ARJEN, BENVINGUT AL MÓN DELS RAJADORS
Ja és aqui el petit Arjen, no és fill de cap membre del blog, però com si ho fos. Per nosaltres és el primer bebé del rajarxrajar i per tant li donem la benvinguda. Sembla ser que ja té el cabell pelroig, que li sua el bigoti i li agrada el bàsquet, per tant no tenim cap dubte de la seva paternitat...
Felicitats als pares en nom de tot el blog!!!!
Un rajador més al món!
dimecres, de febrer 28, 2007
divendres, de febrer 23, 2007
Què hem de fer perquè torni a escriure el Sacarina?
Sembla que tot i el clamor popular perquè el Sacarina escrigui al blog, ell segueix sense fer-ho. La majoria ha cregut que fer una enquesta al seu honor era clau perquè tornessin les brillants rajades de l'amic Sacarina. Veurem si és veritat. El paleta també ha tingut un protagonisme important, però si hem d'esperar que marxi de casa, anem arreglats, perquè fins a final de març no sembla que tingui intenció de fer-ho. El seu amic Oleguer també ha tingut quòrum, tot i que no gaire. Minoria, com els articles del defensa.. jeje... Algun solitari l'ha vist com un poruc; i lo del comitè de la ràdio, (idea de la bruixa), sembla que ningú ho ha entès...
Els resultats han estat els següents:
Que hi hagi una enquesta sobre ell 11 vots 47,83%
Que el paleta marxi de casa 6 vots 26,09%
Que Oleguer torni a fer un article 5 vots 21,74%
Que li passi la por a escriure 1 vot 4,35%
Que el comitè de la ràdio el deixi viure 0 vots 0%
Aquesta vegada demanem la col·laboració de tots per resoldre la nova enquesta que us proposem. Ens preocupa la bruixa, i que no tingui les idees clares. És una tia buenorra que té molt amor per repartir, però no acaba de tenir clar per on apuntar. Són molts els pretendents i entre tots l'hem d'ajudar a escollir la millor opció. Voteu!!
dimarts, de febrer 20, 2007
JAN I ELS MAMAPOLLES pel cansalader de Gràcia
Haig d’agrair al president que m’hagi motivat a tornar a escriure després d’una travessa pel desert de la falta d’inspiració, però m’ha encrespat com només ell ho sap fer.
És cert que els periodistes creiem massa sovint que estem en possessió de la veritat única i inqüestionable, però l’última persona que està en condicions de jutjar la feina dels periodistes és l’amic Jan, un personatge que s’ha demostrat sobradament incapaç d’encaixar la crítica: ni la constructiva, ni la que no ho és.
I és que el tio ha tingut les penques de dir que els que no som futbolistes no estem capacitats per entendre la irracionalitat del futbol, una ciència infusa que només poden desxifrar els matemàtics de la pilota, i que (per tant) no podem pretendre tenir raó quan fem cròniques o reflexions futbolístiques. Vaja per Déu. Si seguim el silogisme, això és tant com dir que un crític de teatre no pot valorar si una obra és bona o dolenta perquè no és actor, i, sobretot, és tant com dir que un president d’un club de futbol, circumstancialment exadvocat de tercera vingut a representant legal de xeics de Dubai que es fotografien amb la família política, tampoc no pot donar lliçons de Periodisme. O no?
Per fonamentar la seva argumentació, l’amic Jan ha citat esbiaixadament el polifacètic Juan Villoro i el seu llibre “Dios es redondo”, en què, sí, apunta que el cronista de futbol no pot pretendre tenir raó, però també deixa clar que el cronista ha d’explicar allò que veu.
I el que ha vist el cronista és que Eto’o (com diria Manel Comas, un NIB: negre infantil bocamoll) es nega a jugar quan el seu entrenador li mana; dos dies després (enlloc de rectificar) despotrica de mala manera d’un company (el millor jugador del món, per més senyes) i qualifica el seu entrenador de mala persona; i la cosa s’acaba en un acte de generositat/fe del vestidor perdonant el NIB tot i que ni tan sols va fer el gest de disculpar-se. Pel mig, i això també ho veu el cronista sense necessitat d’interpretar-ho, el president hooligan defensa el NIB a capa i espasa, pressionant l’entrenador perquè entengui que el NIB és així, que pateix i que ho ha fet sense voler.
Qui és aquí l’irresponsable i el desestabilitzador? Sentir l’amic Jan exigint als periodistes seny i responsabilitat i denunciant intents de desestabilització em recorda els millors moment de Nuñito de la Calzada i aquella famosa edició de “La Veu del Club” titulada “Contra qui juguem?”
Que hi ha periodistes i mitjans que parlen des dels interessos? Probable. Que magnifiquen els conflictes? No cal. Ja ho fa en Jan solet. Ara bé: la lliçó magistral d’avui m’ha sonat a “calla, que ara rajaré dels enemics perquè estiguin contents els afins, que se’m devien enfadar una mica amb allò del No hay caso Eto’o”.
MÉS BACARDI
El cronista també veu, i per tant ho ha de dir, que hi ha diversos jugadors a jubilar amb urgència: Thuram, Edmilson, Giuly, Belletti... que necessàriament han de ser substituïts per futbolistes que estiguin en condicions de competir al 2007. Esperem que el secretari tècnic que jugava a golf a Anglaterra mentre a Barcelona es coïa el cas NAB sigui capaç d’albirar-ho.
L’ALMAX
Manel Comas. Ja sé que l’he citat anteriorment, però és el mite de la setmana. No es pot dir més en menys paraules. “Es un NAF, gilipollas, en vez de cojones tenemos dos aceitunitas...” Diuen que parlava del seu equip, però sembla una definició del futbol aeri.
AFTER HOUR
Ja hi haurà temps de parlar de la represa del Bruixa Holydays Tour, que fa escala a Liverpool a partir de la setmana vinent amb Miqui Roqué com a cap de cartell. Avui cal parar atenció a les evolucions mediàtiques de l’alcalde, que apareix en l’últim número de la revista del club, curiosament dedicat a les dones i el futbol. Progressa adequadament després d’assaltar Txiki a Pamplona amb un argument estel•lar: “Si ha de jugar Ezquerro perquè és alt, poseu-me a mi”. Gran.
