ESCRIURE DIUMENGE Pel futur alcalde de Laxe
Ho sento nois, però ahir vaig arribar molt tard de Bremen i demà marxo a Bilbao, no he tingut temps de seure amb calma davant l'ordinador i per evitar escriure un breu, com ha fet el Sacarina, aplaço fins divendres l'aparició del meu article. Però aviso que faré honor al nom del blog i el Barça, el seu president i els amics de Ciutat Badia rebràn de valent. Estic calent. Van a haber ondonadas de hostias, que diria el mític Manquiña.
Només diré que els subnormals aquests dels borbons dels que rajeu (estic d'acord amb tot) informen via SMS del futur naixement d'un altre subnormal, mentre que al Barça ha de remoure cel i terra per saber quina lesió té un jugador. Per no parlar del fet d'amagar les proves o de segrestar els periodistes a l' avió per que ningú tingui imatges d'Eto'o... No segueixo que m'escalfo i em quedo sense article.
Diumenge més. Ho sento.
divendres, de setembre 29, 2006
dijous, de setembre 28, 2006
Dijous Surto... pel Sacarina
La junta directiva del Barça s'estima el bàsquet. No és veritat que menysingui la petanca aèria. Qui ho pensi és un malèvol calumniador antibarcelonista. I per si queda algun dubte s'organitza una roda de premsa per presentar l'homenatge a Solozábal amb tota la premsa d'aquest esport que només interessa als del Palau i a quatre de Badalona, reunida a la sala de premsa del Camp Nou. Com que és el dia que operen Eto'o esperes que et facin la pregunta sobre el tema (pregunta que prèviament els representants de Ciutat Badia han pactat per l'última intervenció de la roda de premsa) i quan arriba la qüestió et fas el xulo i dius que no t'interessa res més que el bàsquet. És una falta de respecte parlar d'altres coses en una roda de premsa tan important. Si Goebbels aixequés el cap estaria orgullós.
Recordaré aquesta anècdota quan enderroquin el Palau.
Tallat sense sucre
Amics, estem perdent al CaRnsalader. Necessita una teràpia de xoc urgent. La bruixa ja ha deixat clar que hi ha tensió sexual mal resolta entre ells dos. Però ell mateix, aquest pobre home que hauria d'escriure els dilluns però surt els dimarts, ha reconegut que s'estima més la campiona de l'escorta que la bruixa de la tensió sexual. Sospito que la seva obsessió pel bidet va més enllà de l'estricta rajamenta. Tinc por. Crec que no l'hauríem de convidar més a les trobades nocturnes del comando.
Gintonic de Bombay.
Proposo que tots ens pintem UNICEF a la samarreta. Tots col.laborem amb els nens. Els nens dels Borbons, que tindran una plàcida infantesa gràcies als nostres diners.
La junta directiva del Barça s'estima el bàsquet. No és veritat que menysingui la petanca aèria. Qui ho pensi és un malèvol calumniador antibarcelonista. I per si queda algun dubte s'organitza una roda de premsa per presentar l'homenatge a Solozábal amb tota la premsa d'aquest esport que només interessa als del Palau i a quatre de Badalona, reunida a la sala de premsa del Camp Nou. Com que és el dia que operen Eto'o esperes que et facin la pregunta sobre el tema (pregunta que prèviament els representants de Ciutat Badia han pactat per l'última intervenció de la roda de premsa) i quan arriba la qüestió et fas el xulo i dius que no t'interessa res més que el bàsquet. És una falta de respecte parlar d'altres coses en una roda de premsa tan important. Si Goebbels aixequés el cap estaria orgullós.
Recordaré aquesta anècdota quan enderroquin el Palau.
Tallat sense sucre
Amics, estem perdent al CaRnsalader. Necessita una teràpia de xoc urgent. La bruixa ja ha deixat clar que hi ha tensió sexual mal resolta entre ells dos. Però ell mateix, aquest pobre home que hauria d'escriure els dilluns però surt els dimarts, ha reconegut que s'estima més la campiona de l'escorta que la bruixa de la tensió sexual. Sospito que la seva obsessió pel bidet va més enllà de l'estricta rajamenta. Tinc por. Crec que no l'hauríem de convidar més a les trobades nocturnes del comando.
Gintonic de Bombay.
Proposo que tots ens pintem UNICEF a la samarreta. Tots col.laborem amb els nens. Els nens dels Borbons, que tindran una plàcida infantesa gràcies als nostres diners.
ESCRIC PER NO FER UN LLEIG… per la bruixa d’or
El món s’ha acabat. O com a mínim això és el que ha semblat escoltant alguna de les tertúlies de les ones radiofòniques. L’empat a Bremen ha estat catastròfic i com era d’esperar, això de les rotacions resulta que és una molt mala idea. Allò de que amb aquesta plantilla es podien fer dos equips titulars només era un dir, coses que es comenten per donar suport a la teoria de les rotacions (article 113 del manual del bon tertulià). Però no us ho haureu cregut. Ara, segons l’article 164, toca dir que l’equip està relaxat, li falta gana de títols i té una preocupant falta d’intensitat anímica.
Però no us sorprengueu, què esperàveu? Ser tertulià té gràcia en dies com avui. Avui hem pogut entrar a matar. Motta no pot jugar mai més en aquest Barça. A Ronaldinho l’hauríem d’haver venut. Puyol no té nivell per jugar a l’eix de la defensa i ja no parlem d’Oleguer. Bé, això no s’ha dit tal qual, però la sensació general anava per aquí.
En fi, seria políticament incorrecte ser benevolent en aquest blog i aparèixer amb una argumentació tan simple com que a mi em sembla que un mal dia el pot tenir qualsevol. O sigui que sí, deu ser que Txiqui té una informació que ens amaga, i que ell quan deia que feia la sensació que encara estàvem a Paris, no ho deia per l’entorn, ho deia perquè havia vist els jugadors vacil•lant que li fotrien vuit al Werder Bremen.
I avui que parlem de les tertúlies, us presentaré un tipus específic de tertulians que em posa especialment de mala llet, es tracta del tertulià informador. Aquell que abans que s’hagi explicat la informació del dia i davant d’una pregunta genèrica de l’estil com veus aquest Barça, s’afanya ràpidament a dir alguna cosa així com: "doncs avui una mica pitjor perquè he pogut veure que Saviola ha quedat fora de la convocatòria i que Rikjaard també ha deixat Marquez a casa. Sort tenim que Ronaldinho i Deco no tenen res, que avui no han entrenat però només és perquè han fet gimnàs. De tota manera, he pogut sentir Saviola i no se’l veu preocupat per no anar a Alemanya perquè diu que està encantat amb l’afició. Feia 854 dies que el xaval no jugava amb la samarreta del Barça. Bé, tampoc ens cal, que tenim l’Eto’o i avui ha fet un acte benèfic on per cert no ha parlat”.
A tots aquells que en un futur us voleu dedicar a la professió de tertulià (cas del cansalader, per si no ho sabíeu próximamente en sus pantallas), us recordo que us conviden a aquestes taules tan constructives per opinar i no per informar, que per això ja hi ha gent que treballa moltes més hores que vosaltres per acabar cobrant molt menys.
El súmmum de la ineptitud dels tertulians arriba quan es permeten el luxe de corregir informacions. Si ha de ser per ajudar, mira, és repel•lent i prou, però és que a sobre confonen l’audiència. Si Eto’o hagués superat els 17 gols li haguessin regalat cotxes i no ambulàncies. Entenc que tanta solidaritat pugui portar a confusió, però si un no està segur, sempre pot callar.
POCIONS I BEURATGES DIVERSOS
Heu pogut veure que fins al moment no he fet cap referència a la colpidora notícia de la lesió de Samuel Eto’o. Guardaré un respectuós silenci perquè, germans, avui “tots som Eto’o”.
Sense voler fer cap associació d’idees, des de fa un parell d’hores, m’arriba un chumba chumba procedent de Sant Cugat. A can Saviola estan de festa.
Us situo. Assemblea del Barça. Palau Blaugrana. Ferran Soriano presenta el pressupost per l’any vinent, 300 milions d’eurus. Podríem reservar una partida de 1000 eurus extres per la logística d’aquesta assemblea? Més que tot, per posar un servei de traducció i no haver de veure el cap de protocol fent hores extres de traducció simultània a l’orella d’un soci de Madrid que no entenia el català. Per sort per al Ramon Pujol, l’escena no va durar les 6 hores de l’assemblea, que el soci en qüestió un cop va deixar constància de la seva pataleta i va ser motiu de comentari a tots els mitjans, ràpidament va fotre el camp, que tenia pressa.
COP D’ESCOMBRA
Arribats a aquest punt i veient que setmana rera setmana el cansalader em continua atonyinant, us haig de confessar que em comença a preocupar. És evident que té una tensió sexual no resolta cap a mi. Amic cansalader, tot i que estiguis fet un figurin, ho sento, no pot ser. No m’atreus. O sigui que supera aquesta fixació, deixa de perseguir-me per tot arreu amb atacs constants i de tot tipus cap a mi i comença a passar pàgina. De tota manera, t’agraeixo que hagis obert els ulls i hagis pogut comprovar que en relació amb la bruixeria que m’envolta, sóc Santa Teresa de Calcuta.
Al pallasso infantil que va pel món ensenyant la campiona el deixaré estar per més endavant tot i que he observat que a les primeres de canvi, alliçonat pel bisbe i el seu ressentiment, ja m'ha rajat. Només li recordaré que l'efecte invisibilitat va i ve segons bufa el vent...
El món s’ha acabat. O com a mínim això és el que ha semblat escoltant alguna de les tertúlies de les ones radiofòniques. L’empat a Bremen ha estat catastròfic i com era d’esperar, això de les rotacions resulta que és una molt mala idea. Allò de que amb aquesta plantilla es podien fer dos equips titulars només era un dir, coses que es comenten per donar suport a la teoria de les rotacions (article 113 del manual del bon tertulià). Però no us ho haureu cregut. Ara, segons l’article 164, toca dir que l’equip està relaxat, li falta gana de títols i té una preocupant falta d’intensitat anímica.
Però no us sorprengueu, què esperàveu? Ser tertulià té gràcia en dies com avui. Avui hem pogut entrar a matar. Motta no pot jugar mai més en aquest Barça. A Ronaldinho l’hauríem d’haver venut. Puyol no té nivell per jugar a l’eix de la defensa i ja no parlem d’Oleguer. Bé, això no s’ha dit tal qual, però la sensació general anava per aquí.
En fi, seria políticament incorrecte ser benevolent en aquest blog i aparèixer amb una argumentació tan simple com que a mi em sembla que un mal dia el pot tenir qualsevol. O sigui que sí, deu ser que Txiqui té una informació que ens amaga, i que ell quan deia que feia la sensació que encara estàvem a Paris, no ho deia per l’entorn, ho deia perquè havia vist els jugadors vacil•lant que li fotrien vuit al Werder Bremen.
I avui que parlem de les tertúlies, us presentaré un tipus específic de tertulians que em posa especialment de mala llet, es tracta del tertulià informador. Aquell que abans que s’hagi explicat la informació del dia i davant d’una pregunta genèrica de l’estil com veus aquest Barça, s’afanya ràpidament a dir alguna cosa així com: "doncs avui una mica pitjor perquè he pogut veure que Saviola ha quedat fora de la convocatòria i que Rikjaard també ha deixat Marquez a casa. Sort tenim que Ronaldinho i Deco no tenen res, que avui no han entrenat però només és perquè han fet gimnàs. De tota manera, he pogut sentir Saviola i no se’l veu preocupat per no anar a Alemanya perquè diu que està encantat amb l’afició. Feia 854 dies que el xaval no jugava amb la samarreta del Barça. Bé, tampoc ens cal, que tenim l’Eto’o i avui ha fet un acte benèfic on per cert no ha parlat”.
A tots aquells que en un futur us voleu dedicar a la professió de tertulià (cas del cansalader, per si no ho sabíeu próximamente en sus pantallas), us recordo que us conviden a aquestes taules tan constructives per opinar i no per informar, que per això ja hi ha gent que treballa moltes més hores que vosaltres per acabar cobrant molt menys.
El súmmum de la ineptitud dels tertulians arriba quan es permeten el luxe de corregir informacions. Si ha de ser per ajudar, mira, és repel•lent i prou, però és que a sobre confonen l’audiència. Si Eto’o hagués superat els 17 gols li haguessin regalat cotxes i no ambulàncies. Entenc que tanta solidaritat pugui portar a confusió, però si un no està segur, sempre pot callar.
POCIONS I BEURATGES DIVERSOS
Heu pogut veure que fins al moment no he fet cap referència a la colpidora notícia de la lesió de Samuel Eto’o. Guardaré un respectuós silenci perquè, germans, avui “tots som Eto’o”.
Sense voler fer cap associació d’idees, des de fa un parell d’hores, m’arriba un chumba chumba procedent de Sant Cugat. A can Saviola estan de festa.
Us situo. Assemblea del Barça. Palau Blaugrana. Ferran Soriano presenta el pressupost per l’any vinent, 300 milions d’eurus. Podríem reservar una partida de 1000 eurus extres per la logística d’aquesta assemblea? Més que tot, per posar un servei de traducció i no haver de veure el cap de protocol fent hores extres de traducció simultània a l’orella d’un soci de Madrid que no entenia el català. Per sort per al Ramon Pujol, l’escena no va durar les 6 hores de l’assemblea, que el soci en qüestió un cop va deixar constància de la seva pataleta i va ser motiu de comentari a tots els mitjans, ràpidament va fotre el camp, que tenia pressa.
COP D’ESCOMBRA
Arribats a aquest punt i veient que setmana rera setmana el cansalader em continua atonyinant, us haig de confessar que em comença a preocupar. És evident que té una tensió sexual no resolta cap a mi. Amic cansalader, tot i que estiguis fet un figurin, ho sento, no pot ser. No m’atreus. O sigui que supera aquesta fixació, deixa de perseguir-me per tot arreu amb atacs constants i de tot tipus cap a mi i comença a passar pàgina. De tota manera, t’agraeixo que hagis obert els ulls i hagis pogut comprovar que en relació amb la bruixeria que m’envolta, sóc Santa Teresa de Calcuta.
Al pallasso infantil que va pel món ensenyant la campiona el deixaré estar per més endavant tot i que he observat que a les primeres de canvi, alliçonat pel bisbe i el seu ressentiment, ja m'ha rajat. Només li recordaré que l'efecte invisibilitat va i ve segons bufa el vent...
dimecres, de setembre 27, 2006
PROU BORBONS, COLLONS! pel cansalader de Gràcia
Avui, ja aviso, feriré susceptibilitats. He dit.
Entre les seves faccions i, sobretot, la seva manera de parlar sempre havia pensat que els membres de la familia reial espanyola tenien algun tipus de retard mental. Però no. Els disminuïts som nosaltres. No foten un pal a l’aigua, llevat de l’hora de cardar, on pel que es veu són primeres espases. I vinga a criar com a conills, i nosaltres a mantenir-los.
Quatre de l’Urdangarín, dos del Marichalar (aquests inevitablement subnormals per part de pare i mare) i, ara, el segon de la millor periodista de la història de la comunicació. Aquest últim té molt de mèrit perquè, anorèxica com està, se li deu haver encongit fins i tot la figa.
El cas és que és tan desproporcionada la nòmina de néts reials com els escons de qualsevol parlament. De la mateixa manera que els 135 escons del parlament es podrien reduir a un per partit i ens estalviaríem mantenir una nombrosa colla de lladres, si el que els Borbons volien era assegurar-se l’hereu, doncs haver adoptat un nen per Felip VI (esperem que no sigui com l’últim), i llestos. No calia carregar-nos amb 7 nets més, infants, inservibles tots ells, però que haurem de subvencionar com, nosaltres sí, súbdits tocats del bolet. La seva única contribució a l'estalvi estatal és que no gasten en condons, tret de quan follen amb la fulana.
