AL FINAL, LOS BUENOS SIEMPRE GANAN Pel futur alcalde de Laxe
Sandro Rosell es va equivocar quan va voler titular el seu llibre Al final los malos siempre ganan, ja que aquest final de temporada ens està demostrant que al final els que guanyen són els bons i els que estàn amb el projecte. Un cop acabada la Champions, les rues i les tonteries, amb Henry descartat, ha arribat l'hora de pagar els serveis prestats durant l'any als mitjans afins al règim. Laporta passa per TV3 a rebre el darrer mamazo de la temporada i concedeix una entrevista als amics de La Vanguardia, ón a vegades sembla que el mateix Soriano escrigui els articles. Basté, per la seva banda, ha afrontat la setmana post-champions amb Rijkaard, Soriano i Carles Puyol (en aquest cas suposo que Ciutat Badia no té res a veure) i no va fer Txiki perquè era massa evident que si Txiki deia a tothom que ara no dona entrevistes no podia apareixer a RAC 1 i va haver de dir que no quan el club ja s'havia compromès.
La resta de mitjans hem de viure dels nostres esforços i paguem els pecats comesos durant la temporada. És curiós veure com El Periódico o El País també demanen a Laporta, però no obtenen resposta, o com la resta de ràdios ens hem de posar a la cua per entrevistar Ferran Soriano. Primer els mitjans oficials i després la resta. Sé que a Ciutat Badia diràn que no hi ha res d'això i que són casualitats, però les casualitats sempre cauen del mateix costat.
Per cert, l'amic Henrik Larsson ja és història i l'entrevista que em va dir que fariem al mes de març i que ha anat ajornant setman a rera setmana amb tot tipus d'excuses finalment no s'ha produit. La seva consciència devia estar tan tocada que a Paris a altes hores de la matinada fins i tot em va presentar a la seva dona, però amic Henrik, a mi no m'enganyes com a l'afició del Barça- Sempre creuré que ets un autèntic fill de puta.
EL COMIAT DE GABRI
Després de posarli a Larsson totes les medalles possibles i de dir adéu a Ten Cate amb la plana major del club, l'altre dia algú al Barça es va adonar que a Gabri l'havien abandonat. És trist que hagi de ser Alejandro el que mogui fils al club per tal de que es monti una roda de premsa en la que Gabri s'acomiadi de la gent i rebi l'adéu de Laporta, Txiki i companyia. Si no és per Alejandro, un noi de la casa, que ha estat 7 anys al primer equip, només hauria estat acomiadat per alguns mitjans que han tingut la sensibilitat de tractar-lo com es mereixia. Gràcies Bernat. Molt power point i molta hostia, però sensibilitat zero. Això si, dilluns aniràn uns quants a sortir a la foto.
SWEEET HOME PERALADA
Algú sap alguna cosa del Cansalader? Està ja al Mundial buscant hotels de luxe? Corren rumors de que està per Lisboa fent turisme, com a premi a la seva temporada, mentre la bruixa segueix currant de valent i fent les clàssiques guàrdies estivals. Sembla que el Cansalader, que per cert fa molt que no escriu, està indignitat perque es va muntar la festa quan ell no hi era i diu que no es va consultar la data amb ell. M'equivoco o la data de la festa estava posada aqui desde abans de la final de Paris?
CIUTAT BADIA
Fa dies que el rumor corre per les redaccions de forma imparable i va ser un dels temes estrella de la festa. Hi ha una relació sentimental entre un membre de Ciutat Badia i una periodista? De moment no donarem noms per respecte, però hi han testimonis diversos que apunten cap a aquesta relació... Sens dubte estem davaant una de les noticies de l'any...
dissabte, de maig 27, 2006
dijous, de maig 25, 2006
DIJOUS SURTO
...pel Sacarina.
Quant temps des de l’última vegada que ens vam trobar en aquest espai web, estimats lectors i lectores!. I quantes coses han passat en aquestes dues setmanes!!. Som campions d’Europa, Thierry Henry no fitxa pel Barça i Catalunya ha guanyat a Costa Rica en un partit infame.
Em deixo alguna cosa? Ah, si!, que TV3 ha entrevistat el president del FC Barcelona durant 25 minuts de prime time. Tan incisiva, l’entrevista, que el president Laporta va admetre un error de la seva gestió (les famoses entrades!!) sense que li fessin la pregunta directament. No fos cas que es molesti per una qüestió incòmoda.
També s’ha fet un nou Festival d’Eurovisió. Em podeu dir cutre però mentre escric això se celebra el Dia Internacional del Friki i aquest paràgraf n’és un petit homenatge. Eurovision. Quin gran moment les votacions. No he sentit ni una sola cançó però vibro cada any veient com voten els països en funció dels seus interessos nacionals. Una autèntica lliço de geopolítica que la locutora de TVE s’esforça a destrossar amb comentaris lamentables. Una conclusió: els espanyols no tenen amics a Europa que els votin en cas de necessitat. Van quedar 21ens de 24, gràcies a 12 vots d’Andorra i 6 d’Albània. Dues potències.
