NI COTXES, NI NENS JAPONESOS. Per l'Escorta de la Campiona

Prou, prou!. Cal confeccionar un codi ètic per la premsa. Sé que unir ètica i premsa a vegades fa mal als ulls i sembla utòpic, però no podem perdre el cul per anar a veure com e Eto’o porta un cotxe!. Si qualsevol jugador que fa segles que no surt per la sala de premsa del Camp Nou vol fer un acte lluny de l’estadi, caldria pensar que coi fem. Si es tracta d’un acte en que el paio anuncia que dona 100 ambulàncies, o ajuda no se quina ONG, o que farà una campanya de suport als pigmeus del Camerun estèrils, doncs vinga, endavant. Si es tracta de veure com un paio que es passa la vida presumint de cotxes (demostrant que aquell tòpic que diu que a cotxe més gran, polla més petita, es fals), que hi vagi sa puta mare. Que fem, anant a veure com porta una espècie de cotxe fantàstic, un KIT del segle XXI, de Vilafranca a Tarragona?. És absurd. Si vol fer de David Hasselhoff negre, que vagi de Yaoundé a Nkon, i que ho miri la premsa local. D’Eto’o s’hauria de parlar a la sala de premsa, als actes benèfics, i quan fa gols. Que per lo menys és dels pocs que en fa, de gols...

MIYAGATA. Un altre Prou. Seguir com el nen va a la Sagrada Família, fer-li portades, titulars, i perseguir-lo com si fos Roberto de Assis es de bojos. Estem perdent el rumb. Serem els culpables de que aquest nen, d’aquí 15 anys, sigui drogata i es passegi pel metro de Tokio fotent ma a noies, amb una ampolla de sake dins una bossa de paper, dient que a Barcelona es famós.

TEN CATE. Premi al rajador de la setmana, després de perdre la lliga: «Som uns gilipolles, tots. jo el primer». Que bonic, tanta rajada. Llàstima per Gabri. Però més Gilipolles serà Van Gaal, després de perdre amb el potent Excelsior de Rotterdam. Mirar la darrera jornada de la lliga naranjita va ser com mirar un combat de pressing catch en que torna Hulk Hogan, a veure un còmic retorn de Mike Tyson. Tot de personatges que van ser famosos, i molts d’ells bons, que ara gairebé són còmics: Ten Cate, Koeman, Kluivert, Roger, Van Gaal...quina tela.

NENS. Vist com està el patí, amb Ronaldinho que necessita vacances (en que no folli massa), Eto’o marca però no brilla,i exceptuant les aparicions puntuals de Messi, tot es ensopit..quin problema hi ha en fer jugar als Giovanni i Bojans?. A Anglaterra tots debuten amb 16 anyets i no passa res, mireu a Rooney i Cesc. I aquí, vinga a protegir-los...ahir l’United es jugava la vida i va jugar un tal Eagles que ningú sap qui coi és. Crec que te uns 20 anys, però va jugar. I va marcar.

APUNTS D’EGIPTE.Per L'Escorta de la Campiona

Per començar, quina alegria ser periodista europeu i no africà, doncs així no haig de cobrir informacions de copes d’àfrica. Vist el caos amb que els egipcis van organitzar el partit amb el Barça, puc imaginar com deuen fer la resta. Els punts àlgids de la bogeria egípcia podien ser:

1-Intentar obligar a la premsa entrar a l’estadi sense telefon mòbil.

2-Prohibir durant 2 hores anar a pixar, per por a que passes massa prop del president del país.

3-Fer córrer pel mig del desert a fotògrafs i càmeres de tele per intentar veure els jugadors sota les piràmides.

4-No donar alineacions a ningú, incloses les televisions

5-Tancar les portes de l’estadi tres hores abans de l’inici del matx.

6-Fer un viatge en que gairebé sempre la bruixa va ser la darrera en pujar a l’autocar, doncs deuria tenir massa son de les seves nits al Casino de l’hotel.

7-Posar un guia egipci amb més gust pels micròfons que Puyal, Basté i Alfredo Martinez junts.

8-No deixar entrar un equip de TVE fins el minut 70 de partit, perquè van cometre el pecat d'arribar 2 hores i 45 minuts abans del partit, amb l'acreditació en regla.

