EL RESUM DE L'ANY Pel futur alcalde de Laxe
És habitual que en aquestes èpoques tots els programes facin els tradicionals resums de l'any i aquest blog no podia ser menys. A més, el rajarxrajar va nèixer al mes de gener i per tant després d'un any de vida, el nen ja camina i es mereix el seu primer resum de l'any. Em quedaré amb diversos punts que han estat tractats aqui al llarg de l'any amb més o menys polèmica. És la primera entrega, la setmana que ve farem la segona.
L'adéu de'n Gus
Ha estat possiblement la pitjor noticia de l'any, un 'mazazo' tremendo que ens ha deixat sense el nostre home de confiança al Camp Nou, sense el tiu més efectiu que hi havia a Ciutata Badia a prop del primer equip i per tant sense jugadors a la zona mixta, ja que des que va marxar ell és un desgovern absolut. Sabiem que el trobariem a faltar, però potser no tant. No cal recordar els motius de la seva injusta destitució, però l'any començava amb bromes sobre la seva tirada de trastos a la Cordovilla a Bikini i acaba amb el petit Arjen a punt de treure el cap.
El factor Balducci
Ha estat un altre dels protagonistes d'aquest blog. L'amic Balducci ja no forma part de la comunitat de Ciutat Badia, per la que ha passat sense pena ni glòria. Encara és hora que faci alguna cosa, sense cap mena de dubte el premi a vividor de l'any se'l torna a emportar amb molta diferència sobre el segon classificat.
L'amic de l'agència de noticies
No recordarem el seu nom ni el de l'agència perquè no s'enfadi, però des dels vuitens de final de la Champions de la temporada passada ens hem quedat sense la roda de premsa previa de Frank Rijkaard per guardar a la nevera, gràcies principalment al personatge innombrable que tots coneixeu. En resposta a una pregunta que em feu habitualment, no, encara no ha preguntat mai en una roda de premsa.
L'amic Larsson
Un altre 'crack' del blog. Ens va enganyar amb les entrevistes, ens va tornar a enganayar quan va fitxar per el Helsingborg firmant per el club suec mitja hora després de dir a la zona mixta que encara no sabia quin seria el seu futur i ens ha tornat a enganyar després de dir que no marxaria del Helsingborg al Nadal i al dia seguent fitxar per el Manchester. No va marxar a Suècia per la familia? O també ens va enganyar en això?
La zona mixta
Va començar com un invent de puta mare i entre tots, Ciutat Badia, premsa i jugadors ens l'hem carregat. El que passa als darrers partits, on només surten tres jugadors, és una vergonya. Els primers culpables són els jugadors, que haurien de sortir tots, però també nosaltres hauriem de reflexionar una mica sobre el nostre comportament. No cal dir noms, però tots tenim clar qui són els impresentables.
El Palmero
Un altre dels personatges de l'any. Des del dia en el que a Ciutat Badia van dir que Palmer no tornaria a entrar a la zona mixta, Palmer ha fet pleno. No falla mai i sempre es cola, a la zona mixta al Camp Nou i a la gespa a la majoria d'estadis. I a sobre si toca la loteria...
La libreta de Van Gaal
Un gran descobriment. Miguel Gutierrez, un mestre de les rajades i un exemple a seguir, tot i que quan dic això algun company (bé, potser company no seria la paraula que millor el defineix) especialista en fer llibres per Sant Jordi s'enfada. Premi al rajador de l'any.
La última cena
Tokio, dues de la matinada, 'excelent' detall de l'home del xandal, de Ciutat Badia i de molts companys de la professió, especialment l'amic del Palmero, que va treure els punyals a les primers de canvi. Gràcies de veritat al Lu i a la jefa, que van demostrar ser els millors companys. El dels llibres, per cert, si que va sopar...
Gabri
La primera part del resum de l'any no podia acabar sense una refèrencia a Gabri. Entre tots veu decidir que no era jugador pel Barça i veu conseguir crear una imatge negativa d'un jugador considerat imprescindible per els sis entrenadors que ha tingut el Barça. Suposo que tots sabeu més de fútbol que els tècnics. Això si, que ràpid oblideu i ara casi tots el defenseu abans de demanar el telèfon holandés per poder trucar-lo. Una mica de coherència companys...
Continuarà...
dissabte, de desembre 30, 2006
dissabte, de desembre 23, 2006
LA GROSSA I EL PALMERO...Molta conya amb el Palmero, però aqui el teniu al 3/24, davant de l'administració de loteria dels seus pares, al Prat, amb un dècim premiat del quart premi de la loteria de Nadal, ja vem dir al dinar del Barça que segur que li tocava a ell... Ells el van repartir, però sembla que Palmer només es va quedar un dècim d'aquell número.
La gran pregunta és si Alfredo li va comprar loteria...
Per els que no el coneixeu fisicament, és el del jersei blau que apareix a l'esquerra de la imatge.
divendres, de desembre 22, 2006
Cròniques japoneses... pel Sacarina.
La foto és un homenatge a l'amic Escorta, que té una gran estima per als periodistes mexicans que inunden les sales de premsa preguntant per Márquez i Giovanni Dos Santos. El personatge en qüestió és un periodista megafamós de Televisa. Obviament va tajat perdut. I l'escenari és el barri de Ropongi, a Tokio, a les cinc de la matinada. L'amic Alcalde i jo vam intentar reanimar-lo però pel que es veu, la taja de sake és bastant més dura que les de tequila i no ens en vam sortir. Cal dir que tampoc hi vam aplicar el 100% de les nostres energies.
dimecres, de desembre 20, 2006
COLORIN COLORADO, INTER CAMPEAO. Per l'Escorta de la Campiona
Després d’un acte de gran professionalitat (marxar de vacances el cap de setmana en que els gloriosos gladiadors, vestits de samurais, havien de conquerir el mundialet), retorno a la normalitat amb una mandra....mandra que espero eliminar quan es puguin llegir al blog les vivències dels que van ser al Japó.Deia en el darrer comentari que el Barça no preparava tal i com deu mana el mundialet. Després de la derrota amb el cacao maravillao de Porto Alegre, trec pit -que en tinc, doncs estic engordant i a aquest pas tindre mamelles-, insistint en que s’hauria d’haver ajornat el partit contra la Real per tenir més temps per preparar la pachanga, i poder estar mes frescos després de jugar dos partits al Japó. També segueix pensant que el Barça mereixia guanyar la competició, però aquestes copes són més putes que les dones que son a una plaça propera a la meva redacció al Ravalkistan.Ha passat exactament el mateix que fa un any. Un equip brasiler pateix per guanyar les semifinals. Un equip europeu es passeja contra un de la CONCACAF. I a la final, els brasilers es defensen a la italiana i guanyen per 1-0 a un equip europeu cansat (São Paulo 1, Liverpool 0). Amics culers, com ja he dit altres cops, tenir el millor equip del món i jugar un futbol deliciós no assegura res. S’ha perdut la copa que s’havia de guanyar amb la xorra, és un fet. A partir d’ara que cadascú busqui el motiu que cregui adient, però insisteixo: la prepotència, és pecat.
MOSKOVSKAYA. El napolità de rialla prepotent i pinta xulesca ha guanyat també el FIFA World Player. A part dels «Ya lo anunciamos», hi ha la questió de que està passant quan Cannavaro ha guanyat aquests dos premis. La resta del món està equivocada?. Els culers són els líders espirituals d’una creuada contra la resta del món i la seva visió del futbol?. O simplement, estem fent un gra massa amb Cannavaro només perquè ara juga al Madrid i amb el mundial al sarró, es passeja tocant-se la faba?..Una cosa és que algú, com jo, pensi que no hauria d’haver guanyat aquests premis. I l’altre, que de sobte don Fabio sigui tant dolent com Mario, el gran fitxatge d’Eusebio, a la Rosaleda ara farà tres anys. Jo no li hauria donat el premi, però tampoc trobo cap sorpresa ni escàndol que hagi guanyat després del mundial i una temporada correcte a la Juve. Si el premi depengues del que està fent aquesta temporada, en canvi....
MEUQUES. Per cert, algú s’e nrecorda ara de la gran idea d’anar a jugar amb patins a Sudamerica?. Ja s’han fet endarrere els pares d’aquest Frankenstein de la política esportiva., no?. No he seguit el tema durant les meves vacances, però s’en parla poc, per sort. Per sort, perquè si s’en parles, Catalunya seria qui perdria.
Després d’un acte de gran professionalitat (marxar de vacances el cap de setmana en que els gloriosos gladiadors, vestits de samurais, havien de conquerir el mundialet), retorno a la normalitat amb una mandra....mandra que espero eliminar quan es puguin llegir al blog les vivències dels que van ser al Japó.Deia en el darrer comentari que el Barça no preparava tal i com deu mana el mundialet. Després de la derrota amb el cacao maravillao de Porto Alegre, trec pit -que en tinc, doncs estic engordant i a aquest pas tindre mamelles-, insistint en que s’hauria d’haver ajornat el partit contra la Real per tenir més temps per preparar la pachanga, i poder estar mes frescos després de jugar dos partits al Japó. També segueix pensant que el Barça mereixia guanyar la competició, però aquestes copes són més putes que les dones que son a una plaça propera a la meva redacció al Ravalkistan.Ha passat exactament el mateix que fa un any. Un equip brasiler pateix per guanyar les semifinals. Un equip europeu es passeja contra un de la CONCACAF. I a la final, els brasilers es defensen a la italiana i guanyen per 1-0 a un equip europeu cansat (São Paulo 1, Liverpool 0). Amics culers, com ja he dit altres cops, tenir el millor equip del món i jugar un futbol deliciós no assegura res. S’ha perdut la copa que s’havia de guanyar amb la xorra, és un fet. A partir d’ara que cadascú busqui el motiu que cregui adient, però insisteixo: la prepotència, és pecat.
MOSKOVSKAYA. El napolità de rialla prepotent i pinta xulesca ha guanyat també el FIFA World Player. A part dels «Ya lo anunciamos», hi ha la questió de que està passant quan Cannavaro ha guanyat aquests dos premis. La resta del món està equivocada?. Els culers són els líders espirituals d’una creuada contra la resta del món i la seva visió del futbol?. O simplement, estem fent un gra massa amb Cannavaro només perquè ara juga al Madrid i amb el mundial al sarró, es passeja tocant-se la faba?..Una cosa és que algú, com jo, pensi que no hauria d’haver guanyat aquests premis. I l’altre, que de sobte don Fabio sigui tant dolent com Mario, el gran fitxatge d’Eusebio, a la Rosaleda ara farà tres anys. Jo no li hauria donat el premi, però tampoc trobo cap sorpresa ni escàndol que hagi guanyat després del mundial i una temporada correcte a la Juve. Si el premi depengues del que està fent aquesta temporada, en canvi....
MEUQUES. Per cert, algú s’e nrecorda ara de la gran idea d’anar a jugar amb patins a Sudamerica?. Ja s’han fet endarrere els pares d’aquest Frankenstein de la política esportiva., no?. No he seguit el tema durant les meves vacances, però s’en parla poc, per sort. Per sort, perquè si s’en parles, Catalunya seria qui perdria.
dijous, de desembre 14, 2006
JE M’APELLE ERNEST pel cansalader de Gràcia
Benach. Ernest Benach. El Molt Honorable President del Parlament de Catalunya. Una de les estrelles invitades del cercle virtuós. Se suposa que aquesta setmana s’ha agafat vacances o excedència ja que ha decidit passar-la sencera al Japó com un aficionat més del Barça, amb la diferència que, en el seu cas, el viatget el sufraguem no només els ciutadans de Catalunya sinó tots els socis del Barça. Per tant, pago per partida doble.
La pregunta és: cal que Benach acompanyi el Barça al Japó? O pitjor: cal que Benach estigui a la Llotja del Camp Nou en gairebé tots els partits del Barça? Jo crec que no, però es veu que la seva presència es feia indispensable al Japó, ja que el Barça (novament en el seu vessant global) ha estat rebut al Parlament japonès. El més gros del cas és que la recepció era tan important que no hi ha anat ni el mateix Laporta, que com sempre arriba tard als llocs.
La part bona d’aquest viatge és que demostra que el president del Parlament és un càrrec inútil més enllà de vigilar la guarderia quan els nostres diputats s’exalten. I la part negativa és que no entenc la necessitat de ser rebuts al Japó, a no ser que la selecció catalana de korfbal estigui interessada a inscriure’s als Jocs asiàtics.
Sé que és una collonada, però aquest tio em fot ràbia. Bàsicament perquè continua comportant-se com un aficionat. Tot i ser un càrrec buit, ell se sent l'estrella fins al punt que va exigir a Maragall anar a la reunió del pacte de Miravet perquè "no pot ser que no hi sigui la segona autoritat del país". També vol ser estrella mediàtica: no ha renunciat al seu article setmanal en un diari esportiu on escriu, per exemple, que l’afició del Barça és la millor del món, però li censura els xiulets als partits de Champions quan es canten per megafonia les recomanacions per abandonar l’estadi als aficionats rivals en la seva llengua. Diu: “He viatjat força i no he vist que passés res semblant en cap altre estadi”. Jo m’atreviria a dir que això s’ha convertit gairebé en un ritual de conya cap al rival en tots els partits de Champions, i que l’estrany és que no passi, sense que ningú se senti greument ofès com el Molt Honorable. El que està clar és que, a part de gras, Benach està sord com una tàpia.
I sempre que hi ha una estrella hi ha d'haver un estrellat. Estrellats en aquest cas. Clàudia Vives-Fierro i Josep Cubells, els dos directius del Barça que assistiran al sorteig de Champions a Nyon. Evidentment no han estat elegits pels seus coneixements futbolístics. La pregunta és: no han anat al Japó perquè la mamella del club no dóna per pagar les vacances de la directiva al complet o perquè són els dos únics que curren.
MÉS BACARDI
Després de tota la setmana sentint plorar amb el puto jet lag, una de dos: o els mexicans són una banda, molt pitjor equip del que se suposava, o Rijkaard i cia. s’estaven posant la bena abans de fer-se la ferida. Gran estratègia dialèctica? Home, potser sí. Però el que no cola és que de cara a la final ara diguin que el favorit és l’Internacional de Portoalegre. Ja que hi hem anat, guanyem-lo, però si aquest torneig fos el Gamper, la Directiva hauria de dimitir.
L’ALMAX
Com que no acostumo a mentir, els fets m’acostumen a donar la raó. La setmana passada la vaig acusar d’apunyalar-me, i alguns (com el Frank de Palmer de Laxe) vau sortir a defensar-la airadament. Però la bruixa ha atacat de nou, apunyalant-me en antena. Només li perdono perquè la pobre haurà de fer un enllaç a Dusseldorf per arribar a Zurich. És evident que l’han castigat.
AFTER HOUR
7 enviats especials al Japó. Mmmm... Crec que entre l’excursió de Benach i això es podrien fer un parell de preguntes parlamentàries ben maques. Entra, sacarina!
Benach. Ernest Benach. El Molt Honorable President del Parlament de Catalunya. Una de les estrelles invitades del cercle virtuós. Se suposa que aquesta setmana s’ha agafat vacances o excedència ja que ha decidit passar-la sencera al Japó com un aficionat més del Barça, amb la diferència que, en el seu cas, el viatget el sufraguem no només els ciutadans de Catalunya sinó tots els socis del Barça. Per tant, pago per partida doble.
La pregunta és: cal que Benach acompanyi el Barça al Japó? O pitjor: cal que Benach estigui a la Llotja del Camp Nou en gairebé tots els partits del Barça? Jo crec que no, però es veu que la seva presència es feia indispensable al Japó, ja que el Barça (novament en el seu vessant global) ha estat rebut al Parlament japonès. El més gros del cas és que la recepció era tan important que no hi ha anat ni el mateix Laporta, que com sempre arriba tard als llocs.
La part bona d’aquest viatge és que demostra que el president del Parlament és un càrrec inútil més enllà de vigilar la guarderia quan els nostres diputats s’exalten. I la part negativa és que no entenc la necessitat de ser rebuts al Japó, a no ser que la selecció catalana de korfbal estigui interessada a inscriure’s als Jocs asiàtics.
Sé que és una collonada, però aquest tio em fot ràbia. Bàsicament perquè continua comportant-se com un aficionat. Tot i ser un càrrec buit, ell se sent l'estrella fins al punt que va exigir a Maragall anar a la reunió del pacte de Miravet perquè "no pot ser que no hi sigui la segona autoritat del país". També vol ser estrella mediàtica: no ha renunciat al seu article setmanal en un diari esportiu on escriu, per exemple, que l’afició del Barça és la millor del món, però li censura els xiulets als partits de Champions quan es canten per megafonia les recomanacions per abandonar l’estadi als aficionats rivals en la seva llengua. Diu: “He viatjat força i no he vist que passés res semblant en cap altre estadi”. Jo m’atreviria a dir que això s’ha convertit gairebé en un ritual de conya cap al rival en tots els partits de Champions, i que l’estrany és que no passi, sense que ningú se senti greument ofès com el Molt Honorable. El que està clar és que, a part de gras, Benach està sord com una tàpia.
I sempre que hi ha una estrella hi ha d'haver un estrellat. Estrellats en aquest cas. Clàudia Vives-Fierro i Josep Cubells, els dos directius del Barça que assistiran al sorteig de Champions a Nyon. Evidentment no han estat elegits pels seus coneixements futbolístics. La pregunta és: no han anat al Japó perquè la mamella del club no dóna per pagar les vacances de la directiva al complet o perquè són els dos únics que curren.
MÉS BACARDI
Després de tota la setmana sentint plorar amb el puto jet lag, una de dos: o els mexicans són una banda, molt pitjor equip del que se suposava, o Rijkaard i cia. s’estaven posant la bena abans de fer-se la ferida. Gran estratègia dialèctica? Home, potser sí. Però el que no cola és que de cara a la final ara diguin que el favorit és l’Internacional de Portoalegre. Ja que hi hem anat, guanyem-lo, però si aquest torneig fos el Gamper, la Directiva hauria de dimitir.
L’ALMAX
Com que no acostumo a mentir, els fets m’acostumen a donar la raó. La setmana passada la vaig acusar d’apunyalar-me, i alguns (com el Frank de Palmer de Laxe) vau sortir a defensar-la airadament. Però la bruixa ha atacat de nou, apunyalant-me en antena. Només li perdono perquè la pobre haurà de fer un enllaç a Dusseldorf per arribar a Zurich. És evident que l’han castigat.
AFTER HOUR
7 enviats especials al Japó. Mmmm... Crec que entre l’excursió de Benach i això es podrien fer un parell de preguntes parlamentàries ben maques. Entra, sacarina!
diumenge, de desembre 10, 2006
dissabte, de desembre 09, 2006
EL PAÍS DELS PATINS. Per l'Escorta de la Campiona
Sempre he pensat que a vegades, dins de l'ambient que vivim entre la premsa a Can Barça, es viu massa una sensació de que estem de tornada de tot. De que vivim enfilats a una atalaia des de la que podem criticar-ho tot, com si tots tinguessim en propietat la veritat absoluta. És a dir, que aixó de crear un blog anomenat rajar per rajar era una idea genial per plasmar el que es viu en el dia a dia, doncs masses cops s'abusa del "rajar per rajar". De forma grauita. És a dir, que si no rajes, no ets "cool".
Però després de llegir els darrers comentaris, i no parlo d'aquest incis freak de Guadalajara del que en sóc un dels culpables, m'he adonat que com ja heu apuntat altres abans, la federació de patinatge ha aconseguit que qualsevol rajada que fem sigui fluixa. Mereixen un munt de pals a les palmes de les mans i dels peus, i recuperar les velles pràctiques de tortures als soldats soviètics que practicaven a l'Afganistan els anys 80...
Ara, aportaré un altre punt de vista. La critica per l'afer "catalunya sudaca" l'han de rebre els senyors dels patins i els polítics, però mai el país. Perquè aquest afer tan ridicul ha provocat més riotes i comentaris entre la premsa que pels carrers de les nostres ciutats. És a dir, que no interessa a gairebé ningú. Potser a nosaltres si -jo el primer-, però entre amics, familiars i borratxos de barra no ha generat interes. La gent de carrer només parla del gol de Ronaldinho contra els alemanys, no de la federació "pirata" de patinatge de Sudamerica. Per exemple, quan es va produir el famos afer de l'estatut, digue-me estupid, vaig anar a aquella manifestació que es va fer i que tothom va considerar un èxit de convocatòria, malgrat l'insuportable presència de l'insuportable Joel Joan. I a l'hora de la veritat, aquella manifestació no va aplegar ni el 20% de les persones que van sortir al carrer per celebrar els èxits del Barça. És a dir, que quan el Barça és tira un pet, el país es tapa el nas, i si els polítics es caguen a sobre en canvi, són pocs els que senten la pudor. L'abstenció de les darreres eleccions en serien un altre exemple.
Per aixó potser molts es permeten criticar-ho tot des de les alçades, a Ciutat Badia. Perquè de fet, treballar amb el Barça és ja potser tant important, o més, que fer política al Parlament, vist alló que fa moure de veritat a Catalunya. Ronaldinho és més famos que Saura (potser és bo) i Rijkaard crea més consens que Montilla. És a dir, que com que aquesta tonteria de l'hoquei és absurda i s'ha fet malament -aquesta federació ni tant sols ens assegura anar al mundial-, no crec que s'en parli molt d'aqui un temps, de tot aixó. La majoria de la gent no recorda Macau, però si recorda el gol de Ronaldinho al Sevilla. És o no és així?. Tota aquesta colla d'impresentables han aconseguit que a la gent del carrer els faci tant fàstic el que passa als despatxos, que els polítics poden saltar de ridicul en ridicul sense que afecti a la "plebe". "Pan y circo", ja ho deien aquells romans de les pelis guarres de Tinto Brass. el problema és que d'aqui poc tindrem circ amb el de Porto Alegre, però "pa" no massa... que car que està tot, collons!.
MOSKOVSKAYA. Així que d'aqui ben poc, ja estarem tots pendents del mundialet del Japó dels dallonses. Perquè és el que la gent vol veure. I jo em pregunto, perquè el Barça no ha demanat suspendre el partit amb la Real per prerarar bé la cita mundialista?. Potser té la sort de que la resta d'equips ja han acabat les seves lligues i non estan al 100%, però haver aterrat al Japó el dia 5 o 6, com la resta d'equips, hauria permes preparar la cita amb més calma. Si l'America, que acaba de jugar les semifinals de la lliga mexicana i si te ritme de competició, dona la sorpresa, haurem de recuperar el discurs posterior a la desfeta en la Supercopa de Monaco i començar a rajar amb fonaments. El Barça és absolutament superior, però ara que ja sabem que el Dr.Fuentes no xutava els nostres gladiadors, tinc por de que tant partit i tant viatge els pugui deixar cansats i exposats al ridicul mundialista.
PD: Obivmanent, els nostres mitjans de comunicació són els primers en rebre amb satisfacció la notícia de que el Barça s'esta pocs dies al Japó. Aixó de gratar-se les butxaques..
Sempre he pensat que a vegades, dins de l'ambient que vivim entre la premsa a Can Barça, es viu massa una sensació de que estem de tornada de tot. De que vivim enfilats a una atalaia des de la que podem criticar-ho tot, com si tots tinguessim en propietat la veritat absoluta. És a dir, que aixó de crear un blog anomenat rajar per rajar era una idea genial per plasmar el que es viu en el dia a dia, doncs masses cops s'abusa del "rajar per rajar". De forma grauita. És a dir, que si no rajes, no ets "cool".
Però després de llegir els darrers comentaris, i no parlo d'aquest incis freak de Guadalajara del que en sóc un dels culpables, m'he adonat que com ja heu apuntat altres abans, la federació de patinatge ha aconseguit que qualsevol rajada que fem sigui fluixa. Mereixen un munt de pals a les palmes de les mans i dels peus, i recuperar les velles pràctiques de tortures als soldats soviètics que practicaven a l'Afganistan els anys 80...