Tallat sense sucre
I el carnsalader? Algú l’ha vist? La bruixa en pot dir alguna cosa? Ni escriu, ni es deixa veure per París, ni envia ni un sol email, una trucada?, per avisar que serà l’únic membre del komando que no participarà de la festa de celebració de la Champions. Sabeu si està malalt? Respira?. Agafa el telèfon?.
Gintonic de Bombay
També hem d’admetre algun error. No som com la junta del Barça. No vam organitzar bé la festa de celebració de la Champions. Repassem. Erem 100 tios i 6 dones. Vaja, com diria el pastor, un bosque de nabos. I només la nostra estimada Matilde va estar a l’alçada fins a altes hores de la matinada.
Darrera la barra, ni Bombay ni Ballantine’s. I un garrafon infame. Ja tenim una edat i tres títols. Hem de millorar.
...pel Sacarina.
Quant temps des de l’última vegada que ens vam trobar en aquest espai web, estimats lectors i lectores!. I quantes coses han passat en aquestes dues setmanes!!. Som campions d’Europa, Thierry Henry no fitxa pel Barça i Catalunya ha guanyat a Costa Rica en un partit infame.
Em deixo alguna cosa? Ah, si!, que TV3 ha entrevistat el president del FC Barcelona durant 25 minuts de prime time. Tan incisiva, l’entrevista, que el president Laporta va admetre un error de la seva gestió (les famoses entrades!!) sense que li fessin la pregunta directament. No fos cas que es molesti per una qüestió incòmoda.
També s’ha fet un nou Festival d’Eurovisió. Em podeu dir cutre però mentre escric això se celebra el Dia Internacional del Friki i aquest paràgraf n’és un petit homenatge. Eurovision. Quin gran moment les votacions. No he sentit ni una sola cançó però vibro cada any veient com voten els països en funció dels seus interessos nacionals. Una autèntica lliço de geopolítica que la locutora de TVE s’esforça a destrossar amb comentaris lamentables. Una conclusió: els espanyols no tenen amics a Europa que els votin en cas de necessitat. Van quedar 21ens de 24, gràcies a 12 vots d’Andorra i 6 d’Albània. Dues potències.
Tallat sense sucre
I el carnsalader? Algú l’ha vist? La bruixa en pot dir alguna cosa? Ni escriu, ni es deixa veure per París, ni envia ni un sol email, una trucada?, per avisar que serà l’únic membre del komando que no participarà de la festa de celebració de la Champions. Sabeu si està malalt? Respira?. Agafa el telèfon?.
Gintonic de Bombay
També hem d’admetre algun error. No som com la junta del Barça. No vam organitzar bé la festa de celebració de la Champions. Repassem. Erem 100 tios i 6 dones. Vaja, com diria el pastor, un bosque de nabos. I només la nostra estimada Matilde va estar a l’alçada fins a altes hores de la matinada.
Darrera la barra, ni Bombay ni Ballantine’s. I un garrafon infame. Ja tenim una edat i tres títols. Hem de millorar.
divendres, de maig 19, 2006
ELS DIMARTS SEMPRE TROBES ALGO OBERT, MENYS A PARIS AL COSTAT DE L'HOTEL DE PREMSA... pel petit bisbe arlequinat
Primer de tot disculpes per la meva absència. Tot seguit em cago amb la UEFA i la mare que els va parir a tots. Aquests inútils han aconseguit fer bons a Ciutat Badia. Un pensava que això de la Champions era increible, l'organització feta bandera, i que una gent que porta 50 anys organitzant finals, ja hi tindria la mida presa. Que a més, el fet que et facin pagar una millonada per tenir dret a retransmetre la final, et faria treballar en condicions òptimes. I arribes a Paris i t'adones que la UEFA també és una farça plegada d'incompetents.
Sé que tinc fama de vividor, però us asseguro (com tots) que aquests dies m'he fet un fart de treballar. I l'esforç es multiplica per deu quan no pots treballar en condicions normals. Per començar dimarts a la roda de premsa de Wegner i Rijkaard, era la pitjor organitzada de la història. Preses de so lamentables, so horrorós, incomoditat, poca accessibilitat... pitjor impossible.
I el dia del partit et posen la por al cos amb lo dels inhalambrics i allò es "can picha" que diria el Sandro. La zona mixta la situen a les catacumbes perquè no arribin els inhalambric i no et deixin montar-hi una RDSI. I el que és el pitjor de tot: a la zona de ràdios ple d'inútils demanant autògrafs molestant als que intentaven treballar. Molta UEFA, molta tonteria, però són uns autèntics subnormals a l'hora d'organitzar un partit.
A veure si arriba el dia i els clubs es posen d'acord per montar una Eurolliga, que per una vegada, i sense que serveixi de precedent, els de la petanca aèrea han fet alguna cosa ben feta.
BENEDICCIÓ
Malahuradament el komando no ho pot evitar. Segueix sense tenir paraula. Fins i tot la nit abans de la final, vam haver de fer uns gintonics i unes coses. Tot i que alguna força superior ens ho va intentar impedir, no deixant cap bar obert al voltant de l'hotel, però sempre queda aquell recurs del minibar, tot grabant cròniques a l'habitació. Gràcies sacarina, gràcies advocat per acollir-nos.
