DE 2 EN 2 COM ELS PETITS SUISSE per la bruixa d'or
Perdoneu, però és que m'he descuidat de rajar de Massip i seria imperdonable per part meva. En un atac de solidaritat cap a Xesco Espar, Massip va dient a tothom que li pregunta que aquest equip d'handbol se'l va trobar fet i que no hi té cap responsabilitat. Quina manera de baixar-se del carro més poc elegant.
dimarts, de novembre 28, 2006
DE TANT EN TANT ESCRIC PER NO FER UN LLEIG per la bruixa d’or
He tornat. No em flagel·laré per la meva absència. Us he estalviat unes setmanes de llegir textos plans, avorrits i sense cap mena de gràcia (això no vol dir que el d’avui no ho sigui, només que, en tot cas, els anteriors us els he estalviat). O sigui que gairebé m’hauríeu de donar les gràcies.
En fi, que aquest article no serà cap obra d’art com tampoc no ho és el gol de Ronaldinho de dissabte (què ben enllaçat!). Sí, d’acord, un gol maco però, rebaixem eufòries que el Barça anava 3 a 0, Ronaldinho fa un mal control de pit i això l’obliga a fer una acrobàcia per rematar la pilota. A més, el marca amb la mirada un tal Cygan que si ens refiem del criteri dels experts en futbol internacional es veu que és un paquet.
Em sembla un sacrilegi comparar el gol de Ronaldinho amb el de Rivaldo contra el València. Primer de tot perquè no és el mateix arriscar-se a fer una xilena amb 3 a 0 que amb 2 a 2 i amb la Champions en joc i segon, a nivell estètic: el remat és més potent, des de fora de l'àrea i Rivaldo marca molt millor els passos.
Això sí, tant Frank de Boer com Xavi tenen l’autèntic mèrit d’aquests gols.
POCIONS I BEURATGES DIVERSOS
No perdo el son perquè li donin la pilota d'or a un jugador del Barça, a Cannavaro o a Cygan. Per tant, ni em plantejo si se'l mereix o no. El que em sembla de jutjat de guàrdia és que l'any que li donen a Ronaldinho recordem que la pilota d'or és el premi més prestigiós que hi ha a nivell individual, mentre que l'any que li donen a Cannavaro resulta que ens plantegem qui vota aquest premi i que fins i tot insinuem que es dóna en funció d'uns suposats interessos foscos. Au va!
Passem a temes més apassionants... Box de què??? Uf, podeu dir-li com vulgueu que no deixa de ser una petita gran trampa. Ara, que trencant una llança en favor de la ràdio nacional de catalunya, haig de dir que no ens hauriem d’escandalitzar amb tanta facilitat. De barbaritats, n’hem fet tots. A més, en això de fer trampes legalment justificables, hi tenen la mà trencada, o no recordeu el dia en què van muntar quatre preguntes de roda de premsa i ens van vendre que havien entrevistat Ronaldinho en exclusiva? Aquestes coses passen…
Per cert, ara que parlem de mans trencades, us informo que el lisiat és a punt de tornar. I insisteixo pels desconfiats: va ser un accident. Qui es podia imaginar que no havia tret la mà de la porta…?
COP D’ESCOMBRA
L’amic Frank Rikaard va de gracioset per la vida. És ben lliure de fer-ho però jo ja no el trobo divertit.
He tornat. No em flagel·laré per la meva absència. Us he estalviat unes setmanes de llegir textos plans, avorrits i sense cap mena de gràcia (això no vol dir que el d’avui no ho sigui, només que, en tot cas, els anteriors us els he estalviat). O sigui que gairebé m’hauríeu de donar les gràcies.
En fi, que aquest article no serà cap obra d’art com tampoc no ho és el gol de Ronaldinho de dissabte (què ben enllaçat!). Sí, d’acord, un gol maco però, rebaixem eufòries que el Barça anava 3 a 0, Ronaldinho fa un mal control de pit i això l’obliga a fer una acrobàcia per rematar la pilota. A més, el marca amb la mirada un tal Cygan que si ens refiem del criteri dels experts en futbol internacional es veu que és un paquet.
Em sembla un sacrilegi comparar el gol de Ronaldinho amb el de Rivaldo contra el València. Primer de tot perquè no és el mateix arriscar-se a fer una xilena amb 3 a 0 que amb 2 a 2 i amb la Champions en joc i segon, a nivell estètic: el remat és més potent, des de fora de l'àrea i Rivaldo marca molt millor els passos.
Això sí, tant Frank de Boer com Xavi tenen l’autèntic mèrit d’aquests gols.
POCIONS I BEURATGES DIVERSOS
No perdo el son perquè li donin la pilota d'or a un jugador del Barça, a Cannavaro o a Cygan. Per tant, ni em plantejo si se'l mereix o no. El que em sembla de jutjat de guàrdia és que l'any que li donen a Ronaldinho recordem que la pilota d'or és el premi més prestigiós que hi ha a nivell individual, mentre que l'any que li donen a Cannavaro resulta que ens plantegem qui vota aquest premi i que fins i tot insinuem que es dóna en funció d'uns suposats interessos foscos. Au va!
Passem a temes més apassionants... Box de què??? Uf, podeu dir-li com vulgueu que no deixa de ser una petita gran trampa. Ara, que trencant una llança en favor de la ràdio nacional de catalunya, haig de dir que no ens hauriem d’escandalitzar amb tanta facilitat. De barbaritats, n’hem fet tots. A més, en això de fer trampes legalment justificables, hi tenen la mà trencada, o no recordeu el dia en què van muntar quatre preguntes de roda de premsa i ens van vendre que havien entrevistat Ronaldinho en exclusiva? Aquestes coses passen…
Per cert, ara que parlem de mans trencades, us informo que el lisiat és a punt de tornar. I insisteixo pels desconfiats: va ser un accident. Qui es podia imaginar que no havia tret la mà de la porta…?
COP D’ESCOMBRA
L’amic Frank Rikaard va de gracioset per la vida. És ben lliure de fer-ho però jo ja no el trobo divertit.
dilluns, de novembre 27, 2006
ESCRIC DES DEL BOX... Pel futur alcalde de Laxe
No demanaré disculpes per la meva absència durant un parell de setmanes, ja que en altres ocasions heu desaparegut la majoria i aqui no ha passat res. En tot cas, hem de demanar disculpes tots com a colectiu perquè som lamentables i hauriem de tenir una miqueta més de compromís de cara al blog i cuidar-lo, ja que si no se'ns morirà.
Dit això, deixeu-me que justifiqui el meu silenci. A les darreres setmanes, els meus articles han provocat trucades de diversos companys de la professió que no entenen el sentit d'aquesta web i que no tenen sentit del humor. Vem crear aquest blog per rajar i per riure, no per que la gent s'enfadi amb nosaltres i si els companys no saben encaixar una crítica feta amb sentit del humor i carinyo, anem malament. Però han estat molts els que s'han molestat, uns de bon rotllo, altres no tant, i per això he estat uns dies calladet. I deixarem aqui el tema, tot i que em sobti que els que més s'emprenyen són autèntics especialistes en apunyalar companys per l'esquena.
Amic Sacarina, t'has lluit amb el teu article. Primer de tot, tema Bremen. Si només dius la tonteria del Box a la primera conexió i no ho repeteixes mai més, o escoltes tot el programa o et creus que hi ha algú a Bremen. A partir d'aqui, cada conexió presta a la confusió i desde fora sembla que sigui intencionat. I si el Box està a la ràdio i així ho expliques, perquè el so era telefònic i no d'estudi? Enganyem als oients, que això ho fem tots, però no a la resta de la professió, si us plau. I per cert, si el mestre i els seus deixebles s'enfaden quan Eto'o no parla català, perquè li diem en anglès a una cosa que es pot dir de moltes maneres en català? O la paraula Box no té traducció?
Sobre el tema de les bicis també és indignant el teu comentari. Si vols els que van en bici agafen tots el cotxe i així anem tots a prendre pel cul. I pot haver-hi tius que vagin massa follats amb les bicis pel carrer, com passa amb les motos i amb els cotxes, però si vols seu un dia a la Diagonal i mira la de capullos que van a peu pel carril bici tot i tenir tota la vorera per ells. En això són especialistes les àvies, que van pel carril bici buscant que algú les atropelli amb una felicitat envejable.
Però el més indignant és que ens recriminis no haver sortit de nit a Sofia. En primer lloc crec que no he canviat de número i no vaig rebre cap trucada teva. No expliquis mentides, saps que no vaig sortir perque t'ho vaig dir, però a mi no em vas trucar. En canvi, fa setmanes que reclames trucades nocturnes des dels viatges i el Bisbe i jo ho provem practicament a cada desplaçament. La resposta és sempre la mateixa. Cap. Ni tan sols al dia seguent et dignes a respondre. I després reclames trucades. Lamentable.