Ara, aportaré un altre punt de vista. La critica per l'afer "catalunya sudaca" l'han de rebre els senyors dels patins i els polítics, però mai el país. Perquè aquest afer tan ridicul ha provocat més riotes i comentaris entre la premsa que pels carrers de les nostres ciutats. És a dir, que no interessa a gairebé ningú. Potser a nosaltres si -jo el primer-, però entre amics, familiars i borratxos de barra no ha generat interes. La gent de carrer només parla del gol de Ronaldinho contra els alemanys, no de la federació "pirata" de patinatge de Sudamerica. Per exemple, quan es va produir el famos afer de l'estatut, digue-me estupid, vaig anar a aquella manifestació que es va fer i que tothom va considerar un èxit de convocatòria, malgrat l'insuportable presència de l'insuportable Joel Joan. I a l'hora de la veritat, aquella manifestació no va aplegar ni el 20% de les persones que van sortir al carrer per celebrar els èxits del Barça. És a dir, que quan el Barça és tira un pet, el país es tapa el nas, i si els polítics es caguen a sobre en canvi, són pocs els que senten la pudor. L'abstenció de les darreres eleccions en serien un altre exemple.
Per aixó potser molts es permeten criticar-ho tot des de les alçades, a Ciutat Badia. Perquè de fet, treballar amb el Barça és ja potser tant important, o més, que fer política al Parlament, vist alló que fa moure de veritat a Catalunya. Ronaldinho és més famos que Saura (potser és bo) i Rijkaard crea més consens que Montilla. És a dir, que com que aquesta tonteria de l'hoquei és absurda i s'ha fet malament -aquesta federació ni tant sols ens assegura anar al mundial-, no crec que s'en parli molt d'aqui un temps, de tot aixó. La majoria de la gent no recorda Macau, però si recorda el gol de Ronaldinho al Sevilla. És o no és així?. Tota aquesta colla d'impresentables han aconseguit que a la gent del carrer els faci tant fàstic el que passa als despatxos, que els polítics poden saltar de ridicul en ridicul sense que afecti a la "plebe". "Pan y circo", ja ho deien aquells romans de les pelis guarres de Tinto Brass. el problema és que d'aqui poc tindrem circ amb el de Porto Alegre, però "pa" no massa... que car que està tot, collons!.
MOSKOVSKAYA. Així que d'aqui ben poc, ja estarem tots pendents del mundialet del Japó dels dallonses. Perquè és el que la gent vol veure. I jo em pregunto, perquè el Barça no ha demanat suspendre el partit amb la Real per prerarar bé la cita mundialista?. Potser té la sort de que la resta d'equips ja han acabat les seves lligues i non estan al 100%, però haver aterrat al Japó el dia 5 o 6, com la resta d'equips, hauria permes preparar la cita amb més calma. Si l'America, que acaba de jugar les semifinals de la lliga mexicana i si te ritme de competició, dona la sorpresa, haurem de recuperar el discurs posterior a la desfeta en la Supercopa de Monaco i començar a rajar amb fonaments. El Barça és absolutament superior, però ara que ja sabem que el Dr.Fuentes no xutava els nostres gladiadors, tinc por de que tant partit i tant viatge els pugui deixar cansats i exposats al ridicul mundialista.
PD: Obivmanent, els nostres mitjans de comunicació són els primers en rebre amb satisfacció la notícia de que el Barça s'esta pocs dies al Japó. Aixó de gratar-se les butxaques..
divendres, de desembre 08, 2006
PROVINCIANS AMB PATINS pel cansalader de Gràcia
És patètic. Fa 2 dies que han tornat Carod i Niubó, i ja tornem a fer el ridícul. Ara han inscrit la Federació Catalana de Patinatge a Sud-amèrica perquè pugui competir oficialment.
Ja va ser prou lamentable l'assemblea de la FIRS a Fresno (tot i que en aquell cas el ridícul no el fèiem nosaltres), i encara més la foto que es va fer el figurant Niubó després que el TAS obligués a repetir la votació: recordeu el Pallasso General de l'Esport fent amb les mans un '2 a 1', pocs dies abans que ens tornessin a tombar l'oficialitat a Roma? Allò ja es va fer molt pesat, i es van llançar molts diners nostres per comprar vots de Federacions tercermundistes, però encara es podia entendre perquè nosaltres lluitàvem amb pedres.
Però aquesta opereta de competir a Sud-amèrica a mi m'avergonyeix. Com que els europeus no els convencem, doncs anem a fer el ridícul amb els amics sud-americans fins que la FIRS ens torni a dir que no. Prou ja, home. Però no ho veuen Carod, Niubó i cia. que estan donant tots els arguments als que ens diuen provincians.
Històricament hem estat un poble derrotat i donat pel cul, però teníem una mica d'orgull. Ara tenim un president andalús i ens dediquem a fer el ridícul per les amèriques. El feixista Paniagua, el que ensenyava el passaport, es deu estar descollonant.
Com que veig que la cosa pot continuar degenerant, llanço una proposta per Niubó: enlloc d'anar amb patins i stick, els jugadors catalans podrien anar al torneig sud-americà amb espardenyes sobre rodes i una falç. I enlloc de la coquillera, una faixa de casteller reforçada.
Si continuem així, la pròxima vegada votaré Ciutadans.
MÉS BACARDI
Els pericos són una raça a extingir per insuportable. Fa un mes es volien carregar l'entrenador, i ara, després de jugar bé dos partits (contra el pitjor Ajax de la història i contra un Sevilla de Feria d'Abril) ja miren cap amunt. El càlcul de diumenge a la nit era: "ja estem a la mateixa distància del descens que de la Champions". Al president que es volia carregar l'entrenador li pregunten si s'ha superat l'inici problemàtic i diu que mai no hi ha hagut cap problema. Quin penques i quin boig perillós. Però el pitjor és que TV3 decideix fer un publireportatge de Tamudo i encara es queixen perquè va després de la prèvia del Barça-Werder Bremen. Però és que no ho enteneu? Sou Zimbawe. No interesseu a ningú. El que és escandalós, i no resisteix una pregunta parlamentària, és que TV3 us pagui 3.000 quilos a l'any per drets de televisió. Però qui collons vol veure l'Espanyol per televisió? Vaja, que gairebé m'hauria agradat que el Barça caigués a la UEFA per eliminar-vos nosaltres mateixos i arrodonir el millor any de la història.
L'ALMAX
El periodisme d'investigació continua elevant el nivell. El franceset de Le Monde assegura que ha vist una planificació de la preparació física feta pel carnisser Fuentes. On s'intenta que els jugadors estiguin al màxim pel Mundial. Normal, és el que més interessa al Barça. Si li interessa, la setmana vinent penjo una planificació per aquesta temporada feta del meu puny i lletra amb especial intensitat marcada sobre el Gamper.
AFTER HOUR
Ojo que la Bruixa European Tour acaba l'any amb força. Després de mostrar la seva indignació per no haver anat a Bremen, ha estat convocada pel FIFA World Player a Zuric. Per continuar la gira, apunyala qui sigui.
És patètic. Fa 2 dies que han tornat Carod i Niubó, i ja tornem a fer el ridícul. Ara han inscrit la Federació Catalana de Patinatge a Sud-amèrica perquè pugui competir oficialment.
Ja va ser prou lamentable l'assemblea de la FIRS a Fresno (tot i que en aquell cas el ridícul no el fèiem nosaltres), i encara més la foto que es va fer el figurant Niubó després que el TAS obligués a repetir la votació: recordeu el Pallasso General de l'Esport fent amb les mans un '2 a 1', pocs dies abans que ens tornessin a tombar l'oficialitat a Roma? Allò ja es va fer molt pesat, i es van llançar molts diners nostres per comprar vots de Federacions tercermundistes, però encara es podia entendre perquè nosaltres lluitàvem amb pedres.
Però aquesta opereta de competir a Sud-amèrica a mi m'avergonyeix. Com que els europeus no els convencem, doncs anem a fer el ridícul amb els amics sud-americans fins que la FIRS ens torni a dir que no. Prou ja, home. Però no ho veuen Carod, Niubó i cia. que estan donant tots els arguments als que ens diuen provincians.
Històricament hem estat un poble derrotat i donat pel cul, però teníem una mica d'orgull. Ara tenim un president andalús i ens dediquem a fer el ridícul per les amèriques. El feixista Paniagua, el que ensenyava el passaport, es deu estar descollonant.
Com que veig que la cosa pot continuar degenerant, llanço una proposta per Niubó: enlloc d'anar amb patins i stick, els jugadors catalans podrien anar al torneig sud-americà amb espardenyes sobre rodes i una falç. I enlloc de la coquillera, una faixa de casteller reforçada.
Si continuem així, la pròxima vegada votaré Ciutadans.
MÉS BACARDI
Els pericos són una raça a extingir per insuportable. Fa un mes es volien carregar l'entrenador, i ara, després de jugar bé dos partits (contra el pitjor Ajax de la història i contra un Sevilla de Feria d'Abril) ja miren cap amunt. El càlcul de diumenge a la nit era: "ja estem a la mateixa distància del descens que de la Champions". Al president que es volia carregar l'entrenador li pregunten si s'ha superat l'inici problemàtic i diu que mai no hi ha hagut cap problema. Quin penques i quin boig perillós. Però el pitjor és que TV3 decideix fer un publireportatge de Tamudo i encara es queixen perquè va després de la prèvia del Barça-Werder Bremen. Però és que no ho enteneu? Sou Zimbawe. No interesseu a ningú. El que és escandalós, i no resisteix una pregunta parlamentària, és que TV3 us pagui 3.000 quilos a l'any per drets de televisió. Però qui collons vol veure l'Espanyol per televisió? Vaja, que gairebé m'hauria agradat que el Barça caigués a la UEFA per eliminar-vos nosaltres mateixos i arrodonir el millor any de la història.
L'ALMAX
El periodisme d'investigació continua elevant el nivell. El franceset de Le Monde assegura que ha vist una planificació de la preparació física feta pel carnisser Fuentes. On s'intenta que els jugadors estiguin al màxim pel Mundial. Normal, és el que més interessa al Barça. Si li interessa, la setmana vinent penjo una planificació per aquesta temporada feta del meu puny i lletra amb especial intensitat marcada sobre el Gamper.
AFTER HOUR
Ojo que la Bruixa European Tour acaba l'any amb força. Després de mostrar la seva indignació per no haver anat a Bremen, ha estat convocada pel FIFA World Player a Zuric. Per continuar la gira, apunyala qui sigui.
dimecres, de desembre 06, 2006
UNA BREU REFLEXIÓ SOBRE GUADALAJARA Pel futur alcalde de Laxe
Arrel de l'article de l'Escorta i del posterior comentari del sempre brillant Ascaso s'ha obert un debat apassionant sobre la feina dels companys mexicans que donen la pallissa casi cada dia al Camp Nou, en el que penso que tots teniu raó. Els tius aquests són molt pesats, però posats a la seva pell, amb el que els hi deu costar el viatge, entenc que ho hagin de justificar amb una pregunta al dia sobre Márquez o Giovani dos Santos.
Dit això, la comparació de la Guadalajara de Mèxic amb la Guadalajara d'Espanya m'ha fet recordar una antiga teoria meva que només porta a una conclusió, Guadalajara no existeix. I no parlo de la mexicana, que com a mínim la coneixem per la cançó, sino que parlo de la pressumpta Guadalajara que hi ha a prop de Madrid.
Algú ha estat a Guadalajara? Algú coneix a cap persona de Guadalajara? Hi ha un sol personatge famós que sigui de Guadalajara? Un equip que destaqui en cap esport? Un actor, un músic, un artista? Un plat típic? Algú coneix res de Guadalajara? Com es diuen els habitants de Guadalajara? Si la resposta a totes aquestes preguntes ha estat negativa, com és el meu cas, llavors estareu d'acord amb mi que Guadalajara no existeix.
Sé que és una tonteria, però m'ha vingut al cap i com estava una mica espès, ressacós i sense ganes d'escriure, us he volgut transmetre aquesta teoria.
SWEET HOME PERALADA
L'amic Larsson és una font inesgotable. Ens va putejar i torejar quan era aqui mil vegades, ens va dir que no sabia res sobre el seu futur i 10 minuts després es feia la foto amb la samarreta del Helsingborg, i ara ens torna a enganyar. Primer diu que se'n va per la familia i per tornar a casa, després diu que al desembre no vindria perque ha de jugar la Royal League (o una cosa així) i quan veu els diners del Manchester li ha faltat temps per demostrar que és un mercenari més, un home sense paraula i un impostor com una casa. Apa, Henrik, que et vagi molt bé a Manchester, a veure com t'ho fas sense les passades de gol que tenies al Barça i espero que segueixis fallant gols cantats com feies aqui. La gent et pot estimar, però a mi no me la tornes a fotre, fill de puta. Gudjhonsen és molt millor.
CIUTAT BADIA
Els amics de Ciutat Badia estàn perdent el control de la zona mixta, un espai que va camí de desaparèixer al pas que anem. Ells no ho fan bé, és cert, però nosaltres tampoc. Si tots anem a la nostra bola i passem de tot ens ho carregarem. Que surtin més jugadors és el primer pas per trobar la solució, però que els periodistes ens comportem una mica també ho és. Borja Bilbao hauria retirat unes quantes acreditacions dimarts...
Per cert, els habitants de Guadalajara sembla ser que es diuen alcarreños, una altra prova de que no existeixen. O alguna vegada heu utilitzat aquesta paraula?
Arrel de l'article de l'Escorta i del posterior comentari del sempre brillant Ascaso s'ha obert un debat apassionant sobre la feina dels companys mexicans que donen la pallissa casi cada dia al Camp Nou, en el que penso que tots teniu raó. Els tius aquests són molt pesats, però posats a la seva pell, amb el que els hi deu costar el viatge, entenc que ho hagin de justificar amb una pregunta al dia sobre Márquez o Giovani dos Santos.
Dit això, la comparació de la Guadalajara de Mèxic amb la Guadalajara d'Espanya m'ha fet recordar una antiga teoria meva que només porta a una conclusió, Guadalajara no existeix. I no parlo de la mexicana, que com a mínim la coneixem per la cançó, sino que parlo de la pressumpta Guadalajara que hi ha a prop de Madrid.
Algú ha estat a Guadalajara? Algú coneix a cap persona de Guadalajara? Hi ha un sol personatge famós que sigui de Guadalajara? Un equip que destaqui en cap esport? Un actor, un músic, un artista? Un plat típic? Algú coneix res de Guadalajara? Com es diuen els habitants de Guadalajara? Si la resposta a totes aquestes preguntes ha estat negativa, com és el meu cas, llavors estareu d'acord amb mi que Guadalajara no existeix.
Sé que és una tonteria, però m'ha vingut al cap i com estava una mica espès, ressacós i sense ganes d'escriure, us he volgut transmetre aquesta teoria.
SWEET HOME PERALADA
L'amic Larsson és una font inesgotable. Ens va putejar i torejar quan era aqui mil vegades, ens va dir que no sabia res sobre el seu futur i 10 minuts després es feia la foto amb la samarreta del Helsingborg, i ara ens torna a enganyar. Primer diu que se'n va per la familia i per tornar a casa, després diu que al desembre no vindria perque ha de jugar la Royal League (o una cosa així) i quan veu els diners del Manchester li ha faltat temps per demostrar que és un mercenari més, un home sense paraula i un impostor com una casa. Apa, Henrik, que et vagi molt bé a Manchester, a veure com t'ho fas sense les passades de gol que tenies al Barça i espero que segueixis fallant gols cantats com feies aqui. La gent et pot estimar, però a mi no me la tornes a fotre, fill de puta. Gudjhonsen és molt millor.
CIUTAT BADIA
Els amics de Ciutat Badia estàn perdent el control de la zona mixta, un espai que va camí de desaparèixer al pas que anem. Ells no ho fan bé, és cert, però nosaltres tampoc. Si tots anem a la nostra bola i passem de tot ens ho carregarem. Que surtin més jugadors és el primer pas per trobar la solució, però que els periodistes ens comportem una mica també ho és. Borja Bilbao hauria retirat unes quantes acreditacions dimarts...
Per cert, els habitants de Guadalajara sembla ser que es diuen alcarreños, una altra prova de que no existeixen. O alguna vegada heu utilitzat aquesta paraula?
diumenge, de desembre 03, 2006
ESPES, ESPES...PER L'ESCORTA DE LA CAMPIONA.
Tinc mandra, son, i estic ratllat de tant escriure, així que no espereu res de mi. Bé, tampoc ho heu fet mai. Miro enrera pensant en la setmaneta de merda, i recordo aquell gran acte de presentació del mundialet de clubs del Japó. Quina basura.
I han algunes coses que m'indignen de la premsa de fora. Sobretot, de la mexicana. Una premsa prepotent, que per començar, ja parlar com si l'America de Mexic hagues eliminat els coreans de nom inpronunciable. D'acord que són favorits, pero no pots anar preguntant als jugadors del Barça preguntes del tipus "que jugadores del America teme mas para el partido del Japon?".. Tant de bo els coreans els hi cardin una bona golejada, als espaldas mojadas. Bé, de fet a gairebé ningú importen els mexicans, menys a mi, que els tinc mania.
Els brasilers, força bé. I els japonesos i coreans, servils com sempre, submissos. Com si Ronaldinho fos un emperador, abaixant el cap. I la gent de la FIFA, fluixa, com sempre. No se't poden acabar les fotocopies del dosier d'informació. I no en pots presentar un ple d'errades. El caos que es va viure després a la zona mixta ja és diferent. Una selva, en que cadascú, depenent del mitja on sigui, ho veurà d'una forma o d'una altre. Com a membre del gremi de la premsa escrita, reconec que sento desesperació quan els jugadors arriben cremats a la nostra zona. Amb aixó no acuso a ningú, però els últims sempre rebran més. En un dia de partit és lògic que en primer lloc hi siguien les ràdios, pel tema del directe. Però en una zona mixta com la de dijous, realment fa falta?. No es podrien moure de forma rotatoria les posicions?. No se qui és el culpable, però la zona de premsa de Ciutat Badia es fa petita els dies importants, i es nova de trinca.
MOSKOVSKAYA. Uns petits apunts sobre certes coses que s'han dit aquesta setmana:
1. No pots atacar que Cannavaro s'emporti la pilota d'or parlant del que ha fet amb el Madrid, com molts han fet. De fet, s'ha parlat més del que ha fet amb el Madrid, que del que va fer amb la Juve. Independentment de si s'està a favor o en contra, cal tenir clar que el premi li donen per la temporada passada, no per aquesta.
2.Que algú contracti un psicoleg a Eto'o. Qui feia poc deia que mai s'hauria de donar el premi a un defensa, de sobte diu que Cannavaro s'ho mereix i li sembla bé.
3.Visca la democràcia. Per fi a la ràdio del Cansalader es van sentir frases com "els que volem que perdi el Barça volem una victòria del Werder" o "vull un Espanyol-Barça a la UEFA". Aixó és una tertúlia animada. Una mica de merder, cony.
4.Tema Larsson. Una cosa és pensar que el suec és hipocrita, i l'altre, convertir-lo en el judes més gran des de el "Judes" original, Figo i Maurice Mo Johnston. Quan pamfletisme..
5.S'acosta el mundialet dels japonesos. Senyors del gremi radiofonic, oi que pot ser sucos veure com es cobrirà la cita?.
6.Cas Piterman. No ho venem com un cas d'anticatalanisme. Simplement, el sonat aquest és un FILL DE LA GRAN PUTA en el sentit menys negatiu de l'expressió. És a dir, que és un fill de puta i li agrada ser-ho. I com a tal, sap com tocar els ous a la gent. Si Carreras és català, doncs "català de merda". Si s'ha quedat sense pare, doncs es caga en el pare. I si te nens petits, doncs.."que mis hijos se follen a tus hijos". Aquest darrer insult m'ha impresionat profundament.
Tinc mandra, son, i estic ratllat de tant escriure, així que no espereu res de mi. Bé, tampoc ho heu fet mai. Miro enrera pensant en la setmaneta de merda, i recordo aquell gran acte de presentació del mundialet de clubs del Japó. Quina basura.
I han algunes coses que m'indignen de la premsa de fora. Sobretot, de la mexicana. Una premsa prepotent, que per començar, ja parlar com si l'America de Mexic hagues eliminat els coreans de nom inpronunciable. D'acord que són favorits, pero no pots anar preguntant als jugadors del Barça preguntes del tipus "que jugadores del America teme mas para el partido del Japon?".. Tant de bo els coreans els hi cardin una bona golejada, als espaldas mojadas. Bé, de fet a gairebé ningú importen els mexicans, menys a mi, que els tinc mania.
Els brasilers, força bé. I els japonesos i coreans, servils com sempre, submissos. Com si Ronaldinho fos un emperador, abaixant el cap. I la gent de la FIFA, fluixa, com sempre. No se't poden acabar les fotocopies del dosier d'informació. I no en pots presentar un ple d'errades. El caos que es va viure després a la zona mixta ja és diferent. Una selva, en que cadascú, depenent del mitja on sigui, ho veurà d'una forma o d'una altre. Com a membre del gremi de la premsa escrita, reconec que sento desesperació quan els jugadors arriben cremats a la nostra zona. Amb aixó no acuso a ningú, però els últims sempre rebran més. En un dia de partit és lògic que en primer lloc hi siguien les ràdios, pel tema del directe. Però en una zona mixta com la de dijous, realment fa falta?. No es podrien moure de forma rotatoria les posicions?. No se qui és el culpable, però la zona de premsa de Ciutat Badia es fa petita els dies importants, i es nova de trinca.
MOSKOVSKAYA. Uns petits apunts sobre certes coses que s'han dit aquesta setmana:
1. No pots atacar que Cannavaro s'emporti la pilota d'or parlant del que ha fet amb el Madrid, com molts han fet. De fet, s'ha parlat més del que ha fet amb el Madrid, que del que va fer amb la Juve. Independentment de si s'està a favor o en contra, cal tenir clar que el premi li donen per la temporada passada, no per aquesta.
2.Que algú contracti un psicoleg a Eto'o. Qui feia poc deia que mai s'hauria de donar el premi a un defensa, de sobte diu que Cannavaro s'ho mereix i li sembla bé.
3.Visca la democràcia. Per fi a la ràdio del Cansalader es van sentir frases com "els que volem que perdi el Barça volem una victòria del Werder" o "vull un Espanyol-Barça a la UEFA". Aixó és una tertúlia animada. Una mica de merder, cony.
4.Tema Larsson. Una cosa és pensar que el suec és hipocrita, i l'altre, convertir-lo en el judes més gran des de el "Judes" original, Figo i Maurice Mo Johnston. Quan pamfletisme..
5.S'acosta el mundialet dels japonesos. Senyors del gremi radiofonic, oi que pot ser sucos veure com es cobrirà la cita?.
6.Cas Piterman. No ho venem com un cas d'anticatalanisme. Simplement, el sonat aquest és un FILL DE LA GRAN PUTA en el sentit menys negatiu de l'expressió. És a dir, que és un fill de puta i li agrada ser-ho. I com a tal, sap com tocar els ous a la gent. Si Carreras és català, doncs "català de merda". Si s'ha quedat sense pare, doncs es caga en el pare. I si te nens petits, doncs.."que mis hijos se follen a tus hijos". Aquest darrer insult m'ha impresionat profundament.
dimarts, de novembre 28, 2006
DE 2 EN 2 COM ELS PETITS SUISSE per la bruixa d'or
Perdoneu, però és que m'he descuidat de rajar de Massip i seria imperdonable per part meva. En un atac de solidaritat cap a Xesco Espar, Massip va dient a tothom que li pregunta que aquest equip d'handbol se'l va trobar fet i que no hi té cap responsabilitat. Quina manera de baixar-se del carro més poc elegant.
Perdoneu, però és que m'he descuidat de rajar de Massip i seria imperdonable per part meva. En un atac de solidaritat cap a Xesco Espar, Massip va dient a tothom que li pregunta que aquest equip d'handbol se'l va trobar fet i que no hi té cap responsabilitat. Quina manera de baixar-se del carro més poc elegant.
DE TANT EN TANT ESCRIC PER NO FER UN LLEIG per la bruixa d’or
He tornat. No em flagel·laré per la meva absència. Us he estalviat unes setmanes de llegir textos plans, avorrits i sense cap mena de gràcia (això no vol dir que el d’avui no ho sigui, només que, en tot cas, els anteriors us els he estalviat). O sigui que gairebé m’hauríeu de donar les gràcies.
