JA QUEDA MENYS PER TORNAR A AARHUS...
Sea feliz, viva en Dinamarca
Un estudio, que afirma que el país más feliz del mundo es Dinamarca, sitúa a España en el puesto 46. Un estudio del científico británico Adrian White concluye que el país más feliz del mundo es Dinamarca, seguido de Suiza, Austria e Islandia. En el otro extremo se sitúa Burundi, que es el más infeliz. El documento que emite estos resultados se basó en el análisis de 178 países y 100 estudios solicitados por las Naciones Unidas y la Organización Mundial de la Salud.
dilluns, de juliol 31, 2006
dissabte, de juliol 22, 2006
S’HA DE SER BURRO pel cansalader de Gràcia
Una vegada més es demostra la capacitat d’autodestrucció del Barça. I el pitjor és que la destrucció no és culpa del pallús aquest que va sortir sense samarreta a El Periódico, sinó de Laporta i cia., encantats d’haver-se conegut des del mateix moment que van guanyar les anteriors eleccions. S’ha de ser burro per passar-se tant de llest.
Guanyarà les eleccions amb la gorra; és més: cal que les guanyi. Però s’ha buscat ell mateix que durant un mes es remeni tota la merda que acumula en el seu mandat. Algú que sàpiga llegir i agafi els estatuts del club arriba a la conclusió que aquest estiu hi havia d’haver eleccions. Però ells no. Els més grans (els de ‘Primer, el Barça’) s’ho passen tot per l’entrecuix i decideixen que les faran l’any que ve; és tan evident, que fins i tot el paio sense samarreta va a un jutjat i els guanya. I és ara, quan Laporta podria lluir les seves Lligues i la Copa d’Europa, que haurà de sentir recordar els seus millors ‘hits’ com els gallumbos de l’aeroport, el fraticidi de Sandro, l’episodi Valero, el cunyat franquista que ara mana des de l’ombra, l’escàndol de les entrades, l’espònsor invisible, etc… És una llàstima, perquè han fet moltes coses bé, sobretot han encertat en les coses importants, només els ha faltat exterminar les penyes i la rèmora de les seccions, però en general ho han fet molt bé. La pena és que són uns prepotents, i ara ens tocarà menjar-nos una merda d’eleccions que no serviran per a res.
Només m’alegro de la sentència, perquè es demostra que fins i tot un avi descamisat pot anar a un jutjat, carregar-se el superpresident del Barça i recordar-li que el club no és el seu ‘cortijo’. Quina pena Laporta, i quina còpia del Núñez que ens vas ajudar a enderrocar fa poc temps. Com m’has enganyat.
La millor notícia del procés electoral és que s’ha paralitzat l’acord amb UNICEF. Dec ser un insolidari, però m’hi cago i m’hi pixo. Tant debat sobre si tacar o no la samarreta i, quan ens decidim, no en treiem ni un duro. Som tant superprogres que quan plegui Laporta, el president podria ser Zapatero.
I també és bona notícia, perquè potser la Comissió Gestora aturarà el dispendi en el puto futbol aeri. La temporada passada va ser un pou sense fons i no van guanyar res, i aquest estiu, tornem-hi. Ara li pagarem 1 milió i mig d’euros a un tio que ve de cagar-s’hi a l’Akasvayu.
La part negativa és que durant unes setmanes, l’imbecil del Sala Martín podrà dir que ha estat president del Barça. Només ens faltava això. Esperem que no hi hagi cap acte important, perquè ens podem fumar el prestigi del club en un moment. Jo hauria proposat Alejandro com el president de la Gestora.
Per acabar, aprofito aquesta tribuna per exigir que es presentin Francesc Liñán i Francesc Clusells, dos dels precandidats més brillants de la història. Liñán ha de tornar amb el caricaturista ucraïnès de l’última vegada i amb el mateix nivell etílic a les rodes de premsa. I Clusells, de qui ja vaig dirigir l’última campanya, està buscant un recanvi per Kluivert: crec que aquesta vegada apostarem perquè les sòcies li puguin tocar el tronxo a Eto’o i els socis fumar-se un peta amb Rijkaard.