CIUTAT BADIA
Només diré una cosa, mireu com va el handball des que Balducci ja no és el cap de premsa i no acompanya als jugadors a les entrevistes. Queda clar que la secció no ha assimilat la baixa de l'italià, el cop ha estat durissim i aixi ens va, perdent partits per dotze gols de diferència.
No demanaré disculpes per la meva absència durant un parell de setmanes, ja que en altres ocasions heu desaparegut la majoria i aqui no ha passat res. En tot cas, hem de demanar disculpes tots com a colectiu perquè som lamentables i hauriem de tenir una miqueta més de compromís de cara al blog i cuidar-lo, ja que si no se'ns morirà.
Dit això, deixeu-me que justifiqui el meu silenci. A les darreres setmanes, els meus articles han provocat trucades de diversos companys de la professió que no entenen el sentit d'aquesta web i que no tenen sentit del humor. Vem crear aquest blog per rajar i per riure, no per que la gent s'enfadi amb nosaltres i si els companys no saben encaixar una crítica feta amb sentit del humor i carinyo, anem malament. Però han estat molts els que s'han molestat, uns de bon rotllo, altres no tant, i per això he estat uns dies calladet. I deixarem aqui el tema, tot i que em sobti que els que més s'emprenyen són autèntics especialistes en apunyalar companys per l'esquena.
Amic Sacarina, t'has lluit amb el teu article. Primer de tot, tema Bremen. Si només dius la tonteria del Box a la primera conexió i no ho repeteixes mai més, o escoltes tot el programa o et creus que hi ha algú a Bremen. A partir d'aqui, cada conexió presta a la confusió i desde fora sembla que sigui intencionat. I si el Box està a la ràdio i així ho expliques, perquè el so era telefònic i no d'estudi? Enganyem als oients, que això ho fem tots, però no a la resta de la professió, si us plau. I per cert, si el mestre i els seus deixebles s'enfaden quan Eto'o no parla català, perquè li diem en anglès a una cosa que es pot dir de moltes maneres en català? O la paraula Box no té traducció?
Sobre el tema de les bicis també és indignant el teu comentari. Si vols els que van en bici agafen tots el cotxe i així anem tots a prendre pel cul. I pot haver-hi tius que vagin massa follats amb les bicis pel carrer, com passa amb les motos i amb els cotxes, però si vols seu un dia a la Diagonal i mira la de capullos que van a peu pel carril bici tot i tenir tota la vorera per ells. En això són especialistes les àvies, que van pel carril bici buscant que algú les atropelli amb una felicitat envejable.
Però el més indignant és que ens recriminis no haver sortit de nit a Sofia. En primer lloc crec que no he canviat de número i no vaig rebre cap trucada teva. No expliquis mentides, saps que no vaig sortir perque t'ho vaig dir, però a mi no em vas trucar. En canvi, fa setmanes que reclames trucades nocturnes des dels viatges i el Bisbe i jo ho provem practicament a cada desplaçament. La resposta és sempre la mateixa. Cap. Ni tan sols al dia seguent et dignes a respondre. I després reclames trucades. Lamentable.
CIUTAT BADIA
Només diré una cosa, mireu com va el handball des que Balducci ja no és el cap de premsa i no acompanya als jugadors a les entrevistes. Queda clar que la secció no ha assimilat la baixa de l'italià, el cop ha estat durissim i aixi ens va, perdent partits per dotze gols de diferència.
diumenge, de novembre 26, 2006
NPI ... pel Sacarina
Torno al rajarxrajar. I la primera rajada és per mi i la resta de companys que han practicat l'absentisme rajador. La meva crisi creativa m'ha afectat més del que esperava però també als amics alcalde, bruixa i bisbe. Sense que serveixi de precedent, un parell de flors per al caRnsalader i l'escorta per mantenir viva la flama d'aquest blog que cada dia llegeix més gent i que, de tant en tant, genera petites baralles en algunes redaccions.
Dit això, pals. Al caRnsalader. Hem fet prou coses junts com per saber que habitualment contrastes les informacions abans de publicar-les. En puc donar fe. Per això intueixo que hi ha hagut algú que ha intentat intoxicar-te i has picat. Un mínim esforç per contrastar rumors i hauries pogut comprovar que ningú simular que algú havia viatjat a Bremen per explicar un partit. Amb una trucada n'hi hauria hagut prou per descobrir que la persona en qüestió estava ubicada al "Box de narració per imatges".
Això si, escoltaré amb atenció els discursos dels que ara rajen en defensa de l'ètica quan narrin els partits de Japó des de les redaccions de Barcelona...
Tallat sense Sucre
La gent que va amb bicicleta per la ciutat són una colla d'indesitjables. Són la nova dictadura. Ara que els cotxes i les motos comencen a ser perseguits, proposo una ràzzia nocturna per eliminar propietaris de bicicletes. Els mateixos que van per les voreres com si fossin Cippollini. El pitjor del cas és que el supermegaconseller Saura no farà res contra aquests especímens lamentables. És que ni tan sols van dopats com qualsevol ciclista decent.
Gintonic de Bombay
Palet als enviats especials a Sofia. Trucada a les dues de la matinada i ni un membre del comando aprofitant la nit búlgara. Hem d'encaixar la derrota i esperar un partit de tornada.
Torno al rajarxrajar. I la primera rajada és per mi i la resta de companys que han practicat l'absentisme rajador. La meva crisi creativa m'ha afectat més del que esperava però també als amics alcalde, bruixa i bisbe. Sense que serveixi de precedent, un parell de flors per al caRnsalader i l'escorta per mantenir viva la flama d'aquest blog que cada dia llegeix més gent i que, de tant en tant, genera petites baralles en algunes redaccions.
Dit això, pals. Al caRnsalader. Hem fet prou coses junts com per saber que habitualment contrastes les informacions abans de publicar-les. En puc donar fe. Per això intueixo que hi ha hagut algú que ha intentat intoxicar-te i has picat. Un mínim esforç per contrastar rumors i hauries pogut comprovar que ningú simular que algú havia viatjat a Bremen per explicar un partit. Amb una trucada n'hi hauria hagut prou per descobrir que la persona en qüestió estava ubicada al "Box de narració per imatges".
Això si, escoltaré amb atenció els discursos dels que ara rajen en defensa de l'ètica quan narrin els partits de Japó des de les redaccions de Barcelona...
Tallat sense Sucre
La gent que va amb bicicleta per la ciutat són una colla d'indesitjables. Són la nova dictadura. Ara que els cotxes i les motos comencen a ser perseguits, proposo una ràzzia nocturna per eliminar propietaris de bicicletes. Els mateixos que van per les voreres com si fossin Cippollini. El pitjor del cas és que el supermegaconseller Saura no farà res contra aquests especímens lamentables. És que ni tan sols van dopats com qualsevol ciclista decent.
Gintonic de Bombay
Palet als enviats especials a Sofia. Trucada a les dues de la matinada i ni un membre del comando aprofitant la nit búlgara. Hem d'encaixar la derrota i esperar un partit de tornada.
MEA CULPA. Per l'Escorta de la Campiona.
Cansalader, com el brasiler dels gols impossibles, ets tu qui tires del carro del blogg.... perquè els demes estem en una fase de desidia absoluta, jo el primer.
Ara, millor tenir desidia, que caure en el pecat de l'hipocresia i la mentida fàcil: Aquests dies s'ha vist com molts venen la moto de que Mourinho volia perdre a Bremen. Una bajanada sense sentit. Realment algú que es mires el partit pot creure-ho?. Ara resultarà que la culpa d'haver de vendre un Barça-Werder com si fos una final sigui del portuguès, no fotem.
L'altre moto que s'ha venut és aquella de que es a Sofia es va fer bé la feina, doncs no importava jugar bé. Una altra mentida. A Sofia es va fer pena, i només el fet de jugar contra la Banda Municipal de Sofia i provincies (les famoses voces bulgaras, especialistes en cantades), va evitar mals majors. Si el Madrid juga de puta pena i guanya, és un pecat capítal. Si ho fa el Barça, és comprensible. Senyors, o venem jogo bonito o no el venem, que aquest equip no jugava de puta pena a un camp de merda des de aquell desplaçament al camp del Matador Puchov, equip que ja és a segona divisió. (No conto el partit a Donestk perquè van jugar els alevins). Per sort, va arribar la festa amb el Vila-real, i tot oblidat. Un partit en que faltava un dels grans creadors de debtas: Riquelme. Ell i Mourinho poden emplenar moltes hores de debats i de tertúlies.
