ELS DILLUNS TINC RESSACA pel cansalader de Gràcia

L’aniversari del Bisbe i una promesa són motiu suficient per tornar a treure el cap en aquest blog deixat i pràcticament desballestat. I més si el dentotes em dóna motius per abocar tota la bilis acumulada en els últims mesos.
Després d’un any i mig de vacances, quan ja donàvem per fet que seguia els passos de Gerard cap a la retirada, ahir va tenir a bé intentar assemblar-se a aquell futbolista que ens feia caure la baba. Dos golets de falta esplèndids (el que no sigui córrer, ja se sap) i molts intents d’1 contra 1 que fa dos anys hauria resolt amb el membre i que ahir (més matusserament) van tornar a tenir un percentatge d’èxit digne. Bon partit, sí senyor. Però el que no pot fer aquest paio, és venir a cobrar-se greuges davant la tribuna de premsa a la primera que li surt un partit d’aprovat.
Per què? Perquè després de tapar-li totes les indisciplines del món, conscients que el Barça li devia molt, ens va acabar els quartos ja fa algun temps? Qui dormia la mona estirat al gimnàs el dia després de perdre la Lliga a Tarragona? Hem de continuar fent com tots els pelacanyes que surten a la sala de premsa a dir que continua sent el millor del món? Au va, home. A dia d’avui no està entre els millors 25 del món. Perquè, si dissabte a Getafe torna a fer un partit mediocre com ja ens té acostumats, o si acaba la temporada amb el rendiment de l’última, hem de continuar elogiant-lo recordant el gloriós partit contra el Betis?
Em fa molta gràcia això que no pot ser que siguem tan crítics amb un jugador tan important per la història del Barça. Que les crítiques el perjudiquen perquè li resten confiança. Si no té confiança, que es busqui un psicòleg. A mi em paguen per fotre’m palles si ho ha fet bé, i dir-ho també si s’hi pixa al mig. I ja fa massa temps que s’hi pixa.
Avui he sentit una teoria espectacular: “no se’l pot criticar perquè li dedica gols a Manel Vic, perquè és tan bon tio, riu tant i els nens l’admiren tant, que tot el que fa reverteix en positiu per l’entorn social”. Toma ya! Doncs a mi el que em fa riure, trempar i emocionar-me és quan Messi agafa la pilota, accelera el joc enlloc de frenar-lo, i humilia la meitat de l’equip contrari. I aquest no riu mai.
Ho sento però, de la mateixa manera que li hem deixat passar un grapat de mesos sense rajar-lo com es mereixia, ara necessitarà uns quants partits seguits en condicions perquè deixi de pensar que és una rèmora per l’equip. I si en aquest procés passa algun pallús amb la cartera plena i se’l vol endur, bon vent. Així ens assegurarem que no ens podreix els Bojans i Messis que es volen menjar el món.

MÉS BACARDI
El que li està passant al pobre Schuster demostra que no val la pena anar amb subtileses. “¿De dónde viene? ¿Es catalán? Ya está todo dicho”. Això ho agafa un jutge i no li pot fer ni pessigolles, però s’ha muntat la mundial. En canvi, l’any passat Quique Sánchez Flores diu de Mejuto: “Ha sido bochornoso. No sólo luchamos contra el rival sinó también con el árbitro. Jode el trabajo de todo el equipo y se va a dormir tan tranquilo. Arbitrajes así ayudan a la sospecha”. I no va passar gairebé res. Per això, com que a Schuster no se li discuteix el criteri sobre l’arbitratge sinó el que no diu, li recomano expressar-se amb més claredat: “Aquest fill de puta català ens ha deixat amb 10 quan ells podrien haver acabat la primera part amb 8 i ens treu targeta per un penal com una casa. És més dolent que la carn de gos”. I tindria tota la ráo. Parcial, però indiscutible. I hauria guanyat temps perquè ens hauríem estalviat 3 dies de comentari de text, i avui ja no se’n recordaria ningú.

L’ALMAX
Jo no faig riure els que m’envolten com Ronie. Però sóc feliç quan els veig feliços. I avui sóc feliç perquè el barcelonisme torna a ser feliç després de situar-se a un punt del Madrid. Si tot es redueix a això, si la vida és per no complicar-se-la. Per tant, per què preguntar-se contra qui ha jugat el Barça i contra qui el Madrid? Oi que la Lliga és molt llarga i tant és haver-se deixat punts a Pamplona, Santander i Valladolid com deixar-se’ls a Sevilla? Doncs això. Sigueu feliços, que ens les van fotent doblegades.

