CANSALADER, T'HAURIES DE DIR EL ARAMIS FUSTER DE GRÀCIA
Un altre palito a Gasol i el nano supera el seu rècord personal...
Pau Gasol se negó a que los Grizzlies cargasen con su cuarta derrota consecutiva, y en otra gran actuación individual logró la friolera de 39 puntos y rescató a su equipo para que venciese 108-98 a Washington. La marca de Gasol es la mejor como profesional, ya que supera los 36 puntos que consiguió el 26 de noviembre del 2005 en el partido que ganaron 112-92 a Dallas. El jugador catalán protagonizó un partido muy intenso en defensa y en ataque, y fue el revulsivo para que en el tercer periodo su equipo lograse un parcial de 38-22, que iba a cambiar la marcha del partido.
dimarts, de febrer 28, 2006
EL DIMARTS SEMPRE TROBES ALGO OBERT... FINS I TOT A LONDRES! ...pel petit bisbe arlequinat...
Escric això mentre veig per Real Madrid TV la roda de premsa de dimissió de Florentino Pérez. Què fort!! Crec que ningú s’ho esperava. Però crec que és una mala notícia pel barcelonisme. Podríem dir que pels madridistes és com quan Gaspart va plegar. Ara em pregunto, el tal Antonio Martín portarà sobres a la propera assemblea? Es gravarà el seu nom a l’Estadi Santiago Bernabeu? Dirà “fumbol”?
Laporta amb la tonteria ha aconseguit cargar-se a Florentino. Qui ho diria!! I el cansalader encara té els nassos de rajar de l’amic Jan. I el que és pitjor, rajar del meu germà Alejandro!! Indignant!! Sense ell, Messi, per exemple, estaria cedit al Càdis per exemple...
Estic amb tots vosaltres amb lo d’Eto’o. Lamentable xaval. Cobres molts milions per marxar amb un rebot de nen petit. Jo quan jugava a futbol pels camps de tercera regional amb el Matadepera, em deien de tot, i per ser del poble tan pijo, encara més. I enlloc de cobrar, pagava. I aguantava com un campió. I sense seguretat. I ell monta el numeret. Aquest tio s’ha de vendre ja, i que vingui Titi.
Segueixo veient la roda de premsa del ser superior. Aquest tio és molt gran. Deixa el Madrid amb un pam de nas, i ja s’ho trobaran. (Per cert, fot talls de veu de 30 segons, Laporta aprèn!). Ara sí que s’ha acabat la lliga. I per una vegada, que pringuin els periodistes de Madrid, que portaven massa temps vivint bé. Una mica de pollastre, farà que no toquin tant els collons als de Barcelona. (Això els que no treballeu per mitjans de Madrid, no ho podeu acabar d’entendre).
I finalment rajaré d’una persona que em fa treballar pel seu germà. Permeteu-me que no sigui més explicit. Però n’estic fart. Cocacoles, mai més al seu costat!! Ara t’ho demano si us plau. Si no, no responc dels meus actes. Espero que el sacarina tingui raó i caigui pel seu propi pes. Advocat; tot allò que vas dir del germà del mencionat, al mític Graffith de Perelada, la nit que vas guanyar el Tour i que em va posar tant nerviós, ara t’he de donar la raó 100x100.
MISSA D’ONZE
Secundo la intromissió de l’alcalde per criticar al komando per la seva lamentable actitut de no agafar el telèfon, quan dos companys pensem amb ells i desitgem parlar-lis per dir bona nit. Sort de la Cocacoles i el mític “Padilla”. Gran nit a Saragossa. Es confirma que no vam triomfar perquè no vam voler. Llàstima que l’alcalde i jo no ens vam quedar sols fins entrada la nit. Hi havia el germà del tal donant lliçons de lligar. Lamentable.
Per cert, deixeu-me que per primer cop parli de la jefa, o altrament coneguda com Picasso: practica més al trivial!
BENEDICCIÓ
No entenc la mala fama que tinc. La famosa frase “una cosa és la persona que em follo i l’altre la persona que em voldria follar” no la vaig pronunciar jo. Si us plau. Com penseu que podria caure tan baix!!! Reconec que la frase “totes les ties són unes guarres fins que no es demostri el contrari” sí que és meva. Però d’això ja en parlarem un altre dia. Simplement demano a la autora (sí, una dona) d’aquesta frase que doni noms. Perquè les especulacions sempre són dolentes...
Cansalader, prou ja de petanca aèria. No interessa a ningú. Dedicat a parlar de futbol amb el teu company de passaports en regla o alguna cosa així. Sí, el que va assegurar que Ronaldinho aniria a Moscou peti qui peti. Quin visionari. Per què aquesta professió està plena d’impostors?
Escric això mentre veig per Real Madrid TV la roda de premsa de dimissió de Florentino Pérez. Què fort!! Crec que ningú s’ho esperava. Però crec que és una mala notícia pel barcelonisme. Podríem dir que pels madridistes és com quan Gaspart va plegar. Ara em pregunto, el tal Antonio Martín portarà sobres a la propera assemblea? Es gravarà el seu nom a l’Estadi Santiago Bernabeu? Dirà “fumbol”?
Laporta amb la tonteria ha aconseguit cargar-se a Florentino. Qui ho diria!! I el cansalader encara té els nassos de rajar de l’amic Jan. I el que és pitjor, rajar del meu germà Alejandro!! Indignant!! Sense ell, Messi, per exemple, estaria cedit al Càdis per exemple...
Estic amb tots vosaltres amb lo d’Eto’o. Lamentable xaval. Cobres molts milions per marxar amb un rebot de nen petit. Jo quan jugava a futbol pels camps de tercera regional amb el Matadepera, em deien de tot, i per ser del poble tan pijo, encara més. I enlloc de cobrar, pagava. I aguantava com un campió. I sense seguretat. I ell monta el numeret. Aquest tio s’ha de vendre ja, i que vingui Titi.
Segueixo veient la roda de premsa del ser superior. Aquest tio és molt gran. Deixa el Madrid amb un pam de nas, i ja s’ho trobaran. (Per cert, fot talls de veu de 30 segons, Laporta aprèn!). Ara sí que s’ha acabat la lliga. I per una vegada, que pringuin els periodistes de Madrid, que portaven massa temps vivint bé. Una mica de pollastre, farà que no toquin tant els collons als de Barcelona. (Això els que no treballeu per mitjans de Madrid, no ho podeu acabar d’entendre).
I finalment rajaré d’una persona que em fa treballar pel seu germà. Permeteu-me que no sigui més explicit. Però n’estic fart. Cocacoles, mai més al seu costat!! Ara t’ho demano si us plau. Si no, no responc dels meus actes. Espero que el sacarina tingui raó i caigui pel seu propi pes. Advocat; tot allò que vas dir del germà del mencionat, al mític Graffith de Perelada, la nit que vas guanyar el Tour i que em va posar tant nerviós, ara t’he de donar la raó 100x100.
MISSA D’ONZE
Secundo la intromissió de l’alcalde per criticar al komando per la seva lamentable actitut de no agafar el telèfon, quan dos companys pensem amb ells i desitgem parlar-lis per dir bona nit. Sort de la Cocacoles i el mític “Padilla”. Gran nit a Saragossa. Es confirma que no vam triomfar perquè no vam voler. Llàstima que l’alcalde i jo no ens vam quedar sols fins entrada la nit. Hi havia el germà del tal donant lliçons de lligar. Lamentable.
Per cert, deixeu-me que per primer cop parli de la jefa, o altrament coneguda com Picasso: practica més al trivial!
BENEDICCIÓ
No entenc la mala fama que tinc. La famosa frase “una cosa és la persona que em follo i l’altre la persona que em voldria follar” no la vaig pronunciar jo. Si us plau. Com penseu que podria caure tan baix!!! Reconec que la frase “totes les ties són unes guarres fins que no es demostri el contrari” sí que és meva. Però d’això ja en parlarem un altre dia. Simplement demano a la autora (sí, una dona) d’aquesta frase que doni noms. Perquè les especulacions sempre són dolentes...
Cansalader, prou ja de petanca aèria. No interessa a ningú. Dedicat a parlar de futbol amb el teu company de passaports en regla o alguna cosa així. Sí, el que va assegurar que Ronaldinho aniria a Moscou peti qui peti. Quin visionari. Per què aquesta professió està plena d’impostors?
dilluns, de febrer 27, 2006
DIUMENGE ÉS EL DIA DEL SENYOR...I DILLUNS, PER QUÈ NO?
Per l'advocat defensor
Un dia més tard del que toca, demano disculpes, em disposo a fer les habituals defenses. Faig un ràpìd avançament dels personatges dels que parlaré, els de més controvèrsia: Genís i micròfon autònom(a). Deixo la Guàrdia Urbana perquè són 'sujetos' que no mereixen cap compassió.
El meu primer protagonista respon al nom de Sacarina (encara que abans se'l coneixia amb el nom d'un famós carriler esquerre). El que més sento és no haver pressenciat l'escena in situ però entenc que les burles són injustificades. El noi intenta animar una nit de dissabte amb un comentari enginyós i el preneu pel 'pito del sereno'.
Primer de tot: és Ginés Muñoz. Álgú fent broma li ha arribat a dir Genís però mai Fernández. Que quedi clar que jo també em vaig mig indignar quan vaig veure aparèixer la nota d'agència de la roda de premsa de Rijkaard el dilluns a la tarda quan no es podia utilitzar fins dimarts. Però aquest Ginés tampoc és tan mal tio com el pinta l'Alcalde. Dacord que té un posat una mica xulo i que no ha vist un entrenament des que els seus pares el van portar un dia a veure el que feien Schuster i Archibald a les ordres de Venables, però si el coneixes una mica tampoc és tan impertinent. Estic dacord que el Ginés es va equivocar però no ho crec que ho fès per respecte als seus abonats. Simplement no es va enterar que aquella roda de premsa estava embargada. El pitjor de tot és que jo estava dijous al Camp Nou i ni em vaig enterar de la trifulca. És com quan al cole hi havia baralla i tu te la perdies perquè tenies repàs de mates de 5 a 6...
OPOSICIONS A LA FISCALIA
Em faré pesat però també parlaré d'Eto'o i ja som dos en unes hores. Ho sento però no em puc resistir. Des de quan un camp de futbol no és un espai amb carta blanca on es pot fer i dir bàsicament el que es vulgui sempre sense arribar a l'agressió física? Ja no és una qüestió d'educació o maneres, és que si als camps de futbol l'aficionat només aplaudís els encerts del seu equip i no poguès cagar-se en els rivals i en els àrbitres, anar al futbol seria tan avorrit que no hi aniria ningú. Eto'o va fer comèdia perquè no li sortia res i qui no s'ho cregui que miri el partit de l'any passat. No cal que ens l'agafem amb paper de fumar. Ho acaba de dir el cansalader: què diríem de Roberto Carlos si fès el que va fer Eto'o al Camp Nou? És més, què farà Eto'o el dia que el Camp Nou cridi contra Roberto Carlos?
ACUSACIÓ PARTICULAR
Cal viure en un món paral.lel per posar una denúncia contra un policia i pensar que té opcions de tirar endavant. I cal estar molt malament per posar la denúncia a les 7 del matí (perquè la trucada es va produir a aquella hora). A les 7 del matí o s'està de festa o s'està al llit (dormint o...). La denúncia es pot posar a l'endemà i tampoc cal matinar.
Per l'advocat defensor
Un dia més tard del que toca, demano disculpes, em disposo a fer les habituals defenses. Faig un ràpìd avançament dels personatges dels que parlaré, els de més controvèrsia: Genís i micròfon autònom(a). Deixo la Guàrdia Urbana perquè són 'sujetos' que no mereixen cap compassió.
El meu primer protagonista respon al nom de Sacarina (encara que abans se'l coneixia amb el nom d'un famós carriler esquerre). El que més sento és no haver pressenciat l'escena in situ però entenc que les burles són injustificades. El noi intenta animar una nit de dissabte amb un comentari enginyós i el preneu pel 'pito del sereno'.
Primer de tot: és Ginés Muñoz. Álgú fent broma li ha arribat a dir Genís però mai Fernández. Que quedi clar que jo també em vaig mig indignar quan vaig veure aparèixer la nota d'agència de la roda de premsa de Rijkaard el dilluns a la tarda quan no es podia utilitzar fins dimarts. Però aquest Ginés tampoc és tan mal tio com el pinta l'Alcalde. Dacord que té un posat una mica xulo i que no ha vist un entrenament des que els seus pares el van portar un dia a veure el que feien Schuster i Archibald a les ordres de Venables, però si el coneixes una mica tampoc és tan impertinent. Estic dacord que el Ginés es va equivocar però no ho crec que ho fès per respecte als seus abonats. Simplement no es va enterar que aquella roda de premsa estava embargada. El pitjor de tot és que jo estava dijous al Camp Nou i ni em vaig enterar de la trifulca. És com quan al cole hi havia baralla i tu te la perdies perquè tenies repàs de mates de 5 a 6...
OPOSICIONS A LA FISCALIA
Em faré pesat però també parlaré d'Eto'o i ja som dos en unes hores. Ho sento però no em puc resistir. Des de quan un camp de futbol no és un espai amb carta blanca on es pot fer i dir bàsicament el que es vulgui sempre sense arribar a l'agressió física? Ja no és una qüestió d'educació o maneres, és que si als camps de futbol l'aficionat només aplaudís els encerts del seu equip i no poguès cagar-se en els rivals i en els àrbitres, anar al futbol seria tan avorrit que no hi aniria ningú. Eto'o va fer comèdia perquè no li sortia res i qui no s'ho cregui que miri el partit de l'any passat. No cal que ens l'agafem amb paper de fumar. Ho acaba de dir el cansalader: què diríem de Roberto Carlos si fès el que va fer Eto'o al Camp Nou? És més, què farà Eto'o el dia que el Camp Nou cridi contra Roberto Carlos?
ACUSACIÓ PARTICULAR
Cal viure en un món paral.lel per posar una denúncia contra un policia i pensar que té opcions de tirar endavant. I cal estar molt malament per posar la denúncia a les 7 del matí (perquè la trucada es va produir a aquella hora). A les 7 del matí o s'està de festa o s'està al llit (dormint o...). La denúncia es pot posar a l'endemà i tampoc cal matinar.
ELS DILLUNS TINC RESSACA pel cansalader de Gràcia
L’ESPERIT DE NUÑITO
S’ha fet esperar, però en aquest cas no ha valgut la pena: avui ha tornat a parlar Laporta després d’un perllongat (i exitós) període de silenci, i ha deixat un terreny adobat per la rajada.
Recordeu quan Núñez es queixava entre llàgrimes que no podia tirar el club endavant sense el suport de la Generalitat i amb la incomprensió de la gran majoria de mitjans de comunicació? Doncs en Jan, tot i que no fa ni 3 anys que és president, ha heretat tota l’esquizofrènia i les paranoies de l’Antic Règim, i avui ha suplicat complicitat amb el seu Barça.
Quina cara! Si fos un pèl menys egocèntric, podria mirar al seu voltant per adonar-se que l’equip ha estat a l’alçada de les circumstàncies i s’ha guanyat la complicitat de tothom: afició i periodisme. I la conclusió que n’hauria de treure és que cada cop menys gent rema a favor de la seva Junta perquè no en donen cap motiu, amb una gestió obscura, erràtica i poc explicada: per què fa dos anys que ens prenen el pèl amb la publicitat a la samarreta? Per què no inaugurem d’una vegada la Ciutat Esportiva? Per què l’Alejandrito continua exercint de directiu sense cartera i puntualment ens recorda que hi és abandonant la clandestinitat per aparèixer a la gala de la FIFA a Zurich o a la llotja de la Romareda? Per què ha plegat la meitat de la Junta que es va presentar a les eleccions? Per què fa 3 anys el president s’amorrava a qualsevol piló periodístic que se li posés al davant i ara és més difícil parlar amb ell que amb el Papa?
Doncs perquè no només ha perdut el fons de la seva gestió absolutista sinó que també ha perdut les formes. L’últim exemple, aquest matí: després de no sé quants mesos sense badar boca, ha obert l’aixeta i, enlloc de fer una roda de premsa per tots els mitjans de comunicació, se’n va a buscar l’entrevista-massatge a la Casa Gran. És una falta de respecte brutal per tots els periodistes de la ciutat que no es diguin Antoni Bassas, però jo estaria especialment indignat si fos el director de TV3, que paga una pasta que no resisteix una pregunta al Parlament pels drets d’imatge del club i veu com la primera entrevista del president no es fa a Sant Joan Despí. Això sí, una estoneta després, el president se’n va al Camp Nou i parla per tothom, sense que ningú pugui quedar content: els periodistes que el segueixen cada dia s’han hagut d’esperar que passés per Can Bassas, i al Bassas l’exclusiva li ha durat dues hores i a sobre no li ha donat ni mig titular.
Una última reflexió: en Jan no ha obert l’aixeta després de perdre contra l’Atlètic i el València, sinó després de guanyar a Chelsea: no és un pèl avantatgista?
Doncs això, Jan, que cada cop em recordes més a Nuñito. Jo et suggeriria que fitxessis a D. i deixessis en pau el controller de Ciutat Badia. Potser amb algú més pròxim a la teva manera de fer et deixaries assessorar més i millor.
Mentrestant, la complicitat me la guardo per Ronaldinho.
MÉS BACARDI
Ja que som amb la corda Laporta, parlem de Samuel Eto’o. Digueu-me racista, si voleu, però quin numeret dissabte! D’entrada, i tot i que és trist, vivim en una societat maleducada, ignorant, inculta, i em sembla demanar massa que la gent que va als estadis es comporti de manera diferent a com és la societat en què viu. Per tant, a mi em sembla que a un futbolista professional li entra al sou aguantar el que cridi la estúpida grada: tant si coregen el teu nom, com si t’insulten. Sobretot si tu abans has cridat "Madrid, cabrón..." o has escopit jugadors rivals. Perquè, per la mateixa regla de tres, Roberto Carlos marxarà de cada partit que es jugui al Camp Nou, i els àrbitres suspendran cada partit en què la graderia cridi massivament “fill de puta”. I passa gairebé cada diumenge. Però al que anava: dic que va ser un numeret perquè si se t’omplen els collons d’aguantar el que t’estan cridant i decideixes plegar, que és humà, doncs te’n vas i punt. I al darrere la resta de jugadors. A mi no m’hauria convençut ni la meva mare.