P.D.: Hi ha membres destacats del Komando que s’amaguen, i no ho dic només perquè fa dies que al blog no hi escriu ni Déu. Alcalde, dóna la cara!
Una vegada més es demostra la capacitat d’autodestrucció del Barça. I el pitjor és que la destrucció no és culpa del pallús aquest que va sortir sense samarreta a El Periódico, sinó de Laporta i cia., encantats d’haver-se conegut des del mateix moment que van guanyar les anteriors eleccions. S’ha de ser burro per passar-se tant de llest.
Guanyarà les eleccions amb la gorra; és més: cal que les guanyi. Però s’ha buscat ell mateix que durant un mes es remeni tota la merda que acumula en el seu mandat. Algú que sàpiga llegir i agafi els estatuts del club arriba a la conclusió que aquest estiu hi havia d’haver eleccions. Però ells no. Els més grans (els de ‘Primer, el Barça’) s’ho passen tot per l’entrecuix i decideixen que les faran l’any que ve; és tan evident, que fins i tot el paio sense samarreta va a un jutjat i els guanya. I és ara, quan Laporta podria lluir les seves Lligues i la Copa d’Europa, que haurà de sentir recordar els seus millors ‘hits’ com els gallumbos de l’aeroport, el fraticidi de Sandro, l’episodi Valero, el cunyat franquista que ara mana des de l’ombra, l’escàndol de les entrades, l’espònsor invisible, etc… És una llàstima, perquè han fet moltes coses bé, sobretot han encertat en les coses importants, només els ha faltat exterminar les penyes i la rèmora de les seccions, però en general ho han fet molt bé. La pena és que són uns prepotents, i ara ens tocarà menjar-nos una merda d’eleccions que no serviran per a res.
Només m’alegro de la sentència, perquè es demostra que fins i tot un avi descamisat pot anar a un jutjat, carregar-se el superpresident del Barça i recordar-li que el club no és el seu ‘cortijo’. Quina pena Laporta, i quina còpia del Núñez que ens vas ajudar a enderrocar fa poc temps. Com m’has enganyat.
La millor notícia del procés electoral és que s’ha paralitzat l’acord amb UNICEF. Dec ser un insolidari, però m’hi cago i m’hi pixo. Tant debat sobre si tacar o no la samarreta i, quan ens decidim, no en treiem ni un duro. Som tant superprogres que quan plegui Laporta, el president podria ser Zapatero.
I també és bona notícia, perquè potser la Comissió Gestora aturarà el dispendi en el puto futbol aeri. La temporada passada va ser un pou sense fons i no van guanyar res, i aquest estiu, tornem-hi. Ara li pagarem 1 milió i mig d’euros a un tio que ve de cagar-s’hi a l’Akasvayu.
La part negativa és que durant unes setmanes, l’imbecil del Sala Martín podrà dir que ha estat president del Barça. Només ens faltava això. Esperem que no hi hagi cap acte important, perquè ens podem fumar el prestigi del club en un moment. Jo hauria proposat Alejandro com el president de la Gestora.
Per acabar, aprofito aquesta tribuna per exigir que es presentin Francesc Liñán i Francesc Clusells, dos dels precandidats més brillants de la història. Liñán ha de tornar amb el caricaturista ucraïnès de l’última vegada i amb el mateix nivell etílic a les rodes de premsa. I Clusells, de qui ja vaig dirigir l’última campanya, està buscant un recanvi per Kluivert: crec que aquesta vegada apostarem perquè les sòcies li puguin tocar el tronxo a Eto’o i els socis fumar-se un peta amb Rijkaard.
P.D.: Hi ha membres destacats del Komando que s’amaguen, i no ho dic només perquè fa dies que al blog no hi escriu ni Déu. Alcalde, dóna la cara!
dimarts, de juliol 04, 2006
El Pitjor Cap de Premsa del Mundial.
Es diu Coco Ventura i és el responsable de comunicació de l'AFA. Només un detall: no sap navegar per internet. Aquest tio no ha permès treballar els mitjans de comunicació internacionals (entre ells la bruixa, el sacarina i esporàdicament el carnsalader) a les rodes de premsa d'Argentina. Resulta que eren només per periodistes argentins i la resta ens havíem de passar una hora demanant tanda a aquest idiota. En fi, que espero que estigui molt bé a Buenos Aires mirant el mundial per la tele.