Haig d’agrair al president que m’hagi motivat a tornar a escriure després d’una travessa pel desert de la falta d’inspiració, però m’ha encrespat com només ell ho sap fer.
És cert que els periodistes creiem massa sovint que estem en possessió de la veritat única i inqüestionable, però l’última persona que està en condicions de jutjar la feina dels periodistes és l’amic Jan, un personatge que s’ha demostrat sobradament incapaç d’encaixar la crítica: ni la constructiva, ni la que no ho és.
I és que el tio ha tingut les penques de dir que els que no som futbolistes no estem capacitats per entendre la irracionalitat del futbol, una ciència infusa que només poden desxifrar els matemàtics de la pilota, i que (per tant) no podem pretendre tenir raó quan fem cròniques o reflexions futbolístiques. Vaja per Déu. Si seguim el silogisme, això és tant com dir que un crític de teatre no pot valorar si una obra és bona o dolenta perquè no és actor, i, sobretot, és tant com dir que un president d’un club de futbol, circumstancialment exadvocat de tercera vingut a representant legal de xeics de Dubai que es fotografien amb la família política, tampoc no pot donar lliçons de Periodisme. O no?
Per fonamentar la seva argumentació, l’amic Jan ha citat esbiaixadament el polifacètic Juan Villoro i el seu llibre “Dios es redondo”, en què, sí, apunta que el cronista de futbol no pot pretendre tenir raó, però també deixa clar que el cronista ha d’explicar allò que veu.
I el que ha vist el cronista és que Eto’o (com diria Manel Comas, un NIB: negre infantil bocamoll) es nega a jugar quan el seu entrenador li mana; dos dies després (enlloc de rectificar) despotrica de mala manera d’un company (el millor jugador del món, per més senyes) i qualifica el seu entrenador de mala persona; i la cosa s’acaba en un acte de generositat/fe del vestidor perdonant el NIB tot i que ni tan sols va fer el gest de disculpar-se. Pel mig, i això també ho veu el cronista sense necessitat d’interpretar-ho, el president hooligan defensa el NIB a capa i espasa, pressionant l’entrenador perquè entengui que el NIB és així, que pateix i que ho ha fet sense voler.
Qui és aquí l’irresponsable i el desestabilitzador? Sentir l’amic Jan exigint als periodistes seny i responsabilitat i denunciant intents de desestabilització em recorda els millors moment de Nuñito de la Calzada i aquella famosa edició de “La Veu del Club” titulada “Contra qui juguem?”
Que hi ha periodistes i mitjans que parlen des dels interessos? Probable. Que magnifiquen els conflictes? No cal. Ja ho fa en Jan solet. Ara bé: la lliçó magistral d’avui m’ha sonat a “calla, que ara rajaré dels enemics perquè estiguin contents els afins, que se’m devien enfadar una mica amb allò del No hay caso Eto’o”.
MÉS BACARDI
El cronista també veu, i per tant ho ha de dir, que hi ha diversos jugadors a jubilar amb urgència: Thuram, Edmilson, Giuly, Belletti... que necessàriament han de ser substituïts per futbolistes que estiguin en condicions de competir al 2007. Esperem que el secretari tècnic que jugava a golf a Anglaterra mentre a Barcelona es coïa el cas NAB sigui capaç d’albirar-ho.
L’ALMAX
Manel Comas. Ja sé que l’he citat anteriorment, però és el mite de la setmana. No es pot dir més en menys paraules. “Es un NAF, gilipollas, en vez de cojones tenemos dos aceitunitas...” Diuen que parlava del seu equip, però sembla una definició del futbol aeri.
AFTER HOUR
Ja hi haurà temps de parlar de la represa del Bruixa Holydays Tour, que fa escala a Liverpool a partir de la setmana vinent amb Miqui Roqué com a cap de cartell. Avui cal parar atenció a les evolucions mediàtiques de l’alcalde, que apareix en l’últim número de la revista del club, curiosament dedicat a les dones i el futbol. Progressa adequadament després d’assaltar Txiki a Pamplona amb un argument estel•lar: “Si ha de jugar Ezquerro perquè és alt, poseu-me a mi”. Gran.
dilluns, de febrer 19, 2007
FIRMA CONVIDADA
MIS JUGADORES SON GILIPOLLAS Per Manel Comas, segon candidat a rajador de l'any 2007
Mis jugadores son gilipollas. A partir de ahora, sólo me va a quedar trabajar y si tengo que jugar con seis, jugaré con seis, sólo con los que quieran luchar por estar en el play-off. El resto se quedará sentadito a mi lado, bueno sentados estarán ellos, porque yo sigo los partidos de pie.
No puede ser que Demetrius Alexander deambule por el campo, es un auténtico NAF. ¿Queréis que os traduzca NAF? Significa 'Negro Atlético Fraudulento', me habré equivocado yo al traelrlo, lo asumo, pero a mí no me toma más el pelo, eso seguro.
Estudiantes ha tenido dos cojones como el caballo de Espartero, mientras que nosotros teníamos dos aceitunitas, que se han ido encogiendo hasta que las aceitunitas han llegado a la altura del cuello. Hay equipos en el liga femenina que tienen que más ovarios que nosotros. Estoy avergonzado, porque puedes estar mal, pero no puedes estar acojonado.
Després de les segones votacions del rajarxrajar, ha quedat clar que Samuel Eto'o ha de fitxar pel blog per convertir-se en una firma convidada més habitual. Tot i que ara, amb Manel Comas, la competència surgida sembla important.
Els resultats finals de la votació són els següents:
Fitxar-lo al blog com a mestre rajador 18 vots 46,15%
Vendre'l 9 vots 23,08%
Què s'ha de fer amb qui? 5 vots 12,82 %
Res, hi ha cap problema 4 vots 10,26%
Sancionar-lo 3 vots 7,69%
Els resultats finals de la votació són els següents:
Fitxar-lo al blog com a mestre rajador 18 vots 46,15%
Vendre'l 9 vots 23,08%
Què s'ha de fer amb qui? 5 vots 12,82 %
Res, hi ha cap problema 4 vots 10,26%
Sancionar-lo 3 vots 7,69%
dissabte, de febrer 17, 2007
LOVE IS IN THE AIR...Per l'Escorta de la Campiona.
