CRÒNIQUES DES DE L'ESTRANGER pel petit Bisbe arlequinat

Em pensava que seria impossible... Que no podia ser... Però he de reconèixer que existeix. Sí amics, hi ha alguna cosa pitjor que l’Espanyol: l’Atlètic de Madrid.
És el victimisme augmentat a la màxima potència!! És l’exageració màxima del desànim i l’eufòria...
A més, es dóna la circumstància que la majoria de periodistes de Madrid, no són del Madrid, són de l’Atlètic. Quan després, a la llarga, veus com pateixen i vibren amb l’equip de la capital, però vaja...

Cada any comencen la temporada igual: aquest any sí, aquest any hem fet un super equip i lluitarem per la lliga, almenys ens classificarem per la Champions segur.
Després, perden un parell de partits i ja és tot un desastre: s’ha de fer fora l’entrenador, la culpa és del president o del propietari, o dels jugadors, no juguen els que han de jugar, no fan els canvis quan toca, ... I sobretot aquest any: no han fitxat a Riquelme!! És més, han fitxat a Motta!!!! Lògicament, ja està lesionat...
Em recorden molt als pericos, sobretot els aficionats. Tots, en definitiva, una colla de perdedors...

Viure a Madrid té les seves coses, bones i dolentes... Però viure un 12 d’octubre a Madrid, crec que no en té cap, de cosa bona!

Em vaig llevar tard (com gairebé sempre), i vaig sortir a passejar pel bonic i cèntric barri on resideixo. Quina fou la meva sorpresa quan (immers en el descontrol de dies laborables o festius que la nostra feina comporta) i no recordant que estàvem en el dia de la Hispanitat, em començo a creuar amb gent que, intueixo, devia venir d’alguna manifestació i/o celebració carregats amb la seva bandereta espanyola. Alguns amb el pal, d’altres penjada a l’esquena, aquells plegada al coll com una bufanda, i els altres amb una bufanda pròpiament dita. Aixeco els ulls i començo a topar-me amb balcons forrats amb la roja i gualda; arribo a la Puerta del Sol, i veig aquella façana tan famosa cada 31 de desembre gràcies a les Campanades, amb una bandera espanyola a cada balcó, contant, que n’hi ha més d’una trentena!!!

Tot caminant per la Capital em ve al cap aquella famosa cançó de la Trinca, la de la Faixa. Apago l’I-Pod i la començo a cantar en veu alta. Sobretot aquell tros en que diu: la faixa, la faixa està de rebaixa; no se’ls veu gaire optimistes aquells fabricants de faixes, altrament dits: feixistes!

Per acabar una reflexió molt local, però que m’amoïna des de fa dies: Ramon Moya, si us plau, plega i dimiteix del Sabadell.