MISSA D'ONZE
La final del xupeton passarà a la història. La bruixa als seus 29 anys va pecar de novata. Va viure una nit de passió desenfranada el dilluns, i es va presentar a l'expedició cap a Paris amb síntomes delatadors, que encara li deuen durar. Esperem els que busquem el seu amor, que tot quedés en una aventura i que encara no hagi trobat el seu príncep blau per seguir tenint esperances. Tot i això; bruixa, un tio que deixa rastre, no es mereix que torni a compartir cap més nit amb tu.
Primer de tot disculpes per la meva absència. Tot seguit em cago amb la UEFA i la mare que els va parir a tots. Aquests inútils han aconseguit fer bons a Ciutat Badia. Un pensava que això de la Champions era increible, l'organització feta bandera, i que una gent que porta 50 anys organitzant finals, ja hi tindria la mida presa. Que a més, el fet que et facin pagar una millonada per tenir dret a retransmetre la final, et faria treballar en condicions òptimes. I arribes a Paris i t'adones que la UEFA també és una farça plegada d'incompetents.
Sé que tinc fama de vividor, però us asseguro (com tots) que aquests dies m'he fet un fart de treballar. I l'esforç es multiplica per deu quan no pots treballar en condicions normals. Per començar dimarts a la roda de premsa de Wegner i Rijkaard, era la pitjor organitzada de la història. Preses de so lamentables, so horrorós, incomoditat, poca accessibilitat... pitjor impossible.
I el dia del partit et posen la por al cos amb lo dels inhalambrics i allò es "can picha" que diria el Sandro. La zona mixta la situen a les catacumbes perquè no arribin els inhalambric i no et deixin montar-hi una RDSI. I el que és el pitjor de tot: a la zona de ràdios ple d'inútils demanant autògrafs molestant als que intentaven treballar. Molta UEFA, molta tonteria, però són uns autèntics subnormals a l'hora d'organitzar un partit.
A veure si arriba el dia i els clubs es posen d'acord per montar una Eurolliga, que per una vegada, i sense que serveixi de precedent, els de la petanca aèrea han fet alguna cosa ben feta.
BENEDICCIÓ
Malahuradament el komando no ho pot evitar. Segueix sense tenir paraula. Fins i tot la nit abans de la final, vam haver de fer uns gintonics i unes coses. Tot i que alguna força superior ens ho va intentar impedir, no deixant cap bar obert al voltant de l'hotel, però sempre queda aquell recurs del minibar, tot grabant cròniques a l'habitació. Gràcies sacarina, gràcies advocat per acollir-nos.
MISSA D'ONZE
La final del xupeton passarà a la història. La bruixa als seus 29 anys va pecar de novata. Va viure una nit de passió desenfranada el dilluns, i es va presentar a l'expedició cap a Paris amb síntomes delatadors, que encara li deuen durar. Esperem els que busquem el seu amor, que tot quedés en una aventura i que encara no hagi trobat el seu príncep blau per seguir tenint esperances. Tot i això; bruixa, un tio que deixa rastre, no es mereix que torni a compartir cap més nit amb tu.
dilluns, de maig 15, 2006
EL SINDROME D'ESTOCOLM TAMBE M'HA AFECTAT Pel futur alcalde de Laxe
Avui seré breu, ja que veig que desde que vaig escriure la setmana passada només el nostre especialista en tenis i hotels de sis estrelles s'ha dignat a escriure el seu article. On sou? No em serveix l'excusa de que teniu molta feina, com diu l'advocat, ja que la feina la tenim tots i uns minuts per apareixer per aqui els tenim tots. I si l'advocat no té temps per escriure unes linees, que feia a Montjuïc veient el seu Espanyol dissabte tot i tenir festa?
I ja que parlem de l'Espanyol vull confessar que el sindrome d'Estocolm que ja han patit aquesta temporada el cansalader i l'advocat amb motiu de la final de Copa també em va afectar a mi el dissabte. Em sentia estrany passejant per la gespa de Montjuïc rodejat d'inalambrics que no eren els habituals, entrevistant a directius que no conèc (i que parlen sense problemes i sense 20 tius de comunicació coordinant la seva presència davant els mitjans) o perseguint després per la gespa a uns jugadors que no em conèixen i que devien pensar qui collons és aquest tiu que no havia trepitjat aquest camp en tota la temporada?
Però al final m'hi vaig implicar, vaig patir per culpa de Bodipo, vaig passar-ho molt malament quan Coro i Luis García van rematar al pal i al final vaig celebrar com un boig el gol de Coro. Ho sento. Ho he d'admetre perquè va ser així. Un soci del Barça celebrant a Montjuïc la permanència de l'Espanyol com si haguessim guanyat ja la final de dimecres. Per això aquesta setmana em dedico la rajada, és merescuda.