Genial, Rijkaard afirma que es queda trencant la seva filosofia de treball. Si el Barça guanya a València tindrem el final perfecte a una setmana de bojos. Que bonic, l’esperit del dia de Sant valentí s’imposa. La manera de ser del cule, tant el seguidor com el periodista, pot portar a la oblidar tot el que ha passat si es guanya a Mestalla. No puc ni veure el Madrid, però s’ha de reconèixer que els seus socis van tenir els pus de fer fora a Lorenzo Sanz just després de guanyar una Champions. No sempre s’hauria de mirar tot sota el prisma de la llei de «si la pilota entra, festa major». Si la pilota entra, collonut, però encara que entri, estirada d’orelles a tothom per l’imatge de club de barri baix oferta, amb un fent el ridícul a Vilafranca, amb altres fent cara d’anyell a la porta de l’escorxador en aquella roda de premsa cutre de l’altre dia, i un tercer mantenint silenci.
MOSKOSKAYA. Anem tots a l’specchio magico, el gran restaurant dela trobada Jan-Frank?. Vaig trobar realment cutre enviar una unitat mòbil a la porta del restaurant, quan a dins hi havien parelles menjant, i no pas directius. Que cony importa si l’especialitat de la casa es la pasta de l’Emilia Romagna o la de la Toscana?. Que cony importa la decoració?. Collons, no som periodistes esportius?..que cony importa com és un restaurant dos dies després de la trobada que era notícia?. Collons, quina putada ser enviat a mitja nit a la porta d’un restaurant?. I posats a que ara tothom hi va i que es notícia el lloc de les trobades...cony, Sacarina, informa de com es menja!. No et pensis que per haver penjat el primer manifesta anti-aranès et lliures d’escriure aquesta setmana!
CIUTAT BADIA. La nova decisió referent al tracte amb la premsa, la d’haver d’esperar a les entrevistes amb els gladiadors a aquella sala estranya sobre la llotja, ens allunyà una mica més del contacte amb els jugadors. Entre les tanques de la Masia i això, seguim acostant-nos a un estil anglès de treballar amb els clubs. Al final es tractarà millor als turistes, que ja es poden fer fotos virtuals amb Ronaldinho a la llotja quan fan els tours turístics. Allà a dalt, a les golfes del Camp Nou, et podreixes esperant el jugador fins que puja o te’l porten, i si el gladiador es despita (voluntàriament, o no voluntàriament), ja no pots parar-lo i recordar-li que tenia cita amb tu, perquè no el veus. Acabarem semblant Quasimodo, podrits i cabrejats a les golfes de la catedral blaugrana esperant...
ADVERTÈNCIA. Ja s’acosten. Molts han arribat. Desenes de periodistes anglesos disposats a preguntar a Messi i Guddy si fan teatre..perill, són personatges sinistres.
dijous, de febrer 15, 2007
Dijous Surto.... pel Sacarina.
Som a punt de perdre una oportunitat única. No en tindrem gaires més. Ha caigut mig túnel de Vielha i uns governants amb un mínim de visió estratègica i de futur ho haurien d'aprofitar. Des d'aquí els exigeixo que ensorrin tot el túnel, que arribin a un acord amb França per girar el riu Garona i que converteixin la Val d'Aran en un puto pantano. Vull veure com a l'estiu, en èpoques de sequera, sobresurt la punteeeeeta del camapanar de Vielha per sobre la línia de l'aigua.
No suporto els aranesos!.
dimecres, de febrer 14, 2007
FIRMA CONVIDADA
NO TENÉIS HUEVOS DE DECIRMELO A LA CARA Per Samuel Eto'o, candidat a rajador de l'any 2007
NO TENÉIS HUEVOS DE DECIRMELO A LA CARA Per Samuel Eto'o, candidat a rajador de l'any 2007
"Es una mala persona el que sale a una rueda de prensa y dice que me he negado a jugar. Quien quiere meter a la prensa en el vestuario es el que sale y habla. Sólo daré explicaciones al club.
Que tenga los huevos de decírmelo a la cara. Cuando era mi jefe, ni siquiera me saludaba y ahora va por detrás dándome palos. Eso es de mala persona. Me he encontrado en medio de una guerra que no es mía.
Si un compañero sale diciendo que hay que pensar en el grupo, quien debe hacerlo es él. Esto es lo único que me ha molestado. Samuel Eto'o siempre ha entrenado con sus compañeros, estando lesionado, con golpes y todo.
En el Barça hay dos grupos, el del presidente y el de otra persona. Les preocupa que haya vuelto y a algunos les duelen mis goles. Voy a volver y a marcar muchos. Si salgo y hablo, la gente verá lo que va a pasar"
Després de l'èxit de les primeres votacions del rajarxrajar, en treiem les següents conclusions:
El Cansalader, tot i només haver escrit un post en el que portem de 2007, ha guanyat clarament, el que demostra que la gent no l'ha votat pel que escriu, si no perquè deu haver dit a tota la família que el voti per sentir-se important ara que és tertulià.
El segon lloc de la bruixa (que potser hauria de ser el primer), és més que merescut degut a la seva qualitat indiscutible en tots els seus escrits. A més, sembla que últimament torna a agafar empenta per tornar a escriure amb certa regularitat.
El tercer lloc del bisbe sembla evident que és per la seva constància en el que portem de 2007 que no pas per la qualitat dels seus posts, que és més aviat escassa.
L'empat tècnic entre l'alcalde i l'escorta també reflecteixen la seva irregularitat en el 2007, mentre que l'últim lloc del sacarina és absolutament merescut degut a la seva poca participació. Això sí, sembla que al borrador té molts posts preparats per ser penjats...
RESULTATS
Quin membre del comando és el més rajador?