PREGUNTA DES D’ALEMANYA pel cansalader
Vull començar agraint al Sacarina i al doctor fotògraf que hagin penjat la imatge que retrata (i mai millor dit) els nostres col·legues espanyols a la graderia de Hannover. Llàstima que no se’ls vegi la cara.
Dit això, em pregunto si la vostra fòbia contra Larsson és proporcionada amb el fet que us hagi putejat sistemàticament. És un impresentable? Segurament. Però això el converteix en un mal jugador? Evidentment que no. Us hi podeu posar com vulgueu, però el seu rendiment al Barça ha estat molt bo, i ja hi podeu pujar de peus que el trobarem a faltar. Perquè Gudjohnssen és un molt bon fitxatge, però no s’assembla de res a Larsson. I ja que ens posem a rajar de mundials ridículs, alcalde, no tinguis cap dubte que ha fet pitjor mundial Ronaldinho que Larsson. A veure si ara ens posarem a valorar els jugadors pel mundial que fan…
Però la qüestió on volia arribar és la dels futbolistes impresentables. És més impresentable Larsson que la baldufa de Terrassa? Pos va a ser que no. Posant per davant que la cap de premsa de la Federació és una inútil de l’alçada d’un campanar, han estat 18 dies de perseguir sense èxit la baldufa per fer-li una entrevista. Una cosa és que no la vulgui fer, que és absolutament legítim perquè cadascú parla com, quan i amb qui vol. Però anar dient que sí i deixar-te penjat sistemàticament és impresentable. La Bruixa n'és testimoni en primera persona. Això el converteix en pitjor jugador? De cap manera. És molt bo, un dels millors mitjos d’Europa, però que el moqui la iaia. I ja que hi sóc, un altre dels vostres enemics ancestrals, el nostre capità, ha tingut un comportament amb la premsa catalana durant el mundial exemplar. O no, sacarina? Cadascú és com és, i la baldufa de Terrassa és un impresentable des que va pujar al primer equip. Ara ja no el canviarem, però no us vull sentir rajar més de Larsson. O tots moros, o tots cristians.
Apa, aquesta la portava guardada de feia dies. A veure si creix d’una puta vegada. Que no costa tant ser una mica seriós.
Vull començar agraint al Sacarina i al doctor fotògraf que hagin penjat la imatge que retrata (i mai millor dit) els nostres col·legues espanyols a la graderia de Hannover. Llàstima que no se’ls vegi la cara.
Dit això, em pregunto si la vostra fòbia contra Larsson és proporcionada amb el fet que us hagi putejat sistemàticament. És un impresentable? Segurament. Però això el converteix en un mal jugador? Evidentment que no. Us hi podeu posar com vulgueu, però el seu rendiment al Barça ha estat molt bo, i ja hi podeu pujar de peus que el trobarem a faltar. Perquè Gudjohnssen és un molt bon fitxatge, però no s’assembla de res a Larsson. I ja que ens posem a rajar de mundials ridículs, alcalde, no tinguis cap dubte que ha fet pitjor mundial Ronaldinho que Larsson. A veure si ara ens posarem a valorar els jugadors pel mundial que fan…
Però la qüestió on volia arribar és la dels futbolistes impresentables. És més impresentable Larsson que la baldufa de Terrassa? Pos va a ser que no. Posant per davant que la cap de premsa de la Federació és una inútil de l’alçada d’un campanar, han estat 18 dies de perseguir sense èxit la baldufa per fer-li una entrevista. Una cosa és que no la vulgui fer, que és absolutament legítim perquè cadascú parla com, quan i amb qui vol. Però anar dient que sí i deixar-te penjat sistemàticament és impresentable. La Bruixa n'és testimoni en primera persona. Això el converteix en pitjor jugador? De cap manera. És molt bo, un dels millors mitjos d’Europa, però que el moqui la iaia. I ja que hi sóc, un altre dels vostres enemics ancestrals, el nostre capità, ha tingut un comportament amb la premsa catalana durant el mundial exemplar. O no, sacarina? Cadascú és com és, i la baldufa de Terrassa és un impresentable des que va pujar al primer equip. Ara ja no el canviarem, però no us vull sentir rajar més de Larsson. O tots moros, o tots cristians.
