ELS DILLUNS TINC RESSACA pel cansalader de Gràcia

BENTORNAT, SETE

Ha tornat el mundial de motociclisme i ha tornat l’espectacle. La presència de Dani Pedrosa (davant el qual m’agenollo i em sap greu fer-lo aparèixer en aquest blog rajador) semblava que canviaria el panorama motero i que ens podríem oblidar del perdedor més destacat dels últims anys. Pero no, Sete Gibernau manté la seva dinàmica victoriosa.

El nostre representant pijo al Mundial arribava a aquest nou curs amb una moto nova (el van fer fora d’Honda i va trobar una Ducati), però ja a la presentació de dijous la mirada indissimuladament envejosa de Sete cap al centre d’atenció (Rossi i Pedrosa) el delatava.

Els entrenaments van ser molt bons (segon, molt per davant de Rossi que va acabar 9è) i la cursa havia començat de somni: al primer revolt, Toni Elías es va passar de frenada i es va endur per davant Rossi. Increïble! Rossi fora de cursa al primer revolt! Sete quedava com un dels favorits per guanyar a Jerez, però abans d’acabar la primera volta... crack!: el motor trencat i a prendre pel sac.

És cert que aquest cop, com quan la passada temporada es va quedar sense gasolina en l’última volta d’una cursa que tenia guanyada, la culpa no va ser seva. Però és que tanta mala sort no pot ser normal: tu trenques el motor a la primera volta, i el teu company d’equip, que porta la mateixa moto, guanya amb la gorra.

Perquè tirar-se l’Esther Cañadas hauria de ser motiu de satisfacció i orgull, però triar el moment de liar-se-la quan la tia s’ha fotut tanta silicona a la cara que sembla la nòvia d’Shrek només li pot passar a un tio que no té sort o, com a mínim, no té el do d’estar al lloc correcte en el moment oportú.

En fi, que aquest any el mundial de motos té un al·licient doble: per una banda, Pedrosa pot aconseguir que Rossi no guanyi totes les curses i que fins i tot el mundial tingui una mica d’emoció, però és que a més no hem perdut aquell atractiu de la temporada passada: intentar endevinar de quina manera delirant no acabarà la cursa Sete. Bentornat!

PD: El número 2 a la llista de perdedors és Moyà, que es carrega Nadal i al cap de dos dies fa el ridícul. Aquest, a part de perdedor, no té caràcter.

MÉS BACARDI
Ja és prou lamentable que el Barça rebi 3.200 entrades per anar a un partit, i només 1.200 quedin a disposició dels aficionats. Perquè, naturalment, n’hi ha d’haver 500 reservades per les putes penyes (i això que la majoria no són socis!) i 700 més se les reparteixen els directius i jugadors. Encara recordo quan l’Elefant Blau es cagava en la Directiva de Núñez perquè cada directiu tenia 50 entrades per la final de la Champions que es va jugar al Camp Nou l’any 99. Però al que anava: el Barça és el primer club del món que té 4.400 solicituds per anar a Lisboa, només disposa de les citades 1.200 entrades per als aficionats, aquest cop sí es decideix sortejar-les (poc a poc anem millorant...) però ha d’acabar tornant gairebé 900 localitats. I mentrestant, trucades i e-mails inunden les redaccions dels mitjans de comunicació reclamant que no els havia tocat entrada i volen anar a Lisboa. Es pot ser més inútil?

L’ALMAX
No demanàveu jugadors que parlessin bé? Doncs ara en teniu un que no només parla bé, sinó que a més escriu llibres. Llàstima que compari la rua de celebració de la Lliga de l’any passat amb l’entrada dels tancs a Barcelona l’any 39, i que qualifiqui l’atemptat contra Carrero Blanco de “salt d’altura”. Barrejar esport i política em molesta, però fer broma amb un assassinat és fastigós. Sobretot si ets superprogre. Sovint em pregunto què prefereixo: un idiota o un boig? Apa, Oleguer, a firmar llibres per Sant Jordi, i si arribes a Itaca, ja t’hi pots quedar.

L’AFTER HOUR
Abans que algun imbècil em torni a recordar que Memphis ha guanyat 7 partits seguits i que han triat Gasol novament com a jugador de la setmana a la conferència oest, ja ho dic jo. Ja arribaran els play-off... Però encara que guanyés l’NBA, el bisbe i Klaudio Landa continuen sent la notícia de l’any. Això si l’Espanyol no baixa, clar.