DIJOUS SURTO...pel Sacarina
Estimats lectors del rajarxrajar. He decidit iniciar la temporada amb una rajada de la UEFA, la gran farsa del futbol europeu, i els seus esforços titànics per limitar els moviments als periodistes que amenaçaven la seguretat de la SuperCopa d’Europa. Gairebé puc confirmar que Sadam Hussein no està tan vigilat a Baghdad quan el traslladen de la presó a la sala on se’l sotmet a judici sumaríssim. Potser per això, potser perquè van centrar tots els esforços a la tribuna de premsa, la seguretat no va detectar l’entrada de més de 70 bengales i 20 feixistes boixos NOis. I igual també per aquest motiu ningú va adonar-se que entrava Jimmy Jump a la grada per fer el seu número habitual.
He intentat articular una rajada amb sentit sobre l’ascens del gran alcalde Clos al Ministeri d’Indústria però no he pogut acabar sense trencar-me el pit de riure. Això promet grans moments. Els humoristes del país estan d’enhorabona perquè aquest home albí, parlant en castellà, envoltat dels taurons de les finances espanyols és un cóctel explosiu. Ho seguirem amb especial atenció.
Tallat sense sucre.
Aquí hi ha llenya per tothom. Pel Carnsalader perquè raja de la bruixa i no apareix mai a les excursions nocturnes del comando (només quan feien el concurs de triples NBA). A la bruixa perquè al rajarxrajar no es pot deixar una rajada a mitges. Si la gira va ser convulsa, aquest és el lloc ideal per treure tota la merda. I al Bisbe, oh estimat amic!, confons l’amor pels pericos (que deu ser l’únic vici que no tinc) amb una contrastada i demostrada professionalitat.
Gintonic de Bombay
He de reconéixer que se m’ha posat la pell de gallina llegint el Carnsalader i recordant els grans moments que vam viure a Hannover. L’Armada Invencible havia tornat a naufragar. Ho explicaré als meus néts.
dijous, d’agost 31, 2006
ELS DIMECRES ESCRIC PER NO FER UN LLEIG… per la bruixa d’or
Primer de tot vull mostrar la meva indignació pel fet que en plenes vacances em feu escriure. Qui decideix que la temporada comença ara? Serà la vostra, que mentre us torràveu al sol, aquí la que escriu estava currant per aquests móns de déu, planeta amunt, planeta avall. Per cert, cansalader, ja sé que no cal que em defensi, però quan tu et llevaves jo ja havia gravat quatre cròniques i quan te n’anaves a dormir, a mi encara em quedava mig dia per endavant seguint als gladiadors. De tota manera, entenc que puguis pensar que això de viatjar d’enviat especial són vacances, no hem d’oblidar que tu vens d’un mundial on no et vas moure de la cadira i on totes les notícies que donaves et venien servides des de la redacció de Barcelona… així jo també faig un mundial…
Un cop restablert el meu honor professional i ja que he tret el tema de la gira, us faré cinc cèntims d’allò que ens interessa: l’expedició ja no prometia gaire a nivell etílic i es va confirmar. Com a única membre del comando, em vaig haver de reciclar i haig d’admetre que excepte quatre margarites mal comptades les nits només van servir per dormir. I això és tota la informació que us puc avançar sobre la gira perquè em puc acabar escalfant i calladets tots estem més macos.
POCIONS I BEURATGES DIVERSOS
Des de la perspectiva llunyana, confusa i diluïda amb la qual segueixo els partits del Barça al sofà de casa, observo perplexa que després de 5 partits consecutius, Tiago Motta encara no s’ha lesionat. Aquest si, aquest serà el seu any. De moment, els mitjans, que són dolents per natura, ja l’han començat a criticar. Em sap greu pel reduït club de fans de Tiago Motta, club que de ben segur té...