L’ALMAX
Em congratula comprovar que, tot i els palets del Sacarina, l’All Star Gasol continua en la línia: 3 derrotes en els últims 3 partits davant equips amb All Star bastant millors que ell. Contra Dallas, Nowitzki va remuntar 20 punts d’avantatge de Memphis amb 2 puntets de Gasol en l’últim quart; contra San Antonio, va acabar eliminat per fer-li 4 faltes seguides en 5 minuts a Tim Duncan; i aquesta matinada contra Minessotta, Garnett s'ha autoexpulsat però en Pau ha tornat a perdre. Com deia l’enyorat García, “el tiempo es ese juez supremo que da y quita razones”. OK, Sacarina? Perdona bisbe per reincidir en el futbol aeri.
AFTER HOUR
Acabo amb una crida a la calma de l’alcalde en la seva croada anti agències. Comprenc la teva indignació perquè no es guardessin el Rijkaard, però et faig saber que la mateixa nit de nevera totes les televisions de la nació veïna van emetre la roda de premsa. És una informació preventiva perquè no matis a ningú sense merèixer-ho, i per exigir firmes de cara a pròximes negociacions mediàtiques. Detecto en tu un cert nerviosisme, potser perquè l’augment de les teves trucades a les 6 de la matinada és inversament proporcional al descens dels teus fins fa poc proverbial èxit nocturn. Si tinc raó, et recomano els sudokus o l’NBA: surt més barat.
L’ESPERIT DE NUÑITO
S’ha fet esperar, però en aquest cas no ha valgut la pena: avui ha tornat a parlar Laporta després d’un perllongat (i exitós) període de silenci, i ha deixat un terreny adobat per la rajada.
Recordeu quan Núñez es queixava entre llàgrimes que no podia tirar el club endavant sense el suport de la Generalitat i amb la incomprensió de la gran majoria de mitjans de comunicació? Doncs en Jan, tot i que no fa ni 3 anys que és president, ha heretat tota l’esquizofrènia i les paranoies de l’Antic Règim, i avui ha suplicat complicitat amb el seu Barça.
Quina cara! Si fos un pèl menys egocèntric, podria mirar al seu voltant per adonar-se que l’equip ha estat a l’alçada de les circumstàncies i s’ha guanyat la complicitat de tothom: afició i periodisme. I la conclusió que n’hauria de treure és que cada cop menys gent rema a favor de la seva Junta perquè no en donen cap motiu, amb una gestió obscura, erràtica i poc explicada: per què fa dos anys que ens prenen el pèl amb la publicitat a la samarreta? Per què no inaugurem d’una vegada la Ciutat Esportiva? Per què l’Alejandrito continua exercint de directiu sense cartera i puntualment ens recorda que hi és abandonant la clandestinitat per aparèixer a la gala de la FIFA a Zurich o a la llotja de la Romareda? Per què ha plegat la meitat de la Junta que es va presentar a les eleccions? Per què fa 3 anys el president s’amorrava a qualsevol piló periodístic que se li posés al davant i ara és més difícil parlar amb ell que amb el Papa?
Doncs perquè no només ha perdut el fons de la seva gestió absolutista sinó que també ha perdut les formes. L’últim exemple, aquest matí: després de no sé quants mesos sense badar boca, ha obert l’aixeta i, enlloc de fer una roda de premsa per tots els mitjans de comunicació, se’n va a buscar l’entrevista-massatge a la Casa Gran. És una falta de respecte brutal per tots els periodistes de la ciutat que no es diguin Antoni Bassas, però jo estaria especialment indignat si fos el director de TV3, que paga una pasta que no resisteix una pregunta al Parlament pels drets d’imatge del club i veu com la primera entrevista del president no es fa a Sant Joan Despí. Això sí, una estoneta després, el president se’n va al Camp Nou i parla per tothom, sense que ningú pugui quedar content: els periodistes que el segueixen cada dia s’han hagut d’esperar que passés per Can Bassas, i al Bassas l’exclusiva li ha durat dues hores i a sobre no li ha donat ni mig titular.
Una última reflexió: en Jan no ha obert l’aixeta després de perdre contra l’Atlètic i el València, sinó després de guanyar a Chelsea: no és un pèl avantatgista?
Doncs això, Jan, que cada cop em recordes més a Nuñito. Jo et suggeriria que fitxessis a D. i deixessis en pau el controller de Ciutat Badia. Potser amb algú més pròxim a la teva manera de fer et deixaries assessorar més i millor.
Mentrestant, la complicitat me la guardo per Ronaldinho.
MÉS BACARDI
Ja que som amb la corda Laporta, parlem de Samuel Eto’o. Digueu-me racista, si voleu, però quin numeret dissabte! D’entrada, i tot i que és trist, vivim en una societat maleducada, ignorant, inculta, i em sembla demanar massa que la gent que va als estadis es comporti de manera diferent a com és la societat en què viu. Per tant, a mi em sembla que a un futbolista professional li entra al sou aguantar el que cridi la estúpida grada: tant si coregen el teu nom, com si t’insulten. Sobretot si tu abans has cridat "Madrid, cabrón..." o has escopit jugadors rivals. Perquè, per la mateixa regla de tres, Roberto Carlos marxarà de cada partit que es jugui al Camp Nou, i els àrbitres suspendran cada partit en què la graderia cridi massivament “fill de puta”. I passa gairebé cada diumenge. Però al que anava: dic que va ser un numeret perquè si se t’omplen els collons d’aguantar el que t’estan cridant i decideixes plegar, que és humà, doncs te’n vas i punt. I al darrere la resta de jugadors. A mi no m’hauria convençut ni la meva mare.
L’ALMAX
Em congratula comprovar que, tot i els palets del Sacarina, l’All Star Gasol continua en la línia: 3 derrotes en els últims 3 partits davant equips amb All Star bastant millors que ell. Contra Dallas, Nowitzki va remuntar 20 punts d’avantatge de Memphis amb 2 puntets de Gasol en l’últim quart; contra San Antonio, va acabar eliminat per fer-li 4 faltes seguides en 5 minuts a Tim Duncan; i aquesta matinada contra Minessotta, Garnett s'ha autoexpulsat però en Pau ha tornat a perdre. Com deia l’enyorat García, “el tiempo es ese juez supremo que da y quita razones”. OK, Sacarina? Perdona bisbe per reincidir en el futbol aeri.
AFTER HOUR
Acabo amb una crida a la calma de l’alcalde en la seva croada anti agències. Comprenc la teva indignació perquè no es guardessin el Rijkaard, però et faig saber que la mateixa nit de nevera totes les televisions de la nació veïna van emetre la roda de premsa. És una informació preventiva perquè no matis a ningú sense merèixer-ho, i per exigir firmes de cara a pròximes negociacions mediàtiques. Detecto en tu un cert nerviosisme, potser perquè l’augment de les teves trucades a les 6 de la matinada és inversament proporcional al descens dels teus fins fa poc proverbial èxit nocturn. Si tinc raó, et recomano els sudokus o l’NBA: surt més barat.
diumenge, de febrer 26, 2006
PERDONEU LA INTROMISSIÓ, que diria el Cansalader, pel futur alcalde de Laxe
Simplement vull denunciar l'actitut nefasta de tot el Komando Peralada, ja que cap de vosaltres es va dignar a respondre a les trucades del Bisbe i l'Alcalde, fetes des de la matinada aragonesa. Simplement voliem saber si estàveu tots bé i desitjar-vos una bona nit. Menció especial per la Cocacoles, que va ser la única que va respondre i va donar la cara, al marge del 'mite' Padilla, que serà noticia el dia que no contesti. La nostra amiga i fidel lectora Cocacoles pot donar fe de l'estat etílic en el que es van realitzar les trucades...
Per cert, mentre el bisbe i un servidor esgotaven les reserves de vodka i whisky de Saragossa, una companya de professió, que fa d'inalàmbric a la ràdio més esportiva de Catalunya, estava de matinada a un jutjat de guàrdia presentant una denúncia a un policia nacional per agressió. Advocat, jo no et recomanaria portar aquest cas...
Simplement vull denunciar l'actitut nefasta de tot el Komando Peralada, ja que cap de vosaltres es va dignar a respondre a les trucades del Bisbe i l'Alcalde, fetes des de la matinada aragonesa. Simplement voliem saber si estàveu tots bé i desitjar-vos una bona nit. Menció especial per la Cocacoles, que va ser la única que va respondre i va donar la cara, al marge del 'mite' Padilla, que serà noticia el dia que no contesti. La nostra amiga i fidel lectora Cocacoles pot donar fe de l'estat etílic en el que es van realitzar les trucades...
Per cert, mentre el bisbe i un servidor esgotaven les reserves de vodka i whisky de Saragossa, una companya de professió, que fa d'inalàmbric a la ràdio més esportiva de Catalunya, estava de matinada a un jutjat de guàrdia presentant una denúncia a un policia nacional per agressió. Advocat, jo no et recomanaria portar aquest cas...
divendres, de febrer 24, 2006
CRÒNIQUES BRITÀNIQUES EN DIVENDRES
....pel Sacarina.
Ara mateix tinc tanta son que només el compromís amb el rajarxrajar em manté despert. Per tant, demano disculpes pel nivell de la rajada i no vull crítiques perquè l’he fet tard. Estimats companys i apreciats lectors, sóc un dels pocs, sinó l’únic, que no ha faltat mai a la nostra cita setmanal dels dijous o dels divendres.
El Comando ha deixat empremta a Londres. El Bisbe s’ha portat com un home tot i els injustificats atacs d’ira que ha llençat per la meva ubicació en els vols d’anada i tornada. Massa contacte amb Jiménez Losantos. Recuperat del mal moment de València s’ha erigit en guia nocturn. Solvència contrastada. Cheer’s ha estat un gran lloc. I, a més, un amic com Gràcia ha pogut practicar l’anglès. Això si, amb noies espanyoles de dubtós criteri a l’hora de pentinar-se i vestir-se.
I la bruixa? Problemes amb el transport. Un error al GPS de la seva escombra voladora l’ha enviat a Wimbledon quan l’adreça correcta era Picadilly Circus (com tots vosaltres sabeu, un indret molt difícil de trobar). I això que feia 5 dies que era a Londres explorant el terreny. El mal moment l’ha compensat sobradament amb aquell picar pedra nocturn que la caracteritza un cop ha begut la pòcima. Aquella actitud que sempre reclama una copa més tot i que la barra estigui tancada. O, a la desesperada, en un pub gay...
L’alcalde és l’únic del Comando que torna de Londres sense comprar roba. Aprecio la seva solidaritat. No he pogut entrar ni a la botiga del Chelsea. Ara bé, aviso als estimats lectors que l’alcalde està donant difusió a una fotografia meva amb una bandera espanyola. Es un muntatge!. Manipulació.
Hem trobat a faltar a Matilde. Ella ha viatjat però ho ha fet acompanyada. Ha estat inevitable. No hem parat de pensar en aquella pregunta que reproduia l’alcalde fa només una setmana. No hi ha resposta.
Per últim, rajada especial per al Cansalader de Gràcia. Amb tot el comando reunit a Londres (l’advocat defensor ha estat malalt aquests dies) no hi ha excusa per no atendre trucades internacionals de matinada. Això, per no subratllar el seu nas per la rajada. Ha rajat de Gasol abans que faci la cistella definitiva amb els Grizzlies. I de Rijkaard abans del Chelsea-Barça. Un lince.
Tallat sense sucre
Afegits de les cròniques britàniques. El món occidental ha envaït Afganistan perquè hi manaven els talibans. Vull denunciar que dimecres els vaig veure passejant per Stanford Bridge. Anaven vestits amb peto taronja i el seu objectiu no era matar americans ni vestir les dones amb burka. Perseguien fumadors per detenir-los i torturar-los . Els hem de parar sigui com sigui.
I no puc acabar aquesta secció sense una menció especial per a Frank “the palmer”. S’ho mereix. Ell va ser expulsat per celebrar el primer gol del Barça des de la tribuna de premsa i saludant “cordialment” a l’afició local. Tampoc van passar desapercebudes dues noies altes amb abric groc que xisclaven a cada jugada de perill del Barça. Ni l’aportació de Sique Rodríguez, el Messi de la nit.
Ah! I gran encert d’El Mundo Deportivo en l’elecció de fotógraf. Enviar Manel Montilla a Londres, amb la motxilla ben carregada, hauria estat un perill per a la seva pròpia integritat en cas d’entrar al metro. Ben vist.
Gintonic de Bombay
Rajada especial per al nostre lector més fidel d’aquest bloc. Se l’havia convidat a ser firma convidada dimarts o dimecres aprofitant la nostra estada a Londres. Intolerable.
....pel Sacarina.
Ara mateix tinc tanta son que només el compromís amb el rajarxrajar em manté despert. Per tant, demano disculpes pel nivell de la rajada i no vull crítiques perquè l’he fet tard. Estimats companys i apreciats lectors, sóc un dels pocs, sinó l’únic, que no ha faltat mai a la nostra cita setmanal dels dijous o dels divendres.
El Comando ha deixat empremta a Londres. El Bisbe s’ha portat com un home tot i els injustificats atacs d’ira que ha llençat per la meva ubicació en els vols d’anada i tornada. Massa contacte amb Jiménez Losantos. Recuperat del mal moment de València s’ha erigit en guia nocturn. Solvència contrastada. Cheer’s ha estat un gran lloc. I, a més, un amic com Gràcia ha pogut practicar l’anglès. Això si, amb noies espanyoles de dubtós criteri a l’hora de pentinar-se i vestir-se.
I la bruixa? Problemes amb el transport. Un error al GPS de la seva escombra voladora l’ha enviat a Wimbledon quan l’adreça correcta era Picadilly Circus (com tots vosaltres sabeu, un indret molt difícil de trobar). I això que feia 5 dies que era a Londres explorant el terreny. El mal moment l’ha compensat sobradament amb aquell picar pedra nocturn que la caracteritza un cop ha begut la pòcima. Aquella actitud que sempre reclama una copa més tot i que la barra estigui tancada. O, a la desesperada, en un pub gay...
L’alcalde és l’únic del Comando que torna de Londres sense comprar roba. Aprecio la seva solidaritat. No he pogut entrar ni a la botiga del Chelsea. Ara bé, aviso als estimats lectors que l’alcalde està donant difusió a una fotografia meva amb una bandera espanyola. Es un muntatge!. Manipulació.
Hem trobat a faltar a Matilde. Ella ha viatjat però ho ha fet acompanyada. Ha estat inevitable. No hem parat de pensar en aquella pregunta que reproduia l’alcalde fa només una setmana. No hi ha resposta.
Per últim, rajada especial per al Cansalader de Gràcia. Amb tot el comando reunit a Londres (l’advocat defensor ha estat malalt aquests dies) no hi ha excusa per no atendre trucades internacionals de matinada. Això, per no subratllar el seu nas per la rajada. Ha rajat de Gasol abans que faci la cistella definitiva amb els Grizzlies. I de Rijkaard abans del Chelsea-Barça. Un lince.
Tallat sense sucre
Afegits de les cròniques britàniques. El món occidental ha envaït Afganistan perquè hi manaven els talibans. Vull denunciar que dimecres els vaig veure passejant per Stanford Bridge. Anaven vestits amb peto taronja i el seu objectiu no era matar americans ni vestir les dones amb burka. Perseguien fumadors per detenir-los i torturar-los . Els hem de parar sigui com sigui.
I no puc acabar aquesta secció sense una menció especial per a Frank “the palmer”. S’ho mereix. Ell va ser expulsat per celebrar el primer gol del Barça des de la tribuna de premsa i saludant “cordialment” a l’afició local. Tampoc van passar desapercebudes dues noies altes amb abric groc que xisclaven a cada jugada de perill del Barça. Ni l’aportació de Sique Rodríguez, el Messi de la nit.
Ah! I gran encert d’El Mundo Deportivo en l’elecció de fotógraf. Enviar Manel Montilla a Londres, amb la motxilla ben carregada, hauria estat un perill per a la seva pròpia integritat en cas d’entrar al metro. Ben vist.
Gintonic de Bombay
Rajada especial per al nostre lector més fidel d’aquest bloc. Se l’havia convidat a ser firma convidada dimarts o dimecres aprofitant la nostra estada a Londres. Intolerable.
dijous, de febrer 23, 2006
PERDONEU LA INTROMISSIÓ pel cansalader de Gràcia
Avui escric per rajar de mi mateix, per haver dubtat de l'herbolari holandès. Jo continuo sense acabar de creure-m'ho, però el cas és que ahir va fer el primer canvi arriscat des que entrena el Barça i va cantar bingo: va canviar un partit que pintava malament i ho va convertir en el 75% de l'eliminatòria.
Ja que hi sóc, també vull rajar de mi per haver idolatrat Mourinho: continuo pensant que és un entrenador brutal, segurament el millor que hi ha ara mateix, però ahir em va decebre perquè tenia una oportunitat d'or per demostrar que és educat i esportiu i la va cagar. Ja sé que forma part de la seva estratègia escalfar la tornada i atreure tota l'atenció sobre ell, però ni tan sols aquest argument l'eximeix, ni el disculpa de la impresentable roda de premsa post partit. I a sobre els periodistes anglesos el van acabar aplaudint!!!
I permeteu-me que acabi recordant-vos que a Londres també hi ha cafès-internet: ho dic perquè només la bruixa ha complert amb la seva cita. Estic esperant l'alcalde, que a part de continuar dedicant-se a putejar el son dels altres, ahir va sonar per tot Catalunya amb un al-caponià "oye, nen, y tú quién eres?" Així m'agrada, el comando imposant-se a l'estranger.
Avui escric per rajar de mi mateix, per haver dubtat de l'herbolari holandès. Jo continuo sense acabar de creure-m'ho, però el cas és que ahir va fer el primer canvi arriscat des que entrena el Barça i va cantar bingo: va canviar un partit que pintava malament i ho va convertir en el 75% de l'eliminatòria.
Ja que hi sóc, també vull rajar de mi per haver idolatrat Mourinho: continuo pensant que és un entrenador brutal, segurament el millor que hi ha ara mateix, però ahir em va decebre perquè tenia una oportunitat d'or per demostrar que és educat i esportiu i la va cagar. Ja sé que forma part de la seva estratègia escalfar la tornada i atreure tota l'atenció sobre ell, però ni tan sols aquest argument l'eximeix, ni el disculpa de la impresentable roda de premsa post partit. I a sobre els periodistes anglesos el van acabar aplaudint!!!
I permeteu-me que acabi recordant-vos que a Londres també hi ha cafès-internet: ho dic perquè només la bruixa ha complert amb la seva cita. Estic esperant l'alcalde, que a part de continuar dedicant-se a putejar el son dels altres, ahir va sonar per tot Catalunya amb un al-caponià "oye, nen, y tú quién eres?" Així m'agrada, el comando imposant-se a l'estranger.
dimarts, de febrer 21, 2006
NO US FARÉ UN LLEIG... per la bruixa d’or
Faig una petita incursió al dimarts tenint en compte que el bisbe ens ha tornat a deixar tirats i que la meitat del comando para per Londres. Demà us faré el salt i espero que alguna firma convidada em prengui el relleu.