Del viatge a Sofia, per cert, destacar el caos amb el tema de facturar les maletes, fet que provocar més d'una queixa. Destacar també que la Bruixa semblava picada per la mosca tse-tse perquè no va sortir de sota una jaqueta que duia per barret. I com no, destacar el caos búlgar, amb la típica tendència a deixar que paies amb pinta de meuca, nens malcriats i mafiosos que es dediquen a robar cotxes puguin ser a la zona mixta demanant autografs. De ben segur algun d'aquests tenia alguna cosa a veure en el fet que el cotxe robat a Beckham aparegues a Macedònia no fa tant (per Macedonia entenem el país balcànic, i no el grup de nenes que fa veure que són inocents, i ja s'han menjat més polles que bocates).
MOSKOVSKAYA. Ahir tenia cagarrines i no vaig sortir de casa. En un moment de desesperació vaig veure un tros de Torrente 3. Encara no l'havia vista, i vaig trobar delicios que tres jugadors del Real Mandril acceptessin aparèixer en una casa de putes, dient alló de..."Que te pasa, puto gordo?". Total, si ja treballen en una casa de putes...
SOFIA. Parlant de putes, qui eren aquelles senyoretes amb escots fins el melic i llavis inflats amb plàstic que donaven voltes pel hall de l'hotel on eren els jugadors del Barça, i es presentava la Penya de l'Stoitxkov?. Perquè aquesta Penya només té un sol soci????...que potser tenia ganes de protagonisme, el búlgar?. No seria plan de repetir numerets com els de les senyoretes que volien una firma al banderi abans d'un Rayo-Barça, no?.
PUTES. No deixem el tema. Respecto la feina de Playboy TV. Si algú vol mirar-lo, és lliure de fer-ho. Tinc algun familiar adicte al tema. Però que coi pinta la Natasha aquesta a una zona mixta?. No entenc que cony foten els periquitos acreditant-la. A Ciutat Badia per lo menys no acrediten a premsa rosa, pel que esperem que mantinguin les conilletes ben lluny. Separem tetes i pilotes, i després, de nit, ja passarem de les pilotes a les tetes en debats alcoholics. Perquè Bisbe, alló era una pseudo-porno, malgrat la teva excitació. No felatio=no porno.
Ata cansalader...la teva crítica a les conilletes m'agrada, però a la teva ràdio hi havia una excitació i una alegria que et deixa en minoria absoluta a casa teva. Posa una mica d'ordre, que veuen dos tetes i ja perden els papers...
Cansalader, com el brasiler dels gols impossibles, ets tu qui tires del carro del blogg.... perquè els demes estem en una fase de desidia absoluta, jo el primer.
Ara, millor tenir desidia, que caure en el pecat de l'hipocresia i la mentida fàcil: Aquests dies s'ha vist com molts venen la moto de que Mourinho volia perdre a Bremen. Una bajanada sense sentit. Realment algú que es mires el partit pot creure-ho?. Ara resultarà que la culpa d'haver de vendre un Barça-Werder com si fos una final sigui del portuguès, no fotem.
L'altre moto que s'ha venut és aquella de que es a Sofia es va fer bé la feina, doncs no importava jugar bé. Una altra mentida. A Sofia es va fer pena, i només el fet de jugar contra la Banda Municipal de Sofia i provincies (les famoses voces bulgaras, especialistes en cantades), va evitar mals majors. Si el Madrid juga de puta pena i guanya, és un pecat capítal. Si ho fa el Barça, és comprensible. Senyors, o venem jogo bonito o no el venem, que aquest equip no jugava de puta pena a un camp de merda des de aquell desplaçament al camp del Matador Puchov, equip que ja és a segona divisió. (No conto el partit a Donestk perquè van jugar els alevins). Per sort, va arribar la festa amb el Vila-real, i tot oblidat. Un partit en que faltava un dels grans creadors de debtas: Riquelme. Ell i Mourinho poden emplenar moltes hores de debats i de tertúlies.
Del viatge a Sofia, per cert, destacar el caos amb el tema de facturar les maletes, fet que provocar més d'una queixa. Destacar també que la Bruixa semblava picada per la mosca tse-tse perquè no va sortir de sota una jaqueta que duia per barret. I com no, destacar el caos búlgar, amb la típica tendència a deixar que paies amb pinta de meuca, nens malcriats i mafiosos que es dediquen a robar cotxes puguin ser a la zona mixta demanant autografs. De ben segur algun d'aquests tenia alguna cosa a veure en el fet que el cotxe robat a Beckham aparegues a Macedònia no fa tant (per Macedonia entenem el país balcànic, i no el grup de nenes que fa veure que són inocents, i ja s'han menjat més polles que bocates).
MOSKOVSKAYA. Ahir tenia cagarrines i no vaig sortir de casa. En un moment de desesperació vaig veure un tros de Torrente 3. Encara no l'havia vista, i vaig trobar delicios que tres jugadors del Real Mandril acceptessin aparèixer en una casa de putes, dient alló de..."Que te pasa, puto gordo?". Total, si ja treballen en una casa de putes...
SOFIA. Parlant de putes, qui eren aquelles senyoretes amb escots fins el melic i llavis inflats amb plàstic que donaven voltes pel hall de l'hotel on eren els jugadors del Barça, i es presentava la Penya de l'Stoitxkov?. Perquè aquesta Penya només té un sol soci????...que potser tenia ganes de protagonisme, el búlgar?. No seria plan de repetir numerets com els de les senyoretes que volien una firma al banderi abans d'un Rayo-Barça, no?.
PUTES. No deixem el tema. Respecto la feina de Playboy TV. Si algú vol mirar-lo, és lliure de fer-ho. Tinc algun familiar adicte al tema. Però que coi pinta la Natasha aquesta a una zona mixta?. No entenc que cony foten els periquitos acreditant-la. A Ciutat Badia per lo menys no acrediten a premsa rosa, pel que esperem que mantinguin les conilletes ben lluny. Separem tetes i pilotes, i després, de nit, ja passarem de les pilotes a les tetes en debats alcoholics. Perquè Bisbe, alló era una pseudo-porno, malgrat la teva excitació. No felatio=no porno.
Ata cansalader...la teva crítica a les conilletes m'agrada, però a la teva ràdio hi havia una excitació i una alegria que et deixa en minoria absoluta a casa teva. Posa una mica d'ordre, que veuen dos tetes i ja perden els papers...
divendres, de novembre 24, 2006
OKUPES pel cansalader de Gràcia
Pobres okupes del Makabra. Quina pena que em fan, ells que són artistes i no tenen espai per fer el saltimbanqui. Les institucions feixistes no només no els proporcionen un espai on perfeccionar aquestes habilitats tan útils a la societat com tocar els bongos, fer malabars o actuacions de circ alternatiu sinó que a sobre els han desnonat. A mi també m'agradaria tenir espai a casa per jugar a golf, però em foto i visc en un piset de 50 metres, i a sobre el pago. Però avui vull parlar dels altres okupes, els que no detenen, els de la pitjor espècie.
Abans que cap altre, els okupes més estranys del món, estimats companys, sou vosaltres. Vosaltres que teniu una cadena posada en aquest humil blog, cadascun un dia, però feu com els okupes pijos i us quedeu a casa els papas. Ja no vindreu més al casal rajador? Heu deixat d'estimar la rajada? Impostors.
La okupa Otero, que torna a tirar les cadenes a TV3, ha tardat exactament dos programes a perpetrar una sessió en què els seus menuts parlen d'homes i dones. Ja m'estranyava que deixés passar l'oportunitat de vomitar la seva filosofia feminista.
L'okupa Blatter continua instal·lat a la FIFA des d'on mama totes les polles que se li posen a tiro. L'última la de Ramon Calderón, al qual va agrair que hagi agafat el testimoni de Florentino per retornar el Reial Madrid on li correspon i, sobretot, va tenir els collons de regalar-li les oïdes afirmant que "el Reial Madrid és més que un club". O és un fill de puta, o no té cap interès per la història del futbol i el que ha passat en aquest país el segle passat, o simplement tira flors allà on passa sense mesurar conseqüències. O totes tres coses. Això sí, quan l'okupa Blatter torni a Barcelona, l'okupa Laporta se li posarà de genolls per mamar-li, per entomar-la o per totes dues coses.
