DIUMENGE ÉS EL DIA DEL SENYOR...
Per l'advocat defensor

És dífícil explicar que el diumenge vagi darrera del dilluns...

Vull començar demanant disculpes perquè sembla que no m'està permès ser una mica
crític. Com que he rebut crítiques i, fins i tot, un comentari de la meva última aportació al blog he decidit deixar les rajades només per a les seccions específiques que, crec, tinc dret a mantenir.

Primera defensa: la llei anti tabac. Sòc fumador i abans de l'1 de gener aquesta llei em semblava més racista que l'apart heid però després d'un mes de posada en marxa he comprovat que aquesta és una de les poques lleis que han acabat afectant directament la meva vida i que fins i tot l'han millorada. Des de l'1 de gener fumo menys i no és cap sacrifici. Aquesta llei ha aconseguit que dos membres d'aquest comando hagin deixat de fumar o gairebé ho hagin aconseguit sense esforços. A més han baixat els preus de les marques més cares. Què més vols??!!

No puc considerar com un amic el cap d'esports d'Onda Cero a Catalunya però, sincerament, mai he tingut cap problema amb ell i és un tio que, de tant en tant, saluda.. Se que algun dia aquesta opinió canviarà del tot però fins aquell dia així ho penso.

Estic dacord que les gales commemoratives a l'estil Mundo Deportivo són un conyàs. Però la d'aquest any em va permetre viure una anècdota impagable. Els protaonistes van ser el Follonero del Buenafuente i Josep Ramon Costa-Jussà (RNE). L'escena és la següent. El Follonero li demana a Quini que envïi una salutació per al seu programa (el club Megatrix). Un cop aconseguida la salutació per a Megatrix vam agafar el torn de preguntes Costa-Jussà i un servidor. Mentre preguntava Costa-Jussà vaig sentir de fons de veu del Follonero: 'Aquí vemos a un becario de Radio Nacional haciendo una pregunta a Quini. Parece que el Becario ha repetido unas cuantas veces las prácticas'...

No és per motius familiars que tinc el deure de defensar Maria Teresa Campos. No som família encara que l'hagi intentat colar alguna vegada sense èxit. Gràcies a aquesta dona he pogut saber de l'existència de gent autènticament freakys. Els tertulians de la Campos valen la pena. Recordeu aquell tiu que sembla l'inventor del cotxe de Regreso al futuro.I aquella dona mig enana que sembla un gremlin...

El destí no és culpable de res. Si fa algun temps a Bikini hi va haver una trobada, després durant una gala es coincideix seient amb seient i només uns minuts més tard hi ha la mateixa coincidència a taula per sopar... això canta més que una 'almeja'...

Les guàrdies són les estones més ensopides a l'estiu i a qualsevol època de l'any. Però la cosa canvia, almenys una mica, si la guàrdia et toca a l'aeroport i quan fa bon temps. Les terminals més que terminals són passarel.les. No se si són models però ho semblen. Sempre és un gust per als meus ulls fer una guàrdia a l'aeroport als mesos d'estiu.

OPOSICIONS A LA FISCALIA

La setmana passada eren Larsson i Hristo. Aquesta setmana faig un pas endavant. El blanc de la meva única crítica és JOHAN CRUYFF (per alguns Déu nostre senyor). Dacord que el tio feia jugar bé l'equip però aquell Barça tant Dream Team, tant Dream Team i fora de casa patia més que l'Espanyol amb Paco Flores. El pitjor de Cruyff és que va ser capaç de fer-lo jugar d'extrem, a ell!!!, al davanter centre del moment, el va marginar a la banda i després el va acomiadar. Jo mai rajaré de Lineker...