En fi, que aquest article no serà cap obra d’art com tampoc no ho és el gol de Ronaldinho de dissabte (què ben enllaçat!). Sí, d’acord, un gol maco però, rebaixem eufòries que el Barça anava 3 a 0, Ronaldinho fa un mal control de pit i això l’obliga a fer una acrobàcia per rematar la pilota. A més, el marca amb la mirada un tal Cygan que si ens refiem del criteri dels experts en futbol internacional es veu que és un paquet.
Em sembla un sacrilegi comparar el gol de Ronaldinho amb el de Rivaldo contra el València. Primer de tot perquè no és el mateix arriscar-se a fer una xilena amb 3 a 0 que amb 2 a 2 i amb la Champions en joc i segon, a nivell estètic: el remat és més potent, des de fora de l'àrea i Rivaldo marca molt millor els passos.
Això sí, tant Frank de Boer com Xavi tenen l’autèntic mèrit d’aquests gols.
POCIONS I BEURATGES DIVERSOS
No perdo el son perquè li donin la pilota d'or a un jugador del Barça, a Cannavaro o a Cygan. Per tant, ni em plantejo si se'l mereix o no. El que em sembla de jutjat de guàrdia és que l'any que li donen a Ronaldinho recordem que la pilota d'or és el premi més prestigiós que hi ha a nivell individual, mentre que l'any que li donen a Cannavaro resulta que ens plantegem qui vota aquest premi i que fins i tot insinuem que es dóna en funció d'uns suposats interessos foscos. Au va!
Passem a temes més apassionants... Box de què??? Uf, podeu dir-li com vulgueu que no deixa de ser una petita gran trampa. Ara, que trencant una llança en favor de la ràdio nacional de catalunya, haig de dir que no ens hauriem d’escandalitzar amb tanta facilitat. De barbaritats, n’hem fet tots. A més, en això de fer trampes legalment justificables, hi tenen la mà trencada, o no recordeu el dia en què van muntar quatre preguntes de roda de premsa i ens van vendre que havien entrevistat Ronaldinho en exclusiva? Aquestes coses passen…
Per cert, ara que parlem de mans trencades, us informo que el lisiat és a punt de tornar. I insisteixo pels desconfiats: va ser un accident. Qui es podia imaginar que no havia tret la mà de la porta…?
COP D’ESCOMBRA
L’amic Frank Rikaard va de gracioset per la vida. És ben lliure de fer-ho però jo ja no el trobo divertit.
He tornat. No em flagel·laré per la meva absència. Us he estalviat unes setmanes de llegir textos plans, avorrits i sense cap mena de gràcia (això no vol dir que el d’avui no ho sigui, només que, en tot cas, els anteriors us els he estalviat). O sigui que gairebé m’hauríeu de donar les gràcies.
En fi, que aquest article no serà cap obra d’art com tampoc no ho és el gol de Ronaldinho de dissabte (què ben enllaçat!). Sí, d’acord, un gol maco però, rebaixem eufòries que el Barça anava 3 a 0, Ronaldinho fa un mal control de pit i això l’obliga a fer una acrobàcia per rematar la pilota. A més, el marca amb la mirada un tal Cygan que si ens refiem del criteri dels experts en futbol internacional es veu que és un paquet.
Em sembla un sacrilegi comparar el gol de Ronaldinho amb el de Rivaldo contra el València. Primer de tot perquè no és el mateix arriscar-se a fer una xilena amb 3 a 0 que amb 2 a 2 i amb la Champions en joc i segon, a nivell estètic: el remat és més potent, des de fora de l'àrea i Rivaldo marca molt millor els passos.
Això sí, tant Frank de Boer com Xavi tenen l’autèntic mèrit d’aquests gols.
POCIONS I BEURATGES DIVERSOS
No perdo el son perquè li donin la pilota d'or a un jugador del Barça, a Cannavaro o a Cygan. Per tant, ni em plantejo si se'l mereix o no. El que em sembla de jutjat de guàrdia és que l'any que li donen a Ronaldinho recordem que la pilota d'or és el premi més prestigiós que hi ha a nivell individual, mentre que l'any que li donen a Cannavaro resulta que ens plantegem qui vota aquest premi i que fins i tot insinuem que es dóna en funció d'uns suposats interessos foscos. Au va!
Passem a temes més apassionants... Box de què??? Uf, podeu dir-li com vulgueu que no deixa de ser una petita gran trampa. Ara, que trencant una llança en favor de la ràdio nacional de catalunya, haig de dir que no ens hauriem d’escandalitzar amb tanta facilitat. De barbaritats, n’hem fet tots. A més, en això de fer trampes legalment justificables, hi tenen la mà trencada, o no recordeu el dia en què van muntar quatre preguntes de roda de premsa i ens van vendre que havien entrevistat Ronaldinho en exclusiva? Aquestes coses passen…
Per cert, ara que parlem de mans trencades, us informo que el lisiat és a punt de tornar. I insisteixo pels desconfiats: va ser un accident. Qui es podia imaginar que no havia tret la mà de la porta…?
COP D’ESCOMBRA
L’amic Frank Rikaard va de gracioset per la vida. És ben lliure de fer-ho però jo ja no el trobo divertit.
dilluns, de novembre 27, 2006
ESCRIC DES DEL BOX... Pel futur alcalde de Laxe
No demanaré disculpes per la meva absència durant un parell de setmanes, ja que en altres ocasions heu desaparegut la majoria i aqui no ha passat res. En tot cas, hem de demanar disculpes tots com a colectiu perquè som lamentables i hauriem de tenir una miqueta més de compromís de cara al blog i cuidar-lo, ja que si no se'ns morirà.
Dit això, deixeu-me que justifiqui el meu silenci. A les darreres setmanes, els meus articles han provocat trucades de diversos companys de la professió que no entenen el sentit d'aquesta web i que no tenen sentit del humor. Vem crear aquest blog per rajar i per riure, no per que la gent s'enfadi amb nosaltres i si els companys no saben encaixar una crítica feta amb sentit del humor i carinyo, anem malament. Però han estat molts els que s'han molestat, uns de bon rotllo, altres no tant, i per això he estat uns dies calladet. I deixarem aqui el tema, tot i que em sobti que els que més s'emprenyen són autèntics especialistes en apunyalar companys per l'esquena.
Amic Sacarina, t'has lluit amb el teu article. Primer de tot, tema Bremen. Si només dius la tonteria del Box a la primera conexió i no ho repeteixes mai més, o escoltes tot el programa o et creus que hi ha algú a Bremen. A partir d'aqui, cada conexió presta a la confusió i desde fora sembla que sigui intencionat. I si el Box està a la ràdio i així ho expliques, perquè el so era telefònic i no d'estudi? Enganyem als oients, que això ho fem tots, però no a la resta de la professió, si us plau. I per cert, si el mestre i els seus deixebles s'enfaden quan Eto'o no parla català, perquè li diem en anglès a una cosa que es pot dir de moltes maneres en català? O la paraula Box no té traducció?
Sobre el tema de les bicis també és indignant el teu comentari. Si vols els que van en bici agafen tots el cotxe i així anem tots a prendre pel cul. I pot haver-hi tius que vagin massa follats amb les bicis pel carrer, com passa amb les motos i amb els cotxes, però si vols seu un dia a la Diagonal i mira la de capullos que van a peu pel carril bici tot i tenir tota la vorera per ells. En això són especialistes les àvies, que van pel carril bici buscant que algú les atropelli amb una felicitat envejable.
Però el més indignant és que ens recriminis no haver sortit de nit a Sofia. En primer lloc crec que no he canviat de número i no vaig rebre cap trucada teva. No expliquis mentides, saps que no vaig sortir perque t'ho vaig dir, però a mi no em vas trucar. En canvi, fa setmanes que reclames trucades nocturnes des dels viatges i el Bisbe i jo ho provem practicament a cada desplaçament. La resposta és sempre la mateixa. Cap. Ni tan sols al dia seguent et dignes a respondre. I després reclames trucades. Lamentable.
CIUTAT BADIA
Només diré una cosa, mireu com va el handball des que Balducci ja no és el cap de premsa i no acompanya als jugadors a les entrevistes. Queda clar que la secció no ha assimilat la baixa de l'italià, el cop ha estat durissim i aixi ens va, perdent partits per dotze gols de diferència.
No demanaré disculpes per la meva absència durant un parell de setmanes, ja que en altres ocasions heu desaparegut la majoria i aqui no ha passat res. En tot cas, hem de demanar disculpes tots com a colectiu perquè som lamentables i hauriem de tenir una miqueta més de compromís de cara al blog i cuidar-lo, ja que si no se'ns morirà.
Dit això, deixeu-me que justifiqui el meu silenci. A les darreres setmanes, els meus articles han provocat trucades de diversos companys de la professió que no entenen el sentit d'aquesta web i que no tenen sentit del humor. Vem crear aquest blog per rajar i per riure, no per que la gent s'enfadi amb nosaltres i si els companys no saben encaixar una crítica feta amb sentit del humor i carinyo, anem malament. Però han estat molts els que s'han molestat, uns de bon rotllo, altres no tant, i per això he estat uns dies calladet. I deixarem aqui el tema, tot i que em sobti que els que més s'emprenyen són autèntics especialistes en apunyalar companys per l'esquena.
Amic Sacarina, t'has lluit amb el teu article. Primer de tot, tema Bremen. Si només dius la tonteria del Box a la primera conexió i no ho repeteixes mai més, o escoltes tot el programa o et creus que hi ha algú a Bremen. A partir d'aqui, cada conexió presta a la confusió i desde fora sembla que sigui intencionat. I si el Box està a la ràdio i així ho expliques, perquè el so era telefònic i no d'estudi? Enganyem als oients, que això ho fem tots, però no a la resta de la professió, si us plau. I per cert, si el mestre i els seus deixebles s'enfaden quan Eto'o no parla català, perquè li diem en anglès a una cosa que es pot dir de moltes maneres en català? O la paraula Box no té traducció?
Sobre el tema de les bicis també és indignant el teu comentari. Si vols els que van en bici agafen tots el cotxe i així anem tots a prendre pel cul. I pot haver-hi tius que vagin massa follats amb les bicis pel carrer, com passa amb les motos i amb els cotxes, però si vols seu un dia a la Diagonal i mira la de capullos que van a peu pel carril bici tot i tenir tota la vorera per ells. En això són especialistes les àvies, que van pel carril bici buscant que algú les atropelli amb una felicitat envejable.
Però el més indignant és que ens recriminis no haver sortit de nit a Sofia. En primer lloc crec que no he canviat de número i no vaig rebre cap trucada teva. No expliquis mentides, saps que no vaig sortir perque t'ho vaig dir, però a mi no em vas trucar. En canvi, fa setmanes que reclames trucades nocturnes des dels viatges i el Bisbe i jo ho provem practicament a cada desplaçament. La resposta és sempre la mateixa. Cap. Ni tan sols al dia seguent et dignes a respondre. I després reclames trucades. Lamentable.
CIUTAT BADIA
Només diré una cosa, mireu com va el handball des que Balducci ja no és el cap de premsa i no acompanya als jugadors a les entrevistes. Queda clar que la secció no ha assimilat la baixa de l'italià, el cop ha estat durissim i aixi ens va, perdent partits per dotze gols de diferència.
diumenge, de novembre 26, 2006
NPI ... pel Sacarina
Torno al rajarxrajar. I la primera rajada és per mi i la resta de companys que han practicat l'absentisme rajador. La meva crisi creativa m'ha afectat més del que esperava però també als amics alcalde, bruixa i bisbe. Sense que serveixi de precedent, un parell de flors per al caRnsalader i l'escorta per mantenir viva la flama d'aquest blog que cada dia llegeix més gent i que, de tant en tant, genera petites baralles en algunes redaccions.
Dit això, pals. Al caRnsalader. Hem fet prou coses junts com per saber que habitualment contrastes les informacions abans de publicar-les. En puc donar fe. Per això intueixo que hi ha hagut algú que ha intentat intoxicar-te i has picat. Un mínim esforç per contrastar rumors i hauries pogut comprovar que ningú simular que algú havia viatjat a Bremen per explicar un partit. Amb una trucada n'hi hauria hagut prou per descobrir que la persona en qüestió estava ubicada al "Box de narració per imatges".
Això si, escoltaré amb atenció els discursos dels que ara rajen en defensa de l'ètica quan narrin els partits de Japó des de les redaccions de Barcelona...
Tallat sense Sucre
La gent que va amb bicicleta per la ciutat són una colla d'indesitjables. Són la nova dictadura. Ara que els cotxes i les motos comencen a ser perseguits, proposo una ràzzia nocturna per eliminar propietaris de bicicletes. Els mateixos que van per les voreres com si fossin Cippollini. El pitjor del cas és que el supermegaconseller Saura no farà res contra aquests especímens lamentables. És que ni tan sols van dopats com qualsevol ciclista decent.
Gintonic de Bombay
Palet als enviats especials a Sofia. Trucada a les dues de la matinada i ni un membre del comando aprofitant la nit búlgara. Hem d'encaixar la derrota i esperar un partit de tornada.
Torno al rajarxrajar. I la primera rajada és per mi i la resta de companys que han practicat l'absentisme rajador. La meva crisi creativa m'ha afectat més del que esperava però també als amics alcalde, bruixa i bisbe. Sense que serveixi de precedent, un parell de flors per al caRnsalader i l'escorta per mantenir viva la flama d'aquest blog que cada dia llegeix més gent i que, de tant en tant, genera petites baralles en algunes redaccions.
Dit això, pals. Al caRnsalader. Hem fet prou coses junts com per saber que habitualment contrastes les informacions abans de publicar-les. En puc donar fe. Per això intueixo que hi ha hagut algú que ha intentat intoxicar-te i has picat. Un mínim esforç per contrastar rumors i hauries pogut comprovar que ningú simular que algú havia viatjat a Bremen per explicar un partit. Amb una trucada n'hi hauria hagut prou per descobrir que la persona en qüestió estava ubicada al "Box de narració per imatges".
Això si, escoltaré amb atenció els discursos dels que ara rajen en defensa de l'ètica quan narrin els partits de Japó des de les redaccions de Barcelona...
Tallat sense Sucre
La gent que va amb bicicleta per la ciutat són una colla d'indesitjables. Són la nova dictadura. Ara que els cotxes i les motos comencen a ser perseguits, proposo una ràzzia nocturna per eliminar propietaris de bicicletes. Els mateixos que van per les voreres com si fossin Cippollini. El pitjor del cas és que el supermegaconseller Saura no farà res contra aquests especímens lamentables. És que ni tan sols van dopats com qualsevol ciclista decent.
Gintonic de Bombay
Palet als enviats especials a Sofia. Trucada a les dues de la matinada i ni un membre del comando aprofitant la nit búlgara. Hem d'encaixar la derrota i esperar un partit de tornada.
MEA CULPA. Per l'Escorta de la Campiona.
Cansalader, com el brasiler dels gols impossibles, ets tu qui tires del carro del blogg.... perquè els demes estem en una fase de desidia absoluta, jo el primer.
Ara, millor tenir desidia, que caure en el pecat de l'hipocresia i la mentida fàcil: Aquests dies s'ha vist com molts venen la moto de que Mourinho volia perdre a Bremen. Una bajanada sense sentit. Realment algú que es mires el partit pot creure-ho?. Ara resultarà que la culpa d'haver de vendre un Barça-Werder com si fos una final sigui del portuguès, no fotem.
L'altre moto que s'ha venut és aquella de que es a Sofia es va fer bé la feina, doncs no importava jugar bé. Una altra mentida. A Sofia es va fer pena, i només el fet de jugar contra la Banda Municipal de Sofia i provincies (les famoses voces bulgaras, especialistes en cantades), va evitar mals majors. Si el Madrid juga de puta pena i guanya, és un pecat capítal. Si ho fa el Barça, és comprensible. Senyors, o venem jogo bonito o no el venem, que aquest equip no jugava de puta pena a un camp de merda des de aquell desplaçament al camp del Matador Puchov, equip que ja és a segona divisió. (No conto el partit a Donestk perquè van jugar els alevins). Per sort, va arribar la festa amb el Vila-real, i tot oblidat. Un partit en que faltava un dels grans creadors de debtas: Riquelme. Ell i Mourinho poden emplenar moltes hores de debats i de tertúlies.
Del viatge a Sofia, per cert, destacar el caos amb el tema de facturar les maletes, fet que provocar més d'una queixa. Destacar també que la Bruixa semblava picada per la mosca tse-tse perquè no va sortir de sota una jaqueta que duia per barret. I com no, destacar el caos búlgar, amb la típica tendència a deixar que paies amb pinta de meuca, nens malcriats i mafiosos que es dediquen a robar cotxes puguin ser a la zona mixta demanant autografs. De ben segur algun d'aquests tenia alguna cosa a veure en el fet que el cotxe robat a Beckham aparegues a Macedònia no fa tant (per Macedonia entenem el país balcànic, i no el grup de nenes que fa veure que són inocents, i ja s'han menjat més polles que bocates).
MOSKOVSKAYA. Ahir tenia cagarrines i no vaig sortir de casa. En un moment de desesperació vaig veure un tros de Torrente 3. Encara no l'havia vista, i vaig trobar delicios que tres jugadors del Real Mandril acceptessin aparèixer en una casa de putes, dient alló de..."Que te pasa, puto gordo?". Total, si ja treballen en una casa de putes...
SOFIA. Parlant de putes, qui eren aquelles senyoretes amb escots fins el melic i llavis inflats amb plàstic que donaven voltes pel hall de l'hotel on eren els jugadors del Barça, i es presentava la Penya de l'Stoitxkov?. Perquè aquesta Penya només té un sol soci????...que potser tenia ganes de protagonisme, el búlgar?. No seria plan de repetir numerets com els de les senyoretes que volien una firma al banderi abans d'un Rayo-Barça, no?.
PUTES. No deixem el tema. Respecto la feina de Playboy TV. Si algú vol mirar-lo, és lliure de fer-ho. Tinc algun familiar adicte al tema. Però que coi pinta la Natasha aquesta a una zona mixta?. No entenc que cony foten els periquitos acreditant-la. A Ciutat Badia per lo menys no acrediten a premsa rosa, pel que esperem que mantinguin les conilletes ben lluny. Separem tetes i pilotes, i després, de nit, ja passarem de les pilotes a les tetes en debats alcoholics. Perquè Bisbe, alló era una pseudo-porno, malgrat la teva excitació. No felatio=no porno.
Ata cansalader...la teva crítica a les conilletes m'agrada, però a la teva ràdio hi havia una excitació i una alegria que et deixa en minoria absoluta a casa teva. Posa una mica d'ordre, que veuen dos tetes i ja perden els papers...
Cansalader, com el brasiler dels gols impossibles, ets tu qui tires del carro del blogg.... perquè els demes estem en una fase de desidia absoluta, jo el primer.
Ara, millor tenir desidia, que caure en el pecat de l'hipocresia i la mentida fàcil: Aquests dies s'ha vist com molts venen la moto de que Mourinho volia perdre a Bremen. Una bajanada sense sentit. Realment algú que es mires el partit pot creure-ho?. Ara resultarà que la culpa d'haver de vendre un Barça-Werder com si fos una final sigui del portuguès, no fotem.
L'altre moto que s'ha venut és aquella de que es a Sofia es va fer bé la feina, doncs no importava jugar bé. Una altra mentida. A Sofia es va fer pena, i només el fet de jugar contra la Banda Municipal de Sofia i provincies (les famoses voces bulgaras, especialistes en cantades), va evitar mals majors. Si el Madrid juga de puta pena i guanya, és un pecat capítal. Si ho fa el Barça, és comprensible. Senyors, o venem jogo bonito o no el venem, que aquest equip no jugava de puta pena a un camp de merda des de aquell desplaçament al camp del Matador Puchov, equip que ja és a segona divisió. (No conto el partit a Donestk perquè van jugar els alevins). Per sort, va arribar la festa amb el Vila-real, i tot oblidat. Un partit en que faltava un dels grans creadors de debtas: Riquelme. Ell i Mourinho poden emplenar moltes hores de debats i de tertúlies.
Del viatge a Sofia, per cert, destacar el caos amb el tema de facturar les maletes, fet que provocar més d'una queixa. Destacar també que la Bruixa semblava picada per la mosca tse-tse perquè no va sortir de sota una jaqueta que duia per barret. I com no, destacar el caos búlgar, amb la típica tendència a deixar que paies amb pinta de meuca, nens malcriats i mafiosos que es dediquen a robar cotxes puguin ser a la zona mixta demanant autografs. De ben segur algun d'aquests tenia alguna cosa a veure en el fet que el cotxe robat a Beckham aparegues a Macedònia no fa tant (per Macedonia entenem el país balcànic, i no el grup de nenes que fa veure que són inocents, i ja s'han menjat més polles que bocates).
MOSKOVSKAYA. Ahir tenia cagarrines i no vaig sortir de casa. En un moment de desesperació vaig veure un tros de Torrente 3. Encara no l'havia vista, i vaig trobar delicios que tres jugadors del Real Mandril acceptessin aparèixer en una casa de putes, dient alló de..."Que te pasa, puto gordo?". Total, si ja treballen en una casa de putes...
SOFIA. Parlant de putes, qui eren aquelles senyoretes amb escots fins el melic i llavis inflats amb plàstic que donaven voltes pel hall de l'hotel on eren els jugadors del Barça, i es presentava la Penya de l'Stoitxkov?. Perquè aquesta Penya només té un sol soci????...que potser tenia ganes de protagonisme, el búlgar?. No seria plan de repetir numerets com els de les senyoretes que volien una firma al banderi abans d'un Rayo-Barça, no?.
PUTES. No deixem el tema. Respecto la feina de Playboy TV. Si algú vol mirar-lo, és lliure de fer-ho. Tinc algun familiar adicte al tema. Però que coi pinta la Natasha aquesta a una zona mixta?. No entenc que cony foten els periquitos acreditant-la. A Ciutat Badia per lo menys no acrediten a premsa rosa, pel que esperem que mantinguin les conilletes ben lluny. Separem tetes i pilotes, i després, de nit, ja passarem de les pilotes a les tetes en debats alcoholics. Perquè Bisbe, alló era una pseudo-porno, malgrat la teva excitació. No felatio=no porno.
Ata cansalader...la teva crítica a les conilletes m'agrada, però a la teva ràdio hi havia una excitació i una alegria que et deixa en minoria absoluta a casa teva. Posa una mica d'ordre, que veuen dos tetes i ja perden els papers...
divendres, de novembre 24, 2006
OKUPES pel cansalader de Gràcia
Pobres okupes del Makabra. Quina pena que em fan, ells que són artistes i no tenen espai per fer el saltimbanqui. Les institucions feixistes no només no els proporcionen un espai on perfeccionar aquestes habilitats tan útils a la societat com tocar els bongos, fer malabars o actuacions de circ alternatiu sinó que a sobre els han desnonat. A mi també m'agradaria tenir espai a casa per jugar a golf, però em foto i visc en un piset de 50 metres, i a sobre el pago. Però avui vull parlar dels altres okupes, els que no detenen, els de la pitjor espècie.
Abans que cap altre, els okupes més estranys del món, estimats companys, sou vosaltres. Vosaltres que teniu una cadena posada en aquest humil blog, cadascun un dia, però feu com els okupes pijos i us quedeu a casa els papas. Ja no vindreu més al casal rajador? Heu deixat d'estimar la rajada? Impostors.
La okupa Otero, que torna a tirar les cadenes a TV3, ha tardat exactament dos programes a perpetrar una sessió en què els seus menuts parlen d'homes i dones. Ja m'estranyava que deixés passar l'oportunitat de vomitar la seva filosofia feminista.
L'okupa Blatter continua instal·lat a la FIFA des d'on mama totes les polles que se li posen a tiro. L'última la de Ramon Calderón, al qual va agrair que hagi agafat el testimoni de Florentino per retornar el Reial Madrid on li correspon i, sobretot, va tenir els collons de regalar-li les oïdes afirmant que "el Reial Madrid és més que un club". O és un fill de puta, o no té cap interès per la història del futbol i el que ha passat en aquest país el segle passat, o simplement tira flors allà on passa sense mesurar conseqüències. O totes tres coses. Això sí, quan l'okupa Blatter torni a Barcelona, l'okupa Laporta se li posarà de genolls per mamar-li, per entomar-la o per totes dues coses.