Podria seguir, però el viatge ha servit perquè el nostre amic Eto’o ens torni a regalar titulars fantàstics, com aquell en que afirma que per demostrar que es molt amic de Ronaldinho, el portarà a certa ràdio cert dia perquè li faci companyia. Obviament, la ràdio esta contenta, tot i que saben que el Gaucho a aquelles hores de ben segur serà l Bikini. Gràcies Eto’o, per alegrar la nostra existència. No perdre'm detall del teu fantàstic acte de portar un cotxe de Tarragona a Vilafranca, retornant a aquesta terra de rajades.

Ronaldinho de la seva part, no s’escapa fent la bicicleta ni dels defenses d’Egipte. I el club presumeix de portar barcelonisme pel món i ajudar a nens de països pobres...fent una escola a El Caire on els alumnes són fills de diplomàtics occidentals, o nens pijos locals que van marxar de l’hotel en un mercedes amb xofer només per a ells. Poca pasta, els nens. Sort del Barça que els soluciona la vida, a aquests nens que són fills de milionaris egipcis. Quin pessebre. L’acte per cert, va destacar per la fredor dels jugadors davant dels nens. Als cabrons, amb la pasta que tenen, no els costava res riure a la puta canalla aquella, fer alguna broma, i no seure com si fossin mòmies, amb el rostre inexpressiu. Exceptuant alguns, com el Ronaldinho, l’Oleguer, l’iniesta i Saviola, els jugadors van donar una imatge vergonyosa. Una trobada de només cinc minuts a l’hotel de cinc estrelles on estàs dormint no hauria de ser mai un acte angoixant, vistes les cares que tenien...

Tot per ara, estic cansant i m’acomiado reconeixent que m’he esborrat del sopar que havíem de fer. Sóc un covard. Tenia pànic a veure el sacarina en directe. Ara que tampoc se’l veur pel blog...

PD: L'honor del Commando va salvar-se amb cubates al casino de l'hotel, i amb una visita a una discoteca a un vaixell sobre el Nil amb unes dones que puc testimoniar que no duien precisament burka o shador...en el seu honor, penjo aquesta foto estupida

EL IMBÉCIL QUE SE HA PASADO TRES PUEBLOS... Pel futur alcalde de Laxe

No patiu al veure la foto de Gabri que no compararé els gols de Messi o Maradona amb el que va marcar el jugador de l'Ajax dimecres a les semifinals de la Copa holandesa. Abans que res vull demanar disculpes a l'escorta, ja que durant unes setmanes vaig ajudarte a aguantar viu el blog, però la semana santa em va trencar el ritme i després he estat molt enfeinat amb el dia a dia al Camp Nou i amb el naixement d' ONA FM. Tornaré a aprofitar que aquest blog té un important seguiment per part de gent interessada en el periodisme i en els esports per informar de la refundació d' Ona Catalana com a Ona FM, una emisora que emetrà a partir de dilluns al 103.5 a Barcelona i on s'escoltarà a partir d'ara La Graderia, que deixa Ràdio Barcelona. Feta la publicitat i demanades les disculpes a l'escorta (la resta no ho mereixeu, n'hi ha més d'un que no escriu fa mesos...), podem començar a rajar.

He posat una foto de Gabri perquè l'ex jugador del Barça ha estat noticia aquesta setmana per unes suposades declaracions a Voetball International on parlava de política, de la independència de Catalunya i de Luis Aragonés, entre altres coses. La majoria de mitjans han actuat de forma seriosa i abans de matar al futbolista, s'han posat en contacte amb ell o amb gent propera, per saber si havia fet aquestes declaracions. Després de conèixer la seva versió, molts van optar per no dir res o altres per entrevistar-lo i que deixés clar que era tot una invenció del periodista holandés. Peró sempre hi ha algú que es creu més llest que la resta i a Onda Cero al migdia, a Punto Radio a la nit o al diari ABC van atacar Gabri sense pensar que potser ell no havia dit res d'aixó. Suposo que el dia que a la facultat els hi van explicar que les informacions s'han de contrastar tenien grip... Però el cas més greu és el del diari Marca. En dues pàgines diferents de la seva edició d'ahir hi havia pals per Gabri, al que li dedicaven tres peçes d'informació. Una en la que recollien les suposades paraules de l'ex blaugrana i que no anava firmada per ningú, s'agraeix aquesta valentia, titulada "Gabri se pasa tres pueblos". Al costat un article de Miguel Ángel Lara recordant-li a Gabri que quan jugava amb la selecció espanyola no tenia collons de dir aquestes coses i en un altre article d'opinió Roberto Palomar deia directament que en cada generació "nace un futbolista imbécil". Estimat Palomar i estimat Lara, aqui els únics que s'han passat tres pobles sou vosaltres, però no passa res, en cada generació hi ha periodistes imbècils.

