SÁBADO, SABADETE, per Maribel

Després de 15 dies sense fer declaracions, ha arribat l’hora de trencar el meu silenci. Després de consultar-ho amb els meus assessors, he arribat a la conclusió que tots mereixeu explicacions al respecte de “una cosa és amb qui follo i l’altra amb qui vull follar”. Sí! Aquesta frase és meva, i què passa! Em sembla indignat la reacció dels membres d’aquest komando davant d’aquesta afirmació, més pròpia d’una colla de monges reprimides. Resulta que aquí la gent va de progre però després s’escandalitzen per un comentari innocent. Ara faré de Lorena Berdún. Tenir una parella estable, com és el meu cas, no treu que et puguis fixar amb altres persones, per què ningú és de pedra. I és aquí quan entrem en el terreny de les fantasies, que no vol dir ser infidel, al contrari, és un exercici totalment recomanable perquè desperta l’apetit sexual, es pot fer a qualsevol hora del dia i és gratis. En fi, que si cal també us explico com es fa un 69. Per cert, els protagonistes de les meves fantasies prefereixo mantenir-los en secret. Ara bé, sí que us puc dir que sentint-t’ho molt, no es tracta de cap membre del komando.

Un cop aclarit aquest assumpte, anem per feina. Aquesta setmana Sammuel Eto’o l’ha tornat a liar. Ho sento, però, crec que aquest tio és molt gran i els que el critiqueu, no teniu ni puta idea. Al Saragossa no li haurien de tancar el camp durant un any, directament l’haurien de fer desaparèixer. En primer lloc, tots els equips que juguen en camps on el desplaçament es fa en cotxe, és a dir, Saragossa, València, i Espanyol, tots 3, a jugar a regional. Curiosament, són els 3 camps on els culers no som massa ben rebuts, tot el contrari. D’acord, el Bernabeu tampoc es queda curt, però els clàssics és evident que no poden desaparèixer.

A més, si no arriba a ser per l’Eto’o i el seu numeret el Barça no guanya aquell partit. Fins aquell moment, l’equip estava donant pena, el partit estava sent infumable, i gràcies al camerunès els jugadors van despertar, i els Saragossa es va acabar descentrant, fins el punt que Celades es va pensar que era Arconada en el xut d’Edmilson. I no només li hem de donar les gràcies a Eto’o per contribuïr de forma decisiva en la victòria a la Romareda – recordar també l’assistència a Larsson – sinó també per reobrir el debat del racisme als camps de futbol que és el tema que ens ha donat a tots de menjar aquesta setmana morrallera sense futbol i amb partits de seleccions de pel mig. D’acord, Florentino també ha contribuït però tampoc era qüestió d’obrir cada dia amb Madrid, sobre tot quan el teu corresponsal a la capital de l’estat es diu Real Madrid Televisión.

A més, ningú encara li ha reconegut el mèrit de cridar “Madrid cabrón saluda al campeón” el dia de la celebració de la lliga. Els primer que rajen són els que després s’han posat la frase de sintonia del mòbil. Que per cert, aquesta sí que és una bona frase i no la meva.

I què dir de les seves rodes de premsa? No tenen desperdici. D’acord, surt poc, però quan ho fa és un festival de talls, que en una rutina marcada pel “partit a partit”, sincerament, s’agraeix.

I a tot això suma- li que Eto’o té uns números indiscutibles. 25 gols la passada temporda a la lliga, i peça clau per guanyar-la. Aquest any en porta 18, i 4 més a la champions, on ve de fer el gol de la victòria a stamford bridge. Qui es vulgui vendre eto’o, que se’n vagi a fer punyetes.

GATILLAZO

Fins avui m’he estat contenint però ja no aguanto més. En una mateixa setmana, la merda de club victimista situat a la muntanya màgica, m’ha donat pel cul dues vegades. Primer, havia d’anar a Milà a cobrir el partit d’homenatge a Albertini però els putos pericos juguen aquest mateix dia la tornada de Copa del Rei contra el Depor, i la transmissió es menja el programa del vespre per tant ja no m’envien a Milà. I què dir del rei del berberetxo, perdó, de l’escopinya, que se’m va posar xulo l’altre dia al pati dels tarongers quan li vaig comentar que a Montjuïc també s’han sentit crits racistes. El millor de tot va ser quan em ve a buscar i em pregunta: ”tú, nena, d’on vens?, a veure el teu micro... Ecs!!! (amb cara de fàstic) Resposta Maribel: “no fotem Dani que som els únics que donen íntegrament tots els partits de l’espanyol encara que coincideixi amb el barça” Resposta Mr Escopinya: ”això és mentida! Que us he estat donant calers fins l’any passat, que ja em vaig cansar d’aquest Basté!”. Sense comentaris.

L’ORGASME

La dimissió de Florentino no només ha estat motiu de mofa amb tots les merengues que conec, amb alguns comparteixo taula a la redacció, sinó que ens ha deixat per la posteritat dues de les pífies més clamoroses de la temporada. Segons l’editora de l’informatiu vespre del meu mitjà, qui va dimitir dilluns va ser Florentino Fernández, mentre que pel redactor de la nit el nou president del Madrid es diu Florentino Martín. Sincerament, se’t trobarà a faltar a Flo, ara que, també s’ha de dir, que aquest Martín sembla que promet.