I acabo amb l'okupa Natacha. Sí, l'ex de Gran Hermano, que ara treballa a Playboy TV, i que dijous va okupar Montjuïc vestida com una autèntica puta. Per mi, que es vesteixi com vulgui, i en aquest cas anava molt ben vestida si el que volia era escalfar el personal. El tema és que si acreditem aquesta barjaula, a partir d'ara també haurem d'acreditar els tomates i caigaquiencaigas diversos. I sí, fa molta gràcia que la senyoreta vingui a ensenyar les mamelles després d'un Espanyol-Zulte Waregem, però si els ajuntem tots a la zona mixta després ens queixarem que no es pot treballar.
Menció especial mereix el mestre okupa, que permet (o fomenta?) connexions des de Bremen que jo diria que eren des d'un telèfon de la redacció de la casa gran. Ai, aquests discursos...
Doncs sí, aquesta setmana estic molt poc inspirat, però jo almenys escric. A partir d'ara sou el Komando Lamentable. A cagar, ganduls!
PD1: Sacarina, el teu cas és preocupant. Si no em vas enganyar, dilluns ja estaves escrivint. Estàs revisant la Bíblia o és que la bruixa t'ha encomanat la seva falta d'inspiració.
PD2: Quin membre del Komando no té temps d'escriure perquè aviat serà empresari televisiu? Me ocultas algo?
Pobres okupes del Makabra. Quina pena que em fan, ells que són artistes i no tenen espai per fer el saltimbanqui. Les institucions feixistes no només no els proporcionen un espai on perfeccionar aquestes habilitats tan útils a la societat com tocar els bongos, fer malabars o actuacions de circ alternatiu sinó que a sobre els han desnonat. A mi també m'agradaria tenir espai a casa per jugar a golf, però em foto i visc en un piset de 50 metres, i a sobre el pago. Però avui vull parlar dels altres okupes, els que no detenen, els de la pitjor espècie.
Abans que cap altre, els okupes més estranys del món, estimats companys, sou vosaltres. Vosaltres que teniu una cadena posada en aquest humil blog, cadascun un dia, però feu com els okupes pijos i us quedeu a casa els papas. Ja no vindreu més al casal rajador? Heu deixat d'estimar la rajada? Impostors.
La okupa Otero, que torna a tirar les cadenes a TV3, ha tardat exactament dos programes a perpetrar una sessió en què els seus menuts parlen d'homes i dones. Ja m'estranyava que deixés passar l'oportunitat de vomitar la seva filosofia feminista.
L'okupa Blatter continua instal·lat a la FIFA des d'on mama totes les polles que se li posen a tiro. L'última la de Ramon Calderón, al qual va agrair que hagi agafat el testimoni de Florentino per retornar el Reial Madrid on li correspon i, sobretot, va tenir els collons de regalar-li les oïdes afirmant que "el Reial Madrid és més que un club". O és un fill de puta, o no té cap interès per la història del futbol i el que ha passat en aquest país el segle passat, o simplement tira flors allà on passa sense mesurar conseqüències. O totes tres coses. Això sí, quan l'okupa Blatter torni a Barcelona, l'okupa Laporta se li posarà de genolls per mamar-li, per entomar-la o per totes dues coses.
I acabo amb l'okupa Natacha. Sí, l'ex de Gran Hermano, que ara treballa a Playboy TV, i que dijous va okupar Montjuïc vestida com una autèntica puta. Per mi, que es vesteixi com vulgui, i en aquest cas anava molt ben vestida si el que volia era escalfar el personal. El tema és que si acreditem aquesta barjaula, a partir d'ara també haurem d'acreditar els tomates i caigaquiencaigas diversos. I sí, fa molta gràcia que la senyoreta vingui a ensenyar les mamelles després d'un Espanyol-Zulte Waregem, però si els ajuntem tots a la zona mixta després ens queixarem que no es pot treballar.
Menció especial mereix el mestre okupa, que permet (o fomenta?) connexions des de Bremen que jo diria que eren des d'un telèfon de la redacció de la casa gran. Ai, aquests discursos...
Doncs sí, aquesta setmana estic molt poc inspirat, però jo almenys escric. A partir d'ara sou el Komando Lamentable. A cagar, ganduls!
PD1: Sacarina, el teu cas és preocupant. Si no em vas enganyar, dilluns ja estaves escrivint. Estàs revisant la Bíblia o és que la bruixa t'ha encomanat la seva falta d'inspiració.
PD2: Quin membre del Komando no té temps d'escriure perquè aviat serà empresari televisiu? Me ocultas algo?
dijous, de novembre 16, 2006
EL JOC DELS DISBARATS pel cansalader de Gràcia
Suposo que tothom recorda aquell joc en què el de la teva esquerra et preguntava per què serveix el paper de water i tu preguntaves al de la teva dreta alguna cosa que generés alguna combinació pregunta-resposta divertida. Doncs la comunicació del Barça és similar però la combinació entre el que passa i el que responen, més que graciós, sona indignant. Aquesta setmana n’hem tingut un parell d’exemples.
Per una banda, el tristament famós exdirector del Museu Albert Pujol, un personatge que, a priori, em mereix la mateixa credibilitat que la directiva: cap. Però fa una sèrie d’acusacions greus: que si s’han eliminat els treballadors del club recomanats per Sandro Rosell, que si s’han duplicat càrrecs i la xifra de treballadors del club quan el programa d'en Jan i els seus col·legues prometia tot el contrari, que si han desaparegut obres d’art del Museu i que es passen factures per tasques que abans es feien gratuïtament, i sobretot, que una de les treballadores de Relacions Públiques d’última generació té fitxa comunitària però no parla català, ni anglès. Això no seria greu, perquè el cap de comunicació del club, l’amo de Ciutat Badia, tampoc parla anglès i bé que resisteix; però es veu que la italiana excel·leix tant en les relacions horitzontals com en les públiques.
Al que anava: creient-te o no tota aquesta merda, esbombada un cop has cobrat la generosa indemnització del club, i sent greu la mera suposició que el club sigui un cau de tràfic d’influències carregat d’amiguets, querides, cosines i polítics amb carnet diversos, el més greu és que el club emet un nota pública en què ve a dir que el tal Pujol era un incompetent i que va revendre una de les invitacions que li tocaven per un partit, cosa que, per altra banda, ja ha passat altres vegades, i, a més, no seria aquesta una directiva gaire legitimada per parlar de distribució d’entrades. Ni un sol desmentiment de totes les acusacions, cosa que invita a pensar que no ha dit cap mentida, o que el club es veu incapaç de rebatre-les.
Pregunta: era tan llarga la peça excluisiva de Txiki descartant fitxatges que el rajador del Museu no cabia al TN? Comunicació Express.
I encara una altra d’incomunicació. L’Espanyol-Barça femení de la setmana vinent s’havia de jugar dissabte 25 al migdia televisat pel canal 33. D’entrada, l’entrenador del Barça diu que sí, però després el club diu que no. La Federació Catalana i l’Espanyol no saben per què, i l’únic argument de l’home que pren la decisió (Alexanko) són “motius tècnics” perquè algunes jugadores treballen dissabte al matí. La magnitud de la tragèdia augmenta quan l’entrenador del Barça femení s’assabenta que el club no vol televisar el partit a través de la Federació Catalana, i prometo que el que escriu li va haver de donar el telèfon mòbil d’Alexanko perquè pugués demanar-li explicacions. Així, és molt difícil que l’Espanyol no es cregui el que tothom pensa: que el que no vol el Barça és que es vegi per la tele un altre 7 a 1 com el d’aquest estiu.
Ah, que me n'oblidava! L'extinció de la secció de ciclisme és, segons el comunicat del club, una "reformulació" que farà que el ciclisme del Barça passi de competir a participar en bicicletades populars. No és més fàcil dir que mantenir-la costa un ronyó, que fer-la competitiva i portar-la al Tour costa els dos ronyons, i que corres el risc que et surti algun drogat que engegui a la merda la imatge de bons-minyons-UNICEF que estem fomentant? Doncs això: incomunicació.
MÉS BACARDI
Otero, no em ratllis. Torna a TV3 per enèsima vegada, i la “seva nova proposta” és un programa en què els nens parlen de coses de grans. Nova? Ja ningú no recorda el mític Juego de niños i els seus gallifantes? La part bona és que almenys, rodejada de nens, la mítica Otero no ens ratllarà amb els seus habituals mítings socialisto-feministes.
L’ALMAX
El FCnBa ressorgeix de la mà del croat tatuat, que s’ha decidit a jugar a futbol aeri. Però no ha millorat prou perquè deixi de preguntar-me si Marc Gasol faria el mateix servei cobrant una tercera part.
AFTER HOUR
L’exhibició de Ronaldinho contra el Saragossa només ha tingut una cosa dolenta: han sotit tots els ja ho deia jo... Però és que algú ha discutit que aquest tio és el millor del món? Oi que no? Una altra cosa és que els que no hem de vendre tasses ni videos cometéssim l’heretgia de dir que no està bé (que encara no ho està) i que si està més dies a l’eufemístic gimnàs que entrenant-se li costarà molt posar-se bé. Prou ja de passar factures, collons!
PD1: Coca-coles, ja veus que compleixo les meves promeses. Quan ens veurem les cares a la pista?
PD2: Una pregunta sobre Ciutat Badia: el que ha deixat l’handbol passa a ser l’Oficina d’Atenció al Jugador del Palau? Tinc molta curiositat...
Suposo que tothom recorda aquell joc en què el de la teva esquerra et preguntava per què serveix el paper de water i tu preguntaves al de la teva dreta alguna cosa que generés alguna combinació pregunta-resposta divertida. Doncs la comunicació del Barça és similar però la combinació entre el que passa i el que responen, més que graciós, sona indignant. Aquesta setmana n’hem tingut un parell d’exemples.
Per una banda, el tristament famós exdirector del Museu Albert Pujol, un personatge que, a priori, em mereix la mateixa credibilitat que la directiva: cap. Però fa una sèrie d’acusacions greus: que si s’han eliminat els treballadors del club recomanats per Sandro Rosell, que si s’han duplicat càrrecs i la xifra de treballadors del club quan el programa d'en Jan i els seus col·legues prometia tot el contrari, que si han desaparegut obres d’art del Museu i que es passen factures per tasques que abans es feien gratuïtament, i sobretot, que una de les treballadores de Relacions Públiques d’última generació té fitxa comunitària però no parla català, ni anglès. Això no seria greu, perquè el cap de comunicació del club, l’amo de Ciutat Badia, tampoc parla anglès i bé que resisteix; però es veu que la italiana excel·leix tant en les relacions horitzontals com en les públiques.
Al que anava: creient-te o no tota aquesta merda, esbombada un cop has cobrat la generosa indemnització del club, i sent greu la mera suposició que el club sigui un cau de tràfic d’influències carregat d’amiguets, querides, cosines i polítics amb carnet diversos, el més greu és que el club emet un nota pública en què ve a dir que el tal Pujol era un incompetent i que va revendre una de les invitacions que li tocaven per un partit, cosa que, per altra banda, ja ha passat altres vegades, i, a més, no seria aquesta una directiva gaire legitimada per parlar de distribució d’entrades. Ni un sol desmentiment de totes les acusacions, cosa que invita a pensar que no ha dit cap mentida, o que el club es veu incapaç de rebatre-les.
Pregunta: era tan llarga la peça excluisiva de Txiki descartant fitxatges que el rajador del Museu no cabia al TN? Comunicació Express.
I encara una altra d’incomunicació. L’Espanyol-Barça femení de la setmana vinent s’havia de jugar dissabte 25 al migdia televisat pel canal 33. D’entrada, l’entrenador del Barça diu que sí, però després el club diu que no. La Federació Catalana i l’Espanyol no saben per què, i l’únic argument de l’home que pren la decisió (Alexanko) són “motius tècnics” perquè algunes jugadores treballen dissabte al matí. La magnitud de la tragèdia augmenta quan l’entrenador del Barça femení s’assabenta que el club no vol televisar el partit a través de la Federació Catalana, i prometo que el que escriu li va haver de donar el telèfon mòbil d’Alexanko perquè pugués demanar-li explicacions. Així, és molt difícil que l’Espanyol no es cregui el que tothom pensa: que el que no vol el Barça és que es vegi per la tele un altre 7 a 1 com el d’aquest estiu.
Ah, que me n'oblidava! L'extinció de la secció de ciclisme és, segons el comunicat del club, una "reformulació" que farà que el ciclisme del Barça passi de competir a participar en bicicletades populars. No és més fàcil dir que mantenir-la costa un ronyó, que fer-la competitiva i portar-la al Tour costa els dos ronyons, i que corres el risc que et surti algun drogat que engegui a la merda la imatge de bons-minyons-UNICEF que estem fomentant? Doncs això: incomunicació.
MÉS BACARDI
Otero, no em ratllis. Torna a TV3 per enèsima vegada, i la “seva nova proposta” és un programa en què els nens parlen de coses de grans. Nova? Ja ningú no recorda el mític Juego de niños i els seus gallifantes? La part bona és que almenys, rodejada de nens, la mítica Otero no ens ratllarà amb els seus habituals mítings socialisto-feministes.
L’ALMAX
El FCnBa ressorgeix de la mà del croat tatuat, que s’ha decidit a jugar a futbol aeri. Però no ha millorat prou perquè deixi de preguntar-me si Marc Gasol faria el mateix servei cobrant una tercera part.
AFTER HOUR
L’exhibició de Ronaldinho contra el Saragossa només ha tingut una cosa dolenta: han sotit tots els ja ho deia jo... Però és que algú ha discutit que aquest tio és el millor del món? Oi que no? Una altra cosa és que els que no hem de vendre tasses ni videos cometéssim l’heretgia de dir que no està bé (que encara no ho està) i que si està més dies a l’eufemístic gimnàs que entrenant-se li costarà molt posar-se bé. Prou ja de passar factures, collons!
PD1: Coca-coles, ja veus que compleixo les meves promeses. Quan ens veurem les cares a la pista?
PD2: Una pregunta sobre Ciutat Badia: el que ha deixat l’handbol passa a ser l’Oficina d’Atenció al Jugador del Palau? Tinc molta curiositat...
dissabte, de novembre 11, 2006
FARSÒVIA..PER L'ESCORTA DE LA CAMPIONA
Catalunya m'encanta. No faré cap discurs patriota, simplement m'encnata perquè no deixa de sorpendre'm dia a dia. Veure tots els pijos de la part alta de Barcelona, tota la Barcelona benestant, demanant a la seva criada filipina l'olla per fer una casserolada a l'estil "No a la guerra" és una imatge genial. Ara, que de raons potser no els hi manquen, doncs com deia un sms que el Bisbe va enviar-me, tindrem un govern amb Montilla dominant l'area lingüistica quan no parla català, Carod a relaciones exteriors i no parla anglès, i Saura portant els Mossos d'esquadra quan havia defensant el moviment okupa. Bé, Catalunya.
Com, sempre ens queda el Polonia. El problema però, és que no ens queda el Varsòvia, una de les grans decepcions de la meva vida juntament amb el fluix paper de Tommy N'Kono al Sabadell. Parlant amb algú que veu les coses des de dins del programa vaig saber que el prorama podria tenir les hores contades. No sorpren. La gent s'esperava un Polonia en versió futbolística, a mig camí de la parodia dels polítics i l'històric "Força Barça". Amb Laporta fotent-se com un bacó menjant de tot, algun jugador tornant a la Masia dormit després d'una sessió al Bikini, amb una gastrointeritis fingida...Rijkaard fumant maria...però quin país, el nostre, on pots parodiar els polítics i aquests et riuen les gràcies http://www.youtube.com/watch?v=6ykDmk3v8F0 .
Però al Barça no el pots tocar. Amb els drets de televisió en joc, TV3 no deixarà mai tanta llibertat a Varsòvia.
Per cert, tots haureu rebut el mail sobre el professor universitari de Ciutadans. Mr. Tubau, i el seu comentari a una alumna fa anys, comentat-li que "la debes chupar muy bien". Realment aquesta gent sorpren perquè no fa falta que se'ls critiqui massa. Simplement es posen en evidència ells sols. Albertito Rivera, per exemple, no va tenir cap problema en defensar la selecció catalana de natació quan es dedicava a nedar...amb banyador, és clar.
MOSKOVSKAYA. Un dels nostres herois està trist. Molt trist. I en hores baixes. Capità Catalunya Oleguer no juga gairebé mai, i no fot merder. Calla i espera la seva oportunitat. Aixó l'honora, però si està en hores baixes es perquè l'altre dia, a Sabadell, uns nacionals (just abans de que fossin substituts pels Mossos), van fotre d'hosties a gust a un paio perquè mirava com detenien a un nazi. Al final el nazi va sortir al carrer en 20 minuts i el jove, per anar d'okupa i parlar català, va tirar-se un dia a la comisaria, i de regal, va sortir amb la cara trencada i una denúncia per agressió a l'autoritat. Va passar a la cantonada de casa meva, tinc totes les àvies del veint espantades. I Oleguer no ha fet res!. Et necessitem, Oleguer. Com fa dos anys, quan vas decidir fer un gol per queixar-te d'un altre jove sabadellenc apallisat per la polícia....
RODOREDA. Quina poca vergonya parlar d'un possible fitxatge de Ronaldo, ara. Mai s'ha matat tant a un jugador, parlant de la seva panxaa prominent, i ara es té la barra de jugar amb l'idea d'un possible fitxatge. És com vendre la moto de que algú voldria repescar a Larsson, que no és el primer cop que surt publicat. Jo proposo a Liberopoulos, per sumar-me a la campanya de reivindicació d'aquest grec menyspreat. i a John Hartson, el gordo gal·lès que jugava al Celtic i va marcar al Camp Nou. Està a segona divisió, al West Bromwich Albion. seria bonic que un jugador es tajes, i no al Bikini. Qualsevol pub li aniria bé.
Catalunya m'encanta. No faré cap discurs patriota, simplement m'encnata perquè no deixa de sorpendre'm dia a dia. Veure tots els pijos de la part alta de Barcelona, tota la Barcelona benestant, demanant a la seva criada filipina l'olla per fer una casserolada a l'estil "No a la guerra" és una imatge genial. Ara, que de raons potser no els hi manquen, doncs com deia un sms que el Bisbe va enviar-me, tindrem un govern amb Montilla dominant l'area lingüistica quan no parla català, Carod a relaciones exteriors i no parla anglès, i Saura portant els Mossos d'esquadra quan havia defensant el moviment okupa. Bé, Catalunya.
Com, sempre ens queda el Polonia. El problema però, és que no ens queda el Varsòvia, una de les grans decepcions de la meva vida juntament amb el fluix paper de Tommy N'Kono al Sabadell. Parlant amb algú que veu les coses des de dins del programa vaig saber que el prorama podria tenir les hores contades. No sorpren. La gent s'esperava un Polonia en versió futbolística, a mig camí de la parodia dels polítics i l'històric "Força Barça". Amb Laporta fotent-se com un bacó menjant de tot, algun jugador tornant a la Masia dormit després d'una sessió al Bikini, amb una gastrointeritis fingida...Rijkaard fumant maria...però quin país, el nostre, on pots parodiar els polítics i aquests et riuen les gràcies http://www.youtube.com/watch?v=6ykDmk3v8F0 .
Però al Barça no el pots tocar. Amb els drets de televisió en joc, TV3 no deixarà mai tanta llibertat a Varsòvia.
Per cert, tots haureu rebut el mail sobre el professor universitari de Ciutadans. Mr. Tubau, i el seu comentari a una alumna fa anys, comentat-li que "la debes chupar muy bien". Realment aquesta gent sorpren perquè no fa falta que se'ls critiqui massa. Simplement es posen en evidència ells sols. Albertito Rivera, per exemple, no va tenir cap problema en defensar la selecció catalana de natació quan es dedicava a nedar...amb banyador, és clar.
MOSKOVSKAYA. Un dels nostres herois està trist. Molt trist. I en hores baixes. Capità Catalunya Oleguer no juga gairebé mai, i no fot merder. Calla i espera la seva oportunitat. Aixó l'honora, però si està en hores baixes es perquè l'altre dia, a Sabadell, uns nacionals (just abans de que fossin substituts pels Mossos), van fotre d'hosties a gust a un paio perquè mirava com detenien a un nazi. Al final el nazi va sortir al carrer en 20 minuts i el jove, per anar d'okupa i parlar català, va tirar-se un dia a la comisaria, i de regal, va sortir amb la cara trencada i una denúncia per agressió a l'autoritat. Va passar a la cantonada de casa meva, tinc totes les àvies del veint espantades. I Oleguer no ha fet res!. Et necessitem, Oleguer. Com fa dos anys, quan vas decidir fer un gol per queixar-te d'un altre jove sabadellenc apallisat per la polícia....
RODOREDA. Quina poca vergonya parlar d'un possible fitxatge de Ronaldo, ara. Mai s'ha matat tant a un jugador, parlant de la seva panxaa prominent, i ara es té la barra de jugar amb l'idea d'un possible fitxatge. És com vendre la moto de que algú voldria repescar a Larsson, que no és el primer cop que surt publicat. Jo proposo a Liberopoulos, per sumar-me a la campanya de reivindicació d'aquest grec menyspreat. i a John Hartson, el gordo gal·lès que jugava al Celtic i va marcar al Camp Nou. Està a segona divisió, al West Bromwich Albion. seria bonic que un jugador es tajes, i no al Bikini. Qualsevol pub li aniria bé.
dimecres, de novembre 08, 2006
FULL MONTI o MONTI PHYTON pel cansalader de Gràcia
Tots en pilotes o surrealisme pur. Quin país! No és perquè sigui andalús, que em fot ràbia, ni perquè sigui un tio que té les mateixes carreres que jo, que em sembla una vergonya. El que m’indigna, com ja vaig dir fa unes setmanes, és que el president de la Generalitat pugui ser un tio que diu “estem lligat de maus i pens” (sic), i que avança en la seva immersió lingüística. Fa uns dies li pregunten en una entrevista: “Es pot ser president de la Generalitat sense ser de la ceba?”. Resposta lapidària: “Què és ser de la ceba?”. Ens en fotíem del mític Clos, però aquest ignorant és molt pitjor, i a sobre té mala llet. A cagar. Com fan amb els equatorians, un avió i cap avall.
Sí, digueu-me racista o xenòfob o com es digui, però al final se t’omplen els collons. I això que faig tant proselitisme com puc de l’abstenció. No val la pena anar a votar perquè se t' acabin pixant a la boca, i aquest mico acabi de president. Aquest cop hem estat més de dos milions d’incompresos que no hem passat per les urnes i, a la vista de l’èxit, podem sentir-nos orgullosos de no haver participat en aquesta farsa tot i la persecució social de què som víctimes. Si d’alguna cosa ens hem de sentir culpables és d’haver deixat entrar al Parlament els pseudointel·lectuals, feixistes, fills de puta i nudistes que canvien de llengua cada tres paraules. Aquests també els haurien de pujar a l’avió, però si els cremen al mig de la plaça Sant Jaume tindria un efecte més catàrtic i relaxant. En tot cas, si tan poc els agradem nosaltres i la nostra llengua, sempre són a temps d’agafar ells mateixos l’avió abans que prenguem mesures més desagradables.
En resum: no entenc què espera la gent a oblidar-se de la gran festa de la democràcia i entrar a sac al Palau de la Generalitat per desallotjar tots aquests vividors. I no només Montilla; tots: els top manta de CiU, els botiflers d’ERC, els menja-flors d’IC-V, etc...
N’hi ha per tots. Començaré per Xoan Saura. Ens queixem que Montilla no parla bé la nostra llengua, però és que aquest inútil és d’aquí i tampoc. No sap pronunciar correctament el seu nom perquè fa sonar la j com si fos una x, però és que tampoc sap pronunciar la tan nostrada s sonora, de manera que naturalment no sap dir entesa sinó que parla d’entessa quan es refereix a aquest eufemisme que s’han inventat per no parlar del tripartit. Com a mínim se li ha de reconèixer que sota l’aparença d’idiota rematat, el tio ha anat de cara, va apostar pel tripartit, va pujar a les urnes i ara controla els apartats del govern que (diuen) més preocupen la ciutadania: habitatge, seguretat i immigració. Especialment destacable va ser l’original eslògan ‘Folla’t a la dreta’. Llàstima que siguin tan ineptes que els sobrés la a.