Menció especial també per La Gaceta de los Negocios i per un tal Fernando Heller, que era el lince que firmava la noticia desde Bruselas. La Gaceta va ser el primer mitjà espanyol que es va fer ressó de l'entrevista de Voetball i a la seva traducció ja hi ha van afegir coses que no surten a Voetball, després alguns mitjans es van refiar d'ells i ho van copiar. Què collons fa un diari econòmic parlant de Gabri?

CIUTAT BADIA

Samuel Etoo no passa per la sala de premsa des del 15 de gener i Ronaldinho des del dia 26 del mateix mes. Està clar que en aquests dos casos la culpa és del jugador, però amb la complicitat dels nostres amics de Ciutat Badia, els mateixos que la vispera de divendres sant, un dels tres dies a l'any que no hi ha premsa, van fer sortir Deco i Puyol, el jugador que millor parla i el capità. Una curiosa coincidència...

SWEET HOME PERALADA

La bona noticia és que torna el Godó, les hostesses, les festes... La setmana que ve farem un especial rajarxrajar des del village del Godó, on el 95 per cent de la gent que hi passeja mereix una bona rajada. I un dia més reclamo el retorn de la majoria de membres d'aquest blog, on sou? No teniu res a dir?

EL BOIG PERILLÓS pel cansalader de Gràcia

Si se'n vol anar a gravar un anunci a Milà mentre els altres s'entrenen, collonut. Si s'esborra com un cagat d'un partit que era mitja Lliga, me la pela. Fins i tot li hem perdonat que qualifiqués de mala persona el tio amb menys malícia que ha passat per la banqueta del Barça. Perquè Eto'o (més conegut per NIB, en terminologia Manel Comas) és així i és superimportant. Però es pot ser tan imbècil per aprofitar un programa d'humor per tornar a rajar de tot i de tothom, amb l'agreujant que en aquest cas se suposa que ho fa en broma? Atenció a les perles: "Si hi ha futbolistes que s’acomoden, per mi es podrien dedicar a una altra cosa" i "els barrets i els túnels no serveixen per a res; el que compta són els gols". Fins aquí, dos hostietes més a Ronaldinho, que afortunadament a aquella hora devia està follant o privant. O les dues coses a la vegada. Més: "Quan em ve de gust comprar-me un cotxe, me'l compro. Però no cada dia, eh. Ara m'ho puc permetre i em serveix per desfogar-me quan em posen a parir". Aquesta per la premsa, suposo. I encara: "Quan em disparen amb bala, em defenso amb bombes” o “Míster, estás más p'allí que p'aquí", dirigint-se a l'imitador de Rijkaard, al qual al final del programa no va voler donar la mà. Estel•lar. Si no vinguéssim d'on venim, faria una gràcia que t'hi cagues, però tal com està el pati només hi ha dues opcions: o és un subnormal o és un boig perillós amb inclinacions piromano-suïcides. O no Jan? Potser traspassarem tots els altres ganduls per posar-nos en mans d'aquest sonat. Si és així, proposo que també se'n vagi Rijkaard i que vingui Stoitchkov, que segurament quedarà lliure un cop acabi d'enterrar el Celta. Ben mirat, Franky també venia de baixar a Segona l'Sparta de Rotterdam i no ha anat tan malament. Per completar el club de la calma, Davids al mig del camp i Mourinho a la secretaria tècnica serien els idonis. LES LLIGUES DE VAN GAAL No recordo unes Lligues tan deslluïdes i que em fessin tan poca il•lusió com les dues que vam guanyar amb Van Gaal. Una plantilla de collons (Figo, Rivaldo, Kluivert, Luis Enrique, Guardiola...), molta llibreta, però un futbol de merda enmig d’un ambient de preguerra que feia fàstic. I sí, vam guanyar dues lligues, però em van fer la mateixa il•lusió que un iogurt caducat: saps que és a la nevera, que arribat el cas