PERDONEU LA INTROMISSIÓ pel cansalader de Gràcia

Avui escric per rajar de mi mateix, per haver dubtat de l'herbolari holandès. Jo continuo sense acabar de creure-m'ho, però el cas és que ahir va fer el primer canvi arriscat des que entrena el Barça i va cantar bingo: va canviar un partit que pintava malament i ho va convertir en el 75% de l'eliminatòria.
Ja que hi sóc, també vull rajar de mi per haver idolatrat Mourinho: continuo pensant que és un entrenador brutal, segurament el millor que hi ha ara mateix, però ahir em va decebre perquè tenia una oportunitat d'or per demostrar que és educat i esportiu i la va cagar. Ja sé que forma part de la seva estratègia escalfar la tornada i atreure tota l'atenció sobre ell, però ni tan sols aquest argument l'eximeix, ni el disculpa de la impresentable roda de premsa post partit. I a sobre els periodistes anglesos el van acabar aplaudint!!!
I permeteu-me que acabi recordant-vos que a Londres també hi ha cafès-internet: ho dic perquè només la bruixa ha complert amb la seva cita. Estic esperant l'alcalde, que a part de continuar dedicant-se a putejar el son dels altres, ahir va sonar per tot Catalunya amb un al-caponià "oye, nen, y tú quién eres?" Així m'agrada, el comando imposant-se a l'estranger.