I acabo amb l'okupa Natacha. Sí, l'ex de Gran Hermano, que ara treballa a Playboy TV, i que dijous va okupar Montjuïc vestida com una autèntica puta. Per mi, que es vesteixi com vulgui, i en aquest cas anava molt ben vestida si el que volia era escalfar el personal. El tema és que si acreditem aquesta barjaula, a partir d'ara també haurem d'acreditar els tomates i caigaquiencaigas diversos. I sí, fa molta gràcia que la senyoreta vingui a ensenyar les mamelles després d'un Espanyol-Zulte Waregem, però si els ajuntem tots a la zona mixta després ens queixarem que no es pot treballar.
Menció especial mereix el mestre okupa, que permet (o fomenta?) connexions des de Bremen que jo diria que eren des d'un telèfon de la redacció de la casa gran. Ai, aquests discursos...
Doncs sí, aquesta setmana estic molt poc inspirat, però jo almenys escric. A partir d'ara sou el Komando Lamentable. A cagar, ganduls!
PD1: Sacarina, el teu cas és preocupant. Si no em vas enganyar, dilluns ja estaves escrivint. Estàs revisant la Bíblia o és que la bruixa t'ha encomanat la seva falta d'inspiració.
PD2: Quin membre del Komando no té temps d'escriure perquè aviat serà empresari televisiu? Me ocultas algo?
Pobres okupes del Makabra. Quina pena que em fan, ells que són artistes i no tenen espai per fer el saltimbanqui. Les institucions feixistes no només no els proporcionen un espai on perfeccionar aquestes habilitats tan útils a la societat com tocar els bongos, fer malabars o actuacions de circ alternatiu sinó que a sobre els han desnonat. A mi també m'agradaria tenir espai a casa per jugar a golf, però em foto i visc en un piset de 50 metres, i a sobre el pago. Però avui vull parlar dels altres okupes, els que no detenen, els de la pitjor espècie.
Abans que cap altre, els okupes més estranys del món, estimats companys, sou vosaltres. Vosaltres que teniu una cadena posada en aquest humil blog, cadascun un dia, però feu com els okupes pijos i us quedeu a casa els papas. Ja no vindreu més al casal rajador? Heu deixat d'estimar la rajada? Impostors.
La okupa Otero, que torna a tirar les cadenes a TV3, ha tardat exactament dos programes a perpetrar una sessió en què els seus menuts parlen d'homes i dones. Ja m'estranyava que deixés passar l'oportunitat de vomitar la seva filosofia feminista.
L'okupa Blatter continua instal·lat a la FIFA des d'on mama totes les polles que se li posen a tiro. L'última la de Ramon Calderón, al qual va agrair que hagi agafat el testimoni de Florentino per retornar el Reial Madrid on li correspon i, sobretot, va tenir els collons de regalar-li les oïdes afirmant que "el Reial Madrid és més que un club". O és un fill de puta, o no té cap interès per la història del futbol i el que ha passat en aquest país el segle passat, o simplement tira flors allà on passa sense mesurar conseqüències. O totes tres coses. Això sí, quan l'okupa Blatter torni a Barcelona, l'okupa Laporta se li posarà de genolls per mamar-li, per entomar-la o per totes dues coses.
I acabo amb l'okupa Natacha. Sí, l'ex de Gran Hermano, que ara treballa a Playboy TV, i que dijous va okupar Montjuïc vestida com una autèntica puta. Per mi, que es vesteixi com vulgui, i en aquest cas anava molt ben vestida si el que volia era escalfar el personal. El tema és que si acreditem aquesta barjaula, a partir d'ara també haurem d'acreditar els tomates i caigaquiencaigas diversos. I sí, fa molta gràcia que la senyoreta vingui a ensenyar les mamelles després d'un Espanyol-Zulte Waregem, però si els ajuntem tots a la zona mixta després ens queixarem que no es pot treballar.
Menció especial mereix el mestre okupa, que permet (o fomenta?) connexions des de Bremen que jo diria que eren des d'un telèfon de la redacció de la casa gran. Ai, aquests discursos...
Doncs sí, aquesta setmana estic molt poc inspirat, però jo almenys escric. A partir d'ara sou el Komando Lamentable. A cagar, ganduls!
PD1: Sacarina, el teu cas és preocupant. Si no em vas enganyar, dilluns ja estaves escrivint. Estàs revisant la Bíblia o és que la bruixa t'ha encomanat la seva falta d'inspiració.
PD2: Quin membre del Komando no té temps d'escriure perquè aviat serà empresari televisiu? Me ocultas algo?
dijous, de novembre 16, 2006
EL JOC DELS DISBARATS pel cansalader de Gràcia
Suposo que tothom recorda aquell joc en què el de la teva esquerra et preguntava per què serveix el paper de water i tu preguntaves al de la teva dreta alguna cosa que generés alguna combinació pregunta-resposta divertida. Doncs la comunicació del Barça és similar però la combinació entre el que passa i el que responen, més que graciós, sona indignant. Aquesta setmana n’hem tingut un parell d’exemples.
Per una banda, el tristament famós exdirector del Museu Albert Pujol, un personatge que, a priori, em mereix la mateixa credibilitat que la directiva: cap. Però fa una sèrie d’acusacions greus: que si s’han eliminat els treballadors del club recomanats per Sandro Rosell, que si s’han duplicat càrrecs i la xifra de treballadors del club quan el programa d'en Jan i els seus col·legues prometia tot el contrari, que si han desaparegut obres d’art del Museu i que es passen factures per tasques que abans es feien gratuïtament, i sobretot, que una de les treballadores de Relacions Públiques d’última generació té fitxa comunitària però no parla català, ni anglès. Això no seria greu, perquè el cap de comunicació del club, l’amo de Ciutat Badia, tampoc parla anglès i bé que resisteix; però es veu que la italiana excel·leix tant en les relacions horitzontals com en les públiques.
Al que anava: creient-te o no tota aquesta merda, esbombada un cop has cobrat la generosa indemnització del club, i sent greu la mera suposició que el club sigui un cau de tràfic d’influències carregat d’amiguets, querides, cosines i polítics amb carnet diversos, el més greu és que el club emet un nota pública en què ve a dir que el tal Pujol era un incompetent i que va revendre una de les invitacions que li tocaven per un partit, cosa que, per altra banda, ja ha passat altres vegades, i, a més, no seria aquesta una directiva gaire legitimada per parlar de distribució d’entrades. Ni un sol desmentiment de totes les acusacions, cosa que invita a pensar que no ha dit cap mentida, o que el club es veu incapaç de rebatre-les.
Pregunta: era tan llarga la peça excluisiva de Txiki descartant fitxatges que el rajador del Museu no cabia al TN? Comunicació Express.
I encara una altra d’incomunicació. L’Espanyol-Barça femení de la setmana vinent s’havia de jugar dissabte 25 al migdia televisat pel canal 33. D’entrada, l’entrenador del Barça diu que sí, però després el club diu que no. La Federació Catalana i l’Espanyol no saben per què, i l’únic argument de l’home que pren la decisió (Alexanko) són “motius tècnics” perquè algunes jugadores treballen dissabte al matí. La magnitud de la tragèdia augmenta quan l’entrenador del Barça femení s’assabenta que el club no vol televisar el partit a través de la Federació Catalana, i prometo que el que escriu li va haver de donar el telèfon mòbil d’Alexanko perquè pugués demanar-li explicacions. Així, és molt difícil que l’Espanyol no es cregui el que tothom pensa: que el que no vol el Barça és que es vegi per la tele un altre 7 a 1 com el d’aquest estiu.
Ah, que me n'oblidava! L'extinció de la secció de ciclisme és, segons el comunicat del club, una "reformulació" que farà que el ciclisme del Barça passi de competir a participar en bicicletades populars. No és més fàcil dir que mantenir-la costa un ronyó, que fer-la competitiva i portar-la al Tour costa els dos ronyons, i que corres el risc que et surti algun drogat que engegui a la merda la imatge de bons-minyons-UNICEF que estem fomentant? Doncs això: incomunicació.
MÉS BACARDI
Otero, no em ratllis. Torna a TV3 per enèsima vegada, i la “seva nova proposta” és un programa en què els nens parlen de coses de grans. Nova? Ja ningú no recorda el mític Juego de niños i els seus gallifantes? La part bona és que almenys, rodejada de nens, la mítica Otero no ens ratllarà amb els seus habituals mítings socialisto-feministes.
L’ALMAX
El FCnBa ressorgeix de la mà del croat tatuat, que s’ha decidit a jugar a futbol aeri. Però no ha millorat prou perquè deixi de preguntar-me si Marc Gasol faria el mateix servei cobrant una tercera part.
