ESCRIC SOLIDÀRIAMENT PER NO FER UN LLEIG… per la bruixa d’or

Com us prova això de ser solidaris? Renunciar a 15 milions d’eurus per una bona causa et fa sentir millor persona, sobretot quan els calers no són teus. Però el que és innegable és que sigui amb els teus propis calers o amb els dels altres, l’important és ser solidari simplement per ser-ho, sense cap segona intenció. Perquè això que ha fet el Barça amb UNICEF és a canvi de res, oi?

L’acord amb UNICEF farà que aquesta directiva passi a la història, tot i que ja sabem que el reconeixement no és una cosa que preocupi especialment Laporta. El presi ha tingut una idea sense precedents. Com s’atreveixen aquests del Piacenza a dir que ells ja ho portaven des de fa 3 anys? No comparem aquest club modestot amb una entitat mundial com el Barça. I el Badalona encara menys. O sigui que ignorem aquests casos perquè el Barça ha estat el primer i punt, pobre de qui ens porti la contrària.

Com podeu veure ja he interioritzat el discurs i no em desvio ni un mil•límetre del pensament únic que si no vindrà el “cuiner”. El cuiner ve a ser el “coco” en clau blaugrana: vigila que tots pensem com el president perquè si no, és capaç de castigar-nos amb un discurs radiofònic de 20 minuts en defensa de la veritat (la seva i la del president, que és la de tots). A veure si us heu pensat que el Barça és un parlament o alguna cosa que pugui sonar a democràcia. No senyor, el Barça és un club de futbol i prou ja de veus discrepants, home!

Ara bé, com diria l’alcalde, “igual que te digo una cosa, te digo la otra”. Els opositors que s’han passat 3 anys i 8 dies rajant de Laporta per amagar-se quan es convoquen les eleccions, ara haurien d’estar calladets i allunyats dels micros una temporada.

POCIONS I BEURATGES DIVERSOS

En alguna ocasió ja hem parlat en aquest blog de les magnificiències de la moderna i remodelada sala de premsa del Camp Nou: les oportunes columnes que faciliten la visibilitat, les fragàncies que perfumen l’ambient, les pràctiques butaques... en fi, una multitud de virtuts que justifiquen les obres que es van fer fa un parell d’estius.

L’última de les sorpreses que ens van reservar i que vam poder comprovar després del partit de Champions és la seva polivalència. La sala de premsa té un mecanisme per convertir-se en una piscina interior en menys de dues hores. Per ser justos no podem dir que el que va caure a Barcelona van ser 4 gotes. No, en van ser 8. Per tant, queda del tot justificat els moments de tensió que es van viure. La roda de premsa de Frank Rikaard es va interrompre després de la tercera pregunta com a conseqüència de les “condicions meteorològiques”, i és que vam estar a un pas de ser evacuats. Però tots tranquils, que el departament de comunicació del club ràpidament es va afanyar a informar que es tractava de l’aire condicionat. Les basses que hi havia per tota la sala de premsa no eren producte de cap deficiència en la instal•lació...

Els búlgars van quedar impressionats amb la golejada que es van endur però creuen que el seu estadi podrà estar a l’alçada del Camp Nou. És cert que la UEFA no considera que el seu campet sigui 5 estrelles i que si se’ls hi hagués acudit dur publicitat d’UNICEF els hauríem menyspreat (preguntin al Piacenza), però es veu que a la seva sala de premsa quan plou, no et mulles.

COP D’ESCOMBRA

A aquests hackers anònims que s’atreveixen a acusar-nos de poc rajadors des de l’anonimat, els animo a donar la cara i entrar com a firmes convidades ja que és evident que especialment el cap de setmana hi ha places vacants. Si troben que rajar és tan fàcil poden optar a una d’aquestes places permanents. Per cert, caldrà canviar la contrasenya perquè sembla que tenim fuites.

Ah, el sacarina i jo, no oblidem que se’ns deu un dinar, morosos!!!