Ara, en Monti. Avui m’he recreat amb el seu discurs i ha dit coses com gauding (per gaudint), respetuós, tejit (per teixit), trebajarem (per treballarem) i espèrit (per esperit). Aquest sí que sap fer la j però quan toca una ll o una x. Aquest tio es passejarà pel món com a president de la Generalitat. I en Maragall al Senegal, ballant amb els negres i partint-se la caixa.
I acabo amb Carod. “Hem constatat que no hi havia cap partit amb un horitzó nacionalista”. Clar que sí, doncs ens ajuntem amb els espanyols, i canviem la independència per la cohessió nacional. També m’he fixat en les últimes hores que la seva dificultat per pronunciar les erres coincideix amb la que tenen dos grans prohoms del catalanisme com Federico Jiménez Losantos o el fill de la grandíssima puta de l’Arcadi Espada.
Aquest personatge es va presentar ahir a un debat del Canal 33 parlant tota la estona en espanyol com a mesura de provocació. D'entrada es podria canviar el nom per Arcadio, que ja fa temps que hi ha llibertat. I, si anés a un debat a la BBC, també parlaria en espanyol, o optaria per l’anglès, en el cas que en sàpiga. Estic segur que el sap i el domina, tan culte i intel·lectual com és. Quin ignorant.
Ah, una última coseta: heu vist la Senyera a l’acte institucional d’aquest matí? Doncs hi era. En un raconet, però hi era. Quina metàfora tan bona del que ens espera.
MÉS BACARDI
Què gran és la solidaritat laportiana! Visca la UNICEF i visca anar tots a l’enterrament del pare de Puyol. Bé, tots menys els jugadors que es van quedar a Barcelona, com Eto’o i Xavi, que devien tenir coses més importants a fer. O no. Però hi era tota la plana major. En canvi, a l’enterrament del pobre Sergi, només hi va anar Eto’o. Què passa? Que com es va suïcidar l’hem de deixar de banda, o què? Va venir tota la plantilla del Mònaco, mentre els nostres s'entrenaven o potser descansaven al gimnàs. No és excusa ni tan sols el robatori a què ens va sotmetre Gerard durant 5 anys.
AFTER HOUR
Han hagut de passar 5 anys, però Charly tenia raó. Us recordeu de Liberopoulos, aquell intimidador migcampista grec que Coco va perseguir en marcatge individual durant tot un Panathinaikós-Barça? Sí? Doncs continua en actiu, ara a l’AEK de Serra Ferrer, que va prendre bona nota. L’altre dia, el crack grec va marcar un golàs en Champions i va donar la victòria al seu equip. Que torni el visionari!
Tots en pilotes o surrealisme pur. Quin país! No és perquè sigui andalús, que em fot ràbia, ni perquè sigui un tio que té les mateixes carreres que jo, que em sembla una vergonya. El que m’indigna, com ja vaig dir fa unes setmanes, és que el president de la Generalitat pugui ser un tio que diu “estem lligat de maus i pens” (sic), i que avança en la seva immersió lingüística. Fa uns dies li pregunten en una entrevista: “Es pot ser president de la Generalitat sense ser de la ceba?”. Resposta lapidària: “Què és ser de la ceba?”. Ens en fotíem del mític Clos, però aquest ignorant és molt pitjor, i a sobre té mala llet. A cagar. Com fan amb els equatorians, un avió i cap avall.
Sí, digueu-me racista o xenòfob o com es digui, però al final se t’omplen els collons. I això que faig tant proselitisme com puc de l’abstenció. No val la pena anar a votar perquè se t' acabin pixant a la boca, i aquest mico acabi de president. Aquest cop hem estat més de dos milions d’incompresos que no hem passat per les urnes i, a la vista de l’èxit, podem sentir-nos orgullosos de no haver participat en aquesta farsa tot i la persecució social de què som víctimes. Si d’alguna cosa ens hem de sentir culpables és d’haver deixat entrar al Parlament els pseudointel·lectuals, feixistes, fills de puta i nudistes que canvien de llengua cada tres paraules. Aquests també els haurien de pujar a l’avió, però si els cremen al mig de la plaça Sant Jaume tindria un efecte més catàrtic i relaxant. En tot cas, si tan poc els agradem nosaltres i la nostra llengua, sempre són a temps d’agafar ells mateixos l’avió abans que prenguem mesures més desagradables.
En resum: no entenc què espera la gent a oblidar-se de la gran festa de la democràcia i entrar a sac al Palau de la Generalitat per desallotjar tots aquests vividors. I no només Montilla; tots: els top manta de CiU, els botiflers d’ERC, els menja-flors d’IC-V, etc...
N’hi ha per tots. Començaré per Xoan Saura. Ens queixem que Montilla no parla bé la nostra llengua, però és que aquest inútil és d’aquí i tampoc. No sap pronunciar correctament el seu nom perquè fa sonar la j com si fos una x, però és que tampoc sap pronunciar la tan nostrada s sonora, de manera que naturalment no sap dir entesa sinó que parla d’entessa quan es refereix a aquest eufemisme que s’han inventat per no parlar del tripartit. Com a mínim se li ha de reconèixer que sota l’aparença d’idiota rematat, el tio ha anat de cara, va apostar pel tripartit, va pujar a les urnes i ara controla els apartats del govern que (diuen) més preocupen la ciutadania: habitatge, seguretat i immigració. Especialment destacable va ser l’original eslògan ‘Folla’t a la dreta’. Llàstima que siguin tan ineptes que els sobrés la a.
Ara, en Monti. Avui m’he recreat amb el seu discurs i ha dit coses com gauding (per gaudint), respetuós, tejit (per teixit), trebajarem (per treballarem) i espèrit (per esperit). Aquest sí que sap fer la j però quan toca una ll o una x. Aquest tio es passejarà pel món com a president de la Generalitat. I en Maragall al Senegal, ballant amb els negres i partint-se la caixa.
I acabo amb Carod. “Hem constatat que no hi havia cap partit amb un horitzó nacionalista”. Clar que sí, doncs ens ajuntem amb els espanyols, i canviem la independència per la cohessió nacional. També m’he fixat en les últimes hores que la seva dificultat per pronunciar les erres coincideix amb la que tenen dos grans prohoms del catalanisme com Federico Jiménez Losantos o el fill de la grandíssima puta de l’Arcadi Espada.
Aquest personatge es va presentar ahir a un debat del Canal 33 parlant tota la estona en espanyol com a mesura de provocació. D'entrada es podria canviar el nom per Arcadio, que ja fa temps que hi ha llibertat. I, si anés a un debat a la BBC, també parlaria en espanyol, o optaria per l’anglès, en el cas que en sàpiga. Estic segur que el sap i el domina, tan culte i intel·lectual com és. Quin ignorant.
Ah, una última coseta: heu vist la Senyera a l’acte institucional d’aquest matí? Doncs hi era. En un raconet, però hi era. Quina metàfora tan bona del que ens espera.
MÉS BACARDI
Què gran és la solidaritat laportiana! Visca la UNICEF i visca anar tots a l’enterrament del pare de Puyol. Bé, tots menys els jugadors que es van quedar a Barcelona, com Eto’o i Xavi, que devien tenir coses més importants a fer. O no. Però hi era tota la plana major. En canvi, a l’enterrament del pobre Sergi, només hi va anar Eto’o. Què passa? Que com es va suïcidar l’hem de deixar de banda, o què? Va venir tota la plantilla del Mònaco, mentre els nostres s'entrenaven o potser descansaven al gimnàs. No és excusa ni tan sols el robatori a què ens va sotmetre Gerard durant 5 anys.
AFTER HOUR
Han hagut de passar 5 anys, però Charly tenia raó. Us recordeu de Liberopoulos, aquell intimidador migcampista grec que Coco va perseguir en marcatge individual durant tot un Panathinaikós-Barça? Sí? Doncs continua en actiu, ara a l’AEK de Serra Ferrer, que va prendre bona nota. L’altre dia, el crack grec va marcar un golàs en Champions i va donar la victòria al seu equip. Que torni el visionari!
LA FOTO DE LA FAMILIA DE ASSIS MOREIRA Pel futur alcalde de Laxe
Abans d'entrar en el tema que m'ha inspirat, volia fer un parell de reflexions sobre l'existència d'aquest blog. En primer lloc, un palet cap a nosaltres mateixos, que el tenim molt abandonat i fa dies que no hi aportem res de nou. Hem de ser tots una mica més estrictes i ocuparnos una mica més del blog, i ho dic per tots, començant per mi mateix. No serveix l'excusa de la bruixa, que no està inspirada, o le del sacarina, que no sap de què escriure, o les desaparicions de la resta de membres. I l'altre reflexió va dirigida al grup de lectors cada dia més gran que tenim, sabem que sou molts, especialment perquè en moltes ocasions truqueu per alguna de les coses que hem escrit. Això és una pàgina per rajar en plan conya de moltes de les coses que ens rodejen i tot i que tots ho fem sota un pseudònims, tots sabeu qui és cadascú de nosaltres. Que ningú s'emprenyi per les coses que hi posem, que això està fet per riure i passar una bona estona. Dit això, si alguna vegada hem ofès a alguna persona considerada amiga, li demano disculpes, com a mínim per la part que em toca.
I dit això, anem a rajar que és al que anàvem. Encara estic impressionat per la portada d'avui del diari Sport, on podiem veure una foto de Ronaldinho a casa seva, rodejat per la majoria de premis individuals que va guanyar la temporada passada, començant per la pilota d'or. Potser molta gent no té memòria o no s'hi fixa en aquestes coses, però aquesta foto ja s'havia publicat abans. I no en aquest diari. El primer que he fet és mirar quin fotògraf signava la imatge i s'han confirmat totes les sospites. Foto: FAMILIA DE ASSIS MOREIRA. Això era el que posava en portada i també al costat de la foto que sortia en pàgines interiors.
Molts de vosaltres potser no ho recordeu, però les fotos són de Claudio Chaves, fotògraf de Mundo Deportivo, que les va fer fa un temps per el diari en el que treballa. Recordo una gran portada i un bon reportatge dels companys de MD, que es van apuntar una bona exclusiva gràcies a aquestes fotos. Curiosament, ara les mateixes fotos són portades del Sport. Està clar qué és el que ha passat. Algú del diari Sport demana fotos a la familia de Ronnie, possiblement a la germana, i aquesta li passa les fotos que Claudio Chaves els hi va regalar per la seva colecció personal.
En aquest cas no es pot parlar del gol del Sport al Mundo, sino d'una acció eticament poc correcta. Tothom al Sport sabia segur quan fan la portada d'on surten aquestes fotos i qui les ha fet. No sé qui les demana ni qui decideix publicarles, però em sembla un gest molt lleig per part del diari. Algú s'imagina a Daisy amb un minidisc treient uns talls d'una entrevista al seu germà a una emissora determinada per passar-li a la competència? Hem de ser una mica més seriosos tots plegats, o acabarem amb la professió amb coses com aquesta, senyors.
Està clar que el Mundo Deportivo no voldrà guerra amb Ronaldinho, però si volgués podria posar una demanda al jugador i una altre al Sport, ja que les fotos se li passen a un jugador per el seu us personal, però mai per ser publicades a un altre mitja de comunicació sense el permís de l'autor.
CIUTAT BADIA
Ciutat Badia va començar com un culebrot en aquesta secció ara fa moltes setmanes i ha tingut molts protagonistes. Com el Cor de la Ciutat, aqui els personatges entren, surten, neixen o els foten fora, i recordo com si fos avui que el protagonista del primer capítol de Ciutat Badia va ser Andrea Balducci. Doncs bé, amics, Balducci ja no forma part de la gran familia de Ciutat Badia. Un mazazo per tots nosaltres, però avui hem confirmat que Balducci ha passat a formar part de l'oficina d'atenció al jugador de les seccions i ha deixat Ciutat Badia. El més sorprenent és que el departament de comunicació segueix endavant sense l'aportació de Balducci.
SWEET HOME PERALADA
Aprofito aquestes linees per denunciar la passivitat nocturna mostrada a la Corunya per la Bruixa, la Coca Coles, la Jefa i especialment pel Bisbe, que em van abandonar la nit de dissabte i em van deixar sol a una plaça inigualable com aquella. Lamentable. I no serveixen excuses com la de la nit abans, perquè la meva borratxera de divendres també va ser històrica. Això no ho esperava de vosaltres. Per cert, del Sacarina no rajo perquè després entra com administrador i censura els meus articles, el que veieu no és el que escric, sino el que ell no retalla. De fet, dubto que veieu mai aquestes linees, faré una còpia per si de cas...
Abans d'entrar en el tema que m'ha inspirat, volia fer un parell de reflexions sobre l'existència d'aquest blog. En primer lloc, un palet cap a nosaltres mateixos, que el tenim molt abandonat i fa dies que no hi aportem res de nou. Hem de ser tots una mica més estrictes i ocuparnos una mica més del blog, i ho dic per tots, començant per mi mateix. No serveix l'excusa de la bruixa, que no està inspirada, o le del sacarina, que no sap de què escriure, o les desaparicions de la resta de membres. I l'altre reflexió va dirigida al grup de lectors cada dia més gran que tenim, sabem que sou molts, especialment perquè en moltes ocasions truqueu per alguna de les coses que hem escrit. Això és una pàgina per rajar en plan conya de moltes de les coses que ens rodejen i tot i que tots ho fem sota un pseudònims, tots sabeu qui és cadascú de nosaltres. Que ningú s'emprenyi per les coses que hi posem, que això està fet per riure i passar una bona estona. Dit això, si alguna vegada hem ofès a alguna persona considerada amiga, li demano disculpes, com a mínim per la part que em toca.
I dit això, anem a rajar que és al que anàvem. Encara estic impressionat per la portada d'avui del diari Sport, on podiem veure una foto de Ronaldinho a casa seva, rodejat per la majoria de premis individuals que va guanyar la temporada passada, començant per la pilota d'or. Potser molta gent no té memòria o no s'hi fixa en aquestes coses, però aquesta foto ja s'havia publicat abans. I no en aquest diari. El primer que he fet és mirar quin fotògraf signava la imatge i s'han confirmat totes les sospites. Foto: FAMILIA DE ASSIS MOREIRA. Això era el que posava en portada i també al costat de la foto que sortia en pàgines interiors.
Molts de vosaltres potser no ho recordeu, però les fotos són de Claudio Chaves, fotògraf de Mundo Deportivo, que les va fer fa un temps per el diari en el que treballa. Recordo una gran portada i un bon reportatge dels companys de MD, que es van apuntar una bona exclusiva gràcies a aquestes fotos. Curiosament, ara les mateixes fotos són portades del Sport. Està clar qué és el que ha passat. Algú del diari Sport demana fotos a la familia de Ronnie, possiblement a la germana, i aquesta li passa les fotos que Claudio Chaves els hi va regalar per la seva colecció personal.
En aquest cas no es pot parlar del gol del Sport al Mundo, sino d'una acció eticament poc correcta. Tothom al Sport sabia segur quan fan la portada d'on surten aquestes fotos i qui les ha fet. No sé qui les demana ni qui decideix publicarles, però em sembla un gest molt lleig per part del diari. Algú s'imagina a Daisy amb un minidisc treient uns talls d'una entrevista al seu germà a una emissora determinada per passar-li a la competència? Hem de ser una mica més seriosos tots plegats, o acabarem amb la professió amb coses com aquesta, senyors.
Està clar que el Mundo Deportivo no voldrà guerra amb Ronaldinho, però si volgués podria posar una demanda al jugador i una altre al Sport, ja que les fotos se li passen a un jugador per el seu us personal, però mai per ser publicades a un altre mitja de comunicació sense el permís de l'autor.
CIUTAT BADIA
Ciutat Badia va començar com un culebrot en aquesta secció ara fa moltes setmanes i ha tingut molts protagonistes. Com el Cor de la Ciutat, aqui els personatges entren, surten, neixen o els foten fora, i recordo com si fos avui que el protagonista del primer capítol de Ciutat Badia va ser Andrea Balducci. Doncs bé, amics, Balducci ja no forma part de la gran familia de Ciutat Badia. Un mazazo per tots nosaltres, però avui hem confirmat que Balducci ha passat a formar part de l'oficina d'atenció al jugador de les seccions i ha deixat Ciutat Badia. El més sorprenent és que el departament de comunicació segueix endavant sense l'aportació de Balducci.
SWEET HOME PERALADA
Aprofito aquestes linees per denunciar la passivitat nocturna mostrada a la Corunya per la Bruixa, la Coca Coles, la Jefa i especialment pel Bisbe, que em van abandonar la nit de dissabte i em van deixar sol a una plaça inigualable com aquella. Lamentable. I no serveixen excuses com la de la nit abans, perquè la meva borratxera de divendres també va ser històrica. Això no ho esperava de vosaltres. Per cert, del Sacarina no rajo perquè després entra com administrador i censura els meus articles, el que veieu no és el que escric, sino el que ell no retalla. De fet, dubto que veieu mai aquestes linees, faré una còpia per si de cas...
dimecres, de novembre 01, 2006
ZONA MIXTA per la bruixa d'or
Perdoneu el silenci que mantinc de fa unes setmanes però el meu cervell està formatejant i no el vull molestar. Quan torni la creativitat, ja us informaré. Una petita incursió simplement per fer constar els jugadors que van atendre els mitjans de comunicació ahir després del Barça-Chelsea: Edmilson, Puyol i Messi. Sí, heu llegit bé, tres.
I a sobre, els mitjans (desconsiderats com som) vam tenir la pocavergonya d'entrevistar-los a tots tres. Ens declaro culpables del fet que estiguessin una mitjana de 30 minuts a la zona mixta. Això no pot tornar a passar.
Perdoneu el silenci que mantinc de fa unes setmanes però el meu cervell està formatejant i no el vull molestar. Quan torni la creativitat, ja us informaré. Una petita incursió simplement per fer constar els jugadors que van atendre els mitjans de comunicació ahir després del Barça-Chelsea: Edmilson, Puyol i Messi. Sí, heu llegit bé, tres.
I a sobre, els mitjans (desconsiderats com som) vam tenir la pocavergonya d'entrevistar-los a tots tres. Ens declaro culpables del fet que estiguessin una mitjana de 30 minuts a la zona mixta. Això no pot tornar a passar.
dimarts, d’octubre 31, 2006
JOOOOSE MOURINHO...PER L'ESCORTA DE LA CAMPIONA
Ha tornat, i m'en alegro. Escric abans del partit perquè quedi clar que tant fa el resultat. El futbol sempre estarà agraït a José Mourinho, un gran. UN GRAN. Molts el critiquen, es queixen de la seva actitud, de les seves provocacions, però d'aqui unes dècades, quan la pamli, se'l recordarà com un gran. El temps ja ho té, aixó. Un paio amb tants enemics com amics, un cop es mor, passa a tenir només amics, només gent que el recorda amb afecte i recorda com una victòria personal les seves genials rodes de premsa.
José i Rijkaard han guanyat una copa d'Europa, i obviament, Rijkaard ho ha fet amb un estil de joc més atractiu. Però no negarem que té merit guanyar-la amb aquell Porto. Els dos han guanyat la copa de les orelles grans, i ambdós van sortir a la roda de premsa prèvia al partit disposats a donar guerra. Però el concepte de donar guerra de Rijkaard són monosilabs, i el de José, declaracions que només l'horrorosa traducció de la pija que van portar va espatllar. josé sempre em caurà bé, sobretot perquè es un paio fet a si mateix des de la merda. Quan li criden "traductor, traductor", li tiren flors, perquè ell pot pensar que va començar traduint i ara ja és el tècnic més ben pagat del món. De nou ens va donar un munt de titulars i va fer gran la Lliga de Campions. Domina l'escena. Fa guanyar als seus jugadors, sap actuar a la banqueta i la sala de premsa...és un gran.
CIUTAT BADIA. L'ajuntament de Ciutat Badia hauria de demanar a tots els polítics que avui seran a la llotja o la graderia amb la seva millor rialla Profident, que donin fons econòmics per reformar de nou la sala de premsa, que es queda petita quan ens visita José. També haurien de sumar esforços en favor de la causa local, i no donar ni bola als anglesos de merda que envaeixen cada any la sala de premsa. Tant Més que un club i la sala de premsa sembla una casa de barrets caotica cada Chelsea-Barça. Als anglesos, ni aigua. I prohibit que preguntin any rera any sobre tirar-se a la piscina. Ja cansen.
MOSKOVSKAYA. Una opinió personal. Que s'acabi ja la gran mentinda del Nàstic. La gent només s'enrecorda de la resta de Catalunya quan toca anar de patriota. Ara s'enrecorden del Nàstic un cop ja és a primera. Però quan era jugant promocions per no baixar a tercera, ningú parlava d'ells. Prou falses simpàties. A mi m'és igual, el que li passi al Nàstic. Jo sóc del Sabadell, els meus Pallassos arlekinats del Mikolor, i el Nàstic, com el Lleida o el Figueres, me la resuda. Si algú te familia a Tarragona, que l'animi. La resta, que deixi de fingir, que un cop siguin a segona, s'oblidaran d'ells fins que d'aqui 20 anys torni a pujar un equip català i tothom es pleni la boca de catalanitat. El Nàstic importa als tarragonins, i només quan és a primera o segona A, que jo recordo el camp buit no fa tant. Si ser català implica que cal animar tots els equips catalans (menys els perikos, es clar), em pixo en aquest concepte de catalanitat. No m'imagino un seguidor de l'Aberdeen animant el Rangers, el Celtic, o el Caledonian Thistle Inverness només perquè són escocesos...
I en el bàsquet, tres quarts del mateix. Que s'acabi la mentida del Akasvayu Girona, que no seran res fins que guanyin algo, com van fer a Manresa sense tants diners. Tant Pesic, tanta pasta, tant Marc Gasol, i van fer el ridicul. Tant de bo Akasvayu acabi sent un frau com Marbella, i el CB Girona peti.
Ha tornat, i m'en alegro. Escric abans del partit perquè quedi clar que tant fa el resultat. El futbol sempre estarà agraït a José Mourinho, un gran. UN GRAN. Molts el critiquen, es queixen de la seva actitud, de les seves provocacions, però d'aqui unes dècades, quan la pamli, se'l recordarà com un gran. El temps ja ho té, aixó. Un paio amb tants enemics com amics, un cop es mor, passa a tenir només amics, només gent que el recorda amb afecte i recorda com una victòria personal les seves genials rodes de premsa.
José i Rijkaard han guanyat una copa d'Europa, i obviament, Rijkaard ho ha fet amb un estil de joc més atractiu. Però no negarem que té merit guanyar-la amb aquell Porto. Els dos han guanyat la copa de les orelles grans, i ambdós van sortir a la roda de premsa prèvia al partit disposats a donar guerra. Però el concepte de donar guerra de Rijkaard són monosilabs, i el de José, declaracions que només l'horrorosa traducció de la pija que van portar va espatllar. josé sempre em caurà bé, sobretot perquè es un paio fet a si mateix des de la merda. Quan li criden "traductor, traductor", li tiren flors, perquè ell pot pensar que va començar traduint i ara ja és el tècnic més ben pagat del món. De nou ens va donar un munt de titulars i va fer gran la Lliga de Campions. Domina l'escena. Fa guanyar als seus jugadors, sap actuar a la banqueta i la sala de premsa...és un gran.
CIUTAT BADIA. L'ajuntament de Ciutat Badia hauria de demanar a tots els polítics que avui seran a la llotja o la graderia amb la seva millor rialla Profident, que donin fons econòmics per reformar de nou la sala de premsa, que es queda petita quan ens visita José. També haurien de sumar esforços en favor de la causa local, i no donar ni bola als anglesos de merda que envaeixen cada any la sala de premsa. Tant Més que un club i la sala de premsa sembla una casa de barrets caotica cada Chelsea-Barça. Als anglesos, ni aigua. I prohibit que preguntin any rera any sobre tirar-se a la piscina. Ja cansen.