Sí, he estat uns dies a Londres i no es descarta que, després de l’èxit del viatge on he pogut entrevistar a tota la plantilla del Chelsea, em quedi uns dies més per seguir rendibilitzant la meva presència aquí a la city. De fet, estic per proposar de quedar-me fins a la tornada i aprofitar així per anar a fer les compres que l’activitat frenètica d’aquests dies no m’ha permès fer.
Companys, després de conèixer l’inepte de Míster Simon, us haig d’informar que el departament de comunicació del Barça em sembla el paradís (i ja sé que això serà utilitzat en la meva contra).
Com totes les grans ciutats, Londres té un inconvenient, hi viuen massa anglesos. Estirats, arrogants i prepotents. Des que sóc aquí que no he vist el sol i deu ser per això que tenen aquest caràcter amargat. Es pensen que conduir a l’inrevés del món els fa ser molt originals?
Per cert, cal que anem de provincians per la vida? Aquesta concentració de catalanets a Trafalgar Square és patètica.
Faig una petita incursió al dimarts tenint en compte que el bisbe ens ha tornat a deixar tirats i que la meitat del comando para per Londres. Demà us faré el salt i espero que alguna firma convidada em prengui el relleu.
Sí, he estat uns dies a Londres i no es descarta que, després de l’èxit del viatge on he pogut entrevistar a tota la plantilla del Chelsea, em quedi uns dies més per seguir rendibilitzant la meva presència aquí a la city. De fet, estic per proposar de quedar-me fins a la tornada i aprofitar així per anar a fer les compres que l’activitat frenètica d’aquests dies no m’ha permès fer.
Companys, després de conèixer l’inepte de Míster Simon, us haig d’informar que el departament de comunicació del Barça em sembla el paradís (i ja sé que això serà utilitzat en la meva contra).
Com totes les grans ciutats, Londres té un inconvenient, hi viuen massa anglesos. Estirats, arrogants i prepotents. Des que sóc aquí que no he vist el sol i deu ser per això que tenen aquest caràcter amargat. Es pensen que conduir a l’inrevés del món els fa ser molt originals?
Per cert, cal que anem de provincians per la vida? Aquesta concentració de catalanets a Trafalgar Square és patètica.
dilluns, de febrer 20, 2006
ELS DILLUNS TINC RESSACA pel cansalader de Gràcia
CADA DIA T’ENTENC MÉS, FRANK
Perdona’m, Frank, per haver censurat les teves aficions herbolàries. Els últims dies m’he adonat que val més anar fumat pel món: potser això t’ajuda a comprendre els disbarats que ens envolten.
El hit del cap de setmana correspon a la Guàrdia Urbana per la quantificació de la mani de dissabte. Ara ja entenc per què ens cusen a multes: perquè quan ja n’han fotut un milió, només en saben sumar 125.000.
El deliri el va completar Josep Piqué. Quin penques! El tio té els collons de dir que canviar l’horari del partit del Barça per no coincidir amb la mani és una pràctica franquista? Es pot ser més fill de puta?!
Entrant en el capítol futbolísitic, em rendeixo davant Ronaldo: el millor davanter del món dels últims anys sense discussió, però un autèntic desgraciat. Avui, el dia abans de jugar contra l’Arsenal, salta i diu que no se sent estimat al Bernabéu i que vol marxar. Quins collons té, el molt mercenari! Ets molt bo, però si surts al camp amb 15 quilos més del que et toca, i la gent sap que durant tota la teva carrera només t’has mogut per la pasta, què vols que facin: que t’aixequin un monument? Ara bé: si vol marxar, traspassem l'amic Eto'o, i que torni.
L’altre crack del finde és Pitterman: es carrega l’entrenador perquè volia canviar el sistema al Bernabéu, surt amb tres davanters, li foten 2 gols en 15 minuts, i torna a canviar al sistema anterior. Olé!
Per cert, aprofito per informar-vos que l'equip de Guardiola i Lillo només va perdre per 5 a 1 a la Lliga mexicana. A mi em sap greu, però em consta que alguns membres del Comando seran feliços.
I acabo amb el més gran de tots, el meu ídol: Mourinho. Està tornant a enterbolir l’eliminatòria de Champions com només ell sap fer, i nosaltres continuem amb la cara d’ultrapassarells, queixant-nos de la gespa i que el capità del Chelsea ha dit que per parar Ronaldinho li has de trencar les cames. Ooooooooh! Quina sorpresa! És el que pensen i intenten tots els defenses de Primera, amb l’única diferència que no ho diuen. Però tornant al gran ‘Mou’, el tio compara la seva gespa amb un científic lleig, i diu que no la canvien perquè allà ningú no s’hi ha trencat els creuats. Quin mestre de la provocació!
La putada és que tinc la sensació que ens passarem un mes rajant-lo, però ell content perquè ens tornarà a donar pel sac. Que no ens passi res, Frank!
MÉS BACARDI
Perdona’m bisbe, però aquesta setmana haig de fer una última incursió en el món del futbol aeri, per felicitar els equips catalans que van participar a la Copa del Rei: n’hi havia tres, i tots tres van caure als quarts de final. No és difícil endevinar les causes, perquè els tres van fer pena, però sí és difícil saber quin dels tres va deixar una imatge més lamentable. Cum laude pel Barça que ha reaccionat a la crisi fitxant un reforç de luxe, un pivot de nom impronunciable que ve de la competitiva lliga coreana. Pel que fa a l’NBA, el cap de setmana ha demostrat tota la lògica d’aquest esport: un tio de 1’70 guanya el concurs d’esmaixades, un tio de 2’15 guanya els triples i, sobretot, un tio que no agafa mai un rebot (l’amigdalític Gasol) acaba l’All Star com a màxim rebotador. Llàstima que no va fer cap punt; potser li pesava massa l’estanquera que li van posar al braç.
L’ALMAX
Bode Miller torna per mèrits propis a aquesta secció. Era favorit a la combinada d’esquí dels Jocs de Torí, però es va saltar una porta i el van desqualificar. La seva reacció, magistral: “Així m’estalvio baixar a la ciutat a recollir la medalla”. Potser tornava a anar begut, però és el meu ídol.
AFTER HOUR
Un altre membre destacat del club dels beguts és el Sacarina. A la macropantalla del bar de l’alcalde apareix un tio d’1’70 saltant per sobre d’Spud Webb per fer una esmaixada. “Estan fent el concurs de triples?”, pregunta el Sacarina, una vegada més capaç d’incomplir la seva paraula d’aturar-se després del primer gin-tonic. Pensava que ara que portes la rojigualda a les bambes hauries canviat, però veig que no.
CADA DIA T’ENTENC MÉS, FRANK
Perdona’m, Frank, per haver censurat les teves aficions herbolàries. Els últims dies m’he adonat que val més anar fumat pel món: potser això t’ajuda a comprendre els disbarats que ens envolten.
El hit del cap de setmana correspon a la Guàrdia Urbana per la quantificació de la mani de dissabte. Ara ja entenc per què ens cusen a multes: perquè quan ja n’han fotut un milió, només en saben sumar 125.000.
El deliri el va completar Josep Piqué. Quin penques! El tio té els collons de dir que canviar l’horari del partit del Barça per no coincidir amb la mani és una pràctica franquista? Es pot ser més fill de puta?!
Entrant en el capítol futbolísitic, em rendeixo davant Ronaldo: el millor davanter del món dels últims anys sense discussió, però un autèntic desgraciat. Avui, el dia abans de jugar contra l’Arsenal, salta i diu que no se sent estimat al Bernabéu i que vol marxar. Quins collons té, el molt mercenari! Ets molt bo, però si surts al camp amb 15 quilos més del que et toca, i la gent sap que durant tota la teva carrera només t’has mogut per la pasta, què vols que facin: que t’aixequin un monument? Ara bé: si vol marxar, traspassem l'amic Eto'o, i que torni.
L’altre crack del finde és Pitterman: es carrega l’entrenador perquè volia canviar el sistema al Bernabéu, surt amb tres davanters, li foten 2 gols en 15 minuts, i torna a canviar al sistema anterior. Olé!
Per cert, aprofito per informar-vos que l'equip de Guardiola i Lillo només va perdre per 5 a 1 a la Lliga mexicana. A mi em sap greu, però em consta que alguns membres del Comando seran feliços.
I acabo amb el més gran de tots, el meu ídol: Mourinho. Està tornant a enterbolir l’eliminatòria de Champions com només ell sap fer, i nosaltres continuem amb la cara d’ultrapassarells, queixant-nos de la gespa i que el capità del Chelsea ha dit que per parar Ronaldinho li has de trencar les cames. Ooooooooh! Quina sorpresa! És el que pensen i intenten tots els defenses de Primera, amb l’única diferència que no ho diuen. Però tornant al gran ‘Mou’, el tio compara la seva gespa amb un científic lleig, i diu que no la canvien perquè allà ningú no s’hi ha trencat els creuats. Quin mestre de la provocació!
La putada és que tinc la sensació que ens passarem un mes rajant-lo, però ell content perquè ens tornarà a donar pel sac. Que no ens passi res, Frank!
MÉS BACARDI
Perdona’m bisbe, però aquesta setmana haig de fer una última incursió en el món del futbol aeri, per felicitar els equips catalans que van participar a la Copa del Rei: n’hi havia tres, i tots tres van caure als quarts de final. No és difícil endevinar les causes, perquè els tres van fer pena, però sí és difícil saber quin dels tres va deixar una imatge més lamentable. Cum laude pel Barça que ha reaccionat a la crisi fitxant un reforç de luxe, un pivot de nom impronunciable que ve de la competitiva lliga coreana. Pel que fa a l’NBA, el cap de setmana ha demostrat tota la lògica d’aquest esport: un tio de 1’70 guanya el concurs d’esmaixades, un tio de 2’15 guanya els triples i, sobretot, un tio que no agafa mai un rebot (l’amigdalític Gasol) acaba l’All Star com a màxim rebotador. Llàstima que no va fer cap punt; potser li pesava massa l’estanquera que li van posar al braç.
L’ALMAX
Bode Miller torna per mèrits propis a aquesta secció. Era favorit a la combinada d’esquí dels Jocs de Torí, però es va saltar una porta i el van desqualificar. La seva reacció, magistral: “Així m’estalvio baixar a la ciutat a recollir la medalla”. Potser tornava a anar begut, però és el meu ídol.
AFTER HOUR
Un altre membre destacat del club dels beguts és el Sacarina. A la macropantalla del bar de l’alcalde apareix un tio d’1’70 saltant per sobre d’Spud Webb per fer una esmaixada. “Estan fent el concurs de triples?”, pregunta el Sacarina, una vegada més capaç d’incomplir la seva paraula d’aturar-se després del primer gin-tonic. Pensava que ara que portes la rojigualda a les bambes hauries canviat, però veig que no.
diumenge, de febrer 19, 2006
AMB PERMIS DE L'ADVOCAT DEFENSOR
... pel Sacarina
Com que la Matilde ha dimitit de les seves obligacions aquest cap de setmana, no m'he pogut resistir a fer una petita aportació al blog. Aquest és l'aspecte de la mani d'ahir a la tarda. Em consta que hi havia algun membre del Comando i lectors habituals. Passo del ball de xifres. Si érem un milió, 700mil, o 125mil com diuen els patètics de la Guàrdia Urbana. La foto és demolidora. Va anar tot tan bé que fins i tot em van fer riure els Teatre de Guerrilla.
DIUMENGE ÉS EL DIA DEL SENYOR
Per l'advocat defensor...
No buscaré excuses, donaré explicacions. La meva absència en aquest blog la setmana passada la va provocar un estat gripós que em va impedir treballar durant dos dies i em va empresonar a casa meva durant tot el cap de setmana. La grip aviària ha arribat a l'estat i possiblement abans de manifestar-se en l'ànec navarrès em va fer una visita. Per sort, he pogut demostrar que no és mortal en els humans...
En aquestes dues setmanes ha aparegut en més d'una ocasió, i no precisament per quedar ben parat, un famós departament de comunicació. Estic dacord que el funcionament del departament més nombrós del futbol continental comet errors i que el seu funcionament és millorable. Però pel que jo se, i tampoc és que sigui gaire, no és responsabilitat d'aquest departament les noves normes que limiten els nostres moviments com si fossin delinqüents de la model a la 3ª galeria. Si ara se'ns prohibeix passar per on passen els turistes amb tota tranquilitat per no molestar els futbolistes és per iniciativa d'un ex mosso d'esquadra que està al capdavant d'un altre departament. Comunicació podria haver-se mullat per una vegada en defensa del gremi però la idea, segons tinc entès, no és de Badia en aquesta ocasió. Proposo que un dels lectors més fidels d'aquest blog doni una explicació convincent i també que fem una colecta, comprem un ticket de visita del Camp Nou i ens fem passar per turistes perquè ningú ens impedeixi trepitjar la zona noble de l'estadi.
Aquesta pròxima matinada es juga un dels partits més absurds i avorrits de la temporada al món del bàsquet. Un partit de la leb té més sentit que l'exhibició de 'saltinbanquis' que és cada any l'all star. Però aquest any jugarà aquest simulacre de partit Pau Gasol. Potser no és el tio més espectacular i només es dedica a fer números en els primers minuts de partit però aquest cabró és molt bo. A més, ja ho apuntava el Cansalader, és de l'Espanyol i això l'honora...
Perquè posar-se al costat del més feble té sempre mèrit. Hi esteu dacord? Per què se li té aquesta mania a l'Espanyol? L'Espanyol pot tenir quatre brètols que cridin alguna bestiesa (hi són a tot arreu), o pot tenir un president gangòs (que dóna molt més joc que la majoria de presidents de primera inclós el de l'altre club de la ciutat), pot haver algun ressentit o el que es vulgui, però és un club entranyable i és un club català, amb menys gent al darrera però amb dret a existir i amb dret a guanyar la Copa... Ja ho estic veient, 6 anys després l'Espanyol torna a ser campió...
Estic dacord que si Puyol no haguès estat futbolista li hauria agradat ser actor. De fet en cada derrota del Barça ens demostra les seves actituds fent veure que és a l'únic a qui afecten les derrotes i aixecant els braços demanant explicacions en una gran demostració de companyerisme. Però tot i la vocació de superheroi del capità no crec que tot sigui una comèdia per fer-se la víctima. Sembla ser que té un bony al genoll... Proposo que ens fixem en algun entrenament (ell sempre s'entrena en pantaló curt, plogui, nevi o faci un fred de collons) i així podrem descosbrir la veritat. De moment, confio en que la famosa tendinitis existeix de veritat i no és cap maniobra 'breaveheartiana'.
OPOSICIONS A LA FISCALIA
Des d'aquí torno a donar tot el meu suport a la iniciativa de l'alcalde de fer el buit a una de les farses més importants del futbol en els últims anys. De nom, Henrik; de cognom, Larsson; i de sobrenom, 'Henke'. És veritat que té bons números i fa gols (sempre important per un davanter) però aquest cabró a part de ser un prepotent maleducat és que és molt dolent. Algú em pot indicar alguna aportació al joc col.lectiu de l'equip a part d'un mal control que va permetre a Ronaldinho fer un gol contra el Sevilla? Larsson té dret a parlar per qui vulgui, tot i que alguna deferència per la gent que informa als tios que, no se sap ben bé perquè, et veneren no estaria malament... El pitjor de Larsson és que és molt dolent. Ho dic ara. A veure quants minuts i com és de decisiu en l'eliminatòria contra el Chelsea? Qui vulgui es pot jugar un sopar...
ACUSACIÓ PARTICULAR
Tinc dos dubtes. El primer: què significa la foto de javi, bea (ya es mujer) i companyia? És un record més que ens situa a l'època del 12 a 1 a Malta amb Gordillo com a carriler?
El segon dubte és qui va dir allò de "una cosa és a qui em follo i una altra a qui em vull follar". Per ordre cronològic. El Cansalader viu des de fa un temps en un estat d'enamorament permanent empalagós. Descartat. El bisbe...Ho deixarem per al final. La bruixa a part de bruixa és una princesa i les princeses no diuen aquestes vulgaritats. L'enamorament del Sacarina no és empalagós però està consolidat i no l'imagino deixant anar una frase d'aquesta calanya. L'Alcalde és qui llença el repte i per tant queda fora de concurs tot i que, a priori, seria un dels favorits. La Matilde/Maribel està feliçment casada i viu en parella fa uns mesos. La vulgaritat d'algun dels seus comentaris li donaria possibilitats però mai ha arribat a aquests extrems. Jo no recordo haver pronunciat aquesta frase (que no ho recordi no vol dir que no l'hagi dit). Per tant, la conclusió és que el Bisbe s'està follant algú però li agradaria follar-se a una altra... Com està l'Esglèsia...
Per l'advocat defensor...
No buscaré excuses, donaré explicacions. La meva absència en aquest blog la setmana passada la va provocar un estat gripós que em va impedir treballar durant dos dies i em va empresonar a casa meva durant tot el cap de setmana. La grip aviària ha arribat a l'estat i possiblement abans de manifestar-se en l'ànec navarrès em va fer una visita. Per sort, he pogut demostrar que no és mortal en els humans...
En aquestes dues setmanes ha aparegut en més d'una ocasió, i no precisament per quedar ben parat, un famós departament de comunicació. Estic dacord que el funcionament del departament més nombrós del futbol continental comet errors i que el seu funcionament és millorable. Però pel que jo se, i tampoc és que sigui gaire, no és responsabilitat d'aquest departament les noves normes que limiten els nostres moviments com si fossin delinqüents de la model a la 3ª galeria. Si ara se'ns prohibeix passar per on passen els turistes amb tota tranquilitat per no molestar els futbolistes és per iniciativa d'un ex mosso d'esquadra que està al capdavant d'un altre departament. Comunicació podria haver-se mullat per una vegada en defensa del gremi però la idea, segons tinc entès, no és de Badia en aquesta ocasió. Proposo que un dels lectors més fidels d'aquest blog doni una explicació convincent i també que fem una colecta, comprem un ticket de visita del Camp Nou i ens fem passar per turistes perquè ningú ens impedeixi trepitjar la zona noble de l'estadi.
Aquesta pròxima matinada es juga un dels partits més absurds i avorrits de la temporada al món del bàsquet. Un partit de la leb té més sentit que l'exhibició de 'saltinbanquis' que és cada any l'all star. Però aquest any jugarà aquest simulacre de partit Pau Gasol. Potser no és el tio més espectacular i només es dedica a fer números en els primers minuts de partit però aquest cabró és molt bo. A més, ja ho apuntava el Cansalader, és de l'Espanyol i això l'honora...
