ESCRIC PER NO FER UN LLEIG… per la bruixa d’or

Benvinguts provincians. Us informo que Samuel Eto’o no té res en contra del català. És un analfabet maleducat i vanidós però el català, amb la nòmina que té a final de mes, com comprendreu, li sua, i és més, si cal, aprèn a ballar sardanes.

Deixant de banda aquesta absurda polèmica, trobo impresentable que rajeu de la periodista que li fa la pregunta perquè resulta que no era oportuna. Cap pregunta justifica que un jugador et deixi plantat i sense respondre.

La companya que va fer la pregunta no necessita cap defensa perquè li sobra caràcter d’aquí a Lima per poder-se defensar ella mateixa. Però com que dubto que sigui fidel seguidora d’aquest blog, només us diré que estem massa acostumats a fer la rosca als jugadors. Fos oportuna o no, la pregunta s’ajustava a la realitat, Toño tenia part del mèrit en el gol, però clar, com que Eto’o veu fantasmes a tot arreu i tothom busca perjudicar-lo, del que es tractava era de preguntar-li alguna cosa així com “vaya golazo por la escuadra, qué bueno eres no?” (perdó, en català).

Pel que fa a Eto’o, ja pot aparèixer la setmana que ve cantant els segadors que si la seva educació no millora, per mi no cal que busqui casa a aquest país.

POCIONS I BEURATGES DIVERSOS

De cop se m’ha girat feina. Injustament m’he convertit en l’ase dels cops d’aquest blog, però bé, accepto humilment ser l’objectiu de les vostres rajades si això us fa sentir més units, ara ja teniu un objectiu comú: descarregar contra la bruixa. A més, fins ara aquesta feixuga feina, amb petites excepcions, era responsabilitat exclusiva del cansalader i l’home ja se m’estava cansant amb arguments cada cop més absurds.

En un descuit, producte d’una mala combinació (ressaca i trucada confusa a les 8 del matí), la hacker em va treure la contrasenya del blog sota l’amenaça de no dir-ho a ningú. Un cop comprovo la magnitud de la tragèdia, ja no hi ha marxa enrera. Us ho diré més clar sobretot pel bisbe que veig que encara no ha entès com funciona el món. Davant del dilema de trair una tia o trair quatre tius, realment penseu que puc tenir algun dubte?

Cas A: trair tius. Sí, un cop heu descobert la petita malifeta, ara traureu bilis i m’estareu maleint una setmana. Però d’aquí a 15 dies ni recordareu aquest episodi en el qual, insisteixo, us ha faltat sentit de l’humor.

Cas B: trair una tia. Trair una tia significa que et muntarà un pollo que ves-te preparant, significa que no li pots tornar a girar l’esquena perquè mai se sap quan te la tornarà i significa que el ressentiment restarà latent durant molts, molts, molts mesos. Ho sé perquè formo part d’aquest col·lectiu i, feu-me cas, conec la hacker i és molt tia...

Exemple pràctic. Què diria un tiu del comando si es munta una farra improvisada i no pensem a dir-li perquè ni se’ns acut? Faria un comentari estil “insisteixo, no se’m convida a les cites del comando”. En canvi, si per un casual, no pensem a dir-li a una tia vinculada al comando, millor no agafeu el telèfon l’endemà perquè els crits se sentiran a can Tunis. (Exemple escollit a l’atzar, qualsevol semblança amb la realitat és pura coincidència).

En fi, que prou d’endogàmia, perquè aquí ningú no ha entès res. El cas és que en un atac de bona fe vaig desvetllar el misteri del hacker, perquè feia dies que aquests nens del blog no em dormien buscant el traïdor.

COP D’ESCOMBRA (avui en són 3)

Són tants els atacs, que no tinc prou espai.

Començarem pel figurin, altrament conegut com el cansalader. El figurin, de massa corporal 29,3 tal com ell mateix ens informa sense vergonya, és un personatge que entre donut i donut es permet el luxe de dubtar sobre el meu estat físic. Queda tot dit. Havia pensat en un atac visceral contra la seva persona, però prou pena té de saber que la mítica dietista no ha tornat a ser la mateixa des que el va tenir de pacient. Diuen que tot i que ha deixat d’exercir, poc a poc deixa enrera la depressió en què va caure. Sovint, a les nits, es desperta cridant el nom del figurin, però el pitjor ja ha passat, i ja no tremola quan algú li recorda que el molt descarat encara demana sacarina pel cafè quan prèviament ha despatxat amb un entrecot de quilo i mig.

Més atacs. Em commou que us preocupeu perquè vagi en moto (ja sé que en el fons m’estimeu). Però podeu estar tranquils, que a mi el que em toca dir és que no puc amb el cavallet, que pesa molt per a mi, que em resulta difícil la conducció, que els cotxes van massa ràpids, que em fa por el trànsit de Barcelona... quatre tòpics perquè els homes us sentiu millors i penseu que en això de portar bitxos de dos rodes, com a mínim en això, continueu sent “los más mejores”. Equilibris que hem de fer les dones perquè no us entrin els complexes.

I ja que parlem d’homes i que tots sabem on teniu situat el cervell (hi ha excepcions com l'alcalde), vull mostrar la meva més absoluta repulsió per la farreta que us està preparant l’impostor Hristo per Sofia. I us deixaré amb un comentari d’un membre d’aquest blog: “vaig passar la meva joventut ficat en puticlubs”. Qui creieu que la va dir? No, en aquest cas, exculpo al figurin, que de jove estava massa ocupat atracant pastisseries.