PROU BORBONS, COLLONS! pel cansalader de Gràcia

Avui, ja aviso, feriré susceptibilitats. He dit.

Entre les seves faccions i, sobretot, la seva manera de parlar sempre havia pensat que els membres de la familia reial espanyola tenien algun tipus de retard mental. Però no. Els disminuïts som nosaltres. No foten un pal a l’aigua, llevat de l’hora de cardar, on pel que es veu són primeres espases. I vinga a criar com a conills, i nosaltres a mantenir-los.

Quatre de l’Urdangarín, dos del Marichalar (aquests inevitablement subnormals per part de pare i mare) i, ara, el segon de la millor periodista de la història de la comunicació. Aquest últim té molt de mèrit perquè, anorèxica com està, se li deu haver encongit fins i tot la figa.

El cas és que és tan desproporcionada la nòmina de néts reials com els escons de qualsevol parlament. De la mateixa manera que els 135 escons del parlament es podrien reduir a un per partit i ens estalviaríem mantenir una nombrosa colla de lladres, si el que els Borbons volien era assegurar-se l’hereu, doncs haver adoptat un nen per Felip VI (esperem que no sigui com l’últim), i llestos. No calia carregar-nos amb 7 nets més, infants, inservibles tots ells, però que haurem de subvencionar com, nosaltres sí, súbdits tocats del bolet. La seva única contribució a l'estalvi estatal és que no gasten en condons, tret de quan follen amb la fulana.

Dit això, m’encrespa sobremanera que, ara sí, haguem de córrer cames ajudeu-me a canviar la puta Constitució. Si s’ha de tocar una coma perquè Catalunya pugui ser reconeguda com una nació, tota Espanya en peu de guerra; però si s’ha de modificar perquè la borboneta pugui regnar, tots d’acord. Feixistes de merda! Foteu-vos la monarquia on us càpiga!

I una última prova que no són tan curts com sembla: com que la reforma constitucional necessita un referèndum, els Borbons no volen de cap manera que es voti només l’abolició de la llei sàlica. Suposo que tenen por que alguns demòcrates descreguts com un servidor ens decidíssim a tornar a les urnes, però no per abolir la llei sàlica sinó per abolir d’una punyetera vegada aquesta monarquia que carda i ens sagna.

MÉS BACARDI
Ho sento. Sé que és una obsessió patològica, no hi puc fer més. Dissabte vaig extreure una dada especialment sagnant de la infecta assemblea del Barça. Vam rebutjar una oferta de 22 milions d’euros per portar publicitat a la samarreta que, si més no, haurien servit per cobrir un acte realment solidari: els 22 milions d’euros que té de pressupost el futbol aeri. I a sobre Ivanovic, que no para d’acumular ridículs, ara demana un aler. El Palau no el demolirà Laporta; el cremaré jo.

L’ALMAX
Aviso que no vaig begut. La bruixa no és tan bruixa, o millor dit, n’hi ha de molt més bruixes que ella. Dissabte vaig participar en un autèntic akelarre, en què vaig descobrir que la bruixa s’ha encomanat de dues boges perilloses: per una banda, la cap de l’alcalde (abans coneguda com Picasso), i per l’altra, la coca-coles (abans coneguda com hacker, i així seguirà si la bruixa no li torna a donar la contrassenya). Picasso i la bruixa no responen dels seusactes després del primer glop del segon cubata, i la coca-coles enacara és méspreocupant perquè no beu (alcohol, s'entén). No explicaré més detalls, però sí la conclusió: quan s’ajunten són tan males ..... (fill in the gap amb l’adjectiu que creieu convenient) que costa de creure. Tant, que sento compassió per la bruixa, tot i que mantinc que ha augmentat la seva presència i ja avanço que aquest any serà suplent al seu equip de futbol. Hi ha rumors que diumenge va sortir amb Manel Vich.

AFTER HOUR
Notícia bomba! Informat sobre la identitat de la campiona, us informo que el sacarina no ha pogut negar haver-se exhibit en una actitud molt similar. No se sap si fa poc o molt temps, quin era el seu estat etílic, quin és l'apel·latiu de la seva campiona, ni si va ser a Barcelona o a la seva metròpolis natal. El que sí sabem és per què necesitaba el bidet.