ELS DIMARTS SEMPRE TROBES ALGO OBERT, MENYS A PARIS AL COSTAT DE L'HOTEL DE PREMSA... pel petit bisbe arlequinat
Primer de tot disculpes per la meva absència. Tot seguit em cago amb la UEFA i la mare que els va parir a tots. Aquests inútils han aconseguit fer bons a Ciutat Badia. Un pensava que això de la Champions era increible, l'organització feta bandera, i que una gent que porta 50 anys organitzant finals, ja hi tindria la mida presa. Que a més, el fet que et facin pagar una millonada per tenir dret a retransmetre la final, et faria treballar en condicions òptimes. I arribes a Paris i t'adones que la UEFA també és una farça plegada d'incompetents.
Sé que tinc fama de vividor, però us asseguro (com tots) que aquests dies m'he fet un fart de treballar. I l'esforç es multiplica per deu quan no pots treballar en condicions normals. Per començar dimarts a la roda de premsa de Wegner i Rijkaard, era la pitjor organitzada de la història. Preses de so lamentables, so horrorós, incomoditat, poca accessibilitat... pitjor impossible.
I el dia del partit et posen la por al cos amb lo dels inhalambrics i allò es "can picha" que diria el Sandro. La zona mixta la situen a les catacumbes perquè no arribin els inhalambric i no et deixin montar-hi una RDSI. I el que és el pitjor de tot: a la zona de ràdios ple d'inútils demanant autògrafs molestant als que intentaven treballar. Molta UEFA, molta tonteria, però són uns autèntics subnormals a l'hora d'organitzar un partit.
A veure si arriba el dia i els clubs es posen d'acord per montar una Eurolliga, que per una vegada, i sense que serveixi de precedent, els de la petanca aèrea han fet alguna cosa ben feta.

BENEDICCIÓ

Malahuradament el komando no ho pot evitar. Segueix sense tenir paraula. Fins i tot la nit abans de la final, vam haver de fer uns gintonics i unes coses. Tot i que alguna força superior ens ho va intentar impedir, no deixant cap bar obert al voltant de l'hotel, però sempre queda aquell recurs del minibar, tot grabant cròniques a l'habitació. Gràcies sacarina, gràcies advocat per acollir-nos.

MISSA D'ONZE

La final del xupeton passarà a la història. La bruixa als seus 29 anys va pecar de novata. Va viure una nit de passió desenfranada el dilluns, i es va presentar a l'expedició cap a Paris amb síntomes delatadors, que encara li deuen durar. Esperem els que busquem el seu amor, que tot quedés en una aventura i que encara no hagi trobat el seu príncep blau per seguir tenint esperances. Tot i això; bruixa, un tio que deixa rastre, no es mereix que torni a compartir cap més nit amb tu.