DIJOUS SURTO
.... pel Sacarina.

Avui pentinaré als pericos. Mentre escric això, la Televisió pública de
Catalunya (TV3) està transmetent en directe el partit Schalke 04-Espanyol dels
setzens de final de la Copa de la UEFA. Un bunyol que enfonsarà les dades
d'audiència de la setmana. Això si que és una "indignant malversació de cabals
públics", per fer servir una inapropiada expressió del cansalader referida
injustament a la meva persona.

El cas és que a Montjuïc (un altre espai públic, com la tele) el crit PUTA
BARÇA, PUTA TV3 és el més corejat pels 20.000 matats que van a veure
l'anti-futbol cada cap de setmana. No sortiré ara en defensa del monstre de Sant
Joan Despí. Ja s'ho faran. La meva indignació ve perquè ho trobo especialment
injust.

Aquest club de ressentits, d'afició feixista i de president tartaja hauria
desaparegut fa anys, engollit per la modernitat, si no fos, precisament, per
l'existència del Barça i de la televisió pública d'aquest país. M'explico. TV3
s'ha gastat una pasta important de tots nosaltres per ser patrocinador
i tenir els drets del Barça. Qüestionable? Si, qüestionable en termes ètics.
Però ningú em pot negar que assegurar-se futbol i Barça és assegurar-se
audiència.

Es pot dir el mateix de partits patètics com els dels pericos? Rotundament, NO.
Però ells tenen també un contracte milionari amb la tele d'aquest país perquè seria políticament incorrecte no donar el mateix tracte al segon (?)club de Catalunya. Això, i el peatge de cada informatiu amb la seva dosi d'informació espanyolista (els que treballen en emissores públiques en poden donar fe) quan només li interessa a quatre matats. Com gosen, doncs, cridar Puta TV3? Com poden ser tan analfabets?

L'únic consol és que han perdut. Per cert, cada dia tinc més clar que l'advocat defensor és un perico recalcitrant i incorregible. Indecent!.

Tallat sense sucre

No rajaré. Al contrari. Felicitats a tots pel nivell de les rajades i, sobretot, per aquestes rajades espontànies que enriqueixen el blog.

Gintonic de Bombay

Avui el gintonic és la foto superior. Un homenatge sincer a la bonica vila de Colera, als seus habitants indígenes i de cap de setmana. És també, de rebot, un homenatge als personatges femenins de Verano Azul. Estimats lectors, la majoria no entendreu res d'això que acabo d'explicar però aquests dies sóc víctima d'un xantatge criminal.