Perquè posar-se al costat del més feble té sempre mèrit. Hi esteu dacord? Per què se li té aquesta mania a l'Espanyol? L'Espanyol pot tenir quatre brètols que cridin alguna bestiesa (hi són a tot arreu), o pot tenir un president gangòs (que dóna molt més joc que la majoria de presidents de primera inclós el de l'altre club de la ciutat), pot haver algun ressentit o el que es vulgui, però és un club entranyable i és un club català, amb menys gent al darrera però amb dret a existir i amb dret a guanyar la Copa... Ja ho estic veient, 6 anys després l'Espanyol torna a ser campió...
Estic dacord que si Puyol no haguès estat futbolista li hauria agradat ser actor. De fet en cada derrota del Barça ens demostra les seves actituds fent veure que és a l'únic a qui afecten les derrotes i aixecant els braços demanant explicacions en una gran demostració de companyerisme. Però tot i la vocació de superheroi del capità no crec que tot sigui una comèdia per fer-se la víctima. Sembla ser que té un bony al genoll... Proposo que ens fixem en algun entrenament (ell sempre s'entrena en pantaló curt, plogui, nevi o faci un fred de collons) i així podrem descosbrir la veritat. De moment, confio en que la famosa tendinitis existeix de veritat i no és cap maniobra 'breaveheartiana'.
OPOSICIONS A LA FISCALIA
Des d'aquí torno a donar tot el meu suport a la iniciativa de l'alcalde de fer el buit a una de les farses més importants del futbol en els últims anys. De nom, Henrik; de cognom, Larsson; i de sobrenom, 'Henke'. És veritat que té bons números i fa gols (sempre important per un davanter) però aquest cabró a part de ser un prepotent maleducat és que és molt dolent. Algú em pot indicar alguna aportació al joc col.lectiu de l'equip a part d'un mal control que va permetre a Ronaldinho fer un gol contra el Sevilla? Larsson té dret a parlar per qui vulgui, tot i que alguna deferència per la gent que informa als tios que, no se sap ben bé perquè, et veneren no estaria malament... El pitjor de Larsson és que és molt dolent. Ho dic ara. A veure quants minuts i com és de decisiu en l'eliminatòria contra el Chelsea? Qui vulgui es pot jugar un sopar...
ACUSACIÓ PARTICULAR
Tinc dos dubtes. El primer: què significa la foto de javi, bea (ya es mujer) i companyia? És un record més que ens situa a l'època del 12 a 1 a Malta amb Gordillo com a carriler?
El segon dubte és qui va dir allò de "una cosa és a qui em follo i una altra a qui em vull follar". Per ordre cronològic. El Cansalader viu des de fa un temps en un estat d'enamorament permanent empalagós. Descartat. El bisbe...Ho deixarem per al final. La bruixa a part de bruixa és una princesa i les princeses no diuen aquestes vulgaritats. L'enamorament del Sacarina no és empalagós però està consolidat i no l'imagino deixant anar una frase d'aquesta calanya. L'Alcalde és qui llença el repte i per tant queda fora de concurs tot i que, a priori, seria un dels favorits. La Matilde/Maribel està feliçment casada i viu en parella fa uns mesos. La vulgaritat d'algun dels seus comentaris li donaria possibilitats però mai ha arribat a aquests extrems. Jo no recordo haver pronunciat aquesta frase (que no ho recordi no vol dir que no l'hagi dit). Per tant, la conclusió és que el Bisbe s'està follant algú però li agradaria follar-se a una altra... Com està l'Esglèsia...
divendres, de febrer 17, 2006
ODIO ELS PUTOS DIVENDRES Pel futur alcalde de Laxe
Puc semblar repetitiu, però avui tornaré a parlar de Henrik Larsson. L'amic suec segueix sent un ídol per la gent del Camp Nou i un autèntic fill de puta per els periodistes que segueixen el dia a dia del Barça. Torno a fer una crida a tots aquells que tenim opcions de fer canviar la opinió del soci i el 'patitzant' per que deixen d'estimar i idolatrar a aquest idiota.
No sé si quan parla es fa el suec o ens pren el pel, però dijous va confirmar que no és una bona persona. Després de molts mesos atenent als mitjans únicament a les zones mixtes després dels partits, el senyor Larsson es va dignar a parlar a la histórica zona mixta de dijous (històrica pel fet de ser la primera en tota la temporada i ja estem al febrer...) i per un cop vem sentir la seva opinió abans de llegir-la al mític Afton Bladet. Però el impostor aquest ens la va tornar a fotre. Tot i que se li va preguntar si ja sabia quin seria el seu futur, ens va dir que no i acte seguit va marxar a tancar l'acord amb el president del Helsinborg suec, que l'estava esperant amb uns companys d'una tele sueca.
Sembla que a aquest personatge li permetem tot i no passa mai res. Si entre tots li fotem canya, segur que al final la gent canviarà d'idea i deixaràn d'idolatrar aquest impostor. Seguirem lluitant!
A COR OBERT
Avui estrenem nova secció mèdica, que comença amb la definició que he trobat al diccionari del que és una tendinitis crónica: Dícese de aquella lesión imaginaria que permite ser duda antes de los partidos importantes para después volver al equipo como el gran héroe salvador, que exime de atender a la prensa en la zona mixta y que es la excusa ideal para no jugar partidos con la selección autonómica. No sé de que em sona...
CIUTAT BADIA
El capítol d'avui està dedicat a Andrea Balducci, aquell entranyable membre de Ciutat Badia que va arribar apadrinat per Cristina Cubero i Roberto Martínez i que destaca per portar tres anys al club sense fotre ni brot. Si pensem en les preguntes que han fet als darrers anys els membres de qualsevol mitjà oficial del club o de Ciutat Badia en rodes de premsa al Camp Nou, es podrien comptar amb els dits de la mà de Lula da Silva. Però aquesta setmana el mític Balducci va trencar aquest silenci per fer una pregunta infumable i teledirigida a la presentació del llibre Mites del Barça, un recull en el que per cert apareix Mark van Bommel... L'aparició de Balducci va ser molt celebrada a la sala de premsa.
SWEET HOME PERALADA
Quin membre del Komando ha dit avui "una cosa és a qui em follo i una altre a qui em vull follar"? S'admeten apostes sobre l'autor/a d'aquesta frase.
Puc semblar repetitiu, però avui tornaré a parlar de Henrik Larsson. L'amic suec segueix sent un ídol per la gent del Camp Nou i un autèntic fill de puta per els periodistes que segueixen el dia a dia del Barça. Torno a fer una crida a tots aquells que tenim opcions de fer canviar la opinió del soci i el 'patitzant' per que deixen d'estimar i idolatrar a aquest idiota.
No sé si quan parla es fa el suec o ens pren el pel, però dijous va confirmar que no és una bona persona. Després de molts mesos atenent als mitjans únicament a les zones mixtes després dels partits, el senyor Larsson es va dignar a parlar a la histórica zona mixta de dijous (històrica pel fet de ser la primera en tota la temporada i ja estem al febrer...) i per un cop vem sentir la seva opinió abans de llegir-la al mític Afton Bladet. Però el impostor aquest ens la va tornar a fotre. Tot i que se li va preguntar si ja sabia quin seria el seu futur, ens va dir que no i acte seguit va marxar a tancar l'acord amb el president del Helsinborg suec, que l'estava esperant amb uns companys d'una tele sueca.
Sembla que a aquest personatge li permetem tot i no passa mai res. Si entre tots li fotem canya, segur que al final la gent canviarà d'idea i deixaràn d'idolatrar aquest impostor. Seguirem lluitant!
A COR OBERT
Avui estrenem nova secció mèdica, que comença amb la definició que he trobat al diccionari del que és una tendinitis crónica: Dícese de aquella lesión imaginaria que permite ser duda antes de los partidos importantes para después volver al equipo como el gran héroe salvador, que exime de atender a la prensa en la zona mixta y que es la excusa ideal para no jugar partidos con la selección autonómica. No sé de que em sona...
CIUTAT BADIA
El capítol d'avui està dedicat a Andrea Balducci, aquell entranyable membre de Ciutat Badia que va arribar apadrinat per Cristina Cubero i Roberto Martínez i que destaca per portar tres anys al club sense fotre ni brot. Si pensem en les preguntes que han fet als darrers anys els membres de qualsevol mitjà oficial del club o de Ciutat Badia en rodes de premsa al Camp Nou, es podrien comptar amb els dits de la mà de Lula da Silva. Però aquesta setmana el mític Balducci va trencar aquest silenci per fer una pregunta infumable i teledirigida a la presentació del llibre Mites del Barça, un recull en el que per cert apareix Mark van Bommel... L'aparició de Balducci va ser molt celebrada a la sala de premsa.
SWEET HOME PERALADA
Quin membre del Komando ha dit avui "una cosa és a qui em follo i una altre a qui em vull follar"? S'admeten apostes sobre l'autor/a d'aquesta frase.
dijous, de febrer 16, 2006
DIJOUS SURTO
.... pel Sacarina.
Avui pentinaré als pericos. Mentre escric això, la Televisió pública de
Catalunya (TV3) està transmetent en directe el partit Schalke 04-Espanyol dels
setzens de final de la Copa de la UEFA. Un bunyol que enfonsarà les dades
d'audiència de la setmana. Això si que és una "indignant malversació de cabals
públics", per fer servir una inapropiada expressió del cansalader referida
injustament a la meva persona.
El cas és que a Montjuïc (un altre espai públic, com la tele) el crit PUTA
BARÇA, PUTA TV3 és el més corejat pels 20.000 matats que van a veure
l'anti-futbol cada cap de setmana. No sortiré ara en defensa del monstre de Sant
Joan Despí. Ja s'ho faran. La meva indignació ve perquè ho trobo especialment
injust.
Aquest club de ressentits, d'afició feixista i de president tartaja hauria
desaparegut fa anys, engollit per la modernitat, si no fos, precisament, per
l'existència del Barça i de la televisió pública d'aquest país. M'explico. TV3
s'ha gastat una pasta important de tots nosaltres per ser patrocinador
i tenir els drets del Barça. Qüestionable? Si, qüestionable en termes ètics.
Però ningú em pot negar que assegurar-se futbol i Barça és assegurar-se
audiència.
Es pot dir el mateix de partits patètics com els dels pericos? Rotundament, NO.
Però ells tenen també un contracte milionari amb la tele d'aquest país perquè seria políticament incorrecte no donar el mateix tracte al segon (?)club de Catalunya. Això, i el peatge de cada informatiu amb la seva dosi d'informació espanyolista (els que treballen en emissores públiques en poden donar fe) quan només li interessa a quatre matats. Com gosen, doncs, cridar Puta TV3? Com poden ser tan analfabets?
L'únic consol és que han perdut. Per cert, cada dia tinc més clar que l'advocat defensor és un perico recalcitrant i incorregible. Indecent!.
Tallat sense sucre
No rajaré. Al contrari. Felicitats a tots pel nivell de les rajades i, sobretot, per aquestes rajades espontànies que enriqueixen el blog.
Gintonic de Bombay
Avui el gintonic és la foto superior. Un homenatge sincer a la bonica vila de Colera, als seus habitants indígenes i de cap de setmana. És també, de rebot, un homenatge als personatges femenins de Verano Azul. Estimats lectors, la majoria no entendreu res d'això que acabo d'explicar però aquests dies sóc víctima d'un xantatge criminal.
dimecres, de febrer 15, 2006
PERDONEU LA INTROMISSIÓ pel cansalader de Gràcia
És que no em puc aguantar! Fa una estona estava fent zapping i m'he aturat un moment a l'asquerós, avorrit, impresentable i sobretot indignant (perquè el paguem tots) programa de l'Àngel Llàcer. Avui demanaven als espectadors que confessessin les seves mentides, i han llegit un SMS que transcric textualment: "Sóc un mentider compulsiu. Ho reconec: només sóc feliç si menteixo. Lázaro". Espero que aquesta revel·lació justifiqui la meva intromissió. I perdó, altra vegada.
És que no em puc aguantar! Fa una estona estava fent zapping i m'he aturat un moment a l'asquerós, avorrit, impresentable i sobretot indignant (perquè el paguem tots) programa de l'Àngel Llàcer. Avui demanaven als espectadors que confessessin les seves mentides, i han llegit un SMS que transcric textualment: "Sóc un mentider compulsiu. Ho reconec: només sóc feliç si menteixo. Lázaro". Espero que aquesta revel·lació justifiqui la meva intromissió. I perdó, altra vegada.
ESCRIC PER NO FER UN LLEIG... per la bruixa d'or
Injustificat. Trobo indecent els pals que heu dirigit durant la setmana al nombrós però sempre eficient departament de comunicació. Qualsevol diria que en comptes de facilitar-nos la feina es dediquen a posar-nos barreres i a amagar-nos informació. Però si precisament la seva feina consisteix en complir una de les promeses electorals de Joan Laporta, fer el club més transparent!
Sincerament, comandaires, no sé per què us queixeu. Tal com el club va prometre, cada dilluns rebem un comunicat molt atent on se’ns informa de quins seran els jugadors que durant la setmana atendran als mitjans de comunicació en roda de premsa. D’aquesta manera, podem treballar amb previsió. Si no fos així, si ens diguessin qui surt a parlar 5 minuts abans de veure’l entrar a la sala de premsa, llavors si que hi hauria motius per la indignació, però no és el cas, oi?
Un altre motiu de queixa absurd que he sentit durant aquests dies és el fet que no poguem accedir a la zona presidencial, mesura que, en tot cas, hem d’agrair a la plantilla. Resulta que ens han limitat el nostre espai de supervivència i ara va des de la sala de premsa fins a la sala dels cafés (per cert, continua sent dolent per la salut i el sacarina i l’alcalde no escarmenten). I quin problema hi veieu? Es tracta d’una iniciativa que contribueix a millorar les nostres relacions personals i que ens permet gaudir de la magnífica obra arquitectònica sorgida arran de les obres, o és que us penseu que aquelles columnes estan allà perquè si? No, són unes barreres materials situades amb una clara vocació artística que relaciona els conceptes espai, temps i l’estrès del segle XXI. A més, tindríeu motiu de queixa si el fet de no poder accedir a la zona presidencial us impedís fer la vostra feina, és a dir, si per exemple els jugadors s’escapessin i us quedessiu tirats i sense temps per reaccionar a les 2 de la tarda. Però aquestes coses, ja sabeu que al vestidor del Barça no passen mai perquè estem parlant de jugadors de futbol, uns professionals que tenen molt clar que als mitjans de comunicació se’ls ha de respectar.
En fi, que n’esteu fent un gra massa, perquè en realitat tot funciona millor que mai. O és que preferíeu aquelles èpoques de desgavell en les quals els jugadors passaven cada dia per davant dels periodistes sense cap mena de filtre previ? Nosaltres no les vam viure però alguns membres de comunicació sí i per aquest motiu, pel nostre bé, ara ens ensenyen el camí correcte. Aquella abundància no era bona, tanta informació entre la qual seleccionar, quin maldecap. No, home, no. El club endreçadet, comunicat amunt, comunicat avall i la informació filtrada com déu mana. No sigueu tan exigents, ajudeu una mica al club. Primer el carnet de soci i després el periodisme, què us heu pensat.
De tota manera, per si els meus arguments no us haguessin convençut, no us preocupeu, sempre podeu demanar una nova reunió entre el club i els respectius “jefes”, que com tots sabem són els interlocutors ideals per arribar a pactes de funcionament intern a la sala de premsa. A l’última cimera van arribar a uns acords dels quals ens n’hem beneficiat tota la temporada. El club escull els jugadors que parlen i a canvi tenim una zona mixta setmanal per la qual hi passen tots els jugadors sense excepció i on a més podem fer els temes que volguem amb tota la tranquil·litat del món. Tot no poden ser avantatges i cada setmana no podem organitzar un esdeveniment tan espectacular però penseu en la contrapartida: la comoditat de no haver de pensar quins jugadors són els més noticiables cada dia. El club ja ho pensa per vosaltres. Exemple pràctic: que Samuel Eto’o no pot jugar i Larsson i Maxi es disputen la titularitat? Doncs surten els laterals Gio i Silvinho per explicar-nos com veuen des de la seva posició al davanter centre. Sí, els veuen de lluny, però més lluny els veiem nosaltres, no?
La relació comando-departament d’incomunicació passa una petita crisi i donat que la tensió ha pujat més graus del compte últimament, el més assenyat haguès estat optar per no fer cap més referència... però això seria el que faria una bona persona, indigna de ser coneguda com la bruixa i suposaria a més la meva immediata expulsió d’aquest comando on no tenen cabuda les bones paraules. En tot cas, la comunitat de Ciutat Badia ha demostrat en moltes ocasions el seu sentit de l’humor i estic convençuda que sabrà encaixar.
POCIONS I BEURATGES
Provincians. Aquesta és la paraula que més vegades em va venir al cap aquest cap de setmana a València. Després d’haver viscut un partit a Mestalla darrera d’un pepero engominat, m’he arribat a qüestionar la idoneïtat de certa violència selectiva. Quina mena d’odi i de sentiment d’inferioritat els porta a passar-se 70 dels 90 minuts de partit insultant els catalans i els altres 20 als polonesos?
Valencians, foteu-vos, això que parleu és català.
COP D’ESCOMBRA
Sacarina, un purista de la llengua com tu, com s’atreveix a permetre’s aquesta mena de llicències lingüístiques que es van sentir per les ones aquest cap de setmana? “Ningun” jugador???!!! Sort que el mestre n’estava atent.
Injustificat. Trobo indecent els pals que heu dirigit durant la setmana al nombrós però sempre eficient departament de comunicació. Qualsevol diria que en comptes de facilitar-nos la feina es dediquen a posar-nos barreres i a amagar-nos informació. Però si precisament la seva feina consisteix en complir una de les promeses electorals de Joan Laporta, fer el club més transparent!
Sincerament, comandaires, no sé per què us queixeu. Tal com el club va prometre, cada dilluns rebem un comunicat molt atent on se’ns informa de quins seran els jugadors que durant la setmana atendran als mitjans de comunicació en roda de premsa. D’aquesta manera, podem treballar amb previsió. Si no fos així, si ens diguessin qui surt a parlar 5 minuts abans de veure’l entrar a la sala de premsa, llavors si que hi hauria motius per la indignació, però no és el cas, oi?