Dit això, m’encrespa sobremanera que, ara sí, haguem de córrer cames ajudeu-me a canviar la puta Constitució. Si s’ha de tocar una coma perquè Catalunya pugui ser reconeguda com una nació, tota Espanya en peu de guerra; però si s’ha de modificar perquè la borboneta pugui regnar, tots d’acord. Feixistes de merda! Foteu-vos la monarquia on us càpiga!
I una última prova que no són tan curts com sembla: com que la reforma constitucional necessita un referèndum, els Borbons no volen de cap manera que es voti només l’abolició de la llei sàlica. Suposo que tenen por que alguns demòcrates descreguts com un servidor ens decidíssim a tornar a les urnes, però no per abolir la llei sàlica sinó per abolir d’una punyetera vegada aquesta monarquia que carda i ens sagna.
MÉS BACARDI
Ho sento. Sé que és una obsessió patològica, no hi puc fer més. Dissabte vaig extreure una dada especialment sagnant de la infecta assemblea del Barça. Vam rebutjar una oferta de 22 milions d’euros per portar publicitat a la samarreta que, si més no, haurien servit per cobrir un acte realment solidari: els 22 milions d’euros que té de pressupost el futbol aeri. I a sobre Ivanovic, que no para d’acumular ridículs, ara demana un aler. El Palau no el demolirà Laporta; el cremaré jo.
L’ALMAX
Aviso que no vaig begut. La bruixa no és tan bruixa, o millor dit, n’hi ha de molt més bruixes que ella. Dissabte vaig participar en un autèntic akelarre, en què vaig descobrir que la bruixa s’ha encomanat de dues boges perilloses: per una banda, la cap de l’alcalde (abans coneguda com Picasso), i per l’altra, la coca-coles (abans coneguda com hacker, i així seguirà si la bruixa no li torna a donar la contrassenya). Picasso i la bruixa no responen dels seusactes després del primer glop del segon cubata, i la coca-coles enacara és méspreocupant perquè no beu (alcohol, s'entén). No explicaré més detalls, però sí la conclusió: quan s’ajunten són tan males ..... (fill in the gap amb l’adjectiu que creieu convenient) que costa de creure. Tant, que sento compassió per la bruixa, tot i que mantinc que ha augmentat la seva presència i ja avanço que aquest any serà suplent al seu equip de futbol. Hi ha rumors que diumenge va sortir amb Manel Vich.
AFTER HOUR
Notícia bomba! Informat sobre la identitat de la campiona, us informo que el sacarina no ha pogut negar haver-se exhibit en una actitud molt similar. No se sap si fa poc o molt temps, quin era el seu estat etílic, quin és l'apel·latiu de la seva campiona, ni si va ser a Barcelona o a la seva metròpolis natal. El que sí sabem és per què necesitaba el bidet.
Avui, ja aviso, feriré susceptibilitats. He dit.
Entre les seves faccions i, sobretot, la seva manera de parlar sempre havia pensat que els membres de la familia reial espanyola tenien algun tipus de retard mental. Però no. Els disminuïts som nosaltres. No foten un pal a l’aigua, llevat de l’hora de cardar, on pel que es veu són primeres espases. I vinga a criar com a conills, i nosaltres a mantenir-los.
Quatre de l’Urdangarín, dos del Marichalar (aquests inevitablement subnormals per part de pare i mare) i, ara, el segon de la millor periodista de la història de la comunicació. Aquest últim té molt de mèrit perquè, anorèxica com està, se li deu haver encongit fins i tot la figa.
El cas és que és tan desproporcionada la nòmina de néts reials com els escons de qualsevol parlament. De la mateixa manera que els 135 escons del parlament es podrien reduir a un per partit i ens estalviaríem mantenir una nombrosa colla de lladres, si el que els Borbons volien era assegurar-se l’hereu, doncs haver adoptat un nen per Felip VI (esperem que no sigui com l’últim), i llestos. No calia carregar-nos amb 7 nets més, infants, inservibles tots ells, però que haurem de subvencionar com, nosaltres sí, súbdits tocats del bolet. La seva única contribució a l'estalvi estatal és que no gasten en condons, tret de quan follen amb la fulana.
Dit això, m’encrespa sobremanera que, ara sí, haguem de córrer cames ajudeu-me a canviar la puta Constitució. Si s’ha de tocar una coma perquè Catalunya pugui ser reconeguda com una nació, tota Espanya en peu de guerra; però si s’ha de modificar perquè la borboneta pugui regnar, tots d’acord. Feixistes de merda! Foteu-vos la monarquia on us càpiga!
I una última prova que no són tan curts com sembla: com que la reforma constitucional necessita un referèndum, els Borbons no volen de cap manera que es voti només l’abolició de la llei sàlica. Suposo que tenen por que alguns demòcrates descreguts com un servidor ens decidíssim a tornar a les urnes, però no per abolir la llei sàlica sinó per abolir d’una punyetera vegada aquesta monarquia que carda i ens sagna.
MÉS BACARDI
Ho sento. Sé que és una obsessió patològica, no hi puc fer més. Dissabte vaig extreure una dada especialment sagnant de la infecta assemblea del Barça. Vam rebutjar una oferta de 22 milions d’euros per portar publicitat a la samarreta que, si més no, haurien servit per cobrir un acte realment solidari: els 22 milions d’euros que té de pressupost el futbol aeri. I a sobre Ivanovic, que no para d’acumular ridículs, ara demana un aler. El Palau no el demolirà Laporta; el cremaré jo.
L’ALMAX
Aviso que no vaig begut. La bruixa no és tan bruixa, o millor dit, n’hi ha de molt més bruixes que ella. Dissabte vaig participar en un autèntic akelarre, en què vaig descobrir que la bruixa s’ha encomanat de dues boges perilloses: per una banda, la cap de l’alcalde (abans coneguda com Picasso), i per l’altra, la coca-coles (abans coneguda com hacker, i així seguirà si la bruixa no li torna a donar la contrassenya). Picasso i la bruixa no responen dels seusactes després del primer glop del segon cubata, i la coca-coles enacara és méspreocupant perquè no beu (alcohol, s'entén). No explicaré més detalls, però sí la conclusió: quan s’ajunten són tan males ..... (fill in the gap amb l’adjectiu que creieu convenient) que costa de creure. Tant, que sento compassió per la bruixa, tot i que mantinc que ha augmentat la seva presència i ja avanço que aquest any serà suplent al seu equip de futbol. Hi ha rumors que diumenge va sortir amb Manel Vich.
AFTER HOUR
Notícia bomba! Informat sobre la identitat de la campiona, us informo que el sacarina no ha pogut negar haver-se exhibit en una actitud molt similar. No se sap si fa poc o molt temps, quin era el seu estat etílic, quin és l'apel·latiu de la seva campiona, ni si va ser a Barcelona o a la seva metròpolis natal. El que sí sabem és per què necesitaba el bidet.
diumenge, de setembre 24, 2006
PLUMILLES EN PERILL D'EXTINCIÓ Per l'Escolta de la Campiona
En ser un novell, adverteixo del que vindrà. Penso escriuré aixó sense parar, vomitant, d'un tros...doncs ja n'estic tip de parar-me a analitzar cada cosa que escric en nom de la defensa de la puresa de la llengua al diari, així que serà més fàcil trobar una falta d'ortogràfia aquí que trobar un Pakistanés al Raval. Poc importa, de fet. Sóm una professió d'impostors i venedors de fum. Per exemple, els darrers dies els correctors del meu pamflet han decidit que "treure pit" no és correcte. Que en hoquei no existeix un penal stroke, i per sort, han escrit bé "Sol Campbell". Un cop van creure que Sol volia dir "sols" i van traduir-ho en "Nomes Campbell".
Com a únic representant del periodisme escrit, aquell que va inventar la bonica tradició de barrejar periodisme i alcohol ja fa segles, nomès puc fer autocrítica. Davant d'un toston com l'assamblea, una ràdio pot optar per ignorar aquest pal i enviar el redactor que pitjor s'hagi portat, fer-la sencera i recorrer a les bromes per evitar que l'oient (com l'alcalde) es dormi, o conectar de tant en tant. El redactor de diari en canvi, s'ho menja tot lluitant contra l'insomni. Per aixó sempre m'he demanat festa el dia de l'assamblea, amb sort fins ara. No m'he menjat cap ni una, tot i que m'hauria agradat anar a aquelles on cert personatge de camisa blava animava una miqueta la festa despullant les misèries morals del club de la transparència. En canvi, alló d'ahir no va tenir nom. Jo, als socis compromisaris aquests, els donaria una cigaló, un joc de cartes per fer una botifarra i els faria escoltar aquella peça injustament oblidada que es "La Barcelonista", de Guillermina Mota (o era Motta?). Aixó és el Barça, senyors?. Una posada en escena on es practica l'art de la baixada de pantalons (o obertura de boca) quan la pilota entra al geni de torn, al que mataran quan no entri la piloteta dels collons...Obviament, una excepció son els quatre jubilats amb ansies de protagonisme que ho critiquen tot per l'art de criticar, que tindrien un lloc aqui perquè són els nostres predecessors en l'art de la rajada gratuïta.
La conclusió de tot plegat és que els textos sobre les assambles als diaris són més ensopits que l'assamblea en si. Passem del pamfletisme a adormir al lector. Estem morint.
RODOREDA NO M'ESTIMA
Ho confirmo, va ser un "escarceo" nocturn, sense amor.
Dono 10 punts al Cansalader per ajudar a trencar una mica més el mite de la Barcelona tolerant, més oberta que les cames que la Carmen de Mairena -on et trobes de regal 10 gallifantes-. És a dir, que estic d'acord amb ell en que el Papa Ratzi és una mica curt de vista, però n'estic més tip encara de sentir gent defensar en nóm de la tolerància a aquells barbuts amb banderes verdes que obligaria a la Bruixa a portar burka i no li donarien ni l'oportunitat d'apunyalar per l'esquena al Komando. De fet, potser per aixó els amics islamistes ho fan..per evitar que certes bruixes, per evitar estar enemistades entre elles, vagin exercint amb certa gràcia l'art de la traició. Aixó és "6 a traició", i ara que ja sabem qui va fer-ho...m'en adono que la bruixa en sap fer, de bruixa. Quan per aquestes terres anàvem cremant bruixes, sempre passava el mateix: L'associcació de bruixes clandestina posava com a prioritat els seus interessos fent coses estanyes en converses que la gent mortal no entenia. Després, un cop el tribunal inquisitori les acusaven, afirmaven que no ni havia per tant...total, només van tirar un mal d'ull de res...
EL VODKA, MOSKOVSKAYA.
Indignant el que passa últimament amb la llengua. A mi no m'ha fet gràcia que convidin la tonta aquesta a fer el pregó, però no per la llengua que utilitza. Total, els últims pregons ja solien ser en tots els idiomes possibles, més en castellà que en català, i ningú s'havia estripat la camisa (com feia Camaron). Simplemenent m'indigna fomentar la Barcelona "fashion week" de gent "maca" que s'està dos o tres anys a la ciutat, s'enamora de les tendes de moda, i marxa a la següent ciutat de moda, en aquest cas, Nova York. A la foguera tots, sense excepció. Aixó per lo menys, ha generat debat, i ja se sap que el debat ens acaba posant el plat a taula quan hi ha crisi creativa en el periodisme modern.
Ara, ningú critica tant que donin la Creu de Sant Jordi a aquell que viu del passat i encara no ha sap ni dir "Carn d'olla". Trist. Una cosa es respectar el que va fer en cert càrrec, l'altres es passar-li per alt tot. Ja ho deia Axl Rose, abans de tirar-se a les drogues i guanyar més massa corporal que tot el Komando junt: "Kill your idols".
Un darrer apunt sobre la llengua...estic d'acord amb les opinions escrites en anteriors posts sobre el tema Eto'o. Però d'aquí a escriure "el adalid" de l'igualtat dels pobles, com cert diari on es sap felar amb estil els 30 centímetres de botifarra de Nkon...
Definitivament, la premsa escrita està en perill d'extinció.
CIUTAT BADIA
Entre setmana es fa fer l'entranyable foto oficial del primer equip. A diferència d'altres anys, no es va permetre l'entrada de cap mitjà de comunicació, ja sigui fotògraf o redactor. L'excusa oficial, que es deia amb la boca petita, era que així s'eviten que fotografs pakistanesos entrin a la sessió per fer una fotodels gladiadors i després fer productes no-oficials dels que es venen per les rambles a guiris de pell rosada, galtes vermelles, butxaca generosa i cervell infim. Ignoro doncs, perquè els "plumillas" dels diaris, o els redactors de les ràdios, no van poder entrar, ni que fos a la graderia, per veure la sessió i poder emplenar les 405 pàgines diaris d'informació del club de la tansparència. Si ja no podem ni veure una innocent sessió de fotografies....Un altre tema és concedir l'entrevista a Rijkaard als 3 diaris esportius catalansel mateix dia que surt Ronaldinhu a dir "Bona tarda a tothom", tenim mil actes, i roda de premsa de Cambra. Passem del res al tot, del tot al res. Ciutat Badia va camí de ser Sin city.
En ser un novell, adverteixo del que vindrà. Penso escriuré aixó sense parar, vomitant, d'un tros...doncs ja n'estic tip de parar-me a analitzar cada cosa que escric en nom de la defensa de la puresa de la llengua al diari, així que serà més fàcil trobar una falta d'ortogràfia aquí que trobar un Pakistanés al Raval. Poc importa, de fet. Sóm una professió d'impostors i venedors de fum. Per exemple, els darrers dies els correctors del meu pamflet han decidit que "treure pit" no és correcte. Que en hoquei no existeix un penal stroke, i per sort, han escrit bé "Sol Campbell". Un cop van creure que Sol volia dir "sols" i van traduir-ho en "Nomes Campbell".
Com a únic representant del periodisme escrit, aquell que va inventar la bonica tradició de barrejar periodisme i alcohol ja fa segles, nomès puc fer autocrítica. Davant d'un toston com l'assamblea, una ràdio pot optar per ignorar aquest pal i enviar el redactor que pitjor s'hagi portat, fer-la sencera i recorrer a les bromes per evitar que l'oient (com l'alcalde) es dormi, o conectar de tant en tant. El redactor de diari en canvi, s'ho menja tot lluitant contra l'insomni. Per aixó sempre m'he demanat festa el dia de l'assamblea, amb sort fins ara. No m'he menjat cap ni una, tot i que m'hauria agradat anar a aquelles on cert personatge de camisa blava animava una miqueta la festa despullant les misèries morals del club de la transparència. En canvi, alló d'ahir no va tenir nom. Jo, als socis compromisaris aquests, els donaria una cigaló, un joc de cartes per fer una botifarra i els faria escoltar aquella peça injustament oblidada que es "La Barcelonista", de Guillermina Mota (o era Motta?). Aixó és el Barça, senyors?. Una posada en escena on es practica l'art de la baixada de pantalons (o obertura de boca) quan la pilota entra al geni de torn, al que mataran quan no entri la piloteta dels collons...Obviament, una excepció son els quatre jubilats amb ansies de protagonisme que ho critiquen tot per l'art de criticar, que tindrien un lloc aqui perquè són els nostres predecessors en l'art de la rajada gratuïta.
La conclusió de tot plegat és que els textos sobre les assambles als diaris són més ensopits que l'assamblea en si. Passem del pamfletisme a adormir al lector. Estem morint.
RODOREDA NO M'ESTIMA
Ho confirmo, va ser un "escarceo" nocturn, sense amor.