Cansalader de Gràcia 38.89% 21 Vots
La Bruixa d'Or 27.78% 15 Vots
Petit bisbe arlequinat 14.81% 8 Vots
El futur alcalde de Laxe 7.41% 4 Vots
L'escorta de la campiona 7.41% 4 Vots
El Sacarina 3.70% 2 Vots
El Cansalader, tot i només haver escrit un post en el que portem de 2007, ha guanyat clarament, el que demostra que la gent no l'ha votat pel que escriu, si no perquè deu haver dit a tota la família que el voti per sentir-se important ara que és tertulià.
El segon lloc de la bruixa (que potser hauria de ser el primer), és més que merescut degut a la seva qualitat indiscutible en tots els seus escrits. A més, sembla que últimament torna a agafar empenta per tornar a escriure amb certa regularitat.
El tercer lloc del bisbe sembla evident que és per la seva constància en el que portem de 2007 que no pas per la qualitat dels seus posts, que és més aviat escassa.
L'empat tècnic entre l'alcalde i l'escorta també reflecteixen la seva irregularitat en el 2007, mentre que l'últim lloc del sacarina és absolutament merescut degut a la seva poca participació. Això sí, sembla que al borrador té molts posts preparats per ser penjats...
RESULTATS
Quin membre del comando és el més rajador?
Cansalader de Gràcia 38.89% 21 Vots
La Bruixa d'Or 27.78% 15 Vots
Petit bisbe arlequinat 14.81% 8 Vots
El futur alcalde de Laxe 7.41% 4 Vots
L'escorta de la campiona 7.41% 4 Vots
El Sacarina 3.70% 2 Vots
dimarts, de febrer 13, 2007
ETO'O, AL CHELSEA JA! Per l'Escorta de la Campiona
Quina vergonya, que li fotin un llaç a l’Eto’o i se’l venguin al Chelsea. Ja. Si, rajaré del paio aquest, tot i que algú sempre pot pensar que es racisme, perquè a la que algú es fot amb ell sol sortir amb el rotllo que va arribar a de l’Àfrica i que era pobre, i bla bla bla. Merdes, merdes, que te la boca plena de merda.Per començar, la portada de l’Sport d’avui. Jo entenc la postura del diari, i des de dins hauria fet el mateix. Han de defensar lo seu. Però el camerunès els hi ha fet una de bona: No hi ha cas Eto’o. Bé, després de la sortida de to de Vilafranca, tenim cas Eto’o. Seguim: El president, que defensa a capa i espasa a Eto’o. Ara, a Oleguer no el defensarà, no. Sobre la relació Presi-Oleguer ja va parlar prou bé l’alcalde de Laxe, de qui defenso tot el que va dir. De lo d’avui, defensant al burro camerunès aquest, en podem parlar a partir d’ara. El Barça té una bomba atòmica al vestidor que no deixarà de crear merders. És un gran golejador, de lo millor del món, cert. Com a jugador m’encanta. Però té un ego més gran que el seu membre viril, i està destinat a viure entre merders. M’hi jugo un pèsol a que aquest paio torna al Camp nou tard o d’hora vestit del Madrid. Necessita sentir-se heroi, o víctima, dependent de la situació. Res justifica la seva actuació. L’ha cagat, de totes totes. I el president, vinga a defensar-lo. Que trist.
Quina vergonya, que li fotin un llaç a l’Eto’o i se’l venguin al Chelsea. Ja. Si, rajaré del paio aquest, tot i que algú sempre pot pensar que es racisme, perquè a la que algú es fot amb ell sol sortir amb el rotllo que va arribar a de l’Àfrica i que era pobre, i bla bla bla. Merdes, merdes, que te la boca plena de merda.Per començar, la portada de l’Sport d’avui. Jo entenc la postura del diari, i des de dins hauria fet el mateix. Han de defensar lo seu. Però el camerunès els hi ha fet una de bona: No hi ha cas Eto’o. Bé, després de la sortida de to de Vilafranca, tenim cas Eto’o. Seguim: El president, que defensa a capa i espasa a Eto’o. Ara, a Oleguer no el defensarà, no. Sobre la relació Presi-Oleguer ja va parlar prou bé l’alcalde de Laxe, de qui defenso tot el que va dir. De lo d’avui, defensant al burro camerunès aquest, en podem parlar a partir d’ara. El Barça té una bomba atòmica al vestidor que no deixarà de crear merders. És un gran golejador, de lo millor del món, cert. Com a jugador m’encanta. Però té un ego més gran que el seu membre viril, i està destinat a viure entre merders. M’hi jugo un pèsol a que aquest paio torna al Camp nou tard o d’hora vestit del Madrid. Necessita sentir-se heroi, o víctima, dependent de la situació. Res justifica la seva actuació. L’ha cagat, de totes totes. I el president, vinga a defensar-lo. Que trist.
MADRILES. De fet, el primer gol d’Eto’o en la seva nova etapa madridista l’ha fet ja donant portades a Madrid per amagar els nombrosos desastres blancs. Eto’o la va cagant, i Marca i As ja tenen portades que els permeti amagar l’espantós ridícul de Capello repescant a Beckham, o la copa del rei de bàsquet, on Laporta es passejava trient pit, quan el bàsquet li sua la polla. Hauria estat, com va dir ell, el cap de setmana perfecte (fins i tot va guanyar el futbol sala). Però Eto’o va demanar protagonisme. I Madrid somriu.
MOSKOVSKAYA. Jo m’en alegro per Dusko, de la copa aquella. No és que consideri que sigui un gran paio o un gran tècnic, però el paio ha aconseguit un títol sota pressió i fidel a les seves idees. Fins i tot ha aconseguit que Tries jugui bé. Bravo per ell.
dissabte, de febrer 10, 2007
ELS POLÍTICS, KELME, LAPORTA I OLEGUER... Pel futur alcalde de Laxe
És curiós el que ha passat aquesta setmana amb Oleguer. El jugador escriu un article on en cap moment defensa a ETA ni a De Juana Chaos, però tots els fatxes del païs han sortit a criticar, hostias i dir-li de tot a Oleguer, segur que en la majoria de casos sense haver llegit l'article, perquè està clar que no saben de què parlen. Però és igual, perquè encara que el llegeixin, aniràn a matxacar Oleguer de totes formes i faràn que sigui el jugador de futbol més odiat quan el Barça jugui fora de casa. Serà rebut com un heroi a Bilbao, Anoeta o Pamplona, i serà l'enemic públic número 1 a la resta d'estadis. Ja s'encarregaràn els fatxes de fer campanya.