MOSKOVSKAYA. Una opinió personal. Que s'acabi ja la gran mentinda del Nàstic. La gent només s'enrecorda de la resta de Catalunya quan toca anar de patriota. Ara s'enrecorden del Nàstic un cop ja és a primera. Però quan era jugant promocions per no baixar a tercera, ningú parlava d'ells. Prou falses simpàties. A mi m'és igual, el que li passi al Nàstic. Jo sóc del Sabadell, els meus Pallassos arlekinats del Mikolor, i el Nàstic, com el Lleida o el Figueres, me la resuda. Si algú te familia a Tarragona, que l'animi. La resta, que deixi de fingir, que un cop siguin a segona, s'oblidaran d'ells fins que d'aqui 20 anys torni a pujar un equip català i tothom es pleni la boca de catalanitat. El Nàstic importa als tarragonins, i només quan és a primera o segona A, que jo recordo el camp buit no fa tant. Si ser català implica que cal animar tots els equips catalans (menys els perikos, es clar), em pixo en aquest concepte de catalanitat. No m'imagino un seguidor de l'Aberdeen animant el Rangers, el Celtic, o el Caledonian Thistle Inverness només perquè són escocesos...
I en el bàsquet, tres quarts del mateix. Que s'acabi la mentida del Akasvayu Girona, que no seran res fins que guanyin algo, com van fer a Manresa sense tants diners. Tant Pesic, tanta pasta, tant Marc Gasol, i van fer el ridicul. Tant de bo Akasvayu acabi sent un frau com Marbella, i el CB Girona peti.
diumenge, d’octubre 29, 2006
UNA COCA-COLA, UN DONUT DE XOCOLATA I UNS BOCATES Pel futur alcalde de Laxe
No sé si Joan Laporta té la intenció de passar a la política en el futur, quan acabi el seu mandat, que no sabem si és de quatre anys ni si serà el darrer...), però ha quedat clar que aquest home perd el cul per sortir a una foto amb un polític. El numeret de l'esmorzar amb Artur Mas dissabte va ser esperpèntic i lamentable, com també ho és el fet de que Montilla corri a fer el mateix al dia seguent. Deixant de banda el fet de que el president del Barça es posicioni en unes eleccions, que ja ha estat prou criticat i per tant no m'hi ficaré, si que vull fer diverses reflexions sobre l'esmentat esmorzar.
En primer lloc, hi ha algú que pugui canviar el seu vot pel fet de veure un candidat esmorzant amb Laporta? No em puc imaginar a cap culé, que per exemple pensés votar Montilla o Carod-Rovira i després de saber que Laporta esmorza amb Mas i per tant es suposa que li dona suport, que decideixi canviar el vot per coincidir amb el nostre president. I si existeix aquest soci o 'patitzant' capaç d'això, l'hauriem de trobar i entrevistar.
En segon lloc, els companys que fan política i que són els que van cobrir la noticia, perquè afortunadament als esportius no ens van fer matinar, casi no li han donat importancia al que estaven esmorzant Laporta i Mas. El candidat a molt honorable prenia un suc de taronja i l'amic que es posa com un bacó es fotia una coca-cola, un donut de xocolata, uns entrepans petits i no sé qué més. Si saps que vindràn un exèrcit de càmeres, dissimula una mica! Al final serà veritat allò que va dir en el seu dia, que esmorza coca-cola amb galetes principe. Llavors el palet per el bar de Rambla Catalunya, per no tenir galetes principe. I aquesta també seria una bona entrevista, el cambrer que els hi va servir l'esmorzar. Qui va pagar? Van deixar propina?
També ha estat curiosa la lectura que s'ha fet de la trobada als diaris esportius, en els que l'esmorzar no ha passat gairebé d'anècdota, i en canvi als diaris d'informació general, com per exemple La Vanguardia, l'esmorzar Laporta-Mas ha estat la noticia principal de portada, a cinc columnes. És curiós veure que l'esglèsia i el Barça, en aquest cas representats per l'abat de Montserrat i Laporta siguin els homes més desitjats per els candidats. Qui ens havia de dir que Laporta acabaria aixi, quan era el representant de l'Elefant Blau i era ell qui trucava als mitjans per poder tenir una mica de presència mediàtica.
CIUTAT BADIA
Després d'uns dies de crisi amb els membres de Ciutat Badia, ara em trobo en el moment de la reconciliació. Com en les relacions de parella, el millor de las baralles són les reconciliacions i per tant no diré res que em pugui perjudicar. Només diré que cada dia que passa trobem més a faltar a l'home que van fotre fora, especialment en setmanes com aquestes de partits amb Reial Madrid o Chelsea, en la que els que hi han el vestidor van de cul i troben a faltar ajuda d'una tercera persona. Torna Gus!!!
AMB LUPA
Estrenem secció en la que analitzarem coses curioses que aparèixen publicades en premsa. Amic Polín, sé que ets un fidel lector d'aquest blog i no vull que malinterpretis les meves crítiques a Mundo Deportivo, sempre serà casa meva i sempre defensaré els vostres colors, però hi han coses que no es poden passar per alt. Diari de dissabte, llegeixo en portada una notícia que diu que "Larsson vuelve por sus fueros y podría cambiar de planes si el Barça lo llama". Per un moment m'ho crec, ja li estava fent un lloc a la zona mixta al corresponsal de l'Afton Bladet, però abans vaig obrir el diari per llegir la noticia completa. Després de comprovar que a les pàgines de Barça no hi ha res de l'amic Larsson, haig d'arribar fins a la pàgina 37, on després de llegir tot l'article, trobo a la darrera línia que és la periodista qui diu que podría cambiar de planes si el Barça le llamara. Tot en condicional, dit per C. Roura i no per ell i a la úlima linia. Però al diari en portada...
P.D.: Acabo de veure imatges de Laporta amb Montilla. Hem deixat la coca-cola, els donuts i els bocates i ens hem passat al suc de taronja. Ho celebro.
No sé si Joan Laporta té la intenció de passar a la política en el futur, quan acabi el seu mandat, que no sabem si és de quatre anys ni si serà el darrer...), però ha quedat clar que aquest home perd el cul per sortir a una foto amb un polític. El numeret de l'esmorzar amb Artur Mas dissabte va ser esperpèntic i lamentable, com també ho és el fet de que Montilla corri a fer el mateix al dia seguent. Deixant de banda el fet de que el president del Barça es posicioni en unes eleccions, que ja ha estat prou criticat i per tant no m'hi ficaré, si que vull fer diverses reflexions sobre l'esmentat esmorzar.
En primer lloc, hi ha algú que pugui canviar el seu vot pel fet de veure un candidat esmorzant amb Laporta? No em puc imaginar a cap culé, que per exemple pensés votar Montilla o Carod-Rovira i després de saber que Laporta esmorza amb Mas i per tant es suposa que li dona suport, que decideixi canviar el vot per coincidir amb el nostre president. I si existeix aquest soci o 'patitzant' capaç d'això, l'hauriem de trobar i entrevistar.
En segon lloc, els companys que fan política i que són els que van cobrir la noticia, perquè afortunadament als esportius no ens van fer matinar, casi no li han donat importancia al que estaven esmorzant Laporta i Mas. El candidat a molt honorable prenia un suc de taronja i l'amic que es posa com un bacó es fotia una coca-cola, un donut de xocolata, uns entrepans petits i no sé qué més. Si saps que vindràn un exèrcit de càmeres, dissimula una mica! Al final serà veritat allò que va dir en el seu dia, que esmorza coca-cola amb galetes principe. Llavors el palet per el bar de Rambla Catalunya, per no tenir galetes principe. I aquesta també seria una bona entrevista, el cambrer que els hi va servir l'esmorzar. Qui va pagar? Van deixar propina?
També ha estat curiosa la lectura que s'ha fet de la trobada als diaris esportius, en els que l'esmorzar no ha passat gairebé d'anècdota, i en canvi als diaris d'informació general, com per exemple La Vanguardia, l'esmorzar Laporta-Mas ha estat la noticia principal de portada, a cinc columnes. És curiós veure que l'esglèsia i el Barça, en aquest cas representats per l'abat de Montserrat i Laporta siguin els homes més desitjats per els candidats. Qui ens havia de dir que Laporta acabaria aixi, quan era el representant de l'Elefant Blau i era ell qui trucava als mitjans per poder tenir una mica de presència mediàtica.
CIUTAT BADIA
Després d'uns dies de crisi amb els membres de Ciutat Badia, ara em trobo en el moment de la reconciliació. Com en les relacions de parella, el millor de las baralles són les reconciliacions i per tant no diré res que em pugui perjudicar. Només diré que cada dia que passa trobem més a faltar a l'home que van fotre fora, especialment en setmanes com aquestes de partits amb Reial Madrid o Chelsea, en la que els que hi han el vestidor van de cul i troben a faltar ajuda d'una tercera persona. Torna Gus!!!
AMB LUPA
Estrenem secció en la que analitzarem coses curioses que aparèixen publicades en premsa. Amic Polín, sé que ets un fidel lector d'aquest blog i no vull que malinterpretis les meves crítiques a Mundo Deportivo, sempre serà casa meva i sempre defensaré els vostres colors, però hi han coses que no es poden passar per alt. Diari de dissabte, llegeixo en portada una notícia que diu que "Larsson vuelve por sus fueros y podría cambiar de planes si el Barça lo llama". Per un moment m'ho crec, ja li estava fent un lloc a la zona mixta al corresponsal de l'Afton Bladet, però abans vaig obrir el diari per llegir la noticia completa. Després de comprovar que a les pàgines de Barça no hi ha res de l'amic Larsson, haig d'arribar fins a la pàgina 37, on després de llegir tot l'article, trobo a la darrera línia que és la periodista qui diu que podría cambiar de planes si el Barça le llamara. Tot en condicional, dit per C. Roura i no per ell i a la úlima linia. Però al diari en portada...
P.D.: Acabo de veure imatges de Laporta amb Montilla. Hem deixat la coca-cola, els donuts i els bocates i ens hem passat al suc de taronja. Ho celebro.
dijous, d’octubre 26, 2006
DIJOUS SURTO
Sacarina
És la Copa del Rei. Spanish Bizarro. Una competició que té com a vigent campió l'Espanyol es desacredita per si mateixa. Si a més, jugues partits en camps com el del Badalona, amb gespa artificial, tolls d'aigua de manguera i un personatge com Fermín Casquete a la llotja, el descrèdit augmenta. Sort que hi ha gent que té ull clínic i ha trobat la pedra filosofal, la garantia perquè la aquesta "fantochada" continui existint. Cal que es converteixi en un espectacle televisiu. Per això el placatge d'un Mosso d'Esquadra a l'estil "Nevera Perry" sobre Francisco, l'entrenador del Badalona, al final del partit. Espectacle televisiu en essència!. El Mosso en qüestió, fent gala de la saviesa que caracteritza el cos de la policia autonòmica, havia detectat que el joc havia estat nefast i els espectadors estaven a punt de canviar de canal. O el ball de quatre xavalets que han saltat a la gespa quan els ha donat la gana.
Això dels xavalets no hauria passat al Camp Nou. L'exèrcit de petos taronja hauria estat implacable. Com un comando de legionaris a Kandahar. I si no, només cal comprovar l'èxit que han tingut en l'erradicació de l'aparcament il.legal de motos a l'esplanada de tribuna. Tots estem més segurs. Ningú podrà colocar una moto-bomba.
Tallat sense sucre
Una recomanació per als companys de tancament d'un dels 3 diaris esportius de Barcelona.Per als mateixos que truquen després de dinar per saber què hi haurà als programes nocturns. Poseu altres ràdios. En cas contrari, hi ha el risc que unes declaracions de Saviola per a tots els periodistes convocats a un acte (l'organització es va oblidar de la majoria de mitjans) passin a ser declaracions a una sola ràdio.
Gintonic de Bombay
Aquests dies els mitjans públics estan fent una vaga que consisteix a no dir els noms dels professionals que fan les informacions. Protesten perquè la Junta Electoral estableix el temps de la informació de la campanya electoral de cada partit i demanen que es pugui fer una selecció de les informacions amb criteris periodístics. Ho sento, estic d'acord amb la Junta Electoral i amb els timings establerts. Massa sovint, la bandera dels "criteris periodístics" l'agafen aspirants a comissaris polítics, Urdacis en potència. Gent que són al periodisme el que els germans Matamoros a la lluita contra la droga. Al cap i a la fi, durant la campanya no hi ha informació. Tot és propaganda.
Sacarina
És la Copa del Rei. Spanish Bizarro. Una competició que té com a vigent campió l'Espanyol es desacredita per si mateixa. Si a més, jugues partits en camps com el del Badalona, amb gespa artificial, tolls d'aigua de manguera i un personatge com Fermín Casquete a la llotja, el descrèdit augmenta. Sort que hi ha gent que té ull clínic i ha trobat la pedra filosofal, la garantia perquè la aquesta "fantochada" continui existint. Cal que es converteixi en un espectacle televisiu. Per això el placatge d'un Mosso d'Esquadra a l'estil "Nevera Perry" sobre Francisco, l'entrenador del Badalona, al final del partit. Espectacle televisiu en essència!. El Mosso en qüestió, fent gala de la saviesa que caracteritza el cos de la policia autonòmica, havia detectat que el joc havia estat nefast i els espectadors estaven a punt de canviar de canal. O el ball de quatre xavalets que han saltat a la gespa quan els ha donat la gana.
Això dels xavalets no hauria passat al Camp Nou. L'exèrcit de petos taronja hauria estat implacable. Com un comando de legionaris a Kandahar. I si no, només cal comprovar l'èxit que han tingut en l'erradicació de l'aparcament il.legal de motos a l'esplanada de tribuna. Tots estem més segurs. Ningú podrà colocar una moto-bomba.
Tallat sense sucre
Una recomanació per als companys de tancament d'un dels 3 diaris esportius de Barcelona.Per als mateixos que truquen després de dinar per saber què hi haurà als programes nocturns. Poseu altres ràdios. En cas contrari, hi ha el risc que unes declaracions de Saviola per a tots els periodistes convocats a un acte (l'organització es va oblidar de la majoria de mitjans) passin a ser declaracions a una sola ràdio.
Gintonic de Bombay
Aquests dies els mitjans públics estan fent una vaga que consisteix a no dir els noms dels professionals que fan les informacions. Protesten perquè la Junta Electoral estableix el temps de la informació de la campanya electoral de cada partit i demanen que es pugui fer una selecció de les informacions amb criteris periodístics. Ho sento, estic d'acord amb la Junta Electoral i amb els timings establerts. Massa sovint, la bandera dels "criteris periodístics" l'agafen aspirants a comissaris polítics, Urdacis en potència. Gent que són al periodisme el que els germans Matamoros a la lluita contra la droga. Al cap i a la fi, durant la campanya no hi ha informació. Tot és propaganda.
dimecres, d’octubre 25, 2006
ELS DIMARTS SEMPRE TROBES ALGO OBERT pel petit bisbe arlequinat
Fernando Alonso és un inútil. I Rafa Nadal un bluff. Anem per passos. El flamant bicampió del món de la Formula 1, per fi tindrà l'oportunitat de demostrar que és tant important el cotxe com el pilot. El kaiser va haver de trencar el motor, més d'un any després perquè l'asturià fos campió del món. La remontada que va fer a l'última cursa del Brasil va ser espectacular per deixar clar a tots aquells rajadors que en aquest esport, si es vol, es pot adelantar. En canvi, Alonso, encara no se n'ha adonat que ha guanyat gràcies al cotxe i la mala sort de Ferrari amb els neumàtics i de McClaren i el gafe finlandès. M'agradarà veure què fa l'any que ve amb un cotxe que s'espatlla cada dos per tres. A més, em cau fatal per prepotent, madridista i inútil. O ara s'han de donar motius i justificacions per insultar algú?
Parlem del madridista nosaberperdre de Rafa Nadal. Com es pot ser tan patètic. Insultar al rival a la sala de premsa perquè t'ha guanyat. Quan Nadal és el primer notes que falta al respecte a tots els contrincants celebrant cada punt com si fos un gol del Madrid. I la premsa al darrera, comparant-lo cada dia amb Federer. Si us plau, si no li arriba ni a les soles de les sabates! Federer ho guanya tot, i l'altre a la que surt de la terra batuda, no és ningú. Un tio que anuncia el Cola Cao no pot arribar a res en aquesta vida! I si no mira a Pedrosa, un altre inútil que no sé qui es pensa que és. T'asseguro que jo sóc el Hayden i el foto d'hosties allà mateix. Em trec el casco i el començo a matxacar!! Si és més baixet que jo el "lumbreras"!!! Que n'aprengui de Rossi, un guanyador nat, o d'Elies, que mica en mica, va agafant experiència i encara guanyarà el mundial abans que ell!
Avui no tenia ganes de parlar de futbol. Deixem que els merengues (i sobretot els mitjans de Madrid) disfrutin dels seus dies de glòria, que ja els tocarà patir més endavant. Per cert, gran premsa de Barcelona. Som uns cracks. Tots demanant que juguin Deco, Iniesta i Xavi, i a la que el pobre Rijkaard els posa, li cauen totes les hòsties del món! Què gran és ser periodista! Visca! Què fàcil és criticar!
MISSA D'ONZE
Michael Jordan és gran. Molt gran. L'única que val la pena de la petanca aèrea. La definició que va fer de què és la pressió que ens va explicar un lector habitual d'aquest blog és fantàstica. Gran Jordan.
BENEDICCIÓ
Ramon Pujol cantant O sole mio al sopar de directives... On hem arribat. No se m'ocurreix cap cometnari que estigui a l'alçada. Ho sento.
L'ARLEQUINAT
Tenia el cor dividit, però no ho vem poder evitar: Perelada 0 - Sabadell 2. Més a prop del play-off. Ara l'objectiu és recuperar el liderat. Potser aquest diumenge gaunyant al Prat a casa. A més, per fi hi podré anar!!
Fernando Alonso és un inútil. I Rafa Nadal un bluff. Anem per passos. El flamant bicampió del món de la Formula 1, per fi tindrà l'oportunitat de demostrar que és tant important el cotxe com el pilot. El kaiser va haver de trencar el motor, més d'un any després perquè l'asturià fos campió del món. La remontada que va fer a l'última cursa del Brasil va ser espectacular per deixar clar a tots aquells rajadors que en aquest esport, si es vol, es pot adelantar. En canvi, Alonso, encara no se n'ha adonat que ha guanyat gràcies al cotxe i la mala sort de Ferrari amb els neumàtics i de McClaren i el gafe finlandès. M'agradarà veure què fa l'any que ve amb un cotxe que s'espatlla cada dos per tres. A més, em cau fatal per prepotent, madridista i inútil. O ara s'han de donar motius i justificacions per insultar algú?
Parlem del madridista nosaberperdre de Rafa Nadal. Com es pot ser tan patètic. Insultar al rival a la sala de premsa perquè t'ha guanyat. Quan Nadal és el primer notes que falta al respecte a tots els contrincants celebrant cada punt com si fos un gol del Madrid. I la premsa al darrera, comparant-lo cada dia amb Federer. Si us plau, si no li arriba ni a les soles de les sabates! Federer ho guanya tot, i l'altre a la que surt de la terra batuda, no és ningú. Un tio que anuncia el Cola Cao no pot arribar a res en aquesta vida! I si no mira a Pedrosa, un altre inútil que no sé qui es pensa que és. T'asseguro que jo sóc el Hayden i el foto d'hosties allà mateix. Em trec el casco i el començo a matxacar!! Si és més baixet que jo el "lumbreras"!!! Que n'aprengui de Rossi, un guanyador nat, o d'Elies, que mica en mica, va agafant experiència i encara guanyarà el mundial abans que ell!
Avui no tenia ganes de parlar de futbol. Deixem que els merengues (i sobretot els mitjans de Madrid) disfrutin dels seus dies de glòria, que ja els tocarà patir més endavant. Per cert, gran premsa de Barcelona. Som uns cracks. Tots demanant que juguin Deco, Iniesta i Xavi, i a la que el pobre Rijkaard els posa, li cauen totes les hòsties del món! Què gran és ser periodista! Visca! Què fàcil és criticar!
MISSA D'ONZE
Michael Jordan és gran. Molt gran. L'única que val la pena de la petanca aèrea. La definició que va fer de què és la pressió que ens va explicar un lector habitual d'aquest blog és fantàstica. Gran Jordan.
BENEDICCIÓ
Ramon Pujol cantant O sole mio al sopar de directives... On hem arribat. No se m'ocurreix cap cometnari que estigui a l'alçada. Ho sento.
L'ARLEQUINAT
Tenia el cor dividit, però no ho vem poder evitar: Perelada 0 - Sabadell 2. Més a prop del play-off. Ara l'objectiu és recuperar el liderat. Potser aquest diumenge gaunyant al Prat a casa. A més, per fi hi podré anar!!
dimarts, d’octubre 24, 2006
dilluns, d’octubre 23, 2006
LAPORTA, TAMBÉ BOTIFLER pel cansalader de Gràcia
No, el pitjor de la setmana no han estat les dues patacades dels nostres gladiadors, que confirmen que aquest any encara no hem guanyat cap partit contra un rival seriós: derrota contra el Sevilla a Mònaco, empats contra el València i el Werder Bremen, i derrotes a Chelsea i Madrid. No, no me n’he oblidat: la victòria contra el Sevilla va ser més de l’àrbitre que nostra.
Però, com deia, el pitjor no està al camp sinó a la llotja. El nostre president desacomplexadament catalanista va pecar de gravetat dijous en una entrevista concedida al cap de l’alcalde. El guenyo creua Calderón i Laporta, en una nova edició de les mamades de polla mútues i compulsives que s’han fet aquesta setmana, i li deixa anar: “Si prospera lo que pedían en el Catalunya-Euskadi, este partido (el Madrid-Barça) no se podría celebrar. Qué pena. ¿Se puede permitir el Barcelona jugar una Liga contra el San Andrés (sic)?” La pregunta té tela, però ja no sorprèn tenint en compte el feixisme emmascarat de paleto-provincià-de-Brunete. El pitjor és la resposta del desacomplexat: “Esto son cosas de los políticos, que a nosotros no nos competen”. Botifler! O pitjor: encara bo si només fos botifler, perquè ja hem comprovat que n'hi ha molts. El que m’indigna és el doble discurs: quan parla aquí i en català sembla el president d’Estat Català, però amb el De la Morena no hi ha collons. Quin fàstic! Estic desacomplexadament fastiguejat.
Després d’aquest episodi en què Laporta no es va saber traduir a ell mateix, van continuar les mamades de polla a dojo, només trencades pels estirabots de Txiki. Gran Txiki! Un parell d’hostietes ben donades a l’engominat de Mijatovic, demostrant que és tan gran portaveu com limitat secretari tècnic. Però al que anava: enmig d’aquest ambient teletubbie arribem als fets de diumenge, probablement els més greus de la història del Barça. Després de participar en una bacanal de drogues i alcohol a Bucarest amb el president de l’Steaua (pacte de sang amb melmelada inclòs) Calderón li diu a Laporta que li encanta l’òpera. Dit i fet. El cap de protocol del Barça, l’ínclit Ramon Pujol, va agafar el tovalló com si fos Pavarotti i va perpetrar una ària enmig del dinar de directives. Cagumredéu! Però és que no hi ha dignitat? Ni el Barça com a club, ni aquest personatge com a individu. Em passa a mi, i abans m’encadeno a la porteria del Bernabéu que cantar per aquesta colla de fills de puta. En aquest país ja no dimiteix ni un pobre cap de protocol ridiculitzat pel seu president. Us imagineu Núñez obligant Maxenchs a cantar “La Puerta de Alcalá” per major glòria de Ramón Mendoza? Ja fa temps que avanço que Laporta acabarà sent molt pitjor que Núñez, i els petits detalls no fan més que donar-me la raó. Setmana a setmana, rajada a rajada.
MÉS BACARDI
Sense moure’m de Madrid. Patètica i lamentable l’actitud del cultivat públic capitalí en el Masters Series de tennis. El txec Berdych elimina Nadal i fa callar el públic com Raúl va fer al Camp Nou quan era jove. Nadal perd el cap per primera vegada des que el conec i diu a la roda de premsa que Berdych és un estúpid. Mal perdre. Però pitjor encara el públic, que al dia següent es va dedicar a escridassar i insultar Berdych durant les semifinals, fins al punt que no en va fotre ni una a dins. Però és que són tan provincians i estúpids (ells sí) que prefereixen pagar per cridar que per veure un bon partit? No es mereixen ni el torneig del Bonasport.