Dono 10 punts al Cansalader per ajudar a trencar una mica més el mite de la Barcelona tolerant, més oberta que les cames que la Carmen de Mairena -on et trobes de regal 10 gallifantes-. És a dir, que estic d'acord amb ell en que el Papa Ratzi és una mica curt de vista, però n'estic més tip encara de sentir gent defensar en nóm de la tolerància a aquells barbuts amb banderes verdes que obligaria a la Bruixa a portar burka i no li donarien ni l'oportunitat d'apunyalar per l'esquena al Komando. De fet, potser per aixó els amics islamistes ho fan..per evitar que certes bruixes, per evitar estar enemistades entre elles, vagin exercint amb certa gràcia l'art de la traició. Aixó és "6 a traició", i ara que ja sabem qui va fer-ho...m'en adono que la bruixa en sap fer, de bruixa. Quan per aquestes terres anàvem cremant bruixes, sempre passava el mateix: L'associcació de bruixes clandestina posava com a prioritat els seus interessos fent coses estanyes en converses que la gent mortal no entenia. Després, un cop el tribunal inquisitori les acusaven, afirmaven que no ni havia per tant...total, només van tirar un mal d'ull de res...
EL VODKA, MOSKOVSKAYA.
Indignant el que passa últimament amb la llengua. A mi no m'ha fet gràcia que convidin la tonta aquesta a fer el pregó, però no per la llengua que utilitza. Total, els últims pregons ja solien ser en tots els idiomes possibles, més en castellà que en català, i ningú s'havia estripat la camisa (com feia Camaron). Simplemenent m'indigna fomentar la Barcelona "fashion week" de gent "maca" que s'està dos o tres anys a la ciutat, s'enamora de les tendes de moda, i marxa a la següent ciutat de moda, en aquest cas, Nova York. A la foguera tots, sense excepció. Aixó per lo menys, ha generat debat, i ja se sap que el debat ens acaba posant el plat a taula quan hi ha crisi creativa en el periodisme modern.
Ara, ningú critica tant que donin la Creu de Sant Jordi a aquell que viu del passat i encara no ha sap ni dir "Carn d'olla". Trist. Una cosa es respectar el que va fer en cert càrrec, l'altres es passar-li per alt tot. Ja ho deia Axl Rose, abans de tirar-se a les drogues i guanyar més massa corporal que tot el Komando junt: "Kill your idols".
Un darrer apunt sobre la llengua...estic d'acord amb les opinions escrites en anteriors posts sobre el tema Eto'o. Però d'aquí a escriure "el adalid" de l'igualtat dels pobles, com cert diari on es sap felar amb estil els 30 centímetres de botifarra de Nkon...
Definitivament, la premsa escrita està en perill d'extinció.
CIUTAT BADIA
Entre setmana es fa fer l'entranyable foto oficial del primer equip. A diferència d'altres anys, no es va permetre l'entrada de cap mitjà de comunicació, ja sigui fotògraf o redactor. L'excusa oficial, que es deia amb la boca petita, era que així s'eviten que fotografs pakistanesos entrin a la sessió per fer una fotodels gladiadors i després fer productes no-oficials dels que es venen per les rambles a guiris de pell rosada, galtes vermelles, butxaca generosa i cervell infim. Ignoro doncs, perquè els "plumillas" dels diaris, o els redactors de les ràdios, no van poder entrar, ni que fos a la graderia, per veure la sessió i poder emplenar les 405 pàgines diaris d'informació del club de la tansparència. Si ja no podem ni veure una innocent sessió de fotografies....Un altre tema és concedir l'entrevista a Rijkaard als 3 diaris esportius catalansel mateix dia que surt Ronaldinhu a dir "Bona tarda a tothom", tenim mil actes, i roda de premsa de Cambra. Passem del res al tot, del tot al res. Ciutat Badia va camí de ser Sin city.
dissabte, de setembre 23, 2006
PORTO MÉS DE CINC HORES ESCOLTANT L'ASSAMBLEA Pel futur alcalde de Laxe
Ha estat com una espècie d'exercici sadomasoquista, he encès la ràdio a dos quarts de cinc de la tarda disposat a comprovar fins a on era capaç d'aguantar i he superat tots els pronòstics. Em poso a escriure quan queden deu minuts per que començi el Betis-Reial Madrid i arriba el moment de deixar a Laporta i els amics de Rac1 per veure el partit.
Això de l'assamblea s'ha d'acabar. És una farsa intolerable, no pot que ser que aquesta conya duri més de sis hores per no decidir res, ja que tots sabem abans de començar que aprovaran tot el que proposin. On s'ha vist que un club que té més de 150.000 socis aprovi el pressupost amb una assamblea a la que només participen 800 freaks i que al final del dia no són més de 80.
El tram final de l'assamblea ha estat patètic, cada soci escombrant cap a casa seva i preguntant per els seus interessos personals. No ens importa si una senyora diu que no pot agafar el 15 per tornar a casa després dels partits, si un noi no troba abonament per el seu germà de 12 anys i molt menys ens interessa escoltar al ex directiu 'la cobra' Rovira fent la pilota a Laporta possiblement buscar entrar en alguna història relacionada amb el club.
No rajaré de Rac1 per fer l'assamblea en directe, ja que jo mateix he fet de malalt i l'he escoltat sencera, amb una petita interrupció per culpa de la siesta, però només faré una observació dedicada a l'amic Basté, que sé que moltes vegades llegeix aquest blog. No li pots demanar als oients que et diguin quin dia es juga el Barça-Sevilla o quin és l'aforament del estadi Olimpic d'Atenas, en tot cas has d'informar tu als oients i no al revés. I si no ho saps, ho mires a l'ordinador, que això amb google són uns segons.
Per tancar el tema assamblea, proposo la propera temporada fer una transmissió de l'assamblea cómica, per riure dels freaks que hi participen. Hem de trobar una emissora que ens permeti fer una transmissió especial, a càrrec dels membres del Komando.
SWEET HOME PERALADA
Encara es parla de la suposada polèmica per el no de Samuel Eto'o a contestar una pregunta en català. Hem perdut moltes hores amb la tonteria del idioma i ningú ha muntat polèmica per el fet realment preocupant, que és que Eto'o ens deixi plantats per una pregunta que no li agrada. No oblidem que no és el primer cop que ho fa. Però aquest colectiu lamentable nostre, en el que quasi tothom es mou per interessos personals i per egoisme, no ha estat capaç de muntar polèmica pel fet de que Eto'o ens planti i si per no contestar a una pregunta en català, convertint a la periodista que li va fer la questió en la Juana de Arco del periodisme esportiu.
CIUTAT BADIA
La noticia a Ciutat Badia és que seguim sense noticies. No hi han canvis, no hi han incorporacions i tot segueix igual, cosa que en aquest cas no sé si és millor o pitjor. Jo fitxaria Borja Bilbao...
Ha estat com una espècie d'exercici sadomasoquista, he encès la ràdio a dos quarts de cinc de la tarda disposat a comprovar fins a on era capaç d'aguantar i he superat tots els pronòstics. Em poso a escriure quan queden deu minuts per que començi el Betis-Reial Madrid i arriba el moment de deixar a Laporta i els amics de Rac1 per veure el partit.
Això de l'assamblea s'ha d'acabar. És una farsa intolerable, no pot que ser que aquesta conya duri més de sis hores per no decidir res, ja que tots sabem abans de començar que aprovaran tot el que proposin. On s'ha vist que un club que té més de 150.000 socis aprovi el pressupost amb una assamblea a la que només participen 800 freaks i que al final del dia no són més de 80.
El tram final de l'assamblea ha estat patètic, cada soci escombrant cap a casa seva i preguntant per els seus interessos personals. No ens importa si una senyora diu que no pot agafar el 15 per tornar a casa després dels partits, si un noi no troba abonament per el seu germà de 12 anys i molt menys ens interessa escoltar al ex directiu 'la cobra' Rovira fent la pilota a Laporta possiblement buscar entrar en alguna història relacionada amb el club.
No rajaré de Rac1 per fer l'assamblea en directe, ja que jo mateix he fet de malalt i l'he escoltat sencera, amb una petita interrupció per culpa de la siesta, però només faré una observació dedicada a l'amic Basté, que sé que moltes vegades llegeix aquest blog. No li pots demanar als oients que et diguin quin dia es juga el Barça-Sevilla o quin és l'aforament del estadi Olimpic d'Atenas, en tot cas has d'informar tu als oients i no al revés. I si no ho saps, ho mires a l'ordinador, que això amb google són uns segons.
Per tancar el tema assamblea, proposo la propera temporada fer una transmissió de l'assamblea cómica, per riure dels freaks que hi participen. Hem de trobar una emissora que ens permeti fer una transmissió especial, a càrrec dels membres del Komando.
SWEET HOME PERALADA
Encara es parla de la suposada polèmica per el no de Samuel Eto'o a contestar una pregunta en català. Hem perdut moltes hores amb la tonteria del idioma i ningú ha muntat polèmica per el fet realment preocupant, que és que Eto'o ens deixi plantats per una pregunta que no li agrada. No oblidem que no és el primer cop que ho fa. Però aquest colectiu lamentable nostre, en el que quasi tothom es mou per interessos personals i per egoisme, no ha estat capaç de muntar polèmica pel fet de que Eto'o ens planti i si per no contestar a una pregunta en català, convertint a la periodista que li va fer la questió en la Juana de Arco del periodisme esportiu.
CIUTAT BADIA
La noticia a Ciutat Badia és que seguim sense noticies. No hi han canvis, no hi han incorporacions i tot segueix igual, cosa que en aquest cas no sé si és millor o pitjor. Jo fitxaria Borja Bilbao...
divendres, de setembre 22, 2006
Dijous surto i divendres també (amb crisi creativa)... pel Sacarina.
Tema Eto’o. Crisi creativa. Tota la setmana que penso la manera d’escriure un article per al rajarxrajar i no encertava a trobar les paraules exactes. Fins que divendres vaig veure la llum. Firmo al 100% tot el que ha escrit la bruixa sobre el cas. Només vull afegir un parell de coses.
1) quan vaig decidir-me per aquesta feina ningú em va avisar que no es podien fer preguntes que no agradessin l’entrevistat. Ningú em va avisar que els entrevistats tenen carta blanca per ser maleducats i marxar quan se’ls recorda que el gol que han fet, bé, doncs... potser ha estat una mica de xurro. Si és això el que hem de fer, el millor ens que tots plegats ens comprem unes genolleres i comencem les felatios mentre als nostres mitjans sóna cant gregorià.
2) Artur Mas es pot dedicar, només, a guanyar eleccions, si us plau?
Dit això, segueixo parlant de la bruixa. Quina gran teoria la seva sobre les traïcions! Quin gran domini de la matèria. Ho he pogut comprovar aquesta mateixa setmana amb el seu article al rajarxrajar. Per cert, ja que ha sortit a la llum la identitat de la hacker, per mi es pot convertir en firma habitual. Els diumenges estan lliures.
Tallat sense sucre.
Semblaré l’Advocat defensor i és raríssim que un ateu com jo, el sacarina, defensi a Benet XVI. Però estic tip de les imatges de ciutats islàmiques amb masses de penya manifestant-se contra la nova pressumpta ofensa contra l’Islam, el Coran o el Déu que els va parir. Ara els molesten unes caricaturetes d’un diari danès, ara el discurs erudit del Papa a una universitat alemanya... Que n'aprenguin dels cristians. Fa temps que em cago Déu i en el Papa i ningú em talla la llengua. De moment.
Gintonic de Bombay
Indignació amb l’actitud del CaRnsalader de Gràcia. Gran article aquesta setmana però fluix, molt fluix el seu paper el dimarts a la nit. El Comando es va reunir i l’única absència era la del rei dels dimarts (perquè sempre escrius els dimarts).
Tema Eto’o. Crisi creativa. Tota la setmana que penso la manera d’escriure un article per al rajarxrajar i no encertava a trobar les paraules exactes. Fins que divendres vaig veure la llum. Firmo al 100% tot el que ha escrit la bruixa sobre el cas. Només vull afegir un parell de coses.
1) quan vaig decidir-me per aquesta feina ningú em va avisar que no es podien fer preguntes que no agradessin l’entrevistat. Ningú em va avisar que els entrevistats tenen carta blanca per ser maleducats i marxar quan se’ls recorda que el gol que han fet, bé, doncs... potser ha estat una mica de xurro. Si és això el que hem de fer, el millor ens que tots plegats ens comprem unes genolleres i comencem les felatios mentre als nostres mitjans sóna cant gregorià.
2) Artur Mas es pot dedicar, només, a guanyar eleccions, si us plau?
Dit això, segueixo parlant de la bruixa. Quina gran teoria la seva sobre les traïcions! Quin gran domini de la matèria. Ho he pogut comprovar aquesta mateixa setmana amb el seu article al rajarxrajar. Per cert, ja que ha sortit a la llum la identitat de la hacker, per mi es pot convertir en firma habitual. Els diumenges estan lliures.
Tallat sense sucre.
Semblaré l’Advocat defensor i és raríssim que un ateu com jo, el sacarina, defensi a Benet XVI. Però estic tip de les imatges de ciutats islàmiques amb masses de penya manifestant-se contra la nova pressumpta ofensa contra l’Islam, el Coran o el Déu que els va parir. Ara els molesten unes caricaturetes d’un diari danès, ara el discurs erudit del Papa a una universitat alemanya... Que n'aprenguin dels cristians. Fa temps que em cago Déu i en el Papa i ningú em talla la llengua. De moment.
Gintonic de Bombay
Indignació amb l’actitud del CaRnsalader de Gràcia. Gran article aquesta setmana però fluix, molt fluix el seu paper el dimarts a la nit. El Comando es va reunir i l’única absència era la del rei dels dimarts (perquè sempre escrius els dimarts).
dijous, de setembre 21, 2006
ESCRIC PER NO FER UN LLEIG… per la bruixa d’or
Benvinguts provincians. Us informo que Samuel Eto’o no té res en contra del català. És un analfabet maleducat i vanidós però el català, amb la nòmina que té a final de mes, com comprendreu, li sua, i és més, si cal, aprèn a ballar sardanes.
Deixant de banda aquesta absurda polèmica, trobo impresentable que rajeu de la periodista que li fa la pregunta perquè resulta que no era oportuna. Cap pregunta justifica que un jugador et deixi plantat i sense respondre.
La companya que va fer la pregunta no necessita cap defensa perquè li sobra caràcter d’aquí a Lima per poder-se defensar ella mateixa. Però com que dubto que sigui fidel seguidora d’aquest blog, només us diré que estem massa acostumats a fer la rosca als jugadors. Fos oportuna o no, la pregunta s’ajustava a la realitat, Toño tenia part del mèrit en el gol, però clar, com que Eto’o veu fantasmes a tot arreu i tothom busca perjudicar-lo, del que es tractava era de preguntar-li alguna cosa així com “vaya golazo por la escuadra, qué bueno eres no?” (perdó, en català).
Pel que fa a Eto’o, ja pot aparèixer la setmana que ve cantant els segadors que si la seva educació no millora, per mi no cal que busqui casa a aquest país.
POCIONS I BEURATGES DIVERSOS
De cop se m’ha girat feina. Injustament m’he convertit en l’ase dels cops d’aquest blog, però bé, accepto humilment ser l’objectiu de les vostres rajades si això us fa sentir més units, ara ja teniu un objectiu comú: descarregar contra la bruixa. A més, fins ara aquesta feixuga feina, amb petites excepcions, era responsabilitat exclusiva del cansalader i l’home ja se m’estava cansant amb arguments cada cop més absurds.
En un descuit, producte d’una mala combinació (ressaca i trucada confusa a les 8 del matí), la hacker em va treure la contrasenya del blog sota l’amenaça de no dir-ho a ningú. Un cop comprovo la magnitud de la tragèdia, ja no hi ha marxa enrera. Us ho diré més clar sobretot pel bisbe que veig que encara no ha entès com funciona el món. Davant del dilema de trair una tia o trair quatre tius, realment penseu que puc tenir algun dubte?