El que em costa més de creure és la postura del Barça i especialment la del seu president. Ara surt Laporta i demana als jugadors que no facin política a la sala de premsa del Camp Nou. Està bé que ho digui el mateix que va voler treure les banderes d'Espanya del Camp Nou, el mateix que va posar una senyera a la samarreta del Barça, el mateix que esmorza amb Artur Mas a tres dies de les eleccions, el mateix que va fer sortir als jugadors amb una pancarta a favor de l'Estatut, el mateix que va fer un acte al Camp Nou del correllengua dels Països Catalans... i no segueixo perquè no hi cabrien en un blog totes les incursions de l'Amic Jan a la política. Però ara resulta que Oleguer no ho pot fer. En canvi, quan és Samuel Eto'o qui parla de racisme o del tracte que rep el Tercer Món, no passa res. Tampoc passa res si Lilian Thuram se'n va a sopar amb Segolene Royal i raja de l'altre candidat a les eleccions de França. Això no és política?
I ja només faltava que els fatxes de Kelme li tallin el contracte per les pressions polítiques que reben de la Comunitat Valenciana, governada pel PP. Gran estratègia de marketing per Espanya, però m'agradaria veure com cauen les vendes de Kelme, que no devien ser molt grans, a Catalunya i a Euskadi. Que bonic ser de Kelme, ara a més de estar lligats al doping a partir d'ara pensarem en fatxes.
I els putos polítics que es quedin a casa. Ells poden parlar de futbol i els futbolistes no poden parlar de política? Ara resulta que no es pot barrejar futbol i política, però quan els interessa tots corren a la llotja del Camp Nou a fer-se la foto. Foten vergonya i pena.
CIUTAT BADIA
El tema de les tanques segueix igual. Segueix pendent la reunió amb els capitans, però com la setmana passada, només una persona en tota la professió sembla preocupada per arreglar el tema. Amb aquest colectiu egoista no arribarem enlloc, insisteixo. I si no pregunteu a les vostres redaccions com va anar la reunió dels jefes amb els amics de Ciutat Badia.
NO ME GUSTA EL BALONCESTO, ME GUSTA PAU
Em faig meva la cançó de l'amic Chris Vernon, però al revès. He anat al sorteig de l'Eurolliga i estic a un minut de poder dir que he vist un partit de bàsquet sencer. És avorrit de collons!!! El que no entenc és la mania que li té la gent com el Cansalader a Pau Gasol, que és un cas com Fernando Alonso, està clar que és un imbècil, però juga de puta mare. Cada matinada veiem els seus números i cada dia ho fa millor. Ahir 17 rebots i un tap al tal Kevin Garnett de collons.
SWEET HOME PERALADA
M'arriben rumors de que le tensió sexual no resolta que pateix el cansalader envers la Bruixa farà que en el seu proper article l'ataqui inventant falsos rumors sobre la seva privada. Tot mentida.
P.D.: He vist el partit de bàsquet sencer, crec que el primer de la meva vida...
És curiós el que ha passat aquesta setmana amb Oleguer. El jugador escriu un article on en cap moment defensa a ETA ni a De Juana Chaos, però tots els fatxes del païs han sortit a criticar, hostias i dir-li de tot a Oleguer, segur que en la majoria de casos sense haver llegit l'article, perquè està clar que no saben de què parlen. Però és igual, perquè encara que el llegeixin, aniràn a matxacar Oleguer de totes formes i faràn que sigui el jugador de futbol més odiat quan el Barça jugui fora de casa. Serà rebut com un heroi a Bilbao, Anoeta o Pamplona, i serà l'enemic públic número 1 a la resta d'estadis. Ja s'encarregaràn els fatxes de fer campanya.
El que em costa més de creure és la postura del Barça i especialment la del seu president. Ara surt Laporta i demana als jugadors que no facin política a la sala de premsa del Camp Nou. Està bé que ho digui el mateix que va voler treure les banderes d'Espanya del Camp Nou, el mateix que va posar una senyera a la samarreta del Barça, el mateix que esmorza amb Artur Mas a tres dies de les eleccions, el mateix que va fer sortir als jugadors amb una pancarta a favor de l'Estatut, el mateix que va fer un acte al Camp Nou del correllengua dels Països Catalans... i no segueixo perquè no hi cabrien en un blog totes les incursions de l'Amic Jan a la política. Però ara resulta que Oleguer no ho pot fer. En canvi, quan és Samuel Eto'o qui parla de racisme o del tracte que rep el Tercer Món, no passa res. Tampoc passa res si Lilian Thuram se'n va a sopar amb Segolene Royal i raja de l'altre candidat a les eleccions de França. Això no és política?
I ja només faltava que els fatxes de Kelme li tallin el contracte per les pressions polítiques que reben de la Comunitat Valenciana, governada pel PP. Gran estratègia de marketing per Espanya, però m'agradaria veure com cauen les vendes de Kelme, que no devien ser molt grans, a Catalunya i a Euskadi. Que bonic ser de Kelme, ara a més de estar lligats al doping a partir d'ara pensarem en fatxes.
I els putos polítics que es quedin a casa. Ells poden parlar de futbol i els futbolistes no poden parlar de política? Ara resulta que no es pot barrejar futbol i política, però quan els interessa tots corren a la llotja del Camp Nou a fer-se la foto. Foten vergonya i pena.
CIUTAT BADIA
El tema de les tanques segueix igual. Segueix pendent la reunió amb els capitans, però com la setmana passada, només una persona en tota la professió sembla preocupada per arreglar el tema. Amb aquest colectiu egoista no arribarem enlloc, insisteixo. I si no pregunteu a les vostres redaccions com va anar la reunió dels jefes amb els amics de Ciutat Badia.