te’l podries menjar, però... Doncs és el mateix que em passa ara: fins i tot en el cas que acabem guanyant la Lliga, em faria il•lusió zero. La poca gràcia que em faria és perquè no em puc imaginar el subnormal del Del Nido amb una Lliga (ja va ser prou dur aguantar-lo amb la UEFA i la Supercopa) i perquè seria inadmissible que aquesta vergonya de Madrid guanyi un títol. Però per l’altra banda, em nego a presenciar que les nostres toies surten de rua després de la temporada de merda que ens han donat: de rídicul en ridícul, fins i tot en els tornejos que semblaven dissenyats perquè els guanyéssim (el puto Mundialet), i ara a sobre es dediquen a donar emoció a una Lliga que hauria d’estar guanyada ja. Em corrou veure com el negre s’esborra, l’altre negre es passeja, el portuguès és incapaç de donar una passada bona en tot el partit i se’n va de farra a Portugal amb permís del club. Fins i tot els joves-futures estrelles caminen pel camp sense més ambició que els seus avis. I després, suma i continua: 2 dies de merescuda festa, l’un ‘lesionat’, l’altre amb febre, l’altre amb problemes personals... Però quan Ronaldinho no té febre o cagalera, si no és que ha de fer un anunci? Quan Eto’o no deixa penjat l’equip per un atac de banyes? Quan Deco no té problemes personals? És inexplicable que un equip que l’any passat va ser una orgia s’hagi deixat fins a la ràbia. Si no estan acabats, ho sembla. Sent tan bo, no és possible compaginar jugar a futbol amb acabar-se les bodegues i follar-s’ho tot? Perquè entenc que Motta no pugui; però els bons, poden jugar a futbol amb la tita sense necessitat de fer el ridícul ni arrossegar-se per aquests camps de Déu. Veig el Manchester i el Chelsea i penso que no en saben tant de jugar a futbol, però hi van com a lleons. Potser perquè no han guanyat tant com nosaltres últimament, però també pot ser perquè els dos que manen són dos autèntics cabrons. I el nostre cabró? Doncs és un vedellet. Ell preocupat amb el canvi de sistema i, mentrestant, se li pixen a la boca. L’un li va dir mala persona, l’altre s’entrena quan vol i només juga a casa i quan el rajen, mitja tropa li va sortir de festa la nit abans d’una final, dos cracks forcen targetes abans de Nadal per allargar les vacances... I no passa res. L’any passat es va calçar Ronaldinho i Deco d’una convocatòria abans que s’acabés el setembre, i la cosa va anar com una seda. Aquest any pinta galacticidi. I si guanyem algo, em quedaré igual. Almenys amb Van Gaal reia a les rodes de premsa.

MÉS BACARDI

La puta mare que va parir tot aquell que està relacionat amb el trànsit. Per una banda, aquesta Setmana Santa ha quedat demostrada l’eficàcia del carnet per punts. Ah, clar. No es pot dir que és un fracàs perquè això tarda un temps a donar rendiment. I una merda! Quan feia dues setmanes que ens extirpaven punts, polítics i capos de la DGT es van afanyar a destacar el descens de la mortalitat. Però clar, ara que fa gairebé un any, és prematur mirar xifres. Mentrestant, els putos Guàrdies Urbans continuen fonent-nos amb les multes més absurdes. Per exemple, girs prohibits a les 2 de la matinada sense cap altre cotxe al carrer. Fixeu-vos que un urbà difícilment us multarà per una infracció que comporti perdre punts. Si portes el casc descordat, són 3 punts. Sí, no li fas mal a ningú, però són 3 punts. En canvi, un gir prohibit no et treu punts, encara que puguis embestir 3 mares i els seus respectius cotxets. La diferència? Les multes que comporten punts les cobre Trànsit, no l’Ajuntament. Recaptadors de merda.