Cas A: trair tius. Sí, un cop heu descobert la petita malifeta, ara traureu bilis i m’estareu maleint una setmana. Però d’aquí a 15 dies ni recordareu aquest episodi en el qual, insisteixo, us ha faltat sentit de l’humor.
Cas B: trair una tia. Trair una tia significa que et muntarà un pollo que ves-te preparant, significa que no li pots tornar a girar l’esquena perquè mai se sap quan te la tornarà i significa que el ressentiment restarà latent durant molts, molts, molts mesos. Ho sé perquè formo part d’aquest col·lectiu i, feu-me cas, conec la hacker i és molt tia...
Exemple pràctic. Què diria un tiu del comando si es munta una farra improvisada i no pensem a dir-li perquè ni se’ns acut? Faria un comentari estil “insisteixo, no se’m convida a les cites del comando”. En canvi, si per un casual, no pensem a dir-li a una tia vinculada al comando, millor no agafeu el telèfon l’endemà perquè els crits se sentiran a can Tunis. (Exemple escollit a l’atzar, qualsevol semblança amb la realitat és pura coincidència).
En fi, que prou d’endogàmia, perquè aquí ningú no ha entès res. El cas és que en un atac de bona fe vaig desvetllar el misteri del hacker, perquè feia dies que aquests nens del blog no em dormien buscant el traïdor.
COP D’ESCOMBRA (avui en són 3)
Són tants els atacs, que no tinc prou espai.
Començarem pel figurin, altrament conegut com el cansalader. El figurin, de massa corporal 29,3 tal com ell mateix ens informa sense vergonya, és un personatge que entre donut i donut es permet el luxe de dubtar sobre el meu estat físic. Queda tot dit. Havia pensat en un atac visceral contra la seva persona, però prou pena té de saber que la mítica dietista no ha tornat a ser la mateixa des que el va tenir de pacient. Diuen que tot i que ha deixat d’exercir, poc a poc deixa enrera la depressió en què va caure. Sovint, a les nits, es desperta cridant el nom del figurin, però el pitjor ja ha passat, i ja no tremola quan algú li recorda que el molt descarat encara demana sacarina pel cafè quan prèviament ha despatxat amb un entrecot de quilo i mig.
Més atacs. Em commou que us preocupeu perquè vagi en moto (ja sé que en el fons m’estimeu). Però podeu estar tranquils, que a mi el que em toca dir és que no puc amb el cavallet, que pesa molt per a mi, que em resulta difícil la conducció, que els cotxes van massa ràpids, que em fa por el trànsit de Barcelona... quatre tòpics perquè els homes us sentiu millors i penseu que en això de portar bitxos de dos rodes, com a mínim en això, continueu sent “los más mejores”. Equilibris que hem de fer les dones perquè no us entrin els complexes.
I ja que parlem d’homes i que tots sabem on teniu situat el cervell (hi ha excepcions com l'alcalde), vull mostrar la meva més absoluta repulsió per la farreta que us està preparant l’impostor Hristo per Sofia. I us deixaré amb un comentari d’un membre d’aquest blog: “vaig passar la meva joventut ficat en puticlubs”. Qui creieu que la va dir? No, en aquest cas, exculpo al figurin, que de jove estava massa ocupat atracant pastisseries.
Benvinguts provincians. Us informo que Samuel Eto’o no té res en contra del català. És un analfabet maleducat i vanidós però el català, amb la nòmina que té a final de mes, com comprendreu, li sua, i és més, si cal, aprèn a ballar sardanes.
Deixant de banda aquesta absurda polèmica, trobo impresentable que rajeu de la periodista que li fa la pregunta perquè resulta que no era oportuna. Cap pregunta justifica que un jugador et deixi plantat i sense respondre.
La companya que va fer la pregunta no necessita cap defensa perquè li sobra caràcter d’aquí a Lima per poder-se defensar ella mateixa. Però com que dubto que sigui fidel seguidora d’aquest blog, només us diré que estem massa acostumats a fer la rosca als jugadors. Fos oportuna o no, la pregunta s’ajustava a la realitat, Toño tenia part del mèrit en el gol, però clar, com que Eto’o veu fantasmes a tot arreu i tothom busca perjudicar-lo, del que es tractava era de preguntar-li alguna cosa així com “vaya golazo por la escuadra, qué bueno eres no?” (perdó, en català).
Pel que fa a Eto’o, ja pot aparèixer la setmana que ve cantant els segadors que si la seva educació no millora, per mi no cal que busqui casa a aquest país.
POCIONS I BEURATGES DIVERSOS
De cop se m’ha girat feina. Injustament m’he convertit en l’ase dels cops d’aquest blog, però bé, accepto humilment ser l’objectiu de les vostres rajades si això us fa sentir més units, ara ja teniu un objectiu comú: descarregar contra la bruixa. A més, fins ara aquesta feixuga feina, amb petites excepcions, era responsabilitat exclusiva del cansalader i l’home ja se m’estava cansant amb arguments cada cop més absurds.
En un descuit, producte d’una mala combinació (ressaca i trucada confusa a les 8 del matí), la hacker em va treure la contrasenya del blog sota l’amenaça de no dir-ho a ningú. Un cop comprovo la magnitud de la tragèdia, ja no hi ha marxa enrera. Us ho diré més clar sobretot pel bisbe que veig que encara no ha entès com funciona el món. Davant del dilema de trair una tia o trair quatre tius, realment penseu que puc tenir algun dubte?
Cas A: trair tius. Sí, un cop heu descobert la petita malifeta, ara traureu bilis i m’estareu maleint una setmana. Però d’aquí a 15 dies ni recordareu aquest episodi en el qual, insisteixo, us ha faltat sentit de l’humor.
Cas B: trair una tia. Trair una tia significa que et muntarà un pollo que ves-te preparant, significa que no li pots tornar a girar l’esquena perquè mai se sap quan te la tornarà i significa que el ressentiment restarà latent durant molts, molts, molts mesos. Ho sé perquè formo part d’aquest col·lectiu i, feu-me cas, conec la hacker i és molt tia...
Exemple pràctic. Què diria un tiu del comando si es munta una farra improvisada i no pensem a dir-li perquè ni se’ns acut? Faria un comentari estil “insisteixo, no se’m convida a les cites del comando”. En canvi, si per un casual, no pensem a dir-li a una tia vinculada al comando, millor no agafeu el telèfon l’endemà perquè els crits se sentiran a can Tunis. (Exemple escollit a l’atzar, qualsevol semblança amb la realitat és pura coincidència).
En fi, que prou d’endogàmia, perquè aquí ningú no ha entès res. El cas és que en un atac de bona fe vaig desvetllar el misteri del hacker, perquè feia dies que aquests nens del blog no em dormien buscant el traïdor.
COP D’ESCOMBRA (avui en són 3)
Són tants els atacs, que no tinc prou espai.
Començarem pel figurin, altrament conegut com el cansalader. El figurin, de massa corporal 29,3 tal com ell mateix ens informa sense vergonya, és un personatge que entre donut i donut es permet el luxe de dubtar sobre el meu estat físic. Queda tot dit. Havia pensat en un atac visceral contra la seva persona, però prou pena té de saber que la mítica dietista no ha tornat a ser la mateixa des que el va tenir de pacient. Diuen que tot i que ha deixat d’exercir, poc a poc deixa enrera la depressió en què va caure. Sovint, a les nits, es desperta cridant el nom del figurin, però el pitjor ja ha passat, i ja no tremola quan algú li recorda que el molt descarat encara demana sacarina pel cafè quan prèviament ha despatxat amb un entrecot de quilo i mig.
Més atacs. Em commou que us preocupeu perquè vagi en moto (ja sé que en el fons m’estimeu). Però podeu estar tranquils, que a mi el que em toca dir és que no puc amb el cavallet, que pesa molt per a mi, que em resulta difícil la conducció, que els cotxes van massa ràpids, que em fa por el trànsit de Barcelona... quatre tòpics perquè els homes us sentiu millors i penseu que en això de portar bitxos de dos rodes, com a mínim en això, continueu sent “los más mejores”. Equilibris que hem de fer les dones perquè no us entrin els complexes.
I ja que parlem d’homes i que tots sabem on teniu situat el cervell (hi ha excepcions com l'alcalde), vull mostrar la meva més absoluta repulsió per la farreta que us està preparant l’impostor Hristo per Sofia. I us deixaré amb un comentari d’un membre d’aquest blog: “vaig passar la meva joventut ficat en puticlubs”. Qui creieu que la va dir? No, en aquest cas, exculpo al figurin, que de jove estava massa ocupat atracant pastisseries.
dimecres, de setembre 20, 2006
EL DIMARTS SEMPRE TROBES ALGO OBERT...pel petit bisbe arlequinat
Deixeu-me començar dient que estic orgullós del títol d'aquest espai. Perquè aquesta nit s'ha complert més que mai. El dimarts vem trobar algo obert. I d'aquella manera tonta, com aquell qui no vol la cosa, se'ns va complicar la nit. Una gran nit pel futur d'aquest blog. Aviat hi haurà novetats...
Però el més important és que ens vem adonar (per si algú encara no ho sabia...) que MAI, MAI a la vida et pots refiar de les dones. Són els éssers més traidors, falsos i punyaleros. Però segueixen sent amigues entre elles. Són tremendes! Perdoneu que generalitzi, però encara no he conegut a cap dona que no respongui a aquestes característiques. A part de la meva mare evidentment. Però clar, no la vaig conéixer de jove. Segur que també debia ser així...
Però, com totes les dones, amb un parell de copes de més, els hi surt aquell instint maternal que totes tenen, i acaben confessant aquells petits pecats que cometen, encara que sigui apunyalant a una amiga, que tard o d'hora la perdonarà, perquè segurament aquesta també l'haurà apunyalat en algun altre moment...
Segurament, poca gent m'entendrà; però amb tot això intento explicar que ja hem descobert al hacker. La bruixa s'ha desenmascarat i ha demostrat que lo de "bruixa" li queda curt. Però el pitjor sentiment que pots tenir d'una persona és la decepció. S'obre la veda. Comença la guerra. La persecució d'Eto'o fa riure comparat amb la que el Komando té preparat contra ella. Comença la caça de bruixes. I només té una sortida: la foguera!
Menció especial pel hacker. Perdó, la hacker. Amb l'excusa de la timidesa, sempre s'amaga en l'anonimat. No és timidesa; és covardia. Però jo no rajaré de tu. Deixaré que ho facin els meus companys. Demà es defensarà la bruixa, però confio en el sacarina, l'alcalde, i sobretot en el nou fitxatge per tal de fer justícia.
Aquest blog ara reviu gràcies a aquesta traició. Ja que el Barça va tan bé que fot fàstic (tant de bo el València i l'Athlètic ens animin una mica la lliga i l'actualitat amb un parell de victòries als sobrats culers...); es fa difícil rajar. Fins i tot dels jugadors. Ara resulta que tots accepten les rotacions i fins i tot l'inútil de Giuly reconeix que ja li va bé jugar 20 minuts cada setmana... Mai un tio amb rínxols i marihuana havia arribat tan lluny...
MISSA D'ONZE
En condicions normals, sense la traició de la bruixa, també li hagués tocat el rebre per ser la nova formiga atòmica del camp Nou. Si vèieu una persona del tamany de Pedrosa i amb la conducció de Sete, és la nostra estimada bruixa, un nou perill públic pels carrers de Barcelona. Amb tot, em sento orgullós de ser l'únic membre del comando que ni té ni va en moto.
BENEDICCIÓ
Lamentable el "mamasso" de Bernat als millors anys de la seva vida (doncs com seran els altres anys perquè aquests siguin els millors...). Hagués estat més correcte creuar Eto'o amb la incisiva periodista causant de tot aquest embolic. A part d'aprendre a ser persona, potser aquesta xicota també podria aprendre a fer preguntes. A vegades, no només s'ha de saber preguntar en català, també s'ha de saber fer la pregunta adecuada, en el moment adecuat, a la persona adecuada. Llavors ets bon periodista. Si no, no deixes de ser mediocre. Per molt que t'avali el mestre...
L'ARLEQUINAT
3 de 3!! Estem imparables!! Aquesta setmana gran victòria a casa contra la Rapitenca. D'acord, tot i guanyar 3 a 1 la cosa va anar una mica justa. Però tres punts més al sarró. De fet anàvem 1 a 1 fins al minut 94, on contra 8, vam fer el 2 a 1, i dos minuts més tard el tercer i definitiu gol. Aquesta setmana, que tremoli Palamós que la "marea arlequinada" pujarà a la Costa Brava a buscar la quarta victòria!! De moment el Reus és l'únic equip que ens aguanta el ritme, però ja cauran ja...
Deixeu-me començar dient que estic orgullós del títol d'aquest espai. Perquè aquesta nit s'ha complert més que mai. El dimarts vem trobar algo obert. I d'aquella manera tonta, com aquell qui no vol la cosa, se'ns va complicar la nit. Una gran nit pel futur d'aquest blog. Aviat hi haurà novetats...
Però el més important és que ens vem adonar (per si algú encara no ho sabia...) que MAI, MAI a la vida et pots refiar de les dones. Són els éssers més traidors, falsos i punyaleros. Però segueixen sent amigues entre elles. Són tremendes! Perdoneu que generalitzi, però encara no he conegut a cap dona que no respongui a aquestes característiques. A part de la meva mare evidentment. Però clar, no la vaig conéixer de jove. Segur que també debia ser així...
Però, com totes les dones, amb un parell de copes de més, els hi surt aquell instint maternal que totes tenen, i acaben confessant aquells petits pecats que cometen, encara que sigui apunyalant a una amiga, que tard o d'hora la perdonarà, perquè segurament aquesta també l'haurà apunyalat en algun altre moment...
Segurament, poca gent m'entendrà; però amb tot això intento explicar que ja hem descobert al hacker. La bruixa s'ha desenmascarat i ha demostrat que lo de "bruixa" li queda curt. Però el pitjor sentiment que pots tenir d'una persona és la decepció. S'obre la veda. Comença la guerra. La persecució d'Eto'o fa riure comparat amb la que el Komando té preparat contra ella. Comença la caça de bruixes. I només té una sortida: la foguera!
Menció especial pel hacker. Perdó, la hacker. Amb l'excusa de la timidesa, sempre s'amaga en l'anonimat. No és timidesa; és covardia. Però jo no rajaré de tu. Deixaré que ho facin els meus companys. Demà es defensarà la bruixa, però confio en el sacarina, l'alcalde, i sobretot en el nou fitxatge per tal de fer justícia.
Aquest blog ara reviu gràcies a aquesta traició. Ja que el Barça va tan bé que fot fàstic (tant de bo el València i l'Athlètic ens animin una mica la lliga i l'actualitat amb un parell de victòries als sobrats culers...); es fa difícil rajar. Fins i tot dels jugadors. Ara resulta que tots accepten les rotacions i fins i tot l'inútil de Giuly reconeix que ja li va bé jugar 20 minuts cada setmana... Mai un tio amb rínxols i marihuana havia arribat tan lluny...
MISSA D'ONZE
En condicions normals, sense la traició de la bruixa, també li hagués tocat el rebre per ser la nova formiga atòmica del camp Nou. Si vèieu una persona del tamany de Pedrosa i amb la conducció de Sete, és la nostra estimada bruixa, un nou perill públic pels carrers de Barcelona. Amb tot, em sento orgullós de ser l'únic membre del comando que ni té ni va en moto.
BENEDICCIÓ
Lamentable el "mamasso" de Bernat als millors anys de la seva vida (doncs com seran els altres anys perquè aquests siguin els millors...). Hagués estat més correcte creuar Eto'o amb la incisiva periodista causant de tot aquest embolic. A part d'aprendre a ser persona, potser aquesta xicota també podria aprendre a fer preguntes. A vegades, no només s'ha de saber preguntar en català, també s'ha de saber fer la pregunta adecuada, en el moment adecuat, a la persona adecuada. Llavors ets bon periodista. Si no, no deixes de ser mediocre. Per molt que t'avali el mestre...
