauria agradat que el Barça caigués a la UEFA per eliminar-vos nosaltres mateixos i arrodonir el millor any de la història.
L'ALMAX
El periodisme d'investigació continua elevant el nivell. El franceset de Le Monde assegura que ha vist una planificació de la preparació física feta pel carnisser Fuentes. On s'intenta que els jugadors estiguin al màxim pel Mundial. Normal, és el que més interessa al Barça. Si li interessa, la setmana vinent penjo una planificació per aquesta temporada feta del meu puny i lletra amb especial intensitat marcada sobre el Gamper.
AFTER HOUR
Ojo que la Bruixa European Tour acaba l'any amb força. Després de mostrar la seva indignació per no haver anat a Bremen, ha estat convocada pel FIFA World Player a Zuric. Per continuar la gira, apunyala qui sigui.
És patètic. Fa 2 dies que han tornat Carod i Niubó, i ja tornem a fer el ridícul. Ara han inscrit la Federació Catalana de Patinatge a Sud-amèrica perquè pugui competir oficialment.
Ja va ser prou lamentable l'assemblea de la FIRS a Fresno (tot i que en aquell cas el ridícul no el fèiem nosaltres), i encara més la foto que es va fer el figurant Niubó després que el TAS obligués a repetir la votació: recordeu el Pallasso General de l'Esport fent amb les mans un '2 a 1', pocs dies abans que ens tornessin a tombar l'oficialitat a Roma? Allò ja es va fer molt pesat, i es van llançar molts diners nostres per comprar vots de Federacions tercermundistes, però encara es podia entendre perquè nosaltres lluitàvem amb pedres.
Però aquesta opereta de competir a Sud-amèrica a mi m'avergonyeix. Com que els europeus no els convencem, doncs anem a fer el ridícul amb els amics sud-americans fins que la FIRS ens torni a dir que no. Prou ja, home. Però no ho veuen Carod, Niubó i cia. que estan donant tots els arguments als que ens diuen provincians.
Històricament hem estat un poble derrotat i donat pel cul, però teníem una mica d'orgull. Ara tenim un president andalús i ens dediquem a fer el ridícul per les amèriques. El feixista Paniagua, el que ensenyava el passaport, es deu estar descollonant.
Com que veig que la cosa pot continuar degenerant, llanço una proposta per Niubó: enlloc d'anar amb patins i stick, els jugadors catalans podrien anar al torneig sud-americà amb espardenyes sobre rodes i una falç. I enlloc de la coquillera, una faixa de casteller reforçada.
Si continuem així, la pròxima vegada votaré Ciutadans.
MÉS BACARDI
Els pericos són una raça a extingir per insuportable. Fa un mes es volien carregar l'entrenador, i ara, després de jugar bé dos partits (contra el pitjor Ajax de la història i contra un Sevilla de Feria d'Abril) ja miren cap amunt. El càlcul de diumenge a la nit era: "ja estem a la mateixa distància del descens que de la Champions". Al president que es volia carregar l'entrenador li pregunten si s'ha superat l'inici problemàtic i diu que mai no hi ha hagut cap problema. Quin penques i quin boig perillós. Però el pitjor és que TV3 decideix fer un publireportatge de Tamudo i encara es queixen perquè va després de la prèvia del Barça-Werder Bremen. Però és que no ho enteneu? Sou Zimbawe. No interesseu a ningú. El que és escandalós, i no resisteix una pregunta parlamentària, és que TV3 us pagui 3.000 quilos a l'any per drets de televisió. Però qui collons vol veure l'Espanyol per televisió? Vaja, que gairebé m'hauria agradat que el Barça caigués a la UEFA per eliminar-vos nosaltres mateixos i arrodonir el millor any de la història.
L'ALMAX
El periodisme d'investigació continua elevant el nivell. El franceset de Le Monde assegura que ha vist una planificació de la preparació física feta pel carnisser Fuentes. On s'intenta que els jugadors estiguin al màxim pel Mundial. Normal, és el que més interessa al Barça. Si li interessa, la setmana vinent penjo una planificació per aquesta temporada feta del meu puny i lletra amb especial intensitat marcada sobre el Gamper.