De tota manera, una reflexió que hauria de fer Motta és que si no dones bola a ningú, en breu et poden passar factura. En comptes d’imitar Ronaldinho en la manera de vestir, el que hauria de fer Motta és fixar-se en altres qualitats del brasiler. Sota aquesta aparença de bon jan, Ronaldinho és més llest que la gana. I ja no us dic Roberto de Assis... “Nada por aquí, nada por allá... donde está la bolita...?” La boleta apareix a Milà i quan Soriano es posa la mà a la cartera, resulta que el contracte ja està signat.
COP D’ESCOMBRA
Normes d’educació bàsica: Quan un autocar, amb 20 persones a dins, fa 10 minuts que espera que pugis per arrencar, mai (mai, mai, mai) t’has d’encendre una cigarreta. I ja entenc que el mono del tabac és molt dur i ens arriba a superar fins al punt de perdre el nord, però la desena vegada que es repeteix aquesta mateixa escena, igual algú pot pensar que us hi en foteu a la cara.
En fi, una norma que se m’ha acudit a l’atzar. Continuarem amb aquestes lliçons d’educació bàsica en un futur, perquè a vegades sobreestimem al gremi i és bo recordar que som un col·lectiu amb deficiències.
Primer de tot vull mostrar la meva indignació pel fet que en plenes vacances em feu escriure. Qui decideix que la temporada comença ara? Serà la vostra, que mentre us torràveu al sol, aquí la que escriu estava currant per aquests móns de déu, planeta amunt, planeta avall. Per cert, cansalader, ja sé que no cal que em defensi, però quan tu et llevaves jo ja havia gravat quatre cròniques i quan te n’anaves a dormir, a mi encara em quedava mig dia per endavant seguint als gladiadors. De tota manera, entenc que puguis pensar que això de viatjar d’enviat especial són vacances, no hem d’oblidar que tu vens d’un mundial on no et vas moure de la cadira i on totes les notícies que donaves et venien servides des de la redacció de Barcelona… així jo també faig un mundial…
Un cop restablert el meu honor professional i ja que he tret el tema de la gira, us faré cinc cèntims d’allò que ens interessa: l’expedició ja no prometia gaire a nivell etílic i es va confirmar. Com a única membre del comando, em vaig haver de reciclar i haig d’admetre que excepte quatre margarites mal comptades les nits només van servir per dormir. I això és tota la informació que us puc avançar sobre la gira perquè em puc acabar escalfant i calladets tots estem més macos.
POCIONS I BEURATGES DIVERSOS
Des de la perspectiva llunyana, confusa i diluïda amb la qual segueixo els partits del Barça al sofà de casa, observo perplexa que després de 5 partits consecutius, Tiago Motta encara no s’ha lesionat. Aquest si, aquest serà el seu any. De moment, els mitjans, que són dolents per natura, ja l’han començat a criticar. Em sap greu pel reduït club de fans de Tiago Motta, club que de ben segur té...
De tota manera, una reflexió que hauria de fer Motta és que si no dones bola a ningú, en breu et poden passar factura. En comptes d’imitar Ronaldinho en la manera de vestir, el que hauria de fer Motta és fixar-se en altres qualitats del brasiler. Sota aquesta aparença de bon jan, Ronaldinho és més llest que la gana. I ja no us dic Roberto de Assis... “Nada por aquí, nada por allá... donde está la bolita...?” La boleta apareix a Milà i quan Soriano es posa la mà a la cartera, resulta que el contracte ja està signat.
COP D’ESCOMBRA
Normes d’educació bàsica: Quan un autocar, amb 20 persones a dins, fa 10 minuts que espera que pugis per arrencar, mai (mai, mai, mai) t’has d’encendre una cigarreta. I ja entenc que el mono del tabac és molt dur i ens arriba a superar fins al punt de perdre el nord, però la desena vegada que es repeteix aquesta mateixa escena, igual algú pot pensar que us hi en foteu a la cara.