Apa, aquesta la portava guardada de feia dies. A veure si creix d’una puta vegada. Que no costa tant ser una mica seriós.
dilluns, de juliol 03, 2006
CIUTADANS DE CATALUNYA, JA SÓC A LAXE Pel futur alcalde
Bon dia a tots, veig que el Cansalader es digna a tornar a escriure i per tant ha arribat l'hora d'acabar la vaga que he mantingut al llarg del darrer mes, ja que veient la indiferència de tot el Komando cap al blog, excepte alguna aparicio sota els efectes del alcohol del Sacarines i la meva bruixa preferida, aqui no apareixia ni deu.
Torno a parlar amb vosaltres i ho faig desde la bonica localitat de la que en el futur seré alcalde, on ja estic de vacances. La meva data per deixar de currar estava fixada per l'1 de juliol, però estava cantat que l'impostor de Larsson i la selecció espanyola marxarien a la platja abans que jo.
Anem per parts. Bon Mundial el de Larsson. Un gol i casi de rebot, és més, jo crec que qui la toca és Mellberg i no ell, però és igual, li donarem a ell, però ja es va veure al autèntic impostor que és, incapaç de marcar-li un puto gol a Trinidad i Tobago i fallant el penal davant Alemanya, confirmant la seva mediocritat. Sense Ronaldinho i companyia al darrera fent-li la feina aquest impostor no és ningú. Apa, a esperar sentats el descens del Helsingborg i desitjant que Gudjohnsen demostri que li dona mil voltes al pallasso del suec.
De la selecció espanyola i la corte mediática que els rodeja no diré res, està tot dit, simplement compartir amb el sacarines i el cansalader l'abraçada a l'estadi de Hannover, vaig pensar molt en vosaltres en un moment tan emotiu.
I no puc marxar sense dir res de l'amic Riquelme, que el dia de la veritat es va tornar a amagar, no va fer res de bó i va obligar al seu entrenador a seure'l a la banqueta. Això si, li va fer un favor, perquè només de pensar en tirar-li un penal a Lehman... Un cop més, Román sota pressió va demostrar que és un gran impostor...
CIUTAT BADIA
De vacances és dificil parlar de Ciutat Badia, només puc comentar que si Larsson va estar tres mesos donant llargues per una entrevista que al final no es va produir, un alt directiu del club va pel mateix camí, ben secundat per els amics de Ciutat Badia, que són els interlocutors amb mi i amb el meu mitjà. Després d'un mes esperant i sentint allò de "aquesta setmana sense falta" he marxat i l'entrevista no s'ha fet. Seguiré esperant.
SWEET HOME PERALADA
Avui és un dia important a la història del Ajax. Avui Gabri s'ha entrenat per primer cop amb els seus nous companys. Comença a escriure una brillant pàgina de la história del nostre Ajax, club que no oblidem que té quatre copes d'Europa. I demà el petit Gabriel fa un any. Quina setmana plagada d'emocions...
Per cert, on sou tota la resta? Matilde, Advocat, que ens hem vist a Barcelona i molta feina no hi havia... Bruixa, a Formentera no hi ha un ciber? Cansalader, on t'amagues? Bisbe, un mes de vacances i ni una aparició....
Bon dia a tots, veig que el Cansalader es digna a tornar a escriure i per tant ha arribat l'hora d'acabar la vaga que he mantingut al llarg del darrer mes, ja que veient la indiferència de tot el Komando cap al blog, excepte alguna aparicio sota els efectes del alcohol del Sacarines i la meva bruixa preferida, aqui no apareixia ni deu.
Torno a parlar amb vosaltres i ho faig desde la bonica localitat de la que en el futur seré alcalde, on ja estic de vacances. La meva data per deixar de currar estava fixada per l'1 de juliol, però estava cantat que l'impostor de Larsson i la selecció espanyola marxarien a la platja abans que jo.