AFTER HOUR
Ojo que la Bruixa European Tour acaba l'any amb força. Després de mostrar la seva indignació per no haver anat a Bremen, ha estat convocada pel FIFA World Player a Zuric. Per continuar la gira, apunyala qui sigui.
dimecres, de desembre 06, 2006
UNA BREU REFLEXIÓ SOBRE GUADALAJARA Pel futur alcalde de Laxe
Arrel de l'article de l'Escorta i del posterior comentari del sempre brillant Ascaso s'ha obert un debat apassionant sobre la feina dels companys mexicans que donen la pallissa casi cada dia al Camp Nou, en el que penso que tots teniu raó. Els tius aquests són molt pesats, però posats a la seva pell, amb el que els hi deu costar el viatge, entenc que ho hagin de justificar amb una pregunta al dia sobre Márquez o Giovani dos Santos.
Dit això, la comparació de la Guadalajara de Mèxic amb la Guadalajara d'Espanya m'ha fet recordar una antiga teoria meva que només porta a una conclusió, Guadalajara no existeix. I no parlo de la mexicana, que com a mínim la coneixem per la cançó, sino que parlo de la pressumpta Guadalajara que hi ha a prop de Madrid.
Algú ha estat a Guadalajara? Algú coneix a cap persona de Guadalajara? Hi ha un sol personatge famós que sigui de Guadalajara? Un equip que destaqui en cap esport? Un actor, un músic, un artista? Un plat típic? Algú coneix res de Guadalajara? Com es diuen els habitants de Guadalajara? Si la resposta a totes aquestes preguntes ha estat negativa, com és el meu cas, llavors estareu d'acord amb mi que Guadalajara no existeix.
Sé que és una tonteria, però m'ha vingut al cap i com estava una mica espès, ressacós i sense ganes d'escriure, us he volgut transmetre aquesta teoria.
SWEET HOME PERALADA
L'amic Larsson és una font inesgotable. Ens va putejar i torejar quan era aqui mil vegades, ens va dir que no sabia res sobre el seu futur i 10 minuts després es feia la foto amb la samarreta del Helsingborg, i ara ens torna a enganyar. Primer diu que se'n va per la familia i per tornar a casa, després diu que al desembre no vindria perque ha de jugar la Royal League (o una cosa així) i quan veu els diners del Manchester li ha faltat temps per demostrar que és un mercenari més, un home sense paraula i un impostor com una casa. Apa, Henrik, que et vagi molt bé a Manchester, a veure com t'ho fas sense les passades de gol que tenies al Barça i espero que segueixis fallant gols cantats com feies aqui. La gent et pot estimar, però a mi no me la tornes a fotre, fill de puta. Gudjhonsen és molt millor.
CIUTAT BADIA
Els amics de Ciutat Badia estàn perdent el control de la zona mixta, un espai que va camí de desaparèixer al pas que anem. Ells no ho fan bé, és cert, però nosaltres tampoc. Si tots anem a la nostra bola i passem de tot ens ho carregarem. Que surtin més jugadors és el primer pas per trobar la solució, però que els periodistes ens comportem una mica també ho és. Borja Bilbao hauria retirat unes quantes acreditacions dimarts...
Per cert, els habitants de Guadalajara sembla ser que es diuen alcarreños, una altra prova de que no existeixen. O alguna vegada heu utilitzat aquesta paraula?
Arrel de l'article de l'Escorta i del posterior comentari del sempre brillant Ascaso s'ha obert un debat apassionant sobre la feina dels companys mexicans que donen la pallissa casi cada dia al Camp Nou, en el que penso que tots teniu raó. Els tius aquests són molt pesats, però posats a la seva pell, amb el que els hi deu costar el viatge, entenc que ho hagin de justificar amb una pregunta al dia sobre Márquez o Giovani dos Santos.
Dit això, la comparació de la Guadalajara de Mèxic amb la Guadalajara d'Espanya m'ha fet recordar una antiga teoria meva que només porta a una conclusió, Guadalajara no existeix. I no parlo de la mexicana, que com a mínim la coneixem per la cançó, sino que parlo de la pressumpta Guadalajara que hi ha a prop de Madrid.
Algú ha estat a Guadalajara? Algú coneix a cap persona de Guadalajara? Hi ha un sol personatge famós que sigui de Guadalajara? Un equip que destaqui en cap esport? Un actor, un músic, un artista? Un plat típic? Algú coneix res de Guadalajara? Com es diuen els habitants de Guadalajara? Si la resposta a totes aquestes preguntes ha estat negativa, com és el meu cas, llavors estareu d'acord amb mi que Guadalajara no existeix.
Sé que és una tonteria, però m'ha vingut al cap i com estava una mica espès, ressacós i sense ganes d'escriure, us he volgut transmetre aquesta teoria.