CIUTAT BADIA
Aquesta setmana els amics de Ciutat Badia s'han vist desbordats per les peticions d'entrevistes prèvies a la final de la Champions League, però s'ha de reconèixer que han superat la situació amb molta dignitat i eficàcia, especialment alguns membres de Ciutat Badia que han estat al peu del canó a totes hores (no donarem noms però si una pista, és un lector fidel d'aquest blog...). Dit això, destacar també com els mitjans més afins al règim, com ara La Vanguardia, RAC 1 o Catalunya Ràdio han rebut el premi a la fidelitat amb moltes més entrevistes que la resta dels mitjans. La llei de la compensació és evident a Ciutat Badia.
SWEET HOME PERALADA
Abans de marxar cap a Paris, només vull recordar que passi el que passi dimecres a Saint Denis, nosaltres haurem treballat (uns més que altres) la òstia per culpa d'aquesta puta final i ens haurem merescut una bona festa. Per tant, reserveu la nit de dimecres 24 per anar a fer uns cubates i a celebrar que ha acabat la temporada. Ja us informarem del lloc i la hora. Cansalader, avisa a Paco Aguilar i a tots els del teu status...
Avui seré breu, ja que veig que desde que vaig escriure la setmana passada només el nostre especialista en tenis i hotels de sis estrelles s'ha dignat a escriure el seu article. On sou? No em serveix l'excusa de que teniu molta feina, com diu l'advocat, ja que la feina la tenim tots i uns minuts per apareixer per aqui els tenim tots. I si l'advocat no té temps per escriure unes linees, que feia a Montjuïc veient el seu Espanyol dissabte tot i tenir festa?
I ja que parlem de l'Espanyol vull confessar que el sindrome d'Estocolm que ja han patit aquesta temporada el cansalader i l'advocat amb motiu de la final de Copa també em va afectar a mi el dissabte. Em sentia estrany passejant per la gespa de Montjuïc rodejat d'inalambrics que no eren els habituals, entrevistant a directius que no conèc (i que parlen sense problemes i sense 20 tius de comunicació coordinant la seva presència davant els mitjans) o perseguint després per la gespa a uns jugadors que no em conèixen i que devien pensar qui collons és aquest tiu que no havia trepitjat aquest camp en tota la temporada?
Però al final m'hi vaig implicar, vaig patir per culpa de Bodipo, vaig passar-ho molt malament quan Coro i Luis García van rematar al pal i al final vaig celebrar com un boig el gol de Coro. Ho sento. Ho he d'admetre perquè va ser així. Un soci del Barça celebrant a Montjuïc la permanència de l'Espanyol com si haguessim guanyat ja la final de dimecres. Per això aquesta setmana em dedico la rajada, és merescuda.
CIUTAT BADIA
Aquesta setmana els amics de Ciutat Badia s'han vist desbordats per les peticions d'entrevistes prèvies a la final de la Champions League, però s'ha de reconèixer que han superat la situació amb molta dignitat i eficàcia, especialment alguns membres de Ciutat Badia que han estat al peu del canó a totes hores (no donarem noms però si una pista, és un lector fidel d'aquest blog...). Dit això, destacar també com els mitjans més afins al règim, com ara La Vanguardia, RAC 1 o Catalunya Ràdio han rebut el premi a la fidelitat amb moltes més entrevistes que la resta dels mitjans. La llei de la compensació és evident a Ciutat Badia.
SWEET HOME PERALADA
Abans de marxar cap a Paris, només vull recordar que passi el que passi dimecres a Saint Denis, nosaltres haurem treballat (uns més que altres) la òstia per culpa d'aquesta puta final i ens haurem merescut una bona festa. Per tant, reserveu la nit de dimecres 24 per anar a fer uns cubates i a celebrar que ha acabat la temporada. Ja us informarem del lloc i la hora. Cansalader, avisa a Paco Aguilar i a tots els del teu status...
dijous, de maig 11, 2006
LA RESSACA SE M’HA ALLARGAT pel cansalader de Gràcia
TOTS A LES URNES
Abans de posar-m’hi, em vull disculpar per la meva perllongada absència al blog però les inacabables celebracions barcelonistes m’han desmuntat físicament i la UEFA m’ha matat moralment negant-me la presència a París.
Dit això, trenco el meu silenci perquè aquesta setmana històrica sens dubte ho mereix. D’una banda, la Ciutat Esportiva ja és útil, i en un temps rècord: només fa 17 anys que Nuñito va comprar els terrenys. Però el que m’ha llançat definitivament sobre el teclat és el final del trist-partit.
Per una banda és una alegria, perquè el ridícul que estem fotent (inèdit des de l’era Gaspart) no fa més que refermar-me en les meves més profundes conviccions antidemocràtiques. Maragall ha estat el més coherent de tots, perquè va ser un inútil com a alcalde i no ha deixat de ser-ho ni un segon durant tot el seu mandat; Mas és un trepa que no ha dubtat a trair-nos per ser el pròxim president, cosa que ens assegura la continuïtat de l’espectacle després de la tardor; i la morsa fa el paper de la trista figura m’han-fotut-fora-però-sóc-el-superméscoherent-perquè-jo-volia-votar-sí-que-vol-dir-nul-però-les-bases-m’han-fet-votar-no. I a sobre se’n va anunciant la corrupció que ve. Doncs si ja ho veies venir, per què no foties un cop sobre la taula, aixecaves l'estora i plegaves abans que et fotessin fora?