AFTER HOUR
És la més gran. Semblava que ho tenia complicat per substituir les seves ja tradicionals vacances pre-Champions a Londres, Milà o Liverpool, però ha trobat una via gràcies a la selecció espanyola. Previ apunyalament a un company, passarà uns dies a la capital tot i que no sap ni contra qui juguen els toritos de Luis Aragonés. Suècia i Irlanda del Nord, bruixa. I s’hi juguen l’Eurocopa. Pensa-t’ho, que amb Ejpaña no hi treballa el teu amic imaginari Simon Greening o Greenberg. Jo, mentrestant, he decidit que em dedicaré a director de diari, ara que no s’exigeix un nivell gaire alt.

CRÒNIQUES DES DE L'ESTRANGER, pel petit Bisbe arlequinat

Primer de tot, he de reconèixer que el meu primer equip és i serà sempre el Sabadell. Però el meu segon equip és aquell que jugui contra el Madrid. Crec que no sóc un “anti” res, a excepció de ser “anti Madrid”. Però molt, molt, molt antimadridista.
I després, segurament, seré del Barça.

Però clar, si ja era antimadridista de mena, imagineu-vos vivint a Madrid. Horrorós. No hi ha qui els aguanti. I més, si segueixen amb aquesta llet incontrolada de remuntar tots els partits al final. Així van acabar la temporada passada fins a guanyar la lliga, i sembla que pel mateix camí, han començat aquesta temporada.
El pitjor de tot és que insisteixen en que els àrbitres els perjudiquen i no fan més que ajudar al Barça. Increïble.

Segueixen criticant a Guti quan després els hi cau la baba quan fa una assistència de gol. I encara no se n’han adonat que el millor que tenen és Casillas. Ah! I no ens oblidem de Raul. La gran injustícia de tota la història del futbol: com pot ser que Raul no vagi a la selecció!! El jugador que més sent els colors de la “roja”!! En canvi hi van catalanets com el Puyol o el Xavi, que s’amaguen les mitges per no ensenyar la rojigualda!!



Punt i a part es mereix el Barça. Lamentable. La imatge que va oferir a Glasgow és per fer-los tornar nedant. Que es conformin amb un empat contra una banda com el Rangers, que acabin caminant, (o alguns juguin tot el partit caminant); és per llogar-hi cadires. Aquest és el Barça que és més que un club? Aquesta és la imatge que s’ha d’oferir a la resta del món? Amb aquest partit pretenem que els nens es facin del Barça?

I parlo del partit de Champions i no del ridícul que van fer a Villarreal.
Henry encara li falta un mes per recuperar-se? No fa dos mesos que va dir que li faltava un mes? Oleguer juga amb el Barça? Perdó, Oleguer juga? Perquè la segona part del Madrigal Rijkaard va posar defensa de tres, quan en realitat el Barça portava tota la primera part jugant amb defensa de tres, perquè Oleguer és com si no jugués...

(Nota interna als companys del comando: sou lamentables!!!!)

CRÒNIQUES DES DE L'ESTRANGER pel petit Bisbe arlequinat

Em pensava que seria impossible... Que no podia ser... Però he de reconèixer que existeix. Sí amics, hi ha alguna cosa pitjor que l’Espanyol: l’Atlètic de Madrid.
És el victimisme augmentat a la màxima potència!! És l’exageració màxima del desànim i l’eufòria...
A més, es dóna la circumstància que la majoria de periodistes de Madrid, no són del Madrid, són de l’Atlètic. Quan després, a la llarga, veus com pateixen i vibren amb l’equip de la capital, però vaja...

Cada any comencen la temporada igual: aquest any sí, aquest any hem fet un super equip i lluitarem per la lliga, almenys ens classificarem per la Champions segur.
Després, perden un parell de partits i ja és tot un desastre: s’ha de fer fora l’entrenador, la culpa és del president o del propietari, o dels jugadors, no juguen els que han de jugar, no fan els canvis quan toca, ... I sobretot aquest any: no han fitxat a Riquelme!! És més, han fitxat a Motta!!!! Lògicament, ja està lesionat...
Em recorden molt als pericos, sobretot els aficionats. Tots, en definitiva, una colla de perdedors...