AFTER HOUR
L’exhibició de Ronaldinho contra el Saragossa només ha tingut una cosa dolenta: han sotit tots els ja ho deia jo... Però és que algú ha discutit que aquest tio és el millor del món? Oi que no? Una altra cosa és que els que no hem de vendre tasses ni videos cometéssim l’heretgia de dir que no està bé (que encara no ho està) i que si està més dies a l’eufemístic gimnàs que entrenant-se li costarà molt posar-se bé. Prou ja de passar factures, collons!
PD1: Coca-coles, ja veus que compleixo les meves promeses. Quan ens veurem les cares a la pista?
PD2: Una pregunta sobre Ciutat Badia: el que ha deixat l’handbol passa a ser l’Oficina d’Atenció al Jugador del Palau? Tinc molta curiositat...
Suposo que tothom recorda aquell joc en què el de la teva esquerra et preguntava per què serveix el paper de water i tu preguntaves al de la teva dreta alguna cosa que generés alguna combinació pregunta-resposta divertida. Doncs la comunicació del Barça és similar però la combinació entre el que passa i el que responen, més que graciós, sona indignant. Aquesta setmana n’hem tingut un parell d’exemples.
Per una banda, el tristament famós exdirector del Museu Albert Pujol, un personatge que, a priori, em mereix la mateixa credibilitat que la directiva: cap. Però fa una sèrie d’acusacions greus: que si s’han eliminat els treballadors del club recomanats per Sandro Rosell, que si s’han duplicat càrrecs i la xifra de treballadors del club quan el programa d'en Jan i els seus col·legues prometia tot el contrari, que si han desaparegut obres d’art del Museu i que es passen factures per tasques que abans es feien gratuïtament, i sobretot, que una de les treballadores de Relacions Públiques d’última generació té fitxa comunitària però no parla català, ni anglès. Això no seria greu, perquè el cap de comunicació del club, l’amo de Ciutat Badia, tampoc parla anglès i bé que resisteix; però es veu que la italiana excel·leix tant en les relacions horitzontals com en les públiques.
Al que anava: creient-te o no tota aquesta merda, esbombada un cop has cobrat la generosa indemnització del club, i sent greu la mera suposició que el club sigui un cau de tràfic d’influències carregat d’amiguets, querides, cosines i polítics amb carnet diversos, el més greu és que el club emet un nota pública en què ve a dir que el tal Pujol era un incompetent i que va revendre una de les invitacions que li tocaven per un partit, cosa que, per altra banda, ja ha passat altres vegades, i, a més, no seria aquesta una directiva gaire legitimada per parlar de distribució d’entrades. Ni un sol desmentiment de totes les acusacions, cosa que invita a pensar que no ha dit cap mentida, o que el club es veu incapaç de rebatre-les.
Pregunta: era tan llarga la peça excluisiva de Txiki descartant fitxatges que el rajador del Museu no cabia al TN? Comunicació Express.
I encara una altra d’incomunicació. L’Espanyol-Barça femení de la setmana vinent s’havia de jugar dissabte 25 al migdia televisat pel canal 33. D’entrada, l’entrenador del Barça diu que sí, però després el club diu que no. La Federació Catalana i l’Espanyol no saben per què, i l’únic argument de l’home que pren la decisió (Alexanko) són “motius tècnics” perquè algunes jugadores treballen dissabte al matí. La magnitud de la tragèdia augmenta quan l’entrenador del Barça femení s’assabenta que el club no vol televisar el partit a través de la Federació Catalana, i prometo que el que escriu li va haver de donar el telèfon mòbil d’Alexanko perquè pugués demanar-li explicacions. Així, és molt difícil que l’Espanyol no es cregui el que tothom pensa: que el que no vol el Barça és que es vegi per la tele un altre 7 a 1 com el d’aquest estiu.
Ah, que me n'oblidava! L'extinció de la secció de ciclisme és, segons el comunicat del club, una "reformulació" que farà que el ciclisme del Barça passi de competir a participar en bicicletades populars. No és més fàcil dir que mantenir-la costa un ronyó, que fer-la competitiva i portar-la al Tour costa els dos ronyons, i que corres el risc que et surti algun drogat que engegui a la merda la imatge de bons-minyons-UNICEF que estem fomentant? Doncs això: incomunicació.
MÉS BACARDI
Otero, no em ratllis. Torna a TV3 per enèsima vegada, i la “seva nova proposta” és un programa en què els nens parlen de coses de grans. Nova? Ja ningú no recorda el mític Juego de niños i els seus gallifantes? La part bona és que almenys, rodejada de nens, la mítica Otero no ens ratllarà amb els seus habituals mítings socialisto-feministes.
L’ALMAX
El FCnBa ressorgeix de la mà del croat tatuat, que s’ha decidit a jugar a futbol aeri. Però no ha millorat prou perquè deixi de preguntar-me si Marc Gasol faria el mateix servei cobrant una tercera part.
AFTER HOUR
L’exhibició de Ronaldinho contra el Saragossa només ha tingut una cosa dolenta: han sotit tots els ja ho deia jo... Però és que algú ha discutit que aquest tio és el millor del món? Oi que no? Una altra cosa és que els que no hem de vendre tasses ni videos cometéssim l’heretgia de dir que no està bé (que encara no ho està) i que si està més dies a l’eufemístic gimnàs que entrenant-se li costarà molt posar-se bé. Prou ja de passar factures, collons!
PD1: Coca-coles, ja veus que compleixo les meves promeses. Quan ens veurem les cares a la pista?
PD2: Una pregunta sobre Ciutat Badia: el que ha deixat l’handbol passa a ser l’Oficina d’Atenció al Jugador del Palau? Tinc molta curiositat...
dissabte, de novembre 11, 2006
FARSÒVIA..PER L'ESCORTA DE LA CAMPIONA
Catalunya m'encanta. No faré cap discurs patriota, simplement m'encnata perquè no deixa de sorpendre'm dia a dia. Veure tots els pijos de la part alta de Barcelona, tota la Barcelona benestant, demanant a la seva criada filipina l'olla per fer una casserolada a l'estil "No a la guerra" és una imatge genial. Ara, que de raons potser no els hi manquen, doncs com deia un sms que el Bisbe va enviar-me, tindrem un govern amb Montilla dominant l'area lingüistica quan no parla català, Carod a relaciones exteriors i no parla anglès, i Saura portant els Mossos d'esquadra quan havia defensant el moviment okupa. Bé, Catalunya.
Com, sempre ens queda el Polonia. El problema però, és que no ens queda el Varsòvia, una de les grans decepcions de la meva vida juntament amb el fluix paper de Tommy N'Kono al Sabadell. Parlant amb algú que veu les coses des de dins del programa vaig saber que el prorama podria tenir les hores contades. No sorpren. La gent s'esperava un Polonia en versió futbolística, a mig camí de la parodia dels polítics i l'històric "Força Barça". Amb Laporta fotent-se com un bacó menjant de tot, algun jugador tornant a la Masia dormit després d'una sessió al Bikini, amb una gastrointeritis fingida...Rijkaard fumant maria...però quin país, el nostre, on pots parodiar els polítics i aquests et riuen les gràcies http://www.youtube.com/watch?v=6ykDmk3v8F0 .
Però al Barça no el pots tocar. Amb els drets de televisió en joc, TV3 no deixarà mai tanta llibertat a Varsòvia.
Per cert, tots haureu rebut el mail sobre el professor universitari de Ciutadans. Mr. Tubau, i el seu comentari a una alumna fa anys, comentat-li que "la debes chupar muy bien". Realment aquesta gent sorpren perquè no fa falta que se'ls critiqui massa. Simplement es posen en evidència ells sols. Albertito Rivera, per exemple, no va tenir cap problema en defensar la selecció catalana de natació quan es dedicava a nedar...amb banyador, és clar.
MOSKOVSKAYA. Un dels nostres herois està trist. Molt trist. I en hores baixes. Capità Catalunya Oleguer no juga gairebé mai, i no fot merder. Calla i espera la seva oportunitat. Aixó l'honora, però si està en hores baixes es perquè l'altre dia, a Sabadell, uns nacionals (just abans de que fossin substituts pels Mossos), van fotre d'hosties a gust a un paio perquè mirava com detenien a un nazi. Al final el nazi va sortir al carrer en 20 minuts i el jove, per anar d'okupa i parlar català, va tirar-se un dia a la comisaria, i de regal, va sortir amb la cara trencada i una denúncia per agressió a l'autoritat. Va passar a la cantonada de casa meva, tinc totes les àvies del veint espantades. I Oleguer no ha fet res!. Et necessitem, Oleguer. Com fa dos anys, quan vas decidir fer un gol per queixar-te d'un altre jove sabadellenc apallisat per la polícia....