Un altre motiu de queixa absurd que he sentit durant aquests dies és el fet que no poguem accedir a la zona presidencial, mesura que, en tot cas, hem d’agrair a la plantilla. Resulta que ens han limitat el nostre espai de supervivència i ara va des de la sala de premsa fins a la sala dels cafés (per cert, continua sent dolent per la salut i el sacarina i l’alcalde no escarmenten). I quin problema hi veieu? Es tracta d’una iniciativa que contribueix a millorar les nostres relacions personals i que ens permet gaudir de la magnífica obra arquitectònica sorgida arran de les obres, o és que us penseu que aquelles columnes estan allà perquè si? No, són unes barreres materials situades amb una clara vocació artística que relaciona els conceptes espai, temps i l’estrès del segle XXI. A més, tindríeu motiu de queixa si el fet de no poder accedir a la zona presidencial us impedís fer la vostra feina, és a dir, si per exemple els jugadors s’escapessin i us quedessiu tirats i sense temps per reaccionar a les 2 de la tarda. Però aquestes coses, ja sabeu que al vestidor del Barça no passen mai perquè estem parlant de jugadors de futbol, uns professionals que tenen molt clar que als mitjans de comunicació se’ls ha de respectar.
En fi, que n’esteu fent un gra massa, perquè en realitat tot funciona millor que mai. O és que preferíeu aquelles èpoques de desgavell en les quals els jugadors passaven cada dia per davant dels periodistes sense cap mena de filtre previ? Nosaltres no les vam viure però alguns membres de comunicació sí i per aquest motiu, pel nostre bé, ara ens ensenyen el camí correcte. Aquella abundància no era bona, tanta informació entre la qual seleccionar, quin maldecap. No, home, no. El club endreçadet, comunicat amunt, comunicat avall i la informació filtrada com déu mana. No sigueu tan exigents, ajudeu una mica al club. Primer el carnet de soci i després el periodisme, què us heu pensat.
De tota manera, per si els meus arguments no us haguessin convençut, no us preocupeu, sempre podeu demanar una nova reunió entre el club i els respectius “jefes”, que com tots sabem són els interlocutors ideals per arribar a pactes de funcionament intern a la sala de premsa. A l’última cimera van arribar a uns acords dels quals ens n’hem beneficiat tota la temporada. El club escull els jugadors que parlen i a canvi tenim una zona mixta setmanal per la qual hi passen tots els jugadors sense excepció i on a més podem fer els temes que volguem amb tota la tranquil·litat del món. Tot no poden ser avantatges i cada setmana no podem organitzar un esdeveniment tan espectacular però penseu en la contrapartida: la comoditat de no haver de pensar quins jugadors són els més noticiables cada dia. El club ja ho pensa per vosaltres. Exemple pràctic: que Samuel Eto’o no pot jugar i Larsson i Maxi es disputen la titularitat? Doncs surten els laterals Gio i Silvinho per explicar-nos com veuen des de la seva posició al davanter centre. Sí, els veuen de lluny, però més lluny els veiem nosaltres, no?
La relació comando-departament d’incomunicació passa una petita crisi i donat que la tensió ha pujat més graus del compte últimament, el més assenyat haguès estat optar per no fer cap més referència... però això seria el que faria una bona persona, indigna de ser coneguda com la bruixa i suposaria a més la meva immediata expulsió d’aquest comando on no tenen cabuda les bones paraules. En tot cas, la comunitat de Ciutat Badia ha demostrat en moltes ocasions el seu sentit de l’humor i estic convençuda que sabrà encaixar.
POCIONS I BEURATGES
Provincians. Aquesta és la paraula que més vegades em va venir al cap aquest cap de setmana a València. Després d’haver viscut un partit a Mestalla darrera d’un pepero engominat, m’he arribat a qüestionar la idoneïtat de certa violència selectiva. Quina mena d’odi i de sentiment d’inferioritat els porta a passar-se 70 dels 90 minuts de partit insultant els catalans i els altres 20 als polonesos?
Valencians, foteu-vos, això que parleu és català.
COP D’ESCOMBRA
Sacarina, un purista de la llengua com tu, com s’atreveix a permetre’s aquesta mena de llicències lingüístiques que es van sentir per les ones aquest cap de setmana? “Ningun” jugador???!!! Sort que el mestre n’estava atent.
dimarts, de febrer 14, 2006
SÓC UN IMPRESENTABLE Pel futur alcalde de Laxe
Faig una petita incursió en dimarts per rajar de mi mateix i de la meva actitut la setmana passada, ja que com diu Matilde/Maribel no hi han excuses per no haver penjar el meu article. I per tant no puc fer res més que baixar el cap i reconèixer que sóc un impresentable. La crítica serveix també per el petit bisbe i per l'advocat defensor, i per la bruixa que el va posar uns dies tard. O per el Sacarines, que ho va fer un dia tard i es va apropiar del divendres per el títol. Felicitats al Cansalader i a la Maribel/Matilde per ser els únics que han complert. Espero que a partir d'avui TOTS ens posem les piles, que ni Balducci ho hauria fet pitjor aquesta setmana...
Apa, divendres tornaré amb nous capítols de Ciutat Badia, que veig que s'està posant de moda!
Faig una petita incursió en dimarts per rajar de mi mateix i de la meva actitut la setmana passada, ja que com diu Matilde/Maribel no hi han excuses per no haver penjar el meu article. I per tant no puc fer res més que baixar el cap i reconèixer que sóc un impresentable. La crítica serveix també per el petit bisbe i per l'advocat defensor, i per la bruixa que el va posar uns dies tard. O per el Sacarines, que ho va fer un dia tard i es va apropiar del divendres per el títol. Felicitats al Cansalader i a la Maribel/Matilde per ser els únics que han complert. Espero que a partir d'avui TOTS ens posem les piles, que ni Balducci ho hauria fet pitjor aquesta setmana...
Apa, divendres tornaré amb nous capítols de Ciutat Badia, que veig que s'està posant de moda!
EL DIMARTS SEMPRE TROBES ALGO OBERT pel petit bisbe arlequinat
Primer de tot m’agradaria disculpar-me per la meva absència al blog la setmana passada. Com dirien els experts, coses del directe. M’he canviat de casa, és a dir, m’he emancipat i fins aquesta setmana no he tingut internet. I els que més em coneixen sabran que intento no passar gaire per l’església/emissora...
Primer felicitar al sacarina pel seu article de divendres. Si senyor! Jo no podria haver rajat millor que tu de ciutat badia. El palet de la Matilde també és molt correcte.
Jo avui em centraré més amb els companys de professió més que no pas amb els homes de Badia.
Dissabte passat a la roda de premsa de Frank Rijkaard prèvia al partit de València es va viure una situació patètica que diu molt poc de la nostra professió. Al acabar-se la roda de premsa, tots es queixaven que no hi havia cap tall de veu, perquè Rijkaard no havia donat de sí. No m’estranya si ningú pregunta. Vam haver de ser el Sacarina i jo qui féssim (i no exagero) més del 90 % de les preguntes.
Anem a veure companys: què venim a fer al camp nou? A treballar o ser simples “tomanotas” o “artistes d’apretar el play i el rec”?
Clar que si totes les preguntes són del nivell de la rajadora del Mundo Deportivo, potser millor callats... Però alguns històrics com el que va venir del Marca o de TV3, podrien haver fet algun esforç per fer almenys alguna pregunta. Escolta’m que era la prèvia del primer contra el segon, no la del Zamora!!!
I a sobre, tots després van venir a abraçar-se i felicitar-me perquè havia tingut collons de fer-li una pregunta atrevida al “fumaporros”, i els hi havia salvat el matí. Mediocres!
Ja cansa que a la sala de premsa sempre preguntem els mateixos, i curiosament som tots els del comando Perelada. De tant en tant agrairíem si a la professió, algú més es dignés a saber que venir al camp nou no només és deixar-se veure i abraçar-se sinó també treballar en les rodes de premsa.
MISSA D’ONZE
Felicitats a tots els companys del blog. Per un cop i sense que serveixi de precedent, trobo molt acertades totes les rajades. El Barça ens està torejant una mica, i cada dia anar el camp nou sembla anar a la presó, i que no et deixin moure de la sala de premsa després d’identificar-te a set mil controls. Genial la definició del cansalader de penals aeris als tirs lliures. Llàstima que abusi tant parlant de bàsquet. I per cert, aquesta matinada Gasol no ha anotat la cistella definitiva a l’últim segon?
BENEDICCIÓ
Amiga de les cocacoles. Quan insinues que algú de nosaltres no és periodista estàs entrant a buscar-te una guerra que no t’és recomanable. Hauries d’intentar fer millor la teva feina i després parlar: buscar un hotel al centre, trobar la premsa a la porta de l’habitació, trobar un restaurant com déu mana, pel que fa al picnic, amb una sola bossa ja passaríem... I després et queixes quan et posen a la nevera...
Primer de tot m’agradaria disculpar-me per la meva absència al blog la setmana passada. Com dirien els experts, coses del directe. M’he canviat de casa, és a dir, m’he emancipat i fins aquesta setmana no he tingut internet. I els que més em coneixen sabran que intento no passar gaire per l’església/emissora...
Primer felicitar al sacarina pel seu article de divendres. Si senyor! Jo no podria haver rajat millor que tu de ciutat badia. El palet de la Matilde també és molt correcte.
Jo avui em centraré més amb els companys de professió més que no pas amb els homes de Badia.
Dissabte passat a la roda de premsa de Frank Rijkaard prèvia al partit de València es va viure una situació patètica que diu molt poc de la nostra professió. Al acabar-se la roda de premsa, tots es queixaven que no hi havia cap tall de veu, perquè Rijkaard no havia donat de sí. No m’estranya si ningú pregunta. Vam haver de ser el Sacarina i jo qui féssim (i no exagero) més del 90 % de les preguntes.
Anem a veure companys: què venim a fer al camp nou? A treballar o ser simples “tomanotas” o “artistes d’apretar el play i el rec”?
Clar que si totes les preguntes són del nivell de la rajadora del Mundo Deportivo, potser millor callats... Però alguns històrics com el que va venir del Marca o de TV3, podrien haver fet algun esforç per fer almenys alguna pregunta. Escolta’m que era la prèvia del primer contra el segon, no la del Zamora!!!
I a sobre, tots després van venir a abraçar-se i felicitar-me perquè havia tingut collons de fer-li una pregunta atrevida al “fumaporros”, i els hi havia salvat el matí. Mediocres!
Ja cansa que a la sala de premsa sempre preguntem els mateixos, i curiosament som tots els del comando Perelada. De tant en tant agrairíem si a la professió, algú més es dignés a saber que venir al camp nou no només és deixar-se veure i abraçar-se sinó també treballar en les rodes de premsa.
MISSA D’ONZE
Felicitats a tots els companys del blog. Per un cop i sense que serveixi de precedent, trobo molt acertades totes les rajades. El Barça ens està torejant una mica, i cada dia anar el camp nou sembla anar a la presó, i que no et deixin moure de la sala de premsa després d’identificar-te a set mil controls. Genial la definició del cansalader de penals aeris als tirs lliures. Llàstima que abusi tant parlant de bàsquet. I per cert, aquesta matinada Gasol no ha anotat la cistella definitiva a l’últim segon?
BENEDICCIÓ
Amiga de les cocacoles. Quan insinues que algú de nosaltres no és periodista estàs entrant a buscar-te una guerra que no t’és recomanable. Hauries d’intentar fer millor la teva feina i després parlar: buscar un hotel al centre, trobar la premsa a la porta de l’habitació, trobar un restaurant com déu mana, pel que fa al picnic, amb una sola bossa ja passaríem... I després et queixes quan et posen a la nevera...
dilluns, de febrer 13, 2006
ELS DILLUNS TINC RESSACA pel cansalader de Gràcia
SPANISH ALL STAR
Ara que el vent bufa en contra, ara que en Pau ja sap que l'han triat per jugar l'All Star del cap de setmana, ara és el moment de rajar-lo com es mereix.
I no, no el rajaré per la seva barba lamentable i pèssimament cuidada, sinó per la seva impostura basquetbolística. Perquè no hi ha cap dubte que és el millor jugador català de la història i que les seves estadístiques són molt bones, però té la sort que els partits de l'NBA es juguen de matinada i molt poca gent té paciencia per quedar-se a comprovar que en realitat és un tita freda.
Molts puntets, gairebé 20 per partit, però concentrats sempre al principi. Quan el partit entra en la fase decisiva, no espereu una cistella d'en Pauet perquè, o no ho intenta o perd la pilota. I si li fan falta, el més probable és que falli el tir lliure, tot i que, en honor a la veritat, s'ha de dir que en els últims partits ha millorat força en els penals aeris.
Però el que em fot més negre és que un tio que passa de 2'15 i té uns braços més llargs que un dia sense pa, no agafa un rebot ni que el matin. No perquè no en sàpiga, sinó perquè ni tan sols intenta agafar-lo. Els seus magnífics registres rebotadors són les pilotes que li cauen a les mans quan un rival llança una pedra, però si ha de lluitar amb un adversari, ja te'n pots oblidar. Deu ser per això que Memphis és el tercer equip dels 30 de l'NBA que menys rebots agafa.
Això sense parlar de la seva defensa més aviat poc aplicada que fa que, quan li toca marcar un ‘4’ bonet, l’hagi d’agafar l’altre pívot dels Grizzlies perquè no els foti un descosit.
En definitiva, que ens ha de quedar clar que Gasol juga de ‘4’ i l’han hagut de fer passar per un ‘5’ per poder colar-lo a l’All Star. Tota una operació de màrqueting per part de l’NBA, que s’assegura l’atenció de tota la nació espanyola per un cap de setmana de les estrelles cada cop més insuls i devaluat.
I per acabar-ho de rematar, entre Gasolet (“espero que lo disfruten todos los españoles”) i els Memphis Grizzlies (que organitzen una Spanish Feast al pròxim partit i regalen entrades a qui es presenti amb un passaport espanyol) ens han deixat ben clar que aquest èxit no parla català, sinó espanyol.
Arriba, Gasol, que soy del Espanyol!
MÉS BACARDI
Aquesta setmana m'ha deixat unes ganes boges de visitar Àfrica, precisament perquè he descobert que estan tots per tancar. D'entrada, ha estat una alegria veure la cura d'humilitat que ha patit Eto'odinho, capaç d'autoproclamar-se el millor jugador del món per acabar naufragant a Mestalla, passant de Rijkaard i fent el que li va sortir dels collons. Justament el dia que havia d'estirar del carro perquè Ronaldinho i Messi no hi eren, i perquè Deco no hi va voler ser. L'altre africà de la setmana és Kameni, que s'ha tirat un mes tocant-se els ous com a suplent de la seva selecció, i a sobre torna quan li rota i sense donar explicacions. Doncs que et moqui la iaia, que Gorka canta menys que tu. Però el més gran de tots és Hosni Mubarak, el president egipci, que no es va tallar un pèl i va decidir recollir ell personalment el trofeu de campions d'Àfrica que havien guanyat els jugadors de la seva selecció. Un cas realment d'estudi.
L'ALMAX
El Middlesbrough de Rochemback i Mendieta ha estat aquell cafè i aspirina de diumenge al matí després d'haver-te fotut 7 cubates. Perquè dues derrotes seguides a la Lliga han disparat tots els cagòmetres barcelonistes, veient acostar-se a tota màquina el València i el Reial Madrid amb un futbol que fa cagar. (Ah, quins records, aquell Quique Sánchez Flores que feia apología del futbol ofensiu quan era comentarista de ràdio). Al que anava: el Middlesboro ens ha fet baixar el mal cos clavant-li'n 3 al Chelsea, que sembla que ara fa menys por. Però per si de cas, que torni Ronaldinho i, si pot ser, fitxem un entrenador nou, perquè ahir a Mestalla vam tenir una nova classe de no-direcció de partit per part de l'herbolari holandès. Oi que el termini per fitxar entrenadors no tanca? Doncs potser encara hi som a temps…
L'AFTER HOUR
És on deuen ser el bisbe, l'alcalde i l'advocat, que aquesta setmana no han tingut a bé il·luminar-nos amb les seves rajades. Una pena perquè acostumen a ser brillants quan no estan beguts. Però d'un temps ençà, un sector destacat del Comando Peralada es dedica a perpetrar trucades alevosament nocturnes (no són de nit, sinó de matinada), i el pitjor és que s'han acostumat a fer-ho amb una indignant malversació dels cabals públics que estan a disposició de l'irresponsable Sacarina. Mereix una pregunta parlamentària, sens dubte.
SPANISH ALL STAR
Ara que el vent bufa en contra, ara que en Pau ja sap que l'han triat per jugar l'All Star del cap de setmana, ara és el moment de rajar-lo com es mereix.
I no, no el rajaré per la seva barba lamentable i pèssimament cuidada, sinó per la seva impostura basquetbolística. Perquè no hi ha cap dubte que és el millor jugador català de la història i que les seves estadístiques són molt bones, però té la sort que els partits de l'NBA es juguen de matinada i molt poca gent té paciencia per quedar-se a comprovar que en realitat és un tita freda.
Molts puntets, gairebé 20 per partit, però concentrats sempre al principi. Quan el partit entra en la fase decisiva, no espereu una cistella d'en Pauet perquè, o no ho intenta o perd la pilota. I si li fan falta, el més probable és que falli el tir lliure, tot i que, en honor a la veritat, s'ha de dir que en els últims partits ha millorat força en els penals aeris.
Però el que em fot més negre és que un tio que passa de 2'15 i té uns braços més llargs que un dia sense pa, no agafa un rebot ni que el matin. No perquè no en sàpiga, sinó perquè ni tan sols intenta agafar-lo. Els seus magnífics registres rebotadors són les pilotes que li cauen a les mans quan un rival llança una pedra, però si ha de lluitar amb un adversari, ja te'n pots oblidar. Deu ser per això que Memphis és el tercer equip dels 30 de l'NBA que menys rebots agafa.
Això sense parlar de la seva defensa més aviat poc aplicada que fa que, quan li toca marcar un ‘4’ bonet, l’hagi d’agafar l’altre pívot dels Grizzlies perquè no els foti un descosit.
En definitiva, que ens ha de quedar clar que Gasol juga de ‘4’ i l’han hagut de fer passar per un ‘5’ per poder colar-lo a l’All Star. Tota una operació de màrqueting per part de l’NBA, que s’assegura l’atenció de tota la nació espanyola per un cap de setmana de les estrelles cada cop més insuls i devaluat.
I per acabar-ho de rematar, entre Gasolet (“espero que lo disfruten todos los españoles”) i els Memphis Grizzlies (que organitzen una Spanish Feast al pròxim partit i regalen entrades a qui es presenti amb un passaport espanyol) ens han deixat ben clar que aquest èxit no parla català, sinó espanyol.
Arriba, Gasol, que soy del Espanyol!