És trist, però el que té més raó és Piqué: pertànyer a la classe política catalana és una vergonya. En conseqüència, faig una crida des de la meva modesta columna perquè el 18 de juny anem tots a les urnes. No, no m’he tornat boig: votar continua sent una pèrdua de temps, però cremar les urnes potser no.
L’ALMAX
Ja vaig dir que parlaria a final de temporada: Dallas 4 – Memphis 0. “Ha estat una gran temporada”, ha resumit Ell. Llàstima que el general manager de Memphis, Jerry West ho ha vist clar: “Gasol no és la superestrella que necessitem”. Un visionari.
MÉS BACARDI
Avís per navegants: si anem a París a recollir la Copa o pensant que l’únic de l’Arsenal que sap jugar a futbol és Henry, tornarem amb la cua entre cames.
AFTER HOUR
Recordeu quan la Bruixa es lamentava del trist empaperat de la seva habitació a Milà acusant-me de fondre’m el pressupost al Mundial? Doncs un servidor encara no té hotel a Alemanya (i començo a veure-ho complicat) mentre la Bruixa ja es queixa que a París haurà de compartir minibar amb algun company. Continua la Bruixa European Holidays Tour. Com diria Sandro, “los malos siempre ganan”.
TOTS A LES URNES
Abans de posar-m’hi, em vull disculpar per la meva perllongada absència al blog però les inacabables celebracions barcelonistes m’han desmuntat físicament i la UEFA m’ha matat moralment negant-me la presència a París.
Dit això, trenco el meu silenci perquè aquesta setmana històrica sens dubte ho mereix. D’una banda, la Ciutat Esportiva ja és útil, i en un temps rècord: només fa 17 anys que Nuñito va comprar els terrenys. Però el que m’ha llançat definitivament sobre el teclat és el final del trist-partit.
Per una banda és una alegria, perquè el ridícul que estem fotent (inèdit des de l’era Gaspart) no fa més que refermar-me en les meves més profundes conviccions antidemocràtiques. Maragall ha estat el més coherent de tots, perquè va ser un inútil com a alcalde i no ha deixat de ser-ho ni un segon durant tot el seu mandat; Mas és un trepa que no ha dubtat a trair-nos per ser el pròxim president, cosa que ens assegura la continuïtat de l’espectacle després de la tardor; i la morsa fa el paper de la trista figura m’han-fotut-fora-però-sóc-el-superméscoherent-perquè-jo-volia-votar-sí-que-vol-dir-nul-però-les-bases-m’han-fet-votar-no. I a sobre se’n va anunciant la corrupció que ve. Doncs si ja ho veies venir, per què no foties un cop sobre la taula, aixecaves l'estora i plegaves abans que et fotessin fora?
És trist, però el que té més raó és Piqué: pertànyer a la classe política catalana és una vergonya. En conseqüència, faig una crida des de la meva modesta columna perquè el 18 de juny anem tots a les urnes. No, no m’he tornat boig: votar continua sent una pèrdua de temps, però cremar les urnes potser no.
L’ALMAX
Ja vaig dir que parlaria a final de temporada: Dallas 4 – Memphis 0. “Ha estat una gran temporada”, ha resumit Ell. Llàstima que el general manager de Memphis, Jerry West ho ha vist clar: “Gasol no és la superestrella que necessitem”. Un visionari.
MÉS BACARDI
Avís per navegants: si anem a París a recollir la Copa o pensant que l’únic de l’Arsenal que sap jugar a futbol és Henry, tornarem amb la cua entre cames.
AFTER HOUR
Recordeu quan la Bruixa es lamentava del trist empaperat de la seva habitació a Milà acusant-me de fondre’m el pressupost al Mundial? Doncs un servidor encara no té hotel a Alemanya (i començo a veure-ho complicat) mentre la Bruixa ja es queixa que a París haurà de compartir minibar amb algun company. Continua la Bruixa European Holidays Tour. Com diria Sandro, “los malos siempre ganan”.
diumenge, de maig 07, 2006
EL MERCENARI, CAP A HELSINGBORG... Pel futur alcalde de Laxe
El meu amic Henrik Larsson ja s'ha acomiadat de l'afició del Camp Nou, la mateixa que maltracta a la majoria de jugadors de la casa, que aquesta mateixa temporada ha xiulat a Valdés i la mateixa que només va reconèixer la qualitat de Rivaldo el dia que va marcar la xilena al Valencia. Larsson ha estat estimat per una afició freda i lamentable, que no és capaç ni de cantar l'himne del club el dia que guanyen la lliga, tot i que siguin els jugadors els que començin a cantar.