NO ME GUSTA EL BALONCESTO, ME GUSTA PAU
Em faig meva la cançó de l'amic Chris Vernon, però al revès. He anat al sorteig de l'Eurolliga i estic a un minut de poder dir que he vist un partit de bàsquet sencer. És avorrit de collons!!! El que no entenc és la mania que li té la gent com el Cansalader a Pau Gasol, que és un cas com Fernando Alonso, està clar que és un imbècil, però juga de puta mare. Cada matinada veiem els seus números i cada dia ho fa millor. Ahir 17 rebots i un tap al tal Kevin Garnett de collons.
SWEET HOME PERALADA
M'arriben rumors de que le tensió sexual no resolta que pateix el cansalader envers la Bruixa farà que en el seu proper article l'ataqui inventant falsos rumors sobre la seva privada. Tot mentida.
P.D.: He vist el partit de bàsquet sencer, crec que el primer de la meva vida...
dijous, de febrer 08, 2007
ELS DIMECRES ESCRIC PER NO FER UN LLEIG… per la bruixa d’or
Us aviso que aquesta setmana la meva aportació és fluixa, que tinc feina i escric això mentre m’il·lumina Salinas a la Primera amb Quintero. Espectacular. Salinas es pensa que és Guardiola, pobret. Diria, fins i tot, que és pitjor orador que futbolista. Atenció a la conversa de nivell. Quintero el mira fixament i li diu: “¿Futbol es futbol?”. Salinas li aguanta la mirada, diu “futbol es futbol...” i es queda pensatiu i mirant al sostre... Buf, vergonya aliena. Montes com a mínim no amaga que és un impostor.
Deixaré la polèmica sobre Oleguer per als meus companys que segurament estaran més inspirats. Sacarina, aquest tema et va que ni pintat. És la teva oportunitat per sortir de l’ostracisme al que t’has sotmès producte de la teva covardia (habitual d’altra banda). Només un parell d’apunts, Oleguer és un tiu que em cau bé i estic força d’acord amb ell amb el tema De Juana Chaos. Ara bé, a mi no em val l’excusa ara parlo com a Oleguer futbolista, ara parlo com a Oleguer persona. Ets tu i les teves circumstàncies i no podem separar una cosa de l’altra. Em recorda a l’esquizofrènia de Joan Gaspart, “ara parlo com a soci... ara parlo com a president...”
Per cert, també vull agrair la sinceritat de Joan Laporta. Posats a ser foscos, deixem-ho clar de principi i així no hi haurà malentesos. “Si haguéssim sabut que Oleguer havia fet un article sobre l’estat de dret, no l’haguéssim fet sortir a la sala de premsa”. Ja se n‘haurien encarregat de tenir-lo amagat uns mesos perquè ningú no li pogués fer cap pregunta. Però consti en acta que aquest club respecta la llibertat d’expressió. L’obscurantisme, una promesa electoral que tots recordareu.
POCIONS I BEURATGES DIVERSOS
Ei, companys, això de fer votar als internautes, no s’havia fet mai... Després de felicitar-nos per aquesta iniciativa tan original, haig de dir que hi he estat pensant. He tingut el dubte sobre si fer campanya per ser votada o fer campanya per no ser votada (campanya en pensava fer, evidentment). Després de moltes deliberacions internes, he arribat a la conclusió que sí, que m’agrada el títol de rajadora del blog. A més, me’l mereixo, perquè les ments dels meus companys, en realitat, no són malignes tot i que ho miren d’aparentar. No tenen prou malícia, no és culpa seva, són homes, i per tant, simples (ara he perdut vots). Total, voteu-me!
Ara que parlem de votacions, diuen que hi ha un membre del blog que en breu dependrà i molt de certs vots...
COP D’ESCOMBRA
Ei, cansalader, només dir-te que em sap greu que el teu luxós hotel de Londres no estigués al centre, segons m’han comentat, el tenies gairebé a Manxester. Bé, una llàstima. Tu saps que jo només vull el teu bé i l’errada ha estat no demanar-me consell. Conec un zulo a Sussex Gardens on haguessis estat molt més còmode. I cèntric de nassos.
Com comprendreu, amics, no opinaré sobre les vacances del cansalader perquè s’acosta Liverpool i per una sèrie de problemes que ara no venen al cas, em veuré obligada a seguir allà un parell de dies després del partit.
Us aviso que aquesta setmana la meva aportació és fluixa, que tinc feina i escric això mentre m’il·lumina Salinas a la Primera amb Quintero. Espectacular. Salinas es pensa que és Guardiola, pobret. Diria, fins i tot, que és pitjor orador que futbolista. Atenció a la conversa de nivell. Quintero el mira fixament i li diu: “¿Futbol es futbol?”. Salinas li aguanta la mirada, diu “futbol es futbol...” i es queda pensatiu i mirant al sostre... Buf, vergonya aliena. Montes com a mínim no amaga que és un impostor.
Deixaré la polèmica sobre Oleguer per als meus companys que segurament estaran més inspirats. Sacarina, aquest tema et va que ni pintat. És la teva oportunitat per sortir de l’ostracisme al que t’has sotmès producte de la teva covardia (habitual d’altra banda). Només un parell d’apunts, Oleguer és un tiu que em cau bé i estic força d’acord amb ell amb el tema De Juana Chaos. Ara bé, a mi no em val l’excusa ara parlo com a Oleguer futbolista, ara parlo com a Oleguer persona. Ets tu i les teves circumstàncies i no podem separar una cosa de l’altra. Em recorda a l’esquizofrènia de Joan Gaspart, “ara parlo com a soci... ara parlo com a president...”
Per cert, també vull agrair la sinceritat de Joan Laporta. Posats a ser foscos, deixem-ho clar de principi i així no hi haurà malentesos. “Si haguéssim sabut que Oleguer havia fet un article sobre l’estat de dret, no l’haguéssim fet sortir a la sala de premsa”. Ja se n‘haurien encarregat de tenir-lo amagat uns mesos perquè ningú no li pogués fer cap pregunta. Però consti en acta que aquest club respecta la llibertat d’expressió. L’obscurantisme, una promesa electoral que tots recordareu.
