ELS DILLUNS TINC RESSACA pel cansalader de Gràcia

SPANISH ALL STAR
Ara que el vent bufa en contra, ara que en Pau ja sap que l'han triat per jugar l'All Star del cap de setmana, ara és el moment de rajar-lo com es mereix.

I no, no el rajaré per la seva barba lamentable i pèssimament cuidada, sinó per la seva impostura basquetbolística. Perquè no hi ha cap dubte que és el millor jugador català de la història i que les seves estadístiques són molt bones, però té la sort que els partits de l'NBA es juguen de matinada i molt poca gent té paciencia per quedar-se a comprovar que en realitat és un tita freda.

Molts puntets, gairebé 20 per partit, però concentrats sempre al principi. Quan el partit entra en la fase decisiva, no espereu una cistella d'en Pauet perquè, o no ho intenta o perd la pilota. I si li fan falta, el més probable és que falli el tir lliure, tot i que, en honor a la veritat, s'ha de dir que en els últims partits ha millorat força en els penals aeris.

Però el que em fot més negre és que un tio que passa de 2'15 i té uns braços més llargs que un dia sense pa, no agafa un rebot ni que el matin. No perquè no en sàpiga, sinó perquè ni tan sols intenta agafar-lo. Els seus magnífics registres rebotadors són les pilotes que li cauen a les mans quan un rival llança una pedra, però si ha de lluitar amb un adversari, ja te'n pots oblidar. Deu ser per això que Memphis és el tercer equip dels 30 de l'NBA que menys rebots agafa.

Això sense parlar de la seva defensa més aviat poc aplicada que fa que, quan li toca marcar un ‘4’ bonet, l’hagi d’agafar l’altre pívot dels Grizzlies perquè no els foti un descosit.

En definitiva, que ens ha de quedar clar que Gasol juga de ‘4’ i l’han hagut de fer passar per un ‘5’ per poder colar-lo a l’All Star. Tota una operació de màrqueting per part de l’NBA, que s’assegura l’atenció de tota la nació espanyola per un cap de setmana de les estrelles cada cop més insuls i devaluat.

I per acabar-ho de rematar, entre Gasolet (“espero que lo disfruten todos los españoles”) i els Memphis Grizzlies (que organitzen una Spanish Feast al pròxim partit i regalen entrades a qui es presenti amb un passaport espanyol) ens han deixat ben clar que aquest èxit no parla català, sinó espanyol.

Arriba, Gasol, que soy del Espanyol!


MÉS BACARDI
Aquesta setmana m'ha deixat unes ganes boges de visitar Àfrica, precisament perquè he descobert que estan tots per tancar. D'entrada, ha estat una alegria veure la cura d'humilitat que ha patit Eto'odinho, capaç d'autoproclamar-se el millor jugador del món per acabar naufragant a Mestalla, passant de Rijkaard i fent el que li va sortir dels collons. Justament el dia que havia d'estirar del carro perquè Ronaldinho i Messi no hi eren, i perquè Deco no hi va voler ser. L'altre africà de la setmana és Kameni, que s'ha tirat un mes tocant-se els ous com a suplent de la seva selecció, i a sobre torna quan li rota i sense donar explicacions. Doncs que et moqui la iaia, que Gorka canta menys que tu. Però el més gran de tots és Hosni Mubarak, el president egipci, que no es va tallar un pèl i va decidir recollir ell personalment el trofeu de campions d'Àfrica que havien guanyat els jugadors de la seva selecció. Un cas realment d'estudi.

L'ALMAX
El Middlesbrough de Rochemback i Mendieta ha estat aquell cafè i aspirina de diumenge al matí després d'haver-te fotut 7 cubates. Perquè dues derrotes seguides a la Lliga han disparat tots els cagòmetres barcelonistes, veient acostar-se a tota màquina el València i el Reial Madrid amb un futbol que fa cagar. (Ah, quins records, aquell Quique Sánchez Flores que feia apología del futbol ofensiu quan era comentarista de ràdio). Al que anava: el Middlesboro ens ha fet baixar el mal cos clavant-li'n 3 al Chelsea, que sembla que ara fa menys por. Però per si de cas, que torni Ronaldinho i, si pot ser, fitxem un entrenador nou, perquè ahir a Mestalla vam tenir una nova classe de no-direcció de partit per part de l'herbolari holandès. Oi que el termini per fitxar entrenadors no tanca? Doncs potser encara hi som a temps…

L'AFTER HOUR
És on deuen ser el bisbe, l'alcalde i l'advocat, que aquesta setmana no han tingut a bé il·luminar-nos amb les seves rajades. Una pena perquè acostumen a ser brillants quan no estan beguts. Però d'un temps ençà, un sector destacat del Comando Peralada es dedica a perpetrar trucades alevosament nocturnes (no són de nit, sinó de matinada), i el pitjor és que s'han acostumat a fer-ho amb una indignant malversació dels cabals públics que estan a disposició de l'irresponsable Sacarina. Mereix una pregunta parlamentària, sens dubte.