Viure a Madrid té les seves coses, bones i dolentes... Però viure un 12 d’octubre a Madrid, crec que no en té cap, de cosa bona!

Em vaig llevar tard (com gairebé sempre), i vaig sortir a passejar pel bonic i cèntric barri on resideixo. Quina fou la meva sorpresa quan (immers en el descontrol de dies laborables o festius que la nostra feina comporta) i no recordant que estàvem en el dia de la Hispanitat, em començo a creuar amb gent que, intueixo, devia venir d’alguna manifestació i/o celebració carregats amb la seva bandereta espanyola. Alguns amb el pal, d’altres penjada a l’esquena, aquells plegada al coll com una bufanda, i els altres amb una bufanda pròpiament dita. Aixeco els ulls i començo a topar-me amb balcons forrats amb la roja i gualda; arribo a la Puerta del Sol, i veig aquella façana tan famosa cada 31 de desembre gràcies a les Campanades, amb una bandera espanyola a cada balcó, contant, que n’hi ha més d’una trentena!!!

Tot caminant per la Capital em ve al cap aquella famosa cançó de la Trinca, la de la Faixa. Apago l’I-Pod i la començo a cantar en veu alta. Sobretot aquell tros en que diu: la faixa, la faixa està de rebaixa; no se’ls veu gaire optimistes aquells fabricants de faixes, altrament dits: feixistes!

Per acabar una reflexió molt local, però que m’amoïna des de fa dies: Ramon Moya, si us plau, plega i dimiteix del Sabadell.

Gran Sabadell!!! pel petit bisbe arlequinat...

Ja torno a ser aquí!!! He de reconèixer que he tingut certs problemes en recordar la contrasenya per entrar, però al final me n'he ensortit. Gràcies Escorta per mantenir viu aquest blog i per ser un dels privigeliats que va estar a Mieres a l'ascens del Sabadell: increïble!!! Segurament a molts només us importa el putu Barça, però a Catalunya hi ha altres equips que no són el blaugrana i que també tenen molts aficionats. I millors aficionats. Que no donen l'esquena a l'equip i no critiquen a les primeres de canvi. És molt fàcil estar patint per quedar primer o segon, o per guanyar o perdre la Champions, però en canvi és maravellós els sentiments per un equip que puja i baixa a les diferens categories del futbol espanyol. I que anima a l'equip sempre, perquè el club està per sobre de les persones. I això, els culers, no en tenen ni idea del que és. Molt posar-se a la boca frases com que "el Barça és més que un club" i ja està, dient això ja som els millors.
Vergonya hauria de fer a l'afició culé que no omple el Camp Nou si no és una gran nit; que no viatja als desplaçaments si no són finals...
I ja no parlem quan entrem en política: el Barça representa Catalunya; si no ets del Barça no ets català!! Si us plau!! Qualsevol equip català representa més a Catalunya que el Barça!! Almenys hi juguen més jugadors catalans, i a cada desplaçament hi ha més banderes de Catalunya als diversos camps d'Espanya; no com el Barça que als desplaçaments de lliga hi ha les diferents penyes properes a la zona, que porten banderes de tot menys catalanes...
Seguiu criticant, és la vostra manera d'entendre el futbol: comprant la premsa, escoltant la radio i criticant! Si fan una cosa perquè la fan; si no, perquè no la fan; ara, passi el que passi, la culpa la té la premsa. Que trist! De tant en tant hauríeu de pensar allò de: no és el que el Barça pugui fer per mi, si no, que puc fer jo pel Barça!!! No clar, això seria massa sacrifici...

Tranquils, critiqueu-me a mi ara. Digueu-me el que vulgueu. Endavant, no us talleu. Que no falti de res!! Som-hi!!
M'és igualment absolutament tot! El meu Sabadell ha pujat a Segona B. Trist, pensareu. Vaya merda categoria, no? I què?! Amb el cap ben alt, amb milers de persones celebrant-ho a l'ajuntament i amb jugadors que ho donen tot a cada partit i suen la samarreta del meu equip. Això amics, no té preu.
I per si fos poc, estic de vacances!! Pel que me la sua tot!!!!

Visca el Sabadell, a primera, a segona, a tercera, fins la mort amb el Sabadell!!!

