EL DIMARTS SEMPRE TROBES ALGO OBERT pel petit bisbe arlequinat
Primer de tot m’agradaria disculpar-me per la meva absència al blog la setmana passada. Com dirien els experts, coses del directe. M’he canviat de casa, és a dir, m’he emancipat i fins aquesta setmana no he tingut internet. I els que més em coneixen sabran que intento no passar gaire per l’església/emissora...
Primer felicitar al sacarina pel seu article de divendres. Si senyor! Jo no podria haver rajat millor que tu de ciutat badia. El palet de la Matilde també és molt correcte.
Jo avui em centraré més amb els companys de professió més que no pas amb els homes de Badia.
Dissabte passat a la roda de premsa de Frank Rijkaard prèvia al partit de València es va viure una situació patètica que diu molt poc de la nostra professió. Al acabar-se la roda de premsa, tots es queixaven que no hi havia cap tall de veu, perquè Rijkaard no havia donat de sí. No m’estranya si ningú pregunta. Vam haver de ser el Sacarina i jo qui féssim (i no exagero) més del 90 % de les preguntes.
Anem a veure companys: què venim a fer al camp nou? A treballar o ser simples “tomanotas” o “artistes d’apretar el play i el rec”?
Clar que si totes les preguntes són del nivell de la rajadora del Mundo Deportivo, potser millor callats... Però alguns històrics com el que va venir del Marca o de TV3, podrien haver fet algun esforç per fer almenys alguna pregunta. Escolta’m que era la prèvia del primer contra el segon, no la del Zamora!!!
I a sobre, tots després van venir a abraçar-se i felicitar-me perquè havia tingut collons de fer-li una pregunta atrevida al “fumaporros”, i els hi havia salvat el matí. Mediocres!
Ja cansa que a la sala de premsa sempre preguntem els mateixos, i curiosament som tots els del comando Perelada. De tant en tant agrairíem si a la professió, algú més es dignés a saber que venir al camp nou no només és deixar-se veure i abraçar-se sinó també treballar en les rodes de premsa.

MISSA D’ONZE
Felicitats a tots els companys del blog. Per un cop i sense que serveixi de precedent, trobo molt acertades totes les rajades. El Barça ens està torejant una mica, i cada dia anar el camp nou sembla anar a la presó, i que no et deixin moure de la sala de premsa després d’identificar-te a set mil controls. Genial la definició del cansalader de penals aeris als tirs lliures. Llàstima que abusi tant parlant de bàsquet. I per cert, aquesta matinada Gasol no ha anotat la cistella definitiva a l’últim segon?

BENEDICCIÓ
Amiga de les cocacoles. Quan insinues que algú de nosaltres no és periodista estàs entrant a buscar-te una guerra que no t’és recomanable. Hauries d’intentar fer millor la teva feina i després parlar: buscar un hotel al centre, trobar la premsa a la porta de l’habitació, trobar un restaurant com déu mana, pel que fa al picnic, amb una sola bossa ja passaríem... I després et queixes quan et posen a la nevera...