ELS DILLUNS TINC RESSACA pel cansalader de Gràcia

L’ESPERIT DE NUÑITO

S’ha fet esperar, però en aquest cas no ha valgut la pena: avui ha tornat a parlar Laporta després d’un perllongat (i exitós) període de silenci, i ha deixat un terreny adobat per la rajada.

Recordeu quan Núñez es queixava entre llàgrimes que no podia tirar el club endavant sense el suport de la Generalitat i amb la incomprensió de la gran majoria de mitjans de comunicació? Doncs en Jan, tot i que no fa ni 3 anys que és president, ha heretat tota l’esquizofrènia i les paranoies de l’Antic Règim, i avui ha suplicat complicitat amb el seu Barça.

Quina cara! Si fos un pèl menys egocèntric, podria mirar al seu voltant per adonar-se que l’equip ha estat a l’alçada de les circumstàncies i s’ha guanyat la complicitat de tothom: afició i periodisme. I la conclusió que n’hauria de treure és que cada cop menys gent rema a favor de la seva Junta perquè no en donen cap motiu, amb una gestió obscura, erràtica i poc explicada: per què fa dos anys que ens prenen el pèl amb la publicitat a la samarreta? Per què no inaugurem d’una vegada la Ciutat Esportiva? Per què l’Alejandrito continua exercint de directiu sense cartera i puntualment ens recorda que hi és abandonant la clandestinitat per aparèixer a la gala de la FIFA a Zurich o a la llotja de la Romareda? Per què ha plegat la meitat de la Junta que es va presentar a les eleccions? Per què fa 3 anys el president s’amorrava a qualsevol piló periodístic que se li posés al davant i ara és més difícil parlar amb ell que amb el Papa?

Doncs perquè no només ha perdut el fons de la seva gestió absolutista sinó que també ha perdut les formes. L’últim exemple, aquest matí: després de no sé quants mesos sense badar boca, ha obert l’aixeta i, enlloc de fer una roda de premsa per tots els mitjans de comunicació, se’n va a buscar l’entrevista-massatge a la Casa Gran. És una falta de respecte brutal per tots els periodistes de la ciutat que no es diguin Antoni Bassas, però jo estaria especialment indignat si fos el director de TV3, que paga una pasta que no resisteix una pregunta al Parlament pels drets d’imatge del club i veu com la primera entrevista del president no es fa a Sant Joan Despí. Això sí, una estoneta després, el president se’n va al Camp Nou i parla per tothom, sense que ningú pugui quedar content: els periodistes que el segueixen cada dia s’han hagut d’esperar que passés per Can Bassas, i al Bassas l’exclusiva li ha durat dues hores i a sobre no li ha donat ni mig titular.

Una última reflexió: en Jan no ha obert l’aixeta després de perdre contra l’Atlètic i el València, sinó després de guanyar a Chelsea: no és un pèl avantatgista?
Doncs això, Jan, que cada cop em recordes més a Nuñito. Jo et suggeriria que fitxessis a D. i deixessis en pau el controller de Ciutat Badia. Potser amb algú més pròxim a la teva manera de fer et deixaries assessorar més i millor.
Mentrestant, la complicitat me la guardo per Ronaldinho.

MÉS BACARDI
Ja que som amb la corda Laporta, parlem de Samuel Eto’o. Digueu-me racista, si voleu, però quin numeret dissabte! D’entrada, i tot i que és trist, vivim en una societat maleducada, ignorant, inculta, i em sembla demanar massa que la gent que va als estadis es comporti de manera diferent a com és la societat en què viu. Per tant, a mi em sembla que a un futbolista professional li entra al sou aguantar el que cridi la estúpida grada: tant si coregen el teu nom, com si t’insulten. Sobretot si tu abans has cridat "Madrid, cabrón..." o has escopit jugadors rivals. Perquè, per la mateixa regla de tres, Roberto Carlos marxarà de cada partit que es jugui al Camp Nou, i els àrbitres suspendran cada partit en què la graderia cridi massivament “fill de puta”. I passa gairebé cada diumenge. Però al que anava: dic que va ser un numeret perquè si se t’omplen els collons d’aguantar el que t’estan cridant i decideixes plegar, que és humà, doncs te’n vas i punt. I al darrere la resta de jugadors. A mi no m’hauria convençut ni la meva mare.

L’ALMAX
Em congratula comprovar que, tot i els palets del Sacarina, l’All Star Gasol continua en la línia: 3 derrotes en els últims 3 partits davant equips amb All Star bastant millors que ell. Contra Dallas, Nowitzki va remuntar 20 punts d’avantatge de Memphis amb 2 puntets de Gasol en l’últim quart; contra San Antonio, va acabar eliminat per fer-li 4 faltes seguides en 5 minuts a Tim Duncan; i aquesta matinada contra Minessotta, Garnett s'ha autoexpulsat però en Pau ha tornat a perdre. Com deia l’enyorat García, “el tiempo es ese juez supremo que da y quita razones”. OK, Sacarina? Perdona bisbe per reincidir en el futbol aeri.

AFTER HOUR
Acabo amb una crida a la calma de l’alcalde en la seva croada anti agències. Comprenc la teva indignació perquè no es guardessin el Rijkaard, però et faig saber que la mateixa nit de nevera totes les televisions de la nació veïna van emetre la roda de premsa. És una informació preventiva perquè no matis a ningú sense merèixer-ho, i per exigir firmes de cara a pròximes negociacions mediàtiques. Detecto en tu un cert nerviosisme, potser perquè l’augment de les teves trucades a les 6 de la matinada és inversament proporcional al descens dels teus fins fa poc proverbial èxit nocturn. Si tinc raó, et recomano els sudokus o l’NBA: surt més barat.