ELS DILLUNS TINC RESSACA pel cansalader de Gràcia

CADA DIA T’ENTENC MÉS, FRANK

Perdona’m, Frank, per haver censurat les teves aficions herbolàries. Els últims dies m’he adonat que val més anar fumat pel món: potser això t’ajuda a comprendre els disbarats que ens envolten.

El hit del cap de setmana correspon a la Guàrdia Urbana per la quantificació de la mani de dissabte. Ara ja entenc per què ens cusen a multes: perquè quan ja n’han fotut un milió, només en saben sumar 125.000.

El deliri el va completar Josep Piqué. Quin penques! El tio té els collons de dir que canviar l’horari del partit del Barça per no coincidir amb la mani és una pràctica franquista? Es pot ser més fill de puta?!

Entrant en el capítol futbolísitic, em rendeixo davant Ronaldo: el millor davanter del món dels últims anys sense discussió, però un autèntic desgraciat. Avui, el dia abans de jugar contra l’Arsenal, salta i diu que no se sent estimat al Bernabéu i que vol marxar. Quins collons té, el molt mercenari! Ets molt bo, però si surts al camp amb 15 quilos més del que et toca, i la gent sap que durant tota la teva carrera només t’has mogut per la pasta, què vols que facin: que t’aixequin un monument? Ara bé: si vol marxar, traspassem l'amic Eto'o, i que torni.

L’altre crack del finde és Pitterman: es carrega l’entrenador perquè volia canviar el sistema al Bernabéu, surt amb tres davanters, li foten 2 gols en 15 minuts, i torna a canviar al sistema anterior. Olé!

Per cert, aprofito per informar-vos que l'equip de Guardiola i Lillo només va perdre per 5 a 1 a la Lliga mexicana. A mi em sap greu, però em consta que alguns membres del Comando seran feliços.

I acabo amb el més gran de tots, el meu ídol: Mourinho. Està tornant a enterbolir l’eliminatòria de Champions com només ell sap fer, i nosaltres continuem amb la cara d’ultrapassarells, queixant-nos de la gespa i que el capità del Chelsea ha dit que per parar Ronaldinho li has de trencar les cames. Ooooooooh! Quina sorpresa! És el que pensen i intenten tots els defenses de Primera, amb l’única diferència que no ho diuen. Però tornant al gran ‘Mou’, el tio compara la seva gespa amb un científic lleig, i diu que no la canvien perquè allà ningú no s’hi ha trencat els creuats. Quin mestre de la provocació!

La putada és que tinc la sensació que ens passarem un mes rajant-lo, però ell content perquè ens tornarà a donar pel sac. Que no ens passi res, Frank!


MÉS BACARDI
Perdona’m bisbe, però aquesta setmana haig de fer una última incursió en el món del futbol aeri, per felicitar els equips catalans que van participar a la Copa del Rei: n’hi havia tres, i tots tres van caure als quarts de final. No és difícil endevinar les causes, perquè els tres van fer pena, però sí és difícil saber quin dels tres va deixar una imatge més lamentable. Cum laude pel Barça que ha reaccionat a la crisi fitxant un reforç de luxe, un pivot de nom impronunciable que ve de la competitiva lliga coreana. Pel que fa a l’NBA, el cap de setmana ha demostrat tota la lògica d’aquest esport: un tio de 1’70 guanya el concurs d’esmaixades, un tio de 2’15 guanya els triples i, sobretot, un tio que no agafa mai un rebot (l’amigdalític Gasol) acaba l’All Star com a màxim rebotador. Llàstima que no va fer cap punt; potser li pesava massa l’estanquera que li van posar al braç.

L’ALMAX
Bode Miller torna per mèrits propis a aquesta secció. Era favorit a la combinada d’esquí dels Jocs de Torí, però es va saltar una porta i el van desqualificar. La seva reacció, magistral: “Així m’estalvio baixar a la ciutat a recollir la medalla”. Potser tornava a anar begut, però és el meu ídol.

AFTER HOUR
Un altre membre destacat del club dels beguts és el Sacarina. A la macropantalla del bar de l’alcalde apareix un tio d’1’70 saltant per sobre d’Spud Webb per fer una esmaixada. “Estan fent el concurs de triples?”, pregunta el Sacarina, una vegada més capaç d’incomplir la seva paraula d’aturar-se després del primer gin-tonic. Pensava que ara que portes la rojigualda a les bambes hauries canviat, però veig que no.