RODOREDA. Quina poca vergonya parlar d'un possible fitxatge de Ronaldo, ara. Mai s'ha matat tant a un jugador, parlant de la seva panxaa prominent, i ara es té la barra de jugar amb l'idea d'un possible fitxatge. És com vendre la moto de que algú voldria repescar a Larsson, que no és el primer cop que surt publicat. Jo proposo a Liberopoulos, per sumar-me a la campanya de reivindicació d'aquest grec menyspreat. i a John Hartson, el gordo gal·lès que jugava al Celtic i va marcar al Camp Nou. Està a segona divisió, al West Bromwich Albion. seria bonic que un jugador es tajes, i no al Bikini. Qualsevol pub li aniria bé.
Catalunya m'encanta. No faré cap discurs patriota, simplement m'encnata perquè no deixa de sorpendre'm dia a dia. Veure tots els pijos de la part alta de Barcelona, tota la Barcelona benestant, demanant a la seva criada filipina l'olla per fer una casserolada a l'estil "No a la guerra" és una imatge genial. Ara, que de raons potser no els hi manquen, doncs com deia un sms que el Bisbe va enviar-me, tindrem un govern amb Montilla dominant l'area lingüistica quan no parla català, Carod a relaciones exteriors i no parla anglès, i Saura portant els Mossos d'esquadra quan havia defensant el moviment okupa. Bé, Catalunya.
Com, sempre ens queda el Polonia. El problema però, és que no ens queda el Varsòvia, una de les grans decepcions de la meva vida juntament amb el fluix paper de Tommy N'Kono al Sabadell. Parlant amb algú que veu les coses des de dins del programa vaig saber que el prorama podria tenir les hores contades. No sorpren. La gent s'esperava un Polonia en versió futbolística, a mig camí de la parodia dels polítics i l'històric "Força Barça". Amb Laporta fotent-se com un bacó menjant de tot, algun jugador tornant a la Masia dormit després d'una sessió al Bikini, amb una gastrointeritis fingida...Rijkaard fumant maria...però quin país, el nostre, on pots parodiar els polítics i aquests et riuen les gràcies http://www.youtube.com/watch?v=6ykDmk3v8F0 .
Però al Barça no el pots tocar. Amb els drets de televisió en joc, TV3 no deixarà mai tanta llibertat a Varsòvia.
Per cert, tots haureu rebut el mail sobre el professor universitari de Ciutadans. Mr. Tubau, i el seu comentari a una alumna fa anys, comentat-li que "la debes chupar muy bien". Realment aquesta gent sorpren perquè no fa falta que se'ls critiqui massa. Simplement es posen en evidència ells sols. Albertito Rivera, per exemple, no va tenir cap problema en defensar la selecció catalana de natació quan es dedicava a nedar...amb banyador, és clar.
MOSKOVSKAYA. Un dels nostres herois està trist. Molt trist. I en hores baixes. Capità Catalunya Oleguer no juga gairebé mai, i no fot merder. Calla i espera la seva oportunitat. Aixó l'honora, però si està en hores baixes es perquè l'altre dia, a Sabadell, uns nacionals (just abans de que fossin substituts pels Mossos), van fotre d'hosties a gust a un paio perquè mirava com detenien a un nazi. Al final el nazi va sortir al carrer en 20 minuts i el jove, per anar d'okupa i parlar català, va tirar-se un dia a la comisaria, i de regal, va sortir amb la cara trencada i una denúncia per agressió a l'autoritat. Va passar a la cantonada de casa meva, tinc totes les àvies del veint espantades. I Oleguer no ha fet res!. Et necessitem, Oleguer. Com fa dos anys, quan vas decidir fer un gol per queixar-te d'un altre jove sabadellenc apallisat per la polícia....
RODOREDA. Quina poca vergonya parlar d'un possible fitxatge de Ronaldo, ara. Mai s'ha matat tant a un jugador, parlant de la seva panxaa prominent, i ara es té la barra de jugar amb l'idea d'un possible fitxatge. És com vendre la moto de que algú voldria repescar a Larsson, que no és el primer cop que surt publicat. Jo proposo a Liberopoulos, per sumar-me a la campanya de reivindicació d'aquest grec menyspreat. i a John Hartson, el gordo gal·lès que jugava al Celtic i va marcar al Camp Nou. Està a segona divisió, al West Bromwich Albion. seria bonic que un jugador es tajes, i no al Bikini. Qualsevol pub li aniria bé.
dimecres, de novembre 08, 2006
FULL MONTI o MONTI PHYTON pel cansalader de Gràcia
Tots en pilotes o surrealisme pur. Quin país! No és perquè sigui andalús, que em fot ràbia, ni perquè sigui un tio que té les mateixes carreres que jo, que em sembla una vergonya. El que m’indigna, com ja vaig dir fa unes setmanes, és que el president de la Generalitat pugui ser un tio que diu “estem lligat de maus i pens” (sic), i que avança en la seva immersió lingüística. Fa uns dies li pregunten en una entrevista: “Es pot ser president de la Generalitat sense ser de la ceba?”. Resposta lapidària: “Què és ser de la ceba?”. Ens en fotíem del mític Clos, però aquest ignorant és molt pitjor, i a sobre té mala llet. A cagar. Com fan amb els equatorians, un avió i cap avall.
Sí, digueu-me racista o xenòfob o com es digui, però al final se t’omplen els collons. I això que faig tant proselitisme com puc de l’abstenció. No val la pena anar a votar perquè se t' acabin pixant a la boca, i aquest mico acabi de president. Aquest cop hem estat més de dos milions d’incompresos que no hem passat per les urnes i, a la vista de l’èxit, podem sentir-nos orgullosos de no haver participat en aquesta farsa tot i la persecució social de què som víctimes. Si d’alguna cosa ens hem de sentir culpables és d’haver deixat entrar al Parlament els pseudointel·lectuals, feixistes, fills de puta i nudistes que canvien de llengua cada tres paraules. Aquests també els haurien de pujar a l’avió, però si els cremen al mig de la plaça Sant Jaume tindria un efecte més catàrtic i relaxant. En tot cas, si tan poc els agradem nosaltres i la nostra llengua, sempre són a temps d’agafar ells mateixos l’avió abans que prenguem mesures més desagradables.
En resum: no entenc què espera la gent a oblidar-se de la gran festa de la democràcia i entrar a sac al Palau de la Generalitat per desallotjar tots aquests vividors. I no només Montilla; tots: els top manta de CiU, els botiflers d’ERC, els menja-flors d’IC-V, etc...
N’hi ha per tots. Començaré per Xoan Saura. Ens queixem que Montilla no parla bé la nostra llengua, però és que aquest inútil és d’aquí i tampoc. No sap pronunciar correctament el seu nom perquè fa sonar la j com si fos una x, però és que tampoc sap pronunciar la tan nostrada s sonora, de manera que naturalment no sap dir entesa sinó que parla d’entessa quan es refereix a aquest eufemisme que s’han inventat per no parlar del tripartit. Com a mínim se li ha de reconèixer que sota l’aparença d’idiota rematat, el tio ha anat de cara, va apostar pel tripartit, va pujar a les urnes i ara controla els apartats del govern que (diuen) més preocupen la ciutadania: habitatge, seguretat i immigració. Especialment destacable va ser l’original eslògan ‘Folla’t a la dreta’. Llàstima que siguin tan ineptes que els sobrés la a.
Ara, en Monti. Avui m’he recreat amb el seu discurs i ha dit coses com gauding (per gaudint), respetuós, tejit (per teixit), trebajarem (per treballarem) i espèrit (per esperit). Aquest sí que sap fer la j però quan toca una ll o una x. Aquest tio es passejarà pel món com a president de la Generalitat. I en Maragall al Senegal, ballant amb els negres i partint-se la caixa.
I acabo amb Carod. “Hem constatat que no hi havia cap partit amb un horitzó nacionalista”. Clar que sí, doncs ens ajuntem amb els espanyols, i canviem la independència per la cohessió nacional. També m’he fixat en les últimes hores que la seva dificultat per pronunciar les erres coincideix amb la que tenen dos grans prohoms del catalanisme com Federico Jiménez Losantos o el fill de la grandíssima puta de l’Arcadi Espada.
Aquest personatge es va presentar ahir a un debat del Canal 33 parlant tota la estona en espanyol com a mesura de provocació. D'entrada es podria canviar el nom per Arcadio, que ja fa temps que hi ha llibertat. I, si anés a un debat a la BBC, també parlaria en espanyol, o optaria per l’anglès, en el cas que en sàpiga. Estic segur que el sap i el domina, tan culte i intel·lectual com és. Quin ignorant.
