ELS DILLUNS TINC RESSACA pel cansalader de Gràcia

CORNUTS I BOTIFLERS

Estic indignat i m’agafen ganes d’encadenar-me al balcó de la plaça Sant Jaume per proclamar la independència.

El tracte que van rebre els aficionats del Barça ahir al Sadar (em nego a dir-li Reyno de Navarra) va ser similar al que reben els presos iraquians a les presons dels anglesos i nord-americanes. Entrar amb una pancarta de ‘Catalonia is not Spain’, prohibit; entrar una estelada, prohibit perquè és una bandera anticonstitucional; però no només les requisaven, que ja em sembla prou greu, sinó que alguns d’aquests aficionats van ser retinguts. I per acabar d’emprenyar-me, un noi que va ser ahir a Pamplona m’ha explicat que es va acostar a un Policia Estatal per preguntar-li la situació de la seva localitat, i va ser detingut durant tota la primera part fora de l’estadi, va haver d’aguantar empentes, alguna agressió i detallets com “catalanes, cabrones, volveos a vuestra tierra”, per acabar confiscant-li l’entrada sense permetre-li ni tan sols veure la segona part. I no van tenir gaire millor sort els seus amics, que sí que van poder veure el partit a la graderia, però marcats de prop pels mateixos Policies, que els cridaven l’atenció a poc que s’aixequessin.

Però què volen? Si ens odien tant, per què no ens deixen lliures? De veritat que de vegades entenc els bascos, i penso que és molt millor tàctica fer volar supermercats i Guàrdies Civils que anar de bon rotllo i demanar permís i perdó per tot. Només és un moment, però reconec que de vegades el tinc.

I mentrestant, els nostres polítics botiflers, perdent el temps a Madrid negociant amb els espanyols aquesta merda d’Estatut, que acabarà sent pitjor que el que ja teníem. Un exemple: finalment ha quedat fora de l’articulat de l’Estatut la Llei de les Seleccions Esportives, és a dir, que encara que s’aprovi l’Estatut, oblideu-vos de comptar amb la comprensió dels espanyols en la nostra travessa del desert cap al reconeixement internacional. Ja m’he fet a la idea que mai no veure el meu país competint en un Mundial, però és que ni ho hem lluitat! Ni els de l’hoquei, que fa 3 anys que donen pel sac.

I ara que parlo d’hoquei (futbol de pal): aquest cap de setmana s’ha celebrat la Copa del Rei a Lloret, i òbviament l’ha presidida el fill de puta del president de la Federació Espanyola de Patinatge; aquell que a l’assemblea de la FIRS a Roma va treure el passaport espanyol. S’ha de reconèixer que el tio té collons, perquè visita territori comanx amb la mateixa tranquilitat inexplicable amb què Rajoy ve a brindar amb els cavistes i a recollir les seves firmes feixistes. La llei diu que no els podem pelar, però els de l’hoquei tenen la paella pel mànec (12 dels 16 equips de l’OK Lliga són catalans) i no tenen collons d’escindir-se i fer una Lliga pròpia.

Per cagar-s’hi, vaja. El dia del referèndum viuré una plàcida jornada de platja, si encara no m’han detingut per apologia del terrorisme.

MÉS BACARDI
I ja en van tres. Quan no fa rebotar la pilota a l’esquena de Villa, li regala una pilota increïble al davanter del València. Pensava que tenia una fixació amb aquest jugador en concret, però no: ahir Valdés se’n va menjar una digna de les jugades tontes de l’any, i aquesta amb les mans. No hi ha excusa. Ja van 4 punts i, per més que busqueu, aquesta temporada no n’ha salvat tants. Jo diria que cap, però seré generós. Que si és català i del planter, que si és el Zamora, que si no se’l pot condemnar per una errada... Prou. Si jo em menjo un butlletí, em foten una bronca; si me’n menjo tres, em foten al carrer ipso facto. Jo crec que no cal tenir el millor porter del món, que ell no ho és, ni està entre els 10 millors; però estaria bé tenir un porter que no es foti dins les pilotes que no van a porta. Només una reflexió per als que el defensen tan aferrissadament: seríem tots plegats tant condescendents si fa el mateix el 17 de maig a París? Doncs no em sorprendria, perquè enlloc d’aprendre de les errades, busquem excuses. Com passava a la cançó, Valdés ha trobat la resposta volant al vent.

L’ALMAX
El món del futbol és tan gran que ens permet gaudir d’iniciatives tan còmiques com homenatjar els àrbitres dues jornades seguides, amb passadís i regals de samarretes inclosos. La posada en escena ha estat del tot ridícula, però els resultats superen les previsions més optimistes: aquest cap de setmana, gairebé s’han duplicat el nombre de penals assenyalats i gairebé s’han triplicat les expulsions. Si un dia decideixen homenatjar els que pinten les línies, els camps semblarien una zebra.

AFTER HOUR
Totalment d’acord amb vos, Matilde, Maribel o com et diguis. Ronald Koeman ha de sortir del Camp Nou com a mínim amb una maneta. Simplement és una mala persona, però el pitjor de tot és que és un fals: quan hi ha càmeres al davant, és el gendre que totes les sogres voldrien tenir; però quan s’apaguen... I em fa ràbia perquè ens hem passat un mes criminalitzant Mourinho, i us asseguro que McRonald’s és molt pitjor persona. La diferència és que l’heroi de Wembley és intel·ligent. Això sí que ho té.