Per tant, és normal que l'afició del Barça embogeixi amb el mercenari de Larsson i sigui totalment freda amb Gabri. Prefereixen a un impostor suec que ha estat només dos anys al club, que ha viscut de les assistències dels companys, ha fallat mil gols cantats -l'ultim ahir davant Gorka- i que només n'ha marcat un parell de complicats, abans que a un jugador de la casa, que ho ha donat tot per el club i que ha estat sempre entre els que menys han cobrat al vestidor.
Amic Larsson, marxa ja d'una vegada al Helsingborg i no tornis ni de turisme.
El que m'ha sobtat més ha estat com els mitjans de comunicació també han -i hem- destacat molt més l'adéu de Larsson que el de Gabri. Així valorem el que han fet per nosaltres un i altre. Larsson no concedeix entrevistes, ha sortit només un cop en roda de premsa en tota la temporada i passa de nosaltres com de la merda. L'altre, en canvi, sempre està a la nostra disposició, es amable amb tothom i no té mai un no per ningú, fins i tot amb tota la colla de periodistes lamentables que rajen d'ell a totes hores i quan al troben a la zona mixta li fan la pilota de forma rastrera.
I estic molt decepcionat també amb el club, ja que abans del partit, tant a la web com a la revista que reparteixen al camp, només parlaven del adéu de Larsson i no deien res del de Gabri. Des de Ciutat Badia ens van dir que no era oficial, però ja sabien que ho seria després del partit. No els hi costava res tenir un detall amb un jugador que ha estat tota la seva vida al club, per animar així a la gent a acomdiar-lo amb una mica més de carinyo.
Per últim, estic pensant què farem per l'homenatge a Gabri. Si per Albertini, un tiu que va estar només sis mesos al Barça i va jugar un partit de titular, vem montar aquell show a Milà amb el Barça actual i el Dream Team, què farem per Gabri? Un Mundial a Barcelona? Portarem el Madrid, a Brasil i als millors jugadors del món? Ressucitarem a Kubala? Si ha de ser proporcional al d'Albertini, tot és possible...
CIUTAT BADIA
Tornen els rumors de destitució a final de temporada del mandamás de Ciutat Badia. Ha passat tantes vegades, que un ja no sap si pensar que és un altre bulo o que aquest cop la cosa va en serio, però si es veritat que torna a sonar amb molta força. Esperarem a que acabi la temporada, a veure que passa. Tranquils, que el nom de Ciutat Badia el mantindrem passi el que passi.
SWEET HOME PERALADA
Per alusions i per els que creuen que el futur alcalde de Laxe i el tal Marco són la mateixa persona, podeu estar tranquils, jo no em caso. Bruixa, no pateixis que encara estic al mercat...
El meu amic Henrik Larsson ja s'ha acomiadat de l'afició del Camp Nou, la mateixa que maltracta a la majoria de jugadors de la casa, que aquesta mateixa temporada ha xiulat a Valdés i la mateixa que només va reconèixer la qualitat de Rivaldo el dia que va marcar la xilena al Valencia. Larsson ha estat estimat per una afició freda i lamentable, que no és capaç ni de cantar l'himne del club el dia que guanyen la lliga, tot i que siguin els jugadors els que començin a cantar.
Per tant, és normal que l'afició del Barça embogeixi amb el mercenari de Larsson i sigui totalment freda amb Gabri. Prefereixen a un impostor suec que ha estat només dos anys al club, que ha viscut de les assistències dels companys, ha fallat mil gols cantats -l'ultim ahir davant Gorka- i que només n'ha marcat un parell de complicats, abans que a un jugador de la casa, que ho ha donat tot per el club i que ha estat sempre entre els que menys han cobrat al vestidor.
Amic Larsson, marxa ja d'una vegada al Helsingborg i no tornis ni de turisme.
El que m'ha sobtat més ha estat com els mitjans de comunicació també han -i hem- destacat molt més l'adéu de Larsson que el de Gabri. Així valorem el que han fet per nosaltres un i altre. Larsson no concedeix entrevistes, ha sortit només un cop en roda de premsa en tota la temporada i passa de nosaltres com de la merda. L'altre, en canvi, sempre està a la nostra disposició, es amable amb tothom i no té mai un no per ningú, fins i tot amb tota la colla de periodistes lamentables que rajen d'ell a totes hores i quan al troben a la zona mixta li fan la pilota de forma rastrera.
I estic molt decepcionat també amb el club, ja que abans del partit, tant a la web com a la revista que reparteixen al camp, només parlaven del adéu de Larsson i no deien res del de Gabri. Des de Ciutat Badia ens van dir que no era oficial, però ja sabien que ho seria després del partit. No els hi costava res tenir un detall amb un jugador que ha estat tota la seva vida al club, per animar així a la gent a acomdiar-lo amb una mica més de carinyo.
Per últim, estic pensant què farem per l'homenatge a Gabri. Si per Albertini, un tiu que va estar només sis mesos al Barça i va jugar un partit de titular, vem montar aquell show a Milà amb el Barça actual i el Dream Team, què farem per Gabri? Un Mundial a Barcelona? Portarem el Madrid, a Brasil i als millors jugadors del món? Ressucitarem a Kubala? Si ha de ser proporcional al d'Albertini, tot és possible...