MÉS BACARDI
Aquesta setmana m'ha deixat unes ganes boges de visitar Àfrica, precisament perquè he descobert que estan tots per tancar. D'entrada, ha estat una alegria veure la cura d'humilitat que ha patit Eto'odinho, capaç d'autoproclamar-se el millor jugador del món per acabar naufragant a Mestalla, passant de Rijkaard i fent el que li va sortir dels collons. Justament el dia que havia d'estirar del carro perquè Ronaldinho i Messi no hi eren, i perquè Deco no hi va voler ser. L'altre africà de la setmana és Kameni, que s'ha tirat un mes tocant-se els ous com a suplent de la seva selecció, i a sobre torna quan li rota i sense donar explicacions. Doncs que et moqui la iaia, que Gorka canta menys que tu. Però el més gran de tots és Hosni Mubarak, el president egipci, que no es va tallar un pèl i va decidir recollir ell personalment el trofeu de campions d'Àfrica que havien guanyat els jugadors de la seva selecció. Un cas realment d'estudi.
L'ALMAX
El Middlesbrough de Rochemback i Mendieta ha estat aquell cafè i aspirina de diumenge al matí després d'haver-te fotut 7 cubates. Perquè dues derrotes seguides a la Lliga han disparat tots els cagòmetres barcelonistes, veient acostar-se a tota màquina el València i el Reial Madrid amb un futbol que fa cagar. (Ah, quins records, aquell Quique Sánchez Flores que feia apología del futbol ofensiu quan era comentarista de ràdio). Al que anava: el Middlesboro ens ha fet baixar el mal cos clavant-li'n 3 al Chelsea, que sembla que ara fa menys por. Però per si de cas, que torni Ronaldinho i, si pot ser, fitxem un entrenador nou, perquè ahir a Mestalla vam tenir una nova classe de no-direcció de partit per part de l'herbolari holandès. Oi que el termini per fitxar entrenadors no tanca? Doncs potser encara hi som a temps…
L'AFTER HOUR
És on deuen ser el bisbe, l'alcalde i l'advocat, que aquesta setmana no han tingut a bé il·luminar-nos amb les seves rajades. Una pena perquè acostumen a ser brillants quan no estan beguts. Però d'un temps ençà, un sector destacat del Comando Peralada es dedica a perpetrar trucades alevosament nocturnes (no són de nit, sinó de matinada), i el pitjor és que s'han acostumat a fer-ho amb una indignant malversació dels cabals públics que estan a disposició de l'irresponsable Sacarina. Mereix una pregunta parlamentària, sens dubte.
dissabte, de febrer 11, 2006
SÁBADO, SABADETE, per Maribel, alias Matilde
Abans de res, m’agradaria sabre saber perquè bisbe i alcalde no han penjat les seus articles. I que no em vinguin amb problemes informàtics perquè jo estic sense ordinador i ja us explicaré algun dia les peripècies que haig de fer per col•locar la rajada cada dissabte.
Bé, el fet és que sento haver d’escriure l’article depressa i malament pero se m’acaba la mitja hora de connexió a internet que et cedeixen a la bilbioteca i hi ha una cua de collons. Simplement felicitar al precursor de la zona mixta setmanal per què escolta’m, ha estat un èxit que t’hi cagues. Encara me’n recordo, un dia, dinant amb una de les recents incorporacions del departament de premsa del club: “la meva prioritat serà la de reeducar als jugadors pel que fa a l’atenció al mitjans” El problema és que primer hauria de començar per reeducar-se a ell mateix. Jo no sé si està mal follat o què li passa. Però en fi, al que anàvem. Que el fantàstic invent de la zona mixta ja es veia que estava destinat afracassar. Primer, i el més important, per què els jugadors són els primers que es passen pel forro haver de sortir a parlar, segon, per què nosaltres tampoc hi contrubuïm gaire, ja que si habitualment ja som tres cents mil periodistes un dia normal d’entrenament, doncs, quan tocava zona mixta ens multiplicàvem per dos, i al final un jugador s’havia d’aturar cinquanta vegades per tots volíem fer coses indivudiuals. I després, una altra cosa, al final et plantaves amb el minidisc a reventar de tracks, i amb res interessant per vendre. El que més fotia però és que alguns jugadors a la zona de ràdios deien una cosa i a la de teles una altra, i ja ni t’explico a la de premsa escrita. En definitiva, un caos, que sincerament me’n alegro que hagi desaparegut.
GATILLAZO
Resulta que han detingut a uns marroquís que treballaven de vigilants als vestidors del FCBarcelona per estar involucrats en una xarxa de falsificació de carnets de conduïr per a immigrants. Des de que van fer fora el cunyat això és un desatre...
L’ORGASME
El que va passar dimecres va ser molt gran. A Sergio Ramos li queden menys costelles que a la Obregón. Visca la Pilarica!
Abans de res, m’agradaria sabre saber perquè bisbe i alcalde no han penjat les seus articles. I que no em vinguin amb problemes informàtics perquè jo estic sense ordinador i ja us explicaré algun dia les peripècies que haig de fer per col•locar la rajada cada dissabte.
Bé, el fet és que sento haver d’escriure l’article depressa i malament pero se m’acaba la mitja hora de connexió a internet que et cedeixen a la bilbioteca i hi ha una cua de collons. Simplement felicitar al precursor de la zona mixta setmanal per què escolta’m, ha estat un èxit que t’hi cagues. Encara me’n recordo, un dia, dinant amb una de les recents incorporacions del departament de premsa del club: “la meva prioritat serà la de reeducar als jugadors pel que fa a l’atenció al mitjans” El problema és que primer hauria de començar per reeducar-se a ell mateix. Jo no sé si està mal follat o què li passa. Però en fi, al que anàvem. Que el fantàstic invent de la zona mixta ja es veia que estava destinat afracassar. Primer, i el més important, per què els jugadors són els primers que es passen pel forro haver de sortir a parlar, segon, per què nosaltres tampoc hi contrubuïm gaire, ja que si habitualment ja som tres cents mil periodistes un dia normal d’entrenament, doncs, quan tocava zona mixta ens multiplicàvem per dos, i al final un jugador s’havia d’aturar cinquanta vegades per tots volíem fer coses indivudiuals. I després, una altra cosa, al final et plantaves amb el minidisc a reventar de tracks, i amb res interessant per vendre. El que més fotia però és que alguns jugadors a la zona de ràdios deien una cosa i a la de teles una altra, i ja ni t’explico a la de premsa escrita. En definitiva, un caos, que sincerament me’n alegro que hagi desaparegut.
GATILLAZO
Resulta que han detingut a uns marroquís que treballaven de vigilants als vestidors del FCBarcelona per estar involucrats en una xarxa de falsificació de carnets de conduïr per a immigrants. Des de que van fer fora el cunyat això és un desatre...
L’ORGASME
El que va passar dimecres va ser molt gran. A Sergio Ramos li queden menys costelles que a la Obregón. Visca la Pilarica!
divendres, de febrer 10, 2006
DIVENDRES, ZONA MIXTA
...pel Sacarino.
Obsessionats. Què m’he perdut als últims anys per no entendre la dèria de tots plegats per la seguretat i el control? Què algú m’expliqui, si us plau, quina estranya reacció química provoca aquesta mania malaltissa de veure amenaces letals a cada cantonada? De què tenim por?
Desesperat, he anat al metge de capçalera amb una angoixa latent des de fa uns dies: puc encomanar-li una malaltia greu a algun futbolista si respiro el mateix aire que ell en un radi de 150 metres quadrats? Sóc, realment, una amenaça per a la seva seguretat?. El Doctor m’ha tranquilitzat I m’ha escrit un justificant per als insignes governants de Ciutat Badia. Però la meva preocupació no desapareix. Algú m’enganya… I si el doctor no s’atreveix a dir-me la veritat i tinc un mal lleig? I és que els indicis són preocupants. Un tio amb peto em fa fora de la Llotja del Camp Nou (un lloc on hi campen lliurement els turistes com a ramats de bous a la Serra) per qüestions de seguretat quan tenia tots els vist-i-plaus possibles. He investigat i el meu nom està inclós en, com a mínim, 10 llistes de terroristes perillosos confeccionades per les més prestigioses agències de seguretat del món lliure.
Però no només això. Uns minuts més tard un portaveu oficial em desmenteix una reunió i immediatament després m’acusen d’antibarcelonista!. “Mira la premsa de Madrid com protegeix al seu equip… no com vosaltres que només voleu fer mal!”. De sobte, em sento com un caricaturista danés (visca Aarhus) escoltant els crits d’un aiatolà mentre crema una ambaixada.
I l’última. M’expliquen que el Barça ha suspès la zona mixta (la primera de la temporada) per què les declaracions dels jugadors podrien perjudicar la resolució del cas Ronaldinho. Què trist que tot això passi en una setmana que en què tota Europa veu amenaçada la llibertat d’expressió. Per cert, felicitats al bisbe i l'alcalde perquè han estat a l'alçada de les circumstàncies.
En fi, vaig al cine a veure l’última pel.lícula del George Clooney i a estudiar com eren els temps de McCarthy.
Tallat sense sucre.
A les manis independentistes es crida “sense València, no hi ha independència”. Demà ens espera, a més de la clàssica hostilitat, una concentració ultra-blavera-opusdeistica-antiestatut-pepera que farà que sigui un plaer sentir-se català allà on el Rei Jaume I va conquerir. La meva proposta és que hem de mantenir el País València com una part irrenunciable dels Països Catalans però, si algun dia negociem amb Espanya la possibilitat de la independència… cedim i els donem les províncies de València I Alacant. Dos maldecaps menys.
Gintonic de Bombay
Sempre he dit que no pots confiar en algú que només beu cocacola. Si, a més, aquest algú només s’atreveix a apostar fort contra els que teòricament no saben jugar a padel, encara pitjor. Tothom tindrà el que es mereix.
ESCRIC PER NO FER UN LLEIG... per la bruixa d’or
Prometo mantenir-vos al corrent dels meus avenços en l’entrada al món adult. El tema pinta bé perquè en breu començarà la magnífica aventura de buscar pis (no he trobat el capullo en qüestió però sí una ànima caritativa que em subvenciona perquè mantingui el meu espai vital sense molestar la humanitat). Però aquest capítol el deixarem per més endavant. Avui parlarem dels palmeros, paraula de moda a l’actualitat perica.
Però de palmeros n’hi ha a tot arreu. Entenc per palmeros aquests que es dediquen a convertir en un col•loqui anti-Laporta la roda de premsa de qualsevol pallasso (sense ofendre als pallassos que fan una feina molt respectable) que vulgui formar part del circ blaugrana. El nivell de patetisme de la roda de premsa en qüestió pot ser molt elevat, cas del senyor Oriol Giralt, o un pèl més mesurat, cas d’un ex candidat a president com, per exemple, Josep Maria Minguella (home que, d’altra banda, em fa molta gràcia com a humorista i a més el trobo entranyable).
Avui hem tingut un exemple d’aquestes rodes de premsa on alguns periodistes es posen la bufanda de socis i es dediquen a fer de palmeros. Haig de dir que davant segons quines preguntes/reflexions he sentit vergonya aliena. No es pot anar a una roda de premsa a riure les gràcies i fer la rosca al personatge en qüestió. Senyors, que som periodistes! D’acord que l’objectivitat no existeix, però en la mesura del possible, es tractaria de ser mínimament neutral i estaria bé que a l’hora de fer preguntes evitéssim implicar-nos fins al punt que hem viscut avui. Per cert, des de quan pregunten els fotògrafs?
El més curiós és que després veus com aquests mateixos suposats periodistes es dediquen a abraçar el president com si fossin amics des de la infància. I consti que no sóc dubtosa com a Laportista. És més, en el cas que ens afecta, donaria la raó a Minguella. Sospitosa, si més no, la campanya de publicitat que li estem fent des del club a Betandwin des de fa un any i mig. Pel que fa al fet en si, què voleu que us digui? Si ens posem a filar prim, ens podríem preguntar quins són els mètodes de producció de la multinacional que és omnipresent als uniformes del Barça. Els nens del Pakistan saben millor que ningú què significa Just Do It.
Parlant d’apostes. Minut 90 del València-Barça. Empat a 0. Penal a favor del Barça. Samuel Eto’o agafa la pilota. A quant creieu que es pagaria el gol? Per fer-se ric.
POCIONS I BEURATGES
Matilde, has vist com es diu la web? Sí, rajarxrajar.com, quan s’obri el blog buenrollo.com m’avises, que llavors contribuiré a millorar les relacions humanes d’aquest comando i del món en general. Mentrestant, et recordo que jo aguanto cada dia al cansalader i per algun lloc ha de sortir aquesta ràbia interior.
Bisbe, no farem cap col•lecta perquè et puguis posar internet al teu nou pis, a la teva empresa agrairan veure’t el pèl de tant en quan. Jo vaig tard penjant l’article però, i tu?
Per cert, us tracto de tu perquè el sacarina és un irreverent i passo de rebre les seves crítiques una setmana més.
COP D’ESCOMBRA
Futbolistes! Deu ser difícil tenir 20 anys i assumir que tothom que s’apropa a vosaltres ho fa simplement per interès. En general, amb alguna que altre excepció, no ho porteu gens bé, sou simplement nens malcriats. Confiem que amb paciència madurareu i baixareu al món dels mortals, aquell món on la gent té paraula i vergonya. Penseu que si no gestioneu bé l’èxit igual en uns anys piqueu a la nostra porta i llavors, què passarà llavors? Podeu estar tranquils, perquè nosaltres sí, nosaltres som persones i tornarem les vostres trucades.
En fi, consti que podia haver estat més dura però m’he mossegat la llengua. No sé si sobreviuré, avui acumulo molt verí.
Prometo mantenir-vos al corrent dels meus avenços en l’entrada al món adult. El tema pinta bé perquè en breu començarà la magnífica aventura de buscar pis (no he trobat el capullo en qüestió però sí una ànima caritativa que em subvenciona perquè mantingui el meu espai vital sense molestar la humanitat). Però aquest capítol el deixarem per més endavant. Avui parlarem dels palmeros, paraula de moda a l’actualitat perica.
Però de palmeros n’hi ha a tot arreu. Entenc per palmeros aquests que es dediquen a convertir en un col•loqui anti-Laporta la roda de premsa de qualsevol pallasso (sense ofendre als pallassos que fan una feina molt respectable) que vulgui formar part del circ blaugrana. El nivell de patetisme de la roda de premsa en qüestió pot ser molt elevat, cas del senyor Oriol Giralt, o un pèl més mesurat, cas d’un ex candidat a president com, per exemple, Josep Maria Minguella (home que, d’altra banda, em fa molta gràcia com a humorista i a més el trobo entranyable).
Avui hem tingut un exemple d’aquestes rodes de premsa on alguns periodistes es posen la bufanda de socis i es dediquen a fer de palmeros. Haig de dir que davant segons quines preguntes/reflexions he sentit vergonya aliena. No es pot anar a una roda de premsa a riure les gràcies i fer la rosca al personatge en qüestió. Senyors, que som periodistes! D’acord que l’objectivitat no existeix, però en la mesura del possible, es tractaria de ser mínimament neutral i estaria bé que a l’hora de fer preguntes evitéssim implicar-nos fins al punt que hem viscut avui. Per cert, des de quan pregunten els fotògrafs?
El més curiós és que després veus com aquests mateixos suposats periodistes es dediquen a abraçar el president com si fossin amics des de la infància. I consti que no sóc dubtosa com a Laportista. És més, en el cas que ens afecta, donaria la raó a Minguella. Sospitosa, si més no, la campanya de publicitat que li estem fent des del club a Betandwin des de fa un any i mig. Pel que fa al fet en si, què voleu que us digui? Si ens posem a filar prim, ens podríem preguntar quins són els mètodes de producció de la multinacional que és omnipresent als uniformes del Barça. Els nens del Pakistan saben millor que ningú què significa Just Do It.
Parlant d’apostes. Minut 90 del València-Barça. Empat a 0. Penal a favor del Barça. Samuel Eto’o agafa la pilota. A quant creieu que es pagaria el gol? Per fer-se ric.
POCIONS I BEURATGES
Matilde, has vist com es diu la web? Sí, rajarxrajar.com, quan s’obri el blog buenrollo.com m’avises, que llavors contribuiré a millorar les relacions humanes d’aquest comando i del món en general. Mentrestant, et recordo que jo aguanto cada dia al cansalader i per algun lloc ha de sortir aquesta ràbia interior.
Bisbe, no farem cap col•lecta perquè et puguis posar internet al teu nou pis, a la teva empresa agrairan veure’t el pèl de tant en quan. Jo vaig tard penjant l’article però, i tu?
Per cert, us tracto de tu perquè el sacarina és un irreverent i passo de rebre les seves crítiques una setmana més.
COP D’ESCOMBRA
Futbolistes! Deu ser difícil tenir 20 anys i assumir que tothom que s’apropa a vosaltres ho fa simplement per interès. En general, amb alguna que altre excepció, no ho porteu gens bé, sou simplement nens malcriats. Confiem que amb paciència madurareu i baixareu al món dels mortals, aquell món on la gent té paraula i vergonya. Penseu que si no gestioneu bé l’èxit igual en uns anys piqueu a la nostra porta i llavors, què passarà llavors? Podeu estar tranquils, perquè nosaltres sí, nosaltres som persones i tornarem les vostres trucades.
En fi, consti que podia haver estat més dura però m’he mossegat la llengua. No sé si sobreviuré, avui acumulo molt verí.
dimecres, de febrer 08, 2006
ELS DILLUNS TINC RESSACA pel cansalader de Gràcia
ELIMINA’NS UNA ALTRA VEGADA, FRANK
Rodríguez Santiago no és un mal àrbitre: és un fill de puta amb totes les lletres que va venir a putejar el Barça premeditadament. No hi ha volta de full. Perquè un àrbitre es pot equivocar en l’expulsió de Ronaldinho, com es va tornar a equivocar ahir a Vila-real, però un que escurça un partit no s’equivoca: com va dir Rijkaard en una reflexió brillant, només es tracta de sumar 45 més els minuts que has dit que afegiries, i això ho sap fer fins i tot Rodríguez Santiago.
Ara bé, ja que parlem de Rijkaard, venerem-lo perquè ens donarà la segona Lliga consecutiva, però no oblidem l’enèsima eliminació en tornejos de k.o. des que és a la banqueta. Per una banda, la decisió de deixar Puyol fora del partit d’anada a Saragossa, el plantejament suïcida de la Romareda contra un equip que ja se l’ha calçat diverses vegades, i els canvis surrealistes del partit de tornada. I per altra banda, i el que més m’amoïna, en la seva era no hem passat ni una eliminatòria amb cara i ulls de cap competició.
