CRÒNIQUES BRITÀNIQUES EN DIVENDRES
....pel Sacarina.

Ara mateix tinc tanta son que només el compromís amb el rajarxrajar em manté despert. Per tant, demano disculpes pel nivell de la rajada i no vull crítiques perquè l’he fet tard. Estimats companys i apreciats lectors, sóc un dels pocs, sinó l’únic, que no ha faltat mai a la nostra cita setmanal dels dijous o dels divendres.

El Comando ha deixat empremta a Londres. El Bisbe s’ha portat com un home tot i els injustificats atacs d’ira que ha llençat per la meva ubicació en els vols d’anada i tornada. Massa contacte amb Jiménez Losantos. Recuperat del mal moment de València s’ha erigit en guia nocturn. Solvència contrastada. Cheer’s ha estat un gran lloc. I, a més, un amic com Gràcia ha pogut practicar l’anglès. Això si, amb noies espanyoles de dubtós criteri a l’hora de pentinar-se i vestir-se.

I la bruixa? Problemes amb el transport. Un error al GPS de la seva escombra voladora l’ha enviat a Wimbledon quan l’adreça correcta era Picadilly Circus (com tots vosaltres sabeu, un indret molt difícil de trobar). I això que feia 5 dies que era a Londres explorant el terreny. El mal moment l’ha compensat sobradament amb aquell picar pedra nocturn que la caracteritza un cop ha begut la pòcima. Aquella actitud que sempre reclama una copa més tot i que la barra estigui tancada. O, a la desesperada, en un pub gay...

L’alcalde és l’únic del Comando que torna de Londres sense comprar roba. Aprecio la seva solidaritat. No he pogut entrar ni a la botiga del Chelsea. Ara bé, aviso als estimats lectors que l’alcalde està donant difusió a una fotografia meva amb una bandera espanyola. Es un muntatge!. Manipulació.

Hem trobat a faltar a Matilde. Ella ha viatjat però ho ha fet acompanyada. Ha estat inevitable. No hem parat de pensar en aquella pregunta que reproduia l’alcalde fa només una setmana. No hi ha resposta.

Per últim, rajada especial per al Cansalader de Gràcia. Amb tot el comando reunit a Londres (l’advocat defensor ha estat malalt aquests dies) no hi ha excusa per no atendre trucades internacionals de matinada. Això, per no subratllar el seu nas per la rajada. Ha rajat de Gasol abans que faci la cistella definitiva amb els Grizzlies. I de Rijkaard abans del Chelsea-Barça. Un lince.

Tallat sense sucre

Afegits de les cròniques britàniques. El món occidental ha envaït Afganistan perquè hi manaven els talibans. Vull denunciar que dimecres els vaig veure passejant per Stanford Bridge. Anaven vestits amb peto taronja i el seu objectiu no era matar americans ni vestir les dones amb burka. Perseguien fumadors per detenir-los i torturar-los . Els hem de parar sigui com sigui.
I no puc acabar aquesta secció sense una menció especial per a Frank “the palmer”. S’ho mereix. Ell va ser expulsat per celebrar el primer gol del Barça des de la tribuna de premsa i saludant “cordialment” a l’afició local. Tampoc van passar desapercebudes dues noies altes amb abric groc que xisclaven a cada jugada de perill del Barça. Ni l’aportació de Sique Rodríguez, el Messi de la nit.

Ah! I gran encert d’El Mundo Deportivo en l’elecció de fotógraf. Enviar Manel Montilla a Londres, amb la motxilla ben carregada, hauria estat un perill per a la seva pròpia integritat en cas d’entrar al metro. Ben vist.

Gintonic de Bombay

Rajada especial per al nostre lector més fidel d’aquest bloc. Se l’havia convidat a ser firma convidada dimarts o dimecres aprofitant la nostra estada a Londres. Intolerable.