En fi, una norma que se m’ha acudit a l’atzar. Continuarem amb aquestes lliçons d’educació bàsica en un futur, perquè a vegades sobreestimem al gremi i és bo recordar que som un col·lectiu amb deficiències.
dimecres, d’agost 30, 2006
ELS DIMARTS SEMPRE TROBES ALGO OBERT.........pel petit bisbe arlequinat
M'he fet del Nàstic. Després de molts anys, per fi tenim dos equips catalans a primera. Sí, ho he decidit vull que el Nàstic es mantingui a primera, i evidentment que l'Espanyol s'enfonsi a la misèria. Si em queia malament ja de per si, ara només faltava que l'inutil de Pedro Tomas es dediqués a posar denúncies i impugnacions per guanyar als despatxos el que mai a la vida podran guanyar al camp. El berberetxero i el seu amic són lamentables. Tinc ganes que arribi la penúltima jornada de lliga, a veure si podem col·laborar en el seu descens...
Però tornant al que anàvem. Gran Nàstic. Només faltava que fitxessin al gran Oscar Lopez perquè hagi pujat la meva estima pel club grana. Els seguirem d'aprop. Llàstima de l'entrenador. La barreja de De la Peña i Lillo a la banqueta del Nàstic em sembla que no es menjarà els turrons.
Deixeu-me fer un petit apunt de la meravellos ciutat de Mònaco, Benidorm amb cotxes de luxe. És cutre. Molt cutre. D'acord, hi ha vaixells espectaculars, cotxes que en la meva vida em podré comprar, però no cal pagar sis euros per un cafè amb llet. O 36 euros per una copa a la discoteca aquesta que parlava el cansalader. L'únic bo de Mònaco és Carlota, la filla d'una de les princeses que em solucionaria bona part de la meva vida. A més, seguir l'actualitat del Mònaco crec que ha de tenir poca pressió... Una entrevista a Gerard de tant en tant, i ja està la feina feta. I a viure del cuento amb la família Grimaldi.
Tot i les crítiques a Laporta per bona part de la gent, per exemple les del cansalder, no oblidem una cosa: Gràcies perquè no hi ha eleccions. Us imagineu que encara estiguéssim en campanya i aquesta tarda tinguéssim un acte de Medina, o encara pitjor, del mentider de Guixà secundat per l'inefable Serna. Us imagineu diumenge una dura jornada electoral? Afortunadament no hi haurà eleccions fins d'aquí uns anys. Quants? Gran pregunta.
MISSA D'ONZE
Parlant de pericos. El sacarina, després d'ensenyar banderes estatals a les seves bambes, ara mostra la vesant més perica. A Mònaco, divendres al matí, no va poder fer res, perquè volia estar una hora abans als sorteig de la UEFA per tal de no perdre's cap detall dels possibles rivals de l'Espanyol. Volia donar el mateix tracte al Barça i als pericos, i en alguns moments del sorteig se'l va veure patir pel possible rival. Se'ns està tornant perico.
BENEDICCIÓ
Després de tants anys, tantes obres al Camp Nou, millora de vestidors, de sala de premsa, zona d'aigües i mil mariconades més; tan costaria arreglar els lavabos perquè la sala de premsa del Camp Nou no faci pudor a merda!!!!!!!
M'he fet del Nàstic. Després de molts anys, per fi tenim dos equips catalans a primera. Sí, ho he decidit vull que el Nàstic es mantingui a primera, i evidentment que l'Espanyol s'enfonsi a la misèria. Si em queia malament ja de per si, ara només faltava que l'inutil de Pedro Tomas es dediqués a posar denúncies i impugnacions per guanyar als despatxos el que mai a la vida podran guanyar al camp. El berberetxero i el seu amic són lamentables. Tinc ganes que arribi la penúltima jornada de lliga, a veure si podem col·laborar en el seu descens...
Però tornant al que anàvem. Gran Nàstic. Només faltava que fitxessin al gran Oscar Lopez perquè hagi pujat la meva estima pel club grana. Els seguirem d'aprop. Llàstima de l'entrenador. La barreja de De la Peña i Lillo a la banqueta del Nàstic em sembla que no es menjarà els turrons.
