NPI ... pel Sacarina

Torno al rajarxrajar. I la primera rajada és per mi i la resta de companys que han practicat l'absentisme rajador. La meva crisi creativa m'ha afectat més del que esperava però també als amics alcalde, bruixa i bisbe. Sense que serveixi de precedent, un parell de flors per al caRnsalader i l'escorta per mantenir viva la flama d'aquest blog que cada dia llegeix més gent i que, de tant en tant, genera petites baralles en algunes redaccions.

Dit això, pals. Al caRnsalader. Hem fet prou coses junts com per saber que habitualment contrastes les informacions abans de publicar-les. En puc donar fe. Per això intueixo que hi ha hagut algú que ha intentat intoxicar-te i has picat. Un mínim esforç per contrastar rumors i hauries pogut comprovar que ningú simular que algú havia viatjat a Bremen per explicar un partit. Amb una trucada n'hi hauria hagut prou per descobrir que la persona en qüestió estava ubicada al "Box de narració per imatges".

Això si, escoltaré amb atenció els discursos dels que ara rajen en defensa de l'ètica quan narrin els partits de Japó des de les redaccions de Barcelona...

Tallat sense Sucre

La gent que va amb bicicleta per la ciutat són una colla d'indesitjables. Són la nova dictadura. Ara que els cotxes i les motos comencen a ser perseguits, proposo una ràzzia nocturna per eliminar propietaris de bicicletes. Els mateixos que van per les voreres com si fossin Cippollini. El pitjor del cas és que el supermegaconseller Saura no farà res contra aquests especímens lamentables. És que ni tan sols van dopats com qualsevol ciclista decent.

Gintonic de Bombay

Palet als enviats especials a Sofia. Trucada a les dues de la matinada i ni un membre del comando aprofitant la nit búlgara. Hem d'encaixar la derrota i esperar un partit de tornada.