ESCRIC PER NO FER UN LLEIG... per la bruixa d'or

Injustificat. Trobo indecent els pals que heu dirigit durant la setmana al nombrós però sempre eficient departament de comunicació. Qualsevol diria que en comptes de facilitar-nos la feina es dediquen a posar-nos barreres i a amagar-nos informació. Però si precisament la seva feina consisteix en complir una de les promeses electorals de Joan Laporta, fer el club més transparent!

Sincerament, comandaires, no sé per què us queixeu. Tal com el club va prometre, cada dilluns rebem un comunicat molt atent on se’ns informa de quins seran els jugadors que durant la setmana atendran als mitjans de comunicació en roda de premsa. D’aquesta manera, podem treballar amb previsió. Si no fos així, si ens diguessin qui surt a parlar 5 minuts abans de veure’l entrar a la sala de premsa, llavors si que hi hauria motius per la indignació, però no és el cas, oi?

Un altre motiu de queixa absurd que he sentit durant aquests dies és el fet que no poguem accedir a la zona presidencial, mesura que, en tot cas, hem d’agrair a la plantilla. Resulta que ens han limitat el nostre espai de supervivència i ara va des de la sala de premsa fins a la sala dels cafés (per cert, continua sent dolent per la salut i el sacarina i l’alcalde no escarmenten). I quin problema hi veieu? Es tracta d’una iniciativa que contribueix a millorar les nostres relacions personals i que ens permet gaudir de la magnífica obra arquitectònica sorgida arran de les obres, o és que us penseu que aquelles columnes estan allà perquè si? No, són unes barreres materials situades amb una clara vocació artística que relaciona els conceptes espai, temps i l’estrès del segle XXI. A més, tindríeu motiu de queixa si el fet de no poder accedir a la zona presidencial us impedís fer la vostra feina, és a dir, si per exemple els jugadors s’escapessin i us quedessiu tirats i sense temps per reaccionar a les 2 de la tarda. Però aquestes coses, ja sabeu que al vestidor del Barça no passen mai perquè estem parlant de jugadors de futbol, uns professionals que tenen molt clar que als mitjans de comunicació se’ls ha de respectar.

En fi, que n’esteu fent un gra massa, perquè en realitat tot funciona millor que mai. O és que preferíeu aquelles èpoques de desgavell en les quals els jugadors passaven cada dia per davant dels periodistes sense cap mena de filtre previ? Nosaltres no les vam viure però alguns membres de comunicació sí i per aquest motiu, pel nostre bé, ara ens ensenyen el camí correcte. Aquella abundància no era bona, tanta informació entre la qual seleccionar, quin maldecap. No, home, no. El club endreçadet, comunicat amunt, comunicat avall i la informació filtrada com déu mana. No sigueu tan exigents, ajudeu una mica al club. Primer el carnet de soci i després el periodisme, què us heu pensat.

De tota manera, per si els meus arguments no us haguessin convençut, no us preocupeu, sempre podeu demanar una nova reunió entre el club i els respectius “jefes”, que com tots sabem són els interlocutors ideals per arribar a pactes de funcionament intern a la sala de premsa. A l’última cimera van arribar a uns acords dels quals ens n’hem beneficiat tota la temporada. El club escull els jugadors que parlen i a canvi tenim una zona mixta setmanal per la qual hi passen tots els jugadors sense excepció i on a més podem fer els temes que volguem amb tota la tranquil·litat del món. Tot no poden ser avantatges i cada setmana no podem organitzar un esdeveniment tan espectacular però penseu en la contrapartida: la comoditat de no haver de pensar quins jugadors són els més noticiables cada dia. El club ja ho pensa per vosaltres. Exemple pràctic: que Samuel Eto’o no pot jugar i Larsson i Maxi es disputen la titularitat? Doncs surten els laterals Gio i Silvinho per explicar-nos com veuen des de la seva posició al davanter centre. Sí, els veuen de lluny, però més lluny els veiem nosaltres, no?

La relació comando-departament d’incomunicació passa una petita crisi i donat que la tensió ha pujat més graus del compte últimament, el més assenyat haguès estat optar per no fer cap més referència... però això seria el que faria una bona persona, indigna de ser coneguda com la bruixa i suposaria a més la meva immediata expulsió d’aquest comando on no tenen cabuda les bones paraules. En tot cas, la comunitat de Ciutat Badia ha demostrat en moltes ocasions el seu sentit de l’humor i estic convençuda que sabrà encaixar.


POCIONS I BEURATGES

Provincians. Aquesta és la paraula que més vegades em va venir al cap aquest cap de setmana a València. Després d’haver viscut un partit a Mestalla darrera d’un pepero engominat, m’he arribat a qüestionar la idoneïtat de certa violència selectiva. Quina mena d’odi i de sentiment d’inferioritat els porta a passar-se 70 dels 90 minuts de partit insultant els catalans i els altres 20 als polonesos?
Valencians, foteu-vos, això que parleu és català.


COP D’ESCOMBRA

Sacarina, un purista de la llengua com tu, com s’atreveix a permetre’s aquesta mena de llicències lingüístiques que es van sentir per les ones aquest cap de setmana? “Ningun” jugador???!!! Sort que el mestre n’estava atent.