Deixeu-me fer un petit apunt de la meravellos ciutat de Mònaco, Benidorm amb cotxes de luxe. És cutre. Molt cutre. D'acord, hi ha vaixells espectaculars, cotxes que en la meva vida em podré comprar, però no cal pagar sis euros per un cafè amb llet. O 36 euros per una copa a la discoteca aquesta que parlava el cansalader. L'únic bo de Mònaco és Carlota, la filla d'una de les princeses que em solucionaria bona part de la meva vida. A més, seguir l'actualitat del Mònaco crec que ha de tenir poca pressió... Una entrevista a Gerard de tant en tant, i ja està la feina feta. I a viure del cuento amb la família Grimaldi.
Tot i les crítiques a Laporta per bona part de la gent, per exemple les del cansalder, no oblidem una cosa: Gràcies perquè no hi ha eleccions. Us imagineu que encara estiguéssim en campanya i aquesta tarda tinguéssim un acte de Medina, o encara pitjor, del mentider de Guixà secundat per l'inefable Serna. Us imagineu diumenge una dura jornada electoral? Afortunadament no hi haurà eleccions fins d'aquí uns anys. Quants? Gran pregunta.
MISSA D'ONZE
Parlant de pericos. El sacarina, després d'ensenyar banderes estatals a les seves bambes, ara mostra la vesant més perica. A Mònaco, divendres al matí, no va poder fer res, perquè volia estar una hora abans als sorteig de la UEFA per tal de no perdre's cap detall dels possibles rivals de l'Espanyol. Volia donar el mateix tracte al Barça i als pericos, i en alguns moments del sorteig se'l va veure patir pel possible rival. Se'ns està tornant perico.
BENEDICCIÓ
Després de tants anys, tantes obres al Camp Nou, millora de vestidors, de sala de premsa, zona d'aigües i mil mariconades més; tan costaria arreglar els lavabos perquè la sala de premsa del Camp Nou no faci pudor a merda!!!!!!!
dimarts, d’agost 29, 2006
ELS DILLUNS TINC RESSACA pel cansalader de Gràcia
Una ressaca suau gràcies al panxut Gudjohnsen i el seu golet a Vigo que emmascara el partit lamentable de Márquez, Gio, Motta, Iniesta, Edmilson, etc... De fet, començo la temporada fent més honor que mai al nom del nostre estimat (i massivament abandonat durant l’estiu) blog, perquè no sé exactament de què haig de rajar.
Crec que començaré per la supergira nordamericana que, al marge de ser una perllongació més del tour vacacional de la bruixa, ha aportat al club la faraònica quantitat de 4 milions d’euros a canvi d’aconseguir que els mundialistes arribessin al 13 d’agost sense un sol entrenament seriós a les cames. Suposo que s’ha de valorar que ben aviat serem ‘Més que un club al món’, però m’hi pixo si és a canvi de llançar la Supercopa d’Europa i ja veurem què passa durant la temporada. I encara sort que la Supercopa d’Espanya la jugàvem contra un equip de Segona, que si no...
Però el Sevilla no ens va ridiculitzar només per la falta de forma física de l’equip, sinó perquè a sobre vam sortir sobradets. Som els millors, ens donen tots els premis de la Champions, Ronaldinho se’n va a fer anuncis el matí del partit (parlar per la premsa no, però si són anuncis barra lliure), i el flamant president va fent recompte de les copes que encara no hem guanyat. Ara, preparar una mica el partit i preveure que el Sevilla et fotrà un nus al mig del camp no cal, perquè tenim molta flema i molta psicologia.
Per cert: grandiós Laporta de copes a la discoteca més pija de Mònaco. Es troba uns aficionats que el saluden i li demanen per fer-se una foto. “Aneu al partit demà?”. “No, no tenim entrades”. “Què dius! Doneu-me el telèfon, que demà al matí us trucaran”. I dit i fet. Així és com van entrar 3 aficionats del Barça a l’estadi Lluís II. Jo crec que ja hem descobert què són els compromisos institucionals. L’amo del cortijo ha tornat i no sembla que hagi après res de París. I compte que s'hi estarà més anys que Nuñito.
Però dit això (i ara semblaré l’advocat) ens ha anat de collons la revolcada de Mònaco perquè ningú no s’ho cregui, i estic convençut que guanyarem la Lliga i la Champions amb la punta. Així podrem tornar a fer rues, i Alejandrito reapareixerà en tot el seu esplendor de no se sap quin càrrec.
