JE M’APELLE ERNEST pel cansalader de Gràcia

Benach. Ernest Benach. El Molt Honorable President del Parlament de Catalunya. Una de les estrelles invitades del cercle virtuós. Se suposa que aquesta setmana s’ha agafat vacances o excedència ja que ha decidit passar-la sencera al Japó com un aficionat més del Barça, amb la diferència que, en el seu cas, el viatget el sufraguem no només els ciutadans de Catalunya sinó tots els socis del Barça. Per tant, pago per partida doble.

La pregunta és: cal que Benach acompanyi el Barça al Japó? O pitjor: cal que Benach estigui a la Llotja del Camp Nou en gairebé tots els partits del Barça? Jo crec que no, però es veu que la seva presència es feia indispensable al Japó, ja que el Barça (novament en el seu vessant global) ha estat rebut al Parlament japonès. El més gros del cas és que la recepció era tan important que no hi ha anat ni el mateix Laporta, que com sempre arriba tard als llocs.

La part bona d’aquest viatge és que demostra que el president del Parlament és un càrrec inútil més enllà de vigilar la guarderia quan els nostres diputats s’exalten. I la part negativa és que no entenc la necessitat de ser rebuts al Japó, a no ser que la selecció catalana de korfbal estigui interessada a inscriure’s als Jocs asiàtics.

Sé que és una collonada, però aquest tio em fot ràbia. Bàsicament perquè continua comportant-se com un aficionat. Tot i ser un càrrec buit, ell se sent l'estrella fins al punt que va exigir a Maragall anar a la reunió del pacte de Miravet perquè "no pot ser que no hi sigui la segona autoritat del país". També vol ser estrella mediàtica: no ha renunciat al seu article setmanal en un diari esportiu on escriu, per exemple, que l’afició del Barça és la millor del món, però li censura els xiulets als partits de Champions quan es canten per megafonia les recomanacions per abandonar l’estadi als aficionats rivals en la seva llengua. Diu: “He viatjat força i no he vist que passés res semblant en cap altre estadi”. Jo m’atreviria a dir que això s’ha convertit gairebé en un ritual de conya cap al rival en tots els partits de Champions, i que l’estrany és que no passi, sense que ningú se senti greument ofès com el Molt Honorable. El que està clar és que, a part de gras, Benach està sord com una tàpia.

I sempre que hi ha una estrella hi ha d'haver un estrellat. Estrellats en aquest cas. Clàudia Vives-Fierro i Josep Cubells, els dos directius del Barça que assistiran al sorteig de Champions a Nyon. Evidentment no han estat elegits pels seus coneixements futbolístics. La pregunta és: no han anat al Japó perquè la mamella del club no dóna per pagar les vacances de la directiva al complet o perquè són els dos únics que curren.

MÉS BACARDI
Després de tota la setmana sentint plorar amb el puto jet lag, una de dos: o els mexicans són una banda, molt pitjor equip del que se suposava, o Rijkaard i cia. s’estaven posant la bena abans de fer-se la ferida. Gran estratègia dialèctica? Home, potser sí. Però el que no cola és que de cara a la final ara diguin que el favorit és l’Internacional de Portoalegre. Ja que hi hem anat, guanyem-lo, però si aquest torneig fos el Gamper, la Directiva hauria de dimitir.

L’ALMAX
Com que no acostumo a mentir, els fets m’acostumen a donar la raó. La setmana passada la vaig acusar d’apunyalar-me, i alguns (com el Frank de Palmer de Laxe) vau sortir a defensar-la airadament. Però la bruixa ha atacat de nou, apunyalant-me en antena. Només li perdono perquè la pobre haurà de fer un enllaç a Dusseldorf per arribar a Zurich. És evident que l’han castigat.

AFTER HOUR
7 enviats especials al Japó. Mmmm... Crec que entre l’excursió de Benach i això es podrien fer un parell de preguntes parlamentàries ben maques. Entra, sacarina!