I ENCARA MÉS BACARDI

No n'aprenem. Telemadrid fa un reportatge sobre el que seria l'Arcàdia catalana, i nosaltres ens enfadem, els intentem desacreditar i ens plantegem demandar-los. No ho veieu que ens estan mostrant el camí? Hem de convertir en marginats els que no volen parlar català, multar-los, treure'ls punts, alliberar-los en definitiva. Alliberar-los com els iranians alliberen els soldats anglesos, com els argentins alliberaven els rebels al mar vestits amb blocs de ciment, alliberar-los com ETA va alliberar Miguel Angel Blanco, alliberar-los com els espanyols alliberen equatorians al seu país en vols xàrter. Una vegada més, la mare pàtria ens mostra el camí. No podem permetre que aquesta gent sigui tan infeliç al nostre territori, sobretot ara que el nou Estatut reconeix el dret a la felicitat. I un cop tots alliberats, cocodrils a l'Ebre i canons a la Franja. PD: Anècdota estelar dels veïns. Roda de premsa de Luis Aragonés prèvia a l’Espanya-Dinamarca a la seu de la Federació Espanyola a Madrid. La sala habilitada està presidida per les 19 banderes de les comunitats o ciutats autònomes, però no hi és l’estanquera. I arriba un periodista d’El Mundo (d’aquests que van als partits amb la roja posada i que miren al cel quan sona l’himne sense lletra) i munta un pollastre de grans proporcions. “¿Pero dónde está la bandera de España? ¿Esto es España o qué coño es?”, es lamentava amb raó. Va fer venir el portaveu i el secretari de la Federació, i perquè no hi era Villar. No li van fer ni puto cas, però el tio es va desfogar obrint la crònica de la roda de premsa del dia següent amb la seva denúncia. Ah, i PD2: Oi que la famosa pancarta “Catalonia is not Spain” l’han retirada alguna vegada del Camp Nou? Doncs a l’Espanya-Dinamarca hi havia una estanquera amb un dibuix d’un toro cornejant i dessagnant un burro català. Naturalment va resistir els 90 minuts penjada al Cuernabéu. Visca la tolerancia.

L’ALMAX

No sé per què us queixeu de Ciutat Badia. Peró si us fan la feina. El dia de l’estrena del nou format de web, entrevista a Laporta, entrevista a Valdés i reacció immediata de Txiki a la rajada de Saviola. Què més voleu? No cal ni que aixequeu telèfons. I perquè ni tan sols us hagueu de molestar a pensar preguntes, Eto’o va al programa poliesportiu de Buenafuente i raja. És que us queixeu de vici, cony.

AFTER HOUR

En la meva absència, he estat informat que ja no tenim un únic aspirant a alcalde sinó dos. Que sàpigues que denigro els polítics fins i tot més que els putos Urbans, però per tu aniria a votar, tot i que intentis difamar-me amb enquestes innecessàries. En efecte no sé escriure, sóc un calçasses, estic permanentment mirant partits de la Lliga HONGARESA (collons!), però no crec que em trobis de copes. L’altre aspirant a alcalde faria bé d’aplicar el dret d’admissió; el seu distingit local corre perill de convertir-se en un antre.

SETMANA SANTA DE PASSIÓ. Per L’Escorta de la Campiona.

Setmana santa, temps de pregar i de reflexionar sobre els pecats comesos. Espero que aquest sigui el motiu pel qual durant aquests dies el blog està més mort del costum -ja és dir-, i ni tant sols l’alcalde ha donat senyals de vida. Suposo que deu ser portant una creu en alguna processó, per Laxe.Per sort, els nostres gladiadors no fan vacances, ni Ciutat Badia. El descontrol d’aquesta gent és força evident. Aquesta setmana n’hem tingut una nova mostra. Ronaldinho s’escaqueja de l’entrenament al Mini, però per la tarda apareix per Lloret i parla. De nou, els cracks parlen el que volen fora de l’estadi, peró no passen ni per recomanació del metge per le sala de premsa de Ciutat Badia. Eto’o de la seva part, també parla fora de l’estadi, on tampoc se’l recorda parlar, just abans de ser víctima d’aquesta baixa que tanta pudor fa. Quines dues baixes. El brasiler ni saluda a tota la mainada congregada al miniestadi, i Eto’o, que mataria per jugar 5 minuts amb la cama trencada, es baixa quan ningú s’ho imagina, just abans de retornar a aquell estadi on tants amics te.