SWEET HOME PERALADA
L'amic Larsson és una font inesgotable. Ens va putejar i torejar quan era aqui mil vegades, ens va dir que no sabia res sobre el seu futur i 10 minuts després es feia la foto amb la samarreta del Helsingborg, i ara ens torna a enganyar. Primer diu que se'n va per la familia i per tornar a casa, després diu que al desembre no vindria perque ha de jugar la Royal League (o una cosa així) i quan veu els diners del Manchester li ha faltat temps per demostrar que és un mercenari més, un home sense paraula i un impostor com una casa. Apa, Henrik, que et vagi molt bé a Manchester, a veure com t'ho fas sense les passades de gol que tenies al Barça i espero que segueixis fallant gols cantats com feies aqui. La gent et pot estimar, però a mi no me la tornes a fotre, fill de puta. Gudjhonsen és molt millor.
CIUTAT BADIA
Els amics de Ciutat Badia estàn perdent el control de la zona mixta, un espai que va camí de desaparèixer al pas que anem. Ells no ho fan bé, és cert, però nosaltres tampoc. Si tots anem a la nostra bola i passem de tot ens ho carregarem. Que surtin més jugadors és el primer pas per trobar la solució, però que els periodistes ens comportem una mica també ho és. Borja Bilbao hauria retirat unes quantes acreditacions dimarts...
Per cert, els habitants de Guadalajara sembla ser que es diuen alcarreños, una altra prova de que no existeixen. O alguna vegada heu utilitzat aquesta paraula?
diumenge, de desembre 03, 2006
ESPES, ESPES...PER L'ESCORTA DE LA CAMPIONA.
Tinc mandra, son, i estic ratllat de tant escriure, així que no espereu res de mi. Bé, tampoc ho heu fet mai. Miro enrera pensant en la setmaneta de merda, i recordo aquell gran acte de presentació del mundialet de clubs del Japó. Quina basura.
I han algunes coses que m'indignen de la premsa de fora. Sobretot, de la mexicana. Una premsa prepotent, que per començar, ja parlar com si l'America de Mexic hagues eliminat els coreans de nom inpronunciable. D'acord que són favorits, pero no pots anar preguntant als jugadors del Barça preguntes del tipus "que jugadores del America teme mas para el partido del Japon?".. Tant de bo els coreans els hi cardin una bona golejada, als espaldas mojadas. Bé, de fet a gairebé ningú importen els mexicans, menys a mi, que els tinc mania.
Els brasilers, força bé. I els japonesos i coreans, servils com sempre, submissos. Com si Ronaldinho fos un emperador, abaixant el cap. I la gent de la FIFA, fluixa, com sempre. No se't poden acabar les fotocopies del dosier d'informació. I no en pots presentar un ple d'errades. El caos que es va viure després a la zona mixta ja és diferent. Una selva, en que cadascú, depenent del mitja on sigui, ho veurà d'una forma o d'una altre. Com a membre del gremi de la premsa escrita, reconec que sento desesperació quan els jugadors arriben cremats a la nostra zona. Amb aixó no acuso a ningú, però els últims sempre rebran més. En un dia de partit és lògic que en primer lloc hi siguien les ràdios, pel tema del directe. Però en una zona mixta com la de dijous, realment fa falta?. No es podrien moure de forma rotatoria les posicions?. No se qui és el culpable, però la zona de premsa de Ciutat Badia es fa petita els dies importants, i es nova de trinca.
MOSKOVSKAYA. Uns petits apunts sobre certes coses que s'han dit aquesta setmana:
1. No pots atacar que Cannavaro s'emporti la pilota d'or parlant del que ha fet amb el Madrid, com molts han fet. De fet, s'ha parlat més del que ha fet amb el Madrid, que del que va fer amb la Juve. Independentment de si s'està a favor o en contra, cal tenir clar que el premi li donen per la temporada passada, no per aquesta.
2.Que algú contracti un psicoleg a Eto'o. Qui feia poc deia que mai s'hauria de donar el premi a un defensa, de sobte diu que Cannavaro s'ho mereix i li sembla bé.
3.Visca la democràcia. Per fi a la ràdio del Cansalader es van sentir frases com "els que volem que perdi el Barça volem una victòria del Werder" o "vull un Espanyol-Barça a la UEFA". Aixó és una tertúlia animada. Una mica de merder, cony.
