PLUMILLES EN PERILL D'EXTINCIÓ Per l'Escolta de la Campiona

En ser un novell, adverteixo del que vindrà. Penso escriuré aixó sense parar, vomitant, d'un tros...doncs ja n'estic tip de parar-me a analitzar cada cosa que escric en nom de la defensa de la puresa de la llengua al diari, així que serà més fàcil trobar una falta d'ortogràfia aquí que trobar un Pakistanés al Raval. Poc importa, de fet. Sóm una professió d'impostors i venedors de fum. Per exemple, els darrers dies els correctors del meu pamflet han decidit que "treure pit" no és correcte. Que en hoquei no existeix un penal stroke, i per sort, han escrit bé "Sol Campbell". Un cop van creure que Sol volia dir "sols" i van traduir-ho en "Nomes Campbell".
Com a únic representant del periodisme escrit, aquell que va inventar la bonica tradició de barrejar periodisme i alcohol ja fa segles, nomès puc fer autocrítica. Davant d'un toston com l'assamblea, una ràdio pot optar per ignorar aquest pal i enviar el redactor que pitjor s'hagi portat, fer-la sencera i recorrer a les bromes per evitar que l'oient (com l'alcalde) es dormi, o conectar de tant en tant. El redactor de diari en canvi, s'ho menja tot lluitant contra l'insomni. Per aixó sempre m'he demanat festa el dia de l'assamblea, amb sort fins ara. No m'he menjat cap ni una, tot i que m'hauria agradat anar a aquelles on cert personatge de camisa blava animava una miqueta la festa despullant les misèries morals del club de la transparència. En canvi, alló d'ahir no va tenir nom. Jo, als socis compromisaris aquests, els donaria una cigaló, un joc de cartes per fer una botifarra i els faria escoltar aquella peça injustament oblidada que es "La Barcelonista", de Guillermina Mota (o era Motta?). Aixó és el Barça, senyors?. Una posada en escena on es practica l'art de la baixada de pantalons (o obertura de boca) quan la pilota entra al geni de torn, al que mataran quan no entri la piloteta dels collons...Obviament, una excepció son els quatre jubilats amb ansies de protagonisme que ho critiquen tot per l'art de criticar, que tindrien un lloc aqui perquè són els nostres predecessors en l'art de la rajada gratuïta.
La conclusió de tot plegat és que els textos sobre les assambles als diaris són més ensopits que l'assamblea en si. Passem del pamfletisme a adormir al lector. Estem morint.

RODOREDA NO M'ESTIMA
Ho confirmo, va ser un "escarceo" nocturn, sense amor.
Dono 10 punts al Cansalader per ajudar a trencar una mica més el mite de la Barcelona tolerant, més oberta que les cames que la Carmen de Mairena -on et trobes de regal 10 gallifantes-. És a dir, que estic d'acord amb ell en que el Papa Ratzi és una mica curt de vista, però n'estic més tip encara de sentir gent defensar en nóm de la tolerància a aquells barbuts amb banderes verdes que obligaria a la Bruixa a portar burka i no li donarien ni l'oportunitat d'apunyalar per l'esquena al Komando. De fet, potser per aixó els amics islamistes ho fan..per evitar que certes bruixes, per evitar estar enemistades entre elles, vagin exercint amb certa gràcia l'art de la traició. Aixó és "6 a traició", i ara que ja sabem qui va fer-ho...m'en adono que la bruixa en sap fer, de bruixa. Quan per aquestes terres anàvem cremant bruixes, sempre passava el mateix: L'associcació de bruixes clandestina posava com a prioritat els seus interessos fent coses estanyes en converses que la gent mortal no entenia. Després, un cop el tribunal inquisitori les acusaven, afirmaven que no ni havia per tant...total, només van tirar un mal d'ull de res...

EL VODKA, MOSKOVSKAYA.
Indignant el que passa últimament amb la llengua. A mi no m'ha fet gràcia que convidin la tonta aquesta a fer el pregó, però no per la llengua que utilitza. Total, els últims pregons ja solien ser en tots els idiomes possibles, més en castellà que en català, i ningú s'havia estripat la camisa (com feia Camaron). Simplemenent m'indigna fomentar la Barcelona "fashion week" de gent "maca" que s'està dos o tres anys a la ciutat, s'enamora de les tendes de moda, i marxa a la següent ciutat de moda, en aquest cas, Nova York. A la foguera tots, sense excepció. Aixó per lo menys, ha generat debat, i ja se sap que el debat ens acaba posant el plat a taula quan hi ha crisi creativa en el periodisme modern.
Ara, ningú critica tant que donin la Creu de Sant Jordi a aquell que viu del passat i encara no ha sap ni dir "Carn d'olla". Trist. Una cosa es respectar el que va fer en cert càrrec, l'altres es passar-li per alt tot. Ja ho deia Axl Rose, abans de tirar-se a les drogues i guanyar més massa corporal que tot el Komando junt: "Kill your idols".
Un darrer apunt sobre la llengua...estic d'acord amb les opinions escrites en anteriors posts sobre el tema Eto'o. Però d'aquí a escriure "el adalid" de l'igualtat dels pobles, com cert diari on es sap felar amb estil els 30 centímetres de botifarra de Nkon...
Definitivament, la premsa escrita està en perill d'extinció.

CIUTAT BADIA
Entre setmana es fa fer l'entranyable foto oficial del primer equip. A diferència d'altres anys, no es va permetre l'entrada de cap mitjà de comunicació, ja sigui fotògraf o redactor. L'excusa oficial, que es deia amb la boca petita, era que així s'eviten que fotografs pakistanesos entrin a la sessió per fer una fotodels gladiadors i després fer productes no-oficials dels que es venen per les rambles a guiris de pell rosada, galtes vermelles, butxaca generosa i cervell infim. Ignoro doncs, perquè els "plumillas" dels diaris, o els redactors de les ràdios, no van poder entrar, ni que fos a la graderia, per veure la sessió i poder emplenar les 405 pàgines diaris d'informació del club de la tansparència. Si ja no podem ni veure una innocent sessió de fotografies....Un altre tema és concedir l'entrevista a Rijkaard als 3 diaris esportius catalansel mateix dia que surt Ronaldinhu a dir "Bona tarda a tothom", tenim mil actes, i roda de premsa de Cambra. Passem del res al tot, del tot al res. Ciutat Badia va camí de ser Sin city.