ELS DILLUNS TINC RESSACA pel cansalader de Gràcia

OSCAR BLAUGRANA

Com que el Barça va bé, i Laporta fa una setmana que no parla, avui és un dia adient per rajar del cine.

No he vist 'Crash', i per tant no tinc ni idea si és una bona peli o és un bunyol. Però estic content, perquè sí que he vist Brokeback Mountain, la que deien tots els entesos que guanyaria com a millor pel·lícula, i d’aquesta sí que en puc opinar: és un bunyol somnífer.

Vaig anar al cine atret per la curiositat: com deu ser un western rotllo gai? Com se’n sortiran un director xinès i un protagonista australià perpetrant el gènere més americà de tots els gèneres. Però res: al minut 50 estava clapant més que si hagués vist el Màlaga-València en una sala fosca.

Quina cosa més lenta! L'argument és prou original però decep les expectatives, com a mínim les que m'havia creat jo, i surts del cine després de gairebé dues hores i mitja amb la sensació que et podrien haver explicat el mateix en menys de la meitat de temps. I a sobre, l'esceneta final de la camisa, que se puposa que ha de ser lacrimògena, a mi em va deixar més indiferent que un Akasvayu-Etosa.

No vaig de cinèfil, perquè no en tinc ni idea. Em perdo quan els entesos parlen de la gran fotografia d'una peli, o de l'encertadíssima banda sonora, i mai no he entès en què consisteix una gran direcció: dic jo que la cosa consisteix en un bon argument i uns bons actors, no? És com si li donessin un premi a Rijkaard. Només faltaria!

En resum, i tornant al cine: un pal que ha encantat els experts, com ja acostuma a passar. Jo, en canvi, vaig acabar sorprès amb el cowboy moreno, que descobreix l’amor pel seu company guarda-ovelles (això de les ovelles sempre ha donat joc...) i passa de la seva dona, una morena destacable.

Però sobretot, m’alegro de la victoria de ‘Crash’ per Lluís de Val, productor cinematogràfic i investigador privat a estones lliures. De Val ha comprat els drets de la pel·lícula a Espanya, i espero que aquest encert empresarial li reporti temps i diners per continuar destapant casos com la pertinença d’Alejandrito a la Fundació Francisco Franco. Si té una estona, podria investigar a què es dedica ara.

MÉS BACARDI
Em rendeixo. Després de defensar-li l’indefensable, ja no puc més. Mourinho està com una puta cabra. Diumenge arriba a l’aeroport, l’escorten fins a 6 Mossos d’Esquadra que es dediquen a ell en exclusiva i passen de la resta de jugadors, i quan arriba a l’autobús es dedica a burxar amb gestos provocadors els 4 imbècils que l’insultaven i l’escopien des de fora. Això no ho entenc ni com a part de l’estratègia. Els Mossos l’haurien d’haver deixat sol.

L’ALMAX
Aquesta setmana he tingut dues grans alegries: comprovar que us heu tornat tots plegats i alhora fans del timbaler de Memphis (ja en parlarem quan arribin els play off), però sobretot perquè he descobert que la bruixa és el doble més perfecte que l’Arale té entre els 5.500 milions d’éssers humans. Sotmeto aquest doble a la vostra aprovació, però ja tinc el vist-i-plau de la Coca-coles, que afirma haver vist la bruixa tocant caques amb un bastonet.

AFTER HOUR
El sector malversador de cabals públics dins el Comando no para de créixer. Fa uns dies ja vaig denunciar l’ús discutible del telèfon que la Casa Gran posa a disposició del Sacarina, però és que ahir vaig ser entrevistat en directe en una gala dels Oscars que transmetien el bisbe i l’alcalde a través de la ràdio local (i pública!) del municipi més pijo de Catalunya. Des que ha pujat el tripartit, aquest país és Can Pixa.