POCIONS I BEURATGES DIVERSOS
Ei, companys, això de fer votar als internautes, no s’havia fet mai... Després de felicitar-nos per aquesta iniciativa tan original, haig de dir que hi he estat pensant. He tingut el dubte sobre si fer campanya per ser votada o fer campanya per no ser votada (campanya en pensava fer, evidentment). Després de moltes deliberacions internes, he arribat a la conclusió que sí, que m’agrada el títol de rajadora del blog. A més, me’l mereixo, perquè les ments dels meus companys, en realitat, no són malignes tot i que ho miren d’aparentar. No tenen prou malícia, no és culpa seva, són homes, i per tant, simples (ara he perdut vots). Total, voteu-me!
Ara que parlem de votacions, diuen que hi ha un membre del blog que en breu dependrà i molt de certs vots...
COP D’ESCOMBRA
Ei, cansalader, només dir-te que em sap greu que el teu luxós hotel de Londres no estigués al centre, segons m’han comentat, el tenies gairebé a Manxester. Bé, una llàstima. Tu saps que jo només vull el teu bé i l’errada ha estat no demanar-me consell. Conec un zulo a Sussex Gardens on haguessis estat molt més còmode. I cèntric de nassos.
Com comprendreu, amics, no opinaré sobre les vacances del cansalader perquè s’acosta Liverpool i per una sèrie de problemes que ara no venen al cas, em veuré obligada a seguir allà un parell de dies després del partit.
dimarts, de febrer 06, 2007
VOLVER, CON LA FRENTE MARCHITA...Per L'Escorta de la Campiona.
RETORN Perdoneu el meu silenci, en part degut a que havia tornat de vacances i estava massa desconnectat com per rajar de res, i en part per la meva estupidesa, que va portar-me a oblidar la manera d’entrar al blog. És el que hi ha, no dono per més.En aquests moments Portugal i Brasil juguen a Londres, i en pocs minuts han substituït a Cristiano Ronaldo, Edmílson i Deco. M’imagino els pobres enviats especials a terres angleses. I ara que cony escric o venc d’aquesta merda de partit?. D’on cony trec alguna cosa per seguir venent la moto que el portuguès aquest vindrà al Barça?. El típic paio que si el trobéssim pel carrer amagaríem les carteres, amb la pinta de gitanot que té, i ara tothom li besa els peus. Així és el futbol, fins i tot hi han noies que pensen que Messi i el pelut Oleguer són atractius...Més enllà de les opcions de que C. punt. Ronaldo vingui al Barça, em sorprèn la frase de Txiki Begiristain, de qui el fot treballar amb tanta premsa publicant noms. Que ha descobert, aquest paio?. De que és queixa?. No entenc res. Ell va jugar aquí, ja sap que a Can Barça és una tradició això de publicar noms...és com anar a caçar ocells amb una ametralladora. Dispares i de ben segur que tocaràs algun pajarraco i podràs penjar-te la medalla: Ya lo dijimos. A mi això, més que repugnar-me, me la sua profundament. Ja m’hi he acostumat, als comentaris sobre fitxatges. Com a mostra, un botó: http://www.youtube.com/watch?v=PZ1wLFFjkh4
Impressionant vídeo que ens retorna a una època perduda de la nostra adolescència. No té preu l'americana d'Arús i els crits ridículs que fa d'uuuh uuh uhh quan entra Mendoza. Video en que ja es fan bromes de noms, fitxatges, i la suposada estratègia de publicar un nom per fotre al club. I ara resulta que després de tants anys, el Txiki fa el ploramiques perquè es publiquen noms...que no li agrada treballar així..que cony esperava?...
EL REI NEGRE. Germans, s’ha produït el miracle. El rei negre ha tornat per salvar l’humanitat. Ja pot ser santificat, doncs ha fet el miracle de tornar una setmana abans del previst. Ja sembla San Carles de La Pobla.
MOSKOVSKAYA. Si senyors, es demostra de nou el nivell de la premsa anglesa, especialista en no evolucionar. No se quan anys després, reben a Luis Aragones preguntant-li sobre la seva polèmica amb Henry. A Messi, no cal dir-ho, només li pregunten sobre si fa teatre. I a Ronaldinho, sobre els gols que li va fer a Seaman el 2002. Crec que fins i tot volen preguntar als jugadors de la selecció estatal pel gol de Zarra el 1950...
BAZQUET No sóc com el bisbe, i de tant en tant miro bàsquet. Ara somio en veure la Penya desflorant el cul de l’Akasvayu dels collons. Quins paios més pesats. Aquest Amat que fot la pasta és un autèntic imbècil. La Penya els dona pel sac, i el paio surt dient que «Guanyarem la copa, segur». Una bona manera de carregar de més pressió a la una plantilla ja de per si prou pressionada...
RETORN Perdoneu el meu silenci, en part degut a que havia tornat de vacances i estava massa desconnectat com per rajar de res, i en part per la meva estupidesa, que va portar-me a oblidar la manera d’entrar al blog. És el que hi ha, no dono per més.En aquests moments Portugal i Brasil juguen a Londres, i en pocs minuts han substituït a Cristiano Ronaldo, Edmílson i Deco. M’imagino els pobres enviats especials a terres angleses. I ara que cony escric o venc d’aquesta merda de partit?. D’on cony trec alguna cosa per seguir venent la moto que el portuguès aquest vindrà al Barça?. El típic paio que si el trobéssim pel carrer amagaríem les carteres, amb la pinta de gitanot que té, i ara tothom li besa els peus. Així és el futbol, fins i tot hi han noies que pensen que Messi i el pelut Oleguer són atractius...Més enllà de les opcions de que C. punt. Ronaldo vingui al Barça, em sorprèn la frase de Txiki Begiristain, de qui el fot treballar amb tanta premsa publicant noms. Que ha descobert, aquest paio?. De que és queixa?. No entenc res. Ell va jugar aquí, ja sap que a Can Barça és una tradició això de publicar noms...és com anar a caçar ocells amb una ametralladora. Dispares i de ben segur que tocaràs algun pajarraco i podràs penjar-te la medalla: Ya lo dijimos. A mi això, més que repugnar-me, me la sua profundament. Ja m’hi he acostumat, als comentaris sobre fitxatges. Com a mostra, un botó: http://www.youtube.com/watch?v=PZ1wLFFjkh4
Impressionant vídeo que ens retorna a una època perduda de la nostra adolescència. No té preu l'americana d'Arús i els crits ridículs que fa d'uuuh uuh uhh quan entra Mendoza. Video en que ja es fan bromes de noms, fitxatges, i la suposada estratègia de publicar un nom per fotre al club. I ara resulta que després de tants anys, el Txiki fa el ploramiques perquè es publiquen noms...que no li agrada treballar així..que cony esperava?...