Ah, una última coseta: heu vist la Senyera a l’acte institucional d’aquest matí? Doncs hi era. En un raconet, però hi era. Quina metàfora tan bona del que ens espera.
MÉS BACARDI
Què gran és la solidaritat laportiana! Visca la UNICEF i visca anar tots a l’enterrament del pare de Puyol. Bé, tots menys els jugadors que es van quedar a Barcelona, com Eto’o i Xavi, que devien tenir coses més importants a fer. O no. Però hi era tota la plana major. En canvi, a l’enterrament del pobre Sergi, només hi va anar Eto’o. Què passa? Que com es va suïcidar l’hem de deixar de banda, o què? Va venir tota la plantilla del Mònaco, mentre els nostres s'entrenaven o potser descansaven al gimnàs. No és excusa ni tan sols el robatori a què ens va sotmetre Gerard durant 5 anys.
AFTER HOUR
Han hagut de passar 5 anys, però Charly tenia raó. Us recordeu de Liberopoulos, aquell intimidador migcampista grec que Coco va perseguir en marcatge individual durant tot un Panathinaikós-Barça? Sí? Doncs continua en actiu, ara a l’AEK de Serra Ferrer, que va prendre bona nota. L’altre dia, el crack grec va marcar un golàs en Champions i va donar la victòria al seu equip. Que torni el visionari!
Tots en pilotes o surrealisme pur. Quin país! No és perquè sigui andalús, que em fot ràbia, ni perquè sigui un tio que té les mateixes carreres que jo, que em sembla una vergonya. El que m’indigna, com ja vaig dir fa unes setmanes, és que el president de la Generalitat pugui ser un tio que diu “estem lligat de maus i pens” (sic), i que avança en la seva immersió lingüística. Fa uns dies li pregunten en una entrevista: “Es pot ser president de la Generalitat sense ser de la ceba?”. Resposta lapidària: “Què és ser de la ceba?”. Ens en fotíem del mític Clos, però aquest ignorant és molt pitjor, i a sobre té mala llet. A cagar. Com fan amb els equatorians, un avió i cap avall.
Sí, digueu-me racista o xenòfob o com es digui, però al final se t’omplen els collons. I això que faig tant proselitisme com puc de l’abstenció. No val la pena anar a votar perquè se t' acabin pixant a la boca, i aquest mico acabi de president. Aquest cop hem estat més de dos milions d’incompresos que no hem passat per les urnes i, a la vista de l’èxit, podem sentir-nos orgullosos de no haver participat en aquesta farsa tot i la persecució social de què som víctimes. Si d’alguna cosa ens hem de sentir culpables és d’haver deixat entrar al Parlament els pseudointel·lectuals, feixistes, fills de puta i nudistes que canvien de llengua cada tres paraules. Aquests també els haurien de pujar a l’avió, però si els cremen al mig de la plaça Sant Jaume tindria un efecte més catàrtic i relaxant. En tot cas, si tan poc els agradem nosaltres i la nostra llengua, sempre són a temps d’agafar ells mateixos l’avió abans que prenguem mesures més desagradables.
En resum: no entenc què espera la gent a oblidar-se de la gran festa de la democràcia i entrar a sac al Palau de la Generalitat per desallotjar tots aquests vividors. I no només Montilla; tots: els top manta de CiU, els botiflers d’ERC, els menja-flors d’IC-V, etc...
N’hi ha per tots. Començaré per Xoan Saura. Ens queixem que Montilla no parla bé la nostra llengua, però és que aquest inútil és d’aquí i tampoc. No sap pronunciar correctament el seu nom perquè fa sonar la j com si fos una x, però és que tampoc sap pronunciar la tan nostrada s sonora, de manera que naturalment no sap dir entesa sinó que parla d’entessa quan es refereix a aquest eufemisme que s’han inventat per no parlar del tripartit. Com a mínim se li ha de reconèixer que sota l’aparença d’idiota rematat, el tio ha anat de cara, va apostar pel tripartit, va pujar a les urnes i ara controla els apartats del govern que (diuen) més preocupen la ciutadania: habitatge, seguretat i immigració. Especialment destacable va ser l’original eslògan ‘Folla’t a la dreta’. Llàstima que siguin tan ineptes que els sobrés la a.
Ara, en Monti. Avui m’he recreat amb el seu discurs i ha dit coses com gauding (per gaudint), respetuós, tejit (per teixit), trebajarem (per treballarem) i espèrit (per esperit). Aquest sí que sap fer la j però quan toca una ll o una x. Aquest tio es passejarà pel món com a president de la Generalitat. I en Maragall al Senegal, ballant amb els negres i partint-se la caixa.
I acabo amb Carod. “Hem constatat que no hi havia cap partit amb un horitzó nacionalista”. Clar que sí, doncs ens ajuntem amb els espanyols, i canviem la independència per la cohessió nacional. També m’he fixat en les últimes hores que la seva dificultat per pronunciar les erres coincideix amb la que tenen dos grans prohoms del catalanisme com Federico Jiménez Losantos o el fill de la grandíssima puta de l’Arcadi Espada.
Aquest personatge es va presentar ahir a un debat del Canal 33 parlant tota la estona en espanyol com a mesura de provocació. D'entrada es podria canviar el nom per Arcadio, que ja fa temps que hi ha llibertat. I, si anés a un debat a la BBC, també parlaria en espanyol, o optaria per l’anglès, en el cas que en sàpiga. Estic segur que el sap i el domina, tan culte i intel·lectual com és. Quin ignorant.
Ah, una última coseta: heu vist la Senyera a l’acte institucional d’aquest matí? Doncs hi era. En un raconet, però hi era. Quina metàfora tan bona del que ens espera.
MÉS BACARDI
Què gran és la solidaritat laportiana! Visca la UNICEF i visca anar tots a l’enterrament del pare de Puyol. Bé, tots menys els jugadors que es van quedar a Barcelona, com Eto’o i Xavi, que devien tenir coses més importants a fer. O no. Però hi era tota la plana major. En canvi, a l’enterrament del pobre Sergi, només hi va anar Eto’o. Què passa? Que com es va suïcidar l’hem de deixar de banda, o què? Va venir tota la plantilla del Mònaco, mentre els nostres s'entrenaven o potser descansaven al gimnàs. No és excusa ni tan sols el robatori a què ens va sotmetre Gerard durant 5 anys.
AFTER HOUR
Han hagut de passar 5 anys, però Charly tenia raó. Us recordeu de Liberopoulos, aquell intimidador migcampista grec que Coco va perseguir en marcatge individual durant tot un Panathinaikós-Barça? Sí? Doncs continua en actiu, ara a l’AEK de Serra Ferrer, que va prendre bona nota. L’altre dia, el crack grec va marcar un golàs en Champions i va donar la victòria al seu equip. Que torni el visionari!
LA FOTO DE LA FAMILIA DE ASSIS MOREIRA Pel futur alcalde de Laxe
Abans d'entrar en el tema que m'ha inspirat, volia fer un parell de reflexions sobre l'existència d'aquest blog. En primer lloc, un palet cap a nosaltres mateixos, que el tenim molt abandonat i fa dies que no hi aportem res de nou. Hem de ser tots una mica més estrictes i ocuparnos una mica més del blog, i ho dic per tots, començant per mi mateix. No serveix l'excusa de la bruixa, que no està inspirada, o le del sacarina, que no sap de què escriure, o les desaparicions de la resta de membres. I l'altre reflexió va dirigida al grup de lectors cada dia més gran que tenim, sabem que sou molts, especialment perquè en moltes ocasions truqueu per alguna de les coses que hem escrit. Això és una pàgina per rajar en plan conya de moltes de les coses que ens rodejen i tot i que tots ho fem sota un pseudònims, tots sabeu qui és cadascú de nosaltres. Que ningú s'emprenyi per les coses que hi posem, que això està fet per riure i passar una bona estona. Dit això, si alguna vegada hem ofès a alguna persona considerada amiga, li demano disculpes, com a mínim per la part que em toca.
I dit això, anem a rajar que és al que anàvem. Encara estic impressionat per la portada d'avui del diari Sport, on podiem veure una foto de Ronaldinho a casa seva, rodejat per la majoria de premis individuals que va guanyar la temporada passada, començant per la pilota d'or. Potser molta gent no té memòria o no s'hi fixa en aquestes coses, però aquesta foto ja s'havia publicat abans. I no en aquest diari. El primer que he fet és mirar quin fotògraf signava la imatge i s'han confirmat totes les sospites. Foto: FAMILIA DE ASSIS MOREIRA. Això era el que posava en portada i també al costat de la foto que sortia en pàgines interiors.