Anem per parts. Bon Mundial el de Larsson. Un gol i casi de rebot, és més, jo crec que qui la toca és Mellberg i no ell, però és igual, li donarem a ell, però ja es va veure al autèntic impostor que és, incapaç de marcar-li un puto gol a Trinidad i Tobago i fallant el penal davant Alemanya, confirmant la seva mediocritat. Sense Ronaldinho i companyia al darrera fent-li la feina aquest impostor no és ningú. Apa, a esperar sentats el descens del Helsingborg i desitjant que Gudjohnsen demostri que li dona mil voltes al pallasso del suec.
De la selecció espanyola i la corte mediática que els rodeja no diré res, està tot dit, simplement compartir amb el sacarines i el cansalader l'abraçada a l'estadi de Hannover, vaig pensar molt en vosaltres en un moment tan emotiu.
I no puc marxar sense dir res de l'amic Riquelme, que el dia de la veritat es va tornar a amagar, no va fer res de bó i va obligar al seu entrenador a seure'l a la banqueta. Això si, li va fer un favor, perquè només de pensar en tirar-li un penal a Lehman... Un cop més, Román sota pressió va demostrar que és un gran impostor...
CIUTAT BADIA
De vacances és dificil parlar de Ciutat Badia, només puc comentar que si Larsson va estar tres mesos donant llargues per una entrevista que al final no es va produir, un alt directiu del club va pel mateix camí, ben secundat per els amics de Ciutat Badia, que són els interlocutors amb mi i amb el meu mitjà. Després d'un mes esperant i sentint allò de "aquesta setmana sense falta" he marxat i l'entrevista no s'ha fet. Seguiré esperant.
SWEET HOME PERALADA
Avui és un dia important a la història del Ajax. Avui Gabri s'ha entrenat per primer cop amb els seus nous companys. Comença a escriure una brillant pàgina de la história del nostre Ajax, club que no oblidem que té quatre copes d'Europa. I demà el petit Gabriel fa un any. Quina setmana plagada d'emocions...
Per cert, on sou tota la resta? Matilde, Advocat, que ens hem vist a Barcelona i molta feina no hi havia... Bruixa, a Formentera no hi ha un ciber? Cansalader, on t'amagues? Bisbe, un mes de vacances i ni una aparició....
ELS DILLUNS TINC RESSACA pel cansalader alemany
Demà, més que ressaca, tindré una son de collons. Per fi he trobat un antre on el meu portàtil rupestre funcioni, i m’he aconseguit connectar a Internet després de gairebé un mes intentant-ho. Les condicions són les següents: wi-fi per 11 euros des de les 6 de la tarda a les 9 del matí, de manera que, com a bon català, són les 4 de la matinada i continuo rendibilitzant l’atracament.
Bé, el cas és que he tornat. Físicament encara no, encara em queden uns quanta milers de quilòmetres per les autopistas alemanyes, però torno al blog després d’una absència només justificable des del punt de vista tecnològic.
Primera puntualització: és absolutament fals que a Alemanya no hi ha límit de velocitat. No hi ha límit genèric, però quant et trobes una senyal de prohibició, respecta-la, perquè com et passis 2 kms/h et fan una foto magnífica. Ho dic perquè després de 25 dies aquí, ja m’han caigut més flashos que a Victoria Beckham.
Pel que fa al trànsit, els alemanys condueixen com autèntics fills de puta. Ja pots venir pel carril de l’esquerra a 190, que si ells van pel del mig i volen avançar, se’t foten al davant i ja t’espavilaràs per frenar. Serveixi com a exemple que els únics cartells que es veuen a l’autopista no són anuncis (estan prohibits) sinó uns rètols brutals: “Fair play on the autobahn”. Joc net a l’autopista. Però això no ho respecten.
Ara que parlo d’autopistes, aprofito per demanar la dimissió del Ministre d’Obres Públiques alemany. Aquí no se’ls ha ensorrat un barri sencer, ni fa 30 anys que intenten fer arribar l’AVE a una ciutat, però sembla que s’hagin posat d’acord per aixecar totes les autopistas coincidint amb el mundial. Cagumtot! És gairebé imposible trobar una autopista que no tingui un tram en obres i, la solució és estrenyer els carrils a límits insospitats, on per moments tens la sensació que et fotràs sota el camió que circula al teu costat. I ja que hi som, i a petició del company Lu Martín, també reclamo la dimissió del responsable de trens: jo crec que funcionen molt bé, però es veu que la combinació Nuremberg-Frankfurt no existeix, tot un daltabaix si havies d’anar a Australia i tenies l’hotel a Frankfurt.