MANDELA. Per l'Escorta de la campiona.
Vist que la resta de gent no esta massa activa, em prenc la llicència d’escriure de nou. Una cosa breu, però avui aquests ganduls m’han fotut de mala llet. Per un dia dono raó a alguns dels periodistes de la vella guàrdia totèmics que creuen tenir sempre la raó, però que el club no hagi portat a tota la seva trepa de gladiadors de pa sucat amb oli a veure a Mandela, és patètic. Que el burro del Camerun es pleni la boca de «yo negro, correr como un negro, yo no blanco», i després no vagi a fer-se la foto amb una de les poques persones de la que podem dir que ha demostrat amb la seva temporada a l’ombra a la presó que tenia alguna cosa en que creure, és vergonyós.
Ganduls, colla de merdes seques, si com tots sabem ni sabeu qui es Mandela, hauríeu de saber que heu perdut l’oportunitat de quedar minimanent bé just després de la roda de premsa de Laporta demamant ma dura. La ma dura serà per la propera temporada. Pel club, una foto del burro de les Natilles de Porto Alegre i una del tonto Eto’o amb Mandela tenia un poder de marketing brutal. Però de nou, els jugadors es toquen la xorra, foten el que volen, i només els dos únics jugadors que saben que es un llibre, més algun que potser hi ha anat atret per la barra lliure del buffet lliure a Can Mandela, han anat a veure’l. Així és el Barça, el club dels valors, de la llibertat. I dels jugadors que no saben ni volen saber que els envolta. Els jugadors que es pixen en els valors del club perquè nomes pensen en cardar i mamar. Tots sabem en el fons que són així. És més culpable el club per no haver agafat pels ous a aquests nens malcriats i haver-los portat a fer-se la foto amb Mandela. Haver agafat pels ous als mateixos mísers que si van fer-se fotos amb Kobe Bryant, amb Miss Universo, i que van anar a veure la NASA com nens petits. tanta Unicef, tanta polla, tanta solidaritat, tant Armand Caraben i Suñol i Garriga...i només cinc jugadors del club han anat a veure a Mandela...

LA NAUSEA. Per L'Escorta de la campiona

No, no és nausea pel final de la lliga, o per alt nivell participatiu de la resta de blogaires. O una atac intelectual Sartreà..no, és que tinc un tall de digestió i porto tot el dia vomitant.
Al final , el jabalí del poble Nou i la gallina van demostrar que els contes no solen existir en el futbol. Els miracles, si, perquè que aquest Madrid guanyi la lliga és la confimació de l'existència de la flor al cul de Capello. Al Cul de Basinas. És clar, Basinas es grec...cul, grec....cul, grec...
En mig de la demostració que els grans clubs atreuen la merda, la capa més pudent i fetida de la població, doncs en mig de la multitud tenen més marge d'acció (incidents a Tarragona, a Cibeles), observo astorat com aquell personatge que aqui va criticar l'Alcalde de Laxe, amb tota la raó, sorpren amb una contraportada al Marca el dia del triomf blanc que ja m'agradaria veure a Barcelona. Guanyen la primera lliga en anys, i el paio escriu ben gran: Capello, fot el camp. Amb dos ous. No heu pensat que hauria passat si la Gallina hagues donat la lliga al Barça?...el grau d'atacs al projecte d'en Laporta s'hauria rebaixat molt. I de sobte, aquest paio del Marca no canvia el discurs. Tot el contrari: ataca el president per vedette, i al tècnic, per ranci, el dia d'eufòria blanca. Diu alló de "al Bernabeu se viene a jugar a futbol. Se ha ganado una liga con un gol de rebote con el culo". Crec que tots, en algun moment de la nostra vida, em maleït el Madrid, pero per dins ens treiem el barret dient...com juguen aquests fills de puta. No parlo de com s'han fet els equips blancs, de Franco i Bernabeu, de pelotazos. Parlo de veure a Zidane jugant un futbol exquisit, de Raul fent gols que et feien morir de ràbia. Pero si jugaven bé, es reconeixia, i prou. El que més fot, es haver perdut una lliga davant del Madrid més miser i patètic que es recorda. Si aqui s'hagues guanyat una lliga aixi, crec que alguna contra potser també hauria fet el mateix...però obviament no és la de Mascaró. No puc recodar si algu va sortir l'endemà de les lligues del Tiet Louis Van Gaal dient "fot el camp".

