ELS DILLUNS TINC RESSACA pel cansalader de Gràcia

ELIMINA’NS UNA ALTRA VEGADA, FRANK
Rodríguez Santiago no és un mal àrbitre: és un fill de puta amb totes les lletres que va venir a putejar el Barça premeditadament. No hi ha volta de full. Perquè un àrbitre es pot equivocar en l’expulsió de Ronaldinho, com es va tornar a equivocar ahir a Vila-real, però un que escurça un partit no s’equivoca: com va dir Rijkaard en una reflexió brillant, només es tracta de sumar 45 més els minuts que has dit que afegiries, i això ho sap fer fins i tot Rodríguez Santiago.

Ara bé, ja que parlem de Rijkaard, venerem-lo perquè ens donarà la segona Lliga consecutiva, però no oblidem l’enèsima eliminació en tornejos de k.o. des que és a la banqueta. Per una banda, la decisió de deixar Puyol fora del partit d’anada a Saragossa, el plantejament suïcida de la Romareda contra un equip que ja se l’ha calçat diverses vegades, i els canvis surrealistes del partit de tornada. I per altra banda, i el que més m’amoïna, en la seva era no hem passat ni una eliminatòria amb cara i ulls de cap competició.

A saber: a la primera temporada el Saragossa ja ens va eliminar el dia del cèlebre canvi de Ronaldinho mentre que el potentíssim Celtic (el del Larsson aquest que tant rajeu) ens va barrar el camí a Goteborg. A la segona, la Grama ens va fotre al carrer a les primeres de canvi, i no cal recordar la brillant nit d’Stamford Bridge també a la primera eliminatòria després de la lligueta. I aquesta temporada, k.o. també davant el primer rival amb cara i ulls quan ho teníem que ni pintat per guanyar Lliga i Copa.

Doncs bé, ara que ja ens hem quedat sense Copa, si ho penses fredament, és per acollonir-se: ens esperen els matats del Chelsea, el rival que volia el nostre president al sorteig, i és tan fonamentat pensar que els podem eliminar com imaginar que pot repetir-se la història de l’any passat, sobretot si tens en compte la facilitat que tenim per frenar equips que juguen al contraatac i són bons: Saragossa, València, Atlètic de Madrid… i Chelsea? I el que podia ser la millor temporada de la història, queda en una repetició de la temporada passada, tot i que aquest any se puposa que hi havia plantilla per guanyar-ho tot.

Per tant, prego a l’amic Frank que (si us plau) s’abstingui per una setmanes de la seva afició herbolària, es miri algun video del Chelsea i, per una vegada, sigui més llest que l’entrenador del rival, que ja començaria a ser hora. Perquè per posar Ronaldinho, Eto’o i Déco a l’11 i mirar-s’ho, també ho puc fer jo. Toca-la, Frank, perquè si no, no ens quedarà ni París.

MÉS BACARDI
És molt divertit. Resulta que perdem contra l’Atlètic de Madrid, i encara tenim 9 i 10 punts sobre els postres temibles perseguidors, però a Madrid ja han tornat a engegar el famós cagómetro. Com el trobava a faltar! La seva pena és que no s’ho creuen ni ells: ni els inefables presentadors d’Antena 3 (que sembla el Gol a gol del Madrid), ni els sempre equànims visionaris de l’As, i podria continuar. Que no, collons, que guanyarem a València i estirarem de la cadena. P.D.: Em quedo sense espai per parlar de l’All Star Gasol, que ha liderat el seu equip a perdre 11 dels últims 12 partits. Un dia amb més calma…

L’ALMAX
El meu cor cada dia té un espai més gran per l’Espanyol. És un club divertit per caòtic, però, per damunt de tot, li agraeixo la capacitat de fer-me tornar al passat, de fer-me veure que els temps canvien però sempre hi haurà un moment de nostàlgia de la teva infància: per més anys que passin, cada cop que van al Bernabéu, els pericos ens recorden la seva condició de filial blanc. Perquè es pot perdre al Bernabéu per 4 a 0, i per més també, però podrien dissimular una mica. Dic això perquè em resisteixo a creure que són tan dolents com van demostrar dissabte. Mentre continuin Dani i Lotina, tenim deja vu assegurats per molt de temps.

L’AFTER HOUR
Lamento haver de rebatre l’alcalde gastroenterític. És culpa de la filopizza de l’Adrià o és que t’has pres Activia com el teu amic Coronado? Lamento rajar-te perquè Gabri em cau bé i perquè tens bona part de raó que se l’ha menyspreat, però tu el sobrevalores com només tu saps fer. Deixa’m dir-te que si vol deixar el club és perquè no juga, i que no juga perquè no té lloc. No és un jugador de Segona, però tampoc “un luxe” ni “un jugador imprescindible”: és un jugador que no arriba al nivell mig de l’actual plantilla, tot i que s’hi esforça, i quan juga se’l veu patir perquè ell és el primer que se n’adona. No em vinguis ara queixant-te dels periodistes que el rajen, com si tu no n’haguessis rajat mai cap, i sobretot no em surtis amb la persona que hi ha darrere el futbolista, perquè cobren la pasta que cobren per acceptar no només elogis sinó també crítiques. I si, a sobre, el que li ha de salvar la vida és l’Alejandrito (que continua fotut al club ara des de la clandestinitat) doncs ja és per cagar-s’hi. I que quedi clar que no tinc en compte la brillant actuació del café blanc contra l’Atlètic de Madrid.
Perdona’m, però és que m’has indignat. Dit això, també haig d’admetre que la teva secció Ciutat Badia és la més deliciosa d’aquest modest blog. Un petó a la calva.