A saber: a la primera temporada el Saragossa ja ens va eliminar el dia del cèlebre canvi de Ronaldinho mentre que el potentíssim Celtic (el del Larsson aquest que tant rajeu) ens va barrar el camí a Goteborg. A la segona, la Grama ens va fotre al carrer a les primeres de canvi, i no cal recordar la brillant nit d’Stamford Bridge també a la primera eliminatòria després de la lligueta. I aquesta temporada, k.o. també davant el primer rival amb cara i ulls quan ho teníem que ni pintat per guanyar Lliga i Copa.
Doncs bé, ara que ja ens hem quedat sense Copa, si ho penses fredament, és per acollonir-se: ens esperen els matats del Chelsea, el rival que volia el nostre president al sorteig, i és tan fonamentat pensar que els podem eliminar com imaginar que pot repetir-se la història de l’any passat, sobretot si tens en compte la facilitat que tenim per frenar equips que juguen al contraatac i són bons: Saragossa, València, Atlètic de Madrid… i Chelsea? I el que podia ser la millor temporada de la història, queda en una repetició de la temporada passada, tot i que aquest any se puposa que hi havia plantilla per guanyar-ho tot.
Per tant, prego a l’amic Frank que (si us plau) s’abstingui per una setmanes de la seva afició herbolària, es miri algun video del Chelsea i, per una vegada, sigui més llest que l’entrenador del rival, que ja començaria a ser hora. Perquè per posar Ronaldinho, Eto’o i Déco a l’11 i mirar-s’ho, també ho puc fer jo. Toca-la, Frank, perquè si no, no ens quedarà ni París.
MÉS BACARDI
És molt divertit. Resulta que perdem contra l’Atlètic de Madrid, i encara tenim 9 i 10 punts sobre els postres temibles perseguidors, però a Madrid ja han tornat a engegar el famós cagómetro. Com el trobava a faltar! La seva pena és que no s’ho creuen ni ells: ni els inefables presentadors d’Antena 3 (que sembla el Gol a gol del Madrid), ni els sempre equànims visionaris de l’As, i podria continuar. Que no, collons, que guanyarem a València i estirarem de la cadena. P.D.: Em quedo sense espai per parlar de l’All Star Gasol, que ha liderat el seu equip a perdre 11 dels últims 12 partits. Un dia amb més calma…
L’ALMAX
El meu cor cada dia té un espai més gran per l’Espanyol. És un club divertit per caòtic, però, per damunt de tot, li agraeixo la capacitat de fer-me tornar al passat, de fer-me veure que els temps canvien però sempre hi haurà un moment de nostàlgia de la teva infància: per més anys que passin, cada cop que van al Bernabéu, els pericos ens recorden la seva condició de filial blanc. Perquè es pot perdre al Bernabéu per 4 a 0, i per més també, però podrien dissimular una mica. Dic això perquè em resisteixo a creure que són tan dolents com van demostrar dissabte. Mentre continuin Dani i Lotina, tenim deja vu assegurats per molt de temps.
L’AFTER HOUR
Lamento haver de rebatre l’alcalde gastroenterític. És culpa de la filopizza de l’Adrià o és que t’has pres Activia com el teu amic Coronado? Lamento rajar-te perquè Gabri em cau bé i perquè tens bona part de raó que se l’ha menyspreat, però tu el sobrevalores com només tu saps fer. Deixa’m dir-te que si vol deixar el club és perquè no juga, i que no juga perquè no té lloc. No és un jugador de Segona, però tampoc “un luxe” ni “un jugador imprescindible”: és un jugador que no arriba al nivell mig de l’actual plantilla, tot i que s’hi esforça, i quan juga se’l veu patir perquè ell és el primer que se n’adona. No em vinguis ara queixant-te dels periodistes que el rajen, com si tu no n’haguessis rajat mai cap, i sobretot no em surtis amb la persona que hi ha darrere el futbolista, perquè cobren la pasta que cobren per acceptar no només elogis sinó també crítiques. I si, a sobre, el que li ha de salvar la vida és l’Alejandrito (que continua fotut al club ara des de la clandestinitat) doncs ja és per cagar-s’hi. I que quedi clar que no tinc en compte la brillant actuació del café blanc contra l’Atlètic de Madrid.
Perdona’m, però és que m’has indignat. Dit això, també haig d’admetre que la teva secció Ciutat Badia és la més deliciosa d’aquest modest blog. Un petó a la calva.
ELIMINA’NS UNA ALTRA VEGADA, FRANK
Rodríguez Santiago no és un mal àrbitre: és un fill de puta amb totes les lletres que va venir a putejar el Barça premeditadament. No hi ha volta de full. Perquè un àrbitre es pot equivocar en l’expulsió de Ronaldinho, com es va tornar a equivocar ahir a Vila-real, però un que escurça un partit no s’equivoca: com va dir Rijkaard en una reflexió brillant, només es tracta de sumar 45 més els minuts que has dit que afegiries, i això ho sap fer fins i tot Rodríguez Santiago.
Ara bé, ja que parlem de Rijkaard, venerem-lo perquè ens donarà la segona Lliga consecutiva, però no oblidem l’enèsima eliminació en tornejos de k.o. des que és a la banqueta. Per una banda, la decisió de deixar Puyol fora del partit d’anada a Saragossa, el plantejament suïcida de la Romareda contra un equip que ja se l’ha calçat diverses vegades, i els canvis surrealistes del partit de tornada. I per altra banda, i el que més m’amoïna, en la seva era no hem passat ni una eliminatòria amb cara i ulls de cap competició.
A saber: a la primera temporada el Saragossa ja ens va eliminar el dia del cèlebre canvi de Ronaldinho mentre que el potentíssim Celtic (el del Larsson aquest que tant rajeu) ens va barrar el camí a Goteborg. A la segona, la Grama ens va fotre al carrer a les primeres de canvi, i no cal recordar la brillant nit d’Stamford Bridge també a la primera eliminatòria després de la lligueta. I aquesta temporada, k.o. també davant el primer rival amb cara i ulls quan ho teníem que ni pintat per guanyar Lliga i Copa.
Doncs bé, ara que ja ens hem quedat sense Copa, si ho penses fredament, és per acollonir-se: ens esperen els matats del Chelsea, el rival que volia el nostre president al sorteig, i és tan fonamentat pensar que els podem eliminar com imaginar que pot repetir-se la història de l’any passat, sobretot si tens en compte la facilitat que tenim per frenar equips que juguen al contraatac i són bons: Saragossa, València, Atlètic de Madrid… i Chelsea? I el que podia ser la millor temporada de la història, queda en una repetició de la temporada passada, tot i que aquest any se puposa que hi havia plantilla per guanyar-ho tot.
Per tant, prego a l’amic Frank que (si us plau) s’abstingui per una setmanes de la seva afició herbolària, es miri algun video del Chelsea i, per una vegada, sigui més llest que l’entrenador del rival, que ja començaria a ser hora. Perquè per posar Ronaldinho, Eto’o i Déco a l’11 i mirar-s’ho, també ho puc fer jo. Toca-la, Frank, perquè si no, no ens quedarà ni París.
MÉS BACARDI
És molt divertit. Resulta que perdem contra l’Atlètic de Madrid, i encara tenim 9 i 10 punts sobre els postres temibles perseguidors, però a Madrid ja han tornat a engegar el famós cagómetro. Com el trobava a faltar! La seva pena és que no s’ho creuen ni ells: ni els inefables presentadors d’Antena 3 (que sembla el Gol a gol del Madrid), ni els sempre equànims visionaris de l’As, i podria continuar. Que no, collons, que guanyarem a València i estirarem de la cadena. P.D.: Em quedo sense espai per parlar de l’All Star Gasol, que ha liderat el seu equip a perdre 11 dels últims 12 partits. Un dia amb més calma…
L’ALMAX
El meu cor cada dia té un espai més gran per l’Espanyol. És un club divertit per caòtic, però, per damunt de tot, li agraeixo la capacitat de fer-me tornar al passat, de fer-me veure que els temps canvien però sempre hi haurà un moment de nostàlgia de la teva infància: per més anys que passin, cada cop que van al Bernabéu, els pericos ens recorden la seva condició de filial blanc. Perquè es pot perdre al Bernabéu per 4 a 0, i per més també, però podrien dissimular una mica. Dic això perquè em resisteixo a creure que són tan dolents com van demostrar dissabte. Mentre continuin Dani i Lotina, tenim deja vu assegurats per molt de temps.
L’AFTER HOUR
Lamento haver de rebatre l’alcalde gastroenterític. És culpa de la filopizza de l’Adrià o és que t’has pres Activia com el teu amic Coronado? Lamento rajar-te perquè Gabri em cau bé i perquè tens bona part de raó que se l’ha menyspreat, però tu el sobrevalores com només tu saps fer. Deixa’m dir-te que si vol deixar el club és perquè no juga, i que no juga perquè no té lloc. No és un jugador de Segona, però tampoc “un luxe” ni “un jugador imprescindible”: és un jugador que no arriba al nivell mig de l’actual plantilla, tot i que s’hi esforça, i quan juga se’l veu patir perquè ell és el primer que se n’adona. No em vinguis ara queixant-te dels periodistes que el rajen, com si tu no n’haguessis rajat mai cap, i sobretot no em surtis amb la persona que hi ha darrere el futbolista, perquè cobren la pasta que cobren per acceptar no només elogis sinó també crítiques. I si, a sobre, el que li ha de salvar la vida és l’Alejandrito (que continua fotut al club ara des de la clandestinitat) doncs ja és per cagar-s’hi. I que quedi clar que no tinc en compte la brillant actuació del café blanc contra l’Atlètic de Madrid.
Perdona’m, però és que m’has indignat. Dit això, també haig d’admetre que la teva secció Ciutat Badia és la més deliciosa d’aquest modest blog. Un petó a la calva.
dilluns, de febrer 06, 2006
DIUMENGE ÉS EL DIA DEL SENYOR...
Per l'advocat defensor
És dífícil explicar que el diumenge vagi darrera del dilluns...
Vull començar demanant disculpes perquè sembla que no m'està permès ser una mica
crític. Com que he rebut crítiques i, fins i tot, un comentari de la meva última aportació al blog he decidit deixar les rajades només per a les seccions específiques que, crec, tinc dret a mantenir.
Primera defensa: la llei anti tabac. Sòc fumador i abans de l'1 de gener aquesta llei em semblava més racista que l'apart heid però després d'un mes de posada en marxa he comprovat que aquesta és una de les poques lleis que han acabat afectant directament la meva vida i que fins i tot l'han millorada. Des de l'1 de gener fumo menys i no és cap sacrifici. Aquesta llei ha aconseguit que dos membres d'aquest comando hagin deixat de fumar o gairebé ho hagin aconseguit sense esforços. A més han baixat els preus de les marques més cares. Què més vols??!!
No puc considerar com un amic el cap d'esports d'Onda Cero a Catalunya però, sincerament, mai he tingut cap problema amb ell i és un tio que, de tant en tant, saluda.. Se que algun dia aquesta opinió canviarà del tot però fins aquell dia així ho penso.
Estic dacord que les gales commemoratives a l'estil Mundo Deportivo són un conyàs. Però la d'aquest any em va permetre viure una anècdota impagable. Els protaonistes van ser el Follonero del Buenafuente i Josep Ramon Costa-Jussà (RNE). L'escena és la següent. El Follonero li demana a Quini que envïi una salutació per al seu programa (el club Megatrix). Un cop aconseguida la salutació per a Megatrix vam agafar el torn de preguntes Costa-Jussà i un servidor. Mentre preguntava Costa-Jussà vaig sentir de fons de veu del Follonero: 'Aquí vemos a un becario de Radio Nacional haciendo una pregunta a Quini. Parece que el Becario ha repetido unas cuantas veces las prácticas'...
No és per motius familiars que tinc el deure de defensar Maria Teresa Campos. No som família encara que l'hagi intentat colar alguna vegada sense èxit. Gràcies a aquesta dona he pogut saber de l'existència de gent autènticament freakys. Els tertulians de la Campos valen la pena. Recordeu aquell tiu que sembla l'inventor del cotxe de Regreso al futuro.I aquella dona mig enana que sembla un gremlin...
El destí no és culpable de res. Si fa algun temps a Bikini hi va haver una trobada, després durant una gala es coincideix seient amb seient i només uns minuts més tard hi ha la mateixa coincidència a taula per sopar... això canta més que una 'almeja'...
Les guàrdies són les estones més ensopides a l'estiu i a qualsevol època de l'any. Però la cosa canvia, almenys una mica, si la guàrdia et toca a l'aeroport i quan fa bon temps. Les terminals més que terminals són passarel.les. No se si són models però ho semblen. Sempre és un gust per als meus ulls fer una guàrdia a l'aeroport als mesos d'estiu.
OPOSICIONS A LA FISCALIA
La setmana passada eren Larsson i Hristo. Aquesta setmana faig un pas endavant. El blanc de la meva única crítica és JOHAN CRUYFF (per alguns Déu nostre senyor). Dacord que el tio feia jugar bé l'equip però aquell Barça tant Dream Team, tant Dream Team i fora de casa patia més que l'Espanyol amb Paco Flores. El pitjor de Cruyff és que va ser capaç de fer-lo jugar d'extrem, a ell!!!, al davanter centre del moment, el va marginar a la banda i després el va acomiadar. Jo mai rajaré de Lineker...
Per l'advocat defensor
És dífícil explicar que el diumenge vagi darrera del dilluns...
Vull començar demanant disculpes perquè sembla que no m'està permès ser una mica
crític. Com que he rebut crítiques i, fins i tot, un comentari de la meva última aportació al blog he decidit deixar les rajades només per a les seccions específiques que, crec, tinc dret a mantenir.
Primera defensa: la llei anti tabac. Sòc fumador i abans de l'1 de gener aquesta llei em semblava més racista que l'apart heid però després d'un mes de posada en marxa he comprovat que aquesta és una de les poques lleis que han acabat afectant directament la meva vida i que fins i tot l'han millorada. Des de l'1 de gener fumo menys i no és cap sacrifici. Aquesta llei ha aconseguit que dos membres d'aquest comando hagin deixat de fumar o gairebé ho hagin aconseguit sense esforços. A més han baixat els preus de les marques més cares. Què més vols??!!
No puc considerar com un amic el cap d'esports d'Onda Cero a Catalunya però, sincerament, mai he tingut cap problema amb ell i és un tio que, de tant en tant, saluda.. Se que algun dia aquesta opinió canviarà del tot però fins aquell dia així ho penso.
Estic dacord que les gales commemoratives a l'estil Mundo Deportivo són un conyàs. Però la d'aquest any em va permetre viure una anècdota impagable. Els protaonistes van ser el Follonero del Buenafuente i Josep Ramon Costa-Jussà (RNE). L'escena és la següent. El Follonero li demana a Quini que envïi una salutació per al seu programa (el club Megatrix). Un cop aconseguida la salutació per a Megatrix vam agafar el torn de preguntes Costa-Jussà i un servidor. Mentre preguntava Costa-Jussà vaig sentir de fons de veu del Follonero: 'Aquí vemos a un becario de Radio Nacional haciendo una pregunta a Quini. Parece que el Becario ha repetido unas cuantas veces las prácticas'...
No és per motius familiars que tinc el deure de defensar Maria Teresa Campos. No som família encara que l'hagi intentat colar alguna vegada sense èxit. Gràcies a aquesta dona he pogut saber de l'existència de gent autènticament freakys. Els tertulians de la Campos valen la pena. Recordeu aquell tiu que sembla l'inventor del cotxe de Regreso al futuro.I aquella dona mig enana que sembla un gremlin...
El destí no és culpable de res. Si fa algun temps a Bikini hi va haver una trobada, després durant una gala es coincideix seient amb seient i només uns minuts més tard hi ha la mateixa coincidència a taula per sopar... això canta més que una 'almeja'...
Les guàrdies són les estones més ensopides a l'estiu i a qualsevol època de l'any. Però la cosa canvia, almenys una mica, si la guàrdia et toca a l'aeroport i quan fa bon temps. Les terminals més que terminals són passarel.les. No se si són models però ho semblen. Sempre és un gust per als meus ulls fer una guàrdia a l'aeroport als mesos d'estiu.
OPOSICIONS A LA FISCALIA
La setmana passada eren Larsson i Hristo. Aquesta setmana faig un pas endavant. El blanc de la meva única crítica és JOHAN CRUYFF (per alguns Déu nostre senyor). Dacord que el tio feia jugar bé l'equip però aquell Barça tant Dream Team, tant Dream Team i fora de casa patia més que l'Espanyol amb Paco Flores. El pitjor de Cruyff és que va ser capaç de fer-lo jugar d'extrem, a ell!!!, al davanter centre del moment, el va marginar a la banda i després el va acomiadar. Jo mai rajaré de Lineker...
diumenge, de febrer 05, 2006
SÁBADO, SABADETE, per Maribel, alias Matilde
Començàvem la setmana fent guàrdia a les oficines del club a l’espera de rebre notícies de la més que possible marxa de Gabri al West Ham. Finalment ‘pelopo’ es queda amb la qual cosa me’n alegro de que el Barça continuï tenint un representat del Bages, aquesta fantàstica comarca, de la qual en sóc filla adoptiva des de fa 4 mesos. Ei tranquils, que no parlaré de Gabri en la meva rajada setmanal, que prou cuota se li ha donat aquesta setmana, i després de l’article de l’alcalde, no hi ha res més a dir. La qüestió no és rajar de Gabri, ni dels que rajen de Gabri, sinó d’una de les dinàmiques de treball que té aquesta fantàstica feina que a tots ens ocupa i que no és altre que les putes guàrdies.
Aquells estius, a 40 graus, 96 per cent d’humitat, a punt de morir de deshidratació, havent d’aguantar la tirada de trastos de juan arias, combinada amb un repertori de rimes absurdes. Perquè, és clar, quan s’ha de fer guàrdia el bisbe brilla per la seva absència (no és un pal, carinyo, simplement que se’t troba a faltar)
Però les guàrdies, no només tenen lloc a les oficines del club, no. També el pot tocar pringar a la porta d’un bar de pijos, fins a les tantes de la matinada, passant fred, i amb la única recompensa d’una puta merda de tall que al cap i al fi no aporta absolutament res.
Aprofito per cert per donar les gràcies a Xavier Faus per haver dimitit i d’aquesta forma estalviar-nos més guàrdies a l’hotel ARS, on a la premsa se’ns tracta com si fóssim malalts de lepra. Per culpa d’això vaig acabar un dia al cotxe d’oliveros perquè plovia, feia fred i no estava permès estar sota el porxo.
I que em dieu de les guàrdies a l’aeroport? Després de fer un intens treball d’investigació per la wed d’aena, arribes al prat i sempre i quan tinguis la terminal clara, cap problema. Ara bé, si vas a l’aventura, només et queda resar perquè l’ex guàrdia civil no et faci la pirula, o esperar que l’objectiu en qüestió no surti per la porta del darrera.
