EL PAÍS DELS PATINS. Per l'Escorta de la Campiona
Sempre he pensat que a vegades, dins de l'ambient que vivim entre la premsa a Can Barça, es viu massa una sensació de que estem de tornada de tot. De que vivim enfilats a una atalaia des de la que podem criticar-ho tot, com si tots tinguessim en propietat la veritat absoluta. És a dir, que aixó de crear un blog anomenat rajar per rajar era una idea genial per plasmar el que es viu en el dia a dia, doncs masses cops s'abusa del "rajar per rajar". De forma grauita. És a dir, que si no rajes, no ets "cool".
Però després de llegir els darrers comentaris, i no parlo d'aquest incis freak de Guadalajara del que en sóc un dels culpables, m'he adonat que com ja heu apuntat altres abans, la federació de patinatge ha aconseguit que qualsevol rajada que fem sigui fluixa. Mereixen un munt de pals a les palmes de les mans i dels peus, i recuperar les velles pràctiques de tortures als soldats soviètics que practicaven a l'Afganistan els anys 80...
Ara, aportaré un altre punt de vista. La critica per l'afer "catalunya sudaca" l'han de rebre els senyors dels patins i els polítics, però mai el país. Perquè aquest afer tan ridicul ha provocat més riotes i comentaris entre la premsa que pels carrers de les nostres ciutats. És a dir, que no interessa a gairebé ningú. Potser a nosaltres si -jo el primer-, però entre amics, familiars i borratxos de barra no ha generat interes. La gent de carrer només parla del gol de Ronaldinho contra els alemanys, no de la federació "pirata" de patinatge de Sudamerica. Per exemple, quan es va produir el famos afer de l'estatut, digue-me estupid, vaig anar a aquella manifestació que es va fer i que tothom va considerar un èxit de convocatòria, malgrat l'insuportable presència de l'insuportable Joel Joan. I a l'hora de la veritat, aquella manifestació no va aplegar ni el 20% de les persones que van sortir al carrer per celebrar els èxits del Barça. És a dir, que quan el Barça és tira un pet, el país es tapa el nas, i si els polítics es caguen a sobre en canvi, són pocs els que senten la pudor. L'abstenció de les darreres eleccions en serien un altre exemple.
Per aixó potser molts es permeten criticar-ho tot des de les alçades, a Ciutat Badia. Perquè de fet, treballar amb el Barça és ja potser tant important, o més, que fer política al Parlament, vist alló que fa moure de veritat a Catalunya. Ronaldinho és més famos que Saura (potser és bo) i Rijkaard crea més consens que Montilla. És a dir, que com que aquesta tonteria de l'hoquei és absurda i s'ha fet malament -aquesta federació ni tant sols ens assegura anar al mundial-, no crec que s'en parli molt d'aqui un temps, de tot aixó. La majoria de la gent no recorda Macau, però si recorda el gol de Ronaldinho al Sevilla. És o no és així?. Tota aquesta colla d'impresentables han aconseguit que a la gent del carrer els faci tant fàstic el que passa als despatxos, que els polítics poden saltar de ridicul en ridicul sense que afecti a la "plebe". "Pan y circo", ja ho deien aquells romans de les pelis guarres de Tinto Brass. el problema és que d'aqui poc tindrem circ amb el de Porto Alegre, però "pa" no massa... que car que està tot, collons!.

MOSKOVSKAYA. Així que d'aqui ben poc, ja estarem tots pendents del mundialet del Japó dels dallonses. Perquè és el que la gent vol veure. I jo em pregunto, perquè el Barça no ha demanat suspendre el partit amb la Real per prerarar bé la cita mundialista?. Potser té la sort de que la resta d'equips ja han acabat les seves lligues i non estan al 100%, però haver aterrat al Japó el dia 5 o 6, com la resta d'equips, hauria permes preparar la cita amb més calma. Si l'America, que acaba de jugar les semifinals de la lliga mexicana i si te ritme de competició, dona la sorpresa, haurem de recuperar el discurs posterior a la desfeta en la Supercopa de Monaco i començar a rajar amb fonaments. El Barça és absolutament superior, però ara que ja sabem que el Dr.Fuentes no xutava els nostres gladiadors, tinc por de que tant partit i tant viatge els pugui deixar cansats i exposats al ridicul mundialista.
PD: Obivmanent, els nostres mitjans de comunicació són els primers en rebre amb satisfacció la notícia de que el Barça s'esta pocs dies al Japó. Aixó de gratar-se les butxaques..