ODIO ELS PUTOS DIVENDRES, Pel futur alcalde de Laxe

Aquesta setmana hem estat a punt de quedar-nos sense Gabri. Dilluns el migcampista blaugrana va arribar a estar a l'aeroport de Barcelona per agafar un avió a Londres i si no fos per l'aparició de Xavi, Iván Corretja i Alejandro Echevarria, ara mateix Gabri seria jugador del West Ham. S'ha parlat molt al llarg de la setmana del 'cas Gabri', però ningú ha relfexionat sobre el fet de que un jugador format a la pedrera vulgui deixar el club de la seva vida en una temporada que podria ser històrica per marxar a un equipet vulgar de la Premier com és el West Ham.
I aqui és on comença la rajada. Gabri potser no serà un crack mundial, ni vendrà samarretes i serà un jugador mediàtic, però tots els entrenadors el consideren un luxe. Ha estat imprescindible per Van Gaal, Antic, Rexach, Serra Ferrer i Rijkaard, campió del món sots-20, medalla de plata a Sydney i inclús internacional absolut a una Eurocopa. Però la majoria de periodistes diuen que no és jugador per el Barça, que no té nivell i que és un jugador de Segona. Si saben de futbol més que els entrenadors, perquè es dediquen al periodisme?
Companys que rajeu gairebé cada dia de Gabri, penseu també en la persona que hi ha darrera del futbolista i en el mal que li feu. O no penseu que el soci li té tanta mania sobretot per culpa vostra? Seria divertit fer el mateix amb vosaltres a les vostres feines, rajar cada dia del que feu, anar a les vostres redaccions a xiular cada cop que feu alguna cosa i recordar-li als vostres lectors o oients que no teniu nivell per treballar al vostre diari o radio. Gabri possiblement deixi el Barça i pugui jugar a un altre equip, però molts dels inutils que rajeu d'ell si us quedeu sense feina no tindreu on anar, ja que sou molt limitats i us moririeu de gana.
I el més trist és la vostre falsetat. Tot el dia rajant del jugador, però quan és noticia, com ho ha estat aquesta setmana, tots sou amics de Gabri. I tots l'heu defensat sempre. Us va faltar temps per correr quan va acabar la roda de premsa de dimarts per volar fins la primera fila, fer l'abraçada més falsa de la vostra vida i feliçitar-lo per la decisió abans de demanar-li una entrevista. Podria donar noms, peró no cal, vosaltres sols us enfonsareu a la merda i llavors, com sempre que voleu alguna cosa, canviareu el to xulesc i sobrat i demanareu ajuda. Podeu esperar, perque us donaràn molt per el cul...

CIUTAT BADIA
Adivina, adivinanza. Quin membre de Ciutat Badia va coincidir a la mateixa taula de la periodista Anna Cordovilla a la gala del Centenari del Mundo Deportivo. Diuen que el destí es caprixós i aquesta setmana vem viure un nou exemple. Hi havia més de 950 convidats, 90 taules i l'esmentada periodista va coincidir amb el nostre membre preferit de Ciutat Badia no només a la taula del sopar, sino al seient del costat al Auditori on es va celebrar la Gala. Coses del destí o una mà negra a l'organització de la Gala?

SWEET HOME PERALADA
Està molt bé el repàs que fa l'amic Sacarina a tot allò que l'ofèn de la televisió. Però em sembla imperdonable que no mencioni els anuncis de José Coronado dels putos iogurts. Estic fart de saber qui aquest idiota caga bé o malament i de si li funciona el cul com un rellotge. Que se'n vagi a cagar, i mai millor dit, amb els seus iogurts.