Quan tornaran els cracks a la sala de premsa?. Els tindrem un cop cada mig any?. O només tindrem accés als cracks quan ells siguin fora del món de cristall de Can Barça, o a través de la web del club?

ANGLESOS. Canvi de registre. Anglesos. Quina escòria. Fa dies ja vaig ser a l’Andorra-Anglaterra per presenciar com xiulaven l’himne andorrà (no recordo cap guerra amb els andorrans, un dels pocs països que no han envaït, pel que no entenc d’on venia l’odi), com ocupaven zones que no els pertocava, com es barallaven amb els guardes de seguretat, etc etc...I ara, es fan la víctima pels fets de Roma i de Sevilla, amb els seguidors de l’United i els Spurs. Realment has de tenir una ment podrida perquè després de dècades en que els teus seguidors la munten allà on van, pensar que els dolents són sempre els altres. No nego que la policia italiana i apañola no és exemplar, i que solen excedir-se, però lo dels anglesos es de malalts. Eurocopes, mundials, competicions europees...només cal recordar aquells seguidors del Leeds que fa anys, al mig d’Istambul, van menysprear una bandera turca (s’hi van pixar), i després es van sorprendre perquè fossin linxats (dos van morir apunyalats). Viuen a un món a part. Ja seria hora que s’adonin que veure futbol a Anglaterra es fantàstic perquè han pres mesures. Però que veure futbol amb anglesos a fora és fastigós, perquè no es prenen les mateixes mesures.

QUIEN SABE ANDE?. Parlant de mesures, per cert. No seria una mala idea que algú altre li doni vida al blog. La bruixa, el cansalader, el sacarina i el bisbe han desaparegut. Estic per trucar a Lobato perque els trobi. En homenatge al bisbe, indignat perque penjo enllaços de Youtube...un altre enllaç:

http://www.youtube.com/watch?v=5o3o8AvLc9o&mode=related&search=

ESTOYANOFF, Per l'Escorta de la Campiona.

En Primer lloc, mostrar la meva indignació cap al Cansalader, qui comenta que en cas de que torni Ascaso, també torna ell tornarà al blog doncs pujarà el nivell. Potser caldria recordar-te que hauries de ser tu qui pujes el nivell de rajamenta, i no els altres, donades les teves condicions naturals per l'art del rajar. Fes de Ronaldinho i tira't l'equip a les esquenes, i no esperis que siguem Mottas com jo els qui tirem del carro.

Jo de fet, tant conscient de les meves limitacions, cediré la paraula a un producte d'aquest petit pais de perturbats, un lloc genial: L'Uruguai. Ara que sona Diogo, l'home que dona plantofades com si fos un nen al pati de l'escola, apareix Estoyanoff, i mostra que els jugadors també podem rajar x rajar si volen. Homes així ens ajuden a poder fer noticies sense rumors de fitxatges estupids...Dale, Fabián, Dale...

ESTOYANOFF: "ETO'O ESTÁ RODEADO DE GENTE CON MÁS CALIDAD QUE ÉL COMO RONALDINHO O DECO"

El uruguayo Fabián Estoyanoff, centrocampista del Deportivo de La Coruña, criticó al delantero camerunés del Barcelona, Samuel Eto'o, que le propinó un manotazo el pasado sábado en el encuentro que enfrentó a gallegos y catalanes. "Eto'o me parece medio arrogante dentro del campo, pero son maneras de su juego", afirmó el internacional charrúa, que recurrió al tópico de que "son cosas que se quedan dentro del campo y que después se pasan", aunque siguió reprochando al camerunés. Estoyanoff señaló que el futbolista del Barcelona está rodeado en su equipo por jugadores que tienen mayor calidad que la suya, aunque matizó que le gustaría contar con un jugador como Eto'o entre sus compañeros. "Está rodeado de gente que tiene muchísima más calidad que él, como Ronaldinho o Deco, pero es un jugador que hace muchos goles y quisiera tenerle en mi equipo", comentó el jugador uruguayo en su comparecencia.

Quin gran fill de puta, l'Estoyanoff...