L’ALMAX
El personatge de la setmana és el gran Rodney White. Sí, jo tampoc no el conexia, però és d’una grandesa incomparable. Aquest paio juga al Bilbao Basket amb un contracte temporal (es veu que la temporada passada va col·laborar al descens del Manresa) i ahir es planta a la pista de la Penya. El cas és que el tio juga bé, fot punts a dojo, però va jugar tot el partit amb un escurandents a la boca! Tot el partit. Com si estigués a la taverna. Una actitud valenta i lloable en tant que és una prova més de la farsa que és el futbol aeri. El meu nou ídol.
AFTER HOUR
La bruixa torna avui a la feina. Bé, per ser més precís, torna a la redacció. Benvinguda!
No, el pitjor de la setmana no han estat les dues patacades dels nostres gladiadors, que confirmen que aquest any encara no hem guanyat cap partit contra un rival seriós: derrota contra el Sevilla a Mònaco, empats contra el València i el Werder Bremen, i derrotes a Chelsea i Madrid. No, no me n’he oblidat: la victòria contra el Sevilla va ser més de l’àrbitre que nostra.
Però, com deia, el pitjor no està al camp sinó a la llotja. El nostre president desacomplexadament catalanista va pecar de gravetat dijous en una entrevista concedida al cap de l’alcalde. El guenyo creua Calderón i Laporta, en una nova edició de les mamades de polla mútues i compulsives que s’han fet aquesta setmana, i li deixa anar: “Si prospera lo que pedían en el Catalunya-Euskadi, este partido (el Madrid-Barça) no se podría celebrar. Qué pena. ¿Se puede permitir el Barcelona jugar una Liga contra el San Andrés (sic)?” La pregunta té tela, però ja no sorprèn tenint en compte el feixisme emmascarat de paleto-provincià-de-Brunete. El pitjor és la resposta del desacomplexat: “Esto son cosas de los políticos, que a nosotros no nos competen”. Botifler! O pitjor: encara bo si només fos botifler, perquè ja hem comprovat que n'hi ha molts. El que m’indigna és el doble discurs: quan parla aquí i en català sembla el president d’Estat Català, però amb el De la Morena no hi ha collons. Quin fàstic! Estic desacomplexadament fastiguejat.
Després d’aquest episodi en què Laporta no es va saber traduir a ell mateix, van continuar les mamades de polla a dojo, només trencades pels estirabots de Txiki. Gran Txiki! Un parell d’hostietes ben donades a l’engominat de Mijatovic, demostrant que és tan gran portaveu com limitat secretari tècnic. Però al que anava: enmig d’aquest ambient teletubbie arribem als fets de diumenge, probablement els més greus de la història del Barça. Després de participar en una bacanal de drogues i alcohol a Bucarest amb el president de l’Steaua (pacte de sang amb melmelada inclòs) Calderón li diu a Laporta que li encanta l’òpera. Dit i fet. El cap de protocol del Barça, l’ínclit Ramon Pujol, va agafar el tovalló com si fos Pavarotti i va perpetrar una ària enmig del dinar de directives. Cagumredéu! Però és que no hi ha dignitat? Ni el Barça com a club, ni aquest personatge com a individu. Em passa a mi, i abans m’encadeno a la porteria del Bernabéu que cantar per aquesta colla de fills de puta. En aquest país ja no dimiteix ni un pobre cap de protocol ridiculitzat pel seu president. Us imagineu Núñez obligant Maxenchs a cantar “La Puerta de Alcalá” per major glòria de Ramón Mendoza? Ja fa temps que avanço que Laporta acabarà sent molt pitjor que Núñez, i els petits detalls no fan més que donar-me la raó. Setmana a setmana, rajada a rajada.
MÉS BACARDI
Sense moure’m de Madrid. Patètica i lamentable l’actitud del cultivat públic capitalí en el Masters Series de tennis. El txec Berdych elimina Nadal i fa callar el públic com Raúl va fer al Camp Nou quan era jove. Nadal perd el cap per primera vegada des que el conec i diu a la roda de premsa que Berdych és un estúpid. Mal perdre. Però pitjor encara el públic, que al dia següent es va dedicar a escridassar i insultar Berdych durant les semifinals, fins al punt que no en va fotre ni una a dins. Però és que són tan provincians i estúpids (ells sí) que prefereixen pagar per cridar que per veure un bon partit? No es mereixen ni el torneig del Bonasport.
L’ALMAX
El personatge de la setmana és el gran Rodney White. Sí, jo tampoc no el conexia, però és d’una grandesa incomparable. Aquest paio juga al Bilbao Basket amb un contracte temporal (es veu que la temporada passada va col·laborar al descens del Manresa) i ahir es planta a la pista de la Penya. El cas és que el tio juga bé, fot punts a dojo, però va jugar tot el partit amb un escurandents a la boca! Tot el partit. Com si estigués a la taverna. Una actitud valenta i lloable en tant que és una prova més de la farsa que és el futbol aeri. El meu nou ídol.
AFTER HOUR
La bruixa torna avui a la feina. Bé, per ser més precís, torna a la redacció. Benvinguda!
diumenge, d’octubre 22, 2006
UN BARÇA SENSE DIARIS ESPORTIUS.. per l'Escorta de la Campiona
Estic fotudament mandros. Després d'una setmana amb Chelsea i Real Mandril, m'agafa un profund sentiment de mandra. Com si una mosca tse-tse m'hagues picat a la soca dels ous i nomès tingui ganes de dormir. Com una puta marmota. Marmota, animal que em fa pensar en una gran peli, "Atrapado en el tiempo", amb Bill Murray. Una gran peli, no com "Big".
Total, que si aquests darrers dies han escrit gairebé més els anònims (i no tant anònims), enlloc dels boy-scoutts, he pensat que jo també podia fer vaga. Però bé, tinc cinc minuts abans del gran clàssic. Un blogg sense entrades escrites no té massa sentit, com tampoc ho tindria el Barça sense la premsa. Ho pensava ahir. Hi ha una peli que juga amb una idea semblant: que passaria a Estats Units si tots els mexicans que hi viuen i treballen no hi fossin?. ( http://www.undiasinmexicanos.com film explica que els empresaris haurien de netejar-se la merda, cuidar el jardí, que l'economia s'aniria a la merda...bé, tipic film "progre-moderno", que m'ha fet pensar sobre que en seria del Barça sense la premsa?. Que en seria del club que va neixer gràcies a l'anunci del suiss Gamper a un diari esportiu?. Seria igual de gran, el Més que un club?. Ens vindrien a darrera suplicant que seguissim practicant l'art de la felatio?
Qui ho sap. Imaginem que els diaris esportius no hi són, o no escriuen ni una ratlla del Barça. I que els esports, a les ràdios, quedessin marginats a petites mencions, tal i com crec que algun iluminat desitjava per Catalunya Radio. Durant les eleccions, els candidats haurien d'anar a diaris d'informació general per quedar amagats en uns baixos al final de tot. Com arribarien als socis?. Fent com Jordi Medina, que passejava pels carrers?. Un mite del Barça, aquell de la derrota en Copa al Bernabeu per 12 a 1, va ser possible gràcies a que un periodista esportiu va decidir dir la veritat (pressions als blaugrana perquè perdessin) malgrat la censura. Llàstima que el periodista era José Antonio Samaranch, qui per un sol dia en la seva vida va anar contra el règim...que en seria del Barça sense l'Urruti t'estimo, sense Pizzi sos Macanudo, "Eto'o, Eto'oooo", i la gent comprant tots els diaris quan es guanya?.
EL VODKA, MOSKOVSKAYA. Que ningú es pensi que vaig veure el film dels mexicans emocionat. No hi ha cosa que em faci més rabia que un mexicà, els tinc fobia per culpa dels seus periodistes, inclosa la rossa que es passeja de tant en tant per Can Barça obrint portes gràcies a la cadència de les sevs natges. Et passes dos mesos perseguint al Manito Marquez, i la paia aquesta sempre té les portes obertes. Bé, no m'hauria de sorpendre. Si molts teniu fobies als anglesos, alguns les tenim als Mexicans. Per cert, Sacarina i Bruixa, esperem un relat de les vacances.
CIUTAT BADIA. I si no hi haguessin diaris i ràdios?...de que treballarien els entranyables membres de Ciutat Badia?. Jo en veig algun treballant a una tenda Emilio Tucci de Passeig de Gracia. I el gran cap de C.B.?. Alcalde d'un poble de 20 habitants?. Doble de Bela Lugosi a alguna peli de Serie B com"Desmadre en Transilvania"?.
I el que és pitjor, que en seria de nosaltres?. Si deixem de ser periodistes, ens quedariem només en alcoholics. Ara sóm periodistes alcoholics. S'accepten propostes sobre que en seria de la gent de C.B. o de la sala de premsa del Barça. Jo crec que cert redactor de cert diari del grup Godó -i no l'esportiu-, tornaria al capdavant de Counting Crows, el grup que va abandonar per dedicar-se al periodisme.
Estic fotudament mandros. Després d'una setmana amb Chelsea i Real Mandril, m'agafa un profund sentiment de mandra. Com si una mosca tse-tse m'hagues picat a la soca dels ous i nomès tingui ganes de dormir. Com una puta marmota. Marmota, animal que em fa pensar en una gran peli, "Atrapado en el tiempo", amb Bill Murray. Una gran peli, no com "Big".
Total, que si aquests darrers dies han escrit gairebé més els anònims (i no tant anònims), enlloc dels boy-scoutts, he pensat que jo també podia fer vaga. Però bé, tinc cinc minuts abans del gran clàssic. Un blogg sense entrades escrites no té massa sentit, com tampoc ho tindria el Barça sense la premsa. Ho pensava ahir. Hi ha una peli que juga amb una idea semblant: que passaria a Estats Units si tots els mexicans que hi viuen i treballen no hi fossin?. ( http://www.undiasinmexicanos.com film explica que els empresaris haurien de netejar-se la merda, cuidar el jardí, que l'economia s'aniria a la merda...bé, tipic film "progre-moderno", que m'ha fet pensar sobre que en seria del Barça sense la premsa?. Que en seria del club que va neixer gràcies a l'anunci del suiss Gamper a un diari esportiu?. Seria igual de gran, el Més que un club?. Ens vindrien a darrera suplicant que seguissim practicant l'art de la felatio?
Qui ho sap. Imaginem que els diaris esportius no hi són, o no escriuen ni una ratlla del Barça. I que els esports, a les ràdios, quedessin marginats a petites mencions, tal i com crec que algun iluminat desitjava per Catalunya Radio. Durant les eleccions, els candidats haurien d'anar a diaris d'informació general per quedar amagats en uns baixos al final de tot. Com arribarien als socis?. Fent com Jordi Medina, que passejava pels carrers?. Un mite del Barça, aquell de la derrota en Copa al Bernabeu per 12 a 1, va ser possible gràcies a que un periodista esportiu va decidir dir la veritat (pressions als blaugrana perquè perdessin) malgrat la censura. Llàstima que el periodista era José Antonio Samaranch, qui per un sol dia en la seva vida va anar contra el règim...que en seria del Barça sense l'Urruti t'estimo, sense Pizzi sos Macanudo, "Eto'o, Eto'oooo", i la gent comprant tots els diaris quan es guanya?.
EL VODKA, MOSKOVSKAYA. Que ningú es pensi que vaig veure el film dels mexicans emocionat. No hi ha cosa que em faci més rabia que un mexicà, els tinc fobia per culpa dels seus periodistes, inclosa la rossa que es passeja de tant en tant per Can Barça obrint portes gràcies a la cadència de les sevs natges. Et passes dos mesos perseguint al Manito Marquez, i la paia aquesta sempre té les portes obertes. Bé, no m'hauria de sorpendre. Si molts teniu fobies als anglesos, alguns les tenim als Mexicans. Per cert, Sacarina i Bruixa, esperem un relat de les vacances.
CIUTAT BADIA. I si no hi haguessin diaris i ràdios?...de que treballarien els entranyables membres de Ciutat Badia?. Jo en veig algun treballant a una tenda Emilio Tucci de Passeig de Gracia. I el gran cap de C.B.?. Alcalde d'un poble de 20 habitants?. Doble de Bela Lugosi a alguna peli de Serie B com"Desmadre en Transilvania"?.
I el que és pitjor, que en seria de nosaltres?. Si deixem de ser periodistes, ens quedariem només en alcoholics. Ara sóm periodistes alcoholics. S'accepten propostes sobre que en seria de la gent de C.B. o de la sala de premsa del Barça. Jo crec que cert redactor de cert diari del grup Godó -i no l'esportiu-, tornaria al capdavant de Counting Crows, el grup que va abandonar per dedicar-se al periodisme.
dijous, d’octubre 19, 2006
ELS DIMARTS SEMPRE TROBES ALGO OBERT..... pel petit bisbe arlequinat
Em cago amb els putos anglesos. S'hauria d'enfonsar la illa. O millor, que quedin com Alcatraz, rodejats de taurons, amb l'espai aeri obert, i que no puguin moure's d'allà. Que es quedin al seu puto país, amb les seves manies, les seves fòbies i les seves mariconades. A part de ser una colla de reprimits indignes, en que tot és super car, en que ho volen fer tot al revés i diferent: conduixen per l'esquerre, tenen elements de mesur diferents, que si peus, milles, yardes i su puta madre. A més, es menja fatal!! No saben servir alcohol, sempre amb el puto dosificador... No saben parlar anglès!! No se'ls enten quan parlen. Però el pitjor de tot, el més lamentable, són les estúpides mesures de seguretat als aeroports per aquesta mena d'acolloniment que tenen per l'amenaça terrorista. Primer de tot, com deia la meva mare: si no vols pols no vagis a l'era. Per tant, si et fots amb els mohameds, els envaeixes; llavors no et queixes si els tios se t'enfaden i es volen venjar.
I no cal, inútils anglesos, que en un vol xàrter, de l'expedició del Barça, a les dues de la matinada, s'hagin de passar tots els controls de màxima seguretat com si fossim terroristes: no es va poder pujar cap líquid a l'avió: ni l'encenedor, ni el sabó, ni el desodorant!! I el que és pitjor. Llarga cua per passar el control de metalls, i s'havia de passar descalç!! Des de Pepe Gutierrez a Ronaldinho!! Tots es van haver de descalçar per si tenien Goma 2 a la sola de les sabates. A cagar!! I després tres mil hores a l'avió per tal de carregar tot l'equipatge, perquè havia de ser minuciosament estudiat per si Sylvinho se li havia ocorregut volar l'avió del Barça...
Ja vindreu ja, desgraciats!! Ja vindreu a Lloret a emborratxar-vos i a fer la pena que feu, turistes de merda!! Ja vindreu a posar-vos vermells i a cremar-vos!! A veure una mica el sol que al vostre puto país no podeu gaudir mai... Ja vindreu amb els vostres mitjonets blancs i sandàlies, ridículs de merda!! A cagar!!! Que s'enfonsi la illa!!!
Ah! I ja no parlem de la puta monarquia que tenen, plena de borratxos i puteros... Que s'enfonsi Anglaterra!
MISSA D'ONZE
Barça, espavila. Menys bikini, menys Sol, i més entrenar. Prou ja de la farça de Ronaldinho, Deco, Edmilson, i alguns més que gairebé surten més de festa que jo. Patètic com s'arrosseguen pel camp. Entre els que arriben ressacosos al partit, i després físicament no rendeixen, i les rotacions lamentables de l'amic Rijkaard, aquest any no farem res de res. Perquè, algú li pot explicar a Rijkaard que Motta no pot jugar al Barça? I entre Zambrotta i Belleti, tampoc caldria que ho fes Oleguer? Que per posar a Marquez de pivot defensiu no l'expulsarem del país?
BENEDICCIÓ
La bruixa i el sacarina ja han acabat les seves vacances a Londres, amb un bon balanç: mirant partits des dels pubs, i sense conseguir cap més entrevista o tall de veu, del que Chelsea TV els hi donava. Felicitats. No esperavem menys de vosaltres.
L'ARLEQUINAT
Hem resurgit! Gran victòria al Barça C, per dos a cero en lliga, i estem a un punt del lider; i gran victòria 1 a 2 a l'Espanyol B en el partit d'anada de la final territorial de la Copa Federació. Aquest diumenge partit nostàlgic, que si no fós pel Madrid - Barça, hi podríem haver anat tots en expedició: Perelada - Sabadell!!
Em cago amb els putos anglesos. S'hauria d'enfonsar la illa. O millor, que quedin com Alcatraz, rodejats de taurons, amb l'espai aeri obert, i que no puguin moure's d'allà. Que es quedin al seu puto país, amb les seves manies, les seves fòbies i les seves mariconades. A part de ser una colla de reprimits indignes, en que tot és super car, en que ho volen fer tot al revés i diferent: conduixen per l'esquerre, tenen elements de mesur diferents, que si peus, milles, yardes i su puta madre. A més, es menja fatal!! No saben servir alcohol, sempre amb el puto dosificador... No saben parlar anglès!! No se'ls enten quan parlen. Però el pitjor de tot, el més lamentable, són les estúpides mesures de seguretat als aeroports per aquesta mena d'acolloniment que tenen per l'amenaça terrorista. Primer de tot, com deia la meva mare: si no vols pols no vagis a l'era. Per tant, si et fots amb els mohameds, els envaeixes; llavors no et queixes si els tios se t'enfaden i es volen venjar.
I no cal, inútils anglesos, que en un vol xàrter, de l'expedició del Barça, a les dues de la matinada, s'hagin de passar tots els controls de màxima seguretat com si fossim terroristes: no es va poder pujar cap líquid a l'avió: ni l'encenedor, ni el sabó, ni el desodorant!! I el que és pitjor. Llarga cua per passar el control de metalls, i s'havia de passar descalç!! Des de Pepe Gutierrez a Ronaldinho!! Tots es van haver de descalçar per si tenien Goma 2 a la sola de les sabates. A cagar!! I després tres mil hores a l'avió per tal de carregar tot l'equipatge, perquè havia de ser minuciosament estudiat per si Sylvinho se li havia ocorregut volar l'avió del Barça...
Ja vindreu ja, desgraciats!! Ja vindreu a Lloret a emborratxar-vos i a fer la pena que feu, turistes de merda!! Ja vindreu a posar-vos vermells i a cremar-vos!! A veure una mica el sol que al vostre puto país no podeu gaudir mai... Ja vindreu amb els vostres mitjonets blancs i sandàlies, ridículs de merda!! A cagar!!! Que s'enfonsi la illa!!!
Ah! I ja no parlem de la puta monarquia que tenen, plena de borratxos i puteros... Que s'enfonsi Anglaterra!
MISSA D'ONZE
Barça, espavila. Menys bikini, menys Sol, i més entrenar. Prou ja de la farça de Ronaldinho, Deco, Edmilson, i alguns més que gairebé surten més de festa que jo. Patètic com s'arrosseguen pel camp. Entre els que arriben ressacosos al partit, i després físicament no rendeixen, i les rotacions lamentables de l'amic Rijkaard, aquest any no farem res de res. Perquè, algú li pot explicar a Rijkaard que Motta no pot jugar al Barça? I entre Zambrotta i Belleti, tampoc caldria que ho fes Oleguer? Que per posar a Marquez de pivot defensiu no l'expulsarem del país?
BENEDICCIÓ
La bruixa i el sacarina ja han acabat les seves vacances a Londres, amb un bon balanç: mirant partits des dels pubs, i sense conseguir cap més entrevista o tall de veu, del que Chelsea TV els hi donava. Felicitats. No esperavem menys de vosaltres.
L'ARLEQUINAT
Hem resurgit! Gran victòria al Barça C, per dos a cero en lliga, i estem a un punt del lider; i gran victòria 1 a 2 a l'Espanyol B en el partit d'anada de la final territorial de la Copa Federació. Aquest diumenge partit nostàlgic, que si no fós pel Madrid - Barça, hi podríem haver anat tots en expedició: Perelada - Sabadell!!
dilluns, d’octubre 16, 2006
D’EMPEUS CONTRA SALA i MARTÍN pel cansalader de Gràcia
Coincidint amb el dia que tots ens havíem d’aixecar no sé exactament contra què (la fam?!), i amb el dia en què el món està en peu de guerra contra el puto DVD de CiU, faré una petita incursió a la campanya electoral per aixecar-me contra i cagar-me en l’ínclit Xavier Sala i Martín.
Aquesta llumenera de l'economia sortosament exiliat a Nova York ara exerceix de periodista per obra i gràcia de La Vanguardia, i es dedica a fer entrevistes als candidats a la presidència de la Generalitat. No sé si en farà gaire més, però avui ha començat amb Montilla. Vagi per endavant que un servidor seria l’última persona que votaria el doble de Sergi Mas, de fet preferiria tallar-me les dues mans abans de fer-ho, i fins i tot els peus si calgués evitar temptacions. Nota mental: això em recorda la famosa frase perpetrada pel mateix Montilla “estem lligats de maus i pens” (sic) quan no podia resoldre no sé quin problema. Al que anava: avui Sala i Martín l’ha entrevistat amb una categoría inferior a la de les seves tristament famoses americanes.
El millor és que l’entradeta de l’entrevista ja avisa que Sala i Martín és “provocador, impertinent, tossut i polèmic”. Tot veritat. Jo encara i afegiria algun adjectiu més però ho resumirem amb impresentable. Doncs bé, el novaiorquès més llest de la classe es dedica durant dues pàgines senceres a fotre-li entrades a l’altura del genoll al pobre Montilla, amb arguments alguns certs altres totalment oportunistes i manipulats, que el self-made de Cornellà va encaixant com pot.
El que em fot és que, d’entrada, l’entrevista no t’aporta res de nou sobre l’interfecte (que, en principi, seria l’objectiu) perquè no passa de ser una discussió entre l’un i l’altre. I el que m’indigna és que tot plegat em sona a lliçó de Sala i Martín a la resta d’inútils mileuristes que ens arrosseguem per aquesta professió. “Mireu, desgraciats, com que hi parlaré avui i no l’hauré de tornar a veure en tota la meva vida, vomitaré sobre Montilla totes les afirmacions que em semblin i em quedaran dues pàgines que em pagaran a preu d’or i que, amb una mica de sort, demà em publicaran al The Sun, de tan sensacionalistes com són”, deu pensar el mite de les americanes discretes. Si jo treballes a Política de La Vanguardia, ja l’hauria penjat de la planta 15.
En resum, que aquest mite ressaviat vingut a llepaculs de Laporta (o és Laporta qui li llepa el cul a ell?) ha tornat a fer una exhibició de l’escassa classe que té. Potser estic equivocat i ara aconseguir que l’entrevistat se t’aixequi de la cadira és un mèrit, o potser ho van explicar l’últim any de carrera. Ho sento, no hi vaig anar. És trist comprovar que, com més pallasso ets, millor et va.
I ja que hi sóc: encara que fos de la gestora, sens dubte aquest personatge és el pitjor president de la història del Barça. És el mateix desgraciat que va dir que “el carnet del Barça és barat”, que es pavonejava que tenia 18 entrades per la final de París i que ens avergonyia amb aquelles americanes fetes a l’Índia que probablement teixia una nena de 12 anys. Lliçons, les justes.
MÉS BACARDI
El FCnBa ja està en 3 de 4. Això cada dia va millor.
L’ALMAX
Autorajada. Després de 107 anys queixant-nos que els àrbitres són franquistes i madridistes, tots plegats hauríem de reconèixer que ahir al Sevilla li van robar el partit. O si ho preferiu, que ens el van regalar. Insisteixo, jo el primer.
AFTER HOUR
Alcalde, és molt demanar que facis els teus concursos el dia que et toca? I, per Déu, Salva era central, no davanter.
BRUIXA, PREN-TE UNA TIL·LA
O millor un te. T’adjunto un e-mail rebut el 26 de setembre de l’AIPS que potser et serà d’utilitat en futures vacances angleses:
“Premier value for the AIPS card By Keir Radnedge
Coincidint amb el dia que tots ens havíem d’aixecar no sé exactament contra què (la fam?!), i amb el dia en què el món està en peu de guerra contra el puto DVD de CiU, faré una petita incursió a la campanya electoral per aixecar-me contra i cagar-me en l’ínclit Xavier Sala i Martín.
