AIXÓ ES UNA RAJADA DE MERDA...PER L'ESCORTA DE LA CAMPIONA

Les forces de l'autodestrucció del barcelonisme ja s'han fet amb el poder, i després de l'atac del Tamudo, es confirma que tindrem un estiu no apte per cardiacs en que molts faran les maletes, i molts altres arribaran.
Ja ho vaig dir un altre cop. Després del desastres, no tinc ganes de rajar. Tothom ho fa, i amb lògica, de fet. Així que després d'unes inmerescudes festes just quan el Barça se la jugava, em sento davant de l'ordinador sense esma...espero que la resta de membres del blog desperti d'una puta vegada per començar a rajar, ara que tenim temes de sobres...

CALDERON. No aconsegueixo odiar aquest home. Quan el vaig veure fent el pena per la gespa de la Romareda, vaig pensar.."pobre home". Bé, pobre no, que els diners li surten pel forat del cul..pero no aconsegueixo sentir aquell odi que podies sentir per Mendoza. Allo era un senyor fill de puta. Senties que aquell paio era insoportable. De la mateixa manera que penso que Sergio Ramos sera tant odiat com Hugo Sanchez o Hierro, no aconsegueixo pensar que Calderon serà com Mendoza. Mendoza, el del "polaco el que no bote", el que va morir cardant, era el tipic xulo dels Madriles que normalment, era xulo, perque podia ser-ho. Aquell Madrid guanyava lliga darrera lliga, amb la puta quinta del Buitre jugant millor. El Barça s'enduia una lliga amb tanta frequencia com Ronaldinho surt en roda de premsa, i semblava gloria. Perque el Madrid manava, tot i que per sort no van guanyar mai la Champions. Era una sensació d'impotència. Ara el Barça sap que ha perdut la lliga ell. No es merit de Calderon. Es cagada culer. Calderon, hores d'ara, segueix sent un paio caricaturesc, com Gaspart amb aquell banyador horroros al Tamesis, banyant-se entre rates mortes i inmundicies de la City. Es Gaspart fent de Boix Noi al Bernabeu, pero amb aquesta cara de ser un intrus en un mon de fills de la gran puta (el món dels directius). Es el paio que vol sortir a la foto, i sempre ho fa com una comparsa (com Maxi Lopez en les celebracions de la Champions). Baixant a la gespa quan no hi han jugadors. Buscant una bona entrada per abraçar-se a Rafa Nadal al Roland Garros (que cony fa invitant-lo a l'autocar del Madrid per celebrar la lliga?). O fent-se la foto amb Cannavaro amb la pilota d'or, quan aquest l'havia ganyat per coses fetes lluny del Madrid....
Es el més trist de tot, perdre la lliga davant un equip mal fet, que ha estat en crisi, que ha tingut com armes la sort, els collons, i els gols de Van Nistelrooy i el joc de Beckham (durant poques setmanes). Ara, qui sap. Potser m'equivoco. Tambe vaig pensar quan el Porto va guanyar la Champions que Mourinho no faria res més...i la vaig cagar de ple...

LAPORTA, TAMUDO & CO. Prou give me five a la llotja. Prou. Si ets a la llotja i sempre et plenes la cara d'esportivitat, et comportes. Que vas caure a l'alçada del Calderon saltarin, dels presidents dels clubs de Sevilla, on manen impresentables mafiosos, pero riuen molt, de l'escopinya Sanchez Llibre patint com un soci més..veure'l inflant-se amb els gols de Messi al costat d'aquell ninot de cera que era Montilla, era grotesc. Ara ha tastat el sabor del fracas. A veure com reacciona. Si ho fa igual que als aeroports, pot dinamitar el Barça en pocs mesos.
D'altre banda, prou rajar de Tamudo. Prou bones intencions estupides. Un derbi es un derbi, i tot barcelonista vol que l'Espanyol llepi, i tot bon perico vol que el Barça se la foti. Tamudo va fer bé la seva feina, i els pericos l'idolatren. I amb raó. Ser perico no és precisament fàcil, doncs no guanyes gairebé mai res, i perds finals europees. Pero Tamudo dins de l'Apañol, ho ha fet bé (sempre he pensat que ha fet bé no marxant. Millor ser el rei dels pericos, que el suplent a Mestalla). Que callin també els pericos que es queixen dels càntics "a segona", i que demanaven al Camp nou que els aplaudissin pel bon paper a Glasgow. Quina gilipollada. Aixó és un derbi, es rivalitat, i si alguna cosa de bó ha tingut tot plegat es que amb els gols de Tamudo, el derbi de Barcelona mica en mica torna a reviure. I aixó no deixa de ser bó. La propera temporada el Camp Nou esperarà als pericos amb el punyal entre les dents. Encara que obviament, la rivalitat es el Mandril. I per aixó fot que es guanyin, a no ser que Maxi Lopez marqui. Dependre del possiblement pitjor davanter de l'història té collons...
Perque saber que el desastre de perdre la lliga voldrà dir que es canviaran moltes coses de la plantilla es bo o dolent?..perque vist com es fitxa...la foca islandesa ha estat un fracas. Avui he vist que al cadet juga el seu fill (un nen ros amb un pentinat tipus Bee-Gees, o com diuen al meu barri, tipus pelo-polla), i fa gols més bonics que ell. I Thura? Si, parla molt bé, bla bla bla...jo reconec que respecto com parla, i a diferència d'Oleguer, porta força bé tenir la fama de futbolista diferent. L'altre a vegades es ralla per segons el que li pregunten. Noi, es la vida. Si vas de compromes, encaixa els cops sempre. Pero Thuram, jugant...bé..la gasolina s'acaba, que es dediqui a crear una ONG "Sarkozy go home". I tothom sap a més, que s'ha fitxat el germà de Zambrotta, doncs aquest no pot pensar massa si recordem com té els pits la seva dona...
I ara es vol fitxar a Henry uns anys tard. Ara. que el pobre es lesiona i ja no és un dels millors jugadors que he vist mai. Quin estiu que ens espera. Txiki se la juga més que ningú altre...

Bé, that's all. Tinc poca esma i no cal que ningú digui que es una rajada de merda. Sé que he fet una rajada de merda, però estic espes i cansat. Pero si no donem la cara al blog, encara que sigui per fer el ridicul (una cosa que porto fent molts anys), el blog es mor. A part de l'alcalde, els demes viuen?????