CIUTAT BADIA
Tornen els rumors de destitució a final de temporada del mandamás de Ciutat Badia. Ha passat tantes vegades, que un ja no sap si pensar que és un altre bulo o que aquest cop la cosa va en serio, però si es veritat que torna a sonar amb molta força. Esperarem a que acabi la temporada, a veure que passa. Tranquils, que el nom de Ciutat Badia el mantindrem passi el que passi.
SWEET HOME PERALADA
Per alusions i per els que creuen que el futur alcalde de Laxe i el tal Marco són la mateixa persona, podeu estar tranquils, jo no em caso. Bruixa, no pateixis que encara estic al mercat...
divendres, de maig 05, 2006
ESCRIC PER NO FER UN LLEIG… per la bruixa d'or
“Periodisme esportiu? Què divertit, no? I així que fas la resta del dia? Si per la ràdio només surts 5 minuts”. Doncs sí, amics, la resta de la jornada laboral fem festes, bevem, juguem a cartes i passem l’estona. Ens ho passem tan bé que per defecte acostumem a regalar un parell d’hores a l’empresa.
Aquest cap de setmana he pensat que no tinc res a fer i tornaré a passar per l’empresa unes poques hores, igual fins i tot veig un partidet i si tinc temps aniré de cavalcada. Aquests coneguts que troben la feina tan divertida marxen de cap de setmana. Pobres, tanta carretera no els farà bé. Per descomptat no em fan enveja, a veure quants dijous poden tenir festa durant l’any? Cap. I l’emoció de saber-ho d’un dia per l’altre? Què me’n dieu? Pim, pam i sense maldecaps d’haver de planificar què faràs amb el teu dia festiu. Amb una mica de sort, encara tens temps per passar per l’empresa i acabar alguna de les partides de cartes que tens a mitges.
Que ho sapigueu, som uns pringats i ens estan timant perquè es veu que això del periodisme esportiu és com anar cada dia al parc d’atraccions. Un cop feta la queixa, també haig de dir que no hi contribueix en absolut l’actitud dels membres d’aquest comando a Vigo. Deixant de banda la falta de professionalitat del dia abans (cap de vosaltres era al llit abans de les 2 de la matinada), les imatges de l’avió us deixen un pèl en evidència. Per cert, planyo les hostesses que us aguanten a cada viatge. Sou com nens (les dones, de tota la vida que som més madures que vosaltres).
“Va, però si no fas res. Si et lleves a les 10 cada dia!!!”
POCIONS I BEURATGES DIVERSOS
Celebracions post-títol. Mira, que vagin 24 mil persones a Canaletes, encara ho puc entendre, l’eufòria del moment. Però el que ja no entenc és què fan 4 mil persones a l’aeroport del Prat a les 2 de la matinada quan l’endemà s’ha d’anar a treballar. Que no tenen casa? La gent no treballa en aquest país? Evidentment, no cal ni dir que dels 4 mil, el 90 per cent anaven mamats, que els vaig patir de ben a prop. Se m’acut que el barcelonista es podria definir com aquella persona que, en general a la vida, té poca feina.
Un altre exemple de gent que no deu treballar, la que es va esperar més de 30 hores al carrer per aconseguir una entrada per Paris. Les entrades de Paris... n’hi ha per sucar-hi pa durant tota una setmana però em veig obligada a donar suport als que aquests dies pateixen: jo sempre he estat de lletres i 2 més 2 de tota la vida que han estat 6 (mil). L’única preocupació que tinc en referència a Paris és què farem amb les 30 entrades que Perrín ens regalarà quan l’Arsenal confirmi que només ha reservat 500 per compromisos. Les sortegem al blog? O fem una llista d’espera?
No voldria tancar l’article sense felicitar l’Ajuntament per l’excel·lent organització de les celebracions del títol de lliga. Sort de les tanques que van disposar cobrint les fonts de Montjuïc, l’allau de la gent que s’hi va aplegar hagués estat d’altra manera incontrolable.
AKELARRE
La salsa rosa del blog està reservada a la Matilde però no em puc esperar a dissabte davant les notícies que apunten a una reconciliació del sacarina i la seva ex. Saca, ara que la teva vida privada ja és pública volem saber què hi ha del cert sobre aquesta relació?
Felicitats a Marco Polo pel seu enllaç matrimonial. La secció femenina del comando està consternada.
COP D’ESCOMBRA
I ara diumenge una rua. Au va!
“Periodisme esportiu? Què divertit, no? I així que fas la resta del dia? Si per la ràdio només surts 5 minuts”. Doncs sí, amics, la resta de la jornada laboral fem festes, bevem, juguem a cartes i passem l’estona. Ens ho passem tan bé que per defecte acostumem a regalar un parell d’hores a l’empresa.
Aquest cap de setmana he pensat que no tinc res a fer i tornaré a passar per l’empresa unes poques hores, igual fins i tot veig un partidet i si tinc temps aniré de cavalcada. Aquests coneguts que troben la feina tan divertida marxen de cap de setmana. Pobres, tanta carretera no els farà bé. Per descomptat no em fan enveja, a veure quants dijous poden tenir festa durant l’any? Cap. I l’emoció de saber-ho d’un dia per l’altre? Què me’n dieu? Pim, pam i sense maldecaps d’haver de planificar què faràs amb el teu dia festiu. Amb una mica de sort, encara tens temps per passar per l’empresa i acabar alguna de les partides de cartes que tens a mitges.