En definitiva que les guàrdies són un conyàs, periodísticament no aporten res, sempre pringuem els mateixos, i el pitjor de tot és que ningú vol fer-les però sempre hi ha algun esquirol que va i dona pel cul als demés. I no vull donar noms.
GATILLAZO
Bruixa, aquesta setmana t’has passat. M’has clavat dues punyalades traperes, d’aquelles que no té esperes i que fan mal. Ara resulta que ser una persona agraïda i tenir una hipoteca són un delicte. Però el que més em preocupa és que no anem bé si contínuament ens tirem pedres a sobre de la nostra teulada. Som un komando rajador, no? D’acord, el dia del meu debut vaig disparar amb bala contra el petit bisbe, però he reflexionat i he arribat a la conclusió que aquesta espiral de pals interns no ens condueix enlloc i només contribueix a erosionar la bona sintonia que es va forjar ara fa gairebé dos anys a terres empordaneses. Des d’aquí proposo fer un altre sopar per llimar diferències.
L’ ORGASME
Per fi s’ha acabat un dels culebrots més absurds de la temporada. Ja és definitiu. Es canviarà la gespa del Camp Nou. Tot sigui per què el que no dóna entrevistes perquè està massa concentrat en entrenar, no torni a veure més conills... al camp, per què fora, és una altra història.
Començàvem la setmana fent guàrdia a les oficines del club a l’espera de rebre notícies de la més que possible marxa de Gabri al West Ham. Finalment ‘pelopo’ es queda amb la qual cosa me’n alegro de que el Barça continuï tenint un representat del Bages, aquesta fantàstica comarca, de la qual en sóc filla adoptiva des de fa 4 mesos. Ei tranquils, que no parlaré de Gabri en la meva rajada setmanal, que prou cuota se li ha donat aquesta setmana, i després de l’article de l’alcalde, no hi ha res més a dir. La qüestió no és rajar de Gabri, ni dels que rajen de Gabri, sinó d’una de les dinàmiques de treball que té aquesta fantàstica feina que a tots ens ocupa i que no és altre que les putes guàrdies.
Aquells estius, a 40 graus, 96 per cent d’humitat, a punt de morir de deshidratació, havent d’aguantar la tirada de trastos de juan arias, combinada amb un repertori de rimes absurdes. Perquè, és clar, quan s’ha de fer guàrdia el bisbe brilla per la seva absència (no és un pal, carinyo, simplement que se’t troba a faltar)
Però les guàrdies, no només tenen lloc a les oficines del club, no. També el pot tocar pringar a la porta d’un bar de pijos, fins a les tantes de la matinada, passant fred, i amb la única recompensa d’una puta merda de tall que al cap i al fi no aporta absolutament res.
Aprofito per cert per donar les gràcies a Xavier Faus per haver dimitit i d’aquesta forma estalviar-nos més guàrdies a l’hotel ARS, on a la premsa se’ns tracta com si fóssim malalts de lepra. Per culpa d’això vaig acabar un dia al cotxe d’oliveros perquè plovia, feia fred i no estava permès estar sota el porxo.
I que em dieu de les guàrdies a l’aeroport? Després de fer un intens treball d’investigació per la wed d’aena, arribes al prat i sempre i quan tinguis la terminal clara, cap problema. Ara bé, si vas a l’aventura, només et queda resar perquè l’ex guàrdia civil no et faci la pirula, o esperar que l’objectiu en qüestió no surti per la porta del darrera.
En definitiva que les guàrdies són un conyàs, periodísticament no aporten res, sempre pringuem els mateixos, i el pitjor de tot és que ningú vol fer-les però sempre hi ha algun esquirol que va i dona pel cul als demés. I no vull donar noms.
GATILLAZO
Bruixa, aquesta setmana t’has passat. M’has clavat dues punyalades traperes, d’aquelles que no té esperes i que fan mal. Ara resulta que ser una persona agraïda i tenir una hipoteca són un delicte. Però el que més em preocupa és que no anem bé si contínuament ens tirem pedres a sobre de la nostra teulada. Som un komando rajador, no? D’acord, el dia del meu debut vaig disparar amb bala contra el petit bisbe, però he reflexionat i he arribat a la conclusió que aquesta espiral de pals interns no ens condueix enlloc i només contribueix a erosionar la bona sintonia que es va forjar ara fa gairebé dos anys a terres empordaneses. Des d’aquí proposo fer un altre sopar per llimar diferències.
L’ ORGASME
Per fi s’ha acabat un dels culebrots més absurds de la temporada. Ja és definitiu. Es canviarà la gespa del Camp Nou. Tot sigui per què el que no dóna entrevistes perquè està massa concentrat en entrenar, no torni a veure més conills... al camp, per què fora, és una altra història.
divendres, de febrer 03, 2006
ODIO ELS PUTOS DIVENDRES, Pel futur alcalde de Laxe
Aquesta setmana hem estat a punt de quedar-nos sense Gabri. Dilluns el migcampista blaugrana va arribar a estar a l'aeroport de Barcelona per agafar un avió a Londres i si no fos per l'aparició de Xavi, Iván Corretja i Alejandro Echevarria, ara mateix Gabri seria jugador del West Ham. S'ha parlat molt al llarg de la setmana del 'cas Gabri', però ningú ha relfexionat sobre el fet de que un jugador format a la pedrera vulgui deixar el club de la seva vida en una temporada que podria ser històrica per marxar a un equipet vulgar de la Premier com és el West Ham.
I aqui és on comença la rajada. Gabri potser no serà un crack mundial, ni vendrà samarretes i serà un jugador mediàtic, però tots els entrenadors el consideren un luxe. Ha estat imprescindible per Van Gaal, Antic, Rexach, Serra Ferrer i Rijkaard, campió del món sots-20, medalla de plata a Sydney i inclús internacional absolut a una Eurocopa. Però la majoria de periodistes diuen que no és jugador per el Barça, que no té nivell i que és un jugador de Segona. Si saben de futbol més que els entrenadors, perquè es dediquen al periodisme?
Companys que rajeu gairebé cada dia de Gabri, penseu també en la persona que hi ha darrera del futbolista i en el mal que li feu. O no penseu que el soci li té tanta mania sobretot per culpa vostra? Seria divertit fer el mateix amb vosaltres a les vostres feines, rajar cada dia del que feu, anar a les vostres redaccions a xiular cada cop que feu alguna cosa i recordar-li als vostres lectors o oients que no teniu nivell per treballar al vostre diari o radio. Gabri possiblement deixi el Barça i pugui jugar a un altre equip, però molts dels inutils que rajeu d'ell si us quedeu sense feina no tindreu on anar, ja que sou molt limitats i us moririeu de gana.
I el més trist és la vostre falsetat. Tot el dia rajant del jugador, però quan és noticia, com ho ha estat aquesta setmana, tots sou amics de Gabri. I tots l'heu defensat sempre. Us va faltar temps per correr quan va acabar la roda de premsa de dimarts per volar fins la primera fila, fer l'abraçada més falsa de la vostra vida i feliçitar-lo per la decisió abans de demanar-li una entrevista. Podria donar noms, peró no cal, vosaltres sols us enfonsareu a la merda i llavors, com sempre que voleu alguna cosa, canviareu el to xulesc i sobrat i demanareu ajuda. Podeu esperar, perque us donaràn molt per el cul...
CIUTAT BADIA
Adivina, adivinanza. Quin membre de Ciutat Badia va coincidir a la mateixa taula de la periodista Anna Cordovilla a la gala del Centenari del Mundo Deportivo. Diuen que el destí es caprixós i aquesta setmana vem viure un nou exemple. Hi havia més de 950 convidats, 90 taules i l'esmentada periodista va coincidir amb el nostre membre preferit de Ciutat Badia no només a la taula del sopar, sino al seient del costat al Auditori on es va celebrar la Gala. Coses del destí o una mà negra a l'organització de la Gala?
SWEET HOME PERALADA
Està molt bé el repàs que fa l'amic Sacarina a tot allò que l'ofèn de la televisió. Però em sembla imperdonable que no mencioni els anuncis de José Coronado dels putos iogurts. Estic fart de saber qui aquest idiota caga bé o malament i de si li funciona el cul com un rellotge. Que se'n vagi a cagar, i mai millor dit, amb els seus iogurts.
dimecres, de febrer 01, 2006
DIJOUS SURTO
pel Sacarina.
La setmana passada estava no menys indignat que avui i la fòrmula va funcionar. Per tant, procedeixo a fer un llistat improvisat i a l’atzar d’algunes coses que m’ofenen de la televisió.
- Gran Hermano.
- Mercedes Milá i la seva manera de pervertir el periodisme d’investigació.
- El tal Manu Sánchez d’Antena 3TV.
- El programa de cuina (?) de Barça TV.
- Maria Teresa Campos.
- Els tertulians del programa de Maria Teresa Campos.
- He dit ja Gran Hermano?
- Les pel.lícules de diumenge a la tarda. Els “si te operas no tendrás hijos”. Altrament dites “Estrenos TV” per una qüestió de tradició.
- La dona de l’Arús.
- Les gales “Múrcia, què hermosa eres!” de TVE.
- Ramon Garcia.
- Miss España a Marina d’Or
- Pilar Rahola.
En fi, tenint tot això… algú em pot explicar per què collons l’Albert Om I TV3 s’han de disculpar per la rajada del Pepe Rubianes al seu programa? Ah si! Perquè resulta que algú molt sensible amb el tema de la unitat d’Espanya es va sentir ofès perquè Pepe Rubianes (un còmic al qual la gent paga per veure’l actuar I dir coses com les que va dir a TV3) es va cagar unitàriament en tot. Au va, home!
Com diria l’únic president català que, demoment, no s’ha enamorat de Zapatero… “què n’aprenguin!!!”. I com diria un amic seu… “Això és can pitxa”.
Tallat sense sucre.
Anem a repartir estopa. I no parlaré de Rodríguez Santiago.
Advocat defensor: Hi ha coses indefensables. Més ben dit… hi ha personatges indefensables. Dit això… a veure si defensem més I rajem menys!.
Bruixa: per què ens parles de vostè? Cal penjar l’article dues vegades?
Alcalde I Cansalader: els retards a penjar els articles comencen a ser preocupants. Espero amb ganes un nou episodi del culebrot Ciutat Badia on no hi sonin només els violins.
Matilde: és un condó, no? Sort de Galvache. Ups… he dit Galvache!.
Gintonic de Bombay.
Aquests dies ha plogut I m’he tornat a indignar amb la gent que tenint paraigües passa per sota els balcons I ens pren el lloc als que per sistema anem desprotegits contra la pluja. Això no és incivisme?
ESCRIC PER NO FER UN LLEIG per la bruixa d’or
Es veu que tornen a pujar els tipus d’interès. Em sap greu per aquells que tenen el privilegi d’haver-se venut de per vida als bancs i em consta que en aquest comando hi ha uns quants afortunats en aquest sentit (bisbe, tu no comptes que la teva hipoteca és un insult, amb clients com tu el pobre Botín no es podria guanyar la vida).
En fi, que no rajaré dels que teniu hipoteques que prou pena teniu. A mi el que em té mosca és saber que si vull entrar en aquest mític món dels adults m’hagi de buscar un còmplice. Què passa, per què no puc viure tota sola i feliç al meu piset sense ningú que em vingui a emprenyar? No, resulta que les gangues duren 5 anys i només em queden dues opcions: la 6/49 o enganyar algun capullo (amb tot el respecte pel capullo en qüestió) per compartir la magnífica experiència de vendre’s l’ànima pels pròxims 20 o 30 anys per una suposada convivència que ni de conya durarà tant. És més, signo ara mateix tota aquella cohabitació que duri més de dos mesos, tot admetent que tinc un desmesurat sentit de possessió de l’espai i no suporto que me l’envaeixin.
No, la societat no té en compte als asocials, que prou tenim d’aguantar-nos a nosaltres mateixos com per anar suportant les filies i fòbies d’altres. Però els bancs no són els únics que passen de nosaltres, les empreses d’alimentació tampoc no ens troben un segment rendible. Per què les racions són mínim per dues persones? Per què em passo la vida llençant a la brossa la multitud d’aliments que no han resistit la meva poca activitat culinària? D’acord, segurament el congelador solucionaria algun dels meus problemes, però no entrarem ara a valorar les mides del meu perquè tinc les de perdre (qui no ha tingut un caprici en forma de nevera...?).
D’altra banda, al supermercat de sota casa meva estan encantats, sóc la clienta ideal: compro cada dos o tres dies com si a casa fóssim quatre i continuo sense aprendre. Total, que no em puc permetre cap hipoteca i a sobre la meva economia alimentària és ruïnosa. I després a casa m’acusen que no estalvio perquè surto massa de farra... NO!!! Resulta que em deixo els calés comprant tomàquets, kiwis, enciams i sopes.
POCIONS I BEURATGES
El pacte de no agressió que vaig proposar el primer dia tenia la mateixa credibilitat que la mítica frase de sacarina: “una copa i prou”. Així que començarem a repartir estopa que aquesta setmana us ho heu guanyat.
Primer de tot, amic cansalader, la nostra relació havia millorat però vostè em busca i m’acaba trobant. M’acusa de falta d’imaginació per parlar de la màquina de cafè el dia que fa un article sobre la llei anti-tabac? Va, home, va!!!
Seguirem per un recordatori a la Matilde (jo ja vaig defensar que es deia Maribel però m’inclino davant l’evidència, li escau més Matilde). El nom del blog és rajarxrajar i, per tant, no caben els elogis i molt menys els mamassos, no ens deixem estovar per un moneder de no res, dona!
Alcalde, comentada ja la seva falta de puntualitat en penjar l’article (indisciplina generalitzada en aquest comando) només deixar-li clar que aquesta li passem, però que divendres no ens vingui amb que el gos se li ha menjat els deures que no cola.
I acabo, sé que és lleig ficar-se amb les bones persones, però l’advocat defensor té un problema d’identitat i crec que li hauríem de resoldre. Està vostè segur que vol ser l’advocat defensor? No es trobaria més còmode amb el paper de fiscal de l’Estat? Però si ha resultat ser més rajador que molts de nosaltres! I no vull deixar passar la seva falta d'habilitat: quan li dóna per defensar a algú, va i defensa a qui no toca.
Per cert, atents avui a Barça TV que un membre del comando amb gomina hi actua...
COP D’ESCOMBRA
Felicito als guanyadors del Goya i a MD pels seus cent anys. A partir d’aquí, uns i altres, ens podrien estalviar les respectives gales soporíferes. Tampoc entraré gaire més en detall perquè admeto que en cap dels dos casos vaig ser capaç de martiritzar prou temps les meves lentes i castigades neurones.
Es veu que tornen a pujar els tipus d’interès. Em sap greu per aquells que tenen el privilegi d’haver-se venut de per vida als bancs i em consta que en aquest comando hi ha uns quants afortunats en aquest sentit (bisbe, tu no comptes que la teva hipoteca és un insult, amb clients com tu el pobre Botín no es podria guanyar la vida).
En fi, que no rajaré dels que teniu hipoteques que prou pena teniu. A mi el que em té mosca és saber que si vull entrar en aquest mític món dels adults m’hagi de buscar un còmplice. Què passa, per què no puc viure tota sola i feliç al meu piset sense ningú que em vingui a emprenyar? No, resulta que les gangues duren 5 anys i només em queden dues opcions: la 6/49 o enganyar algun capullo (amb tot el respecte pel capullo en qüestió) per compartir la magnífica experiència de vendre’s l’ànima pels pròxims 20 o 30 anys per una suposada convivència que ni de conya durarà tant. És més, signo ara mateix tota aquella cohabitació que duri més de dos mesos, tot admetent que tinc un desmesurat sentit de possessió de l’espai i no suporto que me l’envaeixin.
No, la societat no té en compte als asocials, que prou tenim d’aguantar-nos a nosaltres mateixos com per anar suportant les filies i fòbies d’altres. Però els bancs no són els únics que passen de nosaltres, les empreses d’alimentació tampoc no ens troben un segment rendible. Per què les racions són mínim per dues persones? Per què em passo la vida llençant a la brossa la multitud d’aliments que no han resistit la meva poca activitat culinària? D’acord, segurament el congelador solucionaria algun dels meus problemes, però no entrarem ara a valorar les mides del meu perquè tinc les de perdre (qui no ha tingut un caprici en forma de nevera...?).
D’altra banda, al supermercat de sota casa meva estan encantats, sóc la clienta ideal: compro cada dos o tres dies com si a casa fóssim quatre i continuo sense aprendre. Total, que no em puc permetre cap hipoteca i a sobre la meva economia alimentària és ruïnosa. I després a casa m’acusen que no estalvio perquè surto massa de farra... NO!!! Resulta que em deixo els calés comprant tomàquets, kiwis, enciams i sopes.
POCIONS I BEURATGES
El pacte de no agressió que vaig proposar el primer dia tenia la mateixa credibilitat que la mítica frase de sacarina: “una copa i prou”. Així que començarem a repartir estopa que aquesta setmana us ho heu guanyat.
Primer de tot, amic cansalader, la nostra relació havia millorat però vostè em busca i m’acaba trobant. M’acusa de falta d’imaginació per parlar de la màquina de cafè el dia que fa un article sobre la llei anti-tabac? Va, home, va!!!
Seguirem per un recordatori a la Matilde (jo ja vaig defensar que es deia Maribel però m’inclino davant l’evidència, li escau més Matilde). El nom del blog és rajarxrajar i, per tant, no caben els elogis i molt menys els mamassos, no ens deixem estovar per un moneder de no res, dona!
Alcalde, comentada ja la seva falta de puntualitat en penjar l’article (indisciplina generalitzada en aquest comando) només deixar-li clar que aquesta li passem, però que divendres no ens vingui amb que el gos se li ha menjat els deures que no cola.
I acabo, sé que és lleig ficar-se amb les bones persones, però l’advocat defensor té un problema d’identitat i crec que li hauríem de resoldre. Està vostè segur que vol ser l’advocat defensor? No es trobaria més còmode amb el paper de fiscal de l’Estat? Però si ha resultat ser més rajador que molts de nosaltres! I no vull deixar passar la seva falta d'habilitat: quan li dóna per defensar a algú, va i defensa a qui no toca.
Per cert, atents avui a Barça TV que un membre del comando amb gomina hi actua...
COP D’ESCOMBRA
Felicito als guanyadors del Goya i a MD pels seus cent anys. A partir d’aquí, uns i altres, ens podrien estalviar les respectives gales soporíferes. Tampoc entraré gaire més en detall perquè admeto que en cap dels dos casos vaig ser capaç de martiritzar prou temps les meves lentes i castigades neurones.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)