L'ARLEQUINAT
3 de 3!! Estem imparables!! Aquesta setmana gran victòria a casa contra la Rapitenca. D'acord, tot i guanyar 3 a 1 la cosa va anar una mica justa. Però tres punts més al sarró. De fet anàvem 1 a 1 fins al minut 94, on contra 8, vam fer el 2 a 1, i dos minuts més tard el tercer i definitiu gol. Aquesta setmana, que tremoli Palamós que la "marea arlequinada" pujarà a la Costa Brava a buscar la quarta victòria!! De moment el Reus és l'únic equip que ens aguanta el ritme, però ja cauran ja...
PER UNA VEGADA... pel cansalader de Gràcia
Sí. Només serà aquesta vegada. Però haig d’estar d’acord amb l’alcalde. És lamentablement provincià que assaltem un futbolista camerunès (no oblidem aquest detall) que surt putejat d’un partit en què l’han escalfat i l’han insultat com si fos un mico, i li recriminem que no entengui una pregunta en català. I si no la vol entendre, igual. Pitjor per ell. No pot ser que fem una qüestió d’estat en un país on, lamentablement, encara hi ha jutges, metges, mites-que-porten-trenta-anys-aquí i una llarga corrua d’etcèteres i professions que se suposen força més elevades intel·lectualment que la dels retrògrads futbolistes però que ni parlen ni entenen el català. Com diu l’alcalde, potser a la casa gran necessiten provocar un conflicte amb un futbolista perquè els vagi a veure.
Tema 2: Vull desfilar a la passarel·la Cibeles. La meva massa corporal és de 29’3. Si, bruixa, és una passada, però tu aviat hi arribaràs. En tot cas, suposo que això em dóna dret a desfilar a Madrid. O no? Perquè les noietes seques que no arriben a 19 són un pèssim exemple per la salut, però jo en canvi seria un mirall excel·lent. M’hi pixo i m’hi cago. Però és que el retard mental de la població ha arribat a extrems tan elevats que tots el que veuen una lamentable model esquelètica l’han de convertir en una referència perillosa? De veritat que no ho entenc. Menció especial per Ágata Ruiz de la Prada, que no toca vores des que li han impugnat la piscineta que té a Mallorca amb l’ínclit Pedro J: “No se puede esperar que las modelos lo entiendan. No son intelectuales”.
L’ALMAX
Romário. És el meu ídol. Juga al Miami de la SEGONA DIVISIÓ de la lliga dels ESTATS UNITS. Quina pena que el millor jugador que he vist al Camp Nou s’arrossegui d’aquesta manera. Diuen que vol arribar als 1.000 gols i a mi em sembla que el que vol és trincar encara més pasta. Però el millor és que, com ja l’han eliminat de la Lliga americana, ara se’n va a jugar 4 partits amb l’Adelaida australià. Bisbe, d’aquí a un mes, si pagueu bé, el tens a Sabadell.
MÉS BACARDI
Quan escric aquestes línies, el sectari cap suprem de l’alcalde ens parla des de Barcelona per entrevistar tres futbolistes aeris com la toia, el germaníssim i un cadell badaloní. No tinc res a rajar, només constato que els deuen sortir barats els bitllets d’avió. El que sí em té indignat són els 22 milions d’euros que el Barça llança aquesta temporada a les escombraries del futbol aeri. I la primera al front: el germaníssim es pixa a la cara d’Ivanovic i el FCnBa perd de 20 contra un equip de poble. Això sí que és solidaritat, i no UNICEF.
AFTER HOUR
La bruixa porta tota la setmana agafant apunts per intentar rebatre les meves acusacions de la setmana passada atacant-me professionalment. Sí, Ronaldinho al PSG feia pena. Insisteixo. però t'estimo igual perquè almenys tu em plantes cara, no com la Maribel o l'advocat. Ara ja no escriu ni el sacarina. Estàs liat insultant Ronaldinho? Aquest em sembla que no us vindrà.
Sí. Només serà aquesta vegada. Però haig d’estar d’acord amb l’alcalde. És lamentablement provincià que assaltem un futbolista camerunès (no oblidem aquest detall) que surt putejat d’un partit en què l’han escalfat i l’han insultat com si fos un mico, i li recriminem que no entengui una pregunta en català. I si no la vol entendre, igual. Pitjor per ell. No pot ser que fem una qüestió d’estat en un país on, lamentablement, encara hi ha jutges, metges, mites-que-porten-trenta-anys-aquí i una llarga corrua d’etcèteres i professions que se suposen força més elevades intel·lectualment que la dels retrògrads futbolistes però que ni parlen ni entenen el català. Com diu l’alcalde, potser a la casa gran necessiten provocar un conflicte amb un futbolista perquè els vagi a veure.
Tema 2: Vull desfilar a la passarel·la Cibeles. La meva massa corporal és de 29’3. Si, bruixa, és una passada, però tu aviat hi arribaràs. En tot cas, suposo que això em dóna dret a desfilar a Madrid. O no? Perquè les noietes seques que no arriben a 19 són un pèssim exemple per la salut, però jo en canvi seria un mirall excel·lent. M’hi pixo i m’hi cago. Però és que el retard mental de la població ha arribat a extrems tan elevats que tots el que veuen una lamentable model esquelètica l’han de convertir en una referència perillosa? De veritat que no ho entenc. Menció especial per Ágata Ruiz de la Prada, que no toca vores des que li han impugnat la piscineta que té a Mallorca amb l’ínclit Pedro J: “No se puede esperar que las modelos lo entiendan. No son intelectuales”.
L’ALMAX
Romário. És el meu ídol. Juga al Miami de la SEGONA DIVISIÓ de la lliga dels ESTATS UNITS. Quina pena que el millor jugador que he vist al Camp Nou s’arrossegui d’aquesta manera. Diuen que vol arribar als 1.000 gols i a mi em sembla que el que vol és trincar encara més pasta. Però el millor és que, com ja l’han eliminat de la Lliga americana, ara se’n va a jugar 4 partits amb l’Adelaida australià. Bisbe, d’aquí a un mes, si pagueu bé, el tens a Sabadell.
MÉS BACARDI
Quan escric aquestes línies, el sectari cap suprem de l’alcalde ens parla des de Barcelona per entrevistar tres futbolistes aeris com la toia, el germaníssim i un cadell badaloní. No tinc res a rajar, només constato que els deuen sortir barats els bitllets d’avió. El que sí em té indignat són els 22 milions d’euros que el Barça llança aquesta temporada a les escombraries del futbol aeri. I la primera al front: el germaníssim es pixa a la cara d’Ivanovic i el FCnBa perd de 20 contra un equip de poble. Això sí que és solidaritat, i no UNICEF.
AFTER HOUR
La bruixa porta tota la setmana agafant apunts per intentar rebatre les meves acusacions de la setmana passada atacant-me professionalment. Sí, Ronaldinho al PSG feia pena. Insisteixo. però t'estimo igual perquè almenys tu em plantes cara, no com la Maribel o l'advocat. Ara ja no escriu ni el sacarina. Estàs liat insultant Ronaldinho? Aquest em sembla que no us vindrà.
dimarts, de setembre 19, 2006
MÁS VALE TARDE QUE NUNCA... Por el futuro alcalde de Laxe
Només posaré el títol en castellà, tot i que he estat a punt d'escriure tot l'article en el mateix idioma, en solidaritat amb Samuel Eto'o i les absurdes crítiques que ha rebut per no voler contestar a una pregunta en català després del partit de Santander. És increible com una emissora pública ha muntat un debat nacional pel fet de que Eto'o digués "en castellano, que no te he entendido" a una pregunta feta en català. Deixant de banda la pregunta, que no mereix comentaris, s'ha de ser justos amb Eto'o. Sortia cabrejat, no volia parlar amb els mitjans com fa en la meitat de partits i un cop conseguim que s'aturi i ens contesti tres preguntes sobre la marxa, enmig d'una espècie de zona mixta caòtica, se li fa una pregunta dient que el gol ha estat mèrit del porter del Racing. Cadascú és lliure de preguntar el que vulgui, però en aquell moment hi havia coses més interessants a preguntar, especialment tenint en compte la situació i el caràcter sempre dificil d'Eto'o.
Eto'o té mil coses criticables, però aquest debat nacional per la seva resposta em sembla ridícul i lamentable. Més d'un cop Rijkaard o Ronaldinho, que porten més temps que Eto'o a Catalunya, també han demanat que se'ls tornés a fer en castellà una pregunta que en català no havien entès. I ningú va muntar un debat a tots els programes de la casa ni els va criticar. Però al final es que han muntat el show tindràn una entrevista amb Eto'o aquesta nit com a premi...
Em considero catalanista com el que més, però aquestes tonteries són les que ens fan perdre credibilitat en les nostres reivindicacions i fa que ens tractin de 'paletos' a Madrid. Si no prediquem amb la tolerància que els hi demanem a ells, malament.
SWEET HOME PERALADA
No sé quin ha estat el membre del Komando que convida a la reflexió, podria haver tingut el detall de firmar el seu apunt. De totes maneres, cap de nosaltres és el més indicat per dir res, ja que el bisbe i el cansalader van escriure la setmana passada amb un retràs important, la bruixa va fer campana la setmana anterior, el sacarina encara no ha escrit i li tocava dijous i dels altres dos millor no parlar... Dit això, aqui teniu el meu article, amb retràs, però com he dit al títol, més val tard que mai.
CIUTAT BADIA
L'home que va perdre el seu càrrec al primer equip sembla que poc a poc va trobant el seu nou lloc a dins Ciutat Badia, l'altre dia el vem veure a la presentació de la secció de futbol sala. És curiós el que han trigat en assignar-li una feina concreta, si el seu cese estava tan planejat com diuen... Sabem si ja té taula o encara no? Estrany, si estava tot tan previst... Sabem si ja té substitut? També estrany, en principi la decisió estava presa feia mesos...
Només posaré el títol en castellà, tot i que he estat a punt d'escriure tot l'article en el mateix idioma, en solidaritat amb Samuel Eto'o i les absurdes crítiques que ha rebut per no voler contestar a una pregunta en català després del partit de Santander. És increible com una emissora pública ha muntat un debat nacional pel fet de que Eto'o digués "en castellano, que no te he entendido" a una pregunta feta en català. Deixant de banda la pregunta, que no mereix comentaris, s'ha de ser justos amb Eto'o. Sortia cabrejat, no volia parlar amb els mitjans com fa en la meitat de partits i un cop conseguim que s'aturi i ens contesti tres preguntes sobre la marxa, enmig d'una espècie de zona mixta caòtica, se li fa una pregunta dient que el gol ha estat mèrit del porter del Racing. Cadascú és lliure de preguntar el que vulgui, però en aquell moment hi havia coses més interessants a preguntar, especialment tenint en compte la situació i el caràcter sempre dificil d'Eto'o.
Eto'o té mil coses criticables, però aquest debat nacional per la seva resposta em sembla ridícul i lamentable. Més d'un cop Rijkaard o Ronaldinho, que porten més temps que Eto'o a Catalunya, també han demanat que se'ls tornés a fer en castellà una pregunta que en català no havien entès. I ningú va muntar un debat a tots els programes de la casa ni els va criticar. Però al final es que han muntat el show tindràn una entrevista amb Eto'o aquesta nit com a premi...
Em considero catalanista com el que més, però aquestes tonteries són les que ens fan perdre credibilitat en les nostres reivindicacions i fa que ens tractin de 'paletos' a Madrid. Si no prediquem amb la tolerància que els hi demanem a ells, malament.
SWEET HOME PERALADA
No sé quin ha estat el membre del Komando que convida a la reflexió, podria haver tingut el detall de firmar el seu apunt. De totes maneres, cap de nosaltres és el més indicat per dir res, ja que el bisbe i el cansalader van escriure la setmana passada amb un retràs important, la bruixa va fer campana la setmana anterior, el sacarina encara no ha escrit i li tocava dijous i dels altres dos millor no parlar... Dit això, aqui teniu el meu article, amb retràs, però com he dit al títol, més val tard que mai.
CIUTAT BADIA
L'home que va perdre el seu càrrec al primer equip sembla que poc a poc va trobant el seu nou lloc a dins Ciutat Badia, l'altre dia el vem veure a la presentació de la secció de futbol sala. És curiós el que han trigat en assignar-li una feina concreta, si el seu cese estava tan planejat com diuen... Sabem si ja té taula o encara no? Estrany, si estava tot tan previst... Sabem si ja té substitut? També estrany, en principi la decisió estava presa feia mesos...
dilluns, de setembre 18, 2006
AIXÒ JA NO ÉS EL QUE ERA
Reflexionem companys: dijous no hi ha la rajada del sacarina... divendres no hi ha la rajada de l'alcalde... i no cal ni dir, que el cap de setmana no hi ha cap rajada. Amics, tenim un problema. Potser haurem de deixar que els hackers ens escriguim més si nosaltres no som capaços de fer-ho...
Reflexionem companys: dijous no hi ha la rajada del sacarina... divendres no hi ha la rajada de l'alcalde... i no cal ni dir, que el cap de setmana no hi ha cap rajada. Amics, tenim un problema. Potser haurem de deixar que els hackers ens escriguim més si nosaltres no som capaços de fer-ho...
divendres, de setembre 15, 2006
ELS DIVENDRES TAMBÉ TINC RESSACA pel cansalader de Gràcia
Abans de res, em disculpo pel retard. Com diu el bisbe, haig de predicar amb l’exemple, però francament m’ha perjudicat tenir festa el dilluns i, sobretot, no tenir ni idea de què rajar.
Em ve de gust començar rajant de Rubianes. És veritat que el seu estil el converteix en un referent pels humils rajadors d’aquest blog, però ja té una edat per començar a assumir les conseqüències de les rajades. Ahir el vaig veure al Club amb una careta de pena i un posat de víctima… Home, això no! Si et cagues en “la puta España”, que tens raó, després no surtis explicant que no s’ha tingut en compte el to i el context. Per una vegada estic d’acord amb Jiménez Losantos: si un espanyol diu el mateix i ve a Barcelona a presentar un espectacle, no passa viu de Lleida. I probablement el pelaria jo. És més, Fede ho diu per pròpia experiencia: llàstima que van disparar massa avall.
Tema Rubianes a part, ja em cansa el tema UNICEF. N’estic fart de l’onada megasolidària que ens asola. Té tota la raó la bruixa que ser solidari amb els calers dels altres és molt fácil. Però el que no entenc és que encara debem la motxila de 70 milions d’euros però renunciem als 15 anuals que podríem haver tret si no fossim tan solidaris i, això sí, els abonaments continuen pujant. No seria solidari tornar als socis el 40% d’increment que ens va clavar la superprogredirectiva quan va entrar ara fa 3 anys? Suposo que no és el mateix fer-se una foto amb un soci agraït per poder arribar més còmode a final de mes que amb Kofi Annan.
I acabo amb Ronaldinho. O millor dit, amb el pirata del seu germà. PROU! És el millor del món, ens va molt bé pel marketing i tot el que vulgueu… però fa 3 anys que va arribar i anem a renovació per any. Ara toca fins al 2014, quan tindrà 34 anys, i l’hem de prejubilar pagant-li 2.000 kilos perquè, si no, se’n va al Mílan. A prendre pel sac. Ja en vindrà un altre. Mira que em cau malament, eh, però… ETO’O, PILOTA D’OR!
MÉS BACARDI
Ojo que Pau Gasol ha tornat a Barcelona. Només una setmana després de marxar per ser operat, ha tornat a donar pel sac. Ja no va en cadira de rodes però sí amb crosses. No podia aguantar més tan lluny perquè “lo que siento jugando en este equipo y para mi país, no lo he sentido en ningún otro sitio”. Al Fossar de les Moreres segur que no l’enterraran. Però el millor és que està convençut que Memphis no li posarà pegues per tornar a jugar amb Espanya. Com que només li paguen 2.000 kilos a l’any... Botifler i lladre! Suposo que deu pensar que per tornar a fer el ridícul a l'NBA...