Que ho sapigueu, som uns pringats i ens estan timant perquè es veu que això del periodisme esportiu és com anar cada dia al parc d’atraccions. Un cop feta la queixa, també haig de dir que no hi contribueix en absolut l’actitud dels membres d’aquest comando a Vigo. Deixant de banda la falta de professionalitat del dia abans (cap de vosaltres era al llit abans de les 2 de la matinada), les imatges de l’avió us deixen un pèl en evidència. Per cert, planyo les hostesses que us aguanten a cada viatge. Sou com nens (les dones, de tota la vida que som més madures que vosaltres).
“Va, però si no fas res. Si et lleves a les 10 cada dia!!!”
POCIONS I BEURATGES DIVERSOS
Celebracions post-títol. Mira, que vagin 24 mil persones a Canaletes, encara ho puc entendre, l’eufòria del moment. Però el que ja no entenc és què fan 4 mil persones a l’aeroport del Prat a les 2 de la matinada quan l’endemà s’ha d’anar a treballar. Que no tenen casa? La gent no treballa en aquest país? Evidentment, no cal ni dir que dels 4 mil, el 90 per cent anaven mamats, que els vaig patir de ben a prop. Se m’acut que el barcelonista es podria definir com aquella persona que, en general a la vida, té poca feina.
Un altre exemple de gent que no deu treballar, la que es va esperar més de 30 hores al carrer per aconseguir una entrada per Paris. Les entrades de Paris... n’hi ha per sucar-hi pa durant tota una setmana però em veig obligada a donar suport als que aquests dies pateixen: jo sempre he estat de lletres i 2 més 2 de tota la vida que han estat 6 (mil). L’única preocupació que tinc en referència a Paris és què farem amb les 30 entrades que Perrín ens regalarà quan l’Arsenal confirmi que només ha reservat 500 per compromisos. Les sortegem al blog? O fem una llista d’espera?
No voldria tancar l’article sense felicitar l’Ajuntament per l’excel·lent organització de les celebracions del títol de lliga. Sort de les tanques que van disposar cobrint les fonts de Montjuïc, l’allau de la gent que s’hi va aplegar hagués estat d’altra manera incontrolable.
AKELARRE
La salsa rosa del blog està reservada a la Matilde però no em puc esperar a dissabte davant les notícies que apunten a una reconciliació del sacarina i la seva ex. Saca, ara que la teva vida privada ja és pública volem saber què hi ha del cert sobre aquesta relació?
Felicitats a Marco Polo pel seu enllaç matrimonial. La secció femenina del comando està consternada.
COP D’ESCOMBRA
I ara diumenge una rua. Au va!
dijous, de maig 04, 2006
Lliga i Boda.
...Pel Sacarina.
Reflexions post festa per la segona lliga consecutiva i encara amb la ressaca dels gintònics i el cava. La primera rajada, per a l'afició del Barça. Segurament és la pitjor afició de tota la història. Exemples. Avió oficial de l'expedició del Barça que torna de Vigo on s'acaba de proclamar campió de Lliga per segona vegada consecutiva. Els jugadors animen la festa, els periodistes (a la cua de l'avió) beuen però els aficionats (que han pagat una pasta per ser allà) callen i fan fotos. Res més. Ni tan sols han cridat quan un dels jugadors, Ludovic Giuly, agafa el micròfon del comandant i comença a cantar l'himne del Barça. Són una colla de bullits!!.
Afortunadament, Giuly no va ser l'únic que va amenitzar el viatge. També vam poder celebrar l'anunci oficial del compromís matrimonial d'un membre del komando peralada, rebatejat amb el nom de Marco, contra una companya de professió. Què sigueu molt feliços. Potser el vertigen previ al compromís va fer que el tal Marco agafés dimarts una de les cogorces més grans de la seva vida.
Més rajades. Què fa Maxi López sortint a totes les fotos de la celebració del títol de Lliga? Fa la sensació que ahir va gastar més energia que en tots els minuts que ha jugat aquesta temporada. Igual necessitava presència mediàtica per recordar-li a l'afició del Barça que encara es jugador del primer equip.
Tallat sense sucre.
Resulta que el Carnsalader està molt liat. Pobret. No ha pogut escriure en dues setmanes perquè ha tingut massa feina molestant a les hostesses del Godó, abraçant-se a Ferrero i aprenent de mites com Jaume Boix. També s'apunten altres teories com que està massa concentrat a mantenir l'estatus de redactor mimat del seu jefe. En fi, carnsalader, et trobem a faltar. Perquè estimes la rajada...
Gintonic de Bombay.
Ja anuncio que no tornaré a parlar més de la meva vida privada en aquest blog. Que després surt publicat en un diari esportiu en català. I em fa enrojolir.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)