ESPES, ESPES...PER L'ESCORTA DE LA CAMPIONA.

Tinc mandra, son, i estic ratllat de tant escriure, així que no espereu res de mi. Bé, tampoc ho heu fet mai. Miro enrera pensant en la setmaneta de merda, i recordo aquell gran acte de presentació del mundialet de clubs del Japó. Quina basura.
I han algunes coses que m'indignen de la premsa de fora. Sobretot, de la mexicana. Una premsa prepotent, que per començar, ja parlar com si l'America de Mexic hagues eliminat els coreans de nom inpronunciable. D'acord que són favorits, pero no pots anar preguntant als jugadors del Barça preguntes del tipus "que jugadores del America teme mas para el partido del Japon?".. Tant de bo els coreans els hi cardin una bona golejada, als espaldas mojadas. Bé, de fet a gairebé ningú importen els mexicans, menys a mi, que els tinc mania.
Els brasilers, força bé. I els japonesos i coreans, servils com sempre, submissos. Com si Ronaldinho fos un emperador, abaixant el cap. I la gent de la FIFA, fluixa, com sempre. No se't poden acabar les fotocopies del dosier d'informació. I no en pots presentar un ple d'errades. El caos que es va viure després a la zona mixta ja és diferent. Una selva, en que cadascú, depenent del mitja on sigui, ho veurà d'una forma o d'una altre. Com a membre del gremi de la premsa escrita, reconec que sento desesperació quan els jugadors arriben cremats a la nostra zona. Amb aixó no acuso a ningú, però els últims sempre rebran més. En un dia de partit és lògic que en primer lloc hi siguien les ràdios, pel tema del directe. Però en una zona mixta com la de dijous, realment fa falta?. No es podrien moure de forma rotatoria les posicions?. No se qui és el culpable, però la zona de premsa de Ciutat Badia es fa petita els dies importants, i es nova de trinca.

MOSKOVSKAYA. Uns petits apunts sobre certes coses que s'han dit aquesta setmana:
1. No pots atacar que Cannavaro s'emporti la pilota d'or parlant del que ha fet amb el Madrid, com molts han fet. De fet, s'ha parlat més del que ha fet amb el Madrid, que del que va fer amb la Juve. Independentment de si s'està a favor o en contra, cal tenir clar que el premi li donen per la temporada passada, no per aquesta.
2.Que algú contracti un psicoleg a Eto'o. Qui feia poc deia que mai s'hauria de donar el premi a un defensa, de sobte diu que Cannavaro s'ho mereix i li sembla bé.
3.Visca la democràcia. Per fi a la ràdio del Cansalader es van sentir frases com "els que volem que perdi el Barça volem una victòria del Werder" o "vull un Espanyol-Barça a la UEFA". Aixó és una tertúlia animada. Una mica de merder, cony.
4.Tema Larsson. Una cosa és pensar que el suec és hipocrita, i l'altre, convertir-lo en el judes més gran des de el "Judes" original, Figo i Maurice Mo Johnston. Quan pamfletisme..
5.S'acosta el mundialet dels japonesos. Senyors del gremi radiofonic, oi que pot ser sucos veure com es cobrirà la cita?.
6.Cas Piterman. No ho venem com un cas d'anticatalanisme. Simplement, el sonat aquest és un FILL DE LA GRAN PUTA en el sentit menys negatiu de l'expressió. És a dir, que és un fill de puta i li agrada ser-ho. I com a tal, sap com tocar els ous a la gent. Si Carreras és català, doncs "català de merda". Si s'ha quedat sense pare, doncs es caga en el pare. I si te nens petits, doncs.."que mis hijos se follen a tus hijos". Aquest darrer insult m'ha impresionat profundament.