ESCRIC PER NO FER UN LLEIG... per la bruixa d’or

Prometo mantenir-vos al corrent dels meus avenços en l’entrada al món adult. El tema pinta bé perquè en breu començarà la magnífica aventura de buscar pis (no he trobat el capullo en qüestió però sí una ànima caritativa que em subvenciona perquè mantingui el meu espai vital sense molestar la humanitat). Però aquest capítol el deixarem per més endavant. Avui parlarem dels palmeros, paraula de moda a l’actualitat perica.

Però de palmeros n’hi ha a tot arreu. Entenc per palmeros aquests que es dediquen a convertir en un col•loqui anti-Laporta la roda de premsa de qualsevol pallasso (sense ofendre als pallassos que fan una feina molt respectable) que vulgui formar part del circ blaugrana. El nivell de patetisme de la roda de premsa en qüestió pot ser molt elevat, cas del senyor Oriol Giralt, o un pèl més mesurat, cas d’un ex candidat a president com, per exemple, Josep Maria Minguella (home que, d’altra banda, em fa molta gràcia com a humorista i a més el trobo entranyable).

Avui hem tingut un exemple d’aquestes rodes de premsa on alguns periodistes es posen la bufanda de socis i es dediquen a fer de palmeros. Haig de dir que davant segons quines preguntes/reflexions he sentit vergonya aliena. No es pot anar a una roda de premsa a riure les gràcies i fer la rosca al personatge en qüestió. Senyors, que som periodistes! D’acord que l’objectivitat no existeix, però en la mesura del possible, es tractaria de ser mínimament neutral i estaria bé que a l’hora de fer preguntes evitéssim implicar-nos fins al punt que hem viscut avui. Per cert, des de quan pregunten els fotògrafs?

El més curiós és que després veus com aquests mateixos suposats periodistes es dediquen a abraçar el president com si fossin amics des de la infància. I consti que no sóc dubtosa com a Laportista. És més, en el cas que ens afecta, donaria la raó a Minguella. Sospitosa, si més no, la campanya de publicitat que li estem fent des del club a Betandwin des de fa un any i mig. Pel que fa al fet en si, què voleu que us digui? Si ens posem a filar prim, ens podríem preguntar quins són els mètodes de producció de la multinacional que és omnipresent als uniformes del Barça. Els nens del Pakistan saben millor que ningú què significa Just Do It.

Parlant d’apostes. Minut 90 del València-Barça. Empat a 0. Penal a favor del Barça. Samuel Eto’o agafa la pilota. A quant creieu que es pagaria el gol? Per fer-se ric.


POCIONS I BEURATGES

Matilde, has vist com es diu la web? Sí, rajarxrajar.com, quan s’obri el blog buenrollo.com m’avises, que llavors contribuiré a millorar les relacions humanes d’aquest comando i del món en general. Mentrestant, et recordo que jo aguanto cada dia al cansalader i per algun lloc ha de sortir aquesta ràbia interior.
Bisbe, no farem cap col•lecta perquè et puguis posar internet al teu nou pis, a la teva empresa agrairan veure’t el pèl de tant en quan. Jo vaig tard penjant l’article però, i tu?
Per cert, us tracto de tu perquè el sacarina és un irreverent i passo de rebre les seves crítiques una setmana més.

COP D’ESCOMBRA

Futbolistes! Deu ser difícil tenir 20 anys i assumir que tothom que s’apropa a vosaltres ho fa simplement per interès. En general, amb alguna que altre excepció, no ho porteu gens bé, sou simplement nens malcriats. Confiem que amb paciència madurareu i baixareu al món dels mortals, aquell món on la gent té paraula i vergonya. Penseu que si no gestioneu bé l’èxit igual en uns anys piqueu a la nostra porta i llavors, què passarà llavors? Podeu estar tranquils, perquè nosaltres sí, nosaltres som persones i tornarem les vostres trucades.
En fi, consti que podia haver estat més dura però m’he mossegat la llengua. No sé si sobreviuré, avui acumulo molt verí.