NO US FARÉ UN LLEIG... per la bruixa d’or

Faig una petita incursió al dimarts tenint en compte que el bisbe ens ha tornat a deixar tirats i que la meitat del comando para per Londres. Demà us faré el salt i espero que alguna firma convidada em prengui el relleu.

Sí, he estat uns dies a Londres i no es descarta que, després de l’èxit del viatge on he pogut entrevistar a tota la plantilla del Chelsea, em quedi uns dies més per seguir rendibilitzant la meva presència aquí a la city. De fet, estic per proposar de quedar-me fins a la tornada i aprofitar així per anar a fer les compres que l’activitat frenètica d’aquests dies no m’ha permès fer.

Companys, després de conèixer l’inepte de Míster Simon, us haig d’informar que el departament de comunicació del Barça em sembla el paradís (i ja sé que això serà utilitzat en la meva contra).

Com totes les grans ciutats, Londres té un inconvenient, hi viuen massa anglesos. Estirats, arrogants i prepotents. Des que sóc aquí que no he vist el sol i deu ser per això que tenen aquest caràcter amargat. Es pensen que conduir a l’inrevés del món els fa ser molt originals?

Per cert, cal que anem de provincians per la vida? Aquesta concentració de catalanets a Trafalgar Square és patètica.