4.Tema Larsson. Una cosa és pensar que el suec és hipocrita, i l'altre, convertir-lo en el judes més gran des de el "Judes" original, Figo i Maurice Mo Johnston. Quan pamfletisme..
5.S'acosta el mundialet dels japonesos. Senyors del gremi radiofonic, oi que pot ser sucos veure com es cobrirà la cita?.
6.Cas Piterman. No ho venem com un cas d'anticatalanisme. Simplement, el sonat aquest és un FILL DE LA GRAN PUTA en el sentit menys negatiu de l'expressió. És a dir, que és un fill de puta i li agrada ser-ho. I com a tal, sap com tocar els ous a la gent. Si Carreras és català, doncs "català de merda". Si s'ha quedat sense pare, doncs es caga en el pare. I si te nens petits, doncs.."que mis hijos se follen a tus hijos". Aquest darrer insult m'ha impresionat profundament.
Tinc mandra, son, i estic ratllat de tant escriure, així que no espereu res de mi. Bé, tampoc ho heu fet mai. Miro enrera pensant en la setmaneta de merda, i recordo aquell gran acte de presentació del mundialet de clubs del Japó. Quina basura.
I han algunes coses que m'indignen de la premsa de fora. Sobretot, de la mexicana. Una premsa prepotent, que per començar, ja parlar com si l'America de Mexic hagues eliminat els coreans de nom inpronunciable. D'acord que són favorits, pero no pots anar preguntant als jugadors del Barça preguntes del tipus "que jugadores del America teme mas para el partido del Japon?".. Tant de bo els coreans els hi cardin una bona golejada, als espaldas mojadas. Bé, de fet a gairebé ningú importen els mexicans, menys a mi, que els tinc mania.
Els brasilers, força bé. I els japonesos i coreans, servils com sempre, submissos. Com si Ronaldinho fos un emperador, abaixant el cap. I la gent de la FIFA, fluixa, com sempre. No se't poden acabar les fotocopies del dosier d'informació. I no en pots presentar un ple d'errades. El caos que es va viure després a la zona mixta ja és diferent. Una selva, en que cadascú, depenent del mitja on sigui, ho veurà d'una forma o d'una altre. Com a membre del gremi de la premsa escrita, reconec que sento desesperació quan els jugadors arriben cremats a la nostra zona. Amb aixó no acuso a ningú, però els últims sempre rebran més. En un dia de partit és lògic que en primer lloc hi siguien les ràdios, pel tema del directe. Però en una zona mixta com la de dijous, realment fa falta?. No es podrien moure de forma rotatoria les posicions?. No se qui és el culpable, però la zona de premsa de Ciutat Badia es fa petita els dies importants, i es nova de trinca.
MOSKOVSKAYA. Uns petits apunts sobre certes coses que s'han dit aquesta setmana:
1. No pots atacar que Cannavaro s'emporti la pilota d'or parlant del que ha fet amb el Madrid, com molts han fet. De fet, s'ha parlat més del que ha fet amb el Madrid, que del que va fer amb la Juve. Independentment de si s'està a favor o en contra, cal tenir clar que el premi li donen per la temporada passada, no per aquesta.
2.Que algú contracti un psicoleg a Eto'o. Qui feia poc deia que mai s'hauria de donar el premi a un defensa, de sobte diu que Cannavaro s'ho mereix i li sembla bé.
3.Visca la democràcia. Per fi a la ràdio del Cansalader es van sentir frases com "els que volem que perdi el Barça volem una victòria del Werder" o "vull un Espanyol-Barça a la UEFA". Aixó és una tertúlia animada. Una mica de merder, cony.
4.Tema Larsson. Una cosa és pensar que el suec és hipocrita, i l'altre, convertir-lo en el judes més gran des de el "Judes" original, Figo i Maurice Mo Johnston. Quan pamfletisme..
5.S'acosta el mundialet dels japonesos. Senyors del gremi radiofonic, oi que pot ser sucos veure com es cobrirà la cita?.
6.Cas Piterman. No ho venem com un cas d'anticatalanisme. Simplement, el sonat aquest és un FILL DE LA GRAN PUTA en el sentit menys negatiu de l'expressió. És a dir, que és un fill de puta i li agrada ser-ho. I com a tal, sap com tocar els ous a la gent. Si Carreras és català, doncs "català de merda". Si s'ha quedat sense pare, doncs es caga en el pare. I si te nens petits, doncs.."que mis hijos se follen a tus hijos". Aquest darrer insult m'ha impresionat profundament.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)