ELS DIVENDRES TAMBÉ TINC RESSACA pel cansalader de Gràcia

Abans de res, em disculpo pel retard. Com diu el bisbe, haig de predicar amb l’exemple, però francament m’ha perjudicat tenir festa el dilluns i, sobretot, no tenir ni idea de què rajar.

Em ve de gust començar rajant de Rubianes. És veritat que el seu estil el converteix en un referent pels humils rajadors d’aquest blog, però ja té una edat per començar a assumir les conseqüències de les rajades. Ahir el vaig veure al Club amb una careta de pena i un posat de víctima… Home, això no! Si et cagues en “la puta España”, que tens raó, després no surtis explicant que no s’ha tingut en compte el to i el context. Per una vegada estic d’acord amb Jiménez Losantos: si un espanyol diu el mateix i ve a Barcelona a presentar un espectacle, no passa viu de Lleida. I probablement el pelaria jo. És més, Fede ho diu per pròpia experiencia: llàstima que van disparar massa avall.

Tema Rubianes a part, ja em cansa el tema UNICEF. N’estic fart de l’onada megasolidària que ens asola. Té tota la raó la bruixa que ser solidari amb els calers dels altres és molt fácil. Però el que no entenc és que encara debem la motxila de 70 milions d’euros però renunciem als 15 anuals que podríem haver tret si no fossim tan solidaris i, això sí, els abonaments continuen pujant. No seria solidari tornar als socis el 40% d’increment que ens va clavar la superprogredirectiva quan va entrar ara fa 3 anys? Suposo que no és el mateix fer-se una foto amb un soci agraït per poder arribar més còmode a final de mes que amb Kofi Annan.

I acabo amb Ronaldinho. O millor dit, amb el pirata del seu germà. PROU! És el millor del món, ens va molt bé pel marketing i tot el que vulgueu… però fa 3 anys que va arribar i anem a renovació per any. Ara toca fins al 2014, quan tindrà 34 anys, i l’hem de prejubilar pagant-li 2.000 kilos perquè, si no, se’n va al Mílan. A prendre pel sac. Ja en vindrà un altre. Mira que em cau malament, eh, però… ETO’O, PILOTA D’OR!

MÉS BACARDI
Ojo que Pau Gasol ha tornat a Barcelona. Només una setmana després de marxar per ser operat, ha tornat a donar pel sac. Ja no va en cadira de rodes però sí amb crosses. No podia aguantar més tan lluny perquè “lo que siento jugando en este equipo y para mi país, no lo he sentido en ningún otro sitio”. Al Fossar de les Moreres segur que no l’enterraran. Però el millor és que està convençut que Memphis no li posarà pegues per tornar a jugar amb Espanya. Com que només li paguen 2.000 kilos a l’any... Botifler i lladre! Suposo que deu pensar que per tornar a fer el ridícul a l'NBA...

L’ALMAX
Ojo que Matilde (o era Maribel? Fa tant de temps…) amenaça de reaparèixer al blog. Ho va assegurar dimarts en declaracions al cansalader. Sona poc creïble però, si demà compleix, la primícia serà meva. Una més. Per cert, sacarina, deixa de donar pel sac quan no penjo l’article a l’hora, que tu no series gaire puntual i tens força menys feina que jo. Ja tens bidet?

AFTER HOUR
Igual que te digo una cosa, te digo la otra. Després de rajar pel baix nivell de rajades, aquesta setmana la cosa ha millorat sensiblement. Especialment lúcida he vist la Bruixa, que està agafant el ritme laboral a marxes forçades després de les seves inacabables vacances. Per cert que tinc la teoria que tanta inactivitat li ha donat… com ho diria?... més presència física. Tampoc no seria jo el més indicat per dir-ho, de fet ja em va insultar greument quan li vaig insinuar, però ho sotmeto a la vostra opinió. És pel teu bé, bruix! Ens preocupes.