Aquesta llumenera de l'economia sortosament exiliat a Nova York ara exerceix de periodista per obra i gràcia de La Vanguardia, i es dedica a fer entrevistes als candidats a la presidència de la Generalitat. No sé si en farà gaire més, però avui ha començat amb Montilla. Vagi per endavant que un servidor seria l’última persona que votaria el doble de Sergi Mas, de fet preferiria tallar-me les dues mans abans de fer-ho, i fins i tot els peus si calgués evitar temptacions. Nota mental: això em recorda la famosa frase perpetrada pel mateix Montilla “estem lligats de maus i pens” (sic) quan no podia resoldre no sé quin problema. Al que anava: avui Sala i Martín l’ha entrevistat amb una categoría inferior a la de les seves tristament famoses americanes.
El millor és que l’entradeta de l’entrevista ja avisa que Sala i Martín és “provocador, impertinent, tossut i polèmic”. Tot veritat. Jo encara i afegiria algun adjectiu més però ho resumirem amb impresentable. Doncs bé, el novaiorquès més llest de la classe es dedica durant dues pàgines senceres a fotre-li entrades a l’altura del genoll al pobre Montilla, amb arguments alguns certs altres totalment oportunistes i manipulats, que el self-made de Cornellà va encaixant com pot.
El que em fot és que, d’entrada, l’entrevista no t’aporta res de nou sobre l’interfecte (que, en principi, seria l’objectiu) perquè no passa de ser una discussió entre l’un i l’altre. I el que m’indigna és que tot plegat em sona a lliçó de Sala i Martín a la resta d’inútils mileuristes que ens arrosseguem per aquesta professió. “Mireu, desgraciats, com que hi parlaré avui i no l’hauré de tornar a veure en tota la meva vida, vomitaré sobre Montilla totes les afirmacions que em semblin i em quedaran dues pàgines que em pagaran a preu d’or i que, amb una mica de sort, demà em publicaran al The Sun, de tan sensacionalistes com són”, deu pensar el mite de les americanes discretes. Si jo treballes a Política de La Vanguardia, ja l’hauria penjat de la planta 15.
En resum, que aquest mite ressaviat vingut a llepaculs de Laporta (o és Laporta qui li llepa el cul a ell?) ha tornat a fer una exhibició de l’escassa classe que té. Potser estic equivocat i ara aconseguir que l’entrevistat se t’aixequi de la cadira és un mèrit, o potser ho van explicar l’últim any de carrera. Ho sento, no hi vaig anar. És trist comprovar que, com més pallasso ets, millor et va.
I ja que hi sóc: encara que fos de la gestora, sens dubte aquest personatge és el pitjor president de la història del Barça. És el mateix desgraciat que va dir que “el carnet del Barça és barat”, que es pavonejava que tenia 18 entrades per la final de París i que ens avergonyia amb aquelles americanes fetes a l’Índia que probablement teixia una nena de 12 anys. Lliçons, les justes.
MÉS BACARDI
El FCnBa ja està en 3 de 4. Això cada dia va millor.
L’ALMAX
Autorajada. Després de 107 anys queixant-nos que els àrbitres són franquistes i madridistes, tots plegats hauríem de reconèixer que ahir al Sevilla li van robar el partit. O si ho preferiu, que ens el van regalar. Insisteixo, jo el primer.
AFTER HOUR
Alcalde, és molt demanar que facis els teus concursos el dia que et toca? I, per Déu, Salva era central, no davanter.
BRUIXA, PREN-TE UNA TIL·LA
O millor un te. T’adjunto un e-mail rebut el 26 de setembre de l’AIPS que potser et serà d’utilitat en futures vacances angleses:
“Premier value for the AIPS card By Keir Radnedge
The AIPS card has gained new status within European football after agreement with the English FA Premier League on match accreditation applications.This development follows an increasing number of protests from foreign reporters over access to Premier League matches. Many have been turned away through lack of the necessary licence, a unique system operating in English football.Media access in the Premier League (and the lower three divisions in the Football League) is regulated between the Leagues and the clubs. The licensing system was created initially to control commercial photography. This was later extended to include the print media and websites.Every publication seeking journalistic access must hold a licence for either the season or a one-off match. The licence also demands a public liability insurance.Europe's highest average attendances may be in Germany's Bundesliga but, worldwide, by far the most popular football is the English version. This is reflected in significant income from worldwide TV sales. In return, many foreign publications want access to Premier League press tribunes.A major problem for the Premier League - and also for AIPS and bona fide working journalists - is the number of bogus match applications to both the League and its clubs.Unfortunately, some press departments have used the absence of a season-long licence as an easy excuse with which to reject accreditation applications - contrary to Premier League rules.Hopefully, such practices have now been effectively outlawed by the new agreement between AIPS and the Premier League.Foreign journalists wishing to cover Premier League matches on a one-off basis should send applications SIMULTANEOUSLY to both the home club and the Premier League press office (fax +44 207 864 9221).The League now holds a list of all AIPS members from seven major European nations and they will be granted a single-match licence immediately.The League will notify both the publication and the club simultaneously within 24 hours. Membership of AIPS will also be taken as meaning that the publication or agency concerned does hold the requisite public liability insurance.The AIPS member countries concerned are Belgium, France, Germany, Holland, Italy, Portugal and Spain. For other countries, the Premier League's media department has undertaken to check membership status direct with the AIPS Football Commission.Each club retains the ultimate right to decide whether to accept or reject an accreditation application. However, a certain percentage of each press tribune should, under League rules, be available for foreign media. The League has promised to remind clubs of that obligation.Foreign reporters wishing to apply for Premier League match accreditation are advised to contact both the club and Premier League simultaneously by fax or email using the following wording:"""I wish to apply on behalf of [publication] for written press access in the name of [journalist] for the [home club] v [away club] match on [date]. This application note is both notification to your club and also an application, for Premier League attention, for a single-match licence under the terms of the agreement with AIPS."
Ja ho veus. Ni puta idea.
EL PITJOR ONZE DE LA HISTÒRIA DEL BARÇA Pel futur alcalde de Laxe
Continuem amb el concurs que plantejàvem la setmana passada i a partir d'avui iniciem les votacions per escollir el pitjor onze de la història del Barça. Gràcies a tots els que heu enviat i proposat noms, ara ja tenim la llista completa de candidats, tot i que la votació és oberta, per tant podeu incloure al vostre onze cutre els jugadors que volgueu (excepte Gabri, que no participa al concurs), però per ajudar a recordar futbolistes lamentables aqui teniu una llista de candidats, de la que segur que sortiràn la majoria d'equips escollits. Per una questió d'edat, la majoria de candidats han jugat al Barça als darrers 20 anys, perquè els d'abans no els he vist jugar i no els recordo. A la llista he afegit les propostes que ha rebut, fins i tot els tius que no tinc ni idea de què jugaven.
El dia en el que France Football publica la llista de candidats a la pilota d'or, rajarxrajar publica la llista de candidats al pitjor onze de la història del Barça. Aqui la teniu:
Porters: Busquets, Lopetegui, Angoy, Enke, Dutruel, Ramallets, Huguet, Llagostera, Rustu
Defenses: Christanval, Bogarde, Okunowo, Mario, Sánchez Jara, Fernando Navarro, Marcelo, Sergi Barjuan, Andersson, Juanjo, Oscar López, Fradera, Frank de Boer, Abelardo, Dehu, Pellegrino, Serna
Migcampistes: Gerard, Motta, Romerito, Eskurza, Bio, Riquelme, Rochemback, José Mari, Carrasco, Ciric, Mario Rosas, Moratalla, Manolo Hierro, Ronald de Boer, Litmanen, Amunike, Prosinecki, Petit, De la Peña, Ivan Iglesias, Oscar Garcia
Davanters: Geovanni, Overmars, Triguinho, Alfonso, Escaich, Korneiev, Onésimo, Danny Muller, Hughes, Kodro, Nano, Ezquerro, Cuellar, Salva, Simao, Dugarry, Quaresma, Jordi Cruyff
Tius que no sé de que juguen: Adjutori Serrat, Albadalejo, Tarrés, Cleo, Morán, Pérez
Insisteixo, Gabri no és escollible. Són normes de la organització. Ho lamento.
Com els amics de Mundo Deportivo, podeu fer l'equip amb un sistema 3-4-3, 4-3-3, 4-4-2 o el que us roti.
A partir d'aqui espero les vostres votacions en els comentaris adjunts a aquest article. La setmana que ve farem un repàs a la classificació i animo a que ho feu còrrer per les redaccions, quanta més gent voti millor, més riurem. Volem conèixer quin és el pitjor onze de la història del Barça. Un cop el tinguem, mirarem de muntar un partit amistós entre la selecció de premsa i aquest gloriós equip que passarà a la història del Barça, encara que sigui per motius patètics.
Us agraiexo també els que he proposat presidents patètics, però en aquest cas està cantat que guanyarà Joan Gaspart, secundat per Enric Reyna i els seus sobres.
Si voleu votar l'entrenador per aquest equip, endavant. En aquest cas també proposem una sèrie de noms, en la que també surten els assistents mítics com Mourinho o els vividors com Hoek:
Van Gaal, Rifé, De la Cruz, Antic, Serra Ferrer, Luis Aragonés, Mourinho, Frans Hoek, Rexach, Andries Jonker, Van der Lem, Venables, Menotti, Lattek, Laureano Ruiz, Domingo Balmanya "totalmente de acuerdo José María...". Vosaltres mateixos.
SWEET HOME PERALADA
Qué maco és treballar sense televisions. La majoria de gent està indignada per l'absència de càmeres ahir al Barça-Sevilla, però els que seguim els partits a peu de gespa vem viure una tarda fantàstica, sense tripodes i càmeres que ens tapessin la visibilitat. Per un cop a la vida vaig veure el còrner del gol Sud durant tot el partit i vaig poder seguir les evolucions de Messi per la banda dreta fins a la linia de fons i no fins a la de tres quarts, com és habitual. Beneida absència de les teles, quina tranquilitat sense les càmeres a peu de gespa, espero que més clubs facin com el Sevilla...
CIUTAT BADIA
El espacio de hoy de Ciutat Badia no hablará del departamento de comunicación del Barça, como es habitual, sino que está dedicado a nuestro 'gurú', ídolo y maestro Miguel Gutiérrez, por eso no escribo en catalán, como deferencia al amigo Louis, al que la prensa catalana espera homenajear con motivo de nuestra inminente visita a Madrid. Me consta que el maestro Miguel Gutiérrez conoce de la existencia de nuestro blog y por esa razón le mando un saludo desde aquí. Espero verte en Madrid, amigo Louis/Miguel, dónde acudiré con la libreta (nunca mejor dicho...) y el boli a punto para tomar nota de todo lo que digas. Eres nuestra referencia a la hora de rajar, somos meros aprendices a tu lado.
Continuem amb el concurs que plantejàvem la setmana passada i a partir d'avui iniciem les votacions per escollir el pitjor onze de la història del Barça. Gràcies a tots els que heu enviat i proposat noms, ara ja tenim la llista completa de candidats, tot i que la votació és oberta, per tant podeu incloure al vostre onze cutre els jugadors que volgueu (excepte Gabri, que no participa al concurs), però per ajudar a recordar futbolistes lamentables aqui teniu una llista de candidats, de la que segur que sortiràn la majoria d'equips escollits. Per una questió d'edat, la majoria de candidats han jugat al Barça als darrers 20 anys, perquè els d'abans no els he vist jugar i no els recordo. A la llista he afegit les propostes que ha rebut, fins i tot els tius que no tinc ni idea de què jugaven.
El dia en el que France Football publica la llista de candidats a la pilota d'or, rajarxrajar publica la llista de candidats al pitjor onze de la història del Barça. Aqui la teniu:
Porters: Busquets, Lopetegui, Angoy, Enke, Dutruel, Ramallets, Huguet, Llagostera, Rustu
Defenses: Christanval, Bogarde, Okunowo, Mario, Sánchez Jara, Fernando Navarro, Marcelo, Sergi Barjuan, Andersson, Juanjo, Oscar López, Fradera, Frank de Boer, Abelardo, Dehu, Pellegrino, Serna
Migcampistes: Gerard, Motta, Romerito, Eskurza, Bio, Riquelme, Rochemback, José Mari, Carrasco, Ciric, Mario Rosas, Moratalla, Manolo Hierro, Ronald de Boer, Litmanen, Amunike, Prosinecki, Petit, De la Peña, Ivan Iglesias, Oscar Garcia
Davanters: Geovanni, Overmars, Triguinho, Alfonso, Escaich, Korneiev, Onésimo, Danny Muller, Hughes, Kodro, Nano, Ezquerro, Cuellar, Salva, Simao, Dugarry, Quaresma, Jordi Cruyff
Tius que no sé de que juguen: Adjutori Serrat, Albadalejo, Tarrés, Cleo, Morán, Pérez
Insisteixo, Gabri no és escollible. Són normes de la organització. Ho lamento.
Com els amics de Mundo Deportivo, podeu fer l'equip amb un sistema 3-4-3, 4-3-3, 4-4-2 o el que us roti.
A partir d'aqui espero les vostres votacions en els comentaris adjunts a aquest article. La setmana que ve farem un repàs a la classificació i animo a que ho feu còrrer per les redaccions, quanta més gent voti millor, més riurem. Volem conèixer quin és el pitjor onze de la història del Barça. Un cop el tinguem, mirarem de muntar un partit amistós entre la selecció de premsa i aquest gloriós equip que passarà a la història del Barça, encara que sigui per motius patètics.
Us agraiexo també els que he proposat presidents patètics, però en aquest cas està cantat que guanyarà Joan Gaspart, secundat per Enric Reyna i els seus sobres.
Si voleu votar l'entrenador per aquest equip, endavant. En aquest cas també proposem una sèrie de noms, en la que també surten els assistents mítics com Mourinho o els vividors com Hoek:
Van Gaal, Rifé, De la Cruz, Antic, Serra Ferrer, Luis Aragonés, Mourinho, Frans Hoek, Rexach, Andries Jonker, Van der Lem, Venables, Menotti, Lattek, Laureano Ruiz, Domingo Balmanya "totalmente de acuerdo José María...". Vosaltres mateixos.
SWEET HOME PERALADA
Qué maco és treballar sense televisions. La majoria de gent està indignada per l'absència de càmeres ahir al Barça-Sevilla, però els que seguim els partits a peu de gespa vem viure una tarda fantàstica, sense tripodes i càmeres que ens tapessin la visibilitat. Per un cop a la vida vaig veure el còrner del gol Sud durant tot el partit i vaig poder seguir les evolucions de Messi per la banda dreta fins a la linia de fons i no fins a la de tres quarts, com és habitual. Beneida absència de les teles, quina tranquilitat sense les càmeres a peu de gespa, espero que més clubs facin com el Sevilla...
CIUTAT BADIA
El espacio de hoy de Ciutat Badia no hablará del departamento de comunicación del Barça, como es habitual, sino que está dedicado a nuestro 'gurú', ídolo y maestro Miguel Gutiérrez, por eso no escribo en catalán, como deferencia al amigo Louis, al que la prensa catalana espera homenajear con motivo de nuestra inminente visita a Madrid. Me consta que el maestro Miguel Gutiérrez conoce de la existencia de nuestro blog y por esa razón le mando un saludo desde aquí. Espero verte en Madrid, amigo Louis/Miguel, dónde acudiré con la libreta (nunca mejor dicho...) y el boli a punto para tomar nota de todo lo que digas. Eres nuestra referencia a la hora de rajar, somos meros aprendices a tu lado.
dissabte, d’octubre 14, 2006
BUTANITO, T'ENYORAVA...PER L'ESCORTA DE LA CAMPIONA
Primer, el ja mític Miguel Gutierrez ens fa passar una bona estona estomacant a cert personatge. Ben cert és que ell no ha de donar la cara a la sala de premsa del camp, però no deixa de dir res que no sigui fals. A aquest senyor li hauríem de donar un premi honorific. I després, en una entrevista al diari que precisament tant mal parat surt en el blog de Gutierrez (per culpa del personatge en qüestió) el gran, llegendari, i mític Butanito reparteix estopa a tort i a dret. Senyors, entrem en una era incerta en que la gent es pregunta si el periodisme seguirà sent una cosa seria, o serà, com diu el butano.. «un jajaja, jijiji». A Butanito també se li hauria de donar una premi, per ser un dels grans rajadors que ha parit l’humanitat. I a més, té part de raó, malgrat que jo defenso a Montes, i no el considero "un pallaso". Si Montes s'ho ha currat i pot fer el que li rota dels ous, un 10 per a ell. Ja m'agradaria a mi que em paguessin per voltar pel món parlant dels apats que m'he fotut, i les copes que repossen al meu ventre.
Centrant-me en la premsa escrita, que són mis menesters, té tela el que fem. La contraportada de l’As (que tots sabem que és dels apartats més mirats per tothom, jo el primer) no té nom. Si vull veure pit i cuixa compro la Playboy, doncs ja se sap que «ara també es llegeix». Ara, que la Gazzetta dello Sport, diari abans admirat, aquests dies fa una sèrie de repors sobre «Sexe i futbol», on futbolistes i les seves dones parlen de si va bé follar abans dels partits. La revista Calcio 200, també italiana, fa repors de les seguidores més sexys. I l'Olé argentí té la secció "la diosa del dia". No abandonem el tòpics de que els homes només parlen de futbol i dones, i de que l'esport és una cosa només per "machos". Però és clar, estem parlant d'Apaña, Italia i l'Argentina...sort de països moderns com...Suècia, on unes esquiadores es van fer fotos en boles, o Anglaterra, on es més famosa la novia de Wayne Rooney que Wayne Rooney.
Tetes a part, el Carca d'avui ens regala en portada com a única foto la d’un caball (???). Van camí de ser la versió esportiva de El Caso. La resta, en la linia. Ja sabem que l'Ash publica com entrevistes pròpies les rodes de premsa, i avui El 9 depressiu de Catalunya en publica una d'EFE també sense firmar. Aquest mateix diari fa dos dies posava en portada que el Barça potser jugaria amb el potent Amerixca de Mèxic. La "x" no sé si té res a veure amb el món de la pornografia. L'Sporc s'ha inventat la secció "el espia del Camp Nou", amb un disseny propi de comic manga per nens de 3 a 5 anys, i a El Musgo Deportivo...bé, a aquests avui els deixaré en pau, que ja fa temps que no s'inventen entrevistes a Riquelme. Bé, és el que ven. C’e la vie. Butano, torna ja.
...EL VODKA, MOSKOVSKAYA
Un detall. Prohibiria l’accés de periodistes mexicans al Camp Nou. Cansen, agobien. Que si «Rafa esto», que si «Rafa lo otro»...que si el Manito...i ara que si «el Club America en el mundial». Que un paio es cardi milers de quilometres per arribar a la sala de premsa del Barça nomes per fer una pregunta sobre el possible emparellament entre el Barça i l’America de Mèxic al mundialito del Japó, és trist. Sobretot perquè Rijkaard contesta una merda de resposta, i el mexicà no té res per vendre. Per cert, els xicanos ni saben que hauran de jugar amb el campió d’Àsia. Es creuen que jugaran amb l’Africà. Tant de bó els asiàtics es follin als mexicans, així ens estalviarem articles tòpics sobre el Piojo Lopez. Com els que ja he fet jo, per exemple.
RODOREDA NO M'ESTIMA
Agrair al Cansalader que ajudés a Aragones a romandre en el càrrec de la "Roja". Encraa podrem riure una mica més en partits oficials amb la disbauxa nacional. La Bruixa en canvi, no té tant sort i segueix de pega amb els caps de premsa. Els anglesos i els argentins s'hostien pel futbol i les Malvinas, pero es posen en comú en fotre la vida impossible a la Bruixa. Paciència, dona, paciència...se't perdona tot menys que acabis defensant el sistema de premsa del Barça un cop ho comparis amb el del potent Reading.
Primer, el ja mític Miguel Gutierrez ens fa passar una bona estona estomacant a cert personatge. Ben cert és que ell no ha de donar la cara a la sala de premsa del camp, però no deixa de dir res que no sigui fals. A aquest senyor li hauríem de donar un premi honorific. I després, en una entrevista al diari que precisament tant mal parat surt en el blog de Gutierrez (per culpa del personatge en qüestió) el gran, llegendari, i mític Butanito reparteix estopa a tort i a dret. Senyors, entrem en una era incerta en que la gent es pregunta si el periodisme seguirà sent una cosa seria, o serà, com diu el butano.. «un jajaja, jijiji». A Butanito també se li hauria de donar una premi, per ser un dels grans rajadors que ha parit l’humanitat. I a més, té part de raó, malgrat que jo defenso a Montes, i no el considero "un pallaso". Si Montes s'ho ha currat i pot fer el que li rota dels ous, un 10 per a ell. Ja m'agradaria a mi que em paguessin per voltar pel món parlant dels apats que m'he fotut, i les copes que repossen al meu ventre.
Centrant-me en la premsa escrita, que són mis menesters, té tela el que fem. La contraportada de l’As (que tots sabem que és dels apartats més mirats per tothom, jo el primer) no té nom. Si vull veure pit i cuixa compro la Playboy, doncs ja se sap que «ara també es llegeix». Ara, que la Gazzetta dello Sport, diari abans admirat, aquests dies fa una sèrie de repors sobre «Sexe i futbol», on futbolistes i les seves dones parlen de si va bé follar abans dels partits. La revista Calcio 200, també italiana, fa repors de les seguidores més sexys. I l'Olé argentí té la secció "la diosa del dia". No abandonem el tòpics de que els homes només parlen de futbol i dones, i de que l'esport és una cosa només per "machos". Però és clar, estem parlant d'Apaña, Italia i l'Argentina...sort de països moderns com...Suècia, on unes esquiadores es van fer fotos en boles, o Anglaterra, on es més famosa la novia de Wayne Rooney que Wayne Rooney.
Tetes a part, el Carca d'avui ens regala en portada com a única foto la d’un caball (???). Van camí de ser la versió esportiva de El Caso. La resta, en la linia. Ja sabem que l'Ash publica com entrevistes pròpies les rodes de premsa, i avui El 9 depressiu de Catalunya en publica una d'EFE també sense firmar. Aquest mateix diari fa dos dies posava en portada que el Barça potser jugaria amb el potent Amerixca de Mèxic. La "x" no sé si té res a veure amb el món de la pornografia. L'Sporc s'ha inventat la secció "el espia del Camp Nou", amb un disseny propi de comic manga per nens de 3 a 5 anys, i a El Musgo Deportivo...bé, a aquests avui els deixaré en pau, que ja fa temps que no s'inventen entrevistes a Riquelme. Bé, és el que ven. C’e la vie. Butano, torna ja.
...EL VODKA, MOSKOVSKAYA
Un detall. Prohibiria l’accés de periodistes mexicans al Camp Nou. Cansen, agobien. Que si «Rafa esto», que si «Rafa lo otro»...que si el Manito...i ara que si «el Club America en el mundial». Que un paio es cardi milers de quilometres per arribar a la sala de premsa del Barça nomes per fer una pregunta sobre el possible emparellament entre el Barça i l’America de Mèxic al mundialito del Japó, és trist. Sobretot perquè Rijkaard contesta una merda de resposta, i el mexicà no té res per vendre. Per cert, els xicanos ni saben que hauran de jugar amb el campió d’Àsia. Es creuen que jugaran amb l’Africà. Tant de bó els asiàtics es follin als mexicans, així ens estalviarem articles tòpics sobre el Piojo Lopez. Com els que ja he fet jo, per exemple.
RODOREDA NO M'ESTIMA
Agrair al Cansalader que ajudés a Aragones a romandre en el càrrec de la "Roja". Encraa podrem riure una mica més en partits oficials amb la disbauxa nacional. La Bruixa en canvi, no té tant sort i segueix de pega amb els caps de premsa. Els anglesos i els argentins s'hostien pel futbol i les Malvinas, pero es posen en comú en fotre la vida impossible a la Bruixa. Paciència, dona, paciència...se't perdona tot menys que acabis defensant el sistema de premsa del Barça un cop ho comparis amb el del potent Reading.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)