L’ALMAX
Ojo que Matilde (o era Maribel? Fa tant de temps…) amenaça de reaparèixer al blog. Ho va assegurar dimarts en declaracions al cansalader. Sona poc creïble però, si demà compleix, la primícia serà meva. Una més. Per cert, sacarina, deixa de donar pel sac quan no penjo l’article a l’hora, que tu no series gaire puntual i tens força menys feina que jo. Ja tens bidet?
AFTER HOUR
Igual que te digo una cosa, te digo la otra. Després de rajar pel baix nivell de rajades, aquesta setmana la cosa ha millorat sensiblement. Especialment lúcida he vist la Bruixa, que està agafant el ritme laboral a marxes forçades després de les seves inacabables vacances. Per cert que tinc la teoria que tanta inactivitat li ha donat… com ho diria?... més presència física. Tampoc no seria jo el més indicat per dir-ho, de fet ja em va insultar greument quan li vaig insinuar, però ho sotmeto a la vostra opinió. És pel teu bé, bruix! Ens preocupes.
Abans de res, em disculpo pel retard. Com diu el bisbe, haig de predicar amb l’exemple, però francament m’ha perjudicat tenir festa el dilluns i, sobretot, no tenir ni idea de què rajar.
Em ve de gust començar rajant de Rubianes. És veritat que el seu estil el converteix en un referent pels humils rajadors d’aquest blog, però ja té una edat per començar a assumir les conseqüències de les rajades. Ahir el vaig veure al Club amb una careta de pena i un posat de víctima… Home, això no! Si et cagues en “la puta España”, que tens raó, després no surtis explicant que no s’ha tingut en compte el to i el context. Per una vegada estic d’acord amb Jiménez Losantos: si un espanyol diu el mateix i ve a Barcelona a presentar un espectacle, no passa viu de Lleida. I probablement el pelaria jo. És més, Fede ho diu per pròpia experiencia: llàstima que van disparar massa avall.
Tema Rubianes a part, ja em cansa el tema UNICEF. N’estic fart de l’onada megasolidària que ens asola. Té tota la raó la bruixa que ser solidari amb els calers dels altres és molt fácil. Però el que no entenc és que encara debem la motxila de 70 milions d’euros però renunciem als 15 anuals que podríem haver tret si no fossim tan solidaris i, això sí, els abonaments continuen pujant. No seria solidari tornar als socis el 40% d’increment que ens va clavar la superprogredirectiva quan va entrar ara fa 3 anys? Suposo que no és el mateix fer-se una foto amb un soci agraït per poder arribar més còmode a final de mes que amb Kofi Annan.
I acabo amb Ronaldinho. O millor dit, amb el pirata del seu germà. PROU! És el millor del món, ens va molt bé pel marketing i tot el que vulgueu… però fa 3 anys que va arribar i anem a renovació per any. Ara toca fins al 2014, quan tindrà 34 anys, i l’hem de prejubilar pagant-li 2.000 kilos perquè, si no, se’n va al Mílan. A prendre pel sac. Ja en vindrà un altre. Mira que em cau malament, eh, però… ETO’O, PILOTA D’OR!
MÉS BACARDI
Ojo que Pau Gasol ha tornat a Barcelona. Només una setmana després de marxar per ser operat, ha tornat a donar pel sac. Ja no va en cadira de rodes però sí amb crosses. No podia aguantar més tan lluny perquè “lo que siento jugando en este equipo y para mi país, no lo he sentido en ningún otro sitio”. Al Fossar de les Moreres segur que no l’enterraran. Però el millor és que està convençut que Memphis no li posarà pegues per tornar a jugar amb Espanya. Com que només li paguen 2.000 kilos a l’any... Botifler i lladre! Suposo que deu pensar que per tornar a fer el ridícul a l'NBA...
L’ALMAX
Ojo que Matilde (o era Maribel? Fa tant de temps…) amenaça de reaparèixer al blog. Ho va assegurar dimarts en declaracions al cansalader. Sona poc creïble però, si demà compleix, la primícia serà meva. Una més. Per cert, sacarina, deixa de donar pel sac quan no penjo l’article a l’hora, que tu no series gaire puntual i tens força menys feina que jo. Ja tens bidet?
AFTER HOUR
Igual que te digo una cosa, te digo la otra. Després de rajar pel baix nivell de rajades, aquesta setmana la cosa ha millorat sensiblement. Especialment lúcida he vist la Bruixa, que està agafant el ritme laboral a marxes forçades després de les seves inacabables vacances. Per cert que tinc la teoria que tanta inactivitat li ha donat… com ho diria?... més presència física. Tampoc no seria jo el més indicat per dir-ho, de fet ja em va insultar greument quan li vaig insinuar, però ho sotmeto a la vostra opinió. És pel teu bé, bruix! Ens preocupes.
dijous, de setembre 14, 2006
EL DIMARTS SEMPRE TROBES ALGO OBERT... (PER AIXÒ NO ESCRIC FINS AVUI...)... pel petit bisbe arlequinat
Això és indigne. Què a hores d'ara, matinada del dimecres al dijous, encara no se sàpiga amb seguretat si el Barça juga dissabte o diumenge és lamentable. Aquesta és la lliga de les estrelles? La millor del món? M'hi pixo. Tampoc demano aconseguir el que tenen a Alemanya o Anglaterra, que des del primer dia tens el dia, l'hora i el canal de televisió de tots els partits de lliga al llarg de tota la temporada. Això, en sóc conscient, hores d'ara és impensable a la lliga espanyola. Però almenys un parell de dies abans saber quan es juga no estaria malament.
Segurament tothom tindrà els seus motius per saber-ho, però jo personalment, tinc a 15 persones pendents de si poden fer un sopar aquest divendres o no. I tot per la merda de les televisions i no sé quin merder, que evidentment ha de ser econòmic, és clar.
Aquest cop la culpa, diria, és de la lliga; però llavors per mil altres temes, la culpa és de la Federació. La veritat és que els que manen en aquesta lliga de les estrelles són lamentables: Villar, Tebas, els àrbitres, els comitès de competició...
Per cert, canviant de tema i parlant de la Champions, que gran el desembarcament d'Antena 3 al Camp Nou. La televisió oficial del Reial Madrid va venir amb tots els seus elements: Luque, Manu Sanchez, Matias Prats i el paper de fumar Eva Turégano. Està superprima... Tants disgustos del Madrid li han fet perdre pes a aquesta pobre noia... Menció especial pel "peladilla": a peu de gespa, aguantant estòicament la pluja, amb uns cascos d'aquells grans d'estudi, i barallant-se amb la UEFA i Txemi al final del partit per posar protagonista! Sí senyor! Hi ha gent per qui els anys no passen!
MISSA D'ONZE
Ja sé que els inalàmbrics radiofònics estem en perill d'extinsió. Però abans de desaparèixer seria d'agrair ser tractats amb una mica de carinyo. En els partits al Camp Nou gairebé no tenim lloc perquè està ple de polícies. Algú de la nombrosa família de Ciutat Badia podria pendre nota i pensar en uns seients, unes cadires, un lloc al cap i a la fi reservat pels inalàmbrics? I en els partits de Champions, a tot Europa et donen aquella magnífica entrada d'observer que et dona dret a veure el partit tranquil·lament assegut a la graderia en un seient, i no has d'estar pendent com al Camp Nou que cada dos per tres et facin aixecar i canviar de lloc. Tant costa reservar 10 seients als inalàmbrics? Som persones.
BENEDICCIÓ
La bruixa ja ha acabat les seves vacances que l'han portat un parell de vegades a la bonica ciutat de Nova York. Benvinguda!! Aquests dies tindrem ocasió de veure-la per la sala de premsa del Camp Nou abans no marxi a Londres de compres com cada any, amb l'excusa d'un cap de premsa antipàtic.
Cansalader, demanes que la gent raji més. I tu ja n'hi escrius. Predica amb l'exemple si us plau, no com el teu jefe per exemple. (Rajada gratuita, ho sé, però em venia de gust...).
Gent del pacte grietas: espavileu!! Què ja hem perdut un parell de jornades de lliga i una de Champions!!!
ARLEQUINATS
Amics, ja som liders!! Després de dues jornades, el Sabadell és lider del grup 5è de Tercera Divisió, empatat amb el Reus; però amb millor goal-average després de guanyar 2 a 4 al Castelldefels, en un partit on l'afició sabadellenca triplicava la local. Aquest diumenge a les sis, a la Nova Creu Alta, Sabadell - Rapitenca. L'ascens és més a prop!
Això és indigne. Què a hores d'ara, matinada del dimecres al dijous, encara no se sàpiga amb seguretat si el Barça juga dissabte o diumenge és lamentable. Aquesta és la lliga de les estrelles? La millor del món? M'hi pixo. Tampoc demano aconseguir el que tenen a Alemanya o Anglaterra, que des del primer dia tens el dia, l'hora i el canal de televisió de tots els partits de lliga al llarg de tota la temporada. Això, en sóc conscient, hores d'ara és impensable a la lliga espanyola. Però almenys un parell de dies abans saber quan es juga no estaria malament.
Segurament tothom tindrà els seus motius per saber-ho, però jo personalment, tinc a 15 persones pendents de si poden fer un sopar aquest divendres o no. I tot per la merda de les televisions i no sé quin merder, que evidentment ha de ser econòmic, és clar.
Aquest cop la culpa, diria, és de la lliga; però llavors per mil altres temes, la culpa és de la Federació. La veritat és que els que manen en aquesta lliga de les estrelles són lamentables: Villar, Tebas, els àrbitres, els comitès de competició...
Per cert, canviant de tema i parlant de la Champions, que gran el desembarcament d'Antena 3 al Camp Nou. La televisió oficial del Reial Madrid va venir amb tots els seus elements: Luque, Manu Sanchez, Matias Prats i el paper de fumar Eva Turégano. Està superprima... Tants disgustos del Madrid li han fet perdre pes a aquesta pobre noia... Menció especial pel "peladilla": a peu de gespa, aguantant estòicament la pluja, amb uns cascos d'aquells grans d'estudi, i barallant-se amb la UEFA i Txemi al final del partit per posar protagonista! Sí senyor! Hi ha gent per qui els anys no passen!
MISSA D'ONZE
Ja sé que els inalàmbrics radiofònics estem en perill d'extinsió. Però abans de desaparèixer seria d'agrair ser tractats amb una mica de carinyo. En els partits al Camp Nou gairebé no tenim lloc perquè està ple de polícies. Algú de la nombrosa família de Ciutat Badia podria pendre nota i pensar en uns seients, unes cadires, un lloc al cap i a la fi reservat pels inalàmbrics? I en els partits de Champions, a tot Europa et donen aquella magnífica entrada d'observer que et dona dret a veure el partit tranquil·lament assegut a la graderia en un seient, i no has d'estar pendent com al Camp Nou que cada dos per tres et facin aixecar i canviar de lloc. Tant costa reservar 10 seients als inalàmbrics? Som persones.
BENEDICCIÓ
La bruixa ja ha acabat les seves vacances que l'han portat un parell de vegades a la bonica ciutat de Nova York. Benvinguda!! Aquests dies tindrem ocasió de veure-la per la sala de premsa del Camp Nou abans no marxi a Londres de compres com cada any, amb l'excusa d'un cap de premsa antipàtic.
Cansalader, demanes que la gent raji més. I tu ja n'hi escrius. Predica amb l'exemple si us plau, no com el teu jefe per exemple. (Rajada gratuita, ho sé, però em venia de gust...).
Gent del pacte grietas: espavileu!! Què ja hem perdut un parell de jornades de lliga i una de Champions!!!
ARLEQUINATS
Amics, ja som liders!! Després de dues jornades, el Sabadell és lider del grup 5è de Tercera Divisió, empatat amb el Reus; però amb millor goal-average després de guanyar 2 a 4 al Castelldefels, en un partit on l'afició sabadellenca triplicava la local. Aquest diumenge a les sis, a la Nova Creu Alta, Sabadell - Rapitenca. L'ascens és més a prop!
dimecres, de setembre 13, 2006
ESCRIC SOLIDÀRIAMENT PER NO FER UN LLEIG… per la bruixa d’or
Com us prova això de ser solidaris? Renunciar a 15 milions d’eurus per una bona causa et fa sentir millor persona, sobretot quan els calers no són teus. Però el que és innegable és que sigui amb els teus propis calers o amb els dels altres, l’important és ser solidari simplement per ser-ho, sense cap segona intenció. Perquè això que ha fet el Barça amb UNICEF és a canvi de res, oi?
L’acord amb UNICEF farà que aquesta directiva passi a la història, tot i que ja sabem que el reconeixement no és una cosa que preocupi especialment Laporta. El presi ha tingut una idea sense precedents. Com s’atreveixen aquests del Piacenza a dir que ells ja ho portaven des de fa 3 anys? No comparem aquest club modestot amb una entitat mundial com el Barça. I el Badalona encara menys. O sigui que ignorem aquests casos perquè el Barça ha estat el primer i punt, pobre de qui ens porti la contrària.
Com podeu veure ja he interioritzat el discurs i no em desvio ni un mil•límetre del pensament únic que si no vindrà el “cuiner”. El cuiner ve a ser el “coco” en clau blaugrana: vigila que tots pensem com el president perquè si no, és capaç de castigar-nos amb un discurs radiofònic de 20 minuts en defensa de la veritat (la seva i la del president, que és la de tots). A veure si us heu pensat que el Barça és un parlament o alguna cosa que pugui sonar a democràcia. No senyor, el Barça és un club de futbol i prou ja de veus discrepants, home!
Ara bé, com diria l’alcalde, “igual que te digo una cosa, te digo la otra”. Els opositors que s’han passat 3 anys i 8 dies rajant de Laporta per amagar-se quan es convoquen les eleccions, ara haurien d’estar calladets i allunyats dels micros una temporada.
POCIONS I BEURATGES DIVERSOS
En alguna ocasió ja hem parlat en aquest blog de les magnificiències de la moderna i remodelada sala de premsa del Camp Nou: les oportunes columnes que faciliten la visibilitat, les fragàncies que perfumen l’ambient, les pràctiques butaques... en fi, una multitud de virtuts que justifiquen les obres que es van fer fa un parell d’estius.
L’última de les sorpreses que ens van reservar i que vam poder comprovar després del partit de Champions és la seva polivalència. La sala de premsa té un mecanisme per convertir-se en una piscina interior en menys de dues hores. Per ser justos no podem dir que el que va caure a Barcelona van ser 4 gotes. No, en van ser 8. Per tant, queda del tot justificat els moments de tensió que es van viure. La roda de premsa de Frank Rikaard es va interrompre després de la tercera pregunta com a conseqüència de les “condicions meteorològiques”, i és que vam estar a un pas de ser evacuats. Però tots tranquils, que el departament de comunicació del club ràpidament es va afanyar a informar que es tractava de l’aire condicionat. Les basses que hi havia per tota la sala de premsa no eren producte de cap deficiència en la instal•lació...
Els búlgars van quedar impressionats amb la golejada que es van endur però creuen que el seu estadi podrà estar a l’alçada del Camp Nou. És cert que la UEFA no considera que el seu campet sigui 5 estrelles i que si se’ls hi hagués acudit dur publicitat d’UNICEF els hauríem menyspreat (preguntin al Piacenza), però es veu que a la seva sala de premsa quan plou, no et mulles.
COP D’ESCOMBRA
A aquests hackers anònims que s’atreveixen a acusar-nos de poc rajadors des de l’anonimat, els animo a donar la cara i entrar com a firmes convidades ja que és evident que especialment el cap de setmana hi ha places vacants. Si troben que rajar és tan fàcil poden optar a una d’aquestes places permanents. Per cert, caldrà canviar la contrasenya perquè sembla que tenim fuites.
