dimarts, de febrer 28, 2006

EL DIMARTS SEMPRE TROBES ALGO OBERT... FINS I TOT A LONDRES! ...pel petit bisbe arlequinat...
Escric això mentre veig per Real Madrid TV la roda de premsa de dimissió de Florentino Pérez. Què fort!! Crec que ningú s’ho esperava. Però crec que és una mala notícia pel barcelonisme. Podríem dir que pels madridistes és com quan Gaspart va plegar. Ara em pregunto, el tal Antonio Martín portarà sobres a la propera assemblea? Es gravarà el seu nom a l’Estadi Santiago Bernabeu? Dirà “fumbol”?
Laporta amb la tonteria ha aconseguit cargar-se a Florentino. Qui ho diria!! I el cansalader encara té els nassos de rajar de l’amic Jan. I el que és pitjor, rajar del meu germà Alejandro!! Indignant!! Sense ell, Messi, per exemple, estaria cedit al Càdis per exemple...
Estic amb tots vosaltres amb lo d’Eto’o. Lamentable xaval. Cobres molts milions per marxar amb un rebot de nen petit. Jo quan jugava a futbol pels camps de tercera regional amb el Matadepera, em deien de tot, i per ser del poble tan pijo, encara més. I enlloc de cobrar, pagava. I aguantava com un campió. I sense seguretat. I ell monta el numeret. Aquest tio s’ha de vendre ja, i que vingui Titi.
Segueixo veient la roda de premsa del ser superior. Aquest tio és molt gran. Deixa el Madrid amb un pam de nas, i ja s’ho trobaran. (Per cert, fot talls de veu de 30 segons, Laporta aprèn!). Ara sí que s’ha acabat la lliga. I per una vegada, que pringuin els periodistes de Madrid, que portaven massa temps vivint bé. Una mica de pollastre, farà que no toquin tant els collons als de Barcelona. (Això els que no treballeu per mitjans de Madrid, no ho podeu acabar d’entendre).
I finalment rajaré d’una persona que em fa treballar pel seu germà. Permeteu-me que no sigui més explicit. Però n’estic fart. Cocacoles, mai més al seu costat!! Ara t’ho demano si us plau. Si no, no responc dels meus actes. Espero que el sacarina tingui raó i caigui pel seu propi pes. Advocat; tot allò que vas dir del germà del mencionat, al mític Graffith de Perelada, la nit que vas guanyar el Tour i que em va posar tant nerviós, ara t’he de donar la raó 100x100.

MISSA D’ONZE
Secundo la intromissió de l’alcalde per criticar al komando per la seva lamentable actitut de no agafar el telèfon, quan dos companys pensem amb ells i desitgem parlar-lis per dir bona nit. Sort de la Cocacoles i el mític “Padilla”. Gran nit a Saragossa. Es confirma que no vam triomfar perquè no vam voler. Llàstima que l’alcalde i jo no ens vam quedar sols fins entrada la nit. Hi havia el germà del tal donant lliçons de lligar. Lamentable.
Per cert, deixeu-me que per primer cop parli de la jefa, o altrament coneguda com Picasso: practica més al trivial!

BENEDICCIÓ
No entenc la mala fama que tinc. La famosa frase “una cosa és la persona que em follo i l’altre la persona que em voldria follar” no la vaig pronunciar jo. Si us plau. Com penseu que podria caure tan baix!!! Reconec que la frase “totes les ties són unes guarres fins que no es demostri el contrari” sí que és meva. Però d’això ja en parlarem un altre dia. Simplement demano a la autora (sí, una dona) d’aquesta frase que doni noms. Perquè les especulacions sempre són dolentes...
Cansalader, prou ja de petanca aèria. No interessa a ningú. Dedicat a parlar de futbol amb el teu company de passaports en regla o alguna cosa així. Sí, el que va assegurar que Ronaldinho aniria a Moscou peti qui peti. Quin visionari. Per què aquesta professió està plena d’impostors?

2 comentaris:

Anònim ha dit...

passeu els textos pel corrector lingüístic!!!!!!

Anònim ha dit...

Per part meva, prometo no tornar-te a seure al seu costat, tot i que dormint junts a l'avio estaveu molt monos, semblaveu dos pin-i-pon!!
Cocacoles