BON COP DE FALÇ. A Barcelona, reprenent la sagrada tradició de la sega, els barcelonistes esmolen les eines i ja pensen en baixar a Barcelona per segar caps. Ningú s'en salva. El Laporta, el Rijkaard, els jugadors...i realment, fa falta decapitar un equip que ha perdut la lliga per gandul, pero que en tres anys ha guanyat dos lligues i una Champions?. No seria millor fer algun retoc, estirat algunes orelles, i no mimar tant als genis que cobren milionades?. La veritat és que no se res. El Milan ha confiat en un bloc i ja té una nova Champions. Aqui volem tallar caps. Però aixó es Barcelona, terra de segadors. La terra on criticar és l'esport nacional. Obviament que no tinc cap solució, ni la vull tenir...l'únic que espero es que esmolem les eines i les dents de l'ironia, perquè podem riure molt, aquest estiu.

RIP. Reconec que aquest paio em feia gràcia. En nits d'alt grau de consumició de vodak, havia ballat molt la seva música i invocat el seu nom, recordant els vinils seus i del Peret que hi havia per casa, herència paterna. Adeu, Fary. Marxa un altre gran de l'Apaña cañi.

LA GALLINA I EL JABALI

Això em sona a fàbula de Esopo, la gallina i el jabalí són els homes que han de fer al Barça campió aquesta nit. Maxi López i Fernando Navarro són les nostres esperançes per que el Madrid punxi al Bernabéu i aquesta lliga, que hauria de quedar deserta, acabi finalment al Camp Nou. He somiat amb un gol del Jabalí del Besòs, Fernando Navarro, i amb una peregrinació de culés a La Romareda per agafar tota la gespa que va trepitjar Ramón Calderón i fer-li menjar 'tepe a tepe'. Només ha estat un somni, però pot convertir-se en realitat.

AIXÓ ES UNA RAJADA DE MERDA...PER L'ESCORTA DE LA CAMPIONA

Les forces de l'autodestrucció del barcelonisme ja s'han fet amb el poder, i després de l'atac del Tamudo, es confirma que tindrem un estiu no apte per cardiacs en que molts faran les maletes, i molts altres arribaran.
Ja ho vaig dir un altre cop. Després del desastres, no tinc ganes de rajar. Tothom ho fa, i amb lògica, de fet. Així que després d'unes inmerescudes festes just quan el Barça se la jugava, em sento davant de l'ordinador sense esma...espero que la resta de membres del blog desperti d'una puta vegada per començar a rajar, ara que tenim temes de sobres...

CALDERON. No aconsegueixo odiar aquest home. Quan el vaig veure fent el pena per la gespa de la Romareda, vaig pensar.."pobre home". Bé, pobre no, que els diners li surten pel forat del cul..pero no aconsegueixo sentir aquell odi que podies sentir per Mendoza. Allo era un senyor fill de puta. Senties que aquell paio era insoportable. De la mateixa manera que penso que Sergio Ramos sera tant odiat com Hugo Sanchez o Hierro, no aconsegueixo pensar que Calderon serà com Mendoza. Mendoza, el del "polaco el que no bote", el que va morir cardant, era el tipic xulo dels Madriles que normalment, era xulo, perque podia ser-ho. Aquell Madrid guanyava lliga darrera lliga, amb la puta quinta del Buitre jugant millor. El Barça s'enduia una lliga amb tanta frequencia com Ronaldinho surt en roda de premsa, i semblava gloria. Perque el Madrid manava, tot i que per sort no van guanyar mai la Champions. Era una sensació d'impotència. Ara el Barça sap que ha perdut la lliga ell. No es merit de Calderon. Es cagada culer. Calderon, hores d'ara, segueix sent un paio caricaturesc, com Gaspart amb aquell banyador horroros al Tamesis, banyant-se entre rates mortes i inmundicies de la City. Es Gaspart fent de Boix Noi al Bernabeu, pero amb aquesta cara de ser un intrus en un mon de fills de la gran puta (el món dels directius). Es el paio que vol sortir a la foto, i sempre ho fa com una comparsa (com Maxi Lopez en les celebracions de la Champions). Baixant a la gespa quan no hi han jugadors. Buscant una bona entrada per abraçar-se a Rafa Nadal al Roland Garros (que cony fa invitant-lo a l'autocar del Madrid per celebrar la lliga?). O fent-se la foto amb Cannavaro amb la pilota d'or, quan aquest l'havia ganyat per coses fetes lluny del Madrid....
Es el més trist de tot, perdre la lliga davant un equip mal fet, que ha estat en crisi, que ha tingut com armes la sort, els collons, i els gols de Van Nistelrooy i el joc de Beckham (durant poques setmanes). Ara, qui sap. Potser m'equivoco. Tambe vaig pensar quan el Porto va guanyar la Champions que Mourinho no faria res més...i la vaig cagar de ple...