L’ALMAX
Sort que els americans han reaccionat a temps i han portat al Japó un equip amb cara i ulls. Arriben al moment idoni per impedir que 'la roja' de futbol aeri sigui campiona del món de la mà del tita freda. Després del moment orgàsmic de Hannover, Saitama viurà la segona gran notícia de l’estiu. Sacarina, hem de quedar per veure-ho junts.
MÉS BACARDI
Gran Valverde. És l’elegit per portar els pericos a Segona. Després de fer pena contra el Nàstic, li pregunten si l’amoïna que De la Peña participi poc. “Ahí poco puede hacer el entrenador”. Home, doncs deixar-lo al mig, i no a la banda. Això sí: al primer partit ja es va queixar del fatalisme que olora a la graderia i de l’àrbitre. El que us dic: d’aquest any no passa.
L’AFTER HOUR
La Bruixa ens ha fet 30 ANYS i, no només no ha convidat a res, sinó que no ha comunicat a ningú aquest feliç esdeveniment. Crec que la data la va agafar en plenes vacances daneses, però no és excusa. Potser és que l’edat li pesa més del que ens pensem, però jo veig un gran mèrit d’arribar als 30 mantenint un nivell etílic tan elevat. Us insto a felicitar-la efusivament si (com jo) encara no n’heu tingut l’oportunitat, i si ja l’heu felicitatada crec que ho hauríeu de tornar a fer perquè se’n mor de ganes. Paga’t uns cubates, iaia!
Una ressaca suau gràcies al panxut Gudjohnsen i el seu golet a Vigo que emmascara el partit lamentable de Márquez, Gio, Motta, Iniesta, Edmilson, etc... De fet, començo la temporada fent més honor que mai al nom del nostre estimat (i massivament abandonat durant l’estiu) blog, perquè no sé exactament de què haig de rajar.
Crec que començaré per la supergira nordamericana que, al marge de ser una perllongació més del tour vacacional de la bruixa, ha aportat al club la faraònica quantitat de 4 milions d’euros a canvi d’aconseguir que els mundialistes arribessin al 13 d’agost sense un sol entrenament seriós a les cames. Suposo que s’ha de valorar que ben aviat serem ‘Més que un club al món’, però m’hi pixo si és a canvi de llançar la Supercopa d’Europa i ja veurem què passa durant la temporada. I encara sort que la Supercopa d’Espanya la jugàvem contra un equip de Segona, que si no...
Però el Sevilla no ens va ridiculitzar només per la falta de forma física de l’equip, sinó perquè a sobre vam sortir sobradets. Som els millors, ens donen tots els premis de la Champions, Ronaldinho se’n va a fer anuncis el matí del partit (parlar per la premsa no, però si són anuncis barra lliure), i el flamant president va fent recompte de les copes que encara no hem guanyat. Ara, preparar una mica el partit i preveure que el Sevilla et fotrà un nus al mig del camp no cal, perquè tenim molta flema i molta psicologia.
Per cert: grandiós Laporta de copes a la discoteca més pija de Mònaco. Es troba uns aficionats que el saluden i li demanen per fer-se una foto. “Aneu al partit demà?”. “No, no tenim entrades”. “Què dius! Doneu-me el telèfon, que demà al matí us trucaran”. I dit i fet. Així és com van entrar 3 aficionats del Barça a l’estadi Lluís II. Jo crec que ja hem descobert què són els compromisos institucionals. L’amo del cortijo ha tornat i no sembla que hagi après res de París. I compte que s'hi estarà més anys que Nuñito.
Però dit això (i ara semblaré l’advocat) ens ha anat de collons la revolcada de Mònaco perquè ningú no s’ho cregui, i estic convençut que guanyarem la Lliga i la Champions amb la punta. Així podrem tornar a fer rues, i Alejandrito reapareixerà en tot el seu esplendor de no se sap quin càrrec.