Ah, el sacarina i jo, no oblidem que se’ns deu un dinar, morosos!!!
Com us prova això de ser solidaris? Renunciar a 15 milions d’eurus per una bona causa et fa sentir millor persona, sobretot quan els calers no són teus. Però el que és innegable és que sigui amb els teus propis calers o amb els dels altres, l’important és ser solidari simplement per ser-ho, sense cap segona intenció. Perquè això que ha fet el Barça amb UNICEF és a canvi de res, oi?
L’acord amb UNICEF farà que aquesta directiva passi a la història, tot i que ja sabem que el reconeixement no és una cosa que preocupi especialment Laporta. El presi ha tingut una idea sense precedents. Com s’atreveixen aquests del Piacenza a dir que ells ja ho portaven des de fa 3 anys? No comparem aquest club modestot amb una entitat mundial com el Barça. I el Badalona encara menys. O sigui que ignorem aquests casos perquè el Barça ha estat el primer i punt, pobre de qui ens porti la contrària.
Com podeu veure ja he interioritzat el discurs i no em desvio ni un mil•límetre del pensament únic que si no vindrà el “cuiner”. El cuiner ve a ser el “coco” en clau blaugrana: vigila que tots pensem com el president perquè si no, és capaç de castigar-nos amb un discurs radiofònic de 20 minuts en defensa de la veritat (la seva i la del president, que és la de tots). A veure si us heu pensat que el Barça és un parlament o alguna cosa que pugui sonar a democràcia. No senyor, el Barça és un club de futbol i prou ja de veus discrepants, home!
Ara bé, com diria l’alcalde, “igual que te digo una cosa, te digo la otra”. Els opositors que s’han passat 3 anys i 8 dies rajant de Laporta per amagar-se quan es convoquen les eleccions, ara haurien d’estar calladets i allunyats dels micros una temporada.
POCIONS I BEURATGES DIVERSOS
En alguna ocasió ja hem parlat en aquest blog de les magnificiències de la moderna i remodelada sala de premsa del Camp Nou: les oportunes columnes que faciliten la visibilitat, les fragàncies que perfumen l’ambient, les pràctiques butaques... en fi, una multitud de virtuts que justifiquen les obres que es van fer fa un parell d’estius.
L’última de les sorpreses que ens van reservar i que vam poder comprovar després del partit de Champions és la seva polivalència. La sala de premsa té un mecanisme per convertir-se en una piscina interior en menys de dues hores. Per ser justos no podem dir que el que va caure a Barcelona van ser 4 gotes. No, en van ser 8. Per tant, queda del tot justificat els moments de tensió que es van viure. La roda de premsa de Frank Rikaard es va interrompre després de la tercera pregunta com a conseqüència de les “condicions meteorològiques”, i és que vam estar a un pas de ser evacuats. Però tots tranquils, que el departament de comunicació del club ràpidament es va afanyar a informar que es tractava de l’aire condicionat. Les basses que hi havia per tota la sala de premsa no eren producte de cap deficiència en la instal•lació...
Els búlgars van quedar impressionats amb la golejada que es van endur però creuen que el seu estadi podrà estar a l’alçada del Camp Nou. És cert que la UEFA no considera que el seu campet sigui 5 estrelles i que si se’ls hi hagués acudit dur publicitat d’UNICEF els hauríem menyspreat (preguntin al Piacenza), però es veu que a la seva sala de premsa quan plou, no et mulles.
COP D’ESCOMBRA
A aquests hackers anònims que s’atreveixen a acusar-nos de poc rajadors des de l’anonimat, els animo a donar la cara i entrar com a firmes convidades ja que és evident que especialment el cap de setmana hi ha places vacants. Si troben que rajar és tan fàcil poden optar a una d’aquestes places permanents. Per cert, caldrà canviar la contrasenya perquè sembla que tenim fuites.
Ah, el sacarina i jo, no oblidem que se’ns deu un dinar, morosos!!!
diumenge, de setembre 10, 2006
PERDONEU EL RETRÀS Pel futur alcalde de Laxe
Aquesta setmana he trigat una mica en penjar el meu article, però és que el cap de setmana ha estat una mica complicat i entre la feina i la ressaca no havia tingut gaire temps de seure davant l'ordinador. I començaré la rajada atacant a Matilde/Maribel i a l'advocat defensor, que segueixen sense dignar-se a aparèixer per aquest blog després de les vacances.
Abans de comentar l'irrupció d'un hacker anonim aquesta setmana, començaré parlant de Ciutat Badia i del mateix tema de la setmana passada. Malhauradament no hi han hagut novetats, el que mana segueix manant i el que va ser apartat del seu càrrec segueix apartat. Seguirem esperant novetats, l'esperança és l'últim que es perd. De moment tampoc s'ha produit cap incorporació, estem tots pendents d'aquesta persona, a la que només li podem donar un consell, que no treballi molt bé ja que en aquest cas el 'premi' és un canvi de tasca dins el departament.
Suposo que molts us estareu preguntant que és aquesta foto que encapçala el meu article. D'altres haureu reconegut de seguida la taula i el despatx, que desde fa uns dies estàn buits. Dissabte vaig anar allà abans del partit, a molestar una mica i a abraçarme, però faltava alguna cosa molt important, faltava un dels dos titulars del despatx. Ens haurem d'habituar, però el primer dia va ser xocant i així ho reflexa la fotografia, la tristor que transmet ara aquesta taula buida.
Aquesta setmana un estrany va deixar un article anònim en aquest blog, que va ser esborrat per un malentès. Gràcies per la felicitació i sobre el consell d'iniciar un altre blog perque ens coneix massa gent, jo crec que al contrari, ara que som mediàtics i tenim molts lectors a Ciutat Badia és el moment de fotre més canya. I sense oblidar mai el nom del blog, rajar per rajar, que és veritat que darrerament estem molt tous, massa.
CIUTAT BADIA
Haurem de tornar a fer el recompte de jugadors que surten per la zona mixta, així com els dels jugadors que passen per la sala de premsa al llarg de la setmana. Acaba de començar la temporada i ja se'ns torejen. Dissabte, després del partit amb Osasuna, només van sortir Iniesta, Edmilson, Sylvinho, Zambrotta, Messi i Deco. Jugadors titulars com Márquez, Valdés, Etoo, Xavi, Thuram o Ronaldinho no van passar per la zona mixta. Així no anem bé, ja que després es queixen de que els aturem massa estona. Culpa seva per no treure més.
SWEET HOME PERALADA
L'alcohol va provocar una confessió de la novia de l'amic Calsereno. Sembla ser que el nostre company de blog fa obres a casa i ara estem planejant la renovació del bany. La seva companya aposta per posar una banyera, però ell vol una dutxa i un bidet... El cansalader n'és testimoni.
dissabte, de setembre 09, 2006
L'esperit del Rajarxrajar
Homenatge a Pepe Rubianes i a la seva idea de la unitat d'Espanya.Perque Rubianes, estima la rajada.
dijous, de setembre 07, 2006
DIJOUS SURTO.... pel Sacarina.
La tertúlia. Hi ha algunes teories que situen el neixement d'aquesta noble pràctica a la sortida dels teatres castellans del Segle d'Or, després de representacions d'obres de Góngora o Quevedo. Segons diuen els entesos també pot tenir l'origen a les discusions sobre art i política que els ciutadans romans tenien als fòrums de les seves ciutats.
La pregunta és... com pot ser que una cosa d'origen tan elevat pugui degenerar fins als nivells actuals? Els mitjans estan donant minuts de ràdio i TV a individus infames que parlen i parlen i parlen sense tenir un mínim coneixement contrastat de les coses sobre les quals pontifiquen. Segurament és més barat que intentar fer un producte més elaborat, digne.
Avui he fet l'experiment i he sentit vergonya per la nostra professió. Hi ha historiadors, cuiners, personatges sense ofici reconegut, Anton Parera, psicòlegs, la filla d'Anton Parera. Ah, i el perruquer!. El tal Josep Pons encara sobreviu parlant de les interioritats del vestidor del Barça. Algú l'ha vist durant l'última dècada en algun entrenament?
També em crida poderosament l'atenció un senyor que participa al Força Barça de l'Arús. No li recordo el nom, una llàstima, però l'únic mèrit que l'avala és tenir una botiga d'aimals de companyia ( i una perruqueria de gossos i gats per a senyores pijes) que patrocina el programa en qüestió. Ergo, això li dóna veu a la tertúlia. En descàrrec seu he de dir que els seus companys de tertúlia poden ser fins i tot pitjors, tot i que en algun cas són ilustres firmes del periodisme esportiu. Quantes notícies inventades hi ha en una sola taula!!!
Tot plegat, una farsa. Només faltava que algú s'inventi una tertúlia de dones. Un dia toca tertúlia de periodistes i l'altre dia de dones! No poden participar les nostres fèmines el dia que toca xerrada de periodistes. No dónen el nivell o és que en saben massa? Algú m'ho pot explicar?.
Tallat sense sucre
Aviso tinc mal dia. Li toca el rebre a les asseguradores. Si el carnet per punts ha reduit les morts en carretera, si la gent ja no beu quan ha d'agafar el cotxe (menys l'alcalde que interioritza l'alcohol com ningú), si els conductors corren no sé quants quilòmetres menys de mitjana davant l'amenaça de perdre punts.... algú em pot explicar per què pugen els preus de les assegurances??.
Gintonic de Bombay
Que quedi clar que la rajada sobre les tertúlies no té res a veure amb el fet que la bruixa s'incorpori ben aviat a la condició de tertuliana televisiva. Ups, se m'ha escapat...
PD: Haurem d'esperar molt a tenir firmes convidades??
La tertúlia. Hi ha algunes teories que situen el neixement d'aquesta noble pràctica a la sortida dels teatres castellans del Segle d'Or, després de representacions d'obres de Góngora o Quevedo. Segons diuen els entesos també pot tenir l'origen a les discusions sobre art i política que els ciutadans romans tenien als fòrums de les seves ciutats.
La pregunta és... com pot ser que una cosa d'origen tan elevat pugui degenerar fins als nivells actuals? Els mitjans estan donant minuts de ràdio i TV a individus infames que parlen i parlen i parlen sense tenir un mínim coneixement contrastat de les coses sobre les quals pontifiquen. Segurament és més barat que intentar fer un producte més elaborat, digne.
Avui he fet l'experiment i he sentit vergonya per la nostra professió. Hi ha historiadors, cuiners, personatges sense ofici reconegut, Anton Parera, psicòlegs, la filla d'Anton Parera. Ah, i el perruquer!. El tal Josep Pons encara sobreviu parlant de les interioritats del vestidor del Barça. Algú l'ha vist durant l'última dècada en algun entrenament?
També em crida poderosament l'atenció un senyor que participa al Força Barça de l'Arús. No li recordo el nom, una llàstima, però l'únic mèrit que l'avala és tenir una botiga d'aimals de companyia ( i una perruqueria de gossos i gats per a senyores pijes) que patrocina el programa en qüestió. Ergo, això li dóna veu a la tertúlia. En descàrrec seu he de dir que els seus companys de tertúlia poden ser fins i tot pitjors, tot i que en algun cas són ilustres firmes del periodisme esportiu. Quantes notícies inventades hi ha en una sola taula!!!
Tot plegat, una farsa. Només faltava que algú s'inventi una tertúlia de dones. Un dia toca tertúlia de periodistes i l'altre dia de dones! No poden participar les nostres fèmines el dia que toca xerrada de periodistes. No dónen el nivell o és que en saben massa? Algú m'ho pot explicar?.
Tallat sense sucre
Aviso tinc mal dia. Li toca el rebre a les asseguradores. Si el carnet per punts ha reduit les morts en carretera, si la gent ja no beu quan ha d'agafar el cotxe (menys l'alcalde que interioritza l'alcohol com ningú), si els conductors corren no sé quants quilòmetres menys de mitjana davant l'amenaça de perdre punts.... algú em pot explicar per què pugen els preus de les assegurances??.
Gintonic de Bombay
Que quedi clar que la rajada sobre les tertúlies no té res a veure amb el fet que la bruixa s'incorpori ben aviat a la condició de tertuliana televisiva. Ups, se m'ha escapat...
PD: Haurem d'esperar molt a tenir firmes convidades??
CANSALADER DIMISSIÓ!!!
Fa només una setmana, el caRnsalader deia això de la Bruixa:
"La Bruixa ens ha fet 30 ANYS i, no només no ha convidat a res, sinó que no ha comunicat a ningú aquest feliç esdeveniment. Crec que la data la va agafar en plenes vacances daneses, però no és excusa. Potser és que l’edat li pesa més del que ens pensem, però jo veig un gran mèrit d’arribar als 30 mantenint un nivell etílic tan elevat. Us insto a felicitar-la efusivament si (com jo) encara no n’heu tingut l’oportunitat, i si ja l’heu felicitatada crec que ho hauríeu de tornar a fer perquè se’n mor de ganes. Paga’t uns cubates, iaia!"
Suposo que tots ho recordeu, oi?
Doncs crec que ahir era l'aniversari del caRnsalader i veig que no ha fet cap anunci, com li reclamava ell a la bruixa, i molt menys que hagi pagat uns cubates...
Fa només una setmana, el caRnsalader deia això de la Bruixa:
"La Bruixa ens ha fet 30 ANYS i, no només no ha convidat a res, sinó que no ha comunicat a ningú aquest feliç esdeveniment. Crec que la data la va agafar en plenes vacances daneses, però no és excusa. Potser és que l’edat li pesa més del que ens pensem, però jo veig un gran mèrit d’arribar als 30 mantenint un nivell etílic tan elevat. Us insto a felicitar-la efusivament si (com jo) encara no n’heu tingut l’oportunitat, i si ja l’heu felicitatada crec que ho hauríeu de tornar a fer perquè se’n mor de ganes. Paga’t uns cubates, iaia!"
Suposo que tots ho recordeu, oi?
Doncs crec que ahir era l'aniversari del caRnsalader i veig que no ha fet cap anunci, com li reclamava ell a la bruixa, i molt menys que hagi pagat uns cubates...
dimarts, de setembre 05, 2006
EL DIMARTS SEMPRE TROBES ALGO OBERT......pel petit bisbe arlequinat
Escric aquestes línies mentre estic a casa, al meu petit però entrenyable piset, tot mirant la farsa lamentable de la final de Copa Catalunya, no ho oblidem, de l'any passat. Prou ja de federació catalana mani qui mani. Ni Roure ni Roche. Com es pot ser tan patètic?? Un partit descafeïnat, fora de lloc, que no interessa a ningú... Ni als gironins que amb prou feines s'hi han acostat uns milers d'aficionats a Montilivi... Prou ja d'aquesta copa. Eliminem-la, o que la juguin els equips que no estan a primera. El Sabadell estaria orgullós de guanyar-la i segur que qualsevol equip modest català també. Prou si us plau.
I de pas, prou ja de seleccions catalanes. Jo hi estic a favor, que consti. Però de tenir-les de veritat, no que ens contentin amb una merda de partit per Nadal, amb seleccions sudaques, que no tenen cap interès. Un cop has jugat amb Brasil, ja no cal jugar més, si no és ja en partit oficial. Perquè els bolos de Nadal s'han convertit en partidets de les diferents comunitats autònomes. Perquè el mateix dia que deixen jugar a Catalunya, que en teoria és una reivindicació i no sé quantes tonteries, juga la selecció d'Andalúsia i tan feliços.
I ara parlen del Catalunya - Euskadi... Ohhh, què bonic!! Dues nacions jugant juntes!! M'hi pixo. Segurament jugaran el 8 d'octubre, on Puyol i Xavi estaran jugant amb la selecció espanyola, i des de Madrid riuran: "mientras Espanya juega competición oficial para clasificarse para la Eurocopa que estos matados jueguen amistosos...". Som patètics.