LAPORTA, TAMUDO & CO. Prou give me five a la llotja. Prou. Si ets a la llotja i sempre et plenes la cara d'esportivitat, et comportes. Que vas caure a l'alçada del Calderon saltarin, dels presidents dels clubs de Sevilla, on manen impresentables mafiosos, pero riuen molt, de l'escopinya Sanchez Llibre patint com un soci més..veure'l inflant-se amb els gols de Messi al costat d'aquell ninot de cera que era Montilla, era grotesc. Ara ha tastat el sabor del fracas. A veure com reacciona. Si ho fa igual que als aeroports, pot dinamitar el Barça en pocs mesos.
D'altre banda, prou rajar de Tamudo. Prou bones intencions estupides. Un derbi es un derbi, i tot barcelonista vol que l'Espanyol llepi, i tot bon perico vol que el Barça se la foti. Tamudo va fer bé la seva feina, i els pericos l'idolatren. I amb raó. Ser perico no és precisament fàcil, doncs no guanyes gairebé mai res, i perds finals europees. Pero Tamudo dins de l'Apañol, ho ha fet bé (sempre he pensat que ha fet bé no marxant. Millor ser el rei dels pericos, que el suplent a Mestalla). Que callin també els pericos que es queixen dels càntics "a segona", i que demanaven al Camp nou que els aplaudissin pel bon paper a Glasgow. Quina gilipollada. Aixó és un derbi, es rivalitat, i si alguna cosa de bó ha tingut tot plegat es que amb els gols de Tamudo, el derbi de Barcelona mica en mica torna a reviure. I aixó no deixa de ser bó. La propera temporada el Camp Nou esperarà als pericos amb el punyal entre les dents. Encara que obviament, la rivalitat es el Mandril. I per aixó fot que es guanyin, a no ser que Maxi Lopez marqui. Dependre del possiblement pitjor davanter de l'història té collons...
Perque saber que el desastre de perdre la lliga voldrà dir que es canviaran moltes coses de la plantilla es bo o dolent?..perque vist com es fitxa...la foca islandesa ha estat un fracas. Avui he vist que al cadet juga el seu fill (un nen ros amb un pentinat tipus Bee-Gees, o com diuen al meu barri, tipus pelo-polla), i fa gols més bonics que ell. I Thura? Si, parla molt bé, bla bla bla...jo reconec que respecto com parla, i a diferència d'Oleguer, porta força bé tenir la fama de futbolista diferent. L'altre a vegades es ralla per segons el que li pregunten. Noi, es la vida. Si vas de compromes, encaixa els cops sempre. Pero Thuram, jugant...bé..la gasolina s'acaba, que es dediqui a crear una ONG "Sarkozy go home". I tothom sap a més, que s'ha fitxat el germà de Zambrotta, doncs aquest no pot pensar massa si recordem com té els pits la seva dona...
I ara es vol fitxar a Henry uns anys tard. Ara. que el pobre es lesiona i ja no és un dels millors jugadors que he vist mai. Quin estiu que ens espera. Txiki se la juga més que ningú altre...

Bé, that's all. Tinc poca esma i no cal que ningú digui que es una rajada de merda. Sé que he fet una rajada de merda, però estic espes i cansat. Pero si no donem la cara al blog, encara que sigui per fer el ridicul (una cosa que porto fent molts anys), el blog es mor. A part de l'alcalde, els demes viuen?????

ES POT SER MÉS FATXA, PERÒ NO MÉS TONTO Pel futur alcalde de Laxe

Roberto Palomar torna 'a las andadas'. Aquest simpàtic redactor que cada dilluns escriu a la contra del Marca ja va sortir en aquest blog fa poques setmanes quan va dir que Gabri era "un imbècil que se ha pasado tres pueblos", per unes presumptes declaracions del jugador del Ajax parlant de la independència de Catalunya, el el tal Palomar va insultar Gabri sense consultar si realment havia fet aquestes declaracions. Efectivament, Gabri no havia dit res i Palomar ho va subsanar amb un breuet de rectificació o en cap cas demanava disculpes per els insults.