L’ALMAX
Sort que els americans han reaccionat a temps i han portat al Japó un equip amb cara i ulls. Arriben al moment idoni per impedir que 'la roja' de futbol aeri sigui campiona del món de la mà del tita freda. Després del moment orgàsmic de Hannover, Saitama viurà la segona gran notícia de l’estiu. Sacarina, hem de quedar per veure-ho junts.
MÉS BACARDI
Gran Valverde. És l’elegit per portar els pericos a Segona. Després de fer pena contra el Nàstic, li pregunten si l’amoïna que De la Peña participi poc. “Ahí poco puede hacer el entrenador”. Home, doncs deixar-lo al mig, i no a la banda. Això sí: al primer partit ja es va queixar del fatalisme que olora a la graderia i de l’àrbitre. El que us dic: d’aquest any no passa.
L’AFTER HOUR
La Bruixa ens ha fet 30 ANYS i, no només no ha convidat a res, sinó que no ha comunicat a ningú aquest feliç esdeveniment. Crec que la data la va agafar en plenes vacances daneses, però no és excusa. Potser és que l’edat li pesa més del que ens pensem, però jo veig un gran mèrit d’arribar als 30 mantenint un nivell etílic tan elevat. Us insto a felicitar-la efusivament si (com jo) encara no n’heu tingut l’oportunitat, i si ja l’heu felicitatada crec que ho hauríeu de tornar a fer perquè se’n mor de ganes. Paga’t uns cubates, iaia!
dimarts, d’agost 22, 2006
AVIS A TOTS ELS MEMBRES DEL COMANDO
Degut a l'imminent inici de lliga, ja és moment que el blog inicii la seva segona temporada. Per tant. A partir del dilluns dia 28, coincidint amb el Celta - Barça, començarà la segona temporada del blog. El cansalder tindrà l'honor, un any més d'inaugurar-la. La resta seguiran complint amb menys o més eficàcia. Amics benvinguts.
Per cert, volem aprofitar per agrair a tots els precandidats per no haver aconseguit les firmes a excepció de l'amic bacó, pel que finalment no hi haurà eleccions. Gràcies. Hagués sigut molt dur començar la temporada amb un feixuc procès electoral amb un titella com el Medina i un subnormal perdut cregut i repel·lent com l'amic Guixà que ja pot anar ell i Serna a Rio de Janeiro a veure si troben a la Regina Do Santos i junts fan el congrès de penyes. Per cert, Guixà és un d'aquells homes que t'invita a pensar que s'hauria d'acabar amb totes les putes penyes del Barça. Què es pensen que són? No són res més que quatre malalts que la majoria no són ni socis. I ja de pas, posats a carregar-nos coses, ens podríem carregar el Palau, i més ara que se'ls ha ocorregut dir que el volen fer nou. Espero que sigui una falsa promesa electoral de l'amic Laporta, que no seria la primera.
Degut a l'imminent inici de lliga, ja és moment que el blog inicii la seva segona temporada. Per tant. A partir del dilluns dia 28, coincidint amb el Celta - Barça, començarà la segona temporada del blog. El cansalder tindrà l'honor, un any més d'inaugurar-la. La resta seguiran complint amb menys o més eficàcia. Amics benvinguts.
Per cert, volem aprofitar per agrair a tots els precandidats per no haver aconseguit les firmes a excepció de l'amic bacó, pel que finalment no hi haurà eleccions. Gràcies. Hagués sigut molt dur començar la temporada amb un feixuc procès electoral amb un titella com el Medina i un subnormal perdut cregut i repel·lent com l'amic Guixà que ja pot anar ell i Serna a Rio de Janeiro a veure si troben a la Regina Do Santos i junts fan el congrès de penyes. Per cert, Guixà és un d'aquells homes que t'invita a pensar que s'hauria d'acabar amb totes les putes penyes del Barça. Què es pensen que són? No són res més que quatre malalts que la majoria no són ni socis. I ja de pas, posats a carregar-nos coses, ens podríem carregar el Palau, i més ara que se'ls ha ocorregut dir que el volen fer nou. Espero que sigui una falsa promesa electoral de l'amic Laporta, que no seria la primera.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)