EL REI NEGRE. Germans, s’ha produït el miracle. El rei negre ha tornat per salvar l’humanitat. Ja pot ser santificat, doncs ha fet el miracle de tornar una setmana abans del previst. Ja sembla San Carles de La Pobla.
MOSKOVSKAYA. Si senyors, es demostra de nou el nivell de la premsa anglesa, especialista en no evolucionar. No se quan anys després, reben a Luis Aragones preguntant-li sobre la seva polèmica amb Henry. A Messi, no cal dir-ho, només li pregunten sobre si fa teatre. I a Ronaldinho, sobre els gols que li va fer a Seaman el 2002. Crec que fins i tot volen preguntar als jugadors de la selecció estatal pel gol de Zarra el 1950...
BAZQUET No sóc com el bisbe, i de tant en tant miro bàsquet. Ara somio en veure la Penya desflorant el cul de l’Akasvayu dels collons. Quins paios més pesats. Aquest Amat que fot la pasta és un autèntic imbècil. La Penya els dona pel sac, i el paio surt dient que «Guanyarem la copa, segur». Una bona manera de carregar de més pressió a la una plantilla ja de per si prou pressionada...
dilluns, de febrer 05, 2007
EL DIMARTS SEMPRE TROBES ALGO OBERT.... pel petit bisbe arlequinat
Ho reconec, estic enganxat a Ventdelplà. I per fi ha tornat, tot i que també em vaig enganxar a Mar de fons. Digueu-me que sóc un tio amb temps per poder veure aquestes sèries, però és així. Lo del Cor de la Ciutat, per desgràcia ara fa temps que no ho miro, perquè ja no dino gairebé mai a casa. Bé, sigui com sigui, ja han tornat les alegries de la Teresa i el David, les baralles de la Isona i el Martí, i les croquetes de la xarnega aquella que té el fill a l'hospital. Ah! I la Nuri, la "típica" dona de fer feines catalana i superbona tia que escolta tots els rotllos de la gent que té problemes però ningú l'escolta a ella.
I sort en tenim de sèries com aquesta, perquè si hem de confiar en distreure'ns amb el futbol anem arreglats. Perquè aquesta lliga és una autèntica merda: una senyora merda. L'haurien de declarar deserta, com els premis aquests de literatura quan no hi ha cap obra que arribi al nivell. Doncs aquí haurien de fer el mateix: "mirin senyors, com que no hi ha cap equip que jugui bé, doni la talla, guanyi partits amb una mica de continuitat, si de cas, aquest any no la guanya ningú la lliga. Comencem a comptar a partir del subcampió!". I prou farsa!
Ja fa temps que una de les frases que m'acompanyen a tots els desplaçaments és que "sobra el partit". Crec que ara, més que mai, m'heu de donar la raó. Viatges el dia abans, et fas un gran homenatge gastronòmic en un sopar envejable, surts a fer una copa ràpida, que amb sort, empalmes amb l'esmorzar a l'hotel; et lleves just per anar a dinar sense que falti de res; migdiada i... cap al partit? A passar fred i veure com els gladiadors juguen sense ordre, concert ni ganes... És que últimament no veiem ni gols!!
Però si lo del Barça és patètic, lo dels altres, patètic i mig. Prou ja amb la farsa del Sevilla i això del millor club del món per l'estadística que fan quatre borratxos com sempre explica el gran Ascaso. Un equip que perd amb el Mallorca i empata amb la Real a casa, no pot guanyar la lliga. Clar, i ja no parlem del Madrid. Afortunadament Calderon seguirà de president. Gràcies. Encara tardaran més en aixecar el cap.
BENEDICCIÓ
Ha tornat Eto'o. Tan de bo sigui el mateix d'abans. Però ara mateix està bastant lluny d'estar bé. A Pamplona, tot i jugar menys de 10 minuts, se'l va veure lent i baix de forma. Calia avançar tant la seva recuperació? Cal tardar 9 minuts entre l'escalfament a la banda i entrar al camp? Potser no ho sabia que havia d'entrar i per això no s'havia preparat? Cal que Ezquerro jugui 90 minuts? És més, cal que Ezquerro jugui?
MISSA D'ONZE
Escorta, on ets? Ja has tornat de vacances però veig que encara hi continues... Sacarina, recordes l'últim cop que vas escriure al blog? Fa tant de temps... No serà que fer tant esport t'està espatllant el cervell? Bruixa, abans de les teves vacances a Liverpool, podríem escriure algo? Alcalde, aconseguirem escriure aquesta setmana el dia que toca? Cansalder, una flor no fa estiu. Tindrem continuitat? Comando, crec que en aquestes dues setmanes sense futbol intersetmanal podríem trobar un foradet per fer una escapada a Perelada i recobrar tots plegats forces i inspiracions... Graffith sempre val la pena...
RACÓ ARLEQUINAT
Gran victòria tot i justa devant del Palamós per un gol a zero, marcat pel gran Ollés. Seguim en zona de play-off, com gairebé tota la temporada, i aquest diumenge tenim un gran duel contra un rival directe: el Gavà a les 12 del migdia. Com que el Barça juga per la tarda, diumenge al matí: tots a la Bòvila!!!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)