Avui Palomar ens ha tornat de deixar una contra ben sucosa on ha deixat ben clar que es pot ser més fatxa, però no més tonto. Palomar critica a Xavi i a Puyol pel fet de que no portaven les mitjetes ben estirades i no es veia bé el que ell creu que és la bandera espanyola. En el cas de Casillas tampoc es veu, però aquest està perdonat perquè és el xandall el que ho tapa per culpa del vent. Segons Palomar, Xavi opta pel blanc i Puyol per la senyera.

A veure, amic Palomar, agafa una lupa i mira bé la foto. I abans documentat una mica. Al partit davant Letonia, les mitjes de la vostra selecció no portaven la bandera d'Espanya sino les quatre barres, era un homenatge de la Federació Espanyola a la Corona d'Aragó com a embrió d'Espanya. Per tant, el que no deixaven veure Xavi i Puyol era la bandera catalana i no l'espanyola. Però aquest personatge és tan fatxa que el seu espanyolisme desproporcionat el cega i el porta a escriure la contra sense fixar-s'hi gaire. Amb el tema Gabri semblava que havia arribat al límit, però avui ens ha tornat a demostrar que el seu odi a Catalunya el fa confondre les banderes d'Espanya i Catalunya i el fa perdre qualsevol tipus de sentit comú.

Però no acabi l'exhibició de l'amic Palomar. També critica a Xavi pel fet d'haver provocat la groga i no jugar el proper partit. Té tan poca confiança en la seva selecció que considera indispensable la presència de Xavi per jugar davant la potent Liechtenstein. Potser no sap que hi havia nou jugadors de la seva selecció aperçebuts de sanció, potser no sap que l'únic que s'equivoca és Aragonés per no tenir previst això, i potser no sap que és millor per Espanya que Xavi no jugui dimecres i pugui afrontar els partits decisius sense patir per les grogues.

Estaria bé que seguint la tàctica Palomar, Espanya es quedés de cop sense cinc o sis jugadors claus per jugar un dels partits decisius, davant Dinamarca o Irlanda, i perdessin per aquest fet. Aquell dia, un cop fora de l'Eurocopa, potser els fatxes com ell que aquests dies matxaquen a Xavi per ser el jugador més inteligent de la selecció, es menjarien les seves paraules i pensarien que potser el de Terrassa no ho va fer tan malament. Em sap greu perquè aquell dia no crec que arribi, però seria tan maco...

Com diu una samarreta que em va portar en el seu dia el sacarina, tinc dues seleccions, Catalunya i qualsevol que jugui contra Espanya. Doncs bé, a partir d'ara tindré tres, Catalunya, qualsevol que jugui contra Espanya i qualsevol que jugui contra un equip del que sigui Roberto Palomar.

P.D.: A la de Alcorcón, deberías cambiar de amistades...

UNA SETMANA DE MERDA. Per l'Escorta de la Campiona

Una setmana més, moltes gràcies a la resta de membres del blog per la vostra participació. Alcalde, ets l'excepció. Gràcies. Aquesta setmana la cosa té delicte, doncs amb unes copes de més es van prometre un munt de retorns. Però bé, ja sabem que passa quan s'abusa del mam...
Una setmana ben merdosa en que s'ha demostrat de nou que vivim, amb tots els meus respectes, a Àfrica. I no parlo del tòpic "Apaña és Àfrica". Nosaltres també sóm Àfrica. Hauriem de deixar de banda tòpics del rotllo "hauriem de fer com Croacia i ser independents" (un pais feixistoide, d'altre banda), i passar a dir "hauriem de fer com Eritrea".
Anem a pams: La farsa de la Copa Catalunya. Per molt que els dos clubs grans intentin fardar de catalanisme (un per treure's de sobre la mala fama de fatxa, i l'altre per no fallar a la seva fama de ser més catalanista que una peli de Conrad Son), als 2 els la sua aquesta copa patxenguera. Sobra, així de simple. O els sobra als equips grans. Que la deixin pels de segona B, que la disfrutaran....
Pero que podem esperar d'aquesta federació?. Una federació que veu com la noticia de l'amistós amb Estats Units es publica a les agències gairebé a mitja nit perque els yankees ho penjen a la web...quan encara no es té l'ok del Villar. ës a dir, quan no tenim segur que tindrem amistós. A part...qui cony té l'idea de portar els yankees???. Jo no tinc res contra aquesta selecció. Però tots sabem el tipus de public que va als partits de Catalunya. Tindrem a tots els nens de 16 anys que creuen ser durs perque es rapen el cabell i porten samarretes amb una falç i un martell, cridant contra Bush, Rice, la guerra a l'Irak, al Vietnam, a Corea, i acusant els yankees de genocides per enfonsar el "Català" a la guerra de Cuba amb el meu avi a bord...
Quin país de merda...el mateix que envia un equip femeni a jugar a Sudamerica, i que juga un torneig d'hoquei contra el Blanes. Blanes també vol ser independent?