Tornant a la Catalunya Cup (ja no es diu així, no? No va funcionar i es torna a dir com sempre...). Estic mirant el partit tot escoltant Rac1. D'acord. El partit és un tortell com fa temps que no es veia. Però cal que surti la cabra a comentar? Reconec que començar a cantar sintonies de sèries i dibuixos de la meva infància, m'ha agradat i m'ha portat grans records. Però tampoc caldria abusar de bromes internes, que no entenc ni jo a vegades tot i ser del gremi; el pobre cansalader és l'únic que intenta parlar de futbol i a vegades fins i tot a de demanar disculpes per interrompre les tonteries... Per problemes professionals no puc escoltar-los mai, i un dia que ho escolto em surt la cabra!!!
Cansalader: gran moment el del mòbil i el doctor Slump!!! Per això tants anys de carrera!!!!
I si acaba guanyant l'Espanyol (queden 20 minuts), millor. Així es pensaran que són bons i que tenen opcions de no baixar. Aquest any per fi els pericos tornaran on es mereixen.
MISSA D'ONZE
Els complidors del comando pendran mesures dràstiques i passaran a l'expulsió d'aquells membres que no compleixen amb les seves obligacions escripturals.
Cansalader, tranquil, tot just és la primera setmana de la segona temporada del blog. Les rajades aniran gradualment en augment. No cal cremar totes les naus el primer dia.
BENEDICCIÓ
M'entero que la bruixa torna a la feina, i el primer que fa és el mateix que abans d'agafar vacances: marxar a Nova York. Molt bé!!! És la més llesta de la redacció. Felicitats. Però vigila, estalvia que d'aquí poc has d'anar a Londres i ja saps que faràs moltes compres, i hem de pagar un pis. Perquè tots sabem que d'entrevistes a Londres, res de res. Si l'any passat se't va negar Del Horno, impossible pensar en un Shevshenko...
ARLEQUINATS
Aquest any us mantindré informats de totes les peripècies de l'estimat i històric Centre d'Esports Sabadell. De fet, en molts desplaçaments ja aconseguim que bona part de les converses es monopolitzin parlant de les aventures i desventures d'aquest club. En aquest blog, seguirem l'ascens del Sabadell a la segona divisió B. En la primera jornada a Tercera Divisió, vam guanyar al Mataró 1 a 0 amb gol del gran Ivan Vilanova. Aquest diumenge tots a Castelldefels a les 12h!!!
Escric aquestes línies mentre estic a casa, al meu petit però entrenyable piset, tot mirant la farsa lamentable de la final de Copa Catalunya, no ho oblidem, de l'any passat. Prou ja de federació catalana mani qui mani. Ni Roure ni Roche. Com es pot ser tan patètic?? Un partit descafeïnat, fora de lloc, que no interessa a ningú... Ni als gironins que amb prou feines s'hi han acostat uns milers d'aficionats a Montilivi... Prou ja d'aquesta copa. Eliminem-la, o que la juguin els equips que no estan a primera. El Sabadell estaria orgullós de guanyar-la i segur que qualsevol equip modest català també. Prou si us plau.
I de pas, prou ja de seleccions catalanes. Jo hi estic a favor, que consti. Però de tenir-les de veritat, no que ens contentin amb una merda de partit per Nadal, amb seleccions sudaques, que no tenen cap interès. Un cop has jugat amb Brasil, ja no cal jugar més, si no és ja en partit oficial. Perquè els bolos de Nadal s'han convertit en partidets de les diferents comunitats autònomes. Perquè el mateix dia que deixen jugar a Catalunya, que en teoria és una reivindicació i no sé quantes tonteries, juga la selecció d'Andalúsia i tan feliços.
I ara parlen del Catalunya - Euskadi... Ohhh, què bonic!! Dues nacions jugant juntes!! M'hi pixo. Segurament jugaran el 8 d'octubre, on Puyol i Xavi estaran jugant amb la selecció espanyola, i des de Madrid riuran: "mientras Espanya juega competición oficial para clasificarse para la Eurocopa que estos matados jueguen amistosos...". Som patètics.
Tornant a la Catalunya Cup (ja no es diu així, no? No va funcionar i es torna a dir com sempre...). Estic mirant el partit tot escoltant Rac1. D'acord. El partit és un tortell com fa temps que no es veia. Però cal que surti la cabra a comentar? Reconec que començar a cantar sintonies de sèries i dibuixos de la meva infància, m'ha agradat i m'ha portat grans records. Però tampoc caldria abusar de bromes internes, que no entenc ni jo a vegades tot i ser del gremi; el pobre cansalader és l'únic que intenta parlar de futbol i a vegades fins i tot a de demanar disculpes per interrompre les tonteries... Per problemes professionals no puc escoltar-los mai, i un dia que ho escolto em surt la cabra!!!
Cansalader: gran moment el del mòbil i el doctor Slump!!! Per això tants anys de carrera!!!!
I si acaba guanyant l'Espanyol (queden 20 minuts), millor. Així es pensaran que són bons i que tenen opcions de no baixar. Aquest any per fi els pericos tornaran on es mereixen.
MISSA D'ONZE
Els complidors del comando pendran mesures dràstiques i passaran a l'expulsió d'aquells membres que no compleixen amb les seves obligacions escripturals.
Cansalader, tranquil, tot just és la primera setmana de la segona temporada del blog. Les rajades aniran gradualment en augment. No cal cremar totes les naus el primer dia.
BENEDICCIÓ
M'entero que la bruixa torna a la feina, i el primer que fa és el mateix que abans d'agafar vacances: marxar a Nova York. Molt bé!!! És la més llesta de la redacció. Felicitats. Però vigila, estalvia que d'aquí poc has d'anar a Londres i ja saps que faràs moltes compres, i hem de pagar un pis. Perquè tots sabem que d'entrevistes a Londres, res de res. Si l'any passat se't va negar Del Horno, impossible pensar en un Shevshenko...
ARLEQUINATS
Aquest any us mantindré informats de totes les peripècies de l'estimat i històric Centre d'Esports Sabadell. De fet, en molts desplaçaments ja aconseguim que bona part de les converses es monopolitzin parlant de les aventures i desventures d'aquest club. En aquest blog, seguirem l'ascens del Sabadell a la segona divisió B. En la primera jornada a Tercera Divisió, vam guanyar al Mataró 1 a 0 amb gol del gran Ivan Vilanova. Aquest diumenge tots a Castelldefels a les 12h!!!
MADRID ES CREMA pel cansalader de Gràcia
Després de gairebé dos dies suportant una nova onada d’espanyolisme menys casposa però equiparable a l'A por ellos d’Alemanya, per fi he trobat la part bona del Mundial de futbol aeri: Madrid es crema. És més: el Madrid es crema, perquè s’ha cremat una de les torres del pelotazo, propietat de Villar Mir, molt a prop d’on s’ha celebrat el triomf espanyol.
Com si fos un càstig bíblic per haver sortit de la seva existència perdedora, el Barbes (que diria Maradona) ha avisat els espanyols: "No hi torneu. A partir d'ara, ni els Mundials d'hoquei patins".
I ha quedat clar que era una obra divina i només un avís perquè no s'ha cremat cap fatxa.
Amb aquesta pena, em centro a comentar detalls lamentables que hem hagut de patir. D’entrada, m’hi pixo quan es compara un Mundial de futbol aeri amb un de futbol real. Quants equips competitius hi havia al Japó? 4 o 5? Quants partits s’han acabat amb menys de 20 punts de diferència? En un mundial de futbol hi ha potser 10 equips que poden guanyar-lo sense que sigui una sorpresa. I us imagineu que la final del Mundial de futbol es resolgués per 5 a 1, que ve a ser la proporció de 23 punts en un partit de petanca aèria. "I què assequibles que són els del bàsquet!" Collons! Quants periodistes espanyols hi havia a Tòquio? 20? A Alemanya potser n'hi havia 100. Mireu: m'he empassat estoicament aquestes 3 setmanes de competició sense interès, però no accepto que ningú intenti comparar el futbol aeri amb l'esport rei.
Apartat particular mereix l’amic Pau. El millor de tots els futbolistes aeris? Segurament sí. Però un perdedor, com ja ha demostrat repetidament a l’NBA (encara no ha guanyat un partit de play offs), i com va quedar de manifest lesionant-se en el moment decisiu. El pitjor, però, ha estat l’opereta en què s’ha convertit la lesió. Primer el van treure de la pista a coll-i-bé com si l’hagués cornejat un toro, després es va passejar dos dies en cadira de rodes, i el més brutal va ser la samarreta “Pau también juega” que portaven els seus companys abans de la final. Si ho veus i no saps de què va, et penses que s’ha mort.
Més coses: primera portada desencertada d'El 9 en tota la seva història. “Amb 5 dels nostres”. I una merda! Amb 5 botiflers. Haurien d’haver titulat “On és l’esperit de Masoliver?”
I la gran perla del cap de setmana: em trobava al Parador Estatal de Vic (on, per cert, tot està escrit en espanyol, i el personal dubta a atendre’t en català) i vaig intentar seguir el partit per ràdio. Radio Nacional era l’única opció. Què hi farem. Però acaba la final i celebren el títol amb el Paquito Chocolatero. Demencial. Es pot ser més cutre?
Per sort ja s’ha acabat. L’única putada és que el retrobament amb el futbol serà també deplorable amb la final de la Copa de Catalunya. A banda que aquesta final es juga quan el torneig d’aquest any ja està a les semifinals, és que no li interessa a ningú. El fet que jugui Ezquerro ho diu tot. Només faltava que a l'Estatut s'hi digués que la Copa Catalunya havia de fer els possibles per avergonyir el nom que porta.
MÉS BACARDI
Llegeixo amb fruïció la secció Tot i més del Lecturas, i em reconcilio amb les classes magistrals de periodisme esviaixat que vaig aprendre del cap de Ciutat Badia. El text en qüestió explica que el gran mestre de les transmissions de futbol en català continua liderant les del Barça després de l’últim EGM. La gran dada de reforç que aporten és que suma més oients que totes les altres transmissions de les altres emissores juntes. És o no esviaixat? I el pitjor és que no li cal.
L'ALMAX
Joan Clos. És un bé de Déu per la salut. Et fa riure sempre i et puja l'autoestima: si aquest imbecil ha estat alcalde de Barcelona, jo puc ser president de la NASA.
AFTER HOUR
Compte que la Bruixa ha tancat el seu cicle de vacances passives. Vull dir que torna al seu estat habitual de vacances actives, i amenaça de tornar a passejar els seus 15 anys (a cada cama) per Europa. Pròxim objectiu: dues setmanes a Sòfia per analitzar el potencial del rival búlgar. Per desgràcia seva, el Chelsea s’ha negat a traspassar el cap de premsa al Levski, i li serà difícil trobar excuses. Ara sona Badia.
Per cert: avui vull rajar de nosaltres. O ens estem fent grans o ens estem amariconant? Ja no només no escrivim (Matilde i advocat, dimissió) sinó que, a més, els que escrivim ja no rajem. Això d’insinuar les coses i no dir res no té cap gràcia. Raja més Mascaró que nosaltres. I això ho dic seriosament: m’avorreixo.
Després de gairebé dos dies suportant una nova onada d’espanyolisme menys casposa però equiparable a l'A por ellos d’Alemanya, per fi he trobat la part bona del Mundial de futbol aeri: Madrid es crema. És més: el Madrid es crema, perquè s’ha cremat una de les torres del pelotazo, propietat de Villar Mir, molt a prop d’on s’ha celebrat el triomf espanyol.
Com si fos un càstig bíblic per haver sortit de la seva existència perdedora, el Barbes (que diria Maradona) ha avisat els espanyols: "No hi torneu. A partir d'ara, ni els Mundials d'hoquei patins".
I ha quedat clar que era una obra divina i només un avís perquè no s'ha cremat cap fatxa.
Amb aquesta pena, em centro a comentar detalls lamentables que hem hagut de patir. D’entrada, m’hi pixo quan es compara un Mundial de futbol aeri amb un de futbol real. Quants equips competitius hi havia al Japó? 4 o 5? Quants partits s’han acabat amb menys de 20 punts de diferència? En un mundial de futbol hi ha potser 10 equips que poden guanyar-lo sense que sigui una sorpresa. I us imagineu que la final del Mundial de futbol es resolgués per 5 a 1, que ve a ser la proporció de 23 punts en un partit de petanca aèria. "I què assequibles que són els del bàsquet!" Collons! Quants periodistes espanyols hi havia a Tòquio? 20? A Alemanya potser n'hi havia 100. Mireu: m'he empassat estoicament aquestes 3 setmanes de competició sense interès, però no accepto que ningú intenti comparar el futbol aeri amb l'esport rei.
Apartat particular mereix l’amic Pau. El millor de tots els futbolistes aeris? Segurament sí. Però un perdedor, com ja ha demostrat repetidament a l’NBA (encara no ha guanyat un partit de play offs), i com va quedar de manifest lesionant-se en el moment decisiu. El pitjor, però, ha estat l’opereta en què s’ha convertit la lesió. Primer el van treure de la pista a coll-i-bé com si l’hagués cornejat un toro, després es va passejar dos dies en cadira de rodes, i el més brutal va ser la samarreta “Pau también juega” que portaven els seus companys abans de la final. Si ho veus i no saps de què va, et penses que s’ha mort.
Més coses: primera portada desencertada d'El 9 en tota la seva història. “Amb 5 dels nostres”. I una merda! Amb 5 botiflers. Haurien d’haver titulat “On és l’esperit de Masoliver?”
I la gran perla del cap de setmana: em trobava al Parador Estatal de Vic (on, per cert, tot està escrit en espanyol, i el personal dubta a atendre’t en català) i vaig intentar seguir el partit per ràdio. Radio Nacional era l’única opció. Què hi farem. Però acaba la final i celebren el títol amb el Paquito Chocolatero. Demencial. Es pot ser més cutre?
Per sort ja s’ha acabat. L’única putada és que el retrobament amb el futbol serà també deplorable amb la final de la Copa de Catalunya. A banda que aquesta final es juga quan el torneig d’aquest any ja està a les semifinals, és que no li interessa a ningú. El fet que jugui Ezquerro ho diu tot. Només faltava que a l'Estatut s'hi digués que la Copa Catalunya havia de fer els possibles per avergonyir el nom que porta.
MÉS BACARDI
Llegeixo amb fruïció la secció Tot i més del Lecturas, i em reconcilio amb les classes magistrals de periodisme esviaixat que vaig aprendre del cap de Ciutat Badia. El text en qüestió explica que el gran mestre de les transmissions de futbol en català continua liderant les del Barça després de l’últim EGM. La gran dada de reforç que aporten és que suma més oients que totes les altres transmissions de les altres emissores juntes. És o no esviaixat? I el pitjor és que no li cal.
L'ALMAX
Joan Clos. És un bé de Déu per la salut. Et fa riure sempre i et puja l'autoestima: si aquest imbecil ha estat alcalde de Barcelona, jo puc ser president de la NASA.
AFTER HOUR
Compte que la Bruixa ha tancat el seu cicle de vacances passives. Vull dir que torna al seu estat habitual de vacances actives, i amenaça de tornar a passejar els seus 15 anys (a cada cama) per Europa. Pròxim objectiu: dues setmanes a Sòfia per analitzar el potencial del rival búlgar. Per desgràcia seva, el Chelsea s’ha negat a traspassar el cap de premsa al Levski, i li serà difícil trobar excuses. Ara sona Badia.
Per cert: avui vull rajar de nosaltres. O ens estem fent grans o ens estem amariconant? Ja no només no escrivim (Matilde i advocat, dimissió) sinó que, a més, els que escrivim ja no rajem. Això d’insinuar les coses i no dir res no té cap gràcia. Raja més Mascaró que nosaltres. I això ho dic seriosament: m’avorreixo.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)