ESCRIC PER NO FER UN LLEIG… per la bruixa d’or

El món s’ha acabat. O com a mínim això és el que ha semblat escoltant alguna de les tertúlies de les ones radiofòniques. L’empat a Bremen ha estat catastròfic i com era d’esperar, això de les rotacions resulta que és una molt mala idea. Allò de que amb aquesta plantilla es podien fer dos equips titulars només era un dir, coses que es comenten per donar suport a la teoria de les rotacions (article 113 del manual del bon tertulià). Però no us ho haureu cregut. Ara, segons l’article 164, toca dir que l’equip està relaxat, li falta gana de títols i té una preocupant falta d’intensitat anímica.

Però no us sorprengueu, què esperàveu? Ser tertulià té gràcia en dies com avui. Avui hem pogut entrar a matar. Motta no pot jugar mai més en aquest Barça. A Ronaldinho l’hauríem d’haver venut. Puyol no té nivell per jugar a l’eix de la defensa i ja no parlem d’Oleguer. Bé, això no s’ha dit tal qual, però la sensació general anava per aquí.

En fi, seria políticament incorrecte ser benevolent en aquest blog i aparèixer amb una argumentació tan simple com que a mi em sembla que un mal dia el pot tenir qualsevol. O sigui que sí, deu ser que Txiqui té una informació que ens amaga, i que ell quan deia que feia la sensació que encara estàvem a Paris, no ho deia per l’entorn, ho deia perquè havia vist els jugadors vacil•lant que li fotrien vuit al Werder Bremen.

I avui que parlem de les tertúlies, us presentaré un tipus específic de tertulians que em posa especialment de mala llet, es tracta del tertulià informador. Aquell que abans que s’hagi explicat la informació del dia i davant d’una pregunta genèrica de l’estil com veus aquest Barça, s’afanya ràpidament a dir alguna cosa així com: "doncs avui una mica pitjor perquè he pogut veure que Saviola ha quedat fora de la convocatòria i que Rikjaard també ha deixat Marquez a casa. Sort tenim que Ronaldinho i Deco no tenen res, que avui no han entrenat però només és perquè han fet gimnàs. De tota manera, he pogut sentir Saviola i no se’l veu preocupat per no anar a Alemanya perquè diu que està encantat amb l’afició. Feia 854 dies que el xaval no jugava amb la samarreta del Barça. Bé, tampoc ens cal, que tenim l’Eto’o i avui ha fet un acte benèfic on per cert no ha parlat”.

A tots aquells que en un futur us voleu dedicar a la professió de tertulià (cas del cansalader, per si no ho sabíeu próximamente en sus pantallas), us recordo que us conviden a aquestes taules tan constructives per opinar i no per informar, que per això ja hi ha gent que treballa moltes més hores que vosaltres per acabar cobrant molt menys.

El súmmum de la ineptitud dels tertulians arriba quan es permeten el luxe de corregir informacions. Si ha de ser per ajudar, mira, és repel•lent i prou, però és que a sobre confonen l’audiència. Si Eto’o hagués superat els 17 gols li haguessin regalat cotxes i no ambulàncies. Entenc que tanta solidaritat pugui portar a confusió, però si un no està segur, sempre pot callar.

POCIONS I BEURATGES DIVERSOS

Heu pogut veure que fins al moment no he fet cap referència a la colpidora notícia de la lesió de Samuel Eto’o. Guardaré un respectuós silenci perquè, germans, avui “tots som Eto’o”.

Sense voler fer cap associació d’idees, des de fa un parell d’hores, m’arriba un chumba chumba procedent de Sant Cugat. A can Saviola estan de festa.

Us situo. Assemblea del Barça. Palau Blaugrana. Ferran Soriano presenta el pressupost per l’any vinent, 300 milions d’eurus. Podríem reservar una partida de 1000 eurus extres per la logística d’aquesta assemblea? Més que tot, per posar un servei de traducció i no haver de veure el cap de protocol fent hores extres de traducció simultània a l’orella d’un soci de Madrid que no entenia el català. Per sort per al Ramon Pujol, l’escena no va durar les 6 hores de l’assemblea, que el soci en qüestió un cop va deixar constància de la seva pataleta i va ser motiu de comentari a tots els mitjans, ràpidament va fotre el camp, que tenia pressa.

COP D’ESCOMBRA

Arribats a aquest punt i veient que setmana rera setmana el cansalader em continua atonyinant, us haig de confessar que em comença a preocupar. És evident que té una tensió sexual no resolta cap a mi. Amic cansalader, tot i que estiguis fet un figurin, ho sento, no pot ser. No m’atreus. O sigui que supera aquesta fixació, deixa de perseguir-me per tot arreu amb atacs constants i de tot tipus cap a mi i comença a passar pàgina. De tota manera, t’agraeixo que hagis obert els ulls i hagis pogut comprovar que en relació amb la bruixeria que m’envolta, sóc Santa Teresa de Calcuta.

Al pallasso infantil que va pel món ensenyant la campiona el deixaré estar per més endavant tot i que he observat que a les primeres de canvi, alliçonat pel bisbe i el seu ressentiment, ja m'ha rajat. Només li recordaré que l'efecte invisibilitat va i ve segons bufa el vent...