FILIALS. Una altre africanada. Lo dels filials. Prou, cony. Fem com les grans lligues, l'anglesa i l'italiana, i una lliga de filials i prou!. Perque sino tenim el Barça fent el ridicul amb el "ara desapareix el Barça C, ara no desapareix". Un gran exit del departament de comunicació, per cert. Que permet que es digui obertament que el C plega veles, i després no saben que dir, ni que fer...realment es bona idea posar a Bojan a Segona B?. El nen, pensant en jugar el mundial sub20 o entrenar amb Ronaldinho, es troba jugant al camp de l'Eldense o el Barbastre, amb un central de 34 anys que s'ha deixat les dents a camps de preferent valencians, dient-li a cau d'orella..."si me vacilas te rompo las dos piernas". Es jugarà el fisic?. S'amaguen, i demostren el que valen als entrenaments, o al Mini, quan algú del cos tècnics es digna a anar a la llotja..

I una africanda apañola. Lo de tenir encara lliga quan a tot arreu estan de vacances. Te tela. Tant costa fer un calendari com la resta del món?.
I bé...després tenim l'africanada de les eleccions municipals, amb la vergonyosa presencia de la Plataforma per Catalunya, que ha tingut, com a part bona, la seva intervenció a Tv3 amb el famos "Prou" del Cuni...pero bé, deixo aquest tema pels altres. Carnsalader, Sacarina..es tema per vosaltres. Menys videos sentimentals, i mes rajades..Ara, per sort a Reus ha triomfat la Cori. En un pais de merda, amb politics de merda, el vot estupid acaba sent alló més inteligent. Demostra una gran veritat, és un vot sincer: a molts ja els sua la politica, es pixen en els partits, i volen riure i passar-ho bé. Follodrom, follodrom, follodrom!!!!. Ara nomes espero que en 4 anys, el mitic pirata (mireu la foto), també sigui escollit regidor.
Per cert, que a Matademerda, podien escollir un partit politic diferent, doncs no es cap dels de sempre...pero han preferit seguir sent un poble recalcitrant de merda. Matademerda va camí de ser com Polonia, on volien prohibir els Teletubbies per maricons. Bé, una mica d'oli si que perden...però els polonesos en fan un gran massa. La meva ment perturbada però, reconeix que ha imaginat a Twinkie winkie lapidat en mig de Varsòvia, amb les pedres rebotant-li, i tot d'àvies amb fotografies de Karol Wojtila (Santo Subito!!!!), fotent-li amb llambordes al cap...

ETOOO. I ara, després de tot, resulta que la directiva del Barça comença a meditar seriosament en vendre el camerunes. A uns els agrada, a altres no tant. Alguns el defenses quan parla, altres no. I algun diari no el pot ni veure. I ell no pot veure a cap diari....Pero més enllà de tot plegat, serà força ridicul si després de totes les defenses aferrisades d'en Jan, acaben per fer-lo fora. Si fa unes setmanes diuen que ara sembla Eto'o més fora de club que el Gaucho, pocs s'ho creurien. Total, que a mi em sembla que no tenen ni puta idea sobre que faran aquesta temporada...mentre no recuperin a la gallina Maxi Lopez...

Un altre tema pot ser el de seccions...veieu l'handbol i el basquet fora de l'Eurolliga la temporada vinent?

TECNICS. I al final de tot, estirada d'orelles als entrenadors, perque molts d'ells no deixen de fer numeros per demostrar que són mes dolents que aquells cubates de vodka garrafon a un bar fosc i brut a les 7 del mati. Un d'aquells bars que tenen la persiana baixada, t'obren la porta del darrera, et cobren 4 euros, i et foten un vodka d'una marca de quan a Polonia el Lech Walesa encara treballava als molls, i una schwepps amb publicitat del Cobi del 1992. Així es Luis Aragones, l'home que no convoca a Luis Garcia, i un cop el té amb la "roja"...el fot titular!. Pero no entrava per ocupar un buit??..no havia portat abans altres davanters?????.