Molts de vosaltres potser no ho recordeu, però les fotos són de Claudio Chaves, fotògraf de Mundo Deportivo, que les va fer fa un temps per el diari en el que treballa. Recordo una gran portada i un bon reportatge dels companys de MD, que es van apuntar una bona exclusiva gràcies a aquestes fotos. Curiosament, ara les mateixes fotos són portades del Sport. Està clar qué és el que ha passat. Algú del diari Sport demana fotos a la familia de Ronnie, possiblement a la germana, i aquesta li passa les fotos que Claudio Chaves els hi va regalar per la seva colecció personal.
En aquest cas no es pot parlar del gol del Sport al Mundo, sino d'una acció eticament poc correcta. Tothom al Sport sabia segur quan fan la portada d'on surten aquestes fotos i qui les ha fet. No sé qui les demana ni qui decideix publicarles, però em sembla un gest molt lleig per part del diari. Algú s'imagina a Daisy amb un minidisc treient uns talls d'una entrevista al seu germà a una emissora determinada per passar-li a la competència? Hem de ser una mica més seriosos tots plegats, o acabarem amb la professió amb coses com aquesta, senyors.
Està clar que el Mundo Deportivo no voldrà guerra amb Ronaldinho, però si volgués podria posar una demanda al jugador i una altre al Sport, ja que les fotos se li passen a un jugador per el seu us personal, però mai per ser publicades a un altre mitja de comunicació sense el permís de l'autor.
CIUTAT BADIA
Ciutat Badia va començar com un culebrot en aquesta secció ara fa moltes setmanes i ha tingut molts protagonistes. Com el Cor de la Ciutat, aqui els personatges entren, surten, neixen o els foten fora, i recordo com si fos avui que el protagonista del primer capítol de Ciutat Badia va ser Andrea Balducci. Doncs bé, amics, Balducci ja no forma part de la gran familia de Ciutat Badia. Un mazazo per tots nosaltres, però avui hem confirmat que Balducci ha passat a formar part de l'oficina d'atenció al jugador de les seccions i ha deixat Ciutat Badia. El més sorprenent és que el departament de comunicació segueix endavant sense l'aportació de Balducci.
SWEET HOME PERALADA
Aprofito aquestes linees per denunciar la passivitat nocturna mostrada a la Corunya per la Bruixa, la Coca Coles, la Jefa i especialment pel Bisbe, que em van abandonar la nit de dissabte i em van deixar sol a una plaça inigualable com aquella. Lamentable. I no serveixen excuses com la de la nit abans, perquè la meva borratxera de divendres també va ser històrica. Això no ho esperava de vosaltres. Per cert, del Sacarina no rajo perquè després entra com administrador i censura els meus articles, el que veieu no és el que escric, sino el que ell no retalla. De fet, dubto que veieu mai aquestes linees, faré una còpia per si de cas...
Abans d'entrar en el tema que m'ha inspirat, volia fer un parell de reflexions sobre l'existència d'aquest blog. En primer lloc, un palet cap a nosaltres mateixos, que el tenim molt abandonat i fa dies que no hi aportem res de nou. Hem de ser tots una mica més estrictes i ocuparnos una mica més del blog, i ho dic per tots, començant per mi mateix. No serveix l'excusa de la bruixa, que no està inspirada, o le del sacarina, que no sap de què escriure, o les desaparicions de la resta de membres. I l'altre reflexió va dirigida al grup de lectors cada dia més gran que tenim, sabem que sou molts, especialment perquè en moltes ocasions truqueu per alguna de les coses que hem escrit. Això és una pàgina per rajar en plan conya de moltes de les coses que ens rodejen i tot i que tots ho fem sota un pseudònims, tots sabeu qui és cadascú de nosaltres. Que ningú s'emprenyi per les coses que hi posem, que això està fet per riure i passar una bona estona. Dit això, si alguna vegada hem ofès a alguna persona considerada amiga, li demano disculpes, com a mínim per la part que em toca.
I dit això, anem a rajar que és al que anàvem. Encara estic impressionat per la portada d'avui del diari Sport, on podiem veure una foto de Ronaldinho a casa seva, rodejat per la majoria de premis individuals que va guanyar la temporada passada, començant per la pilota d'or. Potser molta gent no té memòria o no s'hi fixa en aquestes coses, però aquesta foto ja s'havia publicat abans. I no en aquest diari. El primer que he fet és mirar quin fotògraf signava la imatge i s'han confirmat totes les sospites. Foto: FAMILIA DE ASSIS MOREIRA. Això era el que posava en portada i també al costat de la foto que sortia en pàgines interiors.
Molts de vosaltres potser no ho recordeu, però les fotos són de Claudio Chaves, fotògraf de Mundo Deportivo, que les va fer fa un temps per el diari en el que treballa. Recordo una gran portada i un bon reportatge dels companys de MD, que es van apuntar una bona exclusiva gràcies a aquestes fotos. Curiosament, ara les mateixes fotos són portades del Sport. Està clar qué és el que ha passat. Algú del diari Sport demana fotos a la familia de Ronnie, possiblement a la germana, i aquesta li passa les fotos que Claudio Chaves els hi va regalar per la seva colecció personal.
En aquest cas no es pot parlar del gol del Sport al Mundo, sino d'una acció eticament poc correcta. Tothom al Sport sabia segur quan fan la portada d'on surten aquestes fotos i qui les ha fet. No sé qui les demana ni qui decideix publicarles, però em sembla un gest molt lleig per part del diari. Algú s'imagina a Daisy amb un minidisc treient uns talls d'una entrevista al seu germà a una emissora determinada per passar-li a la competència? Hem de ser una mica més seriosos tots plegats, o acabarem amb la professió amb coses com aquesta, senyors.
Està clar que el Mundo Deportivo no voldrà guerra amb Ronaldinho, però si volgués podria posar una demanda al jugador i una altre al Sport, ja que les fotos se li passen a un jugador per el seu us personal, però mai per ser publicades a un altre mitja de comunicació sense el permís de l'autor.
CIUTAT BADIA
Ciutat Badia va començar com un culebrot en aquesta secció ara fa moltes setmanes i ha tingut molts protagonistes. Com el Cor de la Ciutat, aqui els personatges entren, surten, neixen o els foten fora, i recordo com si fos avui que el protagonista del primer capítol de Ciutat Badia va ser Andrea Balducci. Doncs bé, amics, Balducci ja no forma part de la gran familia de Ciutat Badia. Un mazazo per tots nosaltres, però avui hem confirmat que Balducci ha passat a formar part de l'oficina d'atenció al jugador de les seccions i ha deixat Ciutat Badia. El més sorprenent és que el departament de comunicació segueix endavant sense l'aportació de Balducci.
SWEET HOME PERALADA
Aprofito aquestes linees per denunciar la passivitat nocturna mostrada a la Corunya per la Bruixa, la Coca Coles, la Jefa i especialment pel Bisbe, que em van abandonar la nit de dissabte i em van deixar sol a una plaça inigualable com aquella. Lamentable. I no serveixen excuses com la de la nit abans, perquè la meva borratxera de divendres també va ser històrica. Això no ho esperava de vosaltres. Per cert, del Sacarina no rajo perquè després entra com administrador i censura els meus articles, el que veieu no és el que escric, sino el que ell no retalla. De fet, dubto que veieu mai aquestes linees, faré una còpia per si de cas...
dimecres, de novembre 01, 2006
ZONA MIXTA per la bruixa d'or
Perdoneu el silenci que mantinc de fa unes setmanes però el meu cervell està formatejant i no el vull molestar. Quan torni la creativitat, ja us informaré. Una petita incursió simplement per fer constar els jugadors que van atendre els mitjans de comunicació ahir després del Barça-Chelsea: Edmilson, Puyol i Messi. Sí, heu llegit bé, tres.
I a sobre, els mitjans (desconsiderats com som) vam tenir la pocavergonya d'entrevistar-los a tots tres. Ens declaro culpables del fet que estiguessin una mitjana de 30 minuts a la zona mixta. Això no pot tornar a passar.
Perdoneu el silenci que mantinc de fa unes setmanes però el meu cervell està formatejant i no el vull molestar. Quan torni la creativitat, ja us informaré. Una petita incursió simplement per fer constar els jugadors que van atendre els mitjans de comunicació ahir després del Barça-Chelsea: Edmilson, Puyol i Messi. Sí, heu llegit bé, tres.
I a sobre, els mitjans (desconsiderats com som) vam tenir la pocavergonya d'entrevistar-los a tots tres. Ens declaro culpables del fet que estiguessin una mitjana de 30 minuts a la zona mixta. Això no pot tornar a passar.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)