Segon mite caigut: els gunthers no parlen anglès. Tota la vida pensant que som uns ignorants, i que a l’Europa central i nord tot ésser vivent domina la llengua de Shakespeare. Però no: la majoria ni puta idea. És més, diria que, en percentatge, hi ha més catalans que parlen anglès que no pas alemanys.
Punt tres: no només hi ha frankfurts a Frankfurt. Es confirma que és el plat nacional, diga-li frankfurt, bockwurst o bratswurt (diferències a consultar), i també es confirma que no se’ls coneix una cuina pròpia. Si no vols frankfurt, o et busques un italià, o te’n vas a un McDonald’s.
Quart: a Alemanya també hi ha freaks. Però molt freaks. Quan veus arribar els espanyols amb la bandera del toro, un tio vestit de torero, o un pallasso amb l’estanquera i tricorni, penses: ja hi som. Però els alemanys no es queden enrere. L’altre dia a Berlín vaig veure un tio que era una mescla de Toro Sentado + Gerd Muller + Manolo el del Bombo. Impagable.
I com ja diuen que no hay quinto malo, insto tots els fumadors perseguits de Catalunya a nacionalitzar-se alemanys. El meu primer dia aquí, m’assec en un restaurant i li pregunto al cambrer si podia fumar. “Of course”. Va anar de poc que no caic de la cadira. Aquí no estan perseguits, encara es pot comprar tabac a màquines expenedores i gasolineres, etc. Un oasi, vaja, tot i que també és aconsellable portar cartrons de casa perquè aquí un paquet costa 4 euros.
I feta aquesta breu introducció social, deixo les consideracions futbolístiques per una altra ocasió. Però no me’n puc estar de dir que l’eliminació del Brasil estava cantada. Quins entrenaments! Acollonant! És que no fan córrer ni els suplents. Van venir de sobrats, i han marxat merescudament enculats. En tot cas, m’alegra que, per una vegada, Ronaldinho s’hagi agafat les vacances amb el Brasil i no amb el Barça. La diferència és que aquí li aguantem tot, i allà ja l’han acusat de mercenari. Per mercenari i caradura, el penques del Parreira. Tot el Mundial pontificant, i limitant-se a aliniar totes les estrelles encara que no se sapigués de què jugaven. A cagar!
I abans d’acomiadar-me, vull transmetre una de les sensacions més angoixants de la meva vida: viure una eliminació de la roja en directe, i no poder moure ni una pestanya perquè estàs rodejat de periodistes fatxes, molts d’ells ataviats amb samarretes espanyoles, i alguns d’ells penjant banderes amb el toro a la tribuna de premsa i escoltant l’himne sense lletra abraçats i mirant al cel com si fossin Raul. L’abraçada amb el sacarina quan vam sortir del ja històric estadi de Hannover va ser molt emotiva. O no? Per cert, penja ja la foto dels del Marca, que no em creuran.
Continuaré informant. Quan pugui...
Demà, més que ressaca, tindré una son de collons. Per fi he trobat un antre on el meu portàtil rupestre funcioni, i m’he aconseguit connectar a Internet després de gairebé un mes intentant-ho. Les condicions són les següents: wi-fi per 11 euros des de les 6 de la tarda a les 9 del matí, de manera que, com a bon català, són les 4 de la matinada i continuo rendibilitzant l’atracament.
Bé, el cas és que he tornat. Físicament encara no, encara em queden uns quanta milers de quilòmetres per les autopistas alemanyes, però torno al blog després d’una absència només justificable des del punt de vista tecnològic.
Primera puntualització: és absolutament fals que a Alemanya no hi ha límit de velocitat. No hi ha límit genèric, però quant et trobes una senyal de prohibició, respecta-la, perquè com et passis 2 kms/h et fan una foto magnífica. Ho dic perquè després de 25 dies aquí, ja m’han caigut més flashos que a Victoria Beckham.
Pel que fa al trànsit, els alemanys condueixen com autèntics fills de puta. Ja pots venir pel carril de l’esquerra a 190, que si ells van pel del mig i volen avançar, se’t foten al davant i ja t’espavilaràs per frenar. Serveixi com a exemple que els únics cartells que es veuen a l’autopista no són anuncis (estan prohibits) sinó uns rètols brutals: “Fair play on the autobahn”. Joc net a l’autopista. Però això no ho respecten.
Ara que parlo d’autopistes, aprofito per demanar la dimissió del Ministre d’Obres Públiques alemany. Aquí no se’ls ha ensorrat un barri sencer, ni fa 30 anys que intenten fer arribar l’AVE a una ciutat, però sembla que s’hagin posat d’acord per aixecar totes les autopistas coincidint amb el mundial. Cagumtot! És gairebé imposible trobar una autopista que no tingui un tram en obres i, la solució és estrenyer els carrils a límits insospitats, on per moments tens la sensació que et fotràs sota el camió que circula al teu costat. I ja que hi som, i a petició del company Lu Martín, també reclamo la dimissió del responsable de trens: jo crec que funcionen molt bé, però es veu que la combinació Nuremberg-Frankfurt no existeix, tot un daltabaix si havies d’anar a Australia i tenies l’hotel a Frankfurt.
Segon mite caigut: els gunthers no parlen anglès. Tota la vida pensant que som uns ignorants, i que a l’Europa central i nord tot ésser vivent domina la llengua de Shakespeare. Però no: la majoria ni puta idea. És més, diria que, en percentatge, hi ha més catalans que parlen anglès que no pas alemanys.
Punt tres: no només hi ha frankfurts a Frankfurt. Es confirma que és el plat nacional, diga-li frankfurt, bockwurst o bratswurt (diferències a consultar), i també es confirma que no se’ls coneix una cuina pròpia. Si no vols frankfurt, o et busques un italià, o te’n vas a un McDonald’s.
Quart: a Alemanya també hi ha freaks. Però molt freaks. Quan veus arribar els espanyols amb la bandera del toro, un tio vestit de torero, o un pallasso amb l’estanquera i tricorni, penses: ja hi som. Però els alemanys no es queden enrere. L’altre dia a Berlín vaig veure un tio que era una mescla de Toro Sentado + Gerd Muller + Manolo el del Bombo. Impagable.
I com ja diuen que no hay quinto malo, insto tots els fumadors perseguits de Catalunya a nacionalitzar-se alemanys. El meu primer dia aquí, m’assec en un restaurant i li pregunto al cambrer si podia fumar. “Of course”. Va anar de poc que no caic de la cadira. Aquí no estan perseguits, encara es pot comprar tabac a màquines expenedores i gasolineres, etc. Un oasi, vaja, tot i que també és aconsellable portar cartrons de casa perquè aquí un paquet costa 4 euros.
I feta aquesta breu introducció social, deixo les consideracions futbolístiques per una altra ocasió. Però no me’n puc estar de dir que l’eliminació del Brasil estava cantada. Quins entrenaments! Acollonant! És que no fan córrer ni els suplents. Van venir de sobrats, i han marxat merescudament enculats. En tot cas, m’alegra que, per una vegada, Ronaldinho s’hagi agafat les vacances amb el Brasil i no amb el Barça. La diferència és que aquí li aguantem tot, i allà ja l’han acusat de mercenari. Per mercenari i caradura, el penques del Parreira. Tot el Mundial pontificant, i limitant-se a aliniar totes les estrelles encara que no se sapigués de què jugaven. A cagar!
I abans d’acomiadar-me, vull transmetre una de les sensacions més angoixants de la meva vida: viure una eliminació de la roja en directe, i no poder moure ni una pestanya perquè estàs rodejat de periodistes fatxes, molts d’ells ataviats amb samarretes espanyoles, i alguns d’ells penjant banderes amb el toro a la tribuna de premsa i escoltant l’himne sense lletra abraçats i mirant al cel com si fossin Raul. L’abraçada amb el sacarina quan vam sortir del ja històric estadi de Hannover va ser molt emotiva. O no? Per cert, penja ja la foto dels del Marca, que no em creuran.
Continuaré informant